Issuu

XIX RONDA VALLESANA Caldes de Montbui

Uni6 Excursionista de Sabadell

1998

Amb la col·laboraci6 de:

Ajuntament '�, u de Sabadell � Ajuntamentde � Caldes de Montbui

BancSabadell

S2 J�

Caixa de Sabadell

QOe1t1, d• trade

FEEC

Federacio d'Entitats Excurslonlstes de Catalunya

Dibuix de la coberta: Aquarel·la de Ricard Molins Edita Unio Excursionista de Sabadell. Tel 937 25 87 12 Realitzaci6 vlnyets comunicaclo Tel 937 15 00 01 Diposit legal B-42775-1998

Sumari lntroducci6 la part: lntroduccio

Presentaci6 del president de la UES. Josep I bars i Botanch ....................... 7 Salutacl6 de !'Alcalde de Caldes. Josep M. Bonora i Desquens .................. 8 ltinerari de la XVIII Ronda Vallesana. Ramon Gotes i Pere Mane ................ 9 Mapa de la XVIII Ronda Vallesana. Ramon Gotes i Pere Mane ........... , .... 20 2a part: Caldes de Montbui i el seu rodal

Trets del med I fisic I huma de Caldes de Montbui. Rafel Rosaura ............ 23 Origen de les algiies termals. J.M. Nogues ............................................. 32 Una passejada per la font de les Escales, el roure Gros i el gorg d'en Pelags, Jordi Tusell .......................................................... 37 Els mollns a Caldes. Joan Pallares-Personat .......................................... 42 3a part: La historia de Caldes de Montbui

Breu his toria de Caldes. Maria Dolors Moreno ........................................ 49 Les termes romanes de Caldes de Montbui. Carme Miro i Anna Maria Monle6n .......................................................... 55 Els balnearis. Merce Casas ................................................................... 59 Les pedreres. Joan Pallares-Personat ..................................................... 64 El Calderi i les pedreres. Raimundo Garcia ............................................. 68 El romanic a Caldes de Montbul. Josep M. Masague .............................. 74 Les bruixes. Raimundo Garcia ............................................................... 87 Hlstoria de Sant Sebastia de Montmajor. Montserrat Baulenas ............... 92 CaIdes es defensa dels carlins. Jordi Sanchez ......................................... 94 Fets I memoria dels carlins a Caldes. Jordi Sanchez ................................ 98 La guerra de Successi6 a Caldes: l'assalt a la Bretxa. Jordi Sanchez ..... 102 Santa Maria de CaIdes. Xavier Morras .................................................. 105 El poblament iberic de Caldes. Jordi Hernandez .................................... 108 Un paisatge medieval. Tomas Diaz ...................................................... 112 La cistelleria: una artesania de Caldes de Montbui. Camil Torras ......... 118

4a part: Vida cultural I associativa de Caldes de montbui

Entitats i personatges Evoluci6 de l'esport a Caldes. Pere Margarit ..................................... 123_ La Colla. Pere Margarit ..................................................................... 124 Thermalia. Merce Casas .................................................................. 126 Festes i tradicions La festa de Sant Antoni. Montserrat Baulenas .................................. 129 La Capvultada a Ca Ides. Nuria Revet Ila ............................................ 134 L'Aplec del Remel. Nuria Revetlla .................................................... 136 Gastronomla I artesania. Merce Casas ............................................. 138 Rondalles, llegendes I poemes El Farellas, realltat I llegenda. Andreu Canals ................................... 141 La Torre Roja o la llegenda de les sis donzelles. Andreu Canals ......... 144 La llegenda de la fada del campanar. Carles Montoliu ....................... 148 Origen de les fonts termals. Carles Montoliu .................................... 152

lntroduccio

PRESENTACIO

INTRODUCCIO

Presentacio del president de la UES JOSEP IBARS I BOTANCH

President de ta UES

«Aquest any fem la Ronda Vallesana a Caldes de Montbui.» Aquesta es la primera nota que ens arriba de la comissi6 de la Ronda. Despres, a mesura que va avangant la gesti6, comencen a caure les noticies: «creiem que ja hem lligat l'itinerari. .. » 0 be: «els de Cal des ens han indicat aquest indret per tal de millorar-la... » De mica en mica, com un treball de precisi6, cal anar encaixant to tes les peces de l'organitzaci6. Arriba un dia en que ja s'ha seguit tot l'itinerari, s'ha girat del re ves, s'ha afegit per un canto i s'ha escurgat per l'altre. Total, una passada. Un recorregut per lluir-s'hi; ja poden estar contents a Cal des amb aquest rodal que tenen que no saps on anar de bonic que es tot. Aquesta tranquil·litat que gaudeixes quan, en matinar, pots ence tar el camr seguint les llambordes que ens portaran cap a la riera de Caldes. Despres ens deixarem conduir i tot s'anira succeint. El carener tranquil i llumin6s, el bosc mediterrani i acollidor, ens portaran cap a Sant Sebastia de Montmajor, llogarret minuscul i aco llidor que ens porta records de la nostra infancia excursionista. La bassa, el serrat dels cargols, el rellotge, la missa del Gall rnti ma i muntanyenca, acompanyats pels seus estadants sabadellencs, els quals tambe avui ens rebran amb els bragos oberts. Despres ... jo diria que no cal que expliqui res mes. Aquesta salutaci6 es per convidar-vos a la nostra Ronda, i donar vos la benvinguda, als de casa i als forans; a tots us convidem a aquesta Festa Major de l'excursionisme sabadellenc -aquest excur sionisme que enguany celebra els noranta anys d'existencia-, i que gracies a la bona acollida dels vilatans de Caldes us podem oferir. Agra'im totes les col·laboracions rebudes i sobretot, aquesta em penta constant de la Secci6 Muntanya i la comissi6 organitzadora que fa que la Ronda vagi endavant, endavant, endavant. ■

XIX RONDA VALLESANA

INTRODUCCl6

PRESENTACIO

Salutacio de l'Alcalde de Caldes de Montbui JOSEP

BONORA I DESQUENS

Alcalde de Ca/des de Montbui

La celebraci6 de la Ronda Vallesana a Caldes de Montbui es per a tots nosaltres un gran plaer. Ens ho prenem com un reconeixement a l'esfon;: fet darrerament per intentar aglutinar l'excursionisme a Cal des. lnicialment es va comenc;:ar amb l'edici6 del tr1ptic «Caldes Ca mina», despres es va marcar un sender de petit recorregut per part dels Amics dels Senders; tambe s'han iniciat unes projeccions tri mestrals organitzades per La Colla. En aquests moments s'esta fent el marcatge d'indrets de Caldes per fer rutes per la rodalia, i final ment, avui la Uni6 Excursionista de Sabadell ha apadrinat el Centre Excursionista de Caldes. Es una satisfacci6, doncs, per al poble de Caldes de Montbui po der acollir la XIX Ronda Vallesana, prenent aixr relleu de les anteriors edicions. Donar la benvinguda a organitzadors i participants. Ens agradaria poder superar l'organitzaci6 i la participaci6 de !'anterior edici6, celebrada l'any passat a Rellinars. Aquest es, sens dubte, un repte important. Al marge de la vessant esportiva, es un orgull per a nosaltres poder contribuir a l'apropament dels pobles, les ciutats i les comarques ve'ines fent possible un major coneixement de l'esperit excursionista com a valor que ens uneix. Des d'aquestes breus llnies vull que sabeu que Caldes de Montb.ui us convida a coneixer les seves muntanyes, els seus camins, les se-. ves aigues termals, les tradicions, la gastronomia i, tambe, la seva · gent. Vull agrair l'esforc;: organitzatiu per part de tots els col·lectius que estan fent que aquesta festa de l'excursionisme catala tingui continu'i tat, i desitjo que gaudiu d'una bona estada a la nostra poblaci6. ■

CALDES DE MONTBUI

INTRODUCCIO

ITINERARI

ltinerari de la XIX Ronda Vallesana RAMON GOTES I PERE MANE

Sortim de Caldes de Montbui a la pla<;:a Major, actualment anome nada de la Font del Lle6, en el nucli antic de la vila, on hi la famosa font d'aigua calenta i les Termes romanes. La pla<;:a ?urt documenta da el 1156 com a «Ipso Forum». Antigament en aquesta pla<;:a hi ha via els banys comuns, les Aigues Caldes, la carnisseria, l'escrivania, la Taula de Pedra, etc. El segle passat va dur el nom de plac;:a de la Constituci6. La font d'aigua calenta, anomenada del Lle6, surt documentada el 17 41; una inscripci6 situada a la part mes antiga de la font porta la data de 1581. La data de restauraci6 mes moderna de la font es de 1930.

Ermita def Pascol.

XIX RONDA VALLESANA

ITINERARI

INTRODUCCl6

Anem pel carrer de Vic. Documentat com a carrer, a partir de l'any 1386. Continuem pel raval del Remei. Documentat a partir de l'any 1443, esta situat al llarg del camf de Vic. Trenquem pel passeig del Remei, que fou constru'it a mitjans de 1860, i empedrat vers l'any 1920. A la dreta, hi ha el santuari del Remei. Als voltants del santuari, s'hi han trobat restes arqueo logiques de l'epoca romana. Segons indiquen els docu ments de la fundaci6 de la capella el 1548, el permfs de nova edificaci6 substitu'ia un oratori consagrat a la Verge. Mes endavant, surt documentat l'indret en el 1582, sota l'advocaci6 de la Beata Maria del Remei, a la capella del Pont d'Aiguafreda. Continuem per la carretera, passant per sobre del to rrent del Remei, on hi ha una esponerosa vegetaci6. Bifurcaci6. Girem a l'esquerra, per la carretera de Sant Sebastia. A l'esquerra un camf baixa al molf d'en Selles. Molf fari ner i draper derru"it i no habitat, segons consta en docu ments del 1687. El molf va esser adquirit per la nissaga dels Salles Sabater el 1563. Molf fariner, draper, esmo let i fabrica de saboneria, segons consta en documents de l'any 1691. Va cessar de treballar vers l'any 1620. Avui la casa segueix habitada per masovers. Passem pel costat d'un tancat. Hi ha camps i dues alzi nes sureres molt grosses. Deixem a l'esquerra, el camping del Pasqualet. El Pascolet: nom modern de !'antic mas de la Fabrega, restaurat i reconstru'it enterament al llarg dels segles XVII i XVIII. 0.10 0.20 Abans d'arribar al pont de la riera de Caldes deixem la carretera. Continuem per la dreta, pel camr de Castell vell, anomenat carretera del Foment el 1920, un camf amb llambordes, per sobre de la riera, on hi ha horts i pollancres. Anem pel bosc de pins pinyoners i alzines. 0.00

CALDES DE MONTBUI

0.05 0.25

0.05 0.30

0.05 0.35 0.05 0.40

Bifurcaci6. Continuem per la dreta, per un camf pie de bardissar, i obac. Un rac6 humit, amb alzinar i falgueres. El Castellvell: antic mas del terme de Caldes, situat al lloc dit Castellvell. Despres juxtaposaren sobre d'ell, una gran caseria moderna, actualment anomenada la Pedrera. El mas Castellvell surt documentat del segle XVI al XX i fou habitat fins el 1959. A principis del segle XX fou comprat per l'empresa del Foment d'Obres i Construccions. La Pedrera: Toponim del segle XX. Norn donat a les pe dreres granftiques de l'empresa del Foment, situades a la riera, prop del Castellvell. Segons les estadfstiques de l'empresa, en el 1920, el 70% de les llambordes que s'empraven, a Barcelona i comarca, provenien de les pedreres calderines. Davant de l'edifici, que esta molt malmes, hi ha un pla, amb un alt i gros pi centenari. Fa 2.800 mm de perfmetre. La carretera de les Pedreres es un altre nom del camf del Castellvell o del Foment citat a partir de 1920. Baixem uns graons fins a una bascula, per pesar les pe dres. Bifurcaci6. Deixem l'empedrat a l'esquerra. Anem amunt. Tr�nquem per la dreta. A pocs metres, trobem l'entrada d'un caminet, poc visible; que s'enfila per l'alzinar. Un viarany. Bifurcaci6. Anem per la dreta, fins un camf mes ample; que seguim, per la dreta. Bifurcaci6.Tombem a l'esquerra. Anem pujant pel bosc, deixant un camf a l'esquerra. Sortim al carener, davant l'ultima casa de la urbanitzaci6 dels Saulons. Muntanya, puig i tur6 de Ferles: nom general donat a tot el relleu de Ferles. Al llarg del temps el seu nom ha anat evolucionant: «Podium vocatum de Fer/es», any 1386; «lo Puig de Ferles», segles XV a XVIII; «La Munta nya de Ferles», any 1472 i «Tur6 de Ferles», segle XX. El cingle de Ferles. El Puig de Ferles surt documentat el 1669, que limita amb el cingle de Roca. El 1756 es do cumenta amb el Cingle i Serra de Ferles.

XIX RONDA VALLESANA

1:1.

0.10 0.50

0.15 1.05

0.05 1.10

0.05 1.15

0.15 1.30

Tirem de dret amunt, pel costat d'una tanca metal·lica. Dins del tancat hi ha un gros pi pinyoner, entre altres. Pia al carener, passat el tancat. Bose amb roures, una casa solitaria i un castanyer. Collet i crurna de camins. Girem a l'esquerra, pel costat d'un pi gros. Pero a pocs metres, el deixem. Tirem de dret de cara les roques d'un cingle. Pugem uns graons, i arribem a dalt. El morral de Ferles: Norn d'una partida de terra al mor ral de Ferles el 1720. Es la part mes meridional i abrup ta de Ferles. A 461 metres, mirador al caire del cingle. Extensa pa noramica sobre el Valles fins al mar. Continuem entre espesses mates de brucs, estepes, caps d'ase i pins, fins una pista. A sobre hi ha una ca sa i conreus. Baixem una mica, arribant a una bifurca ci6. Trenquem per la dreta, pel pla carener. El pla de Ferles: La part mes plana al nord del tur6, anomenada plana de Ferles el 1426 i «lo Pia de Ferles o sa Bruguera» el 1669. Pia de Ferles. Girem cap a l'esquerra, seguint per un ca mf planer que passa per l'obaga, on hi ha un ufan6s bosc. Es un camf relaxant, per passejar. Dominen les alzi nes, sobre els pins; tambe hi hem trobat tres suros junts. Deixem a la dreta un camf, que puja cap els turons de Ferles. Bifurcaci6. A l'esquerra, a pocs metres hi ha un gran pou de glac;:, molt ben conservat. Anem per la dreta, on trobem una ampla pista. A la dreta, molt a prop, hi ha la carretera de Moia a Caldes. Al davant hi ha can Prat de Dalt, una gran masia, sota el puig del Prat. Girem a l'esquerra, pel costat del torrent del prat de Dalt. Prat, amb platans, creuant el torrent per un pont. Baixem pel bosc. El prat de Dalt: Aquesta casa va prendre el nom de l'an tiga capella dedicada a Sant Tomas. El 1868 va ser se gregada de la parroquia de Caldes i agregada a la de

CALDES DE MONTBUI

0.20 1.50

0.20 2.10

0.05 2.15

0.05 2.20

Sant Feliu de Codines. La casa va prendre anomenada pel fet que aquf, en Jaume Balmes va escriure-hi la se va obra magna El Criteria. El pou de glac; del prat de Dalt: Aquesta poua esta si tuada uns 300 metres en direcci6 a xaloc de la casa del Prat de Dalt. Hi ha qui l'anomena el pou de glar,; de Pre gona, dient que te forma de torre de defensa romana. Bifurcaci6. A 320 metres. Ens ajuntem amb el camf que ve de Caldes per la riera. Anem per la dreta per sota d'unes roques planes i abalmades, sobre la riera, on hi ha una resclosa. Continuem entre camps. Creuem el torrent de l'Ulla, que baixa per un enllosat natural. Deixem un camf, a l'esquerra, pujant fins una masia nova. Bassiol, voltat de joncs, que omplen uns degotalls que surten de la roca. Les Elies: Documentat els anys 1353 i 1412 com «Lo mas de ses Alies des Cabot ... A causa de la fusi6 amb el mas Cabot en 1553, Ramon Elies es apel·lat Ramon Elies des Cabot. El 1727 encara es deia «lo mas £lies vuy inhabitat i reduit a un casalot ... A partir de 1734 surt documentat com la casa nova de Les Elies. Les Elies, antiga masia, a l'entrada del congest; sota els espadats del mateix nom. Gros roure darrera la ca sa. Pugem entre llorers i alzines. Deixem a la dreta, la pista que puja cap a Sant Feliu de Codines. Camf penjat sobre la riera, i alt marge a sobre. Deixem un camf, a la dreta. Girem a la dreta, pel camf que passa entre la pineda i un camp. A sota hi ha l'aiguabarreig de les rieres de Ga llifa i Sant Sebastia. El gorg de Massanella: Aquest gorg, situat sota el sal tant d'una resclosa del torrent de la Roca, al peu d'on comenr,;a el Serrat de Massanella o del Grau, se l'ano mena actualment gorg de les Elies. Es un rac6 admirable, de gran bellesa, per l'aigua clara i la vegetaci6 que envolta el gorg. Creuem la riera, i ens enfilem pel bosc, revoltant pel grau de roca. Sortim a una pista i tirem amunt fins a un pla.

XIX RONDA VALLESANA

• -

ITINERARI

INTRODUCCIO

0.10 2.30 A 477 metres. Ru'ines de l'ermita romanica de Santa

Maria de Sotagrau. A continuaci6 trobem Santa Maria del Grau. Aquesta ermita surt documentada el 1227 com a Santa Maria del Grau (popularment era anomena da la Mare de Deu de les Xinxes, perque era advocada contra aquests insectes). La segona ermita, fou constru'ida aprofitant les pedres de l'altra. Casa del Grau: Casa ve'ina de l'ermita del Grau, actual ment enrunada. Aquesta casa i la mateixa ermita per tanyeren a la parroquia de Gallifa fins el 1868, en que passaren a dependre de la de Sant Sebastia de Mont major. Bifurcaci6. Girem cap a l'esquerra. Baixada per entre migrats pins, per un camr pedreg6s i aixaragallat. 0.05 2.35 Pia, prat i avellaners, al costat del torrent de les Ferre ries. Trenquem per l'esquerra, seguint el corriol que va per la pineda. Bifurcaci6. Anem per la dreta, fins unes roques. Saltern a la riera de Sant Sebastia.La creuem i pugem, pel cos tat de la riera. Alts pins i roures als marges. 0.05 2.40 Bifurcaci6. Anem per l'esquerra, sota la masia de la Vila. La Vila: Mas documentat el 1565 pertanyent al terme de Gallifa; actualment pertany al de Sant Sebastia de Montmajor. Antigament havia dut el nom de Mas Grau. Alzines, pins, i conreus vora la casa. Ens ajuntem amb la pista que ve de Sant Feliu, davant de l'entrada de la propietat de la Vila. Escrit sobre una ceramica hi ha: «Fundaci6 Lucien Engelmager. Dinamica de Menors - Internacional.» Continuem amunt. Travessem una pista, seguint el cami que passa per sota d'uns camps. Mas Ginest6s: Surt documentat el 1316 com a «Mansi Ginest6s». Aquesta heretat esta situada a cavall dels termes de Caldes i de Gallifa. 0.05 2.45 Porta-reixa de ferro. Entrada al Ginest6s de la Vila. Tor nem a la pista. Passat un gros diposit de ciment la dei xarem.

CALDES DE MONTBUI

INTRODUCCIO

ITINERARI

Masia de /es Elles.

0.10 2.55 Girem cap a la dreta, per sota d'una lfnia electrica de

pals de fusta. Baixem per l'alzinar i tombem cap a l'es足 querra en un encreuament. 0.05 3.00 Tanca de troncs i filferros. Hi ha un estret pas per pas足 sar-hi la gent. Torrent del Bolcador. Davalla del Farell, fins a l'hort del mas Ginest6s, segons consta en documents del 1628. Creuem el roc6s torrent, en una obaga raconada del bosc. El camT va entre espessa vegetaci6. Passem un collet, baixant fins el torrent de Sant Sebas足 tia. El creuem. Bose obac, amb sotabosc de boixos, ga足 varreres (roser canT), roldons i esbarzers. 0.15 3.15 Bifurcaci6. Seguim el sender que puja per l'esquerra, per sota d'unes roques, salvant el grau. Pia, davant d'un transformador electric. Girem a la dreta, entre arcos. Sant Sebastia de Montmajor: L'alou de .Sant Sebastia surt documentat el 1065 i pertanyia al monestir de Sant Cugat el 1098. El papa Calixte II el va confirmar en el 1120.

XIX RONDA VALLESANA

ITINERARI

0.05 3.20

0.05 3.25

0.05 3.30

0.10 3.40 0.05 3.45

0.15 4.00

�· '9"

INTRODUCCl6

Sant Sebastia de Montmajor. A 515 metres.Esglesia romanica i unes quantes cases. Travessem la carretera, seguint per una pista, per la dreta. Passat unes feixes ermes, la deixem. Ens enfi lem per un terreny pedreg6s i vermell6s. A la dreta hi la torre del rellotge amb la campaneta, que tocava quarts i hares. Ja fa anys que no toca. Pujada costeruda, on les arrels dels pins fan de graons, evitant l'erosi6. Al seu costat hi han els soles que han fet els motoristes. Pugem entre alzines, pins i boixos; per sota del tur6 de Sant Sebastia. Pia, amb una alzina al mig. Fa 1.500 mm de per1metre. Trenquem per l'esquerra. Deixarem les pistes de la dre ta. Anem per sota del turo·de la Tomba del Moros. Deixem la pista que baixa, pel base, per un cam, roc6s. Cru'illa de camins. Al mig hi ha l'Alzina del Veil del Tabac. Grossa i arrodonida; fa 2.300 mm de perimetre. Tirem de dret, per un viarany que s'enfila de dret pel base, i guanya ah,ada rapidament, arribant al rocam del carener. Pie del Vent o de Sant Sebastia. 815 metres, al vertex geodesic, a la carena del Farell. Es el cim mes alt del terme de Caldes. Mirador extraor dinari des del mar als Pirineus. El Farell: Documentat el 1067 com a Ipso Fare/lo. En el 1167 el comte de Barcelona, en Ramon Becenguer IV, dona el privilegi als esposos Sorian i Ermengarda per poder-se bastir un mas en el floe dit Farell. Montmajor: «Mons Maior» i »Monte Maiore» surten docu mentats en el segle X, a partir del 989 fins entrat el se gle XIII. Aquest toponim, antic nom del Farell, ha desapa regut i nomes persisteix per a distingir Sant Sebastia. El pie del Vent: Toponim modern del segle XX, donat al punt mes alt del Farell. Tambe anomenat Puig del Vent o de Sant Sebastia. Continuem per la dreta, pel costat de la creu de ciment. Baixada pel bosc, on domina el garrigar, amb alzines, pins i ginebres. Bifurcaci6. Continuem avail, per l'alzinar.

CALDES DE MONTBUI

0.10 4.10 Coll de la Bassa Roja: Norn del segle xx situat a la care

0.10 4.20

0.10 4.30

0.15 4.45

0.20 5.05

0.05 5.10

0.10 5.20

na del Farell, mes amunt de la Serra Llisa. El terra del paratge es d'argila roja, i al costat del camr uns bassots d'aigua donen nom a l'indret. Serra llisa: Toponim que surt documentat en els segles XIX i XX, pertanyent a la part mes meridional de la care na del Farell. Bifurcaci6. Per la dreta es pot anar a Castellar i Sant Llorern; Savall. Pero girem cap a l'esquerra, baixant per un camr pedreg6s, per la Serra Llisa. Hem anat entrant al bosc. Monumental alzina. Es l'alzina d'en Tuies. Fa 2.550 mm d� penmetre. S'anomena aix1 perque era propietat de can Tuies, de Sentmenat. Tambe es coneguda com l'al zina del Naixement. Pista. Anem per la dreta, fins a una altra, trencant cap a l'esquerra. Sotalada a sota amb espessa vegetaci6. Pu gem un tros, tornant a baixar per un camr aixaragallat. Travessem la torrentera. Anem pel bosc del tur6 del Pasco!. Es una obaga esponerosa, amb alzines, alts pins, roures i sotabosc d'arbo<;, bruc, roldor i ginebre. A l'esquerra es veu l'esvoranc de roques de les Pedre res del Pasco!. Collet del Catala. A 400 metres. Bifurcaci6. Tombem cap a l'esquerra, pel bosc, amb trams d'enllosat natural. Riu de Codonys: Afluent dret de la riera de Caldes, que neix al lloc de l'alzina del Naixement. L'indret surt docu mentat el 1256. Creuem el riu de Codonys. Hi ha un espes bardissar d'arrtjols que s'enfilen pels arbres. El Pascal: Mas del terme de Caldes que surt documen tat el 1353 com a Mas Pasqual. Mes endavant, el 1400 es documenta com a «Manso Paschal de Valle de Roviny6». Era del Pasco!. Hi ha una taula i bane, i una font. Un re fugi de ca<;adors ocupa una part de la gran masia, que resta abandonada.

XIX RONDA VALLESANA

ITINERARI

INTRODUCCIO

Baixem per sota de l'era, passant pel davant de l'entra da de la casa. Al davant hi ha la capella romanica de Sant Marti de Roviny6. Sant Marti de Roviny6: Documentada com a «A/ou de Rovinoni» el 1075. «Sant Mart[ de Rovinno» el 1093 i «cape/la de Sant Mart[ de Rovinyi6» a partir de 1353. Pia a la torrentera. Hi ha un alt pi, i uns llorers. Anem entre camps. 0.05 5.25 Girem a l'esquerra, per un repla amb uns quants pins pinyoners. Continuem per un viarany, per l'esquerra d'un camp, girant cap a l'esquerra, cap a la vora d'un penjat. Baixant per una graonada de roca, i replans d'er mes feixes. Baixem al torrent, el passem. Pugem un gra6 i girem cap a l'esquerra per l'alzinar. Roques on salta el torrent del Pascol o riu de Codonys. Baixem una graonada de roca. Gorg d'en Pelacs: El lloc dit «Pelech cubertrat» surt do cumentat a partir de 1340. Norn del saltant i gorg co bert de tosca que es forma al riu de Codonys, prop del vei mas del Pasco!. Segons la tradici6, per la vigilia de Sant Joan Baptista, a les dotze de la nit, es reuneixen en aquest indret totes les fades de l'entorn i tenen consell general al red6s del gorg. 0.10 5.35 Repla penjat sobre la fonda gorga on salta el riu. Hi ha una font, que surt de la roca, ran del cingle del gorg. Ra conada d'una gran riquesa botanica: hi ha grossos rou res i alzines. A la paret del repla hi ha un roure arram bat que fa 2.350 mm de perimetre. Potser n'hi ha algun altre de mes gros, pero estan arrelats a llocs dificils d'arribar-hi. Continuem avail per l'estret caminet, baixant uns gra ons. Arribem a un petit rec, que recull l'aigua d'un sal tant i cau a una bassa artificial. Anem uns quants metres pel costat del rec, que era el prove'idor d'una masia. Baixem per l'obac alzinar, on es fa dificil passar, i tra vessem el torrent del Pascol, que s'anomena al final rie ra de Codonys.

CALDES DE MONTBUI

INTRODUCCIO

ITINERARI

0.05 5.40 Continuem pel bosc, per l'esquerra del riu; esta tapat

per un espes bardissar. Deixem un camT que puja. Arribem a un pla. Girem cap a l'esquerra, per sobre de la fondalada on baixa la riera. Som al camr de Sentmenat a Caldes. 0.05 5.45 Bifurcaci6. Anem per l'esquerra, deixant la pista que baixa. Mas Cabot: RuTnes d'una antiga casa ubicada al lloc anomenat.les Cremades, que surt documentat el 1412. 0.05 5.50 Passem pel costat de l'enrunat mas. Bassa. Camps d'ametllers i avellaners. Hivernacles de plastic, seguint per la dreta, pel costat d'una granja de pores. Ens anem acostant a Caldes, entre camps i oliveres. Deixem una casa, a l'esquerra. Parets del tancat d'una casa i pins pinyoners. Torrent de Maria Coloma: El 1207 se l'anomenava to rrent de Vallbona. A partir de l'any 1720 prengue el nom de Maria Coloma. Creuem per sobre del torrent, que passa entre dues ca ses. Plac;:a de Taunusstein, davant del camp de futbol. Anem per la dreta. Passem la riera de Caldes, per sobre del pont roma. El Pont: En un document del 1226 surten citades unes cases situades sabre «/o Pont». Va ser restaurat l'any 1835, malmes degut als. aiguats de Santa Tecla. Carrer del Pont: Surt documentat com a carrer del Pont en el 1311. Entrem a la vila, pel carrer del Pont, pel darrera del bal neari Broquetas. 0.10 6.00 Tornem a la plac;:a de la Font del Lle6, punt final de la XIX Ronda Vallesana. ■

XIX RONDA VALLESANA

--t

s: 0

(J)

'rn0

►

(")

l\.l 0

RAMON

Gon\:s I

Caldes de M~~

PERE MANE

Mapa de la XIX Ronda Vallesana

ftCanlurull

JORDI VINYETS

--t

::0

(") (")

0 0

•• .

Caldes de Montbui i el seu rodal

MEDI FiSIC I HUMA

•

CALDES I EL SEU RODAL

En aquesta zona el bosc es abundant i espes amb un predomini d'alzinar degradat que es barreja amb garric, prats de jon<;:a i fenals. Per damunt d'aquest hi un estrat arbori de pi blanc. Pel que fa a la hidrografia, la riera de Caldes, que travessa tot el terme de nord a sud i a ponent del nucli urba, es el curs mes impor tant. Tambe cal citar, la riera de Codonys, al vessant occidental, que dona fama a paratges ombrfvols de gran bellesa, com el gorg d'en Pelags. La particularitat mes notable i interessant del municipi de Caldes de Montbui, i conegut arreu d'aquest fet, es la presencia d'aigues termals. La font del Lle6, dins la vila, es la mes famosa, on l'aigua brolla continuament a uns 76 ° C de temperatura, una de les mes elevades d'Europa. El peu de la muntanya del Farell es una zona de plegaments i frac tures geologiques que afavoreixen l'aflorament d'aquestes aigues termals. Les comunicacions de Caldes de Montbui vers els municipis ve'ins es vertebren mitjancant dos eixos principals que travessen el terme de nord a sud i d'est a oest. L'un posa en contacte les poblacions del nord del Valles (Castellter<;:ol, Sant Quirze, Sant Feliu de Godines) amb la plana en direcci6 a Mollet i Barcelona. L'altre comunica Gra nollers amb Sabadell i Terrassa passant per Sentmenat. La poblaci6 La caracterfstica de la poblaci6 de Caldes de Montbui al llarg del segle XX es la d'un augment progressiu exceptuant el perfode de la guerra civil i els primers anys de la posguerra que comporten una da vallada considerable en la poblaci6 de la vila. Amb l'endegament d'un important proces d'industrialitzaci6, Cal des experimenta al llarg del primer terc del segle XX un creixement important de la poblaci6, motivat tant pel moviment natural com per Jes successives onades migratories. Aquest proces queda tallat per la Guerra Civil i davalla. Pero no es fins a partir de la decada dels cinquanta quan l'evoluci6 de la poblaci6 mostra un creixement cons tant pel fenomen immigratori, tot i que a Caldes es un dels menys elevats de la comarca.

