RONDA VALLESANA XVIII [1997] Rellinars

-----------'------------ ---

~

-~

XVIII RONDA VALLESANA Rellinars

Unio Excursionista de Sabadell

1997

Amb la col-laboraci6 de:

I�,

Ajuntament n de Sabadell

S 2 Caixa de Sabadell

J,,,.

FEEC

Federacl6 d'Entltats Excurslonlstes de catalunya

Dlbulx de la coberta: Aquarel-la de Ricard Molins

EDITA Unlo Excurslonlsta de Sabadell. Tel (93) 725 87 12 REALITZACIO Bequatre Tel (93) 715 02 52 DIPOSIT LEGAL B-36337-1997

Sumari lntroduccio 1a part: lntroduccio Presentacl6 del president de la UES. Josep I bars i Botanch ....................... 7 Salutacl6 de !'Alcalde de Relllnars. Angel Puig i Serra ............................... 8 ltlnerarl de la XVIII Ronda Vallesana. Ramon Gotes .................................. 9 Mapa de la XVIII Ronda Vallesana. Ramon Gotes ................................... 20 Altres ltlnerarls: De Relllnars a Mura. Ramon Gotes .................................21 2a part: Rellinars I el seu rodal Trets del medl fislc I huma de Relllnars. Rafel Rosaura ........................... 27 Relllnars; vlsl6 d'un poble. Andreu Dauder .............................................. 32 Les fonts. Pere Capella .......................................................................... 34 Parlem de fonts. Amics de Rellinars ...................................................... 41 El conreu historic de la terra a Relllnars. Joan Batll6............................... 44 La flora de Relllnars. Lidia Arb6s ............................................................ 50 Excursions amb blclcletes de muntanya. Carles Sans ............................. 52 3a part: La historia de Rellinars Breu hlstorla de Relllnars. M. Dolors Moreno .......................................... 65 L'Espluga de l'Andal6. Ricard Ribera ...................................................... 71 Les masles de Relllnars. M. Dolors Moreno............................................. 73

Opus splcatum. Andreu Dauder .............................................................. 82 Sant Pere I Sant Fermi de Relllnars. Josep M. Masague .......................... 85 L'Esglesla Vella. Ramon Rossell ............................................................. 93 Les plntures de les Farreres. M. Dolors Moreno ...................................... 98 La fabrlca. M. Dolors Moreno ......................................., ....................... 101 El cotxe del Gaspar. Pere Capella ........................................................ 104 Els cafes de Relllnars. M. Dolors Moreno.............................................. 108 4a part: Vida cultural I assoclativa de Relllnars Entltats I personatges Entltats relllnassenques. M. Dolors Moreno ..................................... 115 Jordl Tarras. Pere Capella ................¡................................................. 116 En Ramon Jover. Montserrat Senserrich ............................................ 118

Estada de Ricard Oplsso a Relllnars. Pere Capella ............................ 122 Festes I tradlclons El ball de cascavells. Montserrat Senserrich ..................................... 125 Els Gegants de Relllnars. Anna Arias ................................................ 129 Rondalles, llegendes I poemes Cant a Relllnars. Mossen Emili Riera ................................................ 131 Golgs de Sant Pere. Mossen Emili Riera ........................................... 132 Paglnes vlscudes. Pere Capella ........................................................ 133 El bandoler Capablanca. M. Dolors Moreno ....................................... 137 La Dlada d'en Capablanca. M. Dolors Moreno .................................... 139 Auca del poble de Relllnars. Pere Almiron i M. Dolors Moreno ............. 140 Auca de la Dlada d'en Capablanca. Antoni Messeguer i Jordi Tomas ... 142

lntroduccio

INTRODUCCl6

PRESENTACIO

Presentacio del president de la UES JOSEP IBARS I BOTANCH

President de la UES

Hem de reconeixer que es afalagador que en convocar a traves dels diferents mitjans i dels racordatoris a tots els participants a la Ronda Vallesana, cada any obtinguem aquesta gratificadora respos­ ta. Els organitzadors s6n capac;os de dinamitzar aquesta colla de ca­ minaires que volen participar amb ells en aquesta caminada ja classica a la nostra contrada.

I -es per aixo de la seva voluntat quan a cercar pel nostre Valles uns itineraris que siguin el reflex del que desitjarfem per a un territori equilibrat, acollidor, i a mes amb unes caracterfstiques escaients a allo de «com el Valles no hi ha res».

Enguany, ens podrem acostar a l'extrem de ponent del Valles, gai­ rebe al lfmit amb la comarca del Sages i amb una proximitat ben de­ clarada a la muntanya de Montserrat.

Amb sortida i arribada al municipi de Rellinars ens sentirem joio­ sos de viure una jornada a l'escalf dels seus boscos i les seves rie­ res, del seu aire pur i de la flaire d'unes herbes que a la tardor s6n testimoni d'una primavera generosa i d'un estiu assolellat.

Preneu amb bona voluntat aquest oferiment que ens fan els seus ve'ins, els quals de manera generosa ens obren les portes del seu paisatge i de la seva historia perque siguem una mica mes rics en . l'estimaci6 vers la nostra terra. ■

XVIII RONDA VALLESANA

7

PRESENTACl6

,.. �y

INTRODUCCl6

Salutacio de I' Alcalde de Rellinars ANGEL PUIG

I SERRA Alcalde de Rellinars

Tot el poble de Rellinars us saluda.

I jo, com a alcalde d'aquest poble i com a sabadellenc d'adopci6 que he estat durant uns anys, no puc fer menys que agrair als amics de la UES que hagiu escollit la nostra vila per a celebrar la XVIII Ron­ da Vallesana.

Rellinars es i ha estat sempre un poble petit amb poca incidencia en els afers estranys, pero Rellinars ha estat en boca de tots els mitjans de comunicaci6, els darrers anys, per questions i temes d'in­ teres que, potser, no eren els mes adients per a la trobada d'una uni6 excursionista. Per aixo la vostra estada, avui, ens complau es­ pecialment perque pensem que ens permetra a tots plegats de veu­ re, amb bona voluntat, que no hi ha res incompatible -si no es vol- ni intolerable, excepte la ignorancia.

Malgrat tot, ja sabem que, sovint, les imatges valen mes que mil paraules i ens agradaria que haguessiu pogut comprovar, amb els vostres propis ulls, que les fonts de Rellinars ragen -si plou- sen­ se cap problema, que els camins es poden transitar ara de la matei­ xa manera que fa cent anys, que preservem la imatge del nostre bosc natural i que Rellinars es un poble sencer, que arrecerat sota la serra de l'Obac viu i sobreviu en condicions de qualsevol mena. • Rellinars es un poble que esta a la vostra disposici6 independent­ ment de les pagines d'actualitat dels periodics: te una historia, te personatges, i te llocs i monuments histories i art,stics poc coneguts probablement pel gran public pero que poden ser apassionants per als afeccionats a la nostra historia, a la petita i, ensems gran, histo­ ria dels nostres pobles.

Benvinguts a Rellinars. I desitgem, de tot cor, que el que hi trobeu us faci venir ga11es de tornar-hi un altre cop. ■

8

RELLINARS

• .

INTRODUCCl6

,

'

ITINERARI

ltinerari de la XVIII Ronda Vallesana RAMON

Gores

Rellinars, a 356 metres. Des de l'Ajuntament, que esta situat a so­ ta la carretera, baixem per unes escales, fins el carrer de sota. Girem cap a l'esquerra, deixant a la dreta el carrer de Sant lsidre, baixem pel carrer d'Heribert Pons, passant per sota una arcada, baixant des­ pres per unes escales fins el carrer de sota. Girem cap a l'esquerra, i davant d'una casa on hi ha un pi gros, anem cap a la dreta.

Relllnars.

XVIII RONDA VALLESANA

9

(

ITINERARI

0.00 0.05

0.05 0.10

0.05 0.15

0.10 0.25

10

INTRODUCCl6

Sortim del poble, per sota d'una arcada de pedra tosca, entre dues cases velles, baixant per un corriol que pas­ sa entre els horts del Selva, cap a la riera de Rellinars, a 287 metres.

Passem per un estret pont per a vianants, constru'it so­ bre el vell de pedra, el pont del Selva. Hi ha una porta per tancar-lo i un cartell que diu «Solament pels ve'ins».

Seguim amunt, entre erms, pujant uns graons, arribant a can Llobet.

Girem cap a la dreta, pel darrera de la casa, per i.m cor­ riol que passa per bosc de pi blanc i alzines, anib llen­ tiscles de sotabosc, tenint a sota una torrentera.

Pista, continuem per la dreta, entre alzines grosses.

A l'esquerra de la pista, sobre del torrent, hi ha una mo­ numental alzina surera. Sembla que en tot el terme de Rellinars nomes n'hi ha una altra. Fa 2.450 mm de perf­ metre de soca a un metre de terra.

Travessem el torrent de l'Esbarzer, deixant la pista que segueix per la vora del torrent a l'esquerra. Pugem una mica.

Arribem a un repla. A la dreta tenim la casa, rehabilita­ da, de can Gibert d'Avall.

Al davant veiem l'esglesia de Sant Pere i Sant Fermf, sobre el torrent de la font d'en Sala.

Girem cap a l'esquerra, pel davant de la gran masia, un xic abandonada, de les Farreres. Dintre del seu recinte hi ha la capella de Sant Felip Neri, amb dos xiprers al costat. Dos xiprers i una figuera, al costat del camf, que va planer entre camps, i terreny pedreg6s, amb matolls de llentiscle.

Tornem a passar el torrent de l'Esbarzer per segona ve­ gada. Hi ha platans, entre altra vegetaci6 de ribera.

Girem cap a la dreta per sobre del torrent, deixant una altra pista. Seguim planers.

A sota del camf, ran de torrent, hi ha la font de l'Esbar­ zer. I dintre del torrent es veuen les bombolles d'un bu­ llidor per on hi surt aigua.

RELLINARS

ITINERARI

INTRODUCCIO

Alz/na de Cal Fe/Ip Neri.

0.05 0.30

Pi solitari ran de camL Camps erms a la dreta, i a l'altra banda del torrent. Dalt del carener hi ha can Gibert de Dalt, una senyorial masia.

Passem el torrent, deixant una pista que s'enfila, per la dreta. I per ultima vegada passem el torrent per sobre d'una llosa de pedra. Deixem un camf que puja per l'es­ querra, pel costat d'un petit torrent. Pugem, fins a una alzina solitaria.

Seguim per la pista, deixant el corriol que puja. Anem planers, entre pins, per sobre del torrent de la font del Bose, on hi veiem una balma.

Baixem al torrent. Hi ha una tanca de ferro perque no hi passin cotxes. Passem cap a l'esquerra pel costat de la tanca, pujant per una pista, que la deixem per una altra que baixa cap al torrent. Anem per l'esquerra del torrent

XVIII RONDA VALLESANA

11

• '

ITINERARI

0.15 0.45

0.05 0.50

0.15 1.05

0.05 1.10 0.10 1.20

0.10 1.30

12

'

'

'

INTRODUCCl6

i pugem. Hi ha una grossa alzina a la dreta; despres se­ guim per camf planer pel bosc.

Girem cap a l'esquerra per una pista que passa pel bosc i pel costat del torrent del Rac6. Arribem a les ru­ nes de la casa del Rac6, situada al costat de la torren­ tera. Hi ha un antic cup enrajolat i un pou. Hi ha gros­ ses alzines, lladoners i oms. Hi ha una taula i un bane circulars de pedra.

Des del pla de sobre la casa, baixem pel costat del pou, per unes codines, on surt el corriol que puja pel bosc de pi blanc.

Pia amb una era natural de pedra. Marge a sobre d'una feixa. Seguim per un corriol que passa per una antiga feixa, tapat per les mates de romanf. Baixem per un tros de paret de pedra, fins a una torrentera, seguint amunt. Girem cap a l'esquerra en trobar un camf mes ample i planer.

Un pi solitari salvat del foe destaca entre altres de pe­ tits i les mates. Anem de cara el poble de Rellinars.

Deixem el camf mes ample, seguint amunt per un cor­ riol, entre matolls de romanf amb algun llentiscle i gine­ bres, trobant un grup de pins salvats dels incendis.

S'esta repoblant de pins; hem anat trobant sotets amb uns diminuts pins plantats.

Petit repla i collet amb alzines i pins.

Paret de roques. Hi ha tres passos per salvar el marge. A la dreta, per un trau obert a la . paret; al mig, fent una grimpada d'un metre i mig ben facil; i a l'esquerra, pujant per sobre de roca llisa. Continuem pujant, trobem uns graons, i arribem a dalt de la cinglera, a 520 metres.

Som a la Popia. Des de la punta del cingle es disfruta d'un bon panorama, amb el fons incomparable de Mont­ serrat. Seguim planers cap a la dreta per l'ample care­ ner de la serra del Ginebral. Tenim a la dreta la fondala­ da del torrent de la Font del Bose, i a l'esquerra, la del torrent de les Pasteres, que mes avail s'ajunta amb el dels Cellers i va a parar a la riera de R�llinars, ja dintre del terme de Castellbell i el Vilar.

RELLINARS

• .

INTRODUCCIO

0.05 1.35 0.10 1.45

0.05 1.50

0.10 2.00

0.10 2.10

0.10 2.20

ITINERARI

Entre arboc;:os, ginebres, llentiscles, bruguerola, fuixarda i romanf anem fent camf.

Collet. Pugem una mica, i anem planejant.

Travessem una pista. A l'esquerra, a sota, veiem les ru­ nes dels masos de can Manel. En un carener a l'es­ querra hi can Serra, una masia en runes, que encara es veu imponent. Pertany al terme de Sant Vicenc;: de Cas- · tellet.

Pugem una mica pel carener, entre els matolls. Plane­ gem i tornem a baixar, tornant a la pista.

Bifurcaci6. Deixem a l'esquerra la pista que va a la ma­ sia del Ginebral. La casa esta mig enrunada, pero enca­ ra hi ha una part que esta forc;:a be. Pero, ultimament, s'han afanyat a destrossar-ho i deixar-ho pie de bruticia.

Esta situada a 540 metres, en un carener de cara a Montserrat. A l'esquerra puja un camf, aixargallat per les motos, des d'on s'arriba a unes roques que son un bon mirador.

Coll del Gip6, a 470 metres. Anem cap a la dreta. Per l'esquerra anirfem a Sant Jaume de Vallhonesta. Som a l'antic camf ral de Barcelona a Manresa, que travessa la serra de l'Obac des de la Barata, fins al Pont de Vilo­ mara.

Deixem una pista a l'esquerra que ens portaria a la rie­ ra de Sant Jaume i a la masia fortificada del Farell, que esta situada dalt d'un tur6 sabre la riera. Des d'aquf la veiem.

El camf puja per unes codines rogenques i conglomerats.

Deixem el camf ral pel corriol que puja pel base d'alzi­ nes, per la dreta, per la carena del Panissar.

Des d'aquf es domina mes bona panoramica que pel ca­ mf ral. Per la dreta veiem les fondalades del canto de Rellinars, amb el tel6 de tons de Montserrat, i per l'es­ querra la part de la serra de l'Obac amb Matarrodona en primer terme.

Collet. Travessem el camf ral, seguim pel carener, pu­ jem al tur6 on hi ha una grossa alzina. Es el punt mes alt del Panissar, 580 metres.

XVIII RONDA VALLESANA

13

� ITINERARI

0.10 2.30 0.05 2.35 0.05 2.40 0.10 2.50 0.15 3.05

0.05 3.10

0.10 3.20

0.10 3.30

14

�

INTRODUCCl6

La carena del Panissar va des del coll del Gip6 a la Mo­ rella.

Tornem al camf ral, on ens ajuntem amb una pista am­ pla, seguint per la dreta.

Deixem una pista a la dreta. Passem un frond6s i obac bosc d'alzines i pins.

A l'esquerra surt un corriol que va a la font de la More­ lla.

Collet. Deixem la pista per un corriol que surt per la dre­ ta, pel bosc de pi i alzines. No es veu gaire, va pujant cap una careneta.

Arribem sobre les roques al cim de la Morella, a 644 metres. Monumentals espadats, blocs de roca, formen aquest cim. Entre els blocs hi ha una escletxa, que al­ guns aprofiten per pujar-hi. Esta envoltat d'alzines que priven bastant de veure la panoramica.