CALDES DE MONTBUI

•

CALDES I EL SEU RODAL

MEDI FiSIC I HUMA

Evoluci6 de la poblaci6 a Caldes (1900-1991) Anys

Anys

Habitants

1900 1920 1930 1940 1950 1960

3.474 4.308 4.777 4.388 4.729 5.986

1970 1981 1991 1996 1998

Habitants 8.161 10.200 11.293 12.788 13.030

Font: Ajuntament de Ca/des de Montbui

Deis 3.4 7 4 habitants que tenia el 1900 s'arriba als 4. 777 el 1930, per despres tornar a augmentar de manera constant amb 4.729 habitants al 1950, assolint els 10.000 l'any 1981. Es desta cable l'existencia d'un increment mantingut a partir del 1988. Ara la poblaci6 del municipi supera lleugerament els 13.000 habitants. La composici6 per edat i sexe del municipi de Caldes de Montbui ens mostra una tendencia molt similar a la d'altres poblacions de Catalunya on s'hi reflexa la tendencia a l'envelliment i la baixa de la natalitat, on els grups d'edat mitjana tenen major nombre d'efectius que els d'edat mes jove. El major nombre de treballadors es troba ocupat en el sector se cundari (53% d'assalariats) mentre que el sector terciari ocupa al 45%. En els darrers anys mostra una progressiva terciaritzaci6 i abandonament del treball agrfcola (sobre tot de l'agricultura extensi va); el sector industrial, pero, es la base economica de Caldes. Dins del sector secundari destaquen el sector textil amb gairebe un 18% d'assalariats i en segon lloc la metal-lurgia amb 1'11%; mentre que en el sector terciari hi ha un predomini del comen; amb mes del 18% d'assalariats. L'economla El sector industrial es la base de l'economia actual de Caldes de Montbui. S'ha experimentat, pero, darrerament una progressiva ter ciaritzaci6 i l'abandonament del treball agrTcola. El ram textil fou durant molts anys l'activitat industrial mes impor tant seguida, a certa distancia de la industria extractiva. A partir dels

XIX RONDA VALLESANA

MEDI FiSIC I HUMA

•

CALDES I EL SEU RODAL

anys seixanta s'inicia un canvi de tendencia amb l'expansi6 de dos altres sectors: la construcci6 i el metal!. Aixo queda reflectit en el seguent quadre, doncs el metal! agrupa al 7,45% de les empreses de Caldes (dins del sector secundari) i el de la construcci6 al 3,69%, per davant del textil amb el 6,18%. L'arribada de forts contingents d'immigrants i el fet que la rodalia del municipi es convertfs en residencia secundaria de molts habi tants de l'area metropolitana de Barcelona, tingue com a consequen cia un creixement exagerat de la construcci6 d'habitatges que dona com a resultat que a mitjans dels anys setanta gairebe un 20% de la poblaci6 activa es dediques a la construcci6. Quant al sector primari, que ha experimentat un retroces important a causa de la perdua de terrenys de conreu, que han estat ocupats per la construcci6 d'habitatges i industries, ha vist expandit alguns con reus com l'horta i els arbres fruiters i les patates de regadiu. Ara s6n unes 20 famflies les que treballen i viuen de la terra. Els productes que, a gran escala, es cultiven fonamentalment a Caldes s6n l'enciam, la ceba tendra, els espinacs, els tomaquets, les mon getes tendres i les patates. Tambe hi ha grans extensions de cere als, com blat i blat de moro; i quant als fruiters, les cireres s6n l'es pecialitzaci6 del poble de Caldes. El cultiu de la vinya ja no es fa, pero si que ha tornat el de les oliveres. La pagesia ha evolucionat molt. A Caldes, en concret, qui es dedi ca al conreu de forma especialitzada nomes treballa a l'horta de ma nera intensiva el cultiu de dos o tres productes. El pages de Caldes amb una producci6 agrfcola superior, exporta els seus productes a centres de gran consum: Sabadell, Terrassa, Granollers i Mercabar na de Barcelona. Quant al sector terciari, el creixement fort dels darrers anys ha es tat per causa de l'expansi6 del comer9 i altres serveis mes diversos: bars, perruqueries, etc., aspecte refor9at pel fet que a partir dels anys vuitanta, la vila de Caldes exerceix tambe la funci6 de centre d'abastament comercial i de serveis en general respecte a d'altres poblacions ve"ines com Palau de Plegamans, per exemple. L'any 1997 el sector del comer9 aplegava uns 125 establiments, a mes de 41 establiments de restauraci6. Caldes de Montbui te; a mes, dues activitats que la caracteritzen: l'una es una important empresa de transports de viatgers i l'altra es

CALDES DE MONTBUI

CALDES I EL SEU RODAL

•

MEDI FiSIC I HUMA

Nombre d'empreses per sectors d'activitat economica (1r semestre 1997)

10 (1,82%) 163 (29,62%) 75 (13,64%) 177 (32,8%)

Sector primari Sector secundari Construcci6 Sector terciari Font: A}untament de Ca/des de Montbui

l'activitat generada al voltant de les aigues termals que ha compor tat l'existencia de diversos establiments i balnearis. Compta amb quatre d'aquests: Balneari Broquetas, Hotel Vila de Caldes, Balneari Termes Victoria i Galeria de banys Forns. L'activitat balnearia es va expandir a partir de la segona meitat del segle XX tal com la tenim avui dia. El nucli urba El nucli urba de Caldes de Montbui queda situat al centre del ter me municipal, al sector esquerra de la riera, punt d'encreuament de les carreteres de Terrassa a Granollers i de Mollet a Centelles.

Vista general de Ca/des de Montbui amb el pant roma en primer pla.

XIX RONDA VALLESANA

MEDI FiSIC I HUMA

•

CALDES I EL SEU RODAL

Al bell mig del nucli antic hi ha situada la pla<;:a de la Font del Lle6, amb la font que porta el mateix nom, sfmbol de la vila i famosa per la seva aigua calenta. Les termes romanes constitueixen el monument mes antic i va lu6s de Caldes. Les restes que actualment es poden observar s6n un dels pocs conjunts termals romans que es conserven a Europa i formen part del patrimoni historicoartfstic nacional; les seves prime res estructures pertanyen al segle II a. C. i inicis del segle I a.C. Al poble hi ha l'esglesia parroquial, dedicada a Santa Maria, cons tru'ida entre els segles XVI i XVIII. La seva portalada constitueix una de les obres mestres del barroc catala, de la qual se'n destaquen · les artfstiques columnes salomoniques. Hi trobem en el seu interior la talla romanica de fusta policromada de la Santa Majestat (segle XII). En el poble encara es poden distingir, a ponent, restes de la mura lla medieval, sobre el barranc de la riera. Hom pot observar-les des del pont romanic. Al nord de Caldes hi trobem l'ermita del Remei, del segle XV, que custodia la imatge de la Verge del Remei, venerada des de sempre pels habitants de la vila i de tota la comarca. Dos museus sorprenents trobem al poble: Thermalia i la casa pai ral dels Delger. Thermalia acull l'obra de l'artista internacional Mano lo Hugue. Hi ha instal·lada l'oficina d'informaci6 turfstica. La casa pairal dels Delger ens mostra la manera de viure d'una famflia be nestant del segle XVIII. Mobles, objectes diversos, una interessant col·lecci6 pictorica, aixf com una biblioteca de gairebe 4.000 exem plars es el que s'hi pot contemplar.

L'entorn socio-cultural Al poble de Caldes de Montbui hi ha for<;:a entitats esportives i cul turals, la qual cosa fa pensar que al llarg de l'any tenen lloc multitud de celebracions i actes. Per a l'any 1998 Jes celebracions previstes mes importants eren les seguents: els mesos de desembre i gener te lloc el cicle nada lenc amb tot un seguit d'actes (fira de Nadal, caga ti6, Pastorets, Pessebre vivent, cap d'Any, la cavalcada de la Nit de Reis). El mes

CALDES DE MONTBUI

CALDES I EL SEU RODAL

•

MEDI ASIC I HUMA

de gener es du a terme la festivitat de Sant Antoni amb la cavalcada dels tres tombs i el ball de plaga. El mes de febrer te lloc el dijous gras i les celebracions que envol ten el Carnestoltes; pel marg, la diada de Sant Josep (crema catala na). Durant el mes d'abril, la Setmana Santa, Sant Jordi i la Mare de Deu de Montserrat. L'1 de maig te lloc l'aplec de Sant Sebastia. Pel mes de juny es realitzen la fira de titellaires, catifes de flors per Cor pus i la revetlla de Sant Joan. Tots els barris i urbanitzacions cele bren les seves testes entre juny i setembre. La Festa Major de Cal des te lloc dins de la primera quinzena d'octubre. Caldes i la seva rodalia Pels rodals de Caldes podem trobar diversos elements com el pont romanic, del qual se'n te notfcia des de l'any 1226. D'estil romanic aprofita l'estructura i la situaci6 d'un pont anterior, segura ment roma. A 12 km de la vila trobem un petit nucli de poblaci6, Sant Sebastia de Montmajor, situat al vessant nord del Farell, on hi ha una bonica esglesia romanica de segle XI, que es troba ben conservada. Dins del terme hi ha encara diverses capelles romaniques: Sant Martf de Roviny6, Sant Miquel de l'Arn i Sant Tomas del Prat de Dalt. Diverses urbanitzacions envolten el nucli urba, a excepci6 del sec tor oest: els Lledoners, els Saulons, Font dels Enamorats, Can Valls, el Farell. Els amants de la natura i l'esport poden fruir d'alguns elements resseguint itineraris previament establerts. L'itinerari dels fbers per met gaudir de la natura i coneixer diversos elements de la historia de Caldes. Al llarg d'aquest es pot observar el poblat iberic de la Torre Roja, l'esglesia romanica de Sant Miquel de l'Arn, el Gorg d'en Pe lags (saltant d'aigua) i la font de les Escales (deu el nom a les 69 escales que fan possible accedir-hi). De mes recent creaci6 es el P.R.C-9 (enllaQ amb el G.R-5) i el P.R.C-9-1 «Riera de les Elies a Caldes» que permet dur a terme un circuit circular pel terme de Caldes de Montbui.

XIX RONDA VALLESANA

â€˘

MEDI FiSIC I HUMA

CALDES I EL SEU RODAL

Relacl6 d'entitats culturals i esportives Associacions I entitats culturals Associaci6 Cultural Casino de Caldes Facultat St. Antoni Abat Agrupaci6 Sardanista Esbart Dansaire de Caldes Coral del Centre Centre Democratic i Progressista Coral Guisla Ass. de Gent Gran L'Esplai Ass. Cultural Amigos de Gor Punt d'lnformaci6 Juvenil El Toe Caldes Solidaria Ball de Diables Grup Escenic Casino Colla de Geganters Centre d'atenci6 al jove Ass. Cultural de la Dona Taller de manualitats Castellers de Caldes de Montbui Puntaires de Caldes Centre d'Esplai Grifoll Club de Roi J.O.A.C.C. Cercle d'Amics de Taunusstein Escola d'Arts Esceniques de Tot Musica Ensenyament Grup de Teatre Mandragora Ball de Bastons-Bastoners de Caldes

Entitats esportives Penya Blau-Grana Societal de Cai;:adors El Senglar Basquet Caldes Club Futbol Caldes Club Escacs Associaci6 Futbol Sala Uni6 Petanca Caldes Esport Ciclista Calderr Club Nataci6 Caldes Club Hoquei Caldes Basquet Femenr C.N. Caldes Ass. Pescadors de Caldes Jocs Esportius Escolars Grup Atletic Caldes Club de Tir amb Arc de Caldes Club d'Agility Cararac Centre Excursionista de Caldes

Font: Ajuntament de Ca/des de Montbui

CALDES DE MONTBUI

CALDES I EL SEU RODAL

•

MEDI FiSIC I HUMA

Ermita de/ Remel.

Bibliografia

BALLART, Josep; VILLANUEVA, Joan. Resum de la Historia de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui, 1981. Estadfstica comarcal i municipal 1991. Barcelona: lnstitut d'EstadTs tica de Catalunya, 1992. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Barcelona: Fundaci6 Enci clopedia Catalana, 1991. lnforme de l'Observatori de/ Mercat de Treba/1 de la Riera de Ca/des. Dades sabre l'estructura empresarial i l'atur def municipi de Ca/ des de Montbui. Caldes de Montbui: Ajuntament de Caldes de Montbui. Regidoria de Treball, juny 1998. Setmanari Montbui, divendres, 3 de maig del 1996 [Article referent a l'horta de Caldes]. Vila termal de Ca/des de Montbui. Coneix-la! Ajuntament de Caldes de Montbui. Regidoria de Turisme. ■

XIX RONDA VALLESANA

LES AIGUES TERMALS

•

CALDES I EL SEU RODAL

Origen de les aigiies termals JM NOGUES

Ptar;a de ta font def Lteo, amb la font d'atgua catenta al fons.

Des d'antic l'home ha associat !'interior de la Terra amb el foe. Se gurament arran de l'observaci6 dels fenomens volcanics' i les surgen cies d'aigues termals. Aquests fenomens names es poden explicar si es pren en consideraci6 l'existencia d'algun focus calent en pro funditat. A l'antiga Roma ho van solucionar atribuTnt les emanacions volca niques a l'activitat de Vulca, fill de Jupiter i Juno i espos de Venus, el deu del foe i l'elaboraci6 dels metalls que, sota terra, forjava les ar mes dels altres deus. Aixf es creia que les erupcions volcaniques eren producte de la seva activitat a la forja subterrania i s'entenia que res de bo es preparava si els deus s'estaven armant. Anterior ment, a Grecia, segurament perque els fenomens volcanics no eren tant a la vista com a tocar del Vesubi, aquest deu no hi era pero al guns dels seus poders s'atribuTen a Pluto o Hades, fill de Crones i de Rea, deu dels marts, els interns, les profunditats de la terra i la ri-

CALDES DE MONTBUI

CALDES I EL SEU RODAL

•

LES AIGUES TERMALS

quesa, sobretot la que proporcionava els metalls arrencats de les profunditats de la terra. La mitologia cristiana que beu de Grecia i Roma, situa sota terra l'infern, amb el foe etern, el regne del Diable, i en la imaginaria me dieval i renaixentista es mante aquesta idea d'un m6n sobrenatural subterrani lligat, entre altres atributs, al foe. Sense que figuri explfci- · tament als escassos tractats naturalfstics es dona per sobreentes durant segles la relaci6 de la profunditat de la terra amb el foe i l'in fern, i aixf passa a la cultura popular («... un pou que baixa fins /'in tern») i fins i tot a la toponfmia («avenc de/ diab/e»). Amb el naixement de la ciencia moderna, s'intenta trobar explica cions als fenomens naturals, fugint de la simplificaci6 que representa atribuir-los a una divinitat o esser sobrenatural, i pren fon;:a la teoria segons la qual la Terra, en els seus orfgens, havia estat una bola de foe que, mica en mica, s'havia anat refredant i que encara conservava al seu interior prou calor com per mantenir un nucli fos, que de tant en tant s'obria pas per entre les roques i bullia cap a !'exterior. Actualment creiem que la Terra te una edat aproximada de 4. 700 milions d'anys, massa temps per conservar el calor de la formaci6, sobretot si considerem que fa uns 4.000 milions d'anys ja hi havia mars i oceans a la seva superffcie i fa 3.500 milions que van aparei xer els primers organismes vius. Si la Terra es va refredar prou, en superficie, com per tenir mars i organismes vius nomes amb 1.000 milions d'anys, no sembla que hagi pogut mantenir el calor intern 3.500 milions d'anys mes. Les dades de temperatura de les perforacions per l'extracci6 d'ai gua, gas o petroli, tot i que no arriben als 10 Km. de profunditat, ens indiquen que la temperatura de les roques augmenta aproximada ment 1° C cada 30 metres de perforaci6, prop de la superficie, i que a mes profunditat augmenta 1 ° C cada 50 metres de perforaci6 i mes avail s'ha de baixar 100 metres per que la temperatura aug menti 1° C. Aquestes dades corroboren la presencia d'un focus ca lent en profunditat que aniria perdent temperatura mes rapidament com mes a la vora de la superficie ho consideressim. De fet, avui es considera que el nucli de la Terra deu estar a uns 6.000° C. Si no volem considerar les explicacions sobrenaturals sobre la presencia d'aquest focus calent i no creiem que el calor inicial s'hagi pogut mantenir 4.700 milions d'anys, hem de trobar una altra explica-

XIX RONDA VALLESANA

LES AIGUES TERMALS

CALDES I EL SEU RODAL

ci6 natural al fenomen. L'estat actual de la Ciencia ens ofereix una · explicaci6 prou bona. Amb el naixement d'aquest segle el matrimoni Curie va descobrir que els atoms de radi eren capac;:os d'emetre ener gia, en van dir radioactivitat. Mes endavant s'ha descobert que hi ha mes atoms d'altres elements que tambe tenen aquesta propietat, s6n els elements radioactius. Alguns d'aquests elements radioactius, en petitTssimes quantitats formen part de la composici6 de les roques de la terra i van emetent, de mica en mica i durant milers de milions d'anys, petites quantitats d'energia, que en transformar-se en calor s6n la causa del calor intern de la Terra. Actualment, doncs, conside rem que el calor intern del Planeta el proporcionen milions de «micro centrals nuclears» disperses pel conjunt de roques que el formen. Fins aquT haurTem explicat l'origen del calor, pero no el perque aquest calor es concentra en determinats punts del Planeta, i no d'una manera uniforme. Cal, doncs aprofundir una mica mes. A causa d'aquest calor intern, les roques de poca profunditat, entre 100 i 500 km. (les que formen l'Astenosfera), es mouen de manera que, molt lentament, les mes profundes i calentes ascendeixen, mentre que les mes refredades de la superffcie, tendeixen a ensorrar-se, de manera semblant a com es mou l'aigua d'una olla quan bull, pero molt mes lentament (alguns centimetres per any, com a molt). Els punts del Pla neta on situarTem les columnes de roca ascendent serien «punts ca lents», mentre que els punts on situarTem les columnes descendents serien «punts freds». En el recorregut d'aquestes roques poc profun des entre un punt calent i un de fred arrosseguen les roques superfi cials de manera que en alguns indrets del planeta, sobre els punts calents, l'escorc;:a de la Terra tendeix a obrir-se, mentre que en els al tres, els punts freds les roques de l'escorc;:a topen i s'amunteguen o s'encavallen i friccionen, formant noves serralades. Els terratremols tenen a veure amb aquests moviments i els vol cans que coneixem els podrTem situar o be sobre un pont calent com ara les illes atlantiques de Canaries, Ac;:ores o Cap Verd, i els vol cans africans com el Kilimanjaro o be sobre un punt fred (l'origen del calor en aquest cas seria la fricci6 entre blocs de l'escorc;:a), com ara tots els que voregen l'ocea PacTfic, com el Fujiyama, !'Aconcagua o el Nevado del Ruiz, o els d'Olot a casa nostra. En altres indrets de punts calents o de formaci6 recent de serrala des, potser el calor no arribi a ser suficient com per fondre roques i

CALDES DE MONTBUI

CALDES I EL SEU RODAL

•

LES AIGUES TERMALS

formar un volca pero sT per escalfar l'aigua de manera poc usual. Se rien un tipus d'aigues termals, descartant aquelles que provinents d'un magma fos en diem «aigues juvenils». En la formaci6 de serrala des hi ha una gran trencadissa de blocs d'escon;:a que es desplacen uns respecte els altres friccionant i elevant localment la temperatura de les roques. De l'elevaci6 local de la temperatura per la presencia d'un punt calent, una nova serralada o una falla amb moviment re cent (a escala geologica) en diem anomalies geotermiques. A tots els indrets on hi ha aigi.ies termals hi podem observar anomalies geotermiques, ja sigui per la proximitat d'un volca (amb surgencia d'aigues juvenils) o la proximitat d'una gran fractura (que escalfa les aigues de pluja que s'infiltren i les retorna a la superficie). L'escalfor anomala de les aigues termals de Caldes de Montbui les hem de relacionar amb l'activitat de la falla del Valles, que ha permes l'ensorrament de la plana del Valles respecte la serralada Prelitoral (Montseny, el Farell, la Mola, ... ) . De fet, al llarg d'aquesta falla hi ha mes surgencies termals, amb aigues de caracterTstiques i propietats similars i el mateix origen. L'aigua de pluja s'infiltra pels massissos de la serralada Prelitoral i la plana del Valles i en el seu lent recorregut va diluint sals mine rals de les roques que conformen el subsol d'aquesta zona (sobretot clorurs i en menor mesura bicarbonats i altres sals). A mesura que les aigues arriben a les zones de granit, a profunditats entre 1.000 i 3.000 metres, s'eleven de temperatura, cosa que fa possible que di lueixi metalls pesants presents en aquest granit que no es diluirien en aigua mes freda. En acabar aquesta davallada i un cop escalfada i carregada de sals minerals, l'aigua ascendeix, sobreescalfada, per les escletxes de la Falla del Valles i sorgeix espontaniament a l'en torn de la Font del Lle6 per 32 punts diferents a una temperatura que ratlla els 70° C. En aquest recorregut l'aigua inverteix entre 10.000 i 12.000 anys des que va ploure fins que sorgeix i s'aprofita. Les propietats terapeutiques de les aigi.ies termals de Caldes de Montbui s6n degudes a la temperatura de surgencia, a l'elevada presencia de clorurs i a la presencia de metalls pesants dilu"its (al guns de baixa radioactivitat). Tradicionalment s'han usat per tractar els problemes articulars i pulmonars. Actualment s'hi ha d'afegir l'efecte relaxant i ludic que pot suposar el bany termal.

■

XIX RONDA VALLESANA

�

-f CD

�

rn en

()

ii' ?-

...

ARXIU RAIMUNDO GARCIA I CARRERA

C ::0

rn en rn r en rn

() )>

CALDES I EL SEU RODAL

•

LA FONT DE LES ESCALES

Una passejada per la font de les Escales, el roure Gros i el gorg d'en Pelags JORDI TUSSELL I ALEU

Aprofitant aquest llibre de la Ronda Vallesana, que enguany transi ta fntegrament pel terme municipal de Caldes de Montbui, voldria do nar a coneixer als caminaires que ens acompanyaran en aquesta dia da, un dels «racons» ·mes interessants i bonics de les nostres rodalies. De ben segur que per alguns de vosaltres, aquests noms, ja us seran familiars i sobradament coneguts, per la majoria, potser, els qui avui veniu de fora, no us diran res, es per aquest motiu que m'atreveixo a presentar-vos-els a tots vosaltres, amics de caminades i del contacte amb la Natura, amb la intenci6 que els descobriu. Per iniciar la passejada, cal anar fins la zona esportiva del poble, a l'entrada del camp de futbol, que esta situat a la plac;:a de Taunnuss tein (vila d'Alemanya agermanada amb Caldes), on podrem aparcar els cotxes, si cal. Prendrem el camf ample que surt pel costat d'una paret llarga de pedra que tanca un jardf amb cedres de !'antic Balneari de Can Rius. Tambe veurem marques blanques i grogues a la mateixa paret, es l'inici del PR-C9 (inaugurat 1'1 de maig del 1997 pels Amics dels Senders de Caldes, i que te un recorregut d'uns 23 km, fins Sant Se bastia de Montmajor i retorn pel tons de la Riera de Caldes, i que tambe us convidem a rec6rrer en una altra ocasi6, si us plau de fer ho). Avui, pero, nomes el seguirem en un petit recorregut d'uns 3 km, que sera tot el que ens allunyarem del poble. Caminarem per un camf planer i de bon fer, per entremig de camps de seca, tots conreats, on hi ha tambe vinya, oliveres i cire rers i algunes granges. Seguint aquest camf gaudirem d'una vista ge neral del poble des de l'altra banda de la Riera, que pot resultar, a part de bonica, una mica insolita i poc coneguda pels que no sou d'aquf. Tot fent camf passarem pel costat d'uns hivernacles (Cal Pica nyol), on haurem de tombar a l'esquerra, seguint Jes marques blan ques i grogues del PR-C9, seguint per entre vinyes, cirerers i avella-

XIX RONDA VALLESANA

LA FONT DE LES ESCALES

•

CALDES I EL SEU RODAL

::, x 0:: <

El gorg d'en Pe/ags.

ners, a tocar dels primers pendents de la muntanya del Farell, i ben a prop, superat un veil casuc amb una bassa d'aigua, el camf tomba a la dreta i s'enfila sobtadament. Pero nosaltres tranquils, perque nosaltres el deixarem per una estona. En aquesta corba del camf prendrem un corriolet mig amagat que per l'esquerra ens portara fins el fons del torrent de Codonys, per trobar-hi una font de raig alegre, amb una aigua d'allo mes bona i refrescant. L'indret es coneix com la font de la Taula, encara que malaurada ment ja no hi ha ni taula ni res, degut als estralls causats pels ai guats dels anys 60, que ho van malmetre. Aquest lloc es coneix po pularment, tambe, com a font de les Escales, que potser Ii escau mes, ja que hi resta una llarga escala feta d'obra, amb maons, mun tada habilment resseguint les formes sinuoses del vessant i que per met salvar el fort desnivell del fondal a la represa del camf, que re torna revoltant per dalt. La «memoria historica» recorda que pels volts dels anys 50, aquest indret fou arranjat pels propietaris de Can Corr6 per accedir-hi facilment des de la casa pairal i constava d'una taula amb banes de pedra, la fonteta i els accessos graonats per ambd6s costats del to rrent. �ixo explica al visitant l'existencia d'aquesta «misteriosa i inso lita» escala al bell mig del bosc.

CALDES DE MONTBUI

CALDES I EL SEU RODAL

•

LA FONT DE LES ESCALES

lniciem la pujada per l'escala. Compte de no relliscar, sobretot al comen9ament que hi falten uns quants graons. No hi ha barana, pero es puja be. Una vegada dalt de l'escala, seguirem el corriolet fins tornar a trobar el camf ample que havfem deixat. Reprenem el camf tombant a l'esquerra, pujant, i uns 25 metres mes amunt, si parem compte, veurem al costat dret del camf, en mig de la vegetaci6 boscana, una construcci6 en forma de pou circular, antic vestigi d'un forn de cal9. Mes amunt sortim del bosc i arribem a una petita explanada entre el bosc i els camps de conreu i vinyes, on hi ha un creuament de camins. El camf que des d'aquf tira de dret ens portaria a Sentmenat amb uns 3/4 d'hora, el de l'esquerra torna a Caldes pel costat sud i porta, tambe, a la Torre Marimon, el de la dreta es el nostre i continua amb les marques blanques i grogues. Aquest indret es conegut per «El roure Gros» per l'existencia fins fa poc mes d'un any d'un roure de colossals dimensions, catalogat com arbre monumental, dissortadament caigut. Aquest indret, amb el veil roure, tenia quelcom de magic per les sensacions que desper tava en el visitant, sota l'ombra del roure, la bella panoramica del poble, entre camps, el silenci, trencat nomes pel cant d'ocells, tro bar-se en plena natura i tan a prop de Caldes !. Ara fa un any, enti tats cfviques del poble van plantar un nou roure jove perque pren gues el relleu del caigut roure centenari i van col·locar-hi una placa de ferro que ho commemora. A la cruYlla de camins, prenem el de la dreta, el que puja suau ment i de forma sostinguda. Nomes sortir cal parar esment a ma es querra del camf, unes parets enrunades i plenes de bardisses que s6n el que queda de l'antiga ermita romanica de Sant Miquel dels Arcs (tambe anomenada Sant Miquel dels Ar9os i Sant Miquel de l'Arn). Passada una cadena que barra el pas als vehicles hem de se guir el camf un bon tros, mes d'un quilometre. Cal anar amb compte i en un revolt molt pronunciat del camf, cap a l'esquerra, haurem de deixar aquest camf ample i marcat per prendre'n un que continua recte, iniciant una baixada suau. Si continuessim pel camf principal arribarfem a la Torre Roja Uaciment iberic) i tombant el Farell per la Serra Llisa anirfem fins a Sant Sebastia de Montmajor. Ben aviat el nou camf planer que hem agafat, tot deixant a l'es querra la continuaci6 del PR-C9, es fa fonedfs i ens queda un senzill corriol que, ben fressat, ens portara en direcci6 al torrent de Co-

XIX RONDA VALLESANA

LA FONT DE LES ESCALES

•

CALDES I EL SEU RODAL

donys, que queda a ma dreta del corriol i sera la darrera fita del reco rregut, el Gorg d'en Pelags. Seguirem el corrent d'aigua i de seguida arribarem a un pla en mig del bosc i a mitja al9ada del salt del to rrent en aquest indret, que a causa de la configuraci6 del terreny ha de saltar uns 20 metres, precipitant les seves cristal•lines aigues a l'engorjat, on s'ha format una gran bassa o gorg, i una balma de pro porcions considerables. El lloc es d'una singular bellesa per la seva imatge ferestega i so litaria i pel fet de trobar-se voltat de bosc. El pla resulta espai6s i permet transitar-hi amb llibertat (aixo sr, tinguem cura de la mainada, si n'hi ha!). A tocar del salt d'aigua hi ha una fonteta· que subminis tra un delicat raig d'aigua, fresca com ha de ser. Hi ha lloc per parar i passar-hi la tarda berenant placidament, a la fresca, fugint de la ca lor de l'estiu, car es un lloc molt ombrYvol i fresc. Aquest lloc pertany a la propietat de can Corr6 i limita, aigues amunt, amb la del Pasco!. De fet es troba molt mes a prop d'aquesta ultima. Despres d'haver reposat, menjat i begut, podem iniciar el camr de tornada pel caminet que surt del pla per la banda mes oposada a la font. El camr es estret i ben fressat, no te perdua, i s'esmuny bai xant per entre la vegetaci6 de pins i alzines carregades de plantes enfiladisses. Ben aviat es travessa una canalitzaci6 molt senzilla, fe ta de maons, d'aparen9a antiga. Si tenim ganes de saber d'on ve el podem resseguir de pujada (el camr no es massa bo i cal vigilar de no relliscar fins el fons del torrent i anar apartant la vegetaci6) fins el mateix gorg, sota el salt i admirar la gran balma i les ·estructures calcaries que l'aigua hi ha format al llarg del temps.. Aquesta canalitzaci6 recull l'aigua en aquest punt i la porta seguint el camr de baixada fins el Roure Gros, 1,5 km mes avail, fins la bassa de Can Corr6. Resseguir el «canalet» es agradable i interessant pero cal anar amb molta cura, doncs l'antiguitat i la senzillesa de la construcci6 el fan especialment vulnerable al pas de la gent. Si es va amb «molta colla», es millor recular pel mateix camr que hem seguit per pujar. Si prenem l'opci6 de seguir el «canalet» pel caminet, anirem bai xant, ara ,una mica ajupits, car el camr passa per una selva de lia nes, branques baixes i algun pi caigut que dificulten el caminar tran quil, pero que tambe resulta divertit. Finalment arribem al Roure Gros i al torrent altra vegada, donant la volta pel camr marcat, deixem de banda el corriolet de la Font de les

CALDES DE MONTBUI

CALDES I EL SEU RODAL

•

LA FONT DE LES ESCALES

Escales i despres de travessar el torrent ens trobarem una explana da de gespa i arbres alts, per fer-hi , si s'escau, una darrera parada, i continuant pel camf de la dreta, arribarem a la bassa i els hiverna cles que havfem vist tot pujant. Desfarem el camf fins a la pla<;:a de Taunnusstein per acabar la passejada que espero que us hagi agradat. ■

XIX RONDA VALLESANA

ELS MOLINS A CALDES

•

CALDES I EL SEU RODAL

Els molins a Caldes JOAN PALLARES-PERSONAT

Amb bassa sense cup

Amb bassa I cup

Diferents tipus de mo/ins.

La posici6 geografica de Caldes, amb el cabal perenne de la Riera, als peus del muntanyam amb barrancades i rierols, i tocant la plana vallesana de conreus bladers i cereallstics, la feu optima per al de senvolupament de la molineria. De fet i des de la reculada data de l'any 967 tenim esment de l'existencia d'un molf «a sota del castellet», a tocar !'hospital i cape Ila de Santa Susanna, alla on existeixen les runes del molf de l'Es clop, el qual molgue fins al segle XX. La documentaci6 medieval calderina es abundant i les referencies a molins sovintegen; l'any 1184 un dels propietaris de molins era Ramon de Caldes, dega de la catedral barcelonina i ordinador de la funci6 publica a Catalunya al recopilar per encarrec del comte-rei Al fons I, el Cast, el «Uber feodorum maior». De Ramon de Caldes en coneixem el rostre en figurar en una de les miniatures del llibre.

CALDES DE MONTBUI

CALDES I EL SEU RODAL

•

ELS MOLINS A CALDES

Si el moli de l'Esclop ha estat dels mes coneguts pel ve"inatge al nucli antic, el moli d'en Ral, avui ja dins del teixit urba, era forga con corregut en estar a l'extrem de la planura vallesana. Deuria esser el moli del Mas de la Riera, esmentat el 1270 i el 1313, despres pro pietat el 1419 dels Hostalric o Stelric, i posteriorment en mans dels Roudors, Vilatorta (1616), Bartomeu, Berenguer, Santjust, Giralt, Guardiola (1604), Falco (1667), Marques de la Manresana (1712), Joan Puigdomenech 1805) o Aymerich (1860). El nom de Ral Ii ve pel moliner Joan Real, de Palau, el qual hi arriba pel 1601, no pel ve"inatge del Camf Ral o perque hagues estat propietat reial. De fet des de Sant Feliu de Codines, amb el Moli de l'Ullar, del se gle XV, o el d'en Roca, els de la Baliarda, Pujades i Sobregrau (terme actual de Gallifa), can Munner (actualment de Sant Lloreng Savall) o el del Prat de Dalt, les torrenteres que desguassaven a la riera de Caldes estaven ben aprofitades. Potser es el Moli de les Elies un dels que mes criden l'atenci6. No lluny de l'antic «lo mas de ses Alies dez Cabots» de 1353, el moli deuria existir pel 1370 i la resclosa ens es referenciada el 1399. L'actual moli, que molgue fins a la guerra de 1936, fou refet el 1775 per Jaume Elies, un document de 1727 parla de les seves ru nes. No gaire lluny es trobava el moli de Lled6, desaparegut al segle

xv.

A !'actual Castellvell, «de Kastrum vetu/i» el 1126 (vegeu capftol dedicat a les pedreres), existia fins a la darreria del segle XIX un mo Ii del qual no en resta vestigi i, mes avail, a sota !'actual camping del mas del Pasqualet (La Fabrega el 1226) encara perviuen les runes del moli originari de 1260 que, convertit en serradora, es mantingue en actiu fins cap al 1930. Com a Fabrega, Pascolet, Centelles, Selfo res i la Serra ha estat conegut al llarg de les centuries. El moli d'en Selles, antigament de Boixets i de Cantaregues, ve esmentat el 1289 i actualment, encara que inactiu, perviu com a mas. Es damunt del Santuari del Remei i no lluny d'on s'emplaga el moli de les Comes, del segle XVI i ja enrunat en comengar el XVII. El tram d'horta que va des de poc mes avail del moli d'en Selles, i que rega la sequia del moli de l'Esclop, rep el nom d'Hortes Sobira nes; des del molf de l'Esclop, seguint la sequia fins al d'en Ral, s'anomenen Hortes Jussanes.