Seguim avail pel carener. Un pi doble i uns quants mes, amb rebrots d'alzines, i el matollar de romanf, van recu­ perant el bosc que es va cremar.

Pista. Girem cap a l'esquerra. Ran de camf hi ha una ca­ bana de pedra, que demostra que les vinyes arribaven fins aquf.

Passem pel bosc tornant al camf ral.

Coll de la Morella, a 579 metres .. Crurna de camins. Dei­ xem a la dreta el camf que va a Rellinars, per Casajoa­ na. A l'esquerra deixem el camf que va a Mura per Ma­ tarrodona.

A l'esquerra, al costat d'una torre de la lfnia d'alta ten­ si6, es pot disfrutar d'una magnffica panoramica, amb el torrent de la Cansalada i Matarrodona en primer ter­ me.

Seguim de front pujant suaument per la carena del camf Ral. Els Hostalets del Davf, a 620 metres. L'antic punt de parada del camf ral esta en runes. Al davant, l'antiga bassa que hi havia s'ha substitu'it per una gran bassa de ciment.

Bon panorama de la serra de l'Obac.

RELLINARS

INTRODUCCl6

ITINERARI

Les Cases.

0.05 3;35

0.05 3.40

0.05 3.45

Seguim entre el bosc, on destaquen uns grosses gine足 bres.

Deixem el camr Ral per un camr que surt per la dreta Aqur comen9a una canal de ciment que recull l'aigua de la pluja i la porta a la bassa que hem trobat abans. Pu足 gem pel bosc.

Els Plans, a 661 metres. Esplanada sense arbres. Se足 guim pel corriol que surt per la dreta, pel bosc de pi blanc esquifit i alzines. Hi ha grosses savines. 1 A la dreta, al costat d'un gros ginebre, 2 surt un corriol que va fins a l'avenc de la Trena o dels Plans, que te uns quinze metres de profunditat. Voltat de savines, gi足 nebres i alzines obre l'ampla boca. Es un xic perill6s, al no tenir cap protecci6; perque no t'esperes trobar-lo de sobte al mig del bosc.

Tornem al camr, s6n pocs metres des de l'avenc.

A la dreta hi ha un camr, mig perdut, que va planer pel bosc i despres baixa fins arran d'un cingle, on trobem

XVIII RONDA VALLESANA

15

ITINERARI

0.05 3.50

0.20 4.10

0.15 4.25

16

• .

'

INTRODUCCl6

una cabana de les que hi havia pels conreus. La porta d'entrada esta mig tapada per una grossa savina. Per6 es diferent de les altres.

La seva entrada te la forma d'un cargol i esta molt ben conservada, amb les pedres ben posades. Es la cabana del Cargol d'en Claudi, en honor al seu cuidador.

Entre anar i tornar s'hi esta uns deu minuts.

La Trona, a 561 metres. Mirador espectacular dels cims de la serra de l'Obac. En primer terme veiem el cim arrodonit i encinglerat de Castell de Boes, a 664 me­ tres, on les roques fan un dibuix acanalat que, per la seva forma, Ii ha donat el nom de les Quatre Barres.

A la seva esquerra hi ha la roca del Due, de 633 m.

Per la dreta podem veure la ruta que hem seguit, veient llunyana, al fons, la casa del Ginebral, que destaca dalt del carener.

El mirador de la Trona reb aquest nom per la forma de les roques. Venint pel camr gairebe no es veuen perque els ginebres les tapen. Baixem per un terreny pedreg6s fins un collet, pujant un tur6 roc6s, on hi ha tres pins blancs mig morts.

Seguim avail pel bosc fins arribar a la masia de les Ca­ ses. Es molt antiga, encara conserva unes filades d' opus spicatum (espina de peix) en una paret de dintre.

Pel costat de la casa hi ha magraners bords i l'herba­ col, de fulles molt semblants a la carxofera. Anem cap a sota la casa. Girem a l'esquerra seguint les marques del GR-5.

Passem per les feixes dels antics conreus, on encara hi ha alguns ametllers. Seguim pel corriol pedreg6s, pel bosc de pi blanc. Tenim a sota el torrent de la Font de la Boada.

Baixem cap a la torrentera, passant per un petit prat.

Font de la Boada, situada en una raconada de la torren­ tera. Una bassa de pedra recull l'aigua de la font que surt d'una petita cova. Es un lloc tranquil i ombrivol amb espessa vegetaci6 d'alzines i una noguera.

Seguim per una pista arribant a la Boada o les Boades.

RELLINARS

• '

INTRODUCCl6

.

'

ITINERARI

Les Boades.

0.05 4.30

0.15 4.45

Deixem el GR, anem cap a la dreta on hi ha la masia, molt ben situada dalt d'un carener a 516 metres, sota el Castell de Boes.

Per sort encara esta habitada, les gallines corren pel pati i els gossos et venen a saludar, be o malament.

Seguim per la pista que baixa trobant unes runes i una casa vella rehabilitada, eren les Boades Velles.

Deixem a la dreta la pista que segueix pel carener de la Casa Vella, i una altra a l'esquerra, anant avail per so­ bre del torrent de la Barbotera.

A l'esquerra tenim el torrent de la Barbotera. Seguint torrent amunt, uns cine minuts, a la dreta hi trobarfem el forat de la Barbotera, surgencia intermitent, penetra­ ble pocs metres, d'on a vegades surt una gran quantitat d'aigua, pero altres vegades gens. Si no hi surt aigua no es tant facil de trobar-lo, ja que esta tapat per la ve­ getaci6. Quan en surt n'hem vist sortir un doll amb forta pressi6, com el cos d'un home.

XVIII RONDA VALLESANA

17

ITINERARI

0.15 5.00

0.10 5.10 0.10 5.20 0.05 5.25

0.05 5.30

0.05 5.35

0.05 5.40

18 .

• .

.

INTRODUCCl6

Seguim avail fins arribar a la riera de Rellinars, conti­ nuant per la dreta, planers, entre pins pinyers.

Font de Carlets. L'aigua surt per les escletxes de la ro­ ca a la paret d'un petit cingle.

Travessem la riera, seguint per la dreta, per un camf que passa entre la pista i la riera, i que aviat deixem, per travessar la riera i seguir pel corriol que puja per la roca, pel bosc de pins i alzines. Despres planeja i baixa per sabre del torrent d'en Roca.

Roure gros i alts pins en una obaga raconada.

Travessem al torrent tot girant cap a l'esquerra per la pista.

Tenim la riera de Rellinars a sota i la paret d'un embas­ sament que recull l'aigua.

Les Fonts de Rellinars es un lloc extraordinari per la quantitat de dolls d'aigua que surten de les roques i els saltants d'aigua de la riera.

Continuem pel corriol que passa pel costat del rec que recull l'aigua de les fonts, passant entre alzines i ca­ nyes.

Deixem el camf que baixa cap a la riera i deixem el rec.

El camf va per l'esquerra del marge d'uns horts.

Passem un estret pont que travessa el torrent del Vet­ llador.

A la riera grosses blocs de roques i un saltant d'aigua.

Seguint entre alzines i heures arribem a la pista.

Girem avail sortint davant de l'esglesia de Rellinars. Gi­ rem cap a l'esquerra per sobre de la riera, on hi la fabri­ ca textil que abans funcionava amb la forc;a de l'aigua.

Encara hi ha la roda de fusta que l'aigua feia girar fent funcionar els embarrats.

Passem el pont del Molf Veil, i pugem pel carrer urbanit­ zat fins arribar a l'Ajuntament de Rellinars.

Aquf finalitzem la XVIII Ronda Vallesana. ■

RELLINARS

INTRODUCCIO

ITINERARI

1. Savina (Juniperus Phoenicea): Familia de les cupressacies. Petit arbre perennifoli fins a 8 metres d'alcaria, sovint en estat arbustiu, amb tulles linears punxegudes en les plantes joves i amb tulles esquamiformes imbricades en les plantes adul足 tes. Es monoic i fa gf!lbules globoses i de color vermell fosc un cop madurs. Creix en roquissars, alzinars esclarissats, darrera dunes literals, etc, de la regi6 medi足 terrania. (GEC) 2. Ginebre (Juniperus Communis): Subspecie communis, famllia de les cupressacies.

Arbust de 1 a 2 metres d'alcaria que, si creix en condicions Optimes, forma un ar足 bret de dimensions una mica mes grans. Les fulles s6n aciculars i planes per la part superior, on tenen una ampla banda verda. -Es dioic. Les fl ors surten a la pri足 mavera i les femenines fructifiquen a la tardor en galbules blau fosc I esferiques de 7 mm de diametre amb unes punxes agudes a l'apex. Les llavors i la polpa que les envolta formen l'anomenat ginebr6, emprat en la fabricaci6 de licors. N'hi ha al Prlncipat i al Pais Valencia, sobretot a la muntanya mitjana. ( GEC i SAL VA 7) 0 ;;:: 0 r

z (/)

L'alzlna surera.

XVIII RONDA VALLESANA

19

)> ;o U>

z

;o ITI ,­ ,-

II,) 0

,\. �

u ..... :��

<llldela­

� La�

\

�

O'CICosajoana

�

Gorts

�'<i-,%7. ,

� �

RAMON

Mapa de la XVIII Ronda Vallesana

BEQUATRE

0

;o 0 0 C 0 0

z--i

:u > :2

=◄z m

✓

.

•

INTRODUCCl6

'

'

ALTRES ITINERARIS

Altres itineraris: De Rellinars a Mura.

Cami de Mura a Montserrat RAMON

Gorts

Sortim del davant de l'Ajuntament de Rellinars a 321 metres d'alti­ tud. Anem avail pel carrer de la dreta, fins al pont de la riera de Relli­ nars. A l'esquerra hi ha una fabrica textil, era el Moli Veil o del Gi­ bert.

0.00 0.10

0.25 0.35

0.30 1.05

0.20 1.25

Girant cap a l'esquerra deixem a la dreta el camf que va a les fonts de Rellinars. Passem pel davant de l'esgle­ sia parroquial de Sant Pere i Sant Fermf. Deixem a l'es- · querra la pista que va a les Farreres.

Bose d'alzines i roures a la dreta. Deixem a l'esquerra el camf que va al torrent de la Font de les Cases, on hi ha la font del Ginjoler.

Travessem el torrent i despres deixem a l'esquerra una entrada asfaltada que porta a can Gibert de Dalt.

Anem pujant per l'esquerra del torrent entre pins.

Casajoana, gran masia, situada en un collet a 425 me­ tres. Hi ha una font.

Seguim pujant per l'obac bosc de pins i alzines. Collet.

Continuem amunt per l'esquerra.

Dreta pujada per un estret carener, tenint a la dreta, so­ ta d'un terreny encinglerat el torrent de la Font de les Cases i a l'esquerra el de la Font de Casajoana.

Deixem dues pistes a la dreta i una a l'esquerra.

Coll de la Morella, a 578 metres. Travessem el camf Ral. Seguim per un camf que baixa pel bosc de pi blanc amb ginebres.

Baixem de dret fins al torrent de la Cansalada. 420 m.

Girem avail cap a l'esquerra i travessem el torrent per seguir pel camf que passa pel costat del torrent de Ma-

XVIII RONDA VALLESANA

21

• '

'

ALTRES ITINERARIS

0.20 1.45

0.15 2.00

.

'

INTRODUCCl6

tarrodona; despres el travessa. Seguim per l'esquerra i deixem el torrent del Roure Llarg que s'ajunta amb el de Matarrodona.

Tenim els cingles a sobre. Anem pujant entre bosc de pi blanc i despres per sobre de la roca pelada.

Pista. Anem per l'esquerra. A la dreta trobariem la font de Matarrodona. Ara trobem la masia de Matarrodona situada en un repla a 580 metres, entre cingle i cingle.

Seguim per un cami que puja per la dreta, deixant la pista que va fins el Pont de Vilomara. Pugem per sota del cingle i per la dreta del torrent de Puigdoure, per l'al­ zinar.

Arribem a un repla, deixem a la dreta un cami que va fins a la vora de la cinglera.

Deixem a l'esquerra la pista que baixa fins al Farell.

Puigdoure, antiga masia en runes situada en un care­ ner, conserva encara els antics cups, on s'enmagatze­ mava el vi.

Baixem una mica entre alzines.

La Matarrodona, des de/ cami rat.

22

RELLINARS

• .

INTRODUCCIO

0.05 2.05

0.20 2.25 0.20 2.45

0.35 3.20

0.25 3.45

.

'

ALTRES ITINERARIS

Coll de la Creu dels Alls, a 630 metres. Cru'illa. Girem a l'esquerra deixant a la dreta el cami que va a la font de Matarrodona i el cami que puja cap a coll de Boix.

Seguim planers per una pista, pero la deixarem quan trobem un corriol que baixa per l'esquerra, per un obac fosc d'esponerosa vegetaci6 d'alzines i pins amb sota­ bosc de boix.

Travessem la canal de l'Era dels Tres Alls, que baixa del tur6 del Mal Pas. Seguim cap a la dreta.

Sot de l'lnfern, a 530 metres. Travessem la torrentera, pujant per la dreta i despres per l'esquerra d'un petit torrent, per l'alzinar.

Coll Roig, a 650 metres. Girem amunt, per la dreta, pu­ jant per la pista; la deixem per un camr que passa per sota, entre alzines. Arribem a uns pelats de roca. Anem pujant fins a trobar el llom, girant cap a l'esquerra cap a les parets, fins a la balma de Puig Andreu, una cons­ trucci6 de pedra que tanca la balma.

Anem per sota la balma, ens enfilem per la dreta i fem una curta grimpada per la roca, arribant al cim del Puig Andreu o tur6 de la Creueta, a 757 metres. Es un bon mirador, dominant cims i fondalades des de Montserrat al Pirineu.

Tornem enrera fins al coll Roig.

Seguim per la pista que baixa per la dreta del torrent de les Pinasses, entre el bosc d'alzines roures i pins.

Despres anem planers per sobre del torrent dels Codo­ losos.

Camps de conreu entre el torrent i la pista.

El puig de la Baima. Primer hi ha la casa nova, i al cos­ tat l'impressionant construcci6 penjada dins la balma, que fou constru"ida el segle x111.

Al costat de les parets del cingle de la balma hi ha gros­ ses alzines i salta aigua de dalt del penjat.

Bifurcaci6. Deixem a l'esquerra la pista que va a trobar la carretera de Mura a Rocafort.

Ametllers, una antiga i petita masoveria i un pou tancat amb una porta.

XVIII RONDA VALLESANA

23

ALTRES ITINERARIS

0.10 3.55 0.05 4.00

0.05 4.05 0.05 4.10

0.15 4.25

• '

'

INTRODUCCl6

La Vila. Gran casa voltada d'espessa arbreda, amb alzi­ nes i tiHers, actualment deshabitada.

Travessem el torrent dels Codolosos seguint per la pis­ ta. Obaga amb alts pins i alzines. A la dreta prop del ca­ mf hi ha la font de la Baga de la Vila, que raja dintre d'una caseta d'obra.

A l'esquerra hi ha una cabana de pedra molt ben con­ servada, de les antigues vinyes.

Collet i torre d'alta tensi6. Girem a l'esquerra deixant la pista. Baixem entre alguns pins, per terreny roc6s, i despres escassa vegetaci6 i ermots, anant per sobre del torrent de les Blanqueres, arribant a uns horts i a la riera de Nespres.

La passem i arribem a Mura, davant de l'esglesia roma­ nica de Sant Marti. ■

Rellinars.

24

RELLINARS

Rellinars i el seu rodal

RELLINARS I EL SEU RODAL

â&#x20AC;˘

MEDI FiSIC I HUMA

Trets del medi fisic i huma de Rellinars RAFEL ROSAURA

Geograf

Rellinars es un municipi de la comarca del Valles Occidental que queda situat al seu extrem nerd-est, al centre de la Depressi6 Pre-Ii- ¡ toral. Compren una extensi6 de poc mes de 18 km2 que limita amb els termes de Vacarisses al sud, Mura al nord i Castellbell i el Vilar i Sant Vicen<;: de Castellet pel canto oest.