XIX RONDA VALLESANA

ELS MOLINS A CALDES

•

CALDES I EL SEU RODAL

A Caldes, i associats als molins, al llarg del segle XIX existiren uns molinets auxiliars destinats a esmolar eines de tall i estris del camp. Eren petits enginys que movien una mola d'esmolar, col·locada en posici6 vertical, solien portar el nom del seu propietari: Aguilar, Constants, Pacardu. D'altres molins com el de la Serra o Pascolet tambe s'utilitzaren alternativament per aquestes feines. Relaci6 de molins situats al.terme de Caldes Moli de les Elies. Al nord del terme, tocant la Riera. Molgue des d'abans de 1370 fins al 1936. Moli d'en Lled6. Mes amunt de !'anterior, cap al tambe desapare gut Mas Corc6. Les darreres noticies s6n del segle XV. Molins Jussa i Sobira de Castellvell. Desapareguts, eren medie vals, el Jussa possiblement deu ser el del Pascolet. Moli del Pasqualet. Tambe dit de la Fabrega, la Serra, Centelles, Selfores, d'en Pineda, Massanet... Actualment en runes, la gran bas sa es conserva perfectament. Moli d'en Selles. Des de 1289 tingue diversos noms: Boxets, Can tareges, Lloberes, Nou, Bernad6... Prop de la carretera que mena a Sant Sebastia de Montmajor. Moli de les Comes. Prop del Torrent del Remei, en comen9ar el se gle XVIII ja era en runes. Moli de l'Esclop. A tocar la poblaci6. Conegut des del 967, molf del peu de la Torre o de la Torre d'en Llunes, molf de la Vila en epo ca moderna. Pel 1730 el seu moliner era Josep Palmes, conegut com l'escloper, d'aquf l'origen del seu nom actual. Moli d'en Ral. Des d'abans de 1270, fou un molf actiu fins fa rela tivament pocs anys i veritable casal de molins d'epoca contempora nia. Molinot. Segle XII, existiria a l'extrem sud del terme actual, ano menat al segle XIII Molf de les Arenes, pervisque fins als segle XIX com a molf i actualment com a mas.

CALDES DE MONTBUI

CALDES I EL SEU RODAL

•

ELS MOLINS A CALDES

Bibliografia AYMAMf I DOMINGO, Gener i PALLARES-PERSONAT, Joan. «Els mo lins hidraulics del Moianes i de la Riera de Caldes». XXVI Premi Sant Bernat. 120 pag. Barcelona: Ed. ABE de la Uni6 Excursionista de Catalunya, 1994. MOREU-REY, Enric. «La Rodalia de Caldes de Montbui». Barcelona: Ed. Teide, 1962 PALLARES-PERSONAT, Joan. «Els Molins Hidraulics de la Riera de Caldes». Setmanari Montbui, num. 644, 11 Octubre de 1991. Cal des: 1991.

Nota biografica Joan Pallares-Personat (Caldes de Montbui, 1953). Col·laborador del Setmanari Montbui des de 1972 i de Tot Ca/des des de 1990. Diplomat en Arqueologia Hispanica per la Universitat de Barcelona (1987), es col·laborador habitual de premsa i radio, conseller de Dis tricte (Sant Andreu) a l'Ajuntament de Barcelona, vice-president del Centre d'Estudis lgnasi Iglesias, vocal dels Amics del Far i membre de la Uni6 Excursionista de Catalunya. Es autor i coautor d'una dot zena de llibres i de mes de mil quatre-cents articles. ■ Representacio d'un moli 1.

2. 3. 4. 5. 6. 7.

10.

11.

12.

13.

14. 15. 16. 17. 18. 19.

XIX RONDA VALLESANA

La tremuja El canalot La filoseta El riscle La mola volandera La mola sotana La farinera L'arbre El rodet El pany El canal L'agulla El dau El bane L' al9ador L'engegador El carcav� La bassa El pou o cup

La historia de Caldes de Montbui

•

LA HISTORIA DE CALDES

BREU HISTORIA DE CALDES

Breu historia de Caldes MONTSERRAT

BAULENAS

N.• 1. - Caldu de Monlbuy, �sta general

Vista general de Catdes de Montbul.

Les troballes mes antigues de Caldes de Montbui daten del NeoH tic (4500 a 2200 aC). D'aquesta epoca es coneixen vestigis de res tes d'habitaci6 a l'aire lliure i sobretot sepulcres excavats en tosses dels primers pagesos calderins (a la Bovila d'en Busquets, a la del Negrell i la de Can Catafau). A la cova de Solanes, al limit entre els municipis de Caldes de Montbui i de Sant Feliu de Codines, tambe s'hi han trobat restes neolftiques i sobretot eneolltiques. Del segle V aC es coneixen diversos assentaments iberics. El mes important es del tur6 de la Torre Roja. Es un poblat de dimensions importants on s'hi han trobat objectes d'us domestic, estris de tre ball, ceramica... Sembla que a mitjans del segle I aC s'abandona pa cfficament. En epoca romana sorgr a Caldes de Montbui un nucli urba segura ment degut a l'existencia de les deus d'aigua calenta. Les fonts ter-

XIX RONDA VALLESANA

BREU HISTORIA DE CALDES

•

LA HISTORIA DE CALDES

mals van afavorir la construcci6 d'un centre termal medicinal cap els segles I aC i I dC. La funci6 primordial d'aquest conjunt termal era curar els nombrosos malalts que arribaven des de diferents punts de la Hispania romana i d'altres dominis de l'lmperi, possiblement van passar per la vila, entre d'altres, Plini i Ptolomeu. Aquest nucli ocu pava gran part del que actualment constitueix el case antic de la vila. Hi havia poblament disseminat en vil•les. Les «villae» eren alhora residencia senyorial i centre de producci6 agrfcola i ramadera. La producci6 de vi i oli, destinats a l'exportaci6, va ser la principal activi tat economica de les «villae» de Caldes durant el primer segle de l'lmperi roma. El vi era transportat en amfores que es feien en forns situats en terme d'aquestes «villae». Destaquen els de Can Vendrell, de Can Pujades i el del Mas Manolo. Se sap, per l'epigrafia, que Caldes era un nus important de comu nicacions, com ho demostra la troballa del mil·liari de Can Vendrell, que indicava distancies amb Osona i la costa. A la primera meitat del segle II dC, Caldes adquireix categoria de «municipium», es a dir, ciutat, aixo indica que havia de ser un nucli for<;:a important, amb una organitzaci6 municipal ben establerta. Es troben restes d'epoca romana fins al segle V-VI dC. A partir d'aquest moment hi ha un buit documental fins el segle X, en daten els primers documents que fan referencia a la Caldes medieval; el primer es de l'any 937, que fa referencia a la donaci6, al bisbe de Barcelona, d'un mas situat en aquesta vita. Durant el segle XI, Caldes era un nucli urba considerable, amb una important poblaci6 dispersa pels voltants en petits masos. Moltes d'aquestes masies es van aixecar sobre les rui"nes de les antigues «villae» romanes. Tambe hi ha constancia de tres esgtesies: la de Sant Pere, la de Sant Martf i la de Santa Maria, que era la parroquia. Al costat d'aquesta darrera hi havia el palau reial que acollia el rei en les seves estades a la vila, mes tard va ser la residencia def ve guer del Valles; sobre les runes d'aquest palau comen<;:a a construir s'hi, a finals del segle XVI, !'actual temple parroquial. De !'any 1102 es documenta una muralla que envoltava la vila i que s'anira reformant fins la gran modificaci6 del segle XIV. La sorti da de la poblaci6 es feia per quatre portals. Pel del nord sortia el car rer de Vic; per l'oest, el portal de Santa Susanna, on hi havia la ca pella d'aquesta santa; al sud hi havia el portal de Santa Esperan<;:a,

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

BREU HISTORIA DE CALDES

que indicava el camf de Barcelona; i la sortida cap a l'est es feia pel portal del Salze. Des de principis del segle XII Caldes tenia mercat setmanal, que era comarcal i disposava de mesures propies de gra, vi i oli; sobretot les d'oli eren utilitzades per tota la comarca. La principal activitat economica era l'agricultura, en sobresortia la producci6 de vi i d'oli; tambe hi ha constancia d'unes basses que servien per a remullar el canem i el Iii. El rei Joan II, l'any 1472, confirma el privilegi de cele brar mercat tots els dimarts. Durant el segle XIII es va construir el pont i ja existien els princi pals carrers que han perdurat fins als nostres dies (el del Forn, el de Sant Pere, carrer del Pont, el de Santa Susanna ... ). En aquesta epo ca la vila fruira d'una important primacia economica compartida per l'agricultura, la industria i el comerc;:. L'agricultura continuava basada en el cultiu de cereals, la vinya, l'olivera. Entre Jes activitats indus trials cal destacar l'elaboraci6 de l'oli, el treball del canem, la blan queria, la calcineria i el textil. Un dels elements principals per comer ciar eren els teixits, especialment el drap vermell, molt preuat a !'estranger. En aquesta centuria es considerara el call jueu de Cal des com un dels mes prestigiosos de Catalunya. El rei Jaume I, l'any 1261 Ii va concedir privilegis de llibertat comercial, i el 1388 es va autoritzar la construcci6 de dues cases mes. Els jueus de Caldes constitu"i"en una aljama amb consell, sinagoga i cementiri propi. El call jueu era situat, prop del centre de la vila, al voltant del camf que portava a Barcelona. Al segle XIV es continua amb l'activitat agrfcola industrial i comer cial iniciada en !'anterior centuria. En aquest moment el rei Pere Ill va establir a Caldes els Usos i Costums de Barcelona; es va cons truir l'antic Hospital i es va reconstruir i ampliar el trac;:at de la mura lla. El cens de l'any 1359 donava a Caldes 123 foes, equivalents a uns 600 habitants. Caldes va esdevenir la capital de la Vegueria del Valles i es va convertir en la seu mes estable del veguer amb re sidencia del notari de la vegueria i nombroses escrivanies i procura dories. L'any 1324 el rector de Caldes es va convertir tambe en ar diaca del Valles. A partir del segle XV Caldes, de mica en mica, ana perdent im portancia en favor de Granollers, tot i que l'any 1445 Alfons V el Magnanim proclama Caldes brae;:, membre i carrer de Barcelona, que

XIX RONDA VALLESANA

BREU HISTORIA DE CALDES

•

LA HISTORIA DE CALDES

CALDAS O! .MONTBUY. -•PLAZA BOET.

Pla,;a Boet.

suposa per als calderins els avantatges socials i economics de ser considerats barcelonins. Al llarg del segle XVI Caldes va tenir una certa estabilitat economi ca; es remodela !'hospital medieval, s'iniciaren les obres de la nova casa de la vila damunt les termes romanes; es comen9a la construc ci6 de l'ermita del Remei; i !'any 1589 es posaren en marxa les obres del nou temple de Santa Maria que no es va acabar de cons truir fins l'any 1714. La crisi de la Guerra dels Segadors porta for9a voluntaris a Tortosa i Barcelona a lluitar contra les tropes de Felip IV. Durant la segona meitat del segle XVII les pestes i epidemies van fer estralls entre la poblaci6 i van provocar una forta crisi economica. La Guerra de Successi6 a la corona espanyola provoca l'entrada a Caldes de l'exercit, la saqueja, en crema una bona part i assassina alguns calderins com a represalia per la derrota d'una companyia de dragons del rei Felip duta a terme pels calderins. La guerra deixa la poblaci6 en ru·ina. A la primera meitat del segle XVIII es viura una de les etapes mes decadents, comen9ara a recuperar-se'n cap a la segona meitat de segle, l'any 1719 tenia 1.391 habitants i el 1787 ja eren 1.694 els

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

BREU HISTORIA DE CALDES

vilatans. La vila tambe es va veure afectada per la Guerra del Fran ces (1808-1814), que agreujaria la situaci6; el 1809 es van incen diar els arxius parroquial i notarial. L'any 1848, i sobretot el 1873 Caldes patiria escomeses violentes arrel de les guerres carlines. La poblaci6, de mica en mica, es va anar recuperant i l'any 1860 ja hi havia 3256 habitants. En aquests anys s'intenta instal-lar a la vila les primeres fabriques de teixits de cot6, pero no van tenir exit, i continua tenint un caracter agrTcola i menestral. Amb l'aparici6 dels primers balnearis s'assisteix a una revifalla del municipi. La vila, a_principis del segle XIX, torna a ser una estaci6 ter mal important. La reina Isabel II en va ser una clienta. Caldes era la primera estaci6 balnearia de Catalunya. L'any 1880 s'inaugura la ITnia de ferrocarril Mollet-Caldes que facilita el despla<;:ament de banyistes. L'any 1899, coincidint amb la davallada del sector dels balnearis, el ferrocarril es va veure seriosament afectat, pero a partir del 1905, i gracies a l'explotaci6 de les pedreres granTtiques, d'on s'extreien llambordes en grans quantitats, ressorgira el ferrocarril ampliant el nombre de vagons. El tren deixa de funcionar definitivament l'any 1932. Durant els anys vint es varen fer a la vila obres publiques im portants, obertura de nous carrers, pavimentaci6, ... En iniciar-se la Guerra Civil es cremaren imatges de l'esglesia: el retaule medieval del Roser i la Santa Majestat, de la qual no se'n po gue salvar el cap. Durant el perfode de guerra i postguerra hi hague una davallada considerable de poblaci6: si l'any 1935 hi havia 5.082 habitants, el 1945 nomes hi havia 4.325 ve'ins. A partir d'aquest moment el creixement sera constant: Caldes sera una de les pobla cions de la comarca que mes immigraci6 rebra. Aquesta arribada de poblaci6 produira canvis importants en l'aspecte urba i social. Progressivament s'han anat abandonant els conreus mes tradicio nals, la vinya, el blat i l'olivera, el sol que ocupaven aquests conreus s'ha convertit en terreny urbanitzat. S'han instal·lat granges porcines i d'aviram. El sector industrial i el comer<;: s6n la base economica de la vila; a partir dels anys seixanta hi hague una forta expansi6 de la industria del metal! i de la construcci6. La principal industria textil va fer fallida, tot i aixo aquest sector encara subsisteix. Les activitats relacionades amb el comer<;: han augmentat moltTssim pel que fa al nombre i a la quantitat de poblaci6 que ocupa.

XIX RONDA VALLESANA

BREU HISTORIA DE CALDES

• .

LA HISTORIA DE CALDES

Bibliografia BALLART, J. i VILLANUEVA, J. Resum de la Historia de Ca/des de Montbui. Caldes de Montbui: Ajuntament de Caldes de Montbui, 1981. BARBANY, C. i GARCIA, M.R. Catalunya romanica. Vol XVIII. Barce lona: Fundaci6 Enciclopedia catalana, 1991. Gran Geografia comarca/ de Catalunya. vol VI. Barcelona: Fundaci6 Enciclopedia Catalana, 1982. ■

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

LES TERMES ROMANES

Les termes romanes de Caldes de Montbui CARME MIRO I ALAIX - ANNA MARIA MONLEON I EsTERLI

Les termes romanes de Ca/des de Montbu/.

En els darrers anys hem assistit a un esclat del fet termal, els edi ficis de banys s'han tornat a posar de moda, cosa que no passava des de l'epoca noucentista, quan anar a prendre banys era senyal de bona posici6 social. La cultura balnearia ha tornat a sorgir amb el que comporta de vida sana i saludable, de pau i tranquil·litat. Molts s6n els que no saben que aquest fet ve de molt antic, varen ser els grecs els que inventaren l'edifici de banys publics, i els ro mans els que el van estendre per tot l'lmperi. Caldes de Montbui, es i ha estat, un important centre termal, com ja ho suggereix el mateix toponim. Segurament els Tbers ja deurien utilitzar les aigues calentes d'aquest indret, pero foren els romans els que hi bastiren el primer balneari. La ubicaci6 de les termes romanes no va ser un fet fortu'i't ja que la majoria de brolladors d'aigua termal coneguts s6n a la plac;:a de la Font def Lle6, indret on tambe s'han construYt els balnearis moderns.

XIX RONDA VALLESANA

LES TERMES ROMANES

•

LA HISTORIA DE CALDES

El monument que allotja la plac;:a de la Font del Lle6, restaurat a la decada dels 50, no dona sin6 una imatge molt fragmentaria del que devia ser aquest conjunt, cosa constatada en les diverses interven cions arqueologiques que s'han fet al voltant; l'edifici ocuparia !'ac tual plac;:a de la Font del Lle6 i la superficie del Museu Thermalia, fins a la riera. Les practiques hidroterapeutiques tenien una gran importancia en la societat romana, i la varietat de tractaments que comportaven de finien un projecte arquitectonic amb gran diversitat d'ambits, donant al conjunt termal una gran complexitat. Aix1 mateix els romans eren uns bans arquitectes i enginyers, abans de construir un edifici, el planificaven i dissenyaven els diversos espais segons l'us que poste riorment s'hi duria a terme. Pel que fa a les termes de Caldes de Montbui es tracta d'un edifici ben constru'i't, i conservat -almenys en una part- en un estat que Ii confereix un caracter monumental. Es pot constatar una proporciona litat i simetria, malgrat no coneguem plenament el projecte arqui tectonic primigeni. La construcci6 es troba orientada nord-sud, com marquen els canons classics, amb una lleugera desviaci6 de 15° vers l'oest. La part que pot ser visitada es un gran ambit amb una piscina cen tral d'aigua calenta, i de forma rectangular, que actualment no es conserva sencera, ja que es troba retallada per la banda sud. Les di mensions actuals d'aquesta piscina s6n d'11,60 m x 6,60 m. Tota la piscina esta feta d'un preparat de codols vermells i cal<;:, anomenat en epoca classica opus signinum. Originariament, aquest preparat era recobert d'una capa d'arrebossat que es conserva a pocs llocs; entre aquest arrebossat i I'opus signinum trobem una ca pa de cendra que servia com a a'i'llant. El tons de la piscina presenta unes !loses de terracota tambe d'epoca romana. Els quatre costats de la piscina s6n formats per una graderia de cine graons. Les instal·lacions d'entrada i sortida d'aigua s6n origi nals. Aquesta piscina era coberta per una volta de can6, de 6,80 m de diametre, la qual es recolzava a les arcades que comuniquen la pis cina amb la galeria perimetral. L'obra emprada en la construcci6 de la volta es l'opus caementicium, i names se'n conserva l'arrenca ment de la banda oest.

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

LES TERMES ROMANES

La galeria perimetral s'obre a la piscina amb un joc de quatre arca des -la quarta, comenc;:ant pel nord, no es conserva sencera, sin6 que queda tallada per la meitat- d'arc de mig punt. Aquestes arca des es recolzen sobre pilars, i tant els arcs com els pilars s6n fets en grans blocs de pedra sorrenca roja, que procedeix d'unes pedre res properes. Els pilars, en ser fets de pedra sorrenca, presenten un elevat grau d'erosi6, degut sobretot a la humitat d'aquest ambient. Pel que fa a la galeria, la part conservada en la seva totalitat es l'ala de ponent, on podem observar el mur i la volta de can6 d' opus cae menticium. Aixf mateix cal que destaquem la galeria nord, on s'obren dues exedres de planta semicircular, que tindrien la funci6 de banyeres in dividuals o de banys locals. A la part exterior d'aquest conjunt es poden observar diverses ca nalitzacions de les termes, aixf com el limit d'un altre ambit on es troba una piscina de dimensions molt superiors a la que actualment es pot visitar. Arqueologicament s'han documentat un conjunt de nou piscines mes, de diverses formes i dimensions, pero encara no es coneix tot l'edifici en la seva globalitat. Menci6 apart hem de fer de les estructures romanes conservades dins de la galeria de banys del Balneari Broquetas, on es pot visitar una cambra coberta amb volta que en epoca romana era una conca merata sudatio, el que actualment dirfem una sauna humida, amb vapor de l'aigua termal lliscant. Caldes de Montbui, com tambe Caldes de Malavella, constitueixen els (mies exemples d'arquitectura termal d'us medicinal a Catalunya, encara que se'n poden localitzar d'altres, sobretot a les zones piri nenques. Fora del nostre territori es coneixen grans conjunt termals d'epoca romana: Bath, Neris-les-Bains, Badenwailer, etc. entre d'al tes, la investigaci6 arqueologica dels quals es troba molt mes avanc;:ada que la del nostre conjunt. El que sf es clar, es que les ca racterfstiques principals d'organitzaci6 d'espais s6n similars i, en molts casos, les dimensions s6n identiques. Qu�nt a la funcionalitat, no tenim cap dubte que les termes de Caldes de Montbui eren medicinals, la funci6 principal d'aquest bal neari era guarir els nombrosos malalts que arribaven a la zona, atrets per l'anomenada que devien tenir els poders medicinals de

XIX RONDA VALLESANA

LES TERMES ROMANES

•

LA HISTORIA DE CALDES

les seves aigues. No descartem, pero, una possible funcionalitat complementaria de caire ludic o simplement de repos. Aquesta funci6 terapeutica principal es trobava profundament em marcada en un context religi6s, ja que els poders guaridors de les ai gues es relacionaven amb diferents divinitats, com l'epigrafia ho ha fet evident: Apol·lo, Salus, Minerva. Pel que respecta a la cronologia d'aquest edifici, de moment es di ffcil d'establir-la. Hi ha una manca d'estratigrafia amb materials ar queologics que datin les diverses fases de construcci6. Aixf mateix, no coneixem cap resta numismatica ni epigrafica que dati el primer moment d'us d'aquest conjunt. A nivell constructiu, tampoc hem pogut trobar elements de data ci6, ja que tots els paral·lels consultats s6n de cronologia incerta. L'edifici, pero, es plenament roma a nivell de construcci6 i planifica ci6 i, per tant, no el podrfem datar abans del canvi d'era, pero tam poc en un moment gaire mes posterior. El fet que sigui un edifici auster a nivell d'ornamentaci6, ens fa pensar en un moment de construcci6 forr;a antic, entorn del canvi d'era. ■

Vista de /es termes romanes.

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

ELS BALNEARIS

Els balnearis MERCE CASAS

Des de temps immemorials, Caldes s'associa a les aigues termals i el seu aprofitament es remunta a l'epoca romana durant la seva es tada a Caldes el s.11 a.C. La societat romana es preocupava, aleshores, per l'higiene del cos, la salut i l'esport, i consideraven les aigues com un medi per fer salut. Al voltant de l'aigua calenta de Caldes, els romans varen fundar una nova vila principalment per dues causes: una l'existencia de Jes aigues termals i l'altre per ser un territori fertil, i molt bo per l'agricul tura. Durant la dominaci6 romana, Caldes va ser una vila important, rica pels seus conreus i famosa per les aigues calentes. Els romans varen construir unes termes romanes a Caldes l'any 120 a.C. sota el decret de l'emperador Adria. En un principi, la gent que anava a prendre els banys a les termes eren nobles de Tarraco i guerrers ferits; mes endavant va augmentar la poblaci6 atreta per les aigues termals, i venien fins i tot funciona ris, negociants i militars. El tractament que seguien els romans de les aigues termals eren bastant semblant al que fan servir alguns balnearis actualment. Les aigues s'aplicaven en forma de begudes, banys i dutxes. No es fins el segle XII-XIV, que podem destacar una epoca d'es plendor en l'economia de Caldes. En aquesta epoca, les fonts d'aigua calenta eren un dels princi pals al·licients per als viatgers, personatges famosos, i la famflia reial, que passava llargues temporades prenent els banys, per aixo, la casa reial disposava d'un palau a les afores de Caldes. D'altra banda, un gran nombre de barcelonins anaven a reposar o a recuperar-se d'alguna malaltia a !'Hospital de Caldes. A l'edat mitja, cap el 1350, s'abandonen les termes romanes. Aleshores, els hospicis, lloc on es prenien els banys, es desenvolu pen i agafen importancia. Mes tard es converteixen en hostals en

XIX RONDA VALLESANA

ELS BALNEARIS

• '

LA HISTORIA DE CALDES

afegir-se els serveis de restauraci6 i allotjament. I posteriorment apa reixen els balnearis. Despres d'uns segles on es seguia un ritme continuat d'activitat balnearia, al segle XVII arriba una epoca de decadencia economica i a partir del 1617, fins al 1865, les termes romanes s'utilitzaren per altres funcions, com a pres6, magatzem de gra i ajuntament. El segle XVIII, els banyistes adquireixen nous mals per culpa del contagi amb l'aigua i els balnearis comencen a decaure. A mitjans del segle XIX els balnearis es recuperen adquirint un gran desenvolupament arribant a convertir-se en la primera estaci6 balnearia de Catalunya i la segona de la Peninsula, tant pel nombre com per la qualitat dels seus establiments. El 1844, hi havia vuit balnearis perfectament equipats, mes un Hospital civil i un Hospital Militar amb serveis de balneoterapia, que varen arribar a allotjar de 12.000 a 14.000 persones. En aquells anys, Caldes era frequentada per nombroses personalitats impor tants entre d'elles la Reina Isabel II i la seva mare M. Cristina. A par tir del 1872 el nombre es redui a set. Els balnearis que hi havia a Caldes eren: Banys del Remei: Aquest balneari es trobava a la placa de la Font del Lle6 just a les Termes Romanes. Va ser enderrocat al refer la placa l'any 1940. Balneari Rius: Les primeres referencies de l'edifici daten del 1555, i a primers del segle XVII ja porta el nom de Rius. Va ser tan cat al segle XX i actualment es un convent on hi viu una ordre religio sa. Balneari Grau o Garau: Es el balneari mes antic de Catalunya. Va ser obert al public el 1674 com a resultat de la reform a i ampliaci6 de !'antic Hostal de Verdaguer. El 1873 s'annexiona al balneari Font i el 1920 canvia de propietari i adopta !'actual nom de Termes la Salut. Actualment aquest balneari ha estat enderrocat per passar a formar part del nou complex termal que es vol realitzar al centre de la vila. Balneari Forns: Aquest balneari data del segle XIX-XX. Tenia una capella publica i va ser comprat mes endavant pel balneari Termes Victoria. Can Llobet: Era el nom que rebia !'actual balneari Termes Victoria. Va ser constituit com a balneari l'any 1779, pero l'any 1784 ja va fer el canvi de nom.

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

ELS BALNEARIS

Plat;a de la Font de/ Lleo.

Pensi6 Balneari Termal Sola: Era una casa de banys fundada el 1680, i el 1992 es va remodelar adoptant l'actual nom de la Vila de Caldes. Balneari Broquetes: Casa de banys edificada l'any 1729 per Sal vador Broquetes. En aquell temps tambe disposava d'oratori i cape Ila publica. Des d'aleshores s'ha mantingut fins als nostres dies amb el mateix nom. Fou en aquesta segona meitat del segle XIX, que s'inicia l'expan si6 de l'activitat balnearia tal i com va arribar fins a mitjans del segle XX. Destaca per ser una epoca en que es bastiren, dins un ampli re pertori arquitectonic, una serie de confortables edificis, dins de la li nia dels prestigiosos centres termals europeus, destinats no sola ment a l'estricta cura d'aigues, sin6 tambe a oferir dies de lleure i descans als seus banyistes. L'afluencia massiva de banyistes a les estacions termals i la im portancia dels seus carrecs va facilitar que es crees, al 1880, la li nia de ferrocarril entre Mollet i Caldes Durant aquesta epoca es calcula que la meitat de les persones que feien us de les estacions termals, arribaven gracies al ferrocarril

XIX RONDA VALLESANA

ELS BALNEARIS

•

LA HISTORIA DE CALDES

ja que les distancies entre ciutats i pobles per carretera eren molt mes llargues i fatigoses. Malgrat l'auge que tenia la medicina hidrotermal i els balnearis, a la primeria del segle XX, van comern;ar a perdre el protagonisme que gaudien fins aleshores per causa principal del gran desenvolupament de les noves tecnologies mediques (pastilles, ...) que es produeixen a partir dels anys 30-50 en els pa'isos desenvolupats. Els balnearis de Caldes que el 1932 tenien entre 5.000 i 7.000 banyistes eren practicament buits. Canvia tambe la manera de viure que adopta la cultura tecnologica i es perden gran part del concepte d'home integral i d'home en con tacte amb la natura. Els programes de les facultats de medicina tampoc imparteixen docencia especffica en hidroterapia per la qual cosa els metges que estudien a la facultat de Medicina no tenen massa coneixements en aquest tema. Mentre alguns dels centres de balneoterapia es veuen obligats a tancar, d'altres nomes disminueixen la seva activitat sanitaria. Es el moment que els balnearis s'organitzen en associacions. L'any 1944 es crea l'Associaci6 Nacional d'Estacions Termals a Ma drid i el 1978 es crea l'Associaci6 Catalana de la Propietat dels Bal nearis on catorze balnearis de Catalunya en formen part. Actualment a Caldes resten quatre balnearis oberts al public que fan que Caldes de Montbui continui sent la primera estaci6 termal de Catalunya. Tots aquests establiments s'han modernitzat tecnica ment, tot i que han sabut mantenir els details d'ambientaci6 moder nista que els caracteritzava. El balneari Forns es l'unic balneari que nomes disposa de serveis de banys i actualment es un complement del Balneari Termes Victo ria. El balneari Broquetes, el balneari Vila de Caldes i el balneari Ter mes Victoria gaudeixen de les mateixes aigues hipertermals, emer gents a 70° graus, clorurades sodiques i bicarbonatades. En aquests centres actualment es curen tot tipus d'afeccions reumatiques i de l'aparell locomotor, traumatismes, patologies respi ratories, obesitat i estres emocional entre d'altres malalties, mit janc;:ant tecniques de tractament com la hidroterapia i la crenotera pia, inhalacions, parafangs, gimnastica de rehabilitaci6, piscina

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

ELS BALNEARIS

ti." 6.• C.aldas de Monlbuy, Balnearlo Rius

Balneari Rius

termal amb raigs i bombolles, banys termals de vapor, raigs a pres si6 i massatges, tots sota la direcci6 medica i personal especialitzat. Pel que fa al tipus de clientela que tenen els balnearis, a nivell ge neral la majoria es gent de la tercera edat que es dirigeixen a traves dels programes de l'lnserso. D'aquesta manera, es pot afirmar que el public que va als balnearis ja no te la capacitat adquisitiva que ha via gaudit a mitjan segle XIX. Per aquest motiu, molts dels balnearis opten per omplir els seus salons amb convencions, casaments i co munions, doncs aquests s6n dos segments de public que encara que siguin d'un dia poden ajudar a mantenir els centres termals. ■

XIX RONDA VALLESANA

LES PEDRERES

•

LA HISTORIA DE CALDES

Les Pedreres JOAN PALLARES-PERSONAT

� FO�IENTO DE OBRAS Y CONSTRUCCIONES. (SQl:IEDAI) 'A�6�t\li\/

�< UJ Cl.

:::,

Carretera de/ Remel. Matxacadora de pedra.

Caldes, l'Aquae Calidae romana, no degue tenir les pedreres i els picapedrers que calgueren a d'altres ciutats de l'lmperi,� mes monu mentals, pero l'existencia d'edificacions tals com les Termes o de la pides votives ens parlen de l'existencia remota d'aquest ofici. Documentalment les pedreres mes antigues que coneixem de Cal des s6n les del Pascal, en terrenys d'arenisques rogenques del But sandstein triasic, les quals existirien, almenys, a finals del segle XVI. Pero la veritable indu$tria de la pedra a Caldes data de finals del segle XIX, concretament de quan despres d'haver-se inaugural el fer rocarril Mollet-Caldes, la Societat Piera, Cortinas y Cia envia a Pau Linares a «prospectar» els terreny granftics del Farell, i adquirf el 1890 bona part dels terrenys de l'antic mas de Castellvell, a la riba de la Riera, no lluny del Pasqualet. El 1892-93, amb alguns picapedrers professionals forans i l'ajut d'uns calderins que rapidament aprendrien l'ofici, comencaren les

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

LES PEDRERES

primeres extraccions i a endegar el terreny; pel 1894 el funciona ment de l'explotaci6 ja era regular i en arribar el 1900, la nova socie tat, per fusi6, anomenada Fomento de 0bras y Contrucciones (que actualment s'anomena Construcciones y Contratas) convertia les Canteras del Remedio en una gran explotaci6, subministradora en la millor epoca del setanta per cent de les llambordes a tot Catalunya i, encara a l'Arag6 i Mallorca. El «Foment» mai no va considerar l'explotaci6 de les pedreres com una cosa provisional, ans al contrari, edifica un joi6s edifici noucen tista -avui a rise de perdre's oblidat en mig de la boscuria-, en llamborda el cami fins a l'estaci6 del tren assolint bona part de les despeses, feu tallers, ferreries i, adhuc, habitatges, mes precaris que res, per als obrers nouvinguts que no trobaven acolliment a Cal des. Tanmateix engega una cooperativa de consum, un centre instructiu i recreatiu, amb escola i teatre, caixa d'estalvis i altres menes d' avantatges. L'epoca daurada de les pedreres fou el temps de la Dictadura de Primo de Rivera (Timo de Primera), amb l'exposici6 universal de Bar celona de l'any 1929. La nomina de treballadors havia pujat, d'un centenar abans de 1908 a mes de quatre-cents el 1926. Si be els oficis de pe6, carretonaire, descarregador o bouer no eren massa re munerats, la possibilitat de fer mes d'un jornal al dia augmentava els guanys, pero qui realment tenia una remuneraci6 extraordinaria per a l'epoca eren els barrinadors, els especialistes i els trencadors i melonaries, obrers que anaven a preu fet, a tant per llamborda. Per a comprensi6 general esbossarem aqui el que podria ser la historia d'una llamborda: barrinaires, allo que en l'argot minaire s'anomena «picadors», extreien la pedra fent «enderrocs» de la penya de la pedrera a base de dinamita i cops de mall. La pedra era portada a la plaQa pels peons i carretoners, alla els trencadors la preparaven, debastant-la, perque el melonaire la reduis a unes mides precises, segons les necessitats: rigola, saragossa, tacs, alts, o el que fos. Marcada amb pintura pel marcador i anotada la feina pel «llistero» per poder ser pagada, era amuntegada pels peons, els quals les car regaven als carros de bous. Els bouers, que arribaren a ser una vin tena, feien tres i quatre viatges diaris a l'estaci6 de tren de Caldes,

XIX RONDA VALLESANA

LES PEDRERES

•

LA HISTORIA DE CALDES

a una hora de camf; alla els carregadors les estibaven en vagons fins a Mollet on eren destinades al lloc precfs. Adobadors dels camins, paletes, pagadors, pesadors, capatassos, caps de colla i sagals, els quals eren una mena d'aprenents que por taven bujols d'aigua als assedegats treballadors i anaven a Caldes a buscar el dinar calent al migdia a casa de cadascu de la seva colla. L'acabament de les obres de «l'exposici6» barcelonina reduf la fei na, pero fou el 1931 en que en proclamar-se la Republica el «Fo ment» tanca l'explotaci6 sense mes mirament i deixa molts obrers a la miseria. La majoria dels treballadors provenien de diferents pobles de Cata lunya (Emporda, Terra Alta o Ribera d'Ebre) i havien treballat a grans obres publiques com ports i carreteres; no pocs eren aragonesos, de la Franja, o de Tero! i una gran quantitat vingue del Maestrat i la pla na castellonenca i d'un poble alacantf, no lluny de Benidorm, anome nat La Nucia. Els nouvinguts solien arribar en colles de dos o tres homes sols, poc a poc portaven amics i parentela, dones tambe, i s'arrelaven a la poblaci6 fortament, tant que en reduir-se la feina el 1929 molts marxaren, pero en tancar-se el 1931 els que restaven ja tenien for tes arrels, d'anys a Caldes, i encara hi continuen els seus hereus. No sols existf a Caldes la Pedrera del «Foment», d'altres no llunya nes, pero prou petites i testimonials, existiren al llarg del temps. De fet en tancar el «Foment» o en temps de crisi no pocs s'aplegaven a treballar en pedreres ve'ines, i tambe aquestes venien el seu produc te al mateix «Foment». Mai cap d'aquestes pedreres arriba a emprar mes de mitja dotzena d'homes. Els obrers mes qualificats -el meu avi Pau Personat era un d'ells- van ser traslladats a d'altres pedreres llunyanes (Riudecols al Baix Camp) i obres encara no acabades. Alguns d'ells, subsistint a les col·lectivitzacions de 1936 i d'altres avatars, engegarien de nou la pedrera en ser cridats pel Foment el mateix Agost de 1939 acabada la guerra. La segona part ja no fou el mateix. Les llambordes prou necessa ries al principi en la reconstrucci6 del pafs, en aquell programa fran quista que s'anomena «Regiones Devastadas», aviat quedaren obso letes perque els nous automobils assolien unes velocitats que precisaven asfalt sota els pneumatics. De grava per enquitranar s'en

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

LES PEDRERES

pot fer de moltes maneres i no calia portar granit de qualitat des de Caldes. En moltes epoques les matxucadores treballaven de valent per obres properes, pero les instal-lacions modeliques, lfnies de vagone tes, bascula, camins, etc, que s'havien conservat anaren en orris quan les riuades de setembre de 1962. El febrer de 1968, quan no quedaven ni una vintena de treballa dors en actiu, sense cap avis, el «Foment» tancava la pedrera, jubi lant als treballadors mes veterans, traslladant als mes joves i emmu dint per sempre els cops de mall al congost que formen el tur6 de Ferles amb el Morro de Pore i la Torre Nova. Resta pero un patrimoni important: a Barcelona s'exhibia la col-lec ci6 de carruatges d'Antoni Piera (hereu de la centenaria Piera, Corti nas y Cia), amb vehicles emprats a les pedreres de Caldes, i ara ha estat amuntegada en un diposit municipal sense possibilitat de con templar-se i Deu sap com de conservar-se. A Caldes els vells edificis de la pedrera es van ensulcint... espe rem que algu ho deturi, esperem que en el futur, de les pedreres de Caldes, de les «Canteras del Remedio» en resti quelcom mes que unes lfnies escrites.

Bibliografia AYMAMf i DOMINGO, Gener i PALLARES-PERSONAT, Joan. Els Mo/ins Hidraulics de/ Moianes i de la Riera de Ca/des. XXVI Premi Sant Bernat. Barcelona: Ed. ABE de la Uni6 Excursionista de Catalunya, 1994. PALLARES-PERSONAT, Joan. «La producci6 de llambordes a Caldes de Montbui al primer ten; del segle XX». Actes de les 1es Jornades d'Arqueologia Industrial. L'Hospitalet de Llobregat, 1988. PALLARES-PERSONAT, Joan. «Les pedreres granftiques de Caldes de Montbui». Setmanari Montbui, 7 d'octubre de 1989. Caldes, 1989.

■

XIX RONDA VALLESANA

EL CALDERi I LES PEDRERES

•

LA HISTORIA DE CALDES

El Calderi i les pedreres RAIMUNDO GARCIA I CARRERA

Bous.

Un dels motius que van portar a construir la ITnia de tren Mollet Caldes de Montbui, va ser que aleshores la nostra vila era la primera estaci6 termal de Catalunya amb vuit balnearis i dos hospitals, el ci vil i el militar. Molt aviat el tren va ser ben conegut a tota la comarca i la gent el va batejar amb el nom del Calderf. Els 15 quilometres de ITnia ferria des de la nostra poblaci6 fins a Mollet del Valles, enllac;:aven amb la ITnia Barcelona - Sant Joan de les Abadesses. Hi havia persones que anaven a veure passar aquelles locomotores negres i vermelles amb els vagons pintats de color verd, que feien un soroll esgarrif6s i que escampaven, pels camps dels voltants de la via, un gran fumera. La ITnia fou inaugurada oficialment el 30 de juliol de 1880. Fou l'obra d'un gran visionari, AgustT Oms i Nuban, pero el primer projecte era del 1847; varen passar 33 anys.

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

â€˘

EL CALDERi I LES PEDRERES

Els primers anys les coses varen anar be, per6 a finals del segle XIX la baixada d'afluencia de gent que es traslladava als balnearis fou desastrosa, la crisi arriba al seu punt mes fort. Aquell moment tambe va ser el de la transferencia de l'antiga companyia per la nova, i a partir del dia 1 de mare;: de 1901, el de l'explotaci6 de la linia per la Compania de Ferrocarriles y Tranvias. Era una epoca dolenta, molts treballadors es traslladaren a Barcelona. Mesos mes tard la Companyia de Foment d'Obres i Construccions s'havia d'establir a Caldes a fi de posar en explotaci6 la pedrera del Remei . Els terrenys i la pedrera va ser una aportaci6 de l'empresa Piera Cortinas y Compania a la nova societat del Foment d'Obres i Construccions la qual tenia una bona quantitat d'animals de tir prop de la cantera Safont de Montju"ic a Barcelona. El Foment d'0bres i Construccions havia obtingut mitjanc;:ant alguns contractes, el dret de pavimentar els carrers de la ciutat comtal i per aquesta ra6 es va instal-lar a Cal des de Montbui, perque de la pedrera del Remei s'havien de treure la major part de llambordes de pedra granitica. La poblaci6 va rebre amb gust un gran nombre de treballadors de diverses regions d'Espanya. El 1908 la pedrera, amb mes de 300 treballadors, d6na feina al ferrocarril. Els carros tirats en un principi per mules i cavalls i mes tard per bous baixaven les llambordes des de la pedrera al tren, la gent es va acostumar a aquell espectacle. Pero on hi ha cales hi ha vici, i algunes barjaules i prostitutes es traslladaven des de Barcelona a Caldes, era els dissabtes. La quitxalla, que de tontos no en tenen res, acostumaven a esperar el tren a l'entrada de la poblaci6, una mica mes avail de cal Tiana, fabrica textil avui desapareguda, abans d'arribar al pont del Bugaray. Quan la mainada veia que el tren s'acostava i anava a entrar a l'estaci6, comenc;:ava a cantar una mena de canc;:6 seguint el ritme asmatic del tren, que deia ÂŤporto putes cap a Caldes , porto putes cap a Caldes". Les prostitutes passaven el dia en un cafe avui desaparegut anomenat cal Reguillo al carrer d'Agull6, mes conegut pel carrer dels bens. Els pares prohibien als infants que passessin per aquell estret i pecamin6s carrer. Algunes dones del poble es senyaven quan passaven, mentre a dins es sentia riure i els diners corrien. Juntament amb el tren va arribar un altre mitja de comunicaci6, el telegraf, invent que va facilitar la comunicaci6 amb altres pobles.

XIX RONDA VALLESANA

EL CALDERi I LES PEDRERES

• .

LA HISTORIA DE CALDES

Referent al material del ferrocarril -locomotores, vagons- en te nim algunes dades; el primer any, des de 1880 a 1881, les locomo tores i vagons pertanyien al TBF (Tarragona-Barcelona-Franr;:a). Pero l'octubre de 1881, per la festa major de Caldes, a l'aplec es va inau gurar el nou material del ferrocarril, que era de la casa Nivelles de Belgica. Aquest material era lux6s i confortable i de caracterTstiques molt superiors a les de la majoria dels ferrocarrils catalans de l'epoca. Hi havia vagons de primera, de segona i de tercera classe i dos vagons especials en els quals s'hi havien instal·lat els waters. Els vagons tenien corredors interiors que permetien travessar tot el tren i plata formes exteriors il·luminades a la nit. Tant en aquestes plataformes com en els corredors, hi havia seients que s'aixecaven automatica ment quan no eren ocupats. El conductor, des del seu lloc, i mit janr;:ant una combinaci6 de miralls ben enginyosa, podia veure el tren. Alguns departaments de primera classe tenien instal•lat un llit molt lux6s amb sofas, butaques, una taula central i grans cortinat ges. Aquest sal6 va ser molt aviat batejat pels empleats com «la Per ruqueria» perque els viatgers podien seure els uns enfront dels al tres i conversar tranquil-lament. Referent a les locomotores, tres van ser constru'ides per la Maqui nista Terrestre i MarTtima, les dues primeres van fer el servei del fer rocarril de Sarria a Barcelona i tenien els noms de Palau i Caldes. La tercera va ser batejada amb el nom de Remei. La companyia tenia una plantilla de 41 persones. Potser a causa del curt recorregut del trajecte, algu el considera com un carrilet pero en realitat era un ferrocarril de via ample (1,67 m). Durant l'any 1912 el tren transporta, a mes de llambordes i grava, trens i pals de fusta per a la construcci6 de ITnies telefoniques i te legrafiques, que es tallaven als pobles ve'ins de Moia i Castellterr;:ol, i per carretera, es transportaven fins a Caldes. El ferrocarril propor ciona un transport facil i Caldes es convert, en un centre de merca deries de tota mena. Aquell mateix any es van instal-lar busties als vagons del tren per que el public hi pogues tirar les cartes. Quan passava el Calder, amb els seus vagons de carrega plens a vessar i el fogar ben ences, la gent dels pobles el saludava i el maquinista contestava amb el xiu let.

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

EL CALDERi I LES PEDRERES

Estaci6 de/ ferrocarril de Ca/des de Montbui.

Tambe es van produir alguns accidents. Un tren que anava de Cal des a Mollet va xocar contra una tartana que es dirigia a Santa Perpetua, i la va arrossegar un bon tros. El carruatge i el cavall van quedar destrossats i el tartaner molt mal ferit. Trobem anecdotes curioses com la de l'any 1918, amb motiu de la festa major de Palau de Plegamans. Un gran envelat s'ah;ava al lloc denominat l'alzina Grossa de Palau i molta gent de Caldes hi vol gue anar. Varen demanar al ferrocarril que hi poses un tren especial. Com que els accionistes del ferrocarril es volgueren assegurar els beneficis com si es venguessin tots els bitllets, el preu total del tra jecte queda establert en 125 pessetes. El tren va fer el viatge des de Caldes a Palau, pero a l'hora de tornar, no es pogue canviar la maquina, causa per la qual va haver de fer el trajecte marxa enrera fins a Caldes. Dos esdeveniments van tenir lloc l'any 1929, negatius ambd6s per al normal desenvolupament del ferrocarril. En primer lloc, el Foment d'Obres i Construccions va substituir els carros tirats per bous que transportaven llambordes fins a l'estaci6 del ferrocarril on eren carre gats al tren, per camions marca Saurer, que feien tot el trajecte des de les pedreres del Remei a Barcelona, privant a la companyia del fer-

XIX RONDA VALLESANA

EL CALDERi I LES PEDRERES

•

LA HISTORIA DE CALDES

rocarril dels guanys d'aquell transport, que fins aleshores havien es tat tan importants. En segon lloc, amb ocasi6 de la celebraci6 a Barcelona de l'Expo sici6 Universal, l'empresa Sagales va posar a disposici6 del public cotxes directes a la ciutat comtal. Primer els Hispano-Suiza i des pres els Chevrolet que feien parada a la mateixa placa d'Espanya. Tot aixo repercutf greument en la marxa del ferrocarril. La gasolina comencava a guanyar la partida al carb6 i a Jes altres materies com bustibles. Les coses anaven malament, alguns treballadors del ferrocarril abandonaren la feina per buscar-ne una altra. El 15 de juliol de 1931, la companyia explotadora del ferrocarril Mollet - Caldes de Montbui, va suspendre el transport de mercaderies de gran i petita velocitat. Aquella notfcia fou la traca final. El 12 de febrer de 1932 fou suspesa la lfnia, el tren no tornaria a funcionar. La resta de la plantilla de treballadors de la companyia va quedar-se sense feina. L'endema, dia 13, algunes persones van anar a l'estaci6 de Cal des de Montbui. A Jes taquilles el personal els explica que passava. El tren restava parat i de les locomotores ja no en sortia furn. Des de l'any 1932 al 1936, l'Ajuntament i els membres de la com panyia es varen reunir diverses vegades, pero el tren dormia a Jes vies, mentre poc a poc desapareixien travesses i trossos de vagons. A principis de 1936 van c6rrer rumors sobre !'imminent funciona ment del ferrocarril de Mollet - Caldes de Montbui. A l'estaci6 no mes quedaven alguns vagons i piles de llambordes. El 18 de juliol va esclatar la guerra. Una mica mes tard, el dia 26 de desembre, el tren va tornar a funcionar. Les locomotores que va ren fer el servei durant tot aquest temps foren la Caldes i la Palau. La manca de combustible va fer que el tren corres com podia. Les calderes de la locomotora eren alimentades amb fusta, carb6 i tot allo que podia cremar. El dia 26 de gener de 1939 l'exercit nacional entra a Barcelona i a dos quarts de cine de la tarda van ser presos els edificis de la Generali tat i de l'Ajuntament pel capita de la legi6 Vfctor Felipe Martfnez. Aquell mateix dia, el tren Mollet - Caldes de Montbui deixa de funcionar i tres dies despres, el 29 de gener, l'exercit nacional entra a Caldes. Dies mes tard el tren torna a funcionar perque l'empresa Sagales, no tenia autobusos, havien estat requisats per l'exercit republica a

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

EL CALDERi I LES PEDRERES

la retirada. Despres el servei fou suprimit novament. A l'estaci6 hi va quedar la locomotora i molts vagons de viatgers i mercaderies. Un dia la locomotora va ser portada a l'estaci6 de Mollet. Va anar pas sant el temps i aquells vagons van convertir-se -com anys enrera en amagatalls per a la mainada de l'estaci6. La via entre Caldes i Mollet es va convertir en una via morta on eren col-locats els vagons que feien nosa a l'estaci6 de Mollet; de mica en mica la degradaci6 fou total. La fusta dels vagons fou cre mada i l'herba ho envai tot i nomes els infants aprofitaven el lloc per als seus jocs. L'any 1941 va ser constituTda la Renfe, que es va quedar amb les locomotores. El dia 19 de desembre de 1943, per una ordre ministerial, tots els ferrocarrils de via ampla, de propietat particular, passaren a ser pro pietat de l'Estat, pero Renfe, en considerar que la linia de Mollet a Caldes era deficitaria, no la va incorporar a la seva xarxa. Varen passar els anys i finalment el dia 1 d'agost de 1960 el Noti ciero Universal va publicar una nota, datada a Madrid, en la qual la Direcci6n General de Ferrocarriles y Transportes por Carretera anun cia la subhasta del material incautat al ferrocarril Mollet-Caldes. Al cap de pocs dies una colla d'homes va arrencar part de la via, de la qual la gentja se n'havia endut travesses i trossos al llarg dels anys. Avui no queda cap vestigi de la linia de tren ni de Jes estacions. ■

XIX RONDA VALLESANA

EL ROMANIC A CALDES

• .

LA HISTORIA DE CALDES

El romanic a Caldes de Montbui JOSEP MARIA MASAGUE I TORNE

Sant Tomas del Prat de Dalt La capella de Sant Tomas del Prat de Dalt es un edifici senzill d'una sola nau amb absis. La nau es de planta rectangular i te l'ab sis mes estret i de planta semicircular, obert pel costat de llevant. La uni6 d'aquests dos espais, es fa mitjanQant un doble reclau en degradaci6. La nau esta coberta per una volta de can6 seguit, que es generada per un arc apuntat i que malauradament esta practica ment esfondrada, i l'absis per una volta de quart d'esfera. L'interior es il·luminat per dues finestres, una de doble esqueixada i arc de mig punt i l'altra d'una sola esqueixada i llinda plana. S'obren respectivament, al fons de l'absis, i al centre del mur de po nent.

Sant Tomas def Prat de Datt.

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

EL ROMANIC A CALDES

La porta d'entrada es situada al mur de migdia i esta formada per dos arcs de diferent alc;:ada amb un dintell intermedi. L'arc exterior es fet amb dovelles treballades de les que nomes en queden practi cament la meitat. L'arc interior, que es un arc capalc;:at fet amb dove lies rustegues, es sencer, inclus hi ha l'empremta deixada, sobre el morter, per l'encanyissat que formava part de la cintra amb la que es va construir l'arc. Tambe hi resta l'empremta del dintell intermedi, que era de fusta. L'aparell dels murs d'aquesta capella esta fet de pedres amb for ma laminar, les quals s6n molt abundants a la zona, i en diversos ta manys, horn les disposa sense gaire cura en filades horitzontals mes o menys regulars. La majoria de les pedres presenten un simple des bastat, nomes a les cantonades s'hi observa un treball mes acurat, on les pedres, que s6n de mides mes grans, estan ben escairades. Les pedres que formen els arcs de la finestra de l'absis s6n treballa des molt toscament, per adaptar-les a la forma i tamany de la matei xa. S'ha pogut analitzar l'estructura de la volta, pel fet d'estar actual ment mig esfondrada, aixr com del farciment que omple els carca nyols. Aquella es feta amb pedres aplanades disposades en plec de llibre i lligades amb morter de calc;:. El farciment es constitu"it tambe per pedres, de forma aplanada, barrejades amb morter de calc;:, amb una disposici6 d'aquestes, mes o menys, radial. A !'exterior i sobre l'arc que separa la nau de l'absis, hi ha les res tes d'un campanar d'espadanya. Posteriorment i davant els moviments dels murs, que devien obrir les voltes, horn hi va afegir a la fac;:ana de migdia i a l'absis, uns con traforts, per tal de contrarestar l'empenta de les voltes. Per les seves caracterrstiques podem inscriure aquesta capella dins el grup de capelles rurals, sense ornamentaci6, que foren basti des al llarg del segle XII en la nostra comarca. Bibliografia BALLART/VILLANUEVA, p. 39. 1984 GARCIA, p. 26. 1986 MOREU-REY, p. 208. 1962

XIX RONDA VALLESANA

EL ROMANIC A CALDES

•

LA HISTORIA DE CALDES

Santa Susanna Aquesta capella esta integrada dins un conjunt d'edificacions mes modernes, que componien !'Hospital de Pobres, i que l'han modifica da substancialment. La seva estructura ha estat reutilitzada i a la ve gada molt modificada en fer i ampliar, en les diferents epoques, les edificacions en les quals hi es integrada. Aquestes han mantingut al llarg del temps una dinamica molt potent; !'Hospital de Pobres ha es tat en us des del segle XIV fins l'any 1979 en que es va transformar en Museu Municipal. De la capella, no en queda per tot aixo, clara ment identificable, mes que la facana de ponent i dels altres murs, les modificacions dificulten la seva individualitzaci6, com elements medievals, aixr com l'absis, que ha desaparegut totalment. A la fa<;ana de ponent, malgrat les seves modificacions, encara es possible identificar l'estructura del mur aixr com el seu aparell, aquest es fet amb blocs de pedra, tant sols desbastats per assolir una forma aproximada a un paral·lepTpede amb la cara vista mes o menys plana, disposats en filades horitzontals molt uniformes que es trenquen a l'obrir-hi el portal i l'ull de bou de sobre. Aquesta modi ficaci6 va afectar tambe el coronament de la facana, encara que mal grat tot, deixa veure els pendents de la teulada que es a dues ai gues. Aquest aparell es caracterrstic dels edificis del romanic meridional i que son datats com del segle XI. Bibliografla

BALLART/VILLANUEVA, (1984). p.36. 1984 GARCIA, pp.15-16. 1986 MOREU-REY, p.209. 1962

Sant Marti de Rovinyo La capella de Sant Martr es d'una sola nau amb absis. La nau es de planta rectangular i es coberta amb una estructura de fusta, de la que en desconeixem les seves caracterrstiques, pel fet d'estar ac tualment tapada per una volta de ma6 pla que hi fa de eel ras. L'ab-

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

EL ROMANIC A CALDES

Sant Marti de Rovtnyo.

sis es de planta semicircular i es cobert per una volta d'un quart d'esfera. Aquest absis s'obre a la nau mitjarn;:ant un doble reclau, que forma un arc intermedi, entre l'absis i la nau que es de major amplada. L'orientaci6 d'aquesta capella marxa una mica de l'orientaci6 tra dicional, doncs l'eix longitudinal es dirigit al Sud-est, i no es veu, per questions d'empla9ament o de topografia, justificaci6 plausible. Tot i que sembla que es va intentar corregir amb la desviaci6 que presen ta l'absis respecte l'eix de la nau. De la il·luminaci6 d'aquest edifici nomes en queda d'original la fi nestra, ara tapiada, de l'absis, centrada a aquest i seguint un eix a mig camf entre el de la nau i el tradicional. Aquesta sembla de do bles esqueixada i te arc de mig punt fet amb petites dovelles que Ii donen la forma. Actualment hi ha dues finestres mes pero de cons trucci6 molt mes moderna, una a migdia i l'alta al mur de tramunta na de la nau. La porta, tot i que deu mantenir l'empla9ament origi nal, ha estat totalment modificada. Hom pot observar en l'edifici dues etapes constructives, la primera correspondria quasi a tot el cos de la nau, que va des del mur de po nent fins a prop de l'absis, on l'aparell dels seus murs s6n fets

XIX RONDA VALLESANA

EL ROMANIC A CALDES

�

LA HISTORIA DE CALDES

d' opus spicatum i la segona correspondria a la resta de la nau, apro ximadament 1,30 metres, junt amb l'absis, on les pedres presenten una disposici6 en filades horitzontals molt regulars. L'aparell en opus spicatum es present tant a !'exterior com a !'inte rior i fins una al9ada d'uns 2,80 metres, i es format per pedres primes i llargues, de tamany considerable, disposades en forma d'espina de peix i anivellades de tant en tant per filades horitzontals. Les pedres no presenten cap classe de treball i estan preses per un morter de cal9 molt pobre. L'aparell de la part de la nau que toca a l'absis i aquest mateix es fet amb pedra de paredar simplement escairada a toe de maceta i disposada en filades horitzontals for9a uniformes. D'aquesta capella podem parlar d'una construcci6 pre-romanica de final del segle IX, ampliada o refeta en la zona de l'absis a final del segle XI o a principis del segle XII. Bibliografia

BALLART/VILLANUEVA, 1984. GARCIA, pp. 24-25. 1986 MOREU-REY, p. 202. 1962 RAIS, p.11. 1976. VALL, p. 12. 1975 VALL, pp.10-13. 1977b.

Pont de Caldes de Montbui Aquest pont consta de dos arcs de mig punt de diferent amplada, recolzats en un pilar central i dos estreps laterals que l'enllacen amb els marges de la riera. L'arc mes gran, el situat a l'esquerra si mi rem aigues amunt, es el que salva el pas de l'aigua. El de la dreta, de dimensions mes redu'ides, es situat en un repla roc6s, situat en una cota mes elevada respecte el nivell del llit de la riera. Damunt el pilar central hi ha una obertura, coronada amb un petit arc de mig punt, que actua d'arc de descarrega al mateix temps que dona esveltesa i redueix la resistencia del pont, al pas de l'aigua, en casos d'avingudes cabaloses. La rebranca d'una altra possible ober tura d'aquest tipus es pot observar en l'estrep esquerre.

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

-v.i,

EL ROMANIC A CALDES

El tragat del pont es recte i s'eixampla en els seus extrems, ei xamplament realitzat en epoca posterior, al lloc on conflueix amb els marges. La calgada es de doble pendent, del tipus esquena d'ase, amb el punt mes alt situat sobre l'eix de l'arc mes gran. El paviment es format per lloses de grans dimensions, molt regulars tant de for ma com de tamany, que cobreixen bona part de la calgada. Hom divi deix el paviment amb faixes transversals, fetes amb pedres de ta many petit, separades per intervals no regulars. Les lloses, aixt com les pedres de les faixes, presenten un desgast molt elevat. De les baranes, malgrat haver estat eliminades, en queden algunes petites restes, a la vegada que s6n suggerides pel propi paviment. Les dovelles dels angles exteri9rs dels arcs son fetes amb carreus perfectament carejats per les dues cares vistes. L'intrad6s es fet amb pedres rodades i disposades en plec de llibre. A les arrencades de la volta de l'arc gran s6n encara visibles els forats usats per sos tenir la cintra de fusta corbada, que va possibilitar la construcci6 dels arcs, aixt com tambe un repeu en l'estrep de l'esquerra amb la mateixa funci6.

MHTA

Planta I alfat sud def pant sabre la rlera de Caldes al cami de Sentmenat.

XIX RONDA VALLESANA

EL ROMANIC A CALDES

�

LA HISTORIA DE CALDES

_: ': M. • C/,LDR� de MONTBCJV L.! Puente rom1no 1 (.. l\()rill, fl),, tinl"l'I Hl

Pont roma.

L'aparell dels paraments dels carcanyols, es fet amb pedres de paredar disposades en filades horitzontals for�a regulars. Sols es trenca aquesta regularitat en els llocs on ha sofert modificacions o afegits. El pilar central, que forma un sol cos monolttic amb el tallamar, es fet amb carreus ben escairats i uniformes. En el lloc d'arrencada, per la part de l'arc petit i la cara aigues avail, alguns carreus s6n de dimensions molt mes grans i de tipus de pedra diferent (pedra de co lor vermell davant el gris i terr6s de la resta). L'estrep de la dreta, des de l'arrencada fins l'inici de l'arc, es fet tambe amb aquests ca rreus. Tambe es pot observar restes d'aquest tipus de carreus en la base de l'estrep esquerre. Cal notar que, davant la perfecci6 geometrica de l'arc de l'esque rra, el de la dreta, que uneix el pilar central i l'estrep dret, te el dia metre mes gran que la separaci6 entre ells, mantenint la uni6 tan gent amb la vertical del pilar central i secant amb l'estrep dret. Aquest pont, per les seves caracteristiques i tipologia, el podem inscriure dins el grup de construccions civils realitzades durant el se gle XIII, amb modificacions i reconstruccions posteriors (segles XVI/XVII i XIX), tot aprofitant la situaci6 i estructures existents d'un pont anterior, segurament roma, del qual names en quedaven restes de les bases dels pilars.

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

- �

EL ROMANIC A CALDES

Bibliografia

BALLART/VILLANUEVA. Resum de la historia de Ca/des de Montbui. 2a. ed. p.49. Caldes de Montbui: Ajuntament de Caldes de Mont bui, 1984. CUSPINERA, Clemente. Guia cicerone def viajero 6 baiiista en Caldas de Montbuy. p.11O. Barcelona: Imp. de la Casa Provincial de Cari dad, 1899. FERNANDEZ CASADO, Carlos. Historia def puente en Espana. Madrid: 1.E.T.c.c.,s.d. [sense numerar], 1981. MOREU-REY, Enric. La rodalia de Ca/des de Montbui. p.169. Barcelo na: Editorial Teide, 1962. MOREU-REY, Enric. Ca/des de Montbui, capital degana def Valles. p.24. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1964. XALABARDER, Avelf. Ca/des antic i modern. p.9. Caldes: Centre Ex cursionista Calderf, 1935. ZAMORA, Fco. de. Diatio de las viajes hechos en Cataluiia. p.27O. Barcelona: Curial, 1973. MASAGUE, Josep M, ROIG, Albert, FERNANDEZ, Llufs (1989). «Pont roma de Caldes. Sabadell: Butlletf de la Uni6 Excursionista Saba dell, 1989, pp. 4-11.

Sant Sebastia de Montmajor Aquest edifici ha sofert un seguit de restauracions de realitzaci6 relativament moderna, sota criteris actualment discutibles, que han donat com a resultat un edifici romanic perfecte en el que, a primera vista, es dificil la distinci6 entre l'obra original i la que es producte d'intervencions posteriors. Malgrat tot mante. la tipologia original d'esglesia d'una sola nau amb transsepte que d6na a la planta la forma de creu llatina. Aquest transsepte, aixf com la forrna de creu, no s'identifica facilment des de !'interior de l'edifici, pero sf que el podem identificar des de !'exterior on, pel fet que les cobertes estan subordinades a aquesta estructura, es fa clarament visible aquesta tipologia estructural. La planta te, pel costat de llevant, una capQalera triabsidal, en la que l'absis del centre es de planta quadrada i els dos laterals de

XIX RONDA VALLESANA

EL ROMANIC A CALDES

•

LA HISTORIA DE CALDES

planta semicircular. Aquests dos ultims estan situats dins !'ambit del transsepte. A l'extrem de migdia del transsepte hi ha un altre ab sis, tambe de planta semicircular. La nau i el transsepte s6n coberts per una volta de can6 seguit i els absis per voltes de quart d'esfera, excepte el central que ho es per una volta de can6 seguit. La trobada de la nau amb l'absis central es realitza, com es usual, mitjan9ant un doble reclau amb el que es crea un arc intermedi de transici6 entre l'amplada d'aquella, mes ampla, i la de l'absis, mes estreta. La continu'itat de la nau, en tota la seva llargada, no es in terceptada pel transsepte. La comunicaci6 d'aquesta amb els bra9os del transsepte es fa per medi de dues obertures amb arc de mig punt situades, enfrontades, a cada costat de la nau. L'al9ada d'aquestes obertures es molt mes redu'ida que la del transsepte. Tota aquesta complexitat d'espais es il·luminada per la llum que donen les petites i estretes finestres de doble esqueixada i arc rod6 que estan situades en les fa9anes de llevant, migdia i ponent. Exteriorment els absis presenten una ornamentaci6 a base d'ar cuacions i faixes llombardes, dels quals el mes espectacular es, pot ser, l'absis central que amb les tres fa9anes decorades es consti tueix en un exemplar rar. Aquest presenta la fa9ana de llevant ornamentada amb un fris d'arcuacions cegues que segueix els pen dents de la coberta i es format per tres grups de tres d'arcuacions cada un separats per sengles faixes o lesenes verticals que definei xen tres espais, estrets i allargats, al central dels quals s'obre una finestra. En les fa9anes laterals d'aquest absis segueix -el fris format per un grup de quatre arcuacions i delimitats els dos exfrems tambe per les corresponents faixes. En la fa9ana de migdia hi ha tambe, centrada, una finestra. Els absis laterals aixi com l'absidiola presen ten un decoraci6 llombarda formada tambe per un fris d'arcuacions en nombre de sis i limitades en els extrems per sengles faixes. Just sota del fris i coincidint amb la vertical del modill6 central hi ha la fi nestra que correspon a cada absis. Aquestes s6n de dimensions me? petites que les finestres de l'absis central. Sobre la volta de la nau i en l'encreuament amb el transsepte hi ha constru'it un petit campanar de torre. Aquest es una torre prisma tica de planta quadrada amb dos pisos de finestres a les quatre ca res sense divisions interiors i coberta per una falsa volta piramidal feta amb carreus.

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

EL ROMANIC A CALDES

Sant Sebastla de Montmajor.

Els dos nivells de finestres s6n diferents, en el primer hi ha quatre finestres, una a cada cara, amb arc de mig punt; en el segon nivell les finestres s6n geminades i estan formades per dos arcs de mig punt separats per una columna, el fust de la qual es format per tres cossos. El cos central es de forma cilTndrica una mica bombat del centre i els dos dels extrems, separats per un astragal, tenen forma . de piramide truncada, forma que es menys evident en el cos superior.· Sobre d'aquesta columna i per rebre els dos arcs hi ha un capitell amb forma trapezo"idal-mensuliforme. Aquest campanar com el de Sant Feliu del Rac6 te en la linia d'inflexi6, formada pel parament ver tical i la volta, una corretja de fusta que ressegueix tot el perTmetre in terior del campanar que, com en el cas de Sant Feliu, descartem tota funci6 estructural resistent, considerant mes versemblant una funci6 estructural sT, pero de la classe de junta o assentament d'una possi ble coberta de fusta anterior a l'actual de pedra. (ADELL,1986). El campanar exteriorment presenta uns paraments llisos sense cap classe d'ornamentaci6 arquitectonica, La coberta, actualment de teula arab, arranca d'una cornisa formada per peces de ceramica evidentment modernes.