El terme, centrat per la vall de Rellinars, presenta una orografia for<;:a accidentada per trobar-se al peu de la serra de l'Obac, entre aquesta i la serra de la Torrota de Vacarisses.

L'al<;:ada mitjana del terme es d'uns 325 m al centre del case urba, pero les al<;:ades mes importants es troben als limits del terme, que culminen en el Paller de Tot l'Any (813 m). Altres elevacions es troben constituides per la Baima Roja (665 m), el Castell de Boes (664 m), tur6 representatiu del paisatge rellinassenc, al darrera de les Boades, el Ginebral (531 m), el Collet dels Capellans (409 m), etc.

Tot carenejant pel sector llevant-nord horn encara pot observar una bona llenca de l'antic camf ral de Barcelona a Manresa que passava

L'Ajuntament I el Centre Cultural.

XVIII RONDA VALLESANA

27

MEDI FiSIC I HUMA

.-

RELLINARS I EL SEU RODAL

pel coll del DavT, amb magnTfiques vistes a migdia sobre el massTs de Montserrat. Rellinars es comunica avui dia amb els municipis de Ter­ rassa i Castellbell i el Vilar mitjan9ant la carretera comarcal 8-122.

La composici6 del terreny es de diferents varietats de margues i argiles de l'era Terciaria i gres a les valls. Aquest es cobert per abun­ dant vegetaci6 que cobreix mes de la me'itat del terme amb boscos de pinedes a l'oest, nord i migdia, i pins i alzines als indrets mes ombrfvols del sector est. El sotabosc es compost per marfull i brolla a les parts mes baixes i timonedes i farigoles als antics camps de conreu.

Una bona part d'aquest territori es incl6s dins els lfmits del Pare Natural de Sant LlorenQ del Munt i la serra de l'Obac.

Fonts i rieres Els magnifies paisatges que ens ofereix el municipi de Rellinars conviden a fer passejades i excursions cap a les nombroses fonts que hi ha arreu del terme, consequencia de les diverses rieres i tor­ rents que circulen pel municipi: torrent de Matarrodona, torrent d'An­ ton Cases, torrent de les Parteres, torrent de l'Esbarzer, torrent de Casajoana i la riera de Rellinars en constitueixen exemples.

Al sector mes muntanyenc del municipi hi abunden coves i avencs, testimoni del bandolerisme i les lluites del segle passat, tal com evo­ quen alguns del seus top6nims: la cova del Lladre, la balma del Ti­ nents, la balma Roja, etc.

La poblacio La poblaci6 del municipi de Rellinars s'ha caracteritzat per un des­ cens lent i gradual del seu nombre d'habitants al llarg del segle xx.

Deis 385 habitants que comptava l'any 1920 va anar baixant fins as­ solir els 151 l'any 1981. Pero en el perfode compres entre 1981 i 1991 s'observa una lleugera recuperaci6, ja que s'arriba, en aquest ultim any, als 178 habitants (veure quadre adjunt).

Cal esmentar que el poblament de Rellinars ha estat caracteritzat per ser de tipus disseminat, practicament en pagesies o petits agre-

28

RELLINARS

RELLINARS I EL SEU RODAL

•

MEDI FiSIC I HUMA

Pont de/ Selva.

Evoluci6 de la poblaci6 a Rellinars (1900-1991)

Anys

Habitants

Anys

Habitants

1900 1920 1930 1940 1950

348 385 341 364 269

1960 1970 1981 1991

227 230 151 178

Font: Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundaci6 Enciclopedia Catalana

gats o ravals. A mes ha pres importancia la funci6 de lloc de residen­ cia i estiueig, amb el conseguent desenvolupament de ve'inats i urba­ nitzacions com el Planet (la mes poblada), les Farreres, el Solell, el Moli, les Codines, les Boades, els Turots, la Creueta, el Peu de les Serres ... Aixo ha comportat la restauraci6 de cases velles i la cons­ trucci6 de nous xalets o habitatges. Aquest fet fa que a l'estiu la po­ blaci6 que es concentra al terme de Rellinars sobrepassi els 2.000 habitants.

XVIII RONDA VALLESANA

29

•

MEDI FiSIC I HUMA

RELLINARS I EL SEU RODAL

L'economia Tradicionalment l'activitat economica del municipi era basada en l'agricultura, la ramaderia i l'explotaci6 del bosc, on el principal con­ reu era la vinya que decaigue rapidament a partir de la fil-loxera. Ara, gracies a l'abundancia d'aigua s'ha desenvolupat el conreu de l'hor­ ta. Tan sols es conreen 36 hectarees (segons dades del Cens Agrari del 1989), bona part dedicades al conreu de farratges (alfals), amet­ llers, hortalisses, etc.

La ramaderia es limita als ramats d'ovelles i a la cria de bestiar porer com a complement d'algunes masies. Segons el Cens Agrari del 1989 eren 7 les explotacions censades amb ramaderia enfront de les 32 restants que no en tenien.

Actualment l'activitat ecomomica del poble es concentra basica­ ment en el sector terciari.

Distrlbucl6 general de la superficie agrarla a Rellinars Tipus Terres llaurades Pastures permanents Terreny forestal

Hectarees

Tipus

Hectarees

36

Altres Total

1.391

25

881

451

Font: Gens Agrari 89. lnstitut d'EstadTstica de Catalunya.

El poble i el seu rodal El nucli principal del poble de Rellinars es el Raval que se situa prop de l'aiguabarreig que formen els corrents de la riera de Relli­ nars, indret on s'aixeca l'esglesia parroquial dedicada a Sant Pere, a l'indret de Coll d'Horta.

L'esglesia vella de Sant Fermf i Sant Pere de Rellinars es troba prop de la masia de can Cotis. La part mes antiga data dels segles x­ x, i es d'origen pre-romanic. Conserva tambe el campanar d'espada­ nya, pero la part principal de l'edifici, romanica del segle x,, te la vol­ ta de la nau esfondrada. Hi ha sepultures antropomorfiques prop del temple.

30

RELLINARS

RELLINARS I EL SEU RODAL

•

MEDI FiSIC I HUMA

Vora la masia de can Cotis hi ha la cova dita del mateix nom, cavi­ tat en el talus que fa de marge a la riera, amb una cupula natural i una paret que dona el cingle. Segons es creu podria tractar-se d'un petit cenobi o ermita troglodftica.

A l'altre canto de la carretera a Castellbell, just enfront de la casa, hi ha les ru"ines d'una cisterna de grans dimensions coberta per una volta de pedra, la qual es coneguda amb el nom de Cisternot.

L'establiment huma tradicional ha estat caracteritzat per la seva disseminacio en grans masies. De les mes destacables es podrien citar la de can Casajoana (prop del camf vell a Mura), la de Gibert de Dalt (esvelta pairalia amb la fa9ana esgrafiada i dotada d'un gran ce­ ller, amb una capella interior dedicada a Sant lsidre) i la casa de les Farreres (conserva unes pintures que representen diversos episodis de la guerra del Frances, realitzades l'any 1811). Altres masies son la del Planet, les Boades Vella i Nova, la de can Fornells, les Godi­ nes, les Llobatones, el Llobet, can Felip Neri, etc.

Rellinars disposa del centre recreatiu La Sala per a poder desenvo- . lupar les activitats socio-culturals i com a entitats principals del po­ ble trobem els Amics de Rellinars i la Societat de Ca9adors. ■

Re/1/nars. Any 1924.

XVIII RONDA Vf\LLESANA

31

RELLINARS, v1s16 D'UN POBLE

•

RELLINARS I EL SEU RODAL

Rellinars, visio d'un poble ANDREU 0AUDER

Relllnars.

Arrenglerat dalt d'una petita serralada, insolit i sense altivesa. S'hi arriba serpentejant pel bell mig d'una impressionant boscuria. Alzines fuetejades pel vent, arbres corsecats per la secada. Obagues humito­ ses et traslladen placidament. Cases esparses. No hi ha un veil cas­ tell que recordi temps passats i glories. Hi domina el silenci que em­ bolcalla el veritable tresor de la seva bellesa, encanteri i atractiu que ofereix a qui no ho coneix. Tot podia haver estat un bell somni.

Una riera nascuda al cor de les roques, alimentada pels petits cor­ rents, que passa sinuosa i amb silenci, a la vegada humil i orgullosa donant vida, ends i sortilegi.

Fonts innombrables de dolces aigues. Raigs potents i solitaris pa­ ratges. Saiola, blanca i misteriosa, avara de la seva riquesa, vessant blancs corrents, testimoni de eels generosos. El Trull, font antiga i

32

RELLINARS

RELLINARS I EL SEU RODAL

•

RELLINARS, v1s16 D'UN POBLE

modesta. Els Llaminers, brollador d'encantament. Les Fonts, amb tants dolls, rica, impressionant, afirmaci6 d'un poble viu.

Els antics casals que l'entornen. Casajoana, dominant els bells cims de Montserrat, gegant petri adormit, eels blaus i boirosos, aires freds i clars. Les Cases, espectador esfondrat, veil esquelet testimo­ ni d'antics romances. L'era de cal Felip Neri, presidida per l'alzina centenaria, altiva i arrogant. Cremada pel sol, testimoni de tantes suers i fatics, de tantes garbes, de tant treball. Solell i punt de troba­ da per tanta gent que vol sentir el caliu de les festes, de la musica...

El casal antic observa ara alegres gatzares i escolta el brogit de nits plenes de lluna. Ventijol fredor6s que acarona els rostres i ens fa sentir joiosos. El Rac6, refugi amagat i ferestec. Casalici esfondrat arrecerat del vent i la mirada, arbres cremats pel foe i rentats per la pluja. Murs de terra polsosos, arbres que brosten. Aigua escassa.

Aquf s'escolta el silenci. Silenci d'abans i de sempre. IHusions d'ara, afanys de recordar l'ahir i parlar del dema. Lloc de retrobament i de festa. Aquf parlen els amics. Amics de sempre.

Castell de Boes, tur6 arrodonit, sota el camf Ral, pas antic envol­ tat de poesia. Plantes silvestres, aromes i flaires. L'aspre ruda. Aquf · albirem el Paller, talaia solitaria i despullada. Testimoni perenne de tanta historia, de gestes antigues. Paisatge d'un poble que vol viure amb efusi6 i enardiment, que vol seguir respectant nobles costums, coneixent les seves fonts i essent soler hospitalari per a tots nosal­ tres.

La seva gent es un reflex veritable dels bells indrets, caracter dur com la mateixa pedra, suau com els seus paratges, fort, solid, resistent. ..

■

XVIII RONDA VALLESANA

33.

LES FONTS

-.----

RELLINARS I EL SEU ROOAL

Les fonts PERE CAPELLA

El poble de Rellinars es conegut per l'abundancia i varietat de les seves fonts. Ha estat la riquesa aquffera de l'entorn la que ha portat que moltes famflies s'acostessin a la poblaci6, ja fos per establir-hi una segona residencia o per passejar i gaudir de les seves aigues.

La successi6 de deus, grans o petites, generalment properes a les rieres, ha fet que aquestes darreres siguin les que dibuixin el seu peculiar paisatge. Tambe l'agricultura n'ha sortit beneficiada, ja que l'apreciada qualitat de les hortalisses, amb els tomaquets de color rosa, es fruit d'aquesta riquesa.

Seguidament fem una relaci6 de les fonts de la poblaci6, les quals hem procurat ordenar per sectors naturals. De cada font, n'indiquem la distancia en metres (m) i el temps en minuts (') per arribar-hi des de l'Ajuntament. Tambe assenyalem si la deu es contfnua (C), tem­ poral (T), es una surgencia (S) o cal recuperar-la (R). Es evident que aquestes dades s6n relatives, ja que depenen de les pluges de cada perfode. â&#x20AC;˘ Per a una millor orientaci6, totes les fonts es troben marcades, a la vora dels camins, amb un petit cercle blau.

Sector de la riera de Rellinars amunt Es el que gaudeix d'una major abundancia de fonts.

Pastor

400 m, 10', C. Es troba al costat esquerra de la riera, en sentit ascendent, sota d'uns cultius.

Noial

700 m, 15', R. La font surt de la mateixa riera, aix6 fa que amb cada revinguda d'aigua es perdi temporalment.

34

RELLINARS

RELLINARS I EL SEU RODAL

•

LES FONTS

Les Fonts

1.500 m, 25', C. Aquesta font es la mes emblematica, ja que compta amb abundants dolls d'aigua i, de sempre, ha estat la mes visitada. Per anar-hi, una vegada passat el pont de la fabrica, s'ha d'agafar la pista que marxa cap a la dreta. Si el recorregut es vol fer caminant, cal deixar la pista despres de la primera pujada, i seguir per un bonic sender que surt per la dreta, amb interessants vistes sobre la riera; cal continuar per la vora d'uns horts i, seguidament, per una sequia que ve de la font.

Falsa

1.700 m, 25', S. Esta situada poc mes amunt de !'anterior font, seguint la pista, al costat dret del cami; en epoques d'abundants pluges apareix aquesta surgencia.

Carlets

2.600 m, 40', .c. Es de les mes conegudes i d'abundant cabal. S'hi pot accedir per la mateixa pista, tra­ vessant la riera mes amunt de l'em­ bassament, per un camf un xic difi­ cult6s o millor des de la Casanova, per una pista que arriba a la font.

Deis Llamlners

2.850 m, 45', C. Continuant per !'anterior camf que passa per ca·r­ lets, despres d'uns plans, s'ha de baixar fins a la Bera de la riera per accedir a la font.

Del Trull

3.300 m, 50', T. Aquesta font, re­ constru"ida de fa poc, es troba dins una volta obrada. Esta situada al comenc;:ament del torrent de la Saio­ la, al canto esquerra segons es pu­ ja.

XVIII RONDA VALLESANA

Font de Carlets.

35

LES FONTS

â&#x20AC;˘

RELLINARS I EL SEU RODAL

Les Fonts.

Pedragosa 3.500 m, 55', S. S'hi arriba des de la font anterior, pujant per un petit sender. Aquesta surgencia nomes brolla quan les pluges han estat molt continuades. El seu cabal es abund6s pero dura pocs dies.

Barbotera 3.550 m, 55', S. Tambe sorgeix quan hi ha hagut abundants plu­ ges. El seu cabal es important i raja durant un perfode bastant llarg.

Per anar-hi cal retrocedir fins abans del Trull i pujar pel mateix torrent de la Barbotera.

Boada 4. 750 m, 75', C. Es troba passada la casa, a la raconada del fons. Tambe s'hi pot accedir des de les Cases. Esta dins d'una gruta artificial, acompanyada d'una gran bassa que, en altre temps, servia de safareig.

36

RELLINARS

RELLINARS I EL SEU RODAL

•

LES FONTS

Conill

3.700 m, 50,' C. Esta situada en el torrent del mateix nom, que comeni;a un xic mes amunt de la font dels Llaminers. El naixement de la deu es una mica indeterminat, pero es una de les fonts mes constants; fins i tot en perfodes de llarga sequera continua brollant.

Sector del torrent de la Boiga Glnjoler

800 m, 15', C. Esta situada a pocs metres de l'esglesia, en el ca­ m, que condueix cap a Casajoana. Anys emera era molt visitada, pero la desaparici6 dels seus frondosos arbres i els obstacles que hi han posat els actuals propietaris han fet que perdes el seu encant.

Bugaders

1.000 m, 20', T. Seguint la pista de Casajoana, a la dreta, es tro­ ba la deu dins la mateixa riera.

Bo'iga

3.300 m, 30', T. Poe abans d'arribar a Casajoana, cal deixar la pista i per un sender que surt per la dreta s'arriba a la font, que es troba sota una gran roca que evidencia signes d'una intermitent cas­ cada d'aigua.

De les Cases

3.250 m, 50', R. A aquesta font s'hi pot arribar des de la casa del mateix nom o des del cami de Casajoana; en tal cas, s'ha de deixar la pista principal i agafar-ne una que marxa per la dreta, la qual es va estrenyent per la vegetaci6, fins que, despres d'una pujada, s'arriba a un pla, des d'on arrenca una pista planera en direcci6 cap a lle­ vant. La seva construcci6 esta molt deteriorada per les pluges del 1995, i es de dificil recuperaci6; pero, en tot cas, pot ser testimo­ nial.