XIX RONDA VALLESANA

EL ROMANIC A CALDES

• '

LA HISTORIA DE CALDES

L'aparell d'aquest edifici es en general fet amb pedra de paredar de mida redu"i'da i que s'ha disposat en filades horitzontals molt regu lars, la pedra presenta en general, tot aprofitant la forma en lloses de la pedra de la zona, un desbastat a la cara vista per tal de deixar la mes o menys plana. Els arcs de les diferents obertures s6n fets amb pedra de petites dimensions, a la que d'una manera tosca se Ii ha donat la forma de dovella. Aquest edifici el podem datar donades les caracterfstiques de l'or namentaci6 dels murs de la capc;:alera com una obra de mitjans del segle XI, (Barral, 1984. Tot i que discrepo amb el fe� que el classifi qui dins de les basfliques catalanes amb cupula, doncs seguint la classificaci6 que fa J. Puig i Cadafalch, aquest edifici estaria dins el grup d'esglesies amb planta de creu llatina i sense cimbori). El cam panar seria una construcci6 posterior, possiblement de final del se gle XI o principis del XII. Bibliografia ADELL, 1986. pag. 75. BARRAL i ALTET, Xavier. «Sant Cugat Salou (o del Rac6)». Catalunya Romanica. Vol. XI, p.345. 1984 JUNYENT, Eduard. Cata/ogne romane I. p. 35. Sainte-Marie de la Pie rre-qui-Vire: Zodiaque, 1960. WHITEHILL/GUM!. L'art romanic a Catalunya, seg/e XI. p.48 i 49. Barcelona: Edicions 62, 1974. PUIG I CADAFALCH, J. «Le premier art roman». Arquitectura romanica. p.97. PUIG I CADAFALCH, J. «La geografia i els origens». Arquitectura roma nica. p. 305 i 313 GARCIA I PINOL, R. «L'art de Bisanci a Sant Sebastia de Montmajor», Muntanya Butlletf del C.E.C. nQ 660 p. 62 i 63. 1972.

Sant Miqueldels Ar�os (ode l'Arn} Nomes en queden les restes dels murs de la nau, de dos metres d'alc;:ada, i el basament de l'absis. La planta de la nau es rectangu lar i oberta per la banda de llevant es incorporat l'absis. Aquest es

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

-v.i, -

EL ROMANIC A CALDES

I t ---- ...

L---

..,

1-- .... , ,,. ''I.. "7'\ ' I

\I I

----

---

�/ P/anta de Sant Miquel dels Arfos.

de planta semicircular i la uni6 amb la nau, de major amplada, es fa mitjan9ant un doble reclau que realitza la transici6 entre els dos am bits. L'acces a !'interior de la capella era per un portal situat en el mur de migdia. Pel que fa a l'aparell dels murs conservats, horn pot diferenciar dues etapes constructives. La part inferior es feta amb una fabrica de blocs de pedra molt desiguals i amb molt poc treball de talla, es pecialment a la cantonada, on aquests prenen unes dimensions des mesurades. La part superior, en canvi, es feta amb pedres de mida petita que no tenen cap uniformitat. Amb el mateix aparell d'aquesta segona part s6n constru'its els dos cossos adossats, l'un per la ban da nord i l'altra per la de ponent, posteriors a l'edifici de la capella. Els pocs vestigis originals que queden d'aquest edifici en fan dificil la dataci6 concreta, tot i que la seva tipologia i l'aparellat de la fabrica permeten considerar la part baixa de la nau com una obra bastida al principi del segle XI; la part superior i els cossos adossats s6n recons truccions posteriors, possiblement fetes durant els segles XVI-XVII. Bibliografia

BALLART /VILLANUEVA, p.36. 1984. GARCIA, p.20. 1986. CAMPRUBf. 1977.

XIX RONDA VALLESANA

EL ROMANIC A CALDES

•

LA HISTORIA DE CALDES

MASAGUE I TORNE, Josep M. «Sant Miquel dels Arcos (Arquitectu ra)». Catalunya Romanica. Vol XVIII. p. 313. Barcelona: Fundaci6 Enciclopedia Catalana S.A, 1991. MOREU-REY, ap. num. 27. 1962. RIUS I SERRA vol. 11, p. 158 doc. 505. 1946. VALL I RIMBLAS, Ramon. «Sant Miquel dels Arcos (Notes histori ques)». Catalunya Romanica. Vol XVIII. p. 223. Barcelona: Funda ci6 Enciclopedia Catalana S.A, 1991. VALL-MASVIDAL, p. 176. 1983. ■

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

LES BRUIXES

Les bruixes RAIMUNDO GARCIA I CARRERA

La bruixeria a Catalunya Gracies sobretot a la tasca silenciosa de !'eminent investigador del nostre folklore Joan Amades, en sabem moltes coses. El do de la bruixeria pot ser innat o adquirit voluntariament. En el primer cas pot obeir a quatre causes diferents: el lloc de naixement, l'herencia familiar, el dia de l'any en que s'ha nascut i l'ordre de nai xements dins la famflia. Hi ha pobles en el quals totes les dones, pel fet d'haver-hi nascut i l'ordre de naixements dins la famflia, tenen la condici6 de bruixes. S6n Altafulla, Arbucies, Llers, Molins de Rei, Solivella, Vallgorguina i Vimbodf. En algun cas, la dita popular ho con firma: «De Sant Hilari a Arbucies, dotze cases i tretze bruixes». Si seguim el fil de la tradici6, sabem que a partir de mitjanit les bruixes quedaven privacies dels seus poders i sense cap possibilitat de tornar a casa; si la darrera campanada de les dotze de la nit les sorprenia fora de casa no els tocava mes remei que quedar-se on eren tot el dia. Pero com que les bruixes se les sabien totes, abans de reunir-se per a trobar-se amb el dimoni prenien una serie de precaucions. Per exemple, si eren casades, posaven una soca al llit perque el marit, si es despertava, no sospites que la dona no hi era. Altres vegades, un dimoni ocupava el seu lloc mentre elles gaudien del sabat. Per tal motiu, els inquisidors, per a saber si una dona era bruixa, indagaven si els dissabtes desapareixia despres de sopar. Entre altres coses, podem dir que es creia que les bruixes no po dien plorar, perque resultava massa huma, i per molt gran que fos la seva dolen9a nomes podien xisclar o cridar. El poble, a mes, creia que tenien l'ombra tan sensible com el cos. Garrotejar l'ombra, doncs, era tant com si garrotegessin la bruixa i perque els cops Ii fessin mes mal havien de ser donats amb un tany d'avellaner. Creia tambe el poble que si una bruixa entrava a una esglesia, ha via de tenir molta precauci6 de no mullar-se els dits amb aigua be-

XIX RONDA VALLESANA

LES BRUIXES

•

LA HISTORIA DE CALDES

neita. Es deia que en tocar-la sentia una forta picada. Aqur hi cap la pregunta: com era possible que les bruixes, esposes de Satanas, poguessin entrar a l'esglesia? El poble suposava que recorrent a determinats recurses podia des cobrir les bruixes que es camuflaven entre les altres dones. Es pen sava que per a descobrir-les n'hi havia prou posant dues agulles de cap en forma de creu al tons de la pica d'aigua beneita. La bruixa, quan fingia de mullar-se els dits, no podia tirar ni endavant ni enrera i es mantenia al mateix lloc mentre no es desfes la creu que forma ven les agulles. La bruixeria catalana fou tambe en part un fenomen de drogues, puix que en els processes apareixien noms de plantes amb propietats al-lu cinogenes: marxrvol, estramoni, herba caixalera, etc. Recordem que la gran majoria de les dones acusades d'exercir la bruixeria vivien en el medi rural i per tant coneixien molt be les propietats de les herbes. A part d'aquestes referencies folkloriques, a Catalunya tambe van oc6rrer terribles processes contra dones acusades de ser bruixes. Podem dir que els anys 1619, 1620 i 1621 foren una autentica hecatombe per a les bruixes d'arreu de Catalunya. Tant era aixr, que l'any 1620 en Felip II escriu al virrei del Principat, due d'Alcala: «Ten go entendido que hay gran cantidad de brujas en ese Principado y particularmente en los condados de Rosell6n y Cerdafia y habiendo se considerado en la forma que se podia remediar tan gran dafio se ha ofrecido un medio, que es conceder perd6n general a los que hu biesen incurrido en este pecado, por ser tantos, para castigar a los que reincidiesen despues con mayor rigor». Els acusats de bruixeria eren en la seva immensa majoria dones, molt sovint amb defectes fisics o socialment marginades: alcavotes, curanderes, captaires o simplement vYdues o emigrants franceses. Entre les causes de tant terribles persecucions cal esmentar la ri gidesa religiosa, fruit de la Contrareforma; el baix nivell cultural i la gran superstici6 existents; l'a'illament territorial i el caracter rural del fenomen de la bruixeria; el fanatisme paranoic dels jutges i d'interro gadors, que creien tot allo que sentien dir a les acusades durant la tortura; i la greu situaci6 economica derivada d'un seguit de guerres nefastes i agreujada per les epidemies i per les collites dolentes. Tot aixo va motivar que es busquessin els culpables d'aquella greu situaci6. Qui podia ser? Era algu que se'ls escapava de les

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

LES BRUIXES

mans. La resposta de tothom era que una ma posseida del dimoni, millor dit el diable mateix n'era el causant. En no poder agafar el dia ble es va perseguir els qui eren considerats els seus intermediaris. A qui podien castigar? No s'ho van pensar gaire: a les bruixes.

Les bruixes de Caldes de Montbui Aquesta historia podria comenc;ar de la seguent manera: un dia de maig de la nativitat del Senyor de 1619, una dona anomenada Mar garida Codonyera va ser agafada pels guardies de l'Ajuntament o Universitat de La Garriga, i acusada de bruixa, amb motiu d'una de n(mcia que va fer un vef de la vila. Ningu no podia pensar que aquell fet pogues desfermar una muni6 de persecucions al llarg i ample del Valles. Despres d'haver donat tortura a Margarida Codonyera, aquesta ha via dit el nom de dues dones de Caldes de Montbui. Els seus noms eren Eulalia Puig i Braga i Margarida Pujol i Ras, ·1es dues dones interrogades a la pres6 el dia 29 de maig de 1619. Aquestes dues dones interrogades van donar altres noms, Ursula Roca i Beya fou empresonada el 6 de setembre de 1619, juntament amb Caterina David i una tal Maria, anomenada la Gavatxa per ser d'origen tran ces. El dia 8 del mateix mes varen agafar a Elisabet Rossell, i el 14 empresonaren tambe Magdalena Vadrena. Posteriorment encara n'agafaren tres mes: una tal Durges, na Sobragan i na Casaveller. El diumenge 7 de setembre de 1619 es va reunir el consell de la vila de Caldes de Montbui, els consellers van acordar d'acabar quan mes aviat millor amb el cas de les bruixes. Havien de resoldre diver ses coses. La· primera era cercar un lloc adient per als interrogatoris. Despres de moltes deliberacions es va decidir per unanimitat que els interrogatoris es farien a casa d'en Josep Bonvilar, pages de Cal des de Montbui i membre del consell de la vila. Divendres, dia 12 de setembre de 1619, a casa d'en Josep Bonvi lar ... A les golfes hi eren en Josep Estevanell, en Nicolau Adria, tres fra res, tots els consellers de la vila de Caldes. Tambe hi era Elisabet Rossell, acusada de Bruixeria. Aquest es el relat de l'interrogatori:

XIX RONDA VALLESANA

LES BRUIXES

• ,

LA HISTORIA DE CALDES

«Li preguntaren perque la tenien presa. Jo entenc que m'han presa per bruixeria. Nicolau Adrii'l, Ii va preguntar a quines concerticules i aplecs es trobava en com panyia d'altres bruixes i bruixots tant a fi i efecte de fer caure pedra, neula i fumas sa o boira per matar, emmetzinar i bruixar criatures, persones grans. L'acusada va dir no he fet res. Pero la sessi6 d'interrogatori va continuar, i una a una totes les dones acusades de bruixeria varen passar per l'esti'lncia, pero els consellers de Caldes no satisfets dels resultats, van deixar per a mes tard el veritable interroga tori acompanyat de tortura, deixant-ho a les mans dels botxins.»

Totes les dones acusades de bruixeria patiren tortura el mes de novembre de dit any. El dia 6, Eulalia Puig; el dia 13, Caterina David; el dia 14, Margari da Pujol; el dia 17, Orsula Roca; el dia 18, Maria la Gavatxa; el dia 23, Elisabet Rossell i el dia 25, Magdalena Vadrena. Volem fer esment que a part dels turments, a algunes dones se les humiliava tallant-los els cabells i els pels del pubis, o al menys se les amenac;:ava amb fer-ho. Com a exemple, reprodu'im el seguent fragment de l'acta de tortu ra de Magdalena Vadrena del Pont, efectuada el dia 25 de novembre de 1619. «Magdalena Vadrena ja saps que esti'ls condemnada a mort i perque diguis qui nes persones en ta companya han usat l'art de bruixeria i fetilleria a ser torturada i turmentada i de tot vulguis dir la veritat i no vulguis que de cap manera les teves earns sien maltractades. I o'ida dita proposici6 i interrogaci6 digue senyor jo no vull que em siguin rapats els cabells de tant de les parts publiques com en les secretes i tampoc vull ser torturada ... •

Molts dels topics de la bruixeria apareixen en les actes dels pro cessos. AixT els unguents amb que s'untaven les bruixes i bruixots abans d'assistir a l'aquelarre, fets amb «una herba que es diu oren ga i una altra que es diu 1/etzera, oli, greix de gallina, greix de ca i tambe greix de serp i tambe metzines com eren arsenit i ria/gar». Tambe repetidament expliquen com adoraven el diable i com n'eren posse'ides: «L 'adoraren totes pel detras en el ces i part def detras i (. .. ) dit dimoni tingue part amb nosaltres per lo detras». Una altra constant es la batuda de l'aigua per tal de congriar tem pestes i fer caure pedra: «baterem l'aigua amb unes vergues que

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

LES BRUIXES

ens donava el dimoni i enconti nent s'al<;aren grans nuvolades i s'hi mogueren grans tempes tats i caigue mo/ta pedra». Es refereixen tambe moltes vegades als balls que feien du rant l'aquelarre, que eren els propis del pars. «Ballaren una dansa de Jes ordinaries de sar danes, ball p/a i altres balls que acostumen a fer els page sos», al so d'un tamborr i d'una flauta, i enllumenades per «mo/Brulxa volant. tes candeles negrotes enceses que feien una I/um blava». Per tal de comunir els maleficis de les bruixes i d'allunyar les tem pestes, es tocaven les campanes: «es congriaren unes grans nuvola des amb trans i /lamps (...) i fou tan gran la tempestat i pedra que si no fos estat per Jes campanes i els capel/ans que comunien el temps es molt cert que dita pedra no haguera deixat res verd en el present terme de Ca/des». Les dones acusades de bruixeria a Caldes de Montbui foren culpa des de malmetre les collites i per tant acusades i condemnades a la forca. Totes les dones esmentades fins ara foren mortes el 26 de no vembre de 1619. Na Durges, na Sobragran i na Casavellor van ser penjades el 21 de gener de 1620, pero no sabem quan foren interro gades i torturades. Deu les tingui a la seva gloria. ■

XIX RONDA VALLESANA

HISTORIA DE SANT SEBASTIA

•

LA HJSTORIA DE CALDES

Historia de Sant Sebastia de Montmajor MONTSERRAT BAULENAS I CASAS

El terme municipal de Caldes de Montbui inclou, a l'altra banda de la muntanya del Farell, abans anomenada de Montmajor, el poble de Sant Sebastia de Montmajor. Les primeres notfcies que tenim ens indiquen que el vicari del mo nestir de Sant Cugat del Valles l'any 999 compra al comte de Barce lona l'alou de Montmajor. Aquest alou sembla que comprenia tota la muntanya del Farell, fins a tocar els termes de Sentmenat i de Pa laudaries, i al nord arribava fins al torrent del castell de Gallifa. Va ser aquest monestir de Sant Cugat qui hi va fer bastir l'esglesia par roquial de Sant Sebastia de Montmajor, abans de l'any 1077. Hi ha constancia que l'any 1098 pertanyia al monestir de Sant Cu gat, ja que es troba citat a les butlles del papa Urba II d'aquest ma teix any. Posteriorment va ser confirmat pel papa Calixt II l'any 1120 i per Ramon Berenguer Ill el 1131. L'any 1216 el bisbe de Barcelona confirmava la donaci6, amb certes reserves a favor de l'esglesia de Caldes; aquesta donaci6 va provocar plets i discussions. Amb tot, la cambreria de Sant Cugat continuava nomenant el rector de la Parro quia de Sant Sebastia i el batlle: Berenguer de Rebolleda era amb dues coses entre els anys 1311 i 1322 i en cobrava el delme. Pero l'esglesia de Caldes provava, per la fon;a, d'oposar-s'hi. L'any 1400 sembla que ja era sufragania de Caldes; l'any 1402 queda vacant i en 1413 era servida pel rector de Sant Lloren<;: Savall. En els segles seguents consta com a parroquia, de vegades annexa, de vegades encomanada a la de Caldes encara que en alguna ocasi6, anterior al segle XVIII, l'havien regentada els rectors de Gallifa; l'any 1587 era el Vicari Perpetu de Caldes qui designava el regent de Sant Sebas tia; el 1609 el bisbe manava als obrers de Sant Sebastia de Mont major que donessin al Vicari perpetu dos rals de caritat els diumen ges. L'1 de gener de 1868 fou erigida parroquia independent. Alesho res Ii van ser agregades unes cases de les parroquies de Gallifa, de Sant Lloren<;: i les de les Elies i Guanta de Caldes.

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

HISTORIA DE SANT SEBASTIA

Sant Sebastla de Montmajor. Setembre de 1968.

En l'actualitat es parroquia d'entrada, i pertany a l'arxiprestat de Granollers; a la practica torna a ser una sufragania de Caldes. Sant Sebastia de Montmajor esta habitat per un petit ve'inat nomes com a segona residencia. S'hi continua celebrant la festa el primer dia de maig; els diumenges i festius hi celebra missa el capella de l'ermita del Remei que tambe te cura d'aquesta parroquia. Bibllografia

GARCIA CARRERA, Raimundo. Esglesies i capelles romaniques de Ca/des de Montbui. Monografies Vallesanes, 2. Terrassa: Ed Ega ra, 1986. MOREU-REY, Enric. La Roda/ia de Ca/des de Montbui. Pag. 207. Bar celona: Ed Teide, 1961. VALL I RIMBLAS, Ramon: Cata/unya romanica. Vol XVIII. Barcelona: Fundaci6 de l'Enciclopedia catalana, 1991. ■

XIX RONDA VALLESANA

CALDES I ELS CARLINS

v;,

LA HISTORIA DE CALDES

Caldes es defensa dels carlins JORDI SANCHEZ PUIGDOMENECH

Llicenciat en Histbria moderna i contemporania

Al llarg del segle XIX a Espanya es consolida el modern estat libe ral, i concretament a Catalunya es epoca de progres industrial, cultu ral i literari. Pero en aquest segle de progres, entre 1833 i 187 4, Es panya va viure sota el clima de guerra civil al llarg de tres guerres carlines, en les que el partidaris de Don Carles, germa de Ferran VII, es revoltaven contra la reina Isabel II. Sota aquest pretext dinastic, el carlisme es un conflicte civil que defensa l'estat absolutista rebutjant tot allo que comporta una socie tat burgesa. Entre les seves bases va moure amplis sectors d'un camperolat mal adaptat" als canvis que estava intoduint el capitalis me, aixt com un clergat afectat principalment pel proces de desamor titzaci6 que nacionalitzava els seus bens. Les zones mes afectades pels aixecaments carlins van ser el Pats Base, Navarra, Catalunya i el Maestrat. Durant la primera guerra carlista, o dels Set Anys (1833-1840), sa bem que els carlins no van arribar mai a assaltar Caldes, pero la historia oral ens ha fet arribar un tragic episodi conegut popularment com «els fets del sot d'en Baste». Segons s'explica va oc6rrer a les ro dalies de la poblaci6, on avui hi trobem la creu de Baduell. Tot i que la creu te origen medieval, actualment recorda aquests fets que s6n un clar exemple de les venjances en que sovint derivava un conflicte civil com el carlisme. L'11 de febrer de 1837 la filla del masover de can Granada havia vingut a comprar a Caldes, quan tornava cap a Santa Eulalia uns homes Ii recriminaren que s'entengues amb en Cordes, un capitost earl! de l'Ametlla. La noia ofesa per la grolleria d'aquells ho mes, ho digue a en Cordes, que a continuaci6 va fer sortir cinquanta homes a cavall per matar tot aquell que trobessin treballant la terra entre Caldes i Santa Eulalia. En total es parla d'onze morts, pero els autentics protagonistes de l'ofensa, lgnasi Baste i Valenti Marig6, van aconseguir sobreviure amagant-se de la partida carlista. Per fer front a les partides carlistes, la poblaci6 calderina havia de «pagar un lmpuesto para la defensa y la tranquilidad de la provincia»,

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

CALDES I ELS CARLINS

aixT com organitzar la seva pro pia defensa. Pero sembla ser que el Consell de la vila va fer poc o res per seguir l'ordre go vernamental, ja que al 1848 no va prendre cap mesura quan els trabucaires del general carlT Castells van ocupar la vila cau s ant diverses destrosses. Aquesta passivitat de la pobla ci6 calderina en aquest episodi emmarcat dins la segona gue rra carlina (1846-1849), va ser castigada pel Govern central. Amb el pas dels anys, i pot ser escarmentada, la vila de Caldes va respondre amb una organitzada defensa a l'atac Casa de /es Trabucades carlT de 1873 per haver respost negativament al requeriment d'en Castells, que exigia un reclutament de tots els homes entre 18 i 40 anys habils per combatre. La defensa va ser organitzada per Puigjaner, comandant dels tres batallons de Guies de la Diputaci6 que s'allotjaven a la vila. A les nou del matT del 29 dejuliol, quan la vila ja sabia que seria atacada, el co mandant va organitzar una Junta de Defensa al balneari de Can Rius, on s'allotjava. Els voluntaris locals quedaven sota les ordres de Josep . Margenat i Climent Tarras. Com que els carlins baixave:n de Sant Feliu de Codines, es van aixecar barricades als portals dels carrers de Vic, del Pont, d'en Bellit, i davant de la fabrica d'en Jaume Ferrer. A traves del bata116 de Guies que havia anat a Granollers aquell mateix dia per cobrar els sous endarrerits, Puigjaner va informar de la situaci6 que es vivia a Caldes al coronel de la columna del Valles, Asensi Vega. Pero aquest, per ordre del capita general de Barcelona, no podia abandonar la ciutat. A Caldes la batalla va comern;:ar a les onze de la nit amb la baixa da dels carlins pel passeig de Remei. Al llarg de tota la nit del 29 de juliol els calderins van resistir els atacs de les tropes enemigues des

XIX RONDA VALLESANA

CALDES I ELS CARLINS

•

LA HISTORIA DE CALDES

del raval del Remei, el Puigdomi i Sant Salvador. Finalment, amb el suport de poblacions veYnes com Sentmenat i Sabadell, els carlins van ser venc;:uts el mati del dia seguent retirant-se cap a Sant Feliu. Tambe va ser clau l'actuaci6 de la columna del Valles, ja que Asensi Vega veient que la seva tropa Ii demanava entrar en conflicte, va de sobeir les ordres de Capitania General per soc6rrer Caldes. Arran d'aquesta gesta va ser sumariat i arrestat, pero va ser nomenat fill adoptiu per l'ajuntament de la vila i actualment un carrer porta el seu nom. A partir de les narracions sobre aquest episodi que ens han arribat fins avui, podem veure la participaci6 del clergat a banda i banda del conflicte. Per una banda trobem a Mossen Galceran entre els lfders carlins, i per altra, el rector de la parroquia de Caldes, mossen lgnasi Vilamala, va ser l'encarregat de repartir les municions dipositades en el requartet que hi havia sota la capella de la Majestat. Pel que fa a combatents, segons diverses fonts, les xifres ballen entre 4.000 i 6.000 carlins per una poblaci6 calderina d'uns 3.500 habitants. Per altra banda, segons !'article publicat al Lle6 de Caldes el 29 de juliol de 1913 per Pere Argemi, els carlins van patir divuit baixes, i cine els Guies de la Diputaci6. A banda d'aquests, van mo rir tres calderins. En Feliu de cala Ambasteta va morir quan va sortir al carrer per veure qui eren els carlins, i en Joan Miramanda i en Jo sep Cladellas van morir dies despres a consequencia de les ferides. Encara avui podem mesurar la magnitud d'aquest episodi obser vant la fac;:ana de la popularment coneguda «casa de les trabucades» al raval del Remei. Tot i que l'arrebossat es troba forc;:a degradat, en cara s'hi pot veure els impactes dels trets de trabuc disparats aque lla nit. De la mateixa manera, en un ninxol del cementiri local encara podem llegir l'epitafi: «La villa de Caldas de Monbuy a los que su cumbieron heroicamente defendiendola del ataque carlista en 29 y 30 de julio de 1873. R.I.P. Julio 1915. » Per acabar cal recordar que fins a la Guerra Civil els calderins cele braven la Festa de la Pau per commemorar la defensa de la pobla ci6. La carlinada era recordada amb un simulacre d'atac, la cantada d'uns rigodons bel·lics amb lletra de Climent Cuspinera, missa de di funts, una salve a l'Ermita del Remei, una process6 fins el cementiri i balls a l'Avenc;:, al Casino, i al Centre.

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

CALDES I ELS CARLINS

Bibliografia BALLART, J. i VILLANUEVA, J. Resum de la historia de Ca/des de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. MOREU-REY, E. Ca/des de Montbui, capital degana def Valles. Col. Episodis de la historia. MOREU-REY, E. La rodalia de Ca/des de Montbui. 1962. CUSPINERA, C. Guia cicerone def viajero o baiiista en Ca/des de Montbui. 1899. OLLER, J. Histories i gent de Ca/des. 1982

Especifica sobre 1714 ALBERTI, S. L 'onze de setembre. Barcelona: Albertf Editor, 1964. FERRER, J. L'onze de setembre de 1714 a Ca/des. Conferencia a Thermalia, 1O-Xl-97. Arxiu TV CALDES. SOLA, F. La Santa Majestat de Ca/des de Montbui. Barcelona: 1934. SALES, N. «Els botiflers». Senyors bandolers, miquelets i botiflers. Barcelona: Empuries, 1984.

Especifica sobre carlins ARGEMf, P. «La defensa de Caldes». El L/e6 de Ca/des, 29 de juliol de 1913, num. 13. Caldes de Montbui. ROSAS, M. «Els calderins i una carlinada». Setmanari Montbui, 21 de Julio! de 1979, num 91, Caldes de Montbui.

Fonts orals Cami! Tarras.

■

XIX RONDA VALLESANA

FETS I MEMORIA DEL CARLISME

�

LA HISTORIA DE CALDES

Fets i memoria del carlisme a Caldes JOROI SANCHEZ PUIGDOMENECH L/icenciat en Historia moderna i contemporania

Analitzant la Catalunya del XIX, el primer que pot semblar es que hi havia dues societats contraposades: «El m6n de la ciutat», amb dinamisme, energia, progres, i una ex plotaci6 brutal del treball, pel capital. Es una «burgesia industrial» que fa servir la ciutat com el seu espai, disposant barris obrers, ba rris senyorials etc.. es optimista i ideologicament liberal. Es cons cient que depen del govern de Madrfd. No considera l'explotaci6 de l'obrer com a tal, mante encara alguns trets gremials, i actua pater nalment amb els treballadors, ignorant les realitats de llurs vides. . I «el m6n rural», on la vida no havia canviat de feia segles, arrela da a les mes antigues tradicions. En aquesta Catalunya rural hi ha dos m6ns contraposats: el de l'agricultura capitalista i exportadora i el de l'agricultura de subsistencia o de consum comarcal. La Cata lunya interior, endarrerida, rebutja les reformes liberals capitalistes, i es mante fidel a les estructures economiques de !'antic regim. Segons alguns historiadors, el carlisme podria significar la defen sa dels pagesos d'aquesta Catalunya, fide! als seus origens i que desconfia dels telers mecanics o dels diners mal guanyats a America pels indians. El llarg descontentament de la petita pagesia, es aprofi tat pels absolutistes que amb el seu «Deu, Patria, rei i furs» sembla defensar all6 que els pagesos senten com a seu. Aixi s'enten que es fessin costat grups socials tant diferents. A Caldes de Montbui com a moltes d'altres poblacions, es van pa tir les guerres carlines amb mes o menys intensitat, segons les cir cumstancies. Com expliquen en el seu llibre Resum de la Historia de Ca/des de Montbui Josep Ballart, i Joan Villanueva, els carlins no arribaren mai a organitzar un exercit propiament dit. Llurs reclutes eren gent del poble captada sabre la marxa. El carlisme fou refugi de molts marginats, (pagesos arru"inats, me nestrals sense feina, aventurers radicalitzats, frares enclaustrats etc.. ). Actuaven amb tactiques de guerrilla. Les bandes armades car lines que voltaven per les nostres comarques, solien atacar d'impre-

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

FETS I MEMORIA DEL CARLISME

vist, i ocupar, requisar i extorsionar determinades poblacions i des pres fugir rapidament quan les forces governamentals apareixien. Per a prevenir els atacs per sorpresa, les autoritats locals dels po bles, eren obligades a muntar un servei de vigilancia i organitzar una defensa civil. « ... Debera haber un vig1a permanente en la torre del campanario, cuyo servicio se hara turnando, y tan luego coma se aviste fuerza armada hara una serial de inte ligencia, y cuando la justicia este bien enterada y cierta de que son facciosos, se tocara inmediatamente a Somaten para que la Guardia Nacional mas pr6xima y ve cinos armadas puedan concurrir a hacerles frente, mientras la Columna estaciona da en varios puntos del Corregimiento, pueda acudir para su total destrucci6n."

Aixo diu l'ordre de primera dictada per l'autoritat militar del Corre giment de Matar6, que signa, el 14 de febrer de 1836 el comandant de Caldes de Montbui. Aquesta obligaci6 de les poblacions per la vigilancia i possible desfeta dels facdosos, va comportar que la vila de Caldes fos casti gada severament pel govern, doncs aquest va apreciar que hi va ha ver negligencia en l'atac que va patir la poblaci6 per part d'uns trabu caires comandats per en Castells. El fet pero mes conegut i destacat de Caldes i els carlins, i del que queda record material i visible, a la «casa de les trabucades» a l'entrada del Raval del Remei, es va donar el mes de juliol de 1873. A finals de juliol, els carlins concentrats una mica mes amunt de Sant Feliu de Codines, sota les ordres de caps tan rellevants com Tristany, Miret, Mossen Galceran, i Muixf, exigiren de Caldes que s'aixeques juntament amb ells contra el govern, i poses a disposici6 seva, tots els homes habils en edat de lluitar. Les exigencies dels carlins foren rebutjades pels ve'ins de Caldes, que, tement el pitjor, comenc;:aren a preparar-se per a la defensa i a enviar delegat a Bar celona en busca d'ajuda. En rebre's confirmaci6 el matf del dia 29 de juliol, que els carlins es disposaven a atacar, Puigjaner, el comandant dels Guies, (cossos armats creats per la Diputaci6 ) que aquells dies eren allotjats a Cal des, convoca els ve'ins mes rellevants, i els que disposaven d'armes i els va dir que si el poble els secundava, els seus homes estaven disposats a defensar Caldes.

XIX RONDA VALLESANA

FETS I MEMORIA DEL CARLISME

·�

LA HISTORIA DE CALDES

La resposta dels reunits fou entusiasta, i es va comenc;:ar rapida ment, a treballar en la protecci6 de la vila que estava indefensa. Es varen fer aixecar parets ( la del carrer de Vic) , barricades, es reforc;:a ren els portals, etc ... Per a l'exposici6 dels fets del 29 i 30 de juliol, farem us de la narraci6 d'en Pere Argemr, testimoni presencial dels fets, publicada a la revista calderina El Lle6 de Ca/des el juliol de 1913, amb el trtol «La defensa de Caldes»: « .... A les onze en punt del vespre de l'esmentat dia 29, comenca la brega de la seguent forma : Feia molt poca estona que s'havia col•locat un guardia en la barri cada de davant de can Constants, quan va venir un voluntari a dir a en Puigjaner, que es trobava al davant de ca l'lgnasi amb l'alcalde i la junta de Defensa, que se sentia remor i trepig de gent pel passeig del Remei. En Puigjaner mana als de la barricada que estiguessin preparats per a fer foe, i es produi un silenci general. De sobte els de la barricada, veient baixar pel carrer del Remei, un nombr6s es tol de gent els cridaren el: lQuien vive ?, i havent contestat -voluntaris de Carles VII, els engegaren una descarrega serrada, que fou contestada pels carlins, cosa que dona principi a l'atac. Els del campanar en oir les descarregues, tocaren a so metent, i no pararen ni un moment fins a les deu del mati del dia seguent. Els car lins anaven mentrestant foradant les parets dels casals que hi havia llavors al pas seig del Remei i resguardats pels arbres, hostilitzaven els de la barricada de davant de la fabrica.•

Abans, pero, d'iniciar-se l'atac, s'enviaren emissaris a Barcelona i Granollers, on es trobava el batall6 de Guies d'en Jubany, en busca d'ajuda. Jubany havia de posar-se en contacte amb Asensio Vega, cap d'una columna de l'exercit estatjada a Granollers, i marxar amb dues forces sobre Caldes. La narraci6 de Pere Argem, segueix : « ... Els carlins col•locaren quatre peces de muntanya dalt del Puigdenis, sense que amb sos dispars fessin dany ni als vei'ns ni a les cases, degut que dites peces eren servides per artillers de l'exercit, presoners, els quals, aprofitant-se de la con fusi6, es presentaren a en Puigjaner. Tambe es van estendre pels voltants de Sant Salvador, essent molestat continuament per las descarregues que els vei'ns els en viaven de ses respectives finestres de manera que pot ben dir-se que de tots els fo rats que donaven a aquell costat i tambe al passeig sortia foe. Acabaven de tocar les sis, quan el guaita del campanar assenyala la vinguda de socors i a la poca es tona entraven per la banda de ponent, que estava lliure d'enemics, una vintena

100

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

>ETS I MEMORIA DEL CARLISME •

d'homes de Sentmenat, que foren repartits, despres de menjar un tros de coca i beure un glop d'aiguardent, als punts de mes compromis.»