Casajoana

2.900 m, 50', C. Passada la casa d'aquest nom, cal continuar per la pista que porta al coll de la Morella; despres d'una primera puja-

XVIII RONDA VALLESANA

37

LES FONTS

•

RELLINARS I EL SEU RODAL

da, s'ha de seguir un camf planer que surt per l'esquerra. Junt a la font es troba una bassa que servia de safareig i, a pocs metres, un forn de calQ mig enderrocat.

De la Cansalada

5.000 m, 100', T. Es la mes allunyada de la poblaci6; esta situa­ da al torrent del mateix nom. Per accedir-hi cal arribar al coll de la Morella, a la torre d'alta tensi6, baixar en direcci6 a Matarrodona i agafar a la dreta el torrent de la Cansalada; la font esta situada pu­ jant al canto dret.

Sector de la riera de l'Esbarzer De la Presa

1.200 m, 20', R Aquesta font es va perdre per la caiguda d'una gran roca durant els aiguats de la tardor de !'any 1995, esperem que algun dia es pugui recuperar. Esta en el torrent de l'Esbarzer, prop de la casa de les Farreres.

Esbarzer

1.400 m, 25', T. Cal agafar la pista que puja paraHelament a la riera i, despres d'un pla, trobem la font a ma dreta. En la mateixa rie­ ra es pot observar la formaci6 de bombolles dintre l'aigua, per aquest motiu tambe se la coneix pel nom de Bullidors.

El Raco

2.600 m, 40', T. Seguint !'anterior pista que voreja la riera, un cop passada la barrera metal·lica del pare, s'arriba a la casa del Rac6.

Dins la mateixa edificaci6, avui mig enderrocada, es troba una cister­ na que alimenta la font.

Del Bose

2. 700 m, 45', T. Passada l'esmentada barrera del pare, seguint la pista que s'enfila cap a la dreta, despres d'una forta pujada, es tro­ ba un pla i en la seva raconada es veu una cabana una mica enlaira­ da; dins d'ella hi ha la sorprenent font.

38

RELLINARS

RELLINARS I EL SEU RODAL

â&#x20AC;˘

LES FONTS

Font de /es Codines.

Del Cantir

3.100 m, 55', C. Revoltant !'anterior pista, una vegada travessada la barrera, en direcci6 a llevant, despres de passar pel costat d'un embassament, ens hem d'introduir cap a una raconada, des d'on s'observa el darrera de la casa de Casajoana; en el seu fons, dins una cova, es troba la font. Un cantir, situat al sostre, subministra, gota a gota, el seu diminut cabal.

Sector de la riera de Rellinars avall Selva

500 m, 15', R. Aquesta font es troba situada al costat de la riera, davall mateix del bonic pont d'aquest nom. Per aquest motiu les re­ vingudes periodiques d'aigua la fan desapareixer. Es recuperable.

Codines

1.200 m, 20', C. Esta situada al costat de la riera, sota la casa de les Codines. Al frontal de la font, s'hi veu el baix relleu d'una cara i, per la seva boca, surt el broc de l'aigua.

XVIII RONDA VALLESANA

39

RELLINARS I EL SEU RODAL

LES FONTS

Can Cotis

1. 700 m, 25', C. Passat el pont de la carretera, baixant a la riera des de la casa de can Cotis, s'hi troba la seva font.

Sector de les Serres Canaletes

2.600 m, 40', C. Per anar a aquesta font cal sortir per la pista que continua des de dalt de les Serres; passats un parell de revolts, s'ha d'agafar un sender de baixada que porta a les cases de la Riereta.

La font es troba en el mateix viarany.

Sector del Planet Alzina

2.300 m, 30', R. Mes avail de la casa del Planet, a la llera de la riera, es troba la font, prop d'una alzina. Actualment s'ha perdut la deu, pero es de possible recuperaci6. â&#x2013;

40

RELLINARS

PARLEM DE FONTS

RELLINARS I EL SEU RODAL

Parlem de fonts GRUP DE RECERCA I RECUPERACIO D'AMICS DE RELLINARS

L'entitat Amics de Rellinars te com una de les seves finalitats la recuperaci6 d'espais o elements que formen part de la historia del poble i de la seva memoria; les fonts s6n un d'aquests objectius. De les diverses fonts que es troben dins el terme municipal de Relli­ nars, n'hem triat les quatre que es troben menys documentades i, en aquest sentit, les mes desconegudes.

Font de/ Cantlr.

La font del Cantir Ubicada en un desviament del camf que segueix el torrent de la font de Casajoana i sota el Panissar, la font del Cantir es troba dins la cova Japarrona, que fou utilitzada com a amagatall dels objectors

XVIII RONDA VALLESANA

41

PARLEM DE FONTS

RELLINARS I EL SEU RODAL

durant la Guerra Civil. Els seus trets definitoris s6n un cantir invertit situat en el sostre -que mai ha deixat de gotejar- i un pedestal a sota, amb un cossi que recull l'aigua i que podria haver estat cons­ tru'it pels que s'hi refugiaren en el perfode citat. A l'entrada, damunt nostre i a l'esquerra, uns grafismes ens indiquen el nom de la font i l'any de la seva reconstrucci6, 1993. Es recomana portar un got.

La font del Raco

Font def Raco.

El Rac6 es un conjunt d'edificacions, amb alguns murs contru'its amb opus spicatum, que reflexa l'existencia d'una masia o un nucli poblacional mes com­ plex amb una notable activitat agraria.

L'estat ruin6s de bona part dels edificis es pal·lia amb la reconstrucci6 de l'in­ dret l'any 1994. Fou llavors quan, en no trobar-se cap font en les rodalies se'n construr una, sota mateix d'una especie de trull o safareig, que sembla proveir­ se d'un pou d'aigua proper. Es recoma­ na portar l'esmorzar o el dinar.

La font dels Llaminers

Font dels L/am/ners.

42

Ubicada a la riera de Rellinars, prop del camr que va de la font de Carlets a la Boada, i a pocs metres de la primera, la font dels Llaminers estigue desapare­ guda durant molts anys, fins que es lo­ calitza i fou reconstru'ida l'any 1993. La riuada del mes d'octubre de l'any se­ guent l'arrasa, i fou de nou senyalitzada l'any 1995. El nom de la font ens remet als anys trenta, quan un grup de ca9a-

RELLINARS

RELLINARS I EL SEU RODAL

•

PARLEM DE FONTS

Font de/ Trull.

dors de Terrassa es reunia per menjar prop d'un broll d'aigua i aca­ baven l'apat amb pastissos i llaminadures.

La font del Trull Es troba al comeni;:ament del cam, que porta cap a la font de la Saiola, al costat del torrent del mateix nom. La font desaparegue du­ rant les inundacions de l'any 1962 i fou redescoberta i reconstru'ida l'any 1995. Hom creu que es tracta d'una font feta pels carboners per tal de tenir aigua en epoca de sequera, i el nom Ii vindria deter­ minat per la seva forma. ■

XVIII RONDA VALLESANA

43

EL CONREU HISTORIC ...

•

RELLINARS I EL SEU RODAL

El conreu historic de la terra a Rellinars: protagonistes encara JOAN BAnLd

Rellinars, aquest petit municipi del Valles Occidental fronterer amb el Bages comarcalment, i amb Vacarisses, Mura, Sant Vicenc; de Castellet i Castellbell i el Vilar municipalment, i que tants anys fa que compartim amb goig, te en l'horta una de les seves caracterfsti­ ques mes remarcables.

L'habitant d'aquest indret s'ha defensat vitalment des de temps enc;a amb el conreu de les seves terres, i alhora ha ofert amb orgull part de la seva producci6 a aquells altres que l'han sabuda apreciar («els teus fruits millers/ els peixes als estiuejants» diuen els versos de Mn. Emili Riera).

Tambe ha estat constant a la pagesia de Rellinars l'aviram i la cria de conills, i fins i tot la venda de llet i mat6 de cabra. Un petit nom­ bre de garrins per engreixar que hi havia a bastantes cases, comple­ tava l'economia domestica mes representativa del poble.

Rellinars, municipi eminentment forestal, sobretot de pinedes i certa quantitat d'alzinar (tot plegat unes 1000 ha i escaig), ha tingut amb l'agricultura a nivell casola, la seva tradicional font d'ingressos i d'abastament per a la famflia. Nomes la fabrica textil de cot6 (que a la decada dels anys 60 tenia mes de 20 treballadors) trencava aque­ lla tradici6. No obstant, els darrers anys, les feines propies de la construcci6 i les derivades han ocupat i han substituil en part aque­ lla font de recurses per part d'algunes famflies rellinassenques, i a l'igual que com a tants pobles de la nostra geografia, l'emigraci6 del jovent ha estat igualment una realitat.

Tot i aixo, al poble de Rellinars s'ha conservat en mes o menys grau, en un nombre de cases i masies de sempre, el conreu historic d'aquest indret, i es per aixo que aquest escrit preten fer un breu re­ cull d'algunes d'aquestes representatives masies i cases del poble que d'avis a pares i de pares a fills han conreat la terra de la casa i encara conserven en mes o menys mesura aquesta manera de ser i fer.

44

RELLINARS

RELLINARS I EL SEU RODAL

•

EL CONREU HISTORIC...

Una d'elles la tenim a can Cotis. En Joan de can Cotis es potser un dels que actualment mes terres i hores dedica al conreu. Sempre vigilant, atent pels seus horts, en Joan esta preocupat per com Ii van els tomaquets que no acaben d'arrencar-li.

De la riera de Rellinars -aquesta arteria entorn la qual s'estabH part de l'horta regada per les riques aigues-, en Joan en treu l'ai­ gua per omplir uns diposits situats damunt d'un turonet, visibles des de la carretera, i que Ii serveixen per regar la part de dalt dels horts.

Te una mica de tot, i esmenta, a mes dels tomaquets, les patates que quan culli al seu lloc hi plantara mongetes. Per la part de baix, a la zona mes propera a la riera, hi te enciams, cebes i alls, i tambe carbassons i cols. Les cols d'aquell tipus alt nomes les te pels pores que encara engreixa. No te altra mena de bestiar.

Conserva encara una acurada vinya que dona un bon vi i un bon vi­ nagre. El preocupa, pero, que els ocells Ii piquin el ra'im.

Parla dels seus genolls, que de bon mati Ii fan una mica la punye­ ta fins que no s'han escalfat.

I com tanta gent a Rellinars tambe te uns quants ametllers, i tam­ be blat, ara no pas gaire frequent aqui; al setembre ve la maquina a · batre-li.

Recorda els seus pares, el Valenti i la Merce, i quan Ii pregunto per l'antigor de la casa em diu que no ho sap, que quan ell va neixer ja hi era. Pero enfront de l'entrada, alla on hi te la porquera, hi ha una pedra que porta esculpida una data, 1792.

El seu germa, el Toni, el del restaurant, s'ha anat construint un hort en aquella zona on hi te l'establiment i l'habitatge.

Va comencar amb un tros. Tomaquets,· mongetes i, en menys quantitat, enciams, es el que te a les seves terres. Si voleu tastar­ los heu d'anar al restaurant.

La masia del Salles, en una punta del terme de Rellinars fronterera amb el Sages, enfilada damunt d'un tur6 al costat de la Riereta, tam­ be ha tingut des de sempre una tradici6 de conreu. L'afici6 i la dedica­ ci6 d'en Pau Salles per la terra es ben palesa, i encara que ara esta establert a Terrassa, fa continues visites a la seva casa de Rellinars.

Alla compta amb la coHaboraci6 d'en Joan Casas, el de cal Batis­ ta, que Ii mena la terra.

El tros de vinya aqui es important, i la producci6 ·apreciada tant per la quantitat com per la qualitat del vi, procedent del ra'im macabeu,

XVIII RONDA VALLESANA

45

EL CONREU HISTORIC...

•

RELLINARS I EL SEU RODAL

que dona un vi blanc aromatic i dol<;,, no pas corrent per aquestes contrades. Una antiga pero cuidada premsa treballa el ra'im que do­ na lloc a l'apreciat vi.

Tambe te una premsa per l'oli i unes quantes oliveres. Antiga­ ment, propietaris de les rodalies portaven al Salles les olives a mol­ dre. Avui les olives que es cullen s6n per fer conserva.

De la part conreada actualment, la major part ho es amb vinya i la resta amb patates i mongetes, pero aquesta part de l'horta no es pas massa extensa. En canvi, si que hi ha una bona quantitat d'ametllers que donen un munt d'ametlles, tambe hi ha arbres frui­ ters -pomeres, pereres, cirerers i figueres- i, es clar, tomaqueres, que donen els tomaquets de Rellinars.

El Joan de cal Batista, a casa seva, alla al poble, no podia ser menys, tambe te el seu hortet.

Buscant un altre dels incondicionals de l'horta trobem el Cinto de cal Cintet. La casa s'anomena aixi, segons explica, perque qui va fer­ la, ara fara 150 anys, es deia Cinto, es a dir, que no te res a veure amb l'actual.

En Cinto no es resigna a deixar de traballar la terra, cosa que ha fet sempre; a la part de darrere de la casa te un acurat hort on plan­ ta patates, mongetes, tomaquets, cebes, alls, carbassons, albergi­ nies, alguns pebrots, enciams i escaroles.

Encara ara te hort al sector de les Fonts, pero ho comen9a a tro­ bar lluny i el molesta el malmes cami per arribar-hi, sobretot traves­ sar la riera quan baixa plena.

De bestiar, actualment nomes te gallines, pero recorda quan enca­ ra tenien bastants conills, oques i anecs que mataven per Nadal i per la Festa Major, en reunir-se tota la familia.

Recorda amb recan9a quan tambe tenien terres a la Farinera, al costat de la font de l'Alzina, que omplia una bassa d'aigua neta i rica per regar. Recorda tambe quan el seu pare i ell treballaven a l'hort de can Codol, i el menjar que a vegades els preparava la Rosalia... aquella prodigiosa font... ara ja fa anys que no va per alla.

Parla de quan batien el blat a l'era de casa amb l'animal, i des­ pres quan venia una maquina de fora a fer aquella feina.

Creu que quan ell s'acabi, l'horta de cal Ci.ntet s'acabara; no creu que els seus fills ho continu'iin, i s'entossudeix dient que el petit cul­ tiu que hi ha a Rellinars no pot competir amb el pages de conreu ex-

46

RELLINARS

RELLINARS I EL SEU RODAL

•

EL CONREU HISTORIC ...

L'hort de can Cotls.

tensiu i amb maquinaria moderna. La seva dona, la Florentina, escol- · ta amb atenci6 el que explica.

A cal Meri tambe hi ha hagut sempre tradici6 per la terra. De pares a fills s'han passat el relleu, de Josep Ribera a !'actual Meri, en Joan Ribera.Aquest em parla joi6s del seu hort, on hi te patates (quan les arrenqui hi plantara mongetes), dels tomaquets regats amb aigua ne­ ta, de les cebes, de les escaroles i els enciams, d'una petita quanti­ tat de cols i d'una no tan petita d'espinacs ibledes.

Parla satisfet dels seus arbres fruiters, tres cirerers i diverses fi­ gueres, i mentres, me n'ensenya unes quantes que ha plantat de nou a la punta del marge. Pero quan Ii cau la baba es quan em mos­ tra una ufana pomera plantada al bell mig del turonet d'esplendida vista, diu que no sap quants quilos de pomes fa cada any. Tambe te ametllers, tan comuns a Rellinars, i oliveres, amb les olives de les quals en fa conserva.

A la part de sota de les terres hi te vinya, pero de la seva collita en fa tractes amb el vef, cal Gat, perque aquests si fan producci6 de vi.

Parlem iHusionats d'aquest passat recent, quan encara a cal Meri tenien la bassa on abeurava el bestiar i cantaven les granotes. De

XVIII RONDA VALLESANA

47

EL CONREU HISTORIC ...

•

RELLINARS I El SEU RODAL

quan tenien pores, al cup darrera la casa, al camf de cal Rotllat (avui el cup fa de diposit de gasoli per a la calefacci6 de l'hivern). Em mostra el veil celler on encara guarda la premsa del vi.

Pero no me'n puc anar sense que el Joan deixi ben clar la tasca que actualment fa la seva dona, la Maria, col.laboradora infatigable en els treballs de l'hort, ara que ell te perjudicada l'esquena.

Per la part de sota, a cal Gat, el seu vef, el Josep Sallares, mena les seves terres de tota la vida. L'edat ha fet que la dedicaci6 no si­ gui tan intensa com temps enrera, pero a les portes dels noranta anys te atenci6 pels seus ceps, que donaran un afruitat vi negre, amb gust de la terra. Alguns arbres fruiters tambe componen la fin­ ca, i un bon nombre d'ametllers, que no requereixen tanta cura i al Josep aixo Ii va mes be.

A la zona de les Colonies trobem el Tonet de cal Mas Farre, que encara te hort per la part del rec de les Fonts, prop del molt Despres de les riuades diversos harts es van malmetre i han quedat inutilit­ zats, pero ell ha continuat conreant el seu, i alla hi te tomaquets, tant del rosa com del de penjar a l'hivern, patates, mongetes filaires, cebes... regades amb l'aigua de les Fonts.

Quan treballava a la fabrica no tenia tant de temps per a la terra, pero ara s'ha animat, i encara que es queixa d'una mica de dolor, troba temps per menar l'hort, inclus el de sota de casa seva, que te alla mateix. I aixf, entre l'un i l'altre, abasteix el consum familiar.

S'enrecorda quan per la Festa Major, a principis de setembre, era costum anar a la vinya per agafar els primers ra'ims i menjar-los aquella diada. Ara diu que s'han perdut aquells details i ja no es va­ loren aquestes coses, es va a la botiga a comprar el ra'im i ja esta.

Quan es faci veil no veu clara la continui'tat del treball de la terra, no sap que passara.

El Francese de ca l'Andal6 tambe te un tros de terra a la part dels harts de les Fonts, i no el vol pas deixar perdre. Tambe el rega amb l'aigua del rec.

Te la sort que el seu hort queda alt respecte a la riera i aixo l'ha protegit de les diferents riuades que han tingut lloc.

Al nucli del poble tambe hi ha qui encara sent estfmul per la terra.

En Joan Casas, el de cal Batista, que mena les terres del Salles, tambe te hort a la casa on viu ara; hi te mongetes, patates, toma­ quets, cebes i carbassons, tan propis d'aquesta terra.

48

RELLINARS

RELLINARS I El SEU RODAL

•

El CONREU HISTORIC...

Al carrer d'Heribert Pons, l'lsidre Rivera mena l'hort que te davant de casa, i durant la temporada que esta instal-lat a Terrassa puja so­ vint a donar-hi un cop d'ull i a treballar-hi una estona.

L'Anton i el Josep Casas menen l'hort de sota l'Ajuntament, al car­ rer de Sant lsidre.

El Pere de cal Masssana tambe conrea l'hort de casa, el de sem­ pre, amb els productes propis de l'horta rellinassenca. No te gaires arbres fruiters, pero sr que te una bona collita de tomaquets i mon­ getes. Al costat mateix hi ha l'hort de cal Xaparr6.

En Josep Domenech es un altre que fa anys que conrea la terra.

Despres de viure a l'Esglesia Vella i a la masia de les Cases, amb els seus pares, la Pepa i el Ramon, es van establir al poble un cop acabada la guerra del 36. Treballa la seva terra, que pel Josep es el primer, i enyora quan era mes jove i vivia a les Cases; diu que si fos­ sin mes a la vora encara hi dedicaria temps. Anys enrera va llaurar­ ne la terra, pero el que ell menava ho collien altres i ho va deixar.

Ara te el seu hort darrera la casa i amb satisfacci6 diu que menja tomaquets, mongetes i algun carbass6; sap el que menja.

A la part de dalt, a cal Felip Neri, el Rossendo Gibert no es resigna al fet que les terres que havien treballat amb afany el Miquel Cortes i el seu fill Frederic es perdin del tot, i per aixo continua conreant una part de l'hort, feina en la qual algu Ii dona un cop de ma. A casa s'agraeix sopar un plat d'aquelles mongetes...

Segurament n'hi ha d'altres. Rellinars, repartida per aqur i per alla, condicionada per la seva orografia, de vegades sembla que no s'aca­ bi d'abastar. Pero nosaltres hem volgut fer esment d'allo permanent, del que hem viscut i vist de petits, del que van viure i veure els nos­ tres pares i avis. Hem volgut fer esment tambe d'aquells que ja fa temps enfonsaren l'aixada a la terra de Rellinars cercant-hi vida, i ai­ xr donaren vida a Rellinars.

Avui, aquest llogarret allargassat no esta envoltat d'hortes exube­ rants com abans, que deia el poeta, pero no voldrfem gens ni mica que qualsevol transformaci6 portes Relllinars a perdre el potser prin­ cipal sfmbol d'identitat que sempre Ii ha estat propi: el conreu de les terres. ■

XVIII RONDA VALLESANA

49

LA FLORA DE RELLINARS

•

RELLINARS I EL SEU RODAL

La flora de Rellinars Lio1A ARe6s

Des de ben petita passo l'estiu a Rellinars, que es un poblet en­ mig del pare natural de Sant Llorenc;:. Pot ser que aixo hagi modificat decisivament la forma que tine de veure i admirar la natura.

Moltes vegades he anat a fer excursions pel Pare, per poder con­ templar llocs insolits o, simplement, la seva gran bellesa. En aques­ tes excursions m'he adonat que una de les. coses que em fa mes gracia, a part dels animals que hi viuen, s6n les plantes. Cree que aixo es el que em va portar a triar aquest tema i a plantejar-me .la pregunta: lQue poden fer les plantes de Rellinars?

Per aixo vaig comenc;:ar a investigar i a mirar que poden fer totes aquestes plantes que ens envolten.

He intentat exposar les plantes mes tipiques i conegudes per tot­ horn i que potser ningu pensa que puguin ser medicinals. El que he volgut demostrar es que gairebe totes les plantes tenen una influen­ cia sobre el cos huma, per extranyes que siguin.

Aixi doncs, a continuaci6 en podreu trobar alguns exemples.

Cirerer d'arb6s

(Arbutus unedo) Es astringent, disenteric, an­ tiseptic i antiinflamatori de les vies urinaties.

Cal coure una unc;:a de tulles o escorc;:a assecades en un litre d'aigua durant un quart d'hora, dei­ xades marinar fins que es refredi el liquid. Si .l W la diarrea es lleu, cal prendre una tassa al dia, pero si es greu, cal prendre'n tres o quatre.

Farlgola

(Thymus vutgaris) Es antiseptica, antiespasmodica, estomacat, tonica i vermifuga. Tambe es eupeptica, coteretica, entihelmfntica i antisepti­ ca. lndicada per recuperar energia i forc;:a vital; afavoreix la digesti6 i es efectiva en desordres nerviosos, contraccions i convulsions; elimi- · na els cues intestinals i es fa servir com a cicatritzant. Es fa servir en

50

RELLINARS

RELLINARS I EL SEU RODAL

•

LA FLORA DE RELLINARS

decuit i en infusi6. El decuit es prepara amb dos grapats per litre d'aigua i es deixa reduir a la mei­ tat. En infusi6 es posen una o dues cullerades en una tassa d'aigua bullint i es deixa reposar uns deu minuts. Com a bany es posen quatre cullerades de fulles en un litre d'aigua, es deixa reposar uns vint mi­ nuts i es vessa el contingut al bany.

Romani

(Rosmarinus officinalis) Es estomacal, febrffug, pectoral, antiinflamatori, astringent, emenagog, emol·lient, tonic, coleretic, colagog, antiespasmo­ dic i diuretic. Estimula la secreci6 biliar. L'oli es antiseptic. Es una planta aromatica i s'ha utilitzat com a condiment i per a perfumar olis i balsams. Re­ gula les funcions de l'est6mac; combat la febre, grip, asma i bronquitis, tambe les inflamacions, les lla­ gues i el tumors ,freds; i es indicat en les menstruacions escasses i doloroses. En infusi6 (de flors o de flors i fulles) es posa una cullerada per tassa, tres cops al dia. En coccions i banys aroma­ tics, una cullerada per litre.

Ginebre

(Juniperus comunis) Es cefalic, digestiu, sedant, diuretic i eupeptic. Eficac; en trastorns nervisos, mals de cap o histeria. Combat les excitacions i regula la funci6 digesti­ va i digestions lentes. Es prepara en decuit dels fruits o de les branques. Tambe s'utilitza en forma d'oli.

Fonoll

(Foeniculum vulgare) Es estimulant, diuretic, carmi­ natiu, estomacal, expectorant, emenagog, epileptit­ zant, eupeptic i terapeutic. Regula les funcions de l'est6mac, el fetge i els ronyons. lndicat en bronqui­ tis i refredats molt forts, i en les irregularitats de la regla. Es fa servir en infusi6 al 5% de granes (quatre tasses al dia), tambe en decuit i mes rarament en cata­ plasmes. ■

XVIII RONDA VALLESANA

51

EXCURSIONS AMB BTT

â&#x20AC;˘

RELLINARS I EL SEU RODAL

Excursions amb bicicleta de muntanya pels voltants de Rellinars CARLES SANS I RABELLAT

lntroduccio Qui ens havia de dir que la bicicleta tornaria ser un vehicle utilitzat tant pels adults com els petits. La bicicleta de muntanya ens permet repetir excursions i caminades per corriols, camins, serres i planes que abans havfem trepitjat. Aquest nou esport ha rellarn;:at el m6n de les bicicletes i ens apropa a la muntanya amb una eina que permet noves possibilitats. No necessita alts cims per a practicar-la, nomes cal posar-se a pedalar per pistes i camins per descobrir una altra manera d'acostar-se a la natura.

Amb aquests itineraris pels voltants de Rellinars amb bicicleta de muntanya pretenc fer una aproximaci6 als llocs mes interessants de l'entorn del nostre poble. Tot pedalant descobrirem la nostre histo­ ria, les nostres fonts, els nostres paratges i tambe podrem gaudir d'impressionants paronamiques.

He fet una selecci6 entre moltes rutes que ofereix el nostre poble, i les que he escollit estan descrites amb tota mena de details.

Aquestes han estat pensades per fer-les per a _tot tipus de nivell d'aficionat a la bicicleta, malgrat que el terreny de la zona es molt accidentat.

Espero que aquesta guia us ajudi a coneixer racons de l'entorn de Rellinars, emmarcat dins el pare natural de la Sant Llorenc;: de Munt i la serra de l'Obac. No puc deixar de fer una recomanaci6: tingueu cu­ ra en el respecte de la natura.

52

RELLINARS

RELLINARS I EL SEU RODAL

•

EXCURSIONS AMB BTT

ltinerari 1: Les Fonts Les Serres - l'Esglesia Vella - can Cotis - font dels Bullidors - font. de la Presa - l'Esglesia - Fonts de Rellinars - font de Carlets - la Casa­ nova - masia de l'Alzina - el Planet.· Distancia: 15,23 km Desnivell acumulat: 217 m

Fitxa tecnica Temps aproximat: 1.5 a 2 h Dificultat: Baixa

450 400 350 300 250 DESNIVELL (m) 200 150 100 50

10

Perfil alt/metric.

lntroducci6 L'excursi6 dona un tomb per tot el terme de Rellinars, passant per les principals fonts. Sortint de la plac;a de cal Forner l'itinerari trans­ corre per la zona de les Serres fins anar a visitar a l'Esglesia Vella de Sant Pere i Sant Fermi de Rellinars, L'edifici presenta elements de diverses epoques: pre-romanic, S. IX i romanic, S. XI i S. XVII-XVIII. Despres de creuar la riera de Rellinars pel pont de can Cotis ens diri­ girem cap a les Codines fins la font dels Bullidors. Travessarem el torrent de l'Esbarzer on trobarem la font de la Presa. Passarem per davant de la masia de les Farreres i l'Esglesia de Rellinars. A conti-

XVIII RONDA VALLESANA

53

RELLINARS I EL SEU RODAL

EXCURSIONS AMB BTT

nuaci6 visitarem les Fonts de Rellinars i la font de Carlets. Despres d'una curta pujada pendrem la pista planera que va a la masia de l'Alzina amb una magnffiques vistes de Rellinars i la muntanya de Montserrat.

0 km

0.76 km

1.06 km

1.85 km

3,35 km

54

Descripci6 de l'itinerarl

Situats a la font de l'Homenatge (a la pla9a de cal For­ ner) sortim en direcci6 perpendicular a la carretera pel carrer de Vacarisses. Deixem una cruTlla de carrers i continuem recte passant davant de l'era de cal Felip Ne­ ri i una gran alzina. Trobem una altra cru'illa, pero se­ guim recte. Pocs metres mes endavant deixem una pis­ ta a l'esquerra i prenem la de la dreta que fa pujada.

En un revolt de baixada deixem la pista de l'esquerra que va a les Serres i prenem la de la dreta de baixada.

Cent-cinquanta metres mes endavant girem a l'esquerra tot de baixada i transcorreguts una cinquanta metres seguim recte deixant una pista a la dreta que baixa fins la carretera.

Atencio a aquest punt, a prop d'un transformador elec­ tric haurem de prendre un corriol que surt a l'esquerra.

Durant el recorregut deixarem primer un corriol a l'es­ querra i un altre a la dreta. Mes endavant sortim a una pista que seguirem a la dreta de baixada fins a trobar la carretera. Continuem a l'esquerra per la mateixa carre­ tera de baixada.

A l'esquerra trobem una pista amb un retol que indica Esglesia Vella. Podem anar a visitar-la per una pista pla­ nera. Al cap d'uns 750 metres i despres de travessar una cadena arribarem a l'Esglesia Vella de Sant Perer i Sant Fermi. Les restes ens permeten analitzar elements de molt diverses epoques. Desde una pe9a dels segles 11-111, una nau pre-romanica construida als voltants del se­ gle x i una nau romanica del segle x11. Una vegada visita­ da retornem a la carretera pel mateix cami.

Arribats a la carretera continuem a l'esquerra tot atra­ vessant el pont de la riera de Rellinars. Deixem la carre­ tera per la primera pista a la _dreta davant de la masia

RELLINARS

RELLINARS I EL SEU RODAL

4.95 km

6.15 km

7.15 km

8.33 km

9.05 km

9.88 km 10.53 km

11.28 km

•

EXCURSIONS AMB BTT

de can Cotis. Passem davant de la casa de les Codines . i mes endavant deixem dos pistes a ma esquerra i una altre a la dreta que baixa fins una riera.

Des d'aquest punt podem anar a font dels Bullidors tot seguint recte uns dos-cents metres de camf. Una vegada retornats al mateix lloc, creuarem la riera de l'Esbarzer on es troba la font de l'Esbarzer. Mes endavant passa­ rem per les masies de les Farreres i can Gibert de Baix fins passar pel davant de l'esglesia de Rellinars.

Deixem el carrer asfaltat i prenem la pista a ma esque­ rra que ens portara a les Fonts de Rellinars. Seguim la pista principal deixant dues pistes secundaries a ma dreta i una a ma esquerra en un revolt del camf.

Arribem a les Fonts de Rellinars on podrem beure aigua.

A continuaci6 seguirem la pista fins a trobar un embassament. A continuaci6 seguim la pista que va resseguin la riera de Rellinars. Passsarem per una zona de la riera anomenada Banys Susanna.

Girem a ma dreta per una pista que travessa una petita riera i haurem de baixar de la bicicleta. Uns metres mes endavant la pista es converteix en un corriol bastant brut d'herbes. Sortim a un rocater on haurem de tornar a baixar de la bicicleta i creuar la riera. Seguim per un corriol al costat de la riera i sortim a una pista. Uns me- · tres mes endavant trobem la font de Carlets.

Deixem la font de Carlets per la mateixa pista que hem arribat (no s'ha de creuar la riera). Seguim la pista dei­ xant una desviaci6 que surt a la dreta i a continuaci6 el camf comenca a pujar fins el Camp de Tir de Rellinars.

Arribats a un esplanada, agafem un corriol que surt a ma dreta i va paral-lel a la carretera.

Quan arribem a la carretera, l'hem de creuar i agafar un camf que surt del davant cap a la dreta. Passarem pel davant de la Morella Petita (una roca enlairada) tot dei­ xant una pista de baixada a ma dreta. A partir d'aquf la pista transcorre per una zona d'avets amb vistes a la muntanya de Montserrat.