Mentrestant a Granollers el coronel Asensio Vega, comunicava per telegraf amb Capitania General demanant permfs per sortir a soc6r rer Caldes. L'hi fou denegat rotundament. Els Guies d'en Jubany es taven decidits a sortir, i Vega com que veie que els seus soldats es taven d'acord amb els guies, desobeint ordres de la Capitania, decidf encapc;:alar la columna i partiren tots de Granollers, a la mati nada cap a Caldes. « ... El guaita del campanar, de segur que veia llumenetes, quan per tres vegades anuncia amb la campana l'arribada de forces amigues, sense ser veritat, i quan a tres quarts de deu repeti el mateix senyal, ningu no s'ho creia; mes tant i tant insis ti el guaita que era certa la vinguda de socors, de la part de Sabadell i Palau que en Roig i Minguet puja al campanar i feu senyal amb el mocador confirmant la nova. Al cap de pocs minuts es veie arribar un estol de barretines vermelles dels repu blicans de Sabadell en nombre de mil homes armats de Remigtons comandats per en Feliu Crespi, i quasi al mateix temps una grossa polseguera que produTen els ca valls de la columna del Valles; i fou un dels primers d'entrar a la vila en Ribetes, ajudant d'en Jubany, seguits al cap de poca estona per la infanteria i l'artilleria. Els carlins, sabedors de l'arribada dels socors, fugiren cames ajudeu-me carrete ra amunt, empaitats pels defensors , que els feren bastant de baixes, i no pararen de c6rrer fins a Sant Feliu.»

Les jornades heroiques del 29 i 30 de juliol donaren fama de libe ral a la vila de Caldes. L'efemeride fou commemorada amb brillantor durant molts anys. Amb el transc6rrer del temps, per raons obvies, i de bon ve'inatge, s'ha deixatja de commemorar. Aquests d'entre d'altres son els fets que va patir la vila de Caldes en aquest complex segle XIX. I que han quedat ja per sempre en la seva historia. Bibliografia

BALLART, Josep i VILLANUEVA, Joan. Resum de la Historia de Ca/des de Montbui. ■

XIX RONDA VALLESANA

101

L' ASSALT A LA BRETXA

•

LA HISTORIA DE CALDES

La guerra de Successio a Caldes: l'assalt a la Bretxa JORDI SANCHEZ PUIGDOMENECH

L/icenciat en Historia moderna i contemporania

Caldes de Montbui en temps de la guerra de Successi6 a la Coro na hispanica (1702-1714) era una poblaci6 agrfcola que no tenia mes de 1300 habitants. i estava molt allunyada dels seus moments d'esplendor. Havia passat per moments d'angoixa economica al llarg de tot el segle XVII, i en viuria mes al llarg del XVIII. El conflicte bel•lic doncs, va ser un nou obstacle per la recuperaci6 de la vila. Al morir Carles II sense descendencia, les principals potencies eu ropees s'enfrontaren per dominar l'encara important imperi hispanic. Castella va reconeixer com a monarca a Felip d'Anjou, net de LluTs XIV de Fran9a. Les institucions catalanes pero, desconfiant del cen tralisme borbonic i tenint present el tradicional sentiment antifrances del poble catala (que encara recordava la perdua de la Catalunya Nord pel Tractat dels Pirineus), van decidir defensar la candidatura de l'arxiduc Carles d'Austria. Els pitjors episodis del conflicte al Principat els trobem quan, amb el Tractat d'Utrecht que posa pau a Europa, Catalunya perd el suport dels seus antics aliats i la Junta de Bra9os reunida a Barcelona el 30 de juny de 1713, on hi trobem representada la Baronia de Mont bui, decideix continuar amb la resistencia. S6n les primeres dades que ens parlen de la participaci6 de Caldes en aquest conflicte. Aquest mateix any l'expedici6 del Diputat Militar de la Generalitat, que des del 9 d'agost recorria Catalunya amb l'objectiu d'aixecar la poblaci6 contra les tropes d'ocupaci6 borboniques, va aturar-se a Caldes el 4 d'octubre per decidir el futur de la seva missi6. La co lumna, que ja havia passat anteriorment per la vila, estava formada per uns 1.800 homes mancats d'armes, municions i queviures. Es pot dir que despres del consell de guerra especial celebrat a Caldes, l'expedici6 va fracassar en el seu intent d'al9ar el paTs per debilitar el setge de Barcelona. A Caldes nomes es prendria una decisi6 que mes tard tindria bon resultat, enviar 100 fusellers cap a la serra de Prades que arribarien a reclutar 4.000 homes.

102

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

L' ASSALT A LA BRETXA

A Caldes, l'episodi mes violent del conflicte va arribar el gener de 1714. Sembla ser que l'oposici6 a pagar els nous tributs decretats per les autoritats borboniques va provocar l'al9ament de diversos po bles catalans. El 4 de gener es va produir el primer aixecament a Sant Martf Sarroca. El segon poble en aixecar-se, entre el 8 i 1'11 del mateix mes, va ser Caldes de Montbui. Una de les moltes guerrilles que lluitaven contra l'exercit borbonic va obligar a una companyia de 90 dragons a refugiar-se a Caldes. La vila, a toe de sometent, va res pondre retenint la companyia obligant als 68 supervivents a rendir se. El due de Populi, comandant suprem de les forces filipistes al Prin cipat, enutjat per la dificil resistencia que Ii oposava el conjunt del territori catala, va actuar sense miraments a l'hora de represaliar el seu enemic. L'11 de gener de 1714, el mateix due enviava un brigadier al1ilb 500 homes per alliberar els retinguts a Caldes. Aquesta tropa pero, davant la resistencia calderina, va decidir no assaltar la vila tot espe rant l'arribada del comte de Montemar amb una guarnici6 de 2.000 homes. Aixf doncs, un total de 2.500 homes assetjaren Caldes ocu pant els ravals i minant la muralla. L'assalt es va produir la matinada del 14 de gener quan l'exercit va entrar a la vila a traves dels portals de Vic, Bellit, i una bretxa practicada a la muralla prop del portal de l'Angel. Aquesta bretxa ens ha arribat fins els nostres dies en forma de carrer6. L'actual carrer de la Bretxa es el passatge que uneix el ca rrer Major amb els Corredossos a l'alc;ada del Centre Democratic i Progressista. A part d'aquest toponim, la mateixa bretxa tambe ens ha arribat en forma de mot o malnom, ja que el sastre vef del mateix carrer se'I coneix com «el sastre de la Bretxa». Continuant amb l'episodi de l'assalt a Caldes, un cop les tropes ocupants van entrar a la vila, es van dedicar al pillatge i saqueig tot incendiant un bon nombre de cases. Tot i que l'arxiu municipal en va sortfr prou ben parat, sabem que es van cremar els arxius notarials de les escrivanies del carrer de Vic i l'arxiu parroquial, on es van des truir capftols matrimonials i altres protocols d'us corrent. D'aquest tons nomes es van salvar els documents que estaven en mans del notari Miquel Palaudaries. La venjan9a de les tropes franco-castella nes es va deixar sentir de la seva forma mes cruel, assassinant al-

XIX RONDA VALLESANA

103

L'ASSALT A LA BRETXA

LA HISTORIA DE CALDES

guns vilatans com el doctor Jaume Sola, catedratic jubilat de medici na de la universitat de Barcelona. A Caldes de Montbui, els anys que segueixen a 1714 s6n anys d'una lenta recuperaci6 a traves de l'extensi6 del conreu de la vinya, l'olivera, les cireres i productes de l'horta. Tot i aixo, al no iniciar un impuls industrialitzador, la vila romandra a remolc de les principals poblacions ve'ines. Finalment doncs, Caldes pot considerar-se un clar exemple d'aquells que van defensar la causa austriacista. Pero davant d'un pafs en que la unanimitat en el conflicte no es tan clara com a la guerra del Segadors, no podem deixar de parlar d'aquest episodi de la nostra historia sense referir-nos a un ii-lustre calderf que va abragar la causa filipista. Aquest botifler es en Josep Aparici i Merca der (1653-1731), home de negocis, funcionari reial, geograf i econo mista. Despres d'haver servit la dinastia dels Austries, va ser mem bre de la junta d'lntendencia del Principat despres de la guerra, va participar en la reforma tributaria, en l'elaboraci6 del cadastre i en I 'organitzaci6 de la comptadoria de confiscacions i seria tresorer i geograf de Felip V. Les seves despulles van ser traslladades a la Ca pella de la Santa Majestat de l'Esglesia parroquial, deixant escrit un epitafi en catala on no hi figura cap carrec dels que va desenvolupar que f6s especfficament filipista.

■

104

CALDES DE MONTBUI

SANTA MARIA DE CALDES

LA HISTORIA DE CALDES

Santa Maria de Caldes XAVIER MORRAS PITILLAS

Professor d'Historia de /'Art def !ES Manolo Hugue de Ca/des de Montbui

Qui observi amb deteniment el magnTfic edifici que avui en dia es l'esglesia de Santa Maria de Caldes, quedara sorpres per l'amplitud d'un espai net, unitari i diafan darrera d'una fai;ana que combina la sobrietat d'un mur llis de carreus regulars amb l'elegancia i el dina misme d'una portada considerada com la millor del barroc catala. L'esglesia guarda un tresor del romanic catala : la Santa Majestat, en una capella del mes pur estil renaixentista que contrasta amb la barreja d'estils del temple. Cent cinquanta anys de construcci6 El comeni;ament de les obres esta datat l'any 1589 tot i que des de 1570 ja es venia parlant de la possible construcci6 d'un nou edifi ci que substituTs !'anterior temple romanic, petit i amb la torre ame nai;ant ru'i'na. Les obres no es van acabar definitivament fins l'any 1714 tot i que els actes de culte es traslladen a l'edifici l'any 1622. Les vicissituds de la construcci6 ens il•lustren tant una part de la historia de Caldes com la varietat d'estils de l'edifici. El segle XVI significa per al Valles i en particular per a Caldes una epoca de revifament en tots els ambits. Superades Jes crisis dels se gles anteriors assistim a un fort creixement demografic que junta ment a l'emigraci6 del sud de Frani;a a causa de Jes guerres de reli gi6, suposen una forta recuperaci6 econ6mica. L'antiga esglesia havia quedat petita per a les noves necessitats de culte i l'any 1570 es mantenen les primeres converses amb el bisbe de Vic per a la construcci6 de la nova esglesia que comeni;a 19 anys mes tard dirigida pels arquitectes de Sant Feliu de Godines Joan i Antich Pons (pare i fill). La construcci6 es de pedra de les ma teixes canteres de Caldes i mante la tradici6 gotica catalana de plan ta de sal6 amb una sola nau coberta amb voltes de creueria que es recolzen sabre grans contraforts laterals. Aquest ti pus de· construe-

XIX RONDA VALLESANA

105

SANTA MARIA DE CALDES

â€˘

LA HISTORIA DE CALDES

J> :,:,

La Santa Majestat.

Portalada de Santa Maria.

ci6 combina la solidesa dels edificis coberts de pedra amb una gran amplitud i unitat d' espai. L'any 1621 es cobreix el temple i l'any seguent es traslladen totes les celebracions al nou temple. Encara s'havien d'acabar i rejuntar les claus del sostre pero les obres s'aturen. La manca de pressupost lligada ats esdeveniments del segle XVII fa que les obres no es reprenguin fins l'any 1679. Es a partir d'aquest moment quan l'edifici agafa la seva forma definitiva s'obren capelles laterals tot aprofitant l'espai entre els contraforts amb un estil classicista, utilitzant arcs de mig punt entre severes piÂ lastres adossades. Del mateix estil renaixentista es la porta de la sagristia i la capella de la Santa Majestat amb la part central coberta per una cupula. La portada acabada l'any 1701, es d'estil barroc; fou projectada i iniciada per l'escultor d'origen frances pero nascut a Caldes Pere Ruppin, i la culmina el tambe calderf Pau Sorell. En destaquen en el primer cos les sis columnes salomoniques amb decoraci6 de ra'ims i

106

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

SANTA MARIA DE CALDES

ocells i un front6 corb i partit . El cos superior, independent, repeteix el mateix tipus de front6 i te esculpit l'escut del poble. Als costats i com a lligam amb la resta de la fac;:ana hi han uns finfssims relleus amb motius vegetals Finalment l'any 1714 es donen els ultims details a l'edifici. Defini tivament les obres de l'esglesia s'havien acabat. Les obres sf, pero no els ensurts: el 28 de maig de 1907 un in cendi va estar a punt de destruir l'esglesia. El retaule barroc que pre sidia el presbiteri va ser destru'it i les flames van afectar a part de la coberta. Les obres de restauraci6 duraren dos anys i amb l'obertura de cine rosetons al presbiteri, el temple rep una nova il·luminaci6 i el presbiteri adquireix el seu aspecte definitiu. Un ultim ensurt: en els aldarulls del 22 de juliol de 1936 com a consequencia de l'aixecament militar contra el govern de la Republi ca, una serie d'imatges entre les que es trobava la Santa Majestat van ser cremades a la plac;:a publica. De la imatge nomes es va po der salvar el cap. Una fide! tot i que sempre discutible reconstrucci6 ha tornat la talla al seu lloc. La imatge de la Santa Majestat, de fusta policromada, es un dels misteris de l'art romanic catala. La seva grandaria i el seu primitivis me la situen com el punt de partida d'altres imatges d'aquest tipus a l'entorn catala i, tot i que sembla que va arribar a Caldes al segle XV, el seu origen es molt anterior. Els seus trets orientals apunten a un origen extrapeninsular i si alguns estudis l'han catalogat com a bizantina dels segles XI o XII d'altres han apuntat un possible origen sirfac i la daten cap als segles VI o VII. No s6n estranyes a la penfn sula les imatges d'origen oriental, pero evidentment no existeixen proves fidedignes i la seva grandaria encara fa mes dificil de creure aquestes interpretacions. En definitiva, un misteri. ■

XIX RONDA VALLESANA

107

EL POBLAMENT IBERIC

•

LA HISTORIA DE CALDES

El poblament iberic de Caldes JORDI HERNANDEZ DiAZ

Provar de fer ame un article sobre la cultura iberica d'un poble com Caldes que disposa d'un posterior conjunt historic admirable i envejable, es una tasca prou dificil. I si tenim en compte que ens haurem de basar exclusivament en l'Arqueologia, disciplina sovint ferragosa, pren caire d'epopeia. Pero aixo no ens ha d'aturar davant el coneixement d'una civilitzaci6 que fou l'inici de la historia al nos tre pafs i de la que Caldes conserva un llegat ampli encara que forca mal estudiat. Els primers estudis sobre les restes iberiques de Caldes van ser realitzats per persones com Llogari Sala amb metodes d'excavaci6 antics que no ens han deixat uns registres gaire complets. Per a fer aquest petit article horn s'ha basat principalment en el minuci6s es tudi £/s jaciments iberics de la val/ mitjana de la riera de Ca/des que el doctor en arqueologia Joan Sanmartf i Grego va publicar a la revis ta Gala de Sant Feliu de Codines. Primer de tot cal dir que el poble fber es una evoluci6 de cultures autoctones d'origen pre o protohistoric. Les teories migracionistes avui dia ja estan forca desfassades. A Caldes podem distingir dos ti pus diferents de poblament iberic. Primer els jaciments de grans di mensions com la Torre Roja, el Puig Alt de Can Viver o el tur6 Gros de Can Camp, col·locats generalment en punts elevats. I en segon lloc petits registres que trobem a peu de muntanya o a mitja alcacta. D'aquests CJltims cal destacar sobretot el de les Cremades. Sobre la cronologia d'aquests jaciments tambe cal fer una distin ci6 ja que els poblats (aixf anomenarem els tres grans jaciments) ens han donat materials que hem de datar en el perfode lberic Antic (segles VII-VI a. C.) encara que fins i tot es probable que ja fossin ocupats, almenys la Torre Roja, al Bronze Final o a la Primera Edat del Ferro. En canvi, els materials trobats als jaciments mes petits ens indiquen que foren ocupats a partir del segle II a. C., el que su posaria una cohabitaci6 amb la fase mes antiga d' Aquae Calidae i les seves villae. Pero no podem negar que el seu origen es remunti a

108

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

â€¢

El POBLAMENT IBERIC

C8ldes de Montbui S1int Miquel de !'Arn

Esquema topografic de la zona estudiada segons Joan Sanmarti i Grego.

XIX RONDA VALLESANA

109

EL POBLAMENT IBERIC

• ,

LA HISTORIA DE CALDES

les centuries anteriors ja que com indica el Dr. Sanmartr «el pobla ment iberic de plana ja existia com a mTnim des del segle V a. C. » en arees properes. El final del poblament iberic no es simultani per als diversos jaci ments pero segueix sempre uns parametres d'abandonament pro gressiu. AixT doncs el tur6 Gros de can Camp s'abandona sobre el 300 a. C., el Puig Alt de Can Viver dins la primera meitat del segle Ill a. C. i els nuclis petits a l'lberic Pie en benefici del poblat de la Torre Roja que perdurara fins a finals del segle I a. C. quan Aquae Calidae ja disposa de l'estatut de municipi (atorgat a l'epoca augustia o julio claudia). No podem demostrar -de moment- l'existencia d'un nucli iberic al case antic de Caldes vora els brolladors d'aigua termal, pero es fa cil de creure si tenim en compte l'atracci6 de l'home per aquest fe nomen i els seus beneficis. La Torre Roja es el jaciment iberic mes gran i mes important de Caldes. Esta situat a uns dos quilometres de l'actual vila, al ITmit d'aquesta amb Sentmenat, en un tur6 que domina la vall progressi vament oberta. El nom deriva d'una torre medieval que es conserva al costat del jaciment iberic. Les excavacions dutes a terme per Llo gari Sala als 50 i als 60 i pels camps d'aprenentatge d'arqueologia de la Generalitat entre el 84 i el 92 han permes descobrir estructu res constructives com un sector de muralla d'uns vuitanta metres i tres habitacions de planta rectangular. Els materials arqueologics re cuperats estan representats majoritariament per ceramica que ens d6na molta informaci6 sobre els aspectes comercials dels Tbers a Caldes. Entre les ceramiques d'importaci6 destacarem les atiques de vernTs negre i figures roges (que fan suposar un actiu comerr;; amb les colonies gregues del nord de Catalunya}, un exemplar, en el seu moment unic a la PenTnsula lberica, de ceramica de taller de les petites estampilles, ceramica del taller de Roses campaniana A, B i B-oide, arentina i amfores puniques, italiques i de la Tarraconense. Entre la ceramica indTgena n'hi ha d'iberica redu'ida i oxidada i cera mica feta a ma majoritariament de cocci6 'r-eductora. Altres materials trobats s6n objectes metal·lics (agulles, fibules, claus i aixades de ferro i bronze), monedes i alguna petita mostra d'escultura. Deis altres poblats en destacarem tan sols les peces mes curio ses o importants. Del jaciment del tur6 Gros de can Camp cal desta-

110

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

EL POBLAMENT IBERIC

car-ne una pec;:a de ceramica atica de figures roges que G. Trias rela ciona amb el pinter del tirs negre, una lucerna atica de vernis negre i una nombrosa representaci6 de ceramica feta a ma amb alguna pec;:a paleoiberica. Aquest jaciment ha estat destru"i't per una explota ci6 de quars dels anys 60. Del jaciment del puig Alt de can Viver, que va ser excavat pel Mu seu de Sant Feliu de Codines i que formalment pertany al municipi de Bigues i Riells pero que hem inclos per una voluntat globalitzado ra dels jaciments iberics de les rodalies de Caldes, en destaquem fi gures de pasta vitria, peces d'ambre vermell i forc;:a peces metal·li ques. Deis jaciments mes petits (el pla de les Animes, Sant Miquel de l'Arn, el Remei, la Bobila Busquets i Sant Miquel de Martres) en sa bem poca cosa. Ens hem basat en les prospeccions de Llogari Sala que testimonia en alguns d'ells restes evidents de cultura iberica que en algun cas ha estat impossible demostrar. De tota manera po dem destacar certes troballes com monedes a les Cremades, i sit ges iberiques per sabre de sepulcres de fossa neolitics a la Bobila Busquets. No ha estat possible, pero, trobar estructures constructi ves, a vegades per la mes que probable superposici6 de villae roma nes com en el cas del Remei on en una d'important s'hi ha docu mentat materials indigenes. La majoria dels materials arqueologics recuperats es conserven al Museu de Caldes que incomprensiblement no les exposa de forma continuada. La conclusi6 final es que la vall de la Riera de Caldes va ser un im portant nucli de cultura iberica on el jaciment de la Torre Roja va fun cionar com a centre comercial, realitzant aquest tipus d'activitat amb grecs, romans i probablement fenicis. De tota manera, el gruix de l'economia venia de la. producci6 agricola i ramadera. L'establiment antic dels romans va provocar l'abandonament dels diferents llocs d'habitaci6 fins que al segle I a. C. el poblat de la Torre Roja va aca bar deshabitat.

■

XIX RONDA VALLESANA

111

UN PAISATGE MEDIEVAL

•

LA HISTORIA DE CALDES

Un paisatge medieval TOMAS DiAZ GoMARIZ

El pas del temps es un modelador del paisatge; al llarg de la histo ria l'esser huma ha mirat d'adaptar l'e.ntorn per poder satisfer les se ves necessitats primaries. Cada etapa historica te el seu propi paisat ge, podem intentar coneixer-lo, fins i tot imaginar-lo, pero dificilment podrem veure les imatges que contemplaren els nostres avant passats. Tenint en compte aquesta dificultat us convido a fer un volt per la Vila de Caldes de mitjans del segle XIV. Ramon es un mercader d'Osona que viatja en companyia d'altres comerciants, en aquesta epoca els camins amaguen molts perills per aquell que s'aventura a marxar tot sol. El grup fa la ruta de Vic a Barcelona seguint el tra9at del camf reial que per concessi6 del rei Jaume I travessa la vila de Caldes. Fins a Barcelona porten produc tes de la terra i de tornada duen manufactures de la mateixa ciutat i productes exotics arribats de lluny. Cau la tarda quan arriben a Caldes, despres de pagar el peatge d'entrada a la ciutat, una mica alt pensen, creuen la muralla pel por tal de Vic; a dintre es senten segurs, tota la vila esta encerclada per la muralla, per la banda de ponent el mur s'aixeca damunt mateix de la riera, el llit excavat pel corrent es converteix en una mena oe trin xera natural, la resta del circuit on no hi arriba la riera, substitueix amb obra la manca d'una defensa d'aquesta qualitat, la muralla arri ba a tenir una amplada de vuit a nou canes (12,8 a 14,4 metres), pel que fa a l'al<;:ada a la part interior es de deu pams (2 metres) mentre que a !'exterior la fabricaci6 d'una trinxera Ii fa guanyar l'al<;:a da justa per una defensa acurada, cada un dels portals que s'obren a la muralla tenen al seu costat una torre de secci6 quadrada i tot el conjunt encerclat disposa d'uns corredors que faciliten una rapida actuaci6. El grup de mercaders segueix pel carrer de Vic fins arribar a la pla<;:a de Sant Vicenc;:, nom que reb d'uria petita capella en la qual te nen altar el mateix Sant Vicenc;: i, al seu costat, Sant Bartomeu. La predilecci6 d'un temps enc;:a per aquest segon sant esta fent canviar

112

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

�

UN PAISATGE MEDIEVAL

el nom de la pla9a i de la capella. Un cop deixades enrera arriben a la pla9a Major, en Ramon busca amb la mirada !'Hospital i s'hi enca mina. Alla rebra el sopar i fara nit. Caldes es un important creuament de camins i !'hospital compleix la funci6 d'hospedar i d'assistir els forasters que hi passen i els pobres dels voltants, l'edifici es troba davant de la placa del Mercat, anys enrera el seu estat ru'in6s acon sella la seva reforma i tanmateix es va aprofitar la donaci6 feta per Alfons IV d'un solar de la seva propietat per engrandir-lo. En Ramon ha sentit dir a la gent del poble que el municipi pensa comprar l'hos tal d'en Jacobus Carrera amb la finalitat de disposar d'un segon hos pital al costat de la capella de Santa Susanna i davant de la Pla9a de l'Oli. La Marta acostuma a llevar-se abans que el sol, viu prop del Portal del Salze, en el mateix carrer per on discorre el torrent, sa casa es pe tita i forma part dels corrals de la nissaga dels Sitjar, el seu marit, en Bartomeu, es cuida de les ovelles i tanmateix d'un petit alou que ella va heretar dels seus pares. La Marta te una filla, encara que el seu marit s'hauria estimat mes tenir un noi que Ii dones un cop de ma en el camp i amb el bestiar, pero a la Marta els nens se Ii moren abans de veure la llum: dos cops Ii varen neixer varons sense vida, l'ultim per Sant Joan i ara alleta el primer noi del jueu Abraham, ja que a la Mf riam se Ii va assecar el pit i el seu marit assabentat de la desgracia de la Marta l'ha contractada per dos anys. Li pagara per cada any vint lliu res barcelonines a mes de proveir-la d'algunes peces de roba; ella va acceptar el contracte perque Ii pagarien amb monedes, l'economia de l'epoca es a mig camf entre l'economia d'intercanvi i la monetaria i qualsevol producte es valora en funci6 d'una determinada moneda que s'utilitza com a patr6 i es intercanviat per un altre producte o produc tes del mateix valor sense que en la transacci6 aparegui cap moneda, l'economia de la Marta es molt senzilla, ella i en Bartomeu acostumen a fer tot allo que per ells es necessari i si d'alguna cosa no en tenen l'adquireixen amb l'excedent que produeixen, pero la Marta sap que mai esta de mes tenir algunes monedes per si de cas. En Bartomeu ja es fora amb les ovelles quan la Marta se'n va a buscar al fill de la Mfriam, de dia el te ella i a la nit el torna a la seva mare. Un tram del camf el comparteix amb el torrent del Salze, el portal obert a la muralla Ii dona pas i una vegada dins la vila l'aigua es va repartint atenent a les diferents necessitats, una part del cab-

XIX RONDA VALLESANA

113

UN PAISATGE MEDIEVAL

·• �--

LA HISTORIA DE CALDES

dal es desvia cap a l'abeurador del bestiar a peu mateix de la mura lla, la resta discorre carrer avail fins arribar a la font freda de la plar;:a Major. El cabdal sobrant fa un petit recorregut agafant les res tes d'altres cabdals, en primer lloc rep l'aigua de la Canal, una con ducci6 que passant per damunt de la muralla arriba a la plar;:a Major tot seguint el trar;:at dels carrers, d'aquesta sequia surt l'aigua per les hortes, adoberies i blanqueries que hi ha al sector nordoriental de la Vila. Mes enlla l'aigua del torrent s'utilitza per al treball a les basses d'oli i per emportar-se les deixalles. L'important producci6 d'oli a Caldes va fer que en Ramon Berenguer Ill, en els primers anys del segle XII, manes construir la primera bassa per tractar i em magatzemar l'oli; finalment el torrent agafa les aigues perdudes de la font calenta i, una mica mes avail, al passar per la plar;:a del Mer cat, reb de la font de la Canaleta, un petit brollador que subministra l'aigua d'un safareig public. Tot aquest cabdal creua el carrer de Bar celona i segueix fins la muralla, la travessa i s'aboca a la riera. La Marta continua pel carrer de Barcelona fins arribar al call jueu, la comunitat jueva es petita pero prou important; el rei en Jaume (1261) els concedf privilegis de llibertat comercial i en Pere el Ceri moni6s (1358) autoritza la Vila per a tenir deu cases de jueus. La co munitat te la seva «aljama» amb consell, sinagoga i el seu propi fos sar, aquest resta fora de les muralles al costat del camf ral de Barcelona. El camf reial de Barcelona fa la seva entrada a Caldes per la Porta lera, un pas estret a peu mateix de les muralles que fa pujada i es complicat de travessar; la disposici6 del camf permet controlar amb certa facilitat les entrades i eixides i en cas d'un atac fer mes dificil l'acces !'interior de la poblaci6. En aquests dies al prevere de la parroquia de Caldes se Ii acumula el treball amb la celebraci6 de l'Assumpci6 i la fira de Sant Feliu. El treball i el scroll dels molins drapers que hi ha a la riera i que bate guen tot el dia i bona part de la nit Ii treuen la son. La parroquia de Caldes estava formada per la esglesia de Santa Maria i dues capelles, la sepulcral dedicada a Sant Pere i la baptis mal dedicada a Sant Martf, els tres edificis es trobaven en l'encreua ment dels carrers de Barcelona i de Sant Pere mes Baix. A l'epoca s'acostumava a posar l'area d'enterrament al voltant de l'espai de culte i tota capella per petita que fos disposava d'una sagrera o terra

114

CALDES DE MONTBUI

LA HIST6RIA DE CALDES

• .

UN PAISATGE MEDIEVAL

consagrada que abraQava una extensi6 de trenta passes. Tota aquesta area era fora de la jurisdicci6 humana i cap persona que s'acolils en ella podia ser desallotjada o apresada per la forQa. Aquest caracter d'espai sagrat el converteix en el lloc apropiat per acollir els difunts i el cementiri parroquial de Caldes acaba per des bordar les sagreres de l'esglesia de Santa Maria i de la capella de Sant Pere; a poc a poc el cementiri arriba a ocupar l'espai que hi ha via entre els temples i el Palau Reial. El rector, a mes de cuidar el conjunt parroquial, tambe havia de te nir cura del Palau Reial; l'edifici era al sud, gairebe a tocar les mura lles. El pas o l'estada dels comtes-reis o de qualsevol persona de la seva famflia feia necessari disposar d'un lloc adequat. Aquest edifici era el Palau Reial. El 1252 el rei Jaume ho dona al Rector pel seu us amb la condici6 de fer-se carrec del manteniment i bon estat de con servaci6 i sempre preparat per acollir a qualsevol membre de la Ca sa Reial. Davant la impossibilitat de fer front a les condicions esta blertes en Bertrand de Montrad6, rector de la parroquia el 1323, ho cedeix al Bisbe de Vic en les mateixes condicions. El Bisbe i els seus canonges podrien sojornar-hi quan passessin per Caldes i es per aixo que l'edifici tambe es conegue com a palau del Bisbe de Vic. La Marta surt amb el nen, la seva mare els acompanya, fa un bon dia i es sent prou forta, el prevere en veure-les s'acosta, els demana per la salut i la Marta promet portar-li un parell de formatges fets amb la llet de les seves ovelles, en Ramon passa amb el seu carro camT de la Portalera, el nen xiscla i l'ase s'ho mira. El temps passa, el paisatge canvia pero la vida no s'atura. ■

XIX RONDA VALLESANA

115

UN PAISATGE MEDIEVAL

- ��

LA HISTORIA DE CALDES

1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18.

La muralla La Portalera El portal de Santa Susanna El portal del Pont El pont Romanic El portal de Vic El portal Nou o d'en Bellit El portal del Salze El portal d'en Roig o de l'Angel El portal de Santa Esperan9a El carrer de Vic La pla9a de Sant Vicen9 o de Sant Bartomeu La pla9a Major La pla9a de l'Oli La pla9a del Mercat El carrer de Barcelona La pla9a de Sant Pere El carrer de Sant Pere mes Baix

A. B. C. D. E. F. G. H. I. J. K. L. M. N. 0. P. R. S.

La capella de Sant Vicen9 o de Sant Bartomeu L'Hospital Veil L'Hospital Nou La capella de Santa Susanna El torrent del Salze L'abeurador La Canal La font Freda Les basses d'Oli La Font Calenta El safareig de la Canaleta El call jueu La sinagoga L'esglesia de Santa Maria La capella de Sant Pere La capella de Sant Martf El cementiri El Palau Reial

116

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

UN PAISATGE MEDIEVAL

.... �.•,·· Plano/ def Caldes medieval.

XIX RONDA VALLESANA

117

LA CISTELLERIA

•

LA HISTORIA DE CALDES

La cistelleria: una artesania de Caldes de Montbui CAMIL TORRAS I CASALS

Taller de cistelleria.

El fet d'existir l'aigua termal a la nostra poblacio, a mes dels bal nearis i serveis sanitaris a que dona lloc, tambe va afavorir una in dustria molt mes modesta, la cistelleria, ja que l'existencia d'uns diposits al costat de la font del Lleo fou utilitzada per al reblaniment dels vfmets per tal de ser mes facils de treballar. Abans, mitjarn;:ant un petit impost, els cistellers podien utilitzar aquests diposits. Es curios com obtinguerem confirmacio d'aquest servei a traves d'una comunicacio procedent d'Alemanya. A primers de juny de 1952, l'alcalde de la nostra vila va rebre una carta datada a Neus tadt de Coburg (Saxonia, Alemanya), la primera part de la qual deia aixf: «Segons un article de la revista El Comercio Hispano-Aleman vostes tenen instal-lats tres diposits per remullar el material corresponent a 400 cistellers de la vila de Caldes de Montbui mitjancant un petit impost.

118

CALDES DE MONTBUI

LA HISTORIA DE CALDES

•

LA CISTELLERIA

Restariem molt agraYts, en cas de ser possible, que ens enviessin una fotografia dels esmentats diposits d'aquest material. Quina quantitat de terreny tenen per al conreu de vimet? Des de quan existeix aquest conreu? Han trobat aquests darrers anys nous parasits de la vimetera?»