Arribem a la masia de l'Alzina i girem a ma esquerra.

Deixem dues pistes a ma dreta i una a l'esquerra.

XVIII RONDA VALLESANA

55

EXCURSIONS AMB BTT

12.21 km

13.46 km

15.00 km

RELLINARS I EL SEU RODAL

Compte. Haurem de pendre una pista molt poc marcada que surt a ma dreta per una zona plena de pedres. A partir d'aquf seguirem per una pista de baixada que en certs moments es converteix gairebe en un corriol. Mes endavant deixem una pista a l'esquerra i sortim a una altra pista que seguirem recte, deixant-la l'esquerra.

Girem a l'esquerra per una pista que travessa una riera i despres fa molta pujada fins a trobar un carrer asfaltat de la urbanitzaci6 del Planet que seguirem a la dreta passant pel davant de la masia del Planet.

Prenem el carrer de l'esquerra que fa pujada i al final gi­ rarem en el de la dreta. Passem per davant de l'Alzina i l'era de cal Felip Neri i tot recte arribarem al punt de sortida (15.23 km)

ltinerari 2: La Romantica Font del Ginjoler - Casajoana - la Caranada - font del Bose - font dels Bullidors - Font de la Presa

lntroduccl6

L'itinerari transcorre per la serra Gallina al nord de Rellinars. Des­ pres d'omplir les cantimplores a la font de! Ginjoler anirem tot de pu­ jada a la masia de Casajoana pel torrent de la font de la Sala. Una vegada arribats a la masia de Casajoana continuarem pujant fins una forta pujada encimentada anomenada la Caranada. Tot seguit prendrem una pista planera on podrem gaudir de magnffiques vistes de la muntanya de Montserrat. Passarem de baixada per la font del Bose i la font dels Bullidors fins el torrent de l'Esbarzer amb la font de la Presa.

Fitxa tecnica Temps aproximat: 1.0 a 1.5 h Distancia: 10, 71 km Dlficultat: Baixa Desnivell acumulat: 217 m

56

RELLINARS

RELLINARS I EL SEU RODAL

•

EXCURSIONS AMB BTT

500 450 400

350 300 OESNIYELL (m)

250 200 150 100 50

Perfil alt/metric.

0 km

0.9 km

1.61 km

3.30 km

Descrlpcl6 de l'itinerari

Situats a la font de l'Homenatge (a la pla9a de cal For­ ner) sortim en direcci6 perpendicular a la carretera. Gi­ rem a la dreta pel primer carrer que fa molta baixada. Al final del mateix torem a girar a la dreta per un cami de terra fins arribar a la carretera. Creuem la carretera i prenem el carrer que va al nucli del poble de Rellinars.

Segim tot recte, a l'esquerra deixem tres carrers. El car­ rer encimentat baixa fins a trobar un altre que deixarem a la esquerra. Travessem per un pont la riera de Relli­ nars i anem tot recte fins a l'esglesia.

Una vegada passada l'esglesia deixarem el cami de l'esquerra. Uns 250 metres mes endavant trobem la font del Ginjoler a ma esquerra de la pista. Travessem la riera per una de pista encimentada i continuem la mateixa a la dreta.

Deixem la pista principal per una que surt a la dreta i creua una riera. El cam, puja de forma suau. Deixem una pista a la dreta i mes endavant la pista passa pel costat d'una linia electrica i al final de la pujada deixem una pista a la dreta i creuem una petita riera.

Sortim a la pista principal que va a la masia de Casajoa­ na. Girem a la dreta tot de pujada.

XVIII RONDA VALLESANA

57

EXCURSIONS AMB BTT

3.66 km

4.27 km

6.57 km

8.79 km

9.51 km

•

RELLINARS I EL SEU RODAL

Arribats a la masia de Casajoana trobem un safareig on podem veure aigua que ve de la font de Casajoana. Dei­ xem una pista a l'esquerra de baixada i travessarem la cadena per una pista de forta pujada. Mes endavant arribem a la Caraneda que es una forta pujada encimen­ tada.

Uns metres despres de la forta pujada deixem la pista principal i prenem la pista de l'esquerra que planeja.

Durant el recorregut tindrem unes vistes de la masia de Casajoana, de Rellinars i al fons la muntanya de Mont­ serrat.

Seguim per una pista que surt recte de baixada, deixant una a la dreta de pujada. Tot de baixada deixem una pista a la dreta i en un revolt de la pista trobarem la font del Bose (7.22 km). Mes endavant deixem una pis­ ta a l'esquerra i creuem una riera i a continuaci6 una tanca. Seguim tot recte de baixada la pista principal i al km 8.80 trobarem la font dels Bullidors a l'esquerra del cami.

Arribem a una cruilla de camins i prenem el primer a l'esquerra. En aquest punt es troba la font de la Presa.

Travessarem la riera de l'Esbarzer i passarem per les masies de les Farreres i can Gibert de Baix.

Deixem una pista a ma esquerra que hem pres a l'ana­ da i seguirem pel mateix recorregut fins el punt de sorti­ da (10.71 km).

ltinerari 3: El circuit La Casanova - font de Carlets - font dels Llaminers - font de la Bar­ botera - les Boades Velles - les Cases - Casajoana - font def Cantir font dels Bullidors - font de la Presa.

Fitxa tecnica Distancia: 23,23 km Temps aproximat: 2.5 a 3 h Desnivell acumulat: 296 m Dificultat: Mitja

58

RELLINARS

RELLINARS I EL SEU RODAL

•

EXCURSIONS AMB BTT

500 450 400 350 300

DESNIVELL (m)

250 200 150 100 50

10

11

Perfll alt/metric.

lntroduccl6

L'excursi6 transcorre per la part nord-est de Rellinars fent un tomb per les principals fonts de la zona. En primer lloc visitarem la font de Carlets i a poca distancia la font dels Llaminers. A continuaci6 la font de la Barbotera tot de pujada a la pista de la masia de les Boa­ des. Arribats a la les Boades Velles tot de baixada travessarem el torrent d'en Roca i planejarem fins trobar la pista de les Cases. Una vegada a la casa pendrem el camf de la font de les Cases. Despres d'una baixada bastant pronunciada empalmaren amb l'itinerari nu­ mero 2 fins la masia de Casajoana. Una vegada fet un petit descans al davant de la casa prendrem de baixada una pista que ens portara a la cova on es troba la font del Cantir. De tornada passarem per la font dels Bullidors i la font de la Presa.

0 km

1.14 km

Descripci6 de l'itinerari

Situats a la font de l'Homenatge (a la plac;:a de cal For­ ner) prenem la carretera a la dreta en direcci6 a l'Obac tot de pujada. Recorreguts uns 140 metres girem a l'es­ querra pel primer carrer. Deixem una pista a l'esquerra de pujada i donem la volta al camp de futbol i conti­ nuem pel camf principal que porta a la carretera.

Trobem la carretera davant nostre i seguim per un camf estret que surt a ma esquerra que circula per sota la

XVIII RONDA VALLESANA

59

EXCURSIONS AMB BTT

3.01 km

5.00 km

9.53 km

13.56 km

14.17 km

60

•

RELLINARS I EL SEU RODAL

carretera. Mes endavant sortirem a una esplanada i se­ guirem el cami principal de baixada fins la font de Car­ lets (2. 7 km). Tavessem la riera tot de pujada i trobem uns metres mes endavant la font dels Llaminers a la dreta del cami.

Deixem una pista que surt a la dreta que va a la riera de la font del Conill i passem per una petita esplanada de pins anomenat el pla de la Bascula. 150 metres mes endavant deixem el cami de ma dreta que atraves­ sa la riera i que ens portaria a la font del Trull (a pocs metres de la cru'illa situada a l'esquerra del cami). Con­ tinuem per la pista de pujada i mes endavant a la dreta surt un cami que ens portara a la font de la Pedragosa.

En un revolt al final de la pujada des d'on es pot veure la casa de les Boades Velles prenem la pista planera que surt a l'esquerra. Seguim la pista tot travessant una petita riera i prenem a l'esquerra un corriol pie d'herbes amb forta pujada i que hem de fer-lo a peu. Al final sortim a una pista i seguim tot recte; davant nostre podem veure la masia de les Cases.

Sota una torre electrica trobem una pista que agafem a ma esquerra de pujada fins la masia de les Cases. Hem de passar per l'esquerra de la casa per una cami estret que al cap d'uns pocs metres seguirem per un petit cor­ riol que surt a l'esquerra i passa per una zona de ro­ ques. Mes endavant deixem un cami a l'esquerra que baixa i seguim tot planejant per una pista plena d'her­ bes. Al quilometre 12.35 arribem a la font de les Cases situada a la dreta del cami. A continuaci6 el cami co­ menca a baixar i es troba en mal estat.

Al final de la baixada girem a ma dreta davant d'una tor­ re electrica i transcorreguts uns 60 metres trobem una pista en bon estat que seguim a la dreta tot creuant una petita riera.

Sortim a la pista principal que va a la masia de Casajoa­ na. Girem a la dreta tot de pujada. Arribats a la masia de Casajoana trobem un safareig on podem veure aigua que ve de la font de Casajoana. Sense creuar una cade­ na, prenem a l'esquerra un cami de baixada.

RELLINARS

RELLINARS I EL SEU RODAL

16.54 km

21.31 km

22.03 km

•

EXCURSIONS AMB BTT

Deixem una pista a ma dreta que ens portaria a la font del Cantir sitiada a dins d'una cova a uns 300 metres de la crurna. Continuem per la pista principal passant pel davant d'un embassament. Mes endavant traves­ sem un rierol i deixem una pista a la dreta amb una tan­ ca. Seguim de baixada i al kilometre 20.98 trobarem la font dels Bullidors a l'esquerra del camf.

Arribem a una crurna de camins i prenem el primer a l'esquerra. En aquest punt es troba la font de la Presa.

Travessem la riera de l'Esbarzer i passem per les ma­ sies de les Farreres i can Gibert de Baix.

Deixem una pista a ma esquerra i passem pet davant de l'Esglesia. Seguim pel carrer esfaltat i despres de gi­ rar un revolt prenem un carrer a l'esquerra que fa molta pujada. Arribats al poble de Rellinars hem de creuar la carretera i seguir per un camf de terra fins a trobar el primer carrer encimentat que surt a l'esquerra que fa pujada. Al final girem a l'esquerra fins arribar al punt de sortida (23.23 km). ■

Rel/lnars I Montserrat des de la Trona.

XVIII RONDA VALLESANA

61

La historia de Rellinars

LA HISTORIA DE RELLINARS

•

BREU HISTORIA DE RELLINARS

Breu historia de Rellinars MARIA DOLORS MORENO I ALBAREDA

La Prehistoria

Les Farreres I el Gibert.

Si ens hem de limitar al que configura actualment el terme de Re­ llinars ben poca cosa podem dir dels antecedents protohistorics que el formaren. Aixo no obstant, creiem que cal emmarcar els coneixe­ ments arqueologics de les serres que envolten la vall de la riera de Rellinars amb les de Montserrat i la serra de L'Obac, enmig de les quals transcorren els lfmits del poble.

I respecte aquelles, horn coneix prou be els habitatges i restes ne­ olftiques de coves i balmes com les de Colbat6 i can Massana a la muntanya de Montserrat aixi com les de Sant Llorenc;: del Munt i les restes de poblats iberics a la banda de la Mata.

XVIII RONDA VALLESANA

65

BREU HISTORIA DE RELLINARS

�

LA HISTORIA DE RELLINARS

Probablement, si els entoms del Camr Ral haguessin tingut la sort de trobar investigadors fidels i afortunats sobre el camp, podrrem en­ dinsar-nos molt mes en la vida de les coves que voregen la serra de l'0bac: els cingles de la Roca Salvatge, al peu de la Calsina i Casajo­ ana, tot i que no creiem que arribessin gaire mes avail.

Ara, deixant de banda algun fossil d'origen marr, similar als de les argiles i gressos de Marganell i Sant Cristofol i dels trobats a la Ca­ sa de la Pastora de l'0bac, poca cosa mes podem ensenyar.

Tot i aixr, els vestigis tan propers que hem esmentat i la tradici6 posterior ens fa creure que hi hague vida a les coves que s'obren al llarg dels marges de les rieres rellinassenques i en les balmes dels roquetars que encimbellen els turons propers; si no hagues estat ai­ xr poc s'hauria arribat a l'Edat Classica amb una mostra indrgena tan clara com la lauda votiva trobada a l'Esglesia Vella.

L'epoca dels romans: La lauda votiva de Rellinars

Lauda votiva.

66

L'any 1960 fou arrencada de l'al­ tar de l'Esglesia Vella de Rellinars una lapida de gres que formava part del suport de l'altar. Aquesta peQa que es conserva actualment al Museu de Terrassa-Cartoixa de Vallparadrs ha estat datada de fi­ nals del segle II o comencaments del 111 dC. La primera notrcia que es tingue de la seva existencia fou l'any 1902, en una aportaci6 del canonge de Vic, Ramon Portella. 1 L'interes especial amb que fou re­ buda a Terrassa rau en ser una de les poques lapides conservades senceres a la comarca i realitzada en gres semblant al del mateix sub sol on fou trobada. 2 Des del punt de vista merament filologic mereix un comentari a part,

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

•

BREU HISTORIA DE RELLINARS

ja que pot ajudar-nos a comprendre la situaci6 de la regi6. Conte la dedicatoria d'una dona lliure anomenada Marcia Pietas al Deu Hero­ to(us) Ragu. 2 Tot i que el nom de la divinitat a la qual va dedicada sembla esser purament iberic, la factura i composici6 def text i el nom de la dedi­ cant tenen clares influencies de la cultura romanitzada. Respecte al nom del deu, tot i no voler exposar-nos massa, pensem que pot rela­ cionar-se amb les teories formulades per alguns autors3 sobre el su­ fix *Rag-/*Gar-, de clara impromta fbera i testimoniat en les vocalit­ zacions de ciutats i floes com Egara, Segarra, Gava, Garona, etc., i altres divinitats de la Peninsula. Aixo s'adiu for9a be a la ubicaci6 «entre dues aigues» amb la qual se'I localitza habitualment, donat el meandre que forma alla la riera de Rellinars, encerclant el tur6 a mit­ ja al9ada on es troba la vella esglesia. L'afinitat d'aquest nom amb altres del mateix tipus ens podria fer creure que es tractava de la de­ nominaci6 d'un deu indfgena relacionat amb les aigues, divinitats prou frequ_ents en les mitologies pre-romanes. 4

La repoblacio medieval Com ja hem vist, entre la hipotetica existencia d'habitatges prehistories a les coves i balmes i la presencia de pobladors mes o menys esporadics durant els primers segles de la nostra historia, Rellinars tingue vida des dels primers decennis de la nostra era. Ara be, no podem imaginar-nos-en la continui'tat durant la invasi6 musul-. mana: el context geografic de la vall de la riera de Rellinars, a cavall entre el Sages i el Valles, amb camf dreturer cap al Llobregat i amb coils i canals dificultosos vers el Pre-litoral, l'havien de convertir en terra de ningu per for9a.

Si analitzem les fites de reconquesta i repoblaci6 de la Catalunya interior de Guifre el Pil6s, descobrirem que Rellinars es troba ben be al mig d'aquesta lfnia fronterera i es fa dificil determinar qui i com podia habitar-hi realment.

Pensem que les carenes de la Mata fins a les sotalades de Matar­ rodona, la serra de l'Obac i la riera de Rellinars fins al Llobregat, al seu pas per Castellbell, sota Montserrat, marcaren els limits vers la Catalunya interior: aixf enlla9arfem les llegendes i tradicions dels cas-

XVIII RONDA VALLESANA

67

BREU HISTORIA DE RELLINARS

•

LA HISTORIA DE RELLINARS

tells enrunats i perduts de Castellsapera amb les torres de guaita de l'Obac, de Vacarisses, el Casot de Rellinars (potser es pot incloure en la mateixa tradici6 les restes del Rac6), i els mftics castell Marro de Santa Cecflia de Marganell i el castell d'Otger de Montserrat. Tot aixo ens dona una ratlla perfecta que cobrira posteriorment el pas del ca­ mf ral de Manresa per una banda i el camf romeu de coll Cardus per l'altra.5 La mateixa situaci6 de les torrotes, que formen un tasc6 obert vers el riu Llobregat, amb l'Esglesia Vella enmig, ens marca la tenden­ cia del creixement i desenvolupament de la poblaci6 de Rellinars.

A partir d'aquf les llegendes es disparen: les rondalles sobre un moro Ahuma 6 vivint a la balma obrada de la Coma d'Ahuma i la imat­ ge quasi cinematografica de les hosts de Carlemany desplegant-se pel Montcau a fi d'arreplegar els gots escampats per les muntanyes, fugitius d'Almansur, ens poden semblar visions de pel.lfcula.

La veritat degue ser molt mes prosaica. Les valls fins al Llobregat foren encomanades al senyor de Muntanyola el qual es convertira en senyor de Vacarisses i, despres, en !'omnipotent senyor de Montca­ da.7 Tot aquest territori infeudat rebra el nom de Vacarisses gracies al mas originari, avui conegut com la Boada.8 L'aprisionament i rotu­ raci6 de terres al llarg de la riera de Rellinars va fer que s'hi cons­ tru'issin una serie de masos avui perduts gairebe en la seva totalitat9 i que !'antic nom del mas de la Vacarissa es desplaces a l'orbita do­ minada per la masia de l'Obac. En canvi les cases que s'edificaren prop del molf de blat, en la vall formada per l'altra riera, el torrent de l'Esbarzer, mes propera a l'antic nucli eclesiastic prendra el nom de Riu Linars com a sfmbol d'un dels seus conreus mes fructffers.

I fou en aquesta darrera zona on es constituf el nucli urba, al recer def molf del Farreres/Gibert, de la batllia ocupada durant molts anys pels Vila -avui cal Selva- i de la Casa Joana dels Desfar, senyor que adquireixen el poder feudal dels termes de Vacarisses i Rellinars despres dels Montcada.10

La formacio del poble Com ja hem dit mes amunt la rompuda de l'erm als voltants de Carlets, la font dels dels Conills i el torrent de la Saiola no dura gai­ res segles. Les peces de terra i els camps canviaren sovint d'amos i

68

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

v.,

BREU HISTORIA DE RELLINARS

parcers i molts dels masos aviat s'enrunaren. La propietat fou causa de discussions pels lfmits (i no sols els de les terres sin6 tambe els del terme) entre els (mies que pogueren mantenir-s'hi: els descen­ dents dels Vacarissa/Boada, 11 els Obac i la famrlia Alavedra, instal.lada a Rellinars ja a comencaments del segle xv i vinculada amb els Codol de la Noguera.12 En canvi les feixes de l'altra vessant produiren no sols Iii sin6 tambe blat, ordi i vi. Les cases i els parcers s'instaHaren en aquest sector i, tot i que l'Esglesia Vella no pogue formar una autentica sagrera si que la proximitat de la masia de Ce­ llers i el barri de les Codines va donar-li un cert caire de nucli rural.

A partir del segle xvi doncs, Rellinars es ja un autentic poble que viu sobretot de l'agricultura. La majoria de les families s6n aviat pro­ pietaries del terreny on tenen llur llar i d'un petit hortet; d'altra ban­ da, a no ser que tinguin algun ofici artesa, s6n parcers d'algunes de les masies primitives. Les relacions amb els propietaris, pen:>, foren sempre forca paternalistes tenint en compte que tot i el creixement del poble mai s'assolf un nombre gaire elevat de families-habitants.

Si a mitjans del segle xiv, !'any de la pesta negra, Rellinars tenia 20 focs13 en el primer cens complert de I'Ajuntament de Rellinars14 sols hi ha un total de 519 persones. Creiem que, en definitiva, aquest nombre no es sobrepassa mai, ans al contrari. A finals del mateix segle xix moltes vinyes desapareixen i la producci6 de les fassines i molins resta perjudicada per la perdua dels mercats exteriors.

Per aixo, !'augment de poblaci6 durant els segles xv11 i xv111 fou lent i escas: la limitaci6 de les terres de treball (sempre en mans d'unes determinades masies), la manca quasi total d'algun tipus d'industria que permetes la instaHaci6 d'artesans i gent d'ofici i tambe les difi­ cultats de comunicaci6 i la inseguretat del cami ral llegendariament poblat pels bandolers, no podien atraure massa pobladors.

Tambe les guerres carlines es feren sentir al voltants de Rellinars.

Consta que durant la primera anomenada dels Set Anys moriren al coll de Gip6 el general! Bofill, parent del general Jovellar, i un capita que foren enterrats al cementiri de l'Esglesia Vella. Des d'aleshores, i quasi com sempre, les manifestacions exteriors han surat forca pla­ cidament damunt la pau rellinassenca i els esdeveniments no han afectat gaire la nostra poblaci6.

De fet, la ignorancia respecte al poble de Rellinars s'ha mantingut fins als nostres dies quan la millora de comunicacions i el retorn

XVIII RONDA VALLESANA

69

BREU HISTORIA DE RELLINARS

•

LA HISTCRIA DE RELLINARS

com a estiuejants d'alguns d'aquells «fills prodigs» que van haver d'emigrar molts anys abans i les fortu"itats de les inquietuts moder­ nes han fet recordar que Rellinars, a la serra de l'Obac, es un poble mes, a cavall del Valles Occidental i del Bages. ■

Notes 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

70

La primera not1cia es del 1902, del canonge de Vic Ramon Portella. ll-lustraci6 Ca­ talana, 1908. Veure Acta de la Reuni6 de Junta de la Junta Municipal de Museus del 4 de gener del 1978.

Vg. interpretacions a FABRE, G., MAYER, M. i RooA, I. Epigrafia romana de Terrassa.

Terrassa, 1981, on despres d'afirmar que la lauda est� feta amb un «gres local, semblant al que s'explota actualment als voltants de Rellinars• ens diuen que «la raresa que sembla esser la nota dominant a tot l'ep1graf, es especialment palesa en el nom de la divinitat invocada. Es tracta d'un primer testimoni d'un deu amb aquest nom... es a mes una de les poques vegades que apareix un nom d'un deu ind1gena amb H inicial, la qual cosa es indici d'un cert grau de romanitzaci6... • MASDEU CASTELLET, Ramir. Els primers mil anys d'una ciutat: tgara (de /'any 300 ac at 700 dC, per1ode iberic, roma i visigotic). Butlleti del CET num. 122. abril-juny 1966, p. 251. I tambe opinions del Dr. Pere Pericay.

BERMEJO, J.C. Mitologfa y mitos de la Hispania prerromana, 2. 1986.

ABADAL, Ramon o'. Els primers comtes catatans. Ed. Vicens Vives, 1980. Vg. pl�­ nol a les p. 82-83.

FAURA, J.M. Historia de ta serra de l'Obac. P. 32.

Guillem I de Muntanyola, de Vacarisses o de Montcada, mart el 1039-1040. Gran Encictopedia Catalana.

El canvi de nom i l'evoluci6 de la masia es poden seguir en diversos autors: Mo-RENO 1 ALBAREDA, M. Dolors. Rellinars, p. 38; FAURA, J.M. op. cit., p. 24 Vg. article sobre Masies de Rellinars a aquesta mateixa edici6.

El 1358 fou venut pel rei Pere IV a Jaume Desfar.

El cognom primitiu es mantingue fins a mitjans del segle xv com a minim; el canvi es deu a la uni6 amb els de can Boada de Terrassa.

VALLS PuEvo, J. Els cingles de Vacarisses. XV Ronda Vallesana. P. 28.

FAURA, op. cit., p. 22 Arxiu Municipal de Rellinars. Cens 1860.

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

-­ �

L'ESPLUGA DE L'ANDAL6

L'espluga de l'Andalo (Una anecdota de la Guerra Civil) RICARD RIBERA I AYMERIC

L'espluga de l'Anda/o.

L'espluga o balma de l'Andal6 es una cova natural que es troba just sota la cru'illa de dos camins: el que es dirigeix des del poble fins a les Fonts i el que porta a les Cases, formant part de la llera d'un rierol sense aigua des de fa molts anys, exceptuant el desem­ bre de 1996. El nom de l'espai ve donat per la famflia que conreava les terres dels voltants. Aquesta cavitat esta tancada, en la seva part exterior, per una construcci6 fon;a deteriorada que vindria a re­ produir la facana d'una casa. tothom recorda haver vist aquest indret tal com es troba a l'actualitat, i de les seves possibles funcions horn Ii atribueix la de ser un habitacle per descansar de les tasques del camp.

Pero mes enlla d'aquesta descripci6, alguns habitants de Rellinars encara recorden l'espluga per uns fets que succe"iren cap a finals de

XVIII RONDA VALLESANA

71

L'ESPLUGA DE L'ANDAL6

LA HISTORIA DE RELLINARS

la Guerra Civil, durant la retirada de l'exercit republica. Les fonts s6n a voltes confuses, quan no divergents, sobre aspectes col-laterals dels esdeveniments. Les persones consultades tenien entre deu i quinze anys quan visqueren aquest succes.

Amb bona part de joves i homes mobilitzats al front, al poble hi vi­ vien les dones, els nens i aquells que per questions d'edat no ha­ vien estat cridats a files. Amb la retirada del bandol republica, els co­ mentaris que arribaven sobre el comportament dels soldats -a mig camf entre la realitat i la llegenda negra- feren que la majoria d'ho­ mes que restaven al poble busquessin llocs on amagar-se, mentre aquesta es produ'ia. A l'espluga de l'Andal6 s'hi aixoplugaren tres o quatre homes grans i algunes famflies, amb forQa canalla, que aban­ donaren llurs cases i romangueren al voltant d'una setmana en aquest indret, i tambe una parella de Barcelona. Tot sembla ser que hi anaren bona part dels habitants de !'actual carrer d'Heribert Pons i alguns de la zona anomenada el Serrat, que s'hi establiren amb pa­ Ila, algun matalas i mantes, i que la majoria es quedaven a dormir.

Encara que la xifra de persones no es del tot clara i aquesta podria ser mes redu'ida.

Un dia, una noia en tornar a l'espluga despres d'una sortida al po­ ble per anar a cercar aliments va ser seguida per un grup de mili­ cians; aquesta, en sentir els crits perque s'atures, corregue esporu­ guida i porta els soldats fins a l'amagatall. En arribar es visqueren moments de tensi6; tots foren obligats a sortir a fora i els milicians els feren diverses preguntes mentre els encanonaven amb els seus fusells. Despres de la confusi6 i els temors, els soldats abandona­ ren l'indret sense mes. ■

72

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

•

LES MASIES DE RELLINARS

Les masies de Rellinars M. DOLORS MORENO I ALBAREDA

La Boada Vella

Amb aquest article us volem donar a coneixer els noms i la situa­ ci6 de les primeres cases i famflies que formaren !'actual poble de Rellinars. Hem volgut mencionar no nomes les que horn inclou ac­ tualment dins el terme, sin6 tambe d'altres ben properes que en al­ gun moment de la historia hi han figurat o be que hi han estat direc­ tament vinculades per questions de parentiu i altres raons geografiques.

De fet, la configuraci6 del terme de Rellinars i la seva distribuci6 comarcal ha estat font d'innombrables discussions i actes al llarg de diversos segles, en especial, els seus lfmits amb Vacarisses.

Aquest problema ja fou reconegut pel Consell Comarcal del Valles Occidental quan diu que «la lfnia divisoria amb les altres comarques no segueix exactament els lfmits naturals, i aixf, pel nord, bona part

XVIII RONDA VALLESANA

73

LES MASIES DE RELLINARS

• '

LA HISTORIA DE RELLINARS

del terme de Vacarisses i tot el terme de Rellinars queden geografi­ cament al vessant del Bages, i en canvi, un fragment del terme de Mura queda en el vessant vallesa... ». 1 Exceptuant les primitives masies, algunes amb molts segles d'an­ tiguitat, la majoria de liars, especialment les que formen el nucli urba i els seus voltants, foren creades a partir del segle xv111, epoca en la que el poble assolf el maxim nombre d'habitants. Aixi el primer padr6 conservat, el de 1857, conte 490 habitants (cal extreure 2 o 3 transeunts) que viuen en el poc mes d'un centenar de cases habita­ des que formen el poble. Aquestes cases pertanyen -en propietat­ a menys de 40 famflies diferents. Em sembla molt important desta­ car aquest fet perque aixc> ens permet fer-nos una idea fon�a clara del cercle tancat i quasi endogamic que suposa la vida a Rellinars.

Uns setanta anys despres, segons el padr6 d'edificis i habitatges del 1921, el nombre de propietaris de families diferents es tan sols d'una vintena mes.

Les peculiars caracteristiques geografiques del poble de Rellinars han propiciat que el poblament s'extengues als marges de les seves rieres en zones fon;:a ben delimitades per aquestes. Aixi, trobem que el podem distribuir en quatre grans zones que es desprenen d'a­ questa configuraci6.

Les primeres masies El primer nucli

Seria el mes antic format al llarg del torrent d'en Roca i el torrent de la Saiola fins a la confluencia amb la riera de Rellinars; va des del primitiu mas de la Vacarissa (avui la Boada/les Boades) fins a la cor­ ba que descriu la riera sota l'Obaga de la Casanova.

Aquest sector no es veie gaire afavorit en l'explotaci6 del terreny i es troba aviat despoblat; aixo fa que, actualment, estigui format gai­ rebe per masies enrunades o desaparegudes si be hem d'exceptuar el nucli de Les Cases i la ja anomenada masia de la Boada que fou la que dona nom al poble de Vacarisses i marca els limits entre aquesta poblaci6, part del terme de Mura i Rellinars.

Podem aventurar alguna hipotesi sobre l'efimera sort d'aquests masos: en primer lloc els senyors de Vacarisses, Muntanyola i de

74

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

•

LES MASIES DE RELLINARS

Montcada no degueren habitar mai en les terres rellinassenques que els hi pervingueren arran de l'obra de repoblaci6 de la Catalunya inte­ rior. Les encomanaren a petits quasi-propietaris que foren qui les aprisiaren i romperen l'erm; aquests es van veure, per tant, mancats de la protecci6 forta que exigien Lines terres tan ferestegues (pen­ sem, per exemple, en la Coma d'Ahuma, les dues Saioles, sota el cingle de la Roca Salvatge) i ensems tan properes al trafic del camr ral. I encara que no podem oblidar la duresa de les condicions de vi­ da d'aquells temps, val a dir que nomes alguns aconseguiren enfor­ tir-se i resistir; aixi, els Alavedra, a finals del segle xv, s'havien esta­ blert a les Cases, havien llogat el mas i les terres de la Vacarissa, compraren el mas de la Sala i seguiren mantenint relacions no no­ mes amb els Codol de la Noguera de Vacarisses, d'on procedien, si­ n6 que ampliaren els lligams amb les Farreres de Rellinars i el mas Puig de la Baima de Mura. 2 Poques families com ells, sense l'ajut ancestral, pogueren sobreviure per ells mateixos sota el serrat de les Ginebreres.

Mas de la Vacarissa/Boada: cognoms documentats el 1002.3 Mas de les Cases: documentat el 1405 (aprisionadors). 9 Mas de les Casaletes/Casalets: fdem.

Mas de Carlets: probablement el mateix que Casalets.

Mas Alavedra: documentat el 1549.4 Mas Calsina Subirana/Jussana: documentats vers 1130.� Mas Saiola: documentat el 1362. 6 Mas Coma d'Ahuma; habitat el 1229. 7 Mas Sala: documentat el 1405 (aprisionadors).8 Mas Puig: documentat el 1446.9 Mas Nou: igual que el mas Puig.

El segon nucli Format gairebe al mateix temps que el sector anterior, inclou tota la zona compresa entre els dos marges del torrent de l'Esbarzer fins a trobar la riera de Rellinars prop del barri de les Codines.

Aquest sector fou molt mes afortunat que !'anterior ja que estava ocupat no nomes pels mases aprisiadors i latifundistes, sin6 tambe per les «forces vives» del poder feudal i les classes comercials i, per tant, mes fortes, economicament parlant, del terme. En aquesta zo-

XVIII RONDA VALLESANA

75

LES MASIES DE RELLINARS

• .