S'interessaven tambe pels tipus de cistells o coves fabricats a Caldes. Posats en contacte amb alguns cistellers, varem donar resposta a la seva carta enviant Cmicament fotografies i coves fabricats aquf. Cree que quatre-cents cistellers es una exageraci6 o be una equi vocaci6, per6 es ben cert que hi havia molts artesans del vfmet. A Caldes no ha existit un conreu especialitzat de la vimetera (Salix viminalis L.), per6 la gent gran recordem unes vimeteres plantades en certs llocs al costat del torrent de Jordanes, en forma d'arc dels quals sortien els vfmets aprofitables; en altres llocs esporgaven la vi metera en la forma anomenada «a cap de salze,, de manera que tan sols sortissin vfmets sense ramificar. No obstant, els cistellers de Caldes treballaven amb material comprat a fora. Al costat de la font del Lle6 encara existien els diposits indicats pels alemanys, per6 el 1928, quan es modernitza la font sota la di recci6 de l'arquitecte Manuel Raspall, se'n va tancar la porta d'acces per raons d'higiene. Els productes dels nostres cistellers eren principalment estris d'us corrent com coves de pallar, cistells corrents, coves i cistells per por tar roba a rentar (recordem que a Caldes era frequent anar a rentar la roba als rentadors publics amb aigua termal). Pero hi havia qui s'havia especialitzat en fabricar coves de grans dimensions, amb moltes nanses repartides convencionalment per tota la seva superfi cie exterior. La missi6 d'aquests grans recipients, fabricats unica ment amb vfmet, era el descarregament d'arids dels vaixells arribats a port, principalment de carb6. Molt sovint els obradors dels cistellers de Caldes es redu'ien a una pega del domicili de l'artesa, generalment l'entrada de l'immoble, amb un cobert o un lloc que feia de magatzem dels productes elabo rats. Del meu record tan sols existien dos tallers grans amb un nom bre limitat de treballadors. No cal dir que la major part dels articles de cistelleria ressenyats eren elaborats en vfmet i canya degudament pelada i esberlada. Un

XIX RONDA VALLESANA

119

LA CISTELLERIA

•

LA HISTORIA DE CALDES

estri molt curios era la pollera; es tractava d'una mena de cove sen se fons i invertit que horn posava a terra, aixecat uns quatre dits del costat i s'hi estacava la lloca, d'aquesta forma els pallets tenien un refugi elemental si feia vent o qualsevol altre inconvenient.

*** Aproximadament aquesta fou la nostra resposta a la comunicaci6 dels alemanys de Neustadt de Coburg, incloent una breu llista de les malalties de la vimetera conegudes a casa nostra en aquell moment. Espero que aquesta senzilla narraci6 serveixi perque els actuals calderins coneguin una industria casolana amb la qual guanyaven el pa uns nobles artesans avantpassats nostres. ■

Esquema de /es vimeteres que exlstien al costat de/ torrent de Jordanes (de/ Re mei). Les tiges de la part superior eren /es que horn aprofltava per clstelleria.

120

CALDES DE MONTBUI

Vida cultural i associativa de Caldes de Montbui

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

ENTITATS I PERSONATGES

Entitats i personatges

Evolucio de l'esport a Caldes PERE MARGARIT I GERMA

lniciarem aquest breu resum-recordan<;:a des de l'any 1939, aca bada la Guerra Civil. Despres dels tres anys de letargia, l'esport cal derf, de la ma del F. de J., ressorgf organitzant campionats locals de basquet, futbol, atletisme, tennis, front6, ping-pong, muntanyisme, etc. Tingueren molt exits tambe els equips de futbol i basquet, amb un bon planter de jugadors del renascut C.F. Caldes, la junta i els so cis. Tambe, pel que fa al basquet, que fou integrat en l'associaci6 d'antics alumnes de l'Escola Pia, els equips d'aquests dos esports entraren ben aviat en competici6. El altres esports, ja en marxa, ac tuaren mes en forma individual, escolars i de grups. Fins que per fi aconsegufrem, a partir de 1956, comen<;:ar les obres de la zona es portiva, la piscina, les pistes poliesportives, les ampliacions, etc. A vegades, en creuar el pont roma i passar per aquella zona, enca ra m'emociona rememorar les nostres lluites per aconseguir que aquelles am'plies i polivalents instal·lacions es poguessin realitzar. Recordo tambe les meves actuacions com a jugador de futbol, bas quet, tennis, atletisme, nataci6... i les meves tasques com a entre nador i directiu. La meva tasca culmina un cop inaugurada la piscina coberta, subvencionada fntegrament pels alts organismes esportius com a premi a l'actuaci6 i classificaci6 nacional assolida pels nos tres equips de nataci6 i de waterpolo. Era l'any 1971, havia transcorregut molt temps i vaig creure arri bat el moment de canviar d'aires. Lamento encara avui, pero, no ha ver aconseguit doblegar l'oposici6 de la junta d'aquell temps del C.F. Caldes perque el terreny de joc fos circumdat per les pistes d'atletisme, perdent-se la generosa oferta d'en Samaranch, la possi bilitat d'un mes actiu desenvolupament d'un esport tan basic i l'oportunitat de construir el que hauria estat l'estadi del Club de Fut bol Caldes. ■

XIX RONDA VALLESANA

123

ENTITATS I PERSONATGES

�,

�

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

La Colla PERE MARGARIT I GERMA

Fa quasi onze anys, el Setmanari Montbui publica un escrit meu ti tulat «Coneguem el bonic entorn de Caldes caminant». Hi comentava com n'es de bo i profit6s l'exercici ffsic i el caminar a totes les edats. S6n molts els que ho ignoren, i fins i tot arriben a creure que la missi6 principal dels peus i de les cames es la de premer els pe dals del cotxe i no es veuen capa9os d'anar enlloc sense el seu ajut. Mentre les cames es van atrofiant, apareixen «orondes» panxetes i altres «benaurances». Encara mes incomprensible els deu resultar que els parli de fer ex cursions a peu per la rodalia. Alguns ja ho fan, seguint amb les seus vehicles els camins i les pistes forestals que, malauradament per a la natura, tan proliferen, contribu'int a malmetre i trencar l'encfs i la pau de la muntanya; aixo sf, amenitzat per una bona «comilona». Re comanaria als lectors «motoritzats» comen9ar a fer algunes passeja des a peu per alguns dels bonics paratges que envolten el nostre po ble, potser quedarien sorpresos dels seus alicients i avantatges: el gorg d'en Pelacs, les Elies, les Pedreres, la Torre Roja, el Farell. .. i un llarg etcetera de paratges adequats a les condicions i possibili tats de cadascu. Com agafant-me pel mot, la Montserrat Canyameres, directora del setmanari, em proposa organitzar periodicament una serie de sorti des, i quasi em feu creure que en tenia l'obligaci6 ja que, com se sol dir, havia aixecat la llebre. Les meves excuses que era gran, jubilat, que el diumenges jugo a tennis, etc, no van servir de res... Finalment vaig acceptar dirigir les tres o quatre primeres. Varn comen<;:ar per les rodalies, pero ens anarem allunyant, amb l'ajut del cotxe i sempre procurant que no hi faltes una bona camina da. For9a aviat, aquell grup d'amics sobrepassarem llargament la cinquantena de sortides! Fins que fa cosa de cine anys em va tornar a picar el cuquet de la nataci6 (Nataci6 Masters per edats) i ja no em fou possible compaginar-ho amb la direcci6 de la Colla. M'agradaria haver transmes amb aquestes sortides, i fins i tot amb els meus escrits, la meva estima i admiraci6 pel nostre merave ll6s planeta, la seva geologia, els seus moradors animals i vegetals i, tambe, per tants membres de la Humanitat que, per llurs obres, en

124

CALDI;:S DE MONTBUI

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

ENTITATS I PERSONATGES

La Colla.

s6n mereixedors. El que no es possible, pero, nomes llegint i escol tant, es gaudir dels beneficis que comporta l'activitat fisica, realitzar aquestes excursions, endinsar-se en plena natura i respirar a pie pul m6 l'aire purfssim dels boscos i de les muntanyes. Veure c6rrer i sal tar l'aigua cristal·lina, sentir els seus sons tant matisats, contemplar els peixos bellugadissos, pujar als cims de les muntanyes i poder es tendre la vista fins els horitzons mes llunyans, escapar-nos sovint de la claustrofobia caotica de les ciutats ... Be, el nostre objectiu s'ha acomplert. La soca de la Colla es man te, i fins i tot algunes branques ja organitzen excursions. Mentre la jovenalla i aquells que han estat mes constants i assidus des del co menc;:ament han millorat la seva condici6 fisica, d'altres s'hi han afe git, han pujat al tren mes tard, ja en marxa i encara de tant en tant, i els resulta feixuc aguantar el ritme de les pujades i de la distancia. Aleshores es pot donar el cas que no poden perque no venen i que no venen perque no poden: un veritable cercle vici6s ! «Esgotades» les rodalies, vam anar allunyant-nos: Sant Miquel del Fai, Sant Martf de Centelles, el monestir i la muntanya de Montse rrat, el Pedraforca, el Montseny, els !lacs de Meranges, el Puigpe-

XIX RONDA VALLESANA

125

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

ENTITATS I PERSONATGES

dr6s, Sant Lloren<;:, Sant SadurnT de Gallifa, el sot del Bae, els llacs de la Pera, Nuria i el Puigmal, el Tagamanent, la Pica d'Estats i un llarg etcetera. ■

Thermalia MERCE CASAS

Thermalia ha estat un projecte impulsat per l'Ajuntament de Cal des de Montbui, en col·laboraci6 amb la Diputaci6 de Barcelona, per tal de presentar en condicions les col·leccions de l'antic Museu Mu nicipal i les obres que es conservaven al Mas Manolo, que la Diputa ci6 havia adquirit l'any 1977, tot assegurant, al mateix temps l'estu di, la conservaci6 i la difusi6 del patrimoni de la vila. Per acollir el nou equipament es va decidir rehabilitar l'edifici de l'Antic Hospital de Santa Susanna, al car mateix de la vila termal, so ta la direcci6 dels arquitectes Josep Maria Batey i Vicenc;: Oliveras. El projecte i la posada en marxa del Museu, inaugurat en una primera fase el setembre de 1994, es desenvolupa en conveni amb la Funda ci6 Centre Europeu del Patrimoni, i ha rebut el recolzament de la Co munitat Europea, el Ministeri de Comerc;:, Consum i Turisme i la Ge neralitat de Catalunya. Thermalia es configura com un centre tematic a l'entorn de la cul tura de l'aigua, que integra les funcions museTstiques de conserva ci6 i de difusi6 del patrimoni de Caldes, amb les d'informaci6 i de senvolupament turTstic local i l'estudi i la promoci6 del termalisme en una perspectiva global. El museu es distribueix en cine espais que van configurant els grans temes: - Planta baixa: Mostra d'obres d'artistes calderins. - Capella de Santa Susana: Col·lecci6 de nines antigues del Museu de la Nina de Castell d'Aro. - Planta segona i tercera: Manolo Hugue: l'home, l'artista. Una de les. exposicions permanents que hi ha el museu es sabre l'obra i els darrers anys de vida del polifacetic artista Manolo Hugue (1872-1945)

126

CALDES DE MONTBUI

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

ENTITATS I PERSONATGES

Autoretrat de Manolo Hugue.

Manolo Hugue, va ser una dels escultors mes apreciats de la pri mera meitat d'aquest segle, i va viure a Caldes de Montbui, els dar rers anys de la seva vida. Al Mas Manolo, casa on ell residia, s'hi ha conservat durant cin quanta anys la seva col·lecci6 personal. Manolo Hugue vingue a Caldes per recuperar la salut perduda. Les aigues de Caldes se Ii feren imprescindibles per seguir treballant, i

XIX RONDA VALLESANA

127

ENTITATS I PERSONATGES

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

ell fou, amb la seva gracia personal, l'1dol de totes les tertulies als balnearis. L'obra del Mas Manolo, avui, es presenta al public, de forma per manent al Museu de Caldes. A traves de l'escultura, la pintura, la joieria i la poesia que ens ha deixat es pot descobrir que va esser una artista pie de forQa i de contingut. El Museu s'encarrega de resseguir la vida de Manolo durant les seves estades a Barcelona, Parrs, Ceret i Caldes, i apropa als turis tes als ambients de l'art d'aquest segle. L'amistat que tingueren Manolo Hugue i Picasso tambe queda re flectida al Museu amb una col·lecci6 de caire molt personal, i una col·lecci6 de dibuixos, pintura i ceramica de Picasso que no va mes enlla d'una coneixenQa molt sumaria a !'exterior. El museu ofereix, a part de la seva exposici6 permanent, exposi cions temporals, diversos serveis complementaris, com tallers didac tics per les escoles, espais de lleure, arxiu historic i centre de docu mentaci6, estudi i promoci6 del termalisme. En el vestrbul d'aquest mateix edifici s'hi troba l'Oficina de Turis me de la vila que oferta, conjuntament, amb el museu, d'altres ser veis com s6n: acollida al public (recepci6), informaci6, promoci6 tu rrstica, visites comentades, viatgeteca i una botiga. ■

128

CALDES DE MONTBUI

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

FESTES I TRADICIONS

Festes i tradicions

La festa de Sant Antoni MONTSERRAT BAULENAS I CASAS

La celebraci6 de la festa de Sant Antoni a Caldes de Montbui ve de molt antic. En trobem una clara referencia a l'obra de Climent Cuspinera de l'any 1873: Guia- cicerone def viajero o bafiista en Cal das de Montbui. En aquells moments la festa es celebrava el mateix dia de la festivitat del sant, el 17 de gener, perque els gremis dels traginers, cistellers i pagesos aglutinaven bona part de la poblaci6. A mesura que aquests oficis es van anar decantant cap al sector in dustrial la festa va anar perdent participaci6. Als anys seixanta, quan la festa es va escaure en diumenge tota la poblaci6 s'hi va abocar. Aquest fet va fer que l'entitat organitzadora, la Facultat de Sant Anto ni Abat, decidfs festejar-la el diumenge seguent. L'antiguitat d'aques ta entitat es perd en el temps. La imatge que identifica la Facultat de Sant Antoni Abat es un estendard. L'objectiu de la Junta es vetllar per la correcta organitzaci6 de la festa i conservar la seva tradici6. L'entitat te uns cine-cents socis. Els orfgens de la Festa de Sant Antoni Abat es troben en l'orde dels antonians fundada a Vienne del Delfinat, en terres franceses, pels vol tants de l'any 1095. Era una orde hospitalaria que es dedicava a reco llir mesells en un temps que la llebrosia estava molt estesa; per tal d'eixamplar la seva acci6 benefica es va estendre per molts pa'isos i va fundar moltes cases conventuals i molts hospitals de llebrosos. A Cata lunya comptaven amb les cases de: Cervera fundada el 1215; Lleida el 1271; i la de Valls, a principis del segle XIII. La casa de Cervera, la mes antiga i de mes prestigi va iniciar la seva decadencia als voltants de l'any 1401. Aleshores a Barcelona s'estava edificant un hospital; fou en aque�t hospital on s'instal·laren els frares antonians vinguts de Cer vera. Aquests cerverins van dur a Barcelona tots els objectes de valor que tenien, fins i tot les rendes de la casa de Cervera. La instal·laci6 dels frares antonians a Barcelona ens ho demostra Bruniquer en el Cerimonial dels Magnifichs Consellers i Regiment de la ciutat de Barcelona:

XIX RONDA VALLESANA

129

FESTES I TRADICIONS

•

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

«A 31 de Agost de 1430, ab licencia de Consel lers, fou edificat lo monastyr, o casa de Sant Antoni Abat, fou lo fundado r Guino de Vianchia Comanador de Cervera, com apa r ab una carta de Consellers en sa re come nd aci6 a 6 de maig de 1447,._

I el dietari de l'«antich » Consell Barceloni, ens ho reafirma: «Dijou s XXXI Agost MCCCCXXX : La orde de Sanct Anthoni de Vianes entenes a hedificar e fer construi r I Monastir e casa de Sanct Anthoni dins la ciutat vers lo portal de Sanct Athoni E nos pogues fer sens licencia del dit Congell per go demanaven sobre ago llur Congell."

Veiem, doncs, que l'any 1430 els antonians s'estableixen a Barcelona al portal de Sant Antoni, situat al cami que venia d'Arag6. Quan els aven<;os de la medicina van fer minvar la paorosa malaltia de la llebrosia l'orde dels antonians va perdre la ra6 de ser, aix6 succe'ia al segle XVII. Aquest orde va quedar extingit per una butlla del papa Pius VI el 27 d' agost de 1787, tot i que els antonians en aquells moments comptaven a tota Espanya amb trenta-vuit cases. L'hospital dels antonians, en extingir-se l'orde va passar a mans de !' hospital de la Santa Creu; per6 de l'edifici de !'hospital i l'esglesia van ferse'n carrec els ge rm ans de les Escoles Pies. Aleshores hi havia dos frares antonians que tambe van passar a aquest establiment benefic , per tal de mantenir-los Carles IV concedi a !'hospital la celebraci6 d'una rifa anyal de tres pores , coneguda popularment com la rifa dels pores de Sant Antoni. En Carreras Candi ens diu que l'any 1728 «lo Comendador de Sant Antoni Abat rifava quatre porce/1s, que tranzitaven per las carrers de Barcelona» i explica que les rifes eren un mitja molt practic per recollir diners per a les obres monastiques o benefiques: Hi havia el costum de passejar els pores per la ciutat fins el dia en que es feia la rifa; solien anar acompanyats de musica, aix6 era la propaganda que feien. En Joan Amades comenta que aquesta rifa es va celebrar, a Barcelona, fins l'any 1882. Al nostre poble encara es continua rifant cada any un pore, un xai i un pollastre. Aquesta rifa es fa en benefici de !'Hospital de Santa Susanna, tot i que aquest hospital no era pas de llebrosos sin6 que era com un hostal de beneficencia pels passants.

130

CALDES DE MONTBUI

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

FESTES I TRADICIONS

Sant Antoni Abat es considera tradicionalment el patr6 dels ani mals i dels oficis vinculats, traginers i pagesos. Explica la llegenda que fa molts anys, el governador de Barcelona tenia una filla malalta perque els _mals esperits se Ii havien posat al cos. Moltes persones havien intentat guarir-la, pero no ho havien aconseguit. El seu pare sabia que un tal Antoni de Tebaida feia miracles i el va fer anar a buscar. Quan tot just havia entrat a la ciutat se Ii va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perque era esguerrat i camatort; la truja el va deixar als seus peus i ell el va curar. Des d'aquell moment la truja, agra'ida, no el va deixar mai per res i va seguir-lo a tot arreu. Com que el Sant va morir abans que la truja la llegenda diu que el va enterrar. Per aixo veiem sempre la ico nografia del Sant amb un parquet, que en realitat es una truja. Tam be sol portar sempre una campaneta fruit de la seva dedicaci6 a gua rir llebrosos. Evidentment, va curar la filla del governador. Els inicis de la festa de Sant Antoni a Caldes de Montbui son forc;:a confusos i molt dificils de datar. Es evident que abans de la fundaci6 dels antonians aquesta festa no es celebrava. Fortia Sola en l'obra La Santa Majestat de Ca/des, publicada l'any 1934 parla del llibre d'actes de la Confraria de Sant Antoni Abat datat l'any 1667 i diu sa bre la festa: «Cura de la festa del Sant, que al temple i a fora es so lemnfssima, amb missa cantada, musica, serm6 i process6, i amb neules i verdor a l'altar del gremi. A l'hora dels divinals oficis repar teix als confrares pomes o taronges. Els administradors passegen en la process6 del dia i en altres actes de joia la magnffica bande ra». Climent Cuspinera, en una obra publicada el 1873 i en referir-se a la festa de Sant Antoni apunta una nota molt curiosa del que es feia despres de la benedicci6: «Acabada aquesta cerimonia, algunes cavalleries tornen a casa, pero d'altres portades per genets, se'n van cap a la carretera, on es celebren les carreres conegudes per Tres Tombs, aquf es posa a prova la velocitat de les cavalleries, es sent frequent que alguns genets caiguin dels cavalls, doncs aquests s'espanten amb el scroll de la musica i de les persones que ho van a veure. » Presenta aquesta festa com a establerta, cosa que fa pen sar que ja en aquells moments feia molts anys que es celebrava. Al comenc;:ament del segle, d'entre els traginers i pagesos de la poblaci6 es triaven famflies benestants per fer de portabanderes. El portabandera era la figura destacada que ajudava a pagar les despe-

XIX RONDA VALLESANA

131

FESTES I TRADICIONS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

ses de la festa i escollia els seus acompanyants, els cordonistes. Ara cal demanar-ho a la Junta de la Facultat. L'any 1969 hi van en trar noies perque el portabandera no trobava cap mes company que volgues ser cordonista i ho va ser una noia. La diada de Sant Antoni comenca amb la celebraci6 d'un ofici so lemne que acaba amb la cantada dels goigs de Sant Antoni, escrits per l'escolapi Josep Poch, i el repartiment de panets bene"its. Cap a quarts de dotze del migdia, i seguint la tradici6 el capella inicia la benedicci6 dels animals i els genets i les carrosses que co mencen la cavalcada dels Tres Tombs pels principals carrers de la poblaci6. La cavalcada dels Tres Tombs te dues interpretacions. La primera diu que el genet que era prou habil feia aixecar el cavall de potes enlaire i Ii feia donar tres giravolts rapids davant el sacerdot i la gentada que anava a veure la cerimonia. Aquesta explicaci6 es molt dubtosa ja que la majoria d'animals que van a la benedicci6 no s6n cavalls de sella, que s6n els que podrien tenir ardidesa per aixe car-se de potes enlaire. La segona interpretaci6 diu que el nom de la cavalcada venia del fet que la comitiva donava tres voltes a l'entorn de !'ilia on hi havia enclavada l'esglesia de Sant Antoni Abat. Aques ta explicaci6 sembla mes convincent. En la cronologia d'actes d'aquesta festa calderina hi figurava, temps abans, una process6 molt solemne, encapcalada cada any pels abanderats de la festa seguits per una imatge del Sant; des pres es feia la benedicci6 d'anir:nals i carrosses i la cavalcada pels carrers. Actualment la cavalcada es mes llu"ida, l'encapc;ala el capita de bandera seguit del portabandera i dos cordonistes amb l'estendard de la Facultat de Sant Antoni Abat. En acabar el recorregut, davant la casa del portabandera es reparteixen galetes i vi bo. La Facultat or ganitza un concurs entre les carrosses participants i s'atorga una gratificaci6 simbolica als guanyadors de les diferents categories, tracci6 animal o mecanica, o be tema agrfoola-ramader o fantasia. Els guanyadors els determina un jurat popular; la tasca es dificil per que les carrosses s6n molt treballades, gairebe des de 1•·any anterior grups d'amics ijo entitats col-laboren en la seva confecci6. Tots els participants a la cavalcada reben, des de fa anys, un tortell. Aquest dole era sfmbol de protecci6 contra la llebrosia. Antigament es creia que la malaltia era propia de la miseria i la pobresa. Menjar tortell el

132

CALDES DE MONTBUI

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

FESTES I TRADICIONS

dia de Sant Antoni equivalia a declarar-se pobre un mateix. Ara el tor tell es un costum i a dins s'hi pot trobar, com a sorpresa, una figure ta d'un parquet o qualsevol altre animal. La tarda de la diada de Sant Antoni s'aplega tothom a la pla9a del Lle6 per vet..lre la dansa, anomenada popularment el Ball de Pla9a. En origen aquesta dansa es ballava el dia de l'Aplec del Remei, el mes d'octubre. Es una dansa cerimoniosa, breu i severa qualificada d'Entrada de Ball. El fet que s'incorpores a la festa de Sant Antoni va fer que es derives cap a un ball mes senzill i menys cerimoni6s. L'Entrada de Ball era ballat amb aire senyorfvol per la gent mes dis tingida de la poblaci6. Els balladors llu'ien un vestit de drap negre amb barret rod6, que despres es va canviar per barret de copa. Les noies portaven un vestit de seda negra i una mantellina blanca. Amb el temps la indumentaria ha anat canviant, tot i que el barret i la mantellina s'han conservat com a elements imprescindibles i tradi cionals per a poder ballar la dansa. Cada cop s6n mes els calderins que volen sortir a ballar, per aix6 en les ultimes decades, la ballada s'ha organitzat en diferents colles, per edats, des dels mes petits de 3 anys-, fins al grup dels portabanderes i darrerament s'hi ha in corporat la colla dels casats. Ara s'arriben a formar fins a sis colles. Per poder ballar cal que tots els nois i noies s'apuntin el dilluns de la mateixa setmana i assisteixin a l'assaig que de dimarts a dissab te al vespre s'organitza. Acabada la dansa s'anava al Casino on la Junta de la Facultat re partia les tradicionals figues seques i les parelles de balladors eren convidades a berenar. Des de fa uns vint anys la Facultat names ob sequia a cada soci amb un paquet. I es fa una cantada d'havaneres al Casino, que substitueix el ball de tarda que es feia un cop acaba da la dansa de Sant Antoni a la pla9a. Cap a quarts de deu del vespre els portabanderes i acompan yants, amb teies enceses, van cap al Casino per fer el ball de gala. Marca el final de la festa i convida en un acte simbolic de lliurament de l'estendard, a celebrar-la el proper any. L'estendard, que durant tot el dia ha estat instal·lat a casa del portabandera, restara tot l'any a casa del president de la Facultat. ■

XIX RONDA VALLESANA

133

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

FESTES I TRADICIONS

La Capvuitada a Caldes NURIA REVETLLA

Amb aquest article intentare contestar dues preguntes que alguna vegada ens han fet molts: -Per que a Caldes horn fa la Festa Major tan tard? -Quina importancia te la capvuitada dintre de la festa en si? Naturalment la festa que mes se'ns apropa es la nostra, i he ere gut oportu parlar almenys d'alguns punts de la festivitat, ja que abar car-la tota m'ha estat impossible. Jo, mes d'una vegada, pensava: per que a Caldes ens engresquem quan comencen les pluges i fa fred? Sembla que no convidi tant a anar a voltar i desprestigia fins i tot els espectacles i els firaires. Dones be, la ra6 s'ha de cercar en els segles passats. Caldes de Montbui feia la seva festa major el dia de Santa Susan na, l'onze d'agost, considerant la de la Santa Majestat i la de Nostra Senyora del Remei com a inferiors o secundaries a aquella. AixT doncs, hi havia tres grans festivitats: la Festa Major, la de la Santa Majestat i la del Remei. El cas va ser que l'any 1861, concretament el dia 21 de juliol, es va decidir canviar el dia de la festa. S'arguT que l'onze d'agost era molt calor6s i que era una data en la que l'afluencia de forasters (sobretot dels banyiste� que s'esta ven als balnearis) era molt minsa. Per aixo es trasllada al quart diu menge de setembre, dia de la festa de la Santa Majestat. Aixo, pero, tampoc no va resultar massa be ja que estava molt a prop de la festa del Remei i la gent es reservava per a aquesta dar rera. La soluci6 es va trobar amb la fusi6 d'ambdues festivitats, de manera que se celebren juntes en la data de la del Remei, deixant pero la celebraci6 religiosa per al diumenge seguent. La capvuitada, doncs, no es un retruc de la Festa Major, sin6 que, fins i tot despres de l'esmentada fusi6, gaudeix d'una autonomia i d'una solera extraordinaria. AixT ens ho demostra el fragment de la Gura-Cicerone.de/ viajero o def bafiista de Clemente Cuspinera, editada l'any 1899 a Barcelona: «La epoca en que tiene lugar el Aplech del Remey es, sin ningun genero de duda, la de mayor concurrencia para los establecimientos; y no concurrencia de baldados

134

CALDES DE MONTBUI

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

FESTES I TRADICIONS

y tullidos, que de poco o nada sirven para animar una fiesta, sino de familias o co mitivas en las que abundan la juventud, tanto como escasean los dolores, paralisis y otros achaques que se observan en los bafiistas. A tan animados concurrentes hay que afiadir los que llegan de todas partes en coches, tartanas, carros, caballe rias y a pie, invitados por las familias particulares y atraidos por una fiesta que, co mo el Aplech del Remey, goza fama universal. Des de las primeras horas de la mafiana, observase una afluencia tal de foraste ros, que al poco rato quedan enteramente llenos los establecimientos de bafios, hostales y casas particulares; las calles Mayor y de la Carretera se ven ocupadas por toda clase de vehiculos; por todas partes pululan forasteros y todo indica lo ex traordinario del dia ... •

Caldes, una vila prospera i cosmopolita, es per uns dies el centre d'atracci6. Com ja heu pogut llegir, atrau molts forasters; he sabut tambe que en els dies de la Festa Major el tren, quan encara en tenr em, venia atape'it d'estiuejants i curiosos. En realitat, la fama de la celebraci6 havia assolit un nivell tan alt que la nostra Festa Major es tava considerada com la mes important i com a capdavantera de to tes les que es feien a la comarca; s'havia arribat a comparar el pas seig del Remei, en plena efervescencia festiva, amb Jes Rambles de Barcelona i el passeig de Gracia. Durant Jes festes tenien gran importancia els actes de tipus reli gi6s, ja que si be s'encetava la diada amb l'ofici a la Santa Majestat, el darrer diumenge conclo'ia amb la missa a l'ermita del Remei, que comptava amb gran nombre de seguidors. Obviament, Caldes tambe era escenari de diferents tipus d'espec tacles entre els quals destacaven Jes actuacions d'alguna orquestra o grup; segons diu la tradici6, era tal el gust per la bona musica que nomes venien orquestres importants a la festa, sin6 que en Jes tes tes particulars de la gent adinerada tambe se'n llogaven. I una altra constant tambe eren els diferents balls que s'organitza ven tant a l'envelat (que ara per a la Festa Major ja no es fa) com als diferents casinos -Caldes en tenia dos. En definitiva, que Jes arrels de la nostra festivitat s6n ben selec tes, gaudien d'una alegria i un bon nom estes per tota la comarca. I ara, com es la nostra Festa Major? ■

XIX RONDA VALLESANA

135

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

FESTES I TRADICIONS

L'Aplec del Remei NURIA REVETLLA

16. C/\LDI\S DE MONTBUV -'

Ermita dcl Remedlo l.1\11-'1. ht,• .._ttMM•

L'ermlta def Remei.

A Catalunya hi ha el costum de celebrar una festa anual als san tuaris, malgrat hagin estat despoblats, que horn anomena aplec o reuni6. Caldes tambe celebra el seu aplec al Remei. Des de quan? Diu la tradici6 que al segle XVI un bover havia entrat al torrent, al lloc conegut per la Timba, i un dels bous que hi pasturava va desen terrar la imatge de la Verge que mes endavant fou la verge del Re mei. En un principi es constru, una petita ermita provisional; mes tard, i merces a donacions particulars, es pogue edificar la capella. El 1548, Joan Planes Cassanyes Ferrer donar a Fr. Nicolau Merca der, ermita, un tros de terra on s'aixeca ara el santuari, sota la invo caci6 de la Mare de Deu del Remei. El 1553 es reberen altres ajuts per part de l'Anna de Sentmenat i Oms. El valor del Remei no ve donat tan per la seva capacitat art,stica com per la seva antiguitat; es una ermita petita amb absis d'arqui tectura gotica. Fa molts pocs anys que ha estat renovada, restant

136

CALDES DE MONTBUI

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

FESTES I TRADICIONS

sols en la seva integritat la far,.:ana i el petit campanar que tampoc no tenen un estil arquitectonic ben definit. lnicia aquestes reformes el reverend Miquel Germa, fill de Caldes i capella del Remei durant molts anys; a ell es deuen coses com l'engrandiment del santuari, la construcci6 d'una cambra auxiliar... _La seva historia i les intrigues en l'administraci6 de llurs drets es molt llarga i complicada; per tant, es mes adient que parlem de l'aplec. En un principi es pensa que l'aplec data de tan antic com l'ermita, pero no hi ha dades concretes que ho demostrin. La verge del Remei era invocada per a demanar-li gracia i, aixo, remei en tota mena de malalties. D'antuvi names anaven a visitar-la els calderins, pero a mesura que la fama dels seus prodigis s'ana estenent pels entorns, l'aplec tambe va creixer. Quan s'hi va al Remei? Abans s'anava al Remei el segon diumenge d'octubre, pero des que es canvia la data de la Festa Major, s'ha celebrat el tercer diu menge. L'aplec del Remei, pero, era ben diferent dels altres; la gran con currencia de visitants joves i parenteles que acampaven des de sa bre del molf d'en Selles fins a Cararac per la font del Dimoni, o que s'estaven a casa dels amics i parents, omplia de color i fama la fes tivitat. A la plar,.:a Major es col·locaven tots els tenderols de generes que no es mengen. Al Remei, els venedors de fruites seques posaven forr,.:a taules on venien magranes i «torrat», amb tota classe de pas tes, confitures, avellanes, ametlles, carquinyolis... Fa temps, quan la gent anava a visitar l'ermita hi trobava uns es colanets que per una almoina (cine o deu centims) cantaven els goigs de la Verge en catala o castella. La festa s'ana fent molt mes gran, i si be ja no hi havia els escolanets a la porta de l'ermita, s'or ganitzaven altres activitats col·lectives al passeig. Aixf doncs, el diu menge es feien jocs com el d'estirar corda, ballades de sardanes, arros a la cassola ... l'alegria i el color de tots era present en la dia da. Al vespre s'organitzaven funcions dramatiques i balls amb piano o orquestra que eren molt concorreguts. Pero la festa no s'acabava el diumenge; el dilluns, els dos casinos que abans hi havia a Caldes feien ball de tarda i nit per als socis i convidats, alhora que s'organit-

XIX RONDA VALLESANA

137

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

FESTES I TRADICIONS

zaven balls publics. El dimarts tambe hi havia ball, es per aixo que val la pena recollir aquT el costum que els musics, entre sessi6 i ses si6 de ball, aquests dies toquessin les composicions mes notables del seu repertori davant del public, al carrer. La gresca, segons la tradici6, es clo'ia el dimecres, dia en que els protagonistes eren els forasters que, complaguts pels obsequis re buts els primers dies, honoraven el poble de Caldes amb el paga ment d'un ball per a tothom. En definitiva: rifes, caramels, dol9os, rialles i can9ons omplien uns temps malauradament llunyans en els nostres cors, en la merescuda fama que ens havTem guanyat per les comarques ve'ines. Per aixo podem acabar tot dient que l'aplec del Remei era recone gut per molts pobles com el millor i el mes sonat, i que s'omplia dies abans de visitants i forasters que gaudien de la festa. Llastima que ara no es pugui dir aixo i que l'unic que recordem de la Capvuita da es un arros a la cassola covat. Cal, pero, no ser tan pessimistes i tenir presents les frases de Fortia Sola (La Mare de Deu de/ Remei. Barcelona: 1936): «Caldes te posat el coral Remei... Anar al Remei el dia de la festa es un costum obligat...•

■

Gastronomia i artesania MERCE CASAS

Pel que fa a la gastronomia i l'artesania de la vila de Caldes, cal destacar a part de la tTpica cuina catalana, un dels productes ge nu'i'ns de Caldes des del segle XVII, els carquinyolis. S6n una exquisi desa pel paladar del turista, que ve a visitar a Caldes i se'ls emporta en forma de souvenir. A mes els turistes poden adquirir, en les boti gues situades a l'entorn de la pla9a del Lle6, objectes artesanals amb gravats dels recursos turTstics mes destacats de la vila. Els carquinyoli, s6n el producte mes tTpic de Caldes i constitueixen unes postres de gran qualitat. Es comercialitzen amb el logotip de Denominaci6 Comarcal de productes alimentaris. Aquest exquisit dol9 s'elabora artesanalment, com a mTnim des del 1860, i a poc a poc s'ha convertit en representatiu de la pastisseria de la vila.

138

CALDES DE MONTBUI

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

FESTES I TRADICIONS

Als productes basics de la pasta, farina, sucre, ous, llet i amet lles, cada pastisser artesa afegeix una essenica de composici6 i pro porcions secretes. Aixr se Ii d6na el regust suau de llimona, vainilla o canyella. Els carquinyolis, que reben el nom de mot frances «croquignole» tenen una forma capriciosa que s'obte en tallar-los, encara calents, des pres de coure'ls 45 minuts a 1752• A mes hi ha dos licors trpics que cal destacar: I'Anrs Taronja, que es fruit de la destil·laci6 del la pell de la taronja amb la grana de ma tafaluga, i el licor anomenat les Flors del Remei, que esta basat en plantes i herbes aromatiques dels Alps amb altres vegetals de la nostra comarca. ■

XIX RONDA VALLESANA

139

RONDALLES, LLEGENDES...

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

Rondalles, llegendes, poemes... El Farellas, realitat i llegenda ANDREU CANALS

Hom diu que el Farellas fou un home corpulent que va neixer a la masia del cim de la serra. Alla vivia amb la seva famflia, cultivant aquelles terres i treballant al bosc. Se'ns ha acudit que tenia tant de forc;:ut com de bonhomia, que era tot cor, que no coneixia la malfoia i que sempre estava disposat a ajudar als amics i qui es presentes. De tant en tant baixava al poble, seguint els camins i les dreceres amb unes gambades llargues de tres metres, sortejant els reguerots dels camins que l'algua havia escorxat. Els caldencs parlaven de la magnitud de la seva forc;:a, que consideraven sobrenatural, i deien que mai no feia cap fatxenderia, ni menys encara, no l'havia emprat mai en cap mala acci6, pero que en la feina tant Ii era remenar els costals amb una sola ma com carregar els troncs dels pins pelats mes grossos en un gavel I. Es deia que els seus bous junyits a la car reta no deixaven mai la carrega enrera per molta que en portessin, perque quan no podien arrossegar-la, per haver quedat encallats, ell la treia amb una batzegada. Se l'ha presentat sempre portant un bast6 que tenia la dimensi6 d'un pi ben regular, que per cert Ii va ocasionar un altercat amb els burots de Barcelona ja que Ii volien fer pagar tribut. I que pel motiu del seu rustec bast6, fora de mida, es guanya el nom que s'ha fet popular de «El gegant del pi». Les seves proeses el feren fam6s i es parlava de la seva forc;:a ex traordinaria amb admiraci6. La seva fama va arribar a la ciutat entre alguna gent de posici6 privilegiada pero de pocs capteniments mo rals, que el van voler coneixer i comprovar la seva forc;:a amb el propo sit d'enfrontar-lo amb un moro ferotge, que ja el tenien per a la lluita i que no havia trobat encara combatent a la seva mida. Aquella gent veieren el Farellas tan candid i bona fe que pensaren que el moro no en tindria ni per comenc;:ar, i que es divertirien molt ridiculitzant-lo. Amb aquest proposit el van invitar, demostrant-li afabilitat, i el tin gueren enganyat uns quants dies, molt ben ates i obsequiat a cor

XIX RONDA VALLESANA

141

RONDALLES, LLEGENDES...

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

El Farell.

que vols cor que desitges, al punt que el Farellas va arribar a creure que eren persones bondadoses i sol·ITcites de forma extrema. Pero va arribar el dia de disbauxa, d'aquella gent que sols vivia per a di vertir-se sense miraments ni respecte per a ningu, que era tambe el dia que tenien destinat per l'enfrontament dels dos hercules. La festa es feu en l'espai6s pati d'un sumptu6s palau. Tots els contertulians estaven asseguts en comodes seients, a tot el volt, deixant un bon espai al mig per a la lluita. Sortiren els dos gegants, que aixf es podien considerar per la seva vigorosa complexi6. El Fa rellas no sabia pas el que se Ii preparava, i es va quedar davant del ferotge moro, tot sorpres, i mes encara quan aquest comen<;:a a es cometre'I. Ell s'anava posant en retirada, no volent entrar en joc, i ho prenia com si fos una lluita ingenua de vailets. Pero el seu contrin: cant, com mes el Farellas es posava en retirada, molt mes s'atrevia a escometre'I, fins a donar-li un cop que ja passava de mida. Fou aleshores que es va adonar que allo no anava en broma, i va agafar una actitud passiva, per a fer entrar en ra6 el provocador i agressiu moro, volent demostrar que ell no estava disposat a barallar-se, per que no era una cosa correcta entre gent digna i de bona llei.

142

CALDES DE MONTBUI

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

RONDALLES, LLEGENDES...

Pero el moro no ho volia pas entendre, i ho prenia com si fos co vardia del gegant Farellas, i continuava atacant-lo amb cops mal in tencionats. Naturalment, tot te un lfmit, i al Farellas ja Ii anava pujant la mosca al nas. En un d'aquells moments, buscant el mes propici, el moro se Ii va abraonar amb l'intent de tirar-lo a terra, pero fou en aquesta acci6 sobtada quan el Farellas va reaccionar, perque amb ell no s'hi jugava com si fos un pobre home infelic;:; per tant, aixo ja no ho acceptava. Agafats com estaven, el Farellas va donar una es treta tan forta al moro que Ii feu cruixir totes les costelles i Ii va fer exclamar una queixa esgarrifosa. Al bel·lic6s moro Ii va venir de nou, pero no volia cedir, encara, convenc;:ut que el superaria, i emprava to tes les males arts per a castigar al Farellas; pero aquest, que ja ha via perdut la paciencia, va agafar el moro d'una revolada, Ii feu donar tres o quatre voltes, i agafant impuls el va fer voleiar fins a dalt d'un terrat del palau, mes facilment que si hagues carregat un tronc de pi dels grossos a la carreta. Tota aquella gent de pocs escrupols que es creien poder riure a l'esquena del Farellas, pensant que seria com una joguina a les mans del moro, sorpresos i admirats de la proesa del nostre compa trici, es disposaven a afalagar-lo; pero el Farellas, amb un gest des pectiu, els menysprea i se'n va anar d'aquell recinte mes de pressa que corrent, com si el terra Ii cremes les plantes dels peus, anhelant tornar a Caldes, el seu poble estimat , on tothom el tractava amb cordial afecte. I agafant el seu bast6, que era realment un. pi, cosa que per a un home corrent ja hauria estat un bona carrega, va em prendre el camf, condolgut, perque ell no s'havia barallat mai, i aquell fet insolit havia donat una gran punyida al seu noble esperit d'home de pau i de be. Heus acf que la nova de la proesa va c6rrer aviat per la ciutat, i quan passava tothom el vitorejava amb crits g'alabanc;:a i simpatia, i els vailets Ii anaven a l'entorn cantant la canc;:6 que s'ha fet popular: "El gegant del pi, ara balla, ara balla; el gegant del pi, ara balla pel camf; el gegant de la ciutat, ara balla, ara balla; el gegant de la ciu tat, ara balla pel terrat" . I mentre anava tent camf, per mes que ja estava mes animat, es va prometre que no es mouria mai mes del seu poble, que es on havia trobat sempre bona volenc;:a i on tenia en tranyables amistats. On tambe cada dimarts, que es el dia del mer cat, el qual ell frequentava portant-hi productes de les seves collites

XIX RONDA VALLESANA

143

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

RONDALLES, LLEGENDES...

per a obtenir alguns diners, ja l'esperaven els amics per fer-hi alguna xerrada, que sempre era oberta i substanciosa, per mes que tambe la sabia animar amb algun acudit de bon humor. La gent del poble en general el tractava amb afecte i simpatia, com si fos de la famflia, i ell els ho agra"i'a i corresponia, principal ment quan pujaven a veure'I a dalt de la muntanya, perque molt so vint rebia la visita dels qui anaven de cac;:a o a buscar bolets que per aquells indrets se'n fan molts, o dels que simplement passaven a saludar-lo, a ell i la famflia, o dels qui anaven d'excursi6 per aquells paratges cercant emocions amb les vistes que ofrena aquella magnf fica miranda, tot respirant a pie pulm6 l'oxigen sanit6s d'aquelles al tures, i que no es volien perdre el goig de compartir una estona de conversa amb aquella noble i senzilla famflia a la qual pertanyia el forc;:ut i entranyable Farellas. ■

La Torre Roja o la llegenda de les sis donzelles ANDREU CANALS

A Caldes es molt conegut el nom de la «Torre Roja», tot i que s6n pocs els vestigis que queden del que podia haver estat aquesta construcci6 que ha passat a la nostra historia local. Les ru'i'noses pa rets de la Torre Roja es troben al cim d'un tur6 estrategic d'una de les serres que fan contrafort a la muntanya del Farell. Es passava pel seu peu seguint el camf que antigament portava a Sentmenat, sortint per la part del pont romanic. Per donar indicis mes coneguts del seu emplac;:ament direm que al fondal de la seva vessant nord es troba el Gorg d'en Pelags, bonica raconada on hi ha una font d'aigua potable i una modesta cascada, el salt de la qual ha format el gorg balmat que ha donat nom al pa ratge, lloc d'una vegetaci6 i bosc espes on es forma tot un seguit de motius pintorescos d'extraordinaria bellesa. Des del front d'aquella talaia es veu Caldes tan a prop que sembla que s'hi pogues arribar amb un cop de pedra. A la part del sud-oest hi ha Sentmenat, tambe molt proper, i la pa noramica de tot el Valles Central es espectacular. Quedant-nos ara en el lloc on la descripci6 ens ha situat, o sigui el mateix tur6, hem de dir com a dada interessant, i pensant en els se-

144

CALDES DE MONTBUI

w .

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

RONDALLES, LLEGENDES...

crets que ens guarda la historia, que en aquell mateix tur6, a pocs metres de distancia del torre6, s'han trobat els fonaments d'un as sentament iberic, segurament establert en aquella altura com indret que oferia bones possibilitats de defensa en epoca de lluites tribals. El nom de Torre Roja respon a un interessant fet llegendari, res senyat en el llibre Gura def cicerone, de l'il·lustre patrici Climent Cus pinera, editat a darreries del segle passat, i esmentat tambe per Vic tor Balaguer en l'opuscle Una expedici6 a Sant Miquel def Fai. Es plaent contar la gesta que serveix de base per aquesta narraci6, i que fins a cert punt es pot considerar digne de credibilitat. A continuaci6 en fare una breu exposici6, prenent-me algunes llicencies ja que aixf es van perfilant les llegendes. S'explica que en aquell temps dels cavaliers de la guerra i de l'amor, hi havia un noble anomenat Guillem de Zaportella, del qual descendeix el senyor Villalonga, bar6 de Segur, que pel seu coratge indomit i una lleialtat a tota prova, va ser admes en l'exercit de Guifre el Pil6s. Desitj6s el noble comte de regraciar els serveis que el seu ca pita Guillem amb gran hero"icitat Ii havia prestat, amb glorioses victo ries, Ii va fer tres oferiments perque escollfs el que mes Ii plagues: Primer. Donar-Ii cinquanta almogavers. Segon. Fer-lo senyor d'un castell. Tercer. Elegir sis guerrers del mateix comte, a qui Guifre nomena ria cavaliers, i que estarien a les ordres del capita Zaportella. Sense pensar-s'hi gaire en Guillem accepta aquest ultim oferiment. Va triar, d'entre els homes que havien lluitat al seu costat, sis dels mes intrepids i que al mateix temps Ii havien estat fidels i disciplinats. En nomenar-los cavaliers, Guifre els feu jurar que donarien protecci6 als debils, a les vfdues i als orfes, i els ordena que reconeguessin Za portella com el seu senyor. Acabada la cerimonia, Guillem es retira juntament amb els recents cavaliers, i es dirigf a la tenda del seu campament, situat al vessant sud de la serra de Montbui. Quan es trobaven travessant un bosc proper a la poblaci6 de Caldes, van trobar una comitiva de camperols d'aquells verals que acompanyaven uns nuvis, tots amb mostres de gran alegria. La nuvia portava al seu entorn cine companyes de les mes fntimes, totes joves i boniques com ella mateixa. Desitjant en Guillem que el nou matrimoni fos partfcip de la joia que ell tenia la sort de gaudir aquell dia, s'adre9a a la nuvia i Ii va

XIX RONDA VALLESANA

145

RONDALLES, LLEGENDES...

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

donar una banda verda brodada d'or, i en posar-la a les seves mans Ii va dir: "Em die Guillem de Zaportella, i ja que el destf ha fet que ens trobessim en tan ventur6s dia per a mi i tambe per a tu, accepta aquesta banda brodada per la meva mare, i si en els atzars de la te va vida algun dia et calgues una ajuda de necessitat urgent, agafa aquesta banda, fes-me-la arribar, i reclama la meva protecci6". lmi tant el seu senyor, els sis cavallers tambe van fer un present a cada una de les donzelles i despres d'aquest gest de gentilesa, en Zapor tella i els seus cavaliers van seguir el seu camf. En Guillem va arribar molt fatigat a la seva tenda i es va retirar de seguida a reposar, i satisfet com estava, va lliurar-se a un son molt profund. Pero els sis cavallers, que havien estat ponderant la formo sor de la nuvia i de les altres cine donzelles en veu baixa perque no ho sentfs en Guillem, al mateix temps que tramaven un pla poc hon r6s, en observar que el seu senyor dormia confiat van marxar a la quieta amb intenci6 d'anar a l'encontre de la comitiva que es dirigia a casa d'un dels conjuges. Sortint-los al pas d'improvfs, van atemorir amb les seves armes tots els de la comitiva, i violentament raptaren les sis donzelles, tot i haver-los oposat certa resistencia els homes alla presents, i haver-ne resultat algun d'ells mal ferit. Pero el nuvi, tot i la seva atribolaci6, va comprendre una insinuaci6 dissimulada que Ii feu la seva esposa, i agafant la banda que tenia guardada, va c6rrer a presentar-la, en demanda de protecci6, a en Guillem. Aquest, complint la seva paraula, emprengue la_ seva marxa cap a la isolada torre, on, segons alguns familiars dels nuvis havien pogut veure, els mals cavaliers s'havien dirigit amb les seves pre ses. En una sala del primer pis els raptors tenien lligades en un bane les sis donzelles, i quan, lliurats a la mes desenfrenada orgia, esta ven fent les sorts per repartir-se-les entre ells, d'una revolada va obrir la porta !'honorable Zaportella, amb una expressi6 de forta in dignaci6, pal-lid el rostre d'ira i la mirada de terrible amenac;:a, da vant aquella escandalosa escena. En Guillem resta uns instants perplex, sense dir ni una paraula. L'arribada d'una secci6 de tropa i del nuvi amb altres homes del po ble va interrompre aqueil silenci. Zaportella va fer un esforc;: suprem per veneer la pena que Ii feia haver de castigar aquells guerrers que tan mal parada havien deixat amb aquella indigne acci6 la propia

146

CALDES DE MONTBUI

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

RONDALLES, LLEGENDES...

honra i la dignitat del seu jurament de cavaliers, i amb una veu plena d'indignaci6 declara que per castig mereixien la mort i que no vacilÂˇlaria a aplicar-los-la. Despres d'alliberar les sis donzelles, va sortir de l'estanQa per a decidir la forma de portar a terme el castig que mereixien els sis ca-

XIX RONDA VALLESANA

147

• .

RONDALLES, LLEGENDES...

. ,J

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

vallers. Pero els sensibles sentiments d'aquelles dones, tot i el menyspreu i l'horror que sentien per aquells homes, davant l'esfere'i dora visi6 de la mort, es van llancar als peus d'en Guillem, dema nant-li que els infligTs nomes un castig d'escarment. Quan Zaportella ja estava a punt de cedir i de reprimir la seva cole ra, es va sentir un violent aldarull, seguit d'uns gemecs esgarrifosos, que provenien de l'estanca on havien quedat tancats els malfactors; i en c6rrer tots a veure que succe'ia van poder contemplar com aquells homes es batien i es mataven entre ells, abrivats per les apassionades disputes d'acusaci6 de culpabilitat que s'atribu'ien els uns als altres. La baralla va ser tan rapida i violenta que no es va poder evitar la lluita sagnant que els produr la mort, com a castig expiatori que ells mateixos s'havien aplicat. I tot aquell recinte queda tan ensangonat que des d'aquella feta la modesta torre fou coneguda amb el nom de la Torre Roja. ■

La llegenda de la fada del campanar CARLES MONTOLIU I VINALS Fa ja molts anys, quan el segle passat era a punt de neixer ... Conten que en el campan.ar de Caldes hi vivia una fada. Aquesta fada es divertia amb petites trapelleries que feien anar de bolit a la gent d'aquell petit poble que era Caldes en aquella epoca. Li agrada va, sobretot, fer sonar les campanes un xic abans de l'albada i veure la cara d'empipada que feia la gent al sortir de casa i trobar-se que encara era tot fosc; tambe alguna vegada havia fet els repics de so metent o el d'apagar foe i tots els pagesos que estaven als camps i els menestrals de les fabriques de tela havien de deixar la feina per anar corrents a la plac;a. Aleshores la gent remugava i es queixava del sagrista, que alhora era el campaner, i cada vegada que el troba ven Ii deien que quan arreglaria d'una vegada les campanes. Pero no tot eren petites malifetes, tambe pel seu compte repicava per tren car tempestes i per desfer pedregades. Amb aquestes repicades aconseguia que la millor part de les tempestes violentes i les pedre gades s'allunyessin de Caldes i aixr els conreus, que eren una de les principals ocupacions dels vilatans, no es malmetien gairebe mai. La .

148

CALDES DE MONTBUI

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

RONDALLES, LLEGENDES...

gent felicitava el campaner per aquestes repicades perque creia que era ell qui feia sonar les campanes; pero el que la gent no sabia era que el campaner havia rebut del seu pare, i aquest del seu avi, la consigna de no dir mai res a ningu, perque, com que les campanes sonaven soles, haguessin perdut la seva feina; aixf l'ofici de campa ner de Caldes anava passant de pares a fills des que s'havia cons tru'it el campanar ara fa mes de quatre-cents anys. El campaner tenia un fill de dinou anys que es deia Pere, un xicot molt eixerit i molt ben plantat. En Pere feia temps que volia esbrinar que dimonis passava al campanar. Estava tip que els seus com panys Ii fessin broma quan de dia o de nit les campanes tocavnt a deshora feien equivocar l'hora a la gent. Sense dir res al seu pare, en Pere decidf fer vetlla cada nit al cam panar per tal de desxifrar aquell misteri. Aixf, quan tothom dormia a casa seva, agafava les claus i entrava per la porta de la sagristia que hi ha sota el campanar, aleshores passava a la capella que hi ha al costat de la sagristia i obria la porta que d6na al campanar. Co mern;:ava un recorregut fon;:a dificil, ja que per por a ser descobert, no podia encendre cap espelma i aixf anava pujant a les palpentes els interminables graons que te el primer cos del campanar. Quan arribava al segon pis s'amagava sota l'escala de tirabuix6 que puja a la teulada per dins de la paret i alla esperava fins que es feia de dia. Feia ja varies setmanes que la fada havia observat la presencia d'aquell xicot i somreia per tanta persistencia, ja que ella sabia que no podia dur a res. Els humans no poden veure les fades, aquestes no s6n fetes de substancies materials i, tot i que les seves formes s6n iguals que les dels humans, el seu cos es practicament eteri i viuen molts segles. La veritat es que la fada del campanar era molt joveneta, nomes feia quatre segles que vivia. Compadint-se d'aquell xicot tan ben plantat i cansada de veure'I cada dia, tant si feia fred com si nevava, la fada decidf deixar entre veure's per tal que no la molestes mes i espantar-lo un xic. En una nit de lluna clara, es posa enmig d'un raig de lluna al costat d'una d'aquestes columnes tan grans del campanar. Era l'unica manera de poder fer albirar una mica el seu cos, ja que els raigs de lluna fan apareixer la minsa substancia material que tenen les fades. En Pere estava cansat i es moria de fred perque feia ja moltes nits que anava al campanar. Pero, de cop i volta, comen<;:a a apareixer

XIX RONDA VALLESANA

149

RONDALLES, LLEGENDES...

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

una figura humana al costat de la columna. En Pere veie una noia rossa, amb els cabells enrinxolats que Ii queien per l'espatlla, amb una figura preciosa i una cara molt bonica que el mirava mig som rient. Resta esmaperdut, s'enamora a !'instant d'aquella joveneta tan bonica i del dol<;: somriure que Ii havien dedicat aquells llavis tan fins. Volgue acostar-s'hi per tal de dir-li les mil coses que passaven pel seu cap i en aixecar-se es dona un cop de cap al llindar de la par ta i queda estabornit a terra. La fada s'adona de seguida del que havia passat, pensa en els problemes que podia causar a aquell jove tan ben plantat i decidi no mostrar-se mai mes a cap huma. El xicot, en despertar-se, busca per tot arreu aquella noia tan bani ca que l'havia enamorat i en no trobar-la per enlloc se n'ana cap a casa tot entristit. Des d'aquell dia, en Pere ana cada nit al campa nar, no dormia i no es mirava cap altra noia de Caldes, perque consi derava que cap d'elles era prou bonica com per comparar-se amb l'aparici6 que havia vist. La fada no es mostra cap altra nit i les se ves repicades de campana eren melangioses i tristes, ja que patia per l'amor que Ii demostrava aquell xicot tan tossut. Desesperat i cansat de les seves vetlles nocturnes al campanar, en Pere recorda que, quan era molt petit, el seu avi Ii havia par1at de l'e xistencia de les fades i Ii havia explicat que la nit de la vetlla de Sant Joan, en un dels llocs mes ferestecs de Caldes, al gorg d'en Pelags, s'ajuntaven totes les fades de 113 contrada i que en aquella nit prenien consistencia i que es podien veure i parlar entre elles. Ara be, si les fa des veien algu que les espiava el castigaven d'una forma terrible. La veritat es que en Pere no s'ho acabava de creure, pero deses perat d'amor decidi de provar aquesta darrera esperan<;:a per tal de tornar a veure la seva estimada. Aixi, cap al tard, la vetlla del dia Sant Joan, en Pere es dirigi al gorg, baixa pel fort pendent de l'abis me i en arribar al fons s'amaga enmig de les bardisses esperant que toquessin les dotze campanades. Quan eren prop de les dotze, la lluna plena es reflectia en les fos ques aigues del gorg i talment semblava de dia a la cova que s'obre al costat del gorg. De cop i volta, el vent bufa amb for<;:a i aparegue ren com uns tirabuixons de pols que comen<;:aren a prendre forma humana. Aixi anaren apareixen les fades de la contrada: la fada del moli de l'esclop, la de Sant Sebastia de Montmajor, la del castell de

150

CALDES DE MONTBUI

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

RONDALLES, LLEGENDES...

Montbui, la del castell de Sentmenat, la de Palau Solitar ... i aixi una rera l'altra, una muni6 de fades s'ana aplegant fins que arriba la da rrera, que no podia ser cap altra mes, entremaliada com era, que la fada del campanar de Caldes. En Pere, en tornar a veure de nou la fada, queda tan astorat que oblida tota precauci6, sorti del seu amagatall i travessant Jes aigues del gorg es dirigi cap a la reuni6 de fades. L'enrenou i l'esverament fou enorme, s'havia comes un sacrilegi ! Un huma havia vist Jes fa des i s'havia de castigar l'agosarament d'aquell xicot. Les unes vo lien convertir-lo en pols, les altres en gates de rosada. A la fi, la fada de la Torre Roja, que era la mes vella de totes, proposa que el xicot esdevingues pedra i restes al mateix lloc on s'havia amagat fins a la fi dels segles. Mentre tot aixo passava, en Pere sols tenia ulls per a la seva fada i no Ii importava gens ni mica el que s'estava decidint. Ell estimava la fada i nomes volia estar a prop d'ella. La fada del campanar no havia dit res fins aquell moment i estava molt trista ja que veia que aquell pobre xicot seria cruelment castigat per la inconsciencia d'ella, pel fet d'haver-se deixat veure en un mo ment de debilitat. Per fi parla i digue: Segons les nostres lleis el xi cot ha de ser castigat. Castiguem-lo doncs convertint-lo en pedra, pero que sigui pedra de la cascada del gorg i aixi, cada any i fins a la fi dels segles, em podra veure una estona cada nit de Sant Joan. I aixi succei. El xicot queda empresonat dins la pedra de la cascada del gorg. Pero, cada nit de Sant Joan, just al primer toe de les dotze campanades, el xicot es desperta del seu son i Ii retorna la cons ciencia. S6n sols uns minuts magics, pero suficients per contemplar a plaer la seva estimada fada. Que com ho sabem tot aixo? Dones perque l'endema tots busca ren en Pere i els que arribaren al gorg d'en Pelags veieren la forma del seu cos a la cascada i se n'anaren corrents al poble a explicar-ho a tothom. Tai es aixi com va succeir tot, i si alguna vigilia de Sant Jo an us acosteu al gorg i baixeu al fans, acosteu-vos a la cascada i alla on observeu que la pedra surt un xic, aparteu Jes capil·leres i la molsa per tal que res pugui impedir que en Pere contempli la seva estimada fada del campanar... I de la fada que se n'ha fet? Dones qui aixo escriu ha sentit, en alguna nit de lluna plena, que el campanar repicava a deshores. Si una d'aquestes nits silencioses

XIX RONDA VALLESANA

151

RONDALLES, LLEGENDES...

IUI �

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

sortiu al balc6 i mireu el campanar, de segur que veureu com una pe tita claror al costat de la grossa columna on s'enfila el parallamps. Es la fada, que, avorrida d'aquests temps moderns s'entrete tent so nar les campanes convenc;:uda que el seu temps ja ha passat. ■

Origen de les fonts termals CARLES MONTOLIU I VINAS Fa ja molts anys, molts, quan el Valles era encara una terra cober ta de boscos d'alzina i les muntanyes com el Farell estaven cobertes de frondoses rouredes, hi havia un petit clap enmig de les boscuries on avui dia hi ha la plac;:a de la font del lle6. En aquell petit clap s'hi havia instal·lat un poblet, fet amb adob i canyes, on vivien unes po ques dotzenes de famflies, que conreaven la terra dels voltants amb l'ajut de l'aigua de la riera i pasturaven migrats ramats de bestiar, ovelles sobretot. La gent vivia molt tranquil-la, els altius ibers encara no s'havien instal·lat en els turons de la Torre Roja i de Can Camp i encara ha vien de passar molts mes anys per l'arribada dels romans a Caldes. La gran preocupaci6 de la gent que vivia en aquell llogaret, que en un futur esdevindria !'actual Caldes, eren les gelades que podien malmetre les migrades collites, la sequera de l'estiu i alguns llops i guineus despistats que provaven d'endur-se el poc aviram que te nien. Ara be, aquesta felicitat feia uns quants anys que s'havia per dut. Una aguila enorme, com les d'abans, feia temps que avia fet el seu cau en el que coneixem com el cim de les Aguiles, prop del que avui es el poble de Sant Feliu de Codines. Aquesta aguila era un ani mal enorme, que esgarrifava sols de veure'I, i quan passava volant per damunt del petit poblat, gairebe semblava que fos de nit. Aquest animal ferotge havia pres com a costum cac;:ar les ovelles dels habi tants del llogaret i no es d'estranyar que la gent visques aterrida per la por de quedar-se sense bestiar i fins i tot pel perill de ser atacats per una bestia tan gran i ferotge. Per protegir les seves ovelles, la gent del poblet, havien decidit amagar-les riera amunt, a les Elies. Alla hi havia una balma on po dien estar protegides i com que era una clotada enmig dels contra forts del Farell, del tur6 de Solanes i el del Prat, l'aguila en aquell in-

152

CALDES DE MONTBUI

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

RONDALLES, LLEGENDES...

La font de/ Lle6.

dret protegit per les muntanyes no podia planejar de tan gran com era i aixf els bens no podien ser atacats. Els vailets del poblat eren els encarregats de vetllar les ovelles i ho feien amb molta cura, doncs si se'n perdia alguna segur que reÂ brien alguns clatellots de la seva famflia; i no era cas de rebre per culpa d'alguna ovella despistada. Succef, pero, que un dia un petit xai es perde i sortf de la zona protegida pels turons; se n'ana riera amunt cap a les planes de Sant Sebastia. L'aguila, de tan gran com era, sempre estava amatent per poder agafar menjar, veie el petit xaiet i l'agafa amb un vol rasant i se l'endugue cap el seu niu. Un vailet que ho veie, temor6s de les plantofades que podia rebre, agafa uns quants codols de la riera i se n'ana cingles amunt, seguint la direcci6 del vol de l'aguila. Puja per les codines de Sant Feliu i coÂ mern;:a a enfilar-se al cim de les Aguiles. De cop i volta, veie l'aguila sortir del seu cau i sentf una llastimosa balada del pobre xaiet que havia desaparegut. Aixo l'esperona i esgarrinxant-se per tot arreu puja fins el cim i des d'alla veie el xaiet i d'altres petits animalons que encara estaven vius en un petit rac6 del cau. Pie de la incons-

XIX RONDA VALLESANA

153

• ..

RONDALLES, LLEGENDES...

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

ciencia del jovent, decidf esperar la tornada de l'aguila, no fas que l'enxampes baixant amb el xai a l'esquena i esdevingues el sopar de !'animal. Mentrestant prepara la fona amb els codols que havia aga fat de la riera i es disposa a esperar llargament. Quan l'aguila torna al seu niu amb una altre presa, el vailet Ii llen9a una fonada fartfssi ma al cap, la pedra toca a !'animal a l'ull i el deixa mig estabornit. El noi acaba de grimpar al niu, agafa la seva ovella i sortf corrents i es paordit cap el poblet. Arriba gairebe al vespre, les famflies estaven preocupades perque els companys de vigilancia del noi els havien avisat i tothom temia que l'aguila se l'hagues cruspit. En veure sa i estalvis el noi i el xai decidiren celebrar la gosadia del vailet i !'exit del seu reseat. A corre cuita feren una gran foguera al costat de les cases i comen9aren a dansar a l'entorn del foe. Mentrestant l'aguila s'havia refet. Enfurismada i folla pel dolor i la rabia contra qui Ii havia fet tant de mal, names tenia un pensament; esclafar el vailet i aquell llogarret enmig de la plana. Per tal de casti gar el poblet, decidf agafar una pedra, la mes gran dels voltants. De tant gran com era, l'aguila no tenia cap problema per agafar una pe dra de dos quintars, endur-se-la i llen9ar-la al damunt del poblet es clafant cases i gent. Aixf ho feu, agafa l'enorme pedra i amb un ba tec enorme d'ales comen9a a enlairar-se i puja fins mes amunt del pie del Vent. Aleshores es dirigf cap a la llum que havia aparegut on era el poblet per tal de realitzar la seva venjan9a·. Be, sigui per la quasi ceguesa de !'animal, sigui per la rabia que duia, sigui perque volava molt alt, sigui perque aquell dia havia de ser un dia molt especial... succef que en llan9ar la pedra damunt del poblet, aquesta caigue un xic mes lluny, enmig dels camps de con reu i feu un farat enorme. La gent del poble s'espanta en veure que l'aguila els queia al damunt amb aquell enorme roe que duia a les seves urpes i sentiren tot seguit un enorme terrabastall que feu tron tollar tothom. Al cap d'una estona, passat l'ensurt del primer mo ment i en veure que tothom estava sa i estalvi, s'atansaren cap aquell forat tant fans i gros que hi havia enmig dels camps, veieren que de dins del farat en brollava aigua calenta que s'anava escolant cap a la riera. La gent es posa molt contenta perque aixo volia dir que, a partir d'aquell moment, ja no haurien d'escalfar mai mes ai gua per menjar ni per cap altra cosa. Contents com estaven es posa-

154

CALDES DE MONTBUI

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

RONDALLES, LLEGENDES...

ren a ballar i dansar a l'entorn de la deu calenta que brollava enmig dels camps. L'aguila, que es pensava que havia esclafat el poblet, en sentir els crits d'alegria i veure les danses i balls que feia la gent torna al seu cau plena de rabia i de dolor i fruit del despit no en sortT mai mes fins que morT. Be, vet aquT quin es l'autentic origen de les fonts termals de Cal des de Montbui. Els cientTfics parlen de falles, de sistemes de recar rega, d'enfonsaments de valls ... Pero la veritat es que les fonts hi s6n per culpa d'un valent vailet que havia perdut la seva ovella. ■

XIX RONDA VALLESANA

155

Escanejat i editat per Jordi Xicola-2019