LA HISTORIA DE RELLINARS

El G/nebral.

na hi havia el moll de blat, hi vivia el «baiulus», van habitar la Casa­ jussana del Castellet i dels Desfar despres ... Aixo provoca ensems que al seu voltant es forges el que constituira el nucli urba i els ca­ rrers de !'actual poble de Rellinars.

Mas Casajoana: anterior a 1434. 10 Mas Raco:? · MolT Farreres/Gibert:·anterior al 1185. 11 Mas Vila/Selva: documentat el 1420. 1 2 Mas Godines: documentat el 1414. 13 Esglesia Vella: lapida del s. 11, nau pre-romanica.

Als voltants d'aquestes cases es formaren diferents barris com el de les Codines, l'Esglesia Vella i el case urba prop de cal Selva. Es possible que el barri de les Codines formes part de la sagrera de l'Esglesia Vella, igual que la masia del Salles. Caldria estudiar amb mes profunditat tota la zona de l'Esglesia Vella i els seus orfgens.

76

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

â&#x20AC;˘

LES MASIES DE RELLINARS

El tercer nucll

Centrat especialment en el mas del Cellers i formant part, potser, de la Sagrera, es crea tot remuntant el torrent del Cellers i el de les Pasteres. El seu desenvolupament es molt irregular i desigual ja que es basa simplement en la puixarn;:a i interessos dels Salles.

Mas Cellers/Salles: documentat el 1430. 14 Barri del Pujolet: documentat el s. xix.

Mas Ginebral:?

Mas cal Manel.

Mas Llobatones.

El quart nucll

Es forma a partir de finals del s. xv111 i comen<;:aments del xix en els limits amb Vacarisses, al llarg de la riera de l'Alzina. Es nodreix basi­ cament de families provinents de la poblaci6 ve'ina que s'instal-laran en aquesta zona i s'escamparan a l'anomenat Peu de les Serres.

La Farinera Mas Planet Cal Feliu Cal Gat Mas Rutllat Cal Joan/cal Meri Cal Basso Cal Cintet Mas Felip-Neri, etc.

Fora .del terme, pero en aquest sector i que pertanyen actualment a Vacarisses: Mas Alzina Mas Sanana* Mas Codol de la Noguera (avui can Codol)* Mas Lleonart (abans can Codol)* Mas Cortopio Mas de les Vendranes

XVIII RONDA VALLESANA

77

LA HISTORIA DE RELLINARS

LES MASIES DE RELLINARS

Les cases pairals En aquest apartat us volem numerar les liars que configuraren el terme de Rellinars amb el seu aspecte mes genui, o sigui les cases de pages que integraven el poble a finals del segle passat i, mig en­ runades o be utilitzades com a simples coberts, existien encara a co­ menc;:aments del segle xx, abans del boom arquitectonic que suposa la construcci6 de residencies d'estiueig.

La numeraci6 que seguirem (abans del nom de la masia) es la que va crear l'Ajuntament quan configura el Raval, com a carrer unic, comprenent totes les cases del terme. Aquesta numeraci6 es la que encara podem veure avui en algunes cases i es troba al padr6 d'ha­ bitants, per primer cop, el 1888. S'ha modificat molt poc fins a !'ac­ tual nomenclatura dels carrers: s'afegiren algunes cases, sobretot ja despres de 1939, pero, en linies generals, es mantingue for<;:a esta­ ble. La numeraci6, com veurem, comen<;:a pel canto de Montserrat i va donant la volta pels diferents indrets habitats.

Cal dir que hem utilitzat tambe els censos d'habitants que figuren a l'Arxiu Municipal des de l'any 1857 perque, tot i que no inclouen el mateix ordre i numeraci6, permeten seguir mitjanc;:ant la genealogia, l'evoluci6 de les masies. No sera aquest, pero, l'objectiu del nostre treball ja que considerem que l'explicaci6 del nom i la vida de llurs habitants mereixen consideracions mes extenses.

1. El Planet 2. Cal Feliu 3. Cal Tremp6 4. Cal Gat 5. Cal Rutllat 6. Cal Joan 7. Cal Meri 8. Cal Bass6 9. Cal Cintet 10. Cal Felip-Neri (num. actual) . 11. Cal Galet 12. Cal Tirots 13. Cal Felip-Neri/el Forn 14. Cal Pastoret

78

15.

16.

17.

18.

19.

20.

21.

22.

23.

24.

25.

26.

27.

28.

Cal Rectoret Cal Vermell de Dalt Cal Bernat Cal Tomas Cal Ponet Seuba/cal Roma Cal Masferrer Ca l'Arcls Cal Navarcles Cal Domingo Cal Quico Cal Vermell de Baix Cal Gic del Jan Cal Vistas Deshabitada (S. XIX)

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

•

LES MASIES DE RELLINARS

Les Cases.

29.

30.

31.

32.

33.

34.

35.

36.

37.

38.

39.

40.

41.

42.

43.

44.

45.

46.

47.

Cal Xac6 Deshabitada (s. XIX) Cal Villar6 Cal Genesca/cal Joan de Deu Cal Tano Cal Formatger Cal Massana Cal Vacarisses Cal Tande Cal Fills Cal Barrolis Cal Gall Cal Recader Cal Corrots Cal Mateu Ca l'Enva Deshabitada (s. xix) Ca l'Enva de la Volta Ca l'Obrer

XVIII RONDA VALLESANA

48. Cal Selva 49. Cal Tofol de Baix 50. Deshabitada (s. XIX) 51. Enrunada (s. xix) 52. Ca l'Andal6 53. Deshabitada (s. xix) 54. Cal Cardona/cal Pillo 55. Deshabitada (s. XIX) 56. Cal Sastre 57. Ca l'Espardenyer/cal Gaspar 58. Cal Tam�s 59. El cafe 60. Cal Mele 61. Cal Noial 62. Cal Planta 63. Deshabitada (S. XIX) 64. Cal Fluviols 65. Cal Geperr6 66. Ca la Cristina

79

LES MASIES DE RELLINARS

67. Deshabitada (s. XIX) 68.Cal Jep 69.Cal Marimon 70. Ca la Madrona 71.Cal Valenti Tarres 72.Cal Gallina Vella 73.Ca la Sofia 74. Ca l'Anton 75. Deshabitada (s. XIX) 76. Deshabitada (s. XIX) 77. Casa Nova 78. La Boada 79. La Boada 80. Enrunada (s. xix) 81.Casajoana 82. Cal Batista (Les Cases) 83. Les Cases 84. Enrunada (s. xix) 85. Moli - la Fabrica 86. Esglesia-Rectoria 87. Enrunada (s. xix) 88. El Gibert de Baix 89. Les Farreres 90. Les Farreres 91. El Gibert de Dalt 92. El Rac6

.. v;;,

LA HISTORIA DE RELLINARS

93. El Ginebral 94. Deshabitada (s XIX) 95.Cal Marco 96.Cal Manel 97.Cal Pau Salles (El Pujolet) 98. El Pujolet 99. El Pujolet 100. Deshabitada (s XIX) 101. Deshabitada (s XIX) 102. El Salles 103.Cal Pere Salles 104. Les Llobatones 105.Cal Ganapia 106. Ca l'Endevinaire 107.Can Cotls 108.Cal Teixidor (Les Godines) 109. Les Godines 110.Cal Fermi (Les Godines) 111.Cal Pere Vaquer 112.Cal Nen 113.Cal Nasi 114. Cal Moixons 115.Cal Pau 116.Cal Barret 117. Cal Liobet â&#x2013;

Les Boades, amb el Castell de Boes I el Pal/er de Tot /'Any al fons.

80

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

'V'il

LES MASIES DE RELLINARS

NOTES 1.

La comarca def Valles Occidental. Sabadell-Terrassa: Consell Comarcal del Valles Occidental, 1990.

2.

MORENO, M. Dolors. Rellinars. P. 38-40. I el treball inedit •Els Alavedra•.

3.

FLOTATS I LLAGOSTERA, Antoni. Vacarisses. P. 20.

4.

Aixo no obstant, el cognom es troba documentat ja a comeni;aments del segle xv.

Vegeu nota 2.

5.

6.

7.

FAURA, JM. Historia de la Serra de l'Obac. P. 30.

FAURA. Ibid. P. 32.

8.

9.

10.

11.

Vg. MORENO, M. Dolors. Obra inedita •Els Sala,.

MORENO, M. Dolors. Op. cit., p. 35.

FAURA. Ibid. P. 22.

MORENO, M. Dolors. Op. cit., p. 40.

ACA, Alf. I. NOm. 393. MORENO, M. Dolors. Op. cit., p. 33.

12. Vers aquesta data es •baiulus, Francese Vila. A partir del segle xvi canvien els cognoms per Selva, mitjancant el casament d'una pubilla. MORENO, M. Dolors. Op. cit., p. 48.

13. MORENO, M. Dolors. Op. cit., p. 44.

14. MORENO, M. Dolors. Op. cit., p. 43. * VALLS PuEvo, J. Els cingtes de Vacarisses (XV Ronda Val/esana). Sabadell: Uni6 Ex­ cursionista de Sabadell, 1994, p. 21-35.

XVIII RONDA VALLESANA

81

OPUS SPICATUM

•

LA HISTORIA DE RELLINARS

Opus spicatum ANDREU DAUDER

Aproximacio historica Des de temps immemorials, la disposici6 i conformaci6 de l'apa­ rell mural han estat la base constructiva com a element sustentant de l'arquitectura tant civil, religiosa com militar. Coneixem des de l'antiguitat diversos tipus d'obra, entre les quals l'opus spicatum, ja emprada pels romans, realitzada amb peces tallades oposant-les unes contra les altres i sense presentar resquicia i no tent aixi ne­ cessaria la cimentaci6 entre les diverses parts. L'opus incertum, feta amb grans blocs de pedra, constru'ida per ma d'obra barata aportada per l'esclavatge obtingut en les diverses invasions militars. L'opus sectile, estructurada amb grans pedres disposades en forma geome­ trica, una d'aquestes, encara que amb peces mes redu'ides, es !'opus spicatum. En aquesta, la col-locaci6 dels carreus aplanats es distribueixen en forma obliqua en espina de peix o espiga de blat.

S'emprava tant en la part externa com en la interna i constava gene­ raiment de dues o mes filades, cap<;:ades per una altra en disposici6 horitzontal. L'interior .del mur era farcit per I' opus emplencton, que ajudava a conjuntar els pedruscalls i la massa del mur.

Pel que fa a la localitzaci6, aquesta es molt frequent al Rossell6 i a l'Emporda. A Rellinars l'hem trobada a les Cases, construcci6 del segle xiv i al Rac6, mas del qual no ens consta la dataci6. Trobem tambe una paret de contenci6 en una feixa a Matarrodona, que no sembla guardar mes utilitat que el de suportar un marge destinat al conreu. A poca distancia hi ha el magnific aparell d' opus spicatum de l'Obac i el de Serrallarga, aixi com el de l'Espluga, formant part d'una balma obrada d'origen incert.

Si intentem fer historia d'aquesta presencia entre nosaltres caldria recordar que les tropes musulmanes van travessar l'estret de Gibral­ tar !'any 711, enfrontant-se amb l'exercit visigot al camp de batalla, en el qual va desapareixer l'ultim monarca visigot (Don Rodrigo) pro­ vocant, per consequencia, una total dispersi6 de les seves forces.

82

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

•

OPUS SPICATUM

Opus splcatum.

Aquesta acci6 va ocasionar que els invasors s'estenguessin al llarg de tota la penfnsula. Al cap de pocs anys, entre el 717 i el 720, ja ocupaven les terres catalanes. Els sarra'ins van continuar la seva campanya cap a Europa i van ser derrotats el 722 per Carles Martell.

Despres de diversos pactes, a consequencia dels quals alguns his­ panogots van quedar-se i d'altres van haver d'emigrar a Italia. La im­ mensa majoria dels camperols van ser obligats a fugir cap a les valls pirinenques, d'on mes tard, cap els segles v111, 1x i x, varen anar des­ plac;:ant-se a les comarques septentrionals de Catalunya, com el Sa­ ges i el Valles, assentant-se a Sant Llorenc;: Savall, la serra de l'Obac, Montserrat i d'altres. Aquest fet ens explica que la nostra co­ marca fos lloc privilegitat d'aquest tipus de tecnica constructora. Pel que fa a les dates d'aquestes restes, sempre hi ha hagut una tendencia a determinar-les en l'epoca pre-romanica (segles v11, v111 i 1x) i es de tipus eminentment religi6s, afectant tambe l'art civil de l'epo­ ca i deixant la seva empremta en diverses fortificacions. Hi ha, per tant, una tendencia a considerar d'aquella epoca construccions mo­ destes de caire popular, sobretot en el medi rural, i que molt proba­ blement corresponen a temps posteriors. Tots coneixem I' opus spi-

XVIII RONDA VALLESANA

83

OPUS SP/CATUM

•

LA HISTCRIA DE RELLINARS

catum dels mases del segle xiv (les Cases) i, fins i tot ,del segle xv11.

Diversos historiadors (Vall i Ferrando) han escrit al respecte i s'han fet diverses hipotesis de treball per tal d'aclarir la finalitat o motius pels quals s'han bastit tots aquests tipus d'obra. S'han addu'it mo­ tius d'ordre simbolico-religi6s, de reforc;ament dels murs i, per tant, d'un sentit de defensa militar. Aquesta darrera hipotesi es dificil de mantenir, per la ra6 que aquesta construcci6 es poc prodigada en les fortaleses de totes les epoques, tot i tractar-se de moments difi­ cils i de constants invasions. D'altra banda, hem de preguntar-nos quin sentit tindria la seva presencia i utilitzaci6 en alguns marges de contenci6 de conreus.

Nosaltres abundem en la interpretaci6 que fan alguns historiadors, atribuint un sentit simbolic pel qua!, els cristians desposse'its de les seves terres, perpetuarien amb I' opus spicatum el sentiment de per­ tinenca al m6n cristia i ho expressarien en la forma en que ho feien ja en temps roma, quan l'espina representava un sfmbol (peix en grec correspon a les inicials de Crist) d'allo que volien continuar es­ sent. Aixo ha estat per a nosaltres un senyal que hem anat rebent al llarg del temps i de diverses generacions, i que continua essent un enigma prou estudiat, prou debatut, pero que encara requereix noves investigacions. ■

Bibliografia 1.

2.

CRuANYES. Historia de Catalunya. 1 vol.

DEuLoFEu, A. L'Emporda, bressol de /'art romanic. Barcelona: 1961.

3.

GARCIA PINOL, R. Rutas Medievales. Barcelona: UAB, 1974.

4.

JuNYENT, E. L 'arquitectura religiosa a la Catalunya Caro/Tngia. Barcelona: Real Aca­ demia de Buenas Letras, 1963 VALL R1MBLAS. Opus spicatum al Valles. Sabadell: 1975. [opuscle]

5.

84

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

• .

SANT PERE I SANT FERMI

Sant Pere i Sant Fermi de Rellinars JOSEP MARIA MASAGUE I TORNE

Nau de mlgdla des de llevant.

Podem observar les dfferencles dels tres spare/ls sobre obertura de l'absls.

Descripcio arquitectonica L'esglesia vella de Rellinars, Sant Pere i Sant Fermi, es situada als afores _de la poblaci6 actual, en una zona elevada sobre l'engor­ jat que forma la riera de Rellinars. L'acces es fa per la carretera que, sortint de Rellinars, ens mena a Castellbell i el Vilar; just abans de passar el pont que franqueja la riera, surt a ma esquerra el cami in­ dicat que ens porta, despres d'uns 800 metres, a l'antiga parroquia.

L'edifici, actualment molt malmes, presenta una gran complexitat arquitectonica, fruit de les diferents modificacions, enderrocs i am­ pliacions que horn ha realizat al llarg dels segles per adaptar-lo a les necessitats de cada moment. Per fer una lectura ordenada d'aquest

XVIII RONDA VALLESANA

85

SANT PERE I SANT FERMI

• '

•

LA HISTORIA DE RELLINARS

•

edifici, desglossem la seva cronologia constructiva en sis fases, de manera que cada una sigui la mes representativa del seu moment, les quals descriurem seguint un ordre de mes antic a mes modern.

La primera fase la detectem en una estructura, la funci6 de la qual ens es desconeguda, i que molt possiblement anava lligada a alguna construcci6 anterior a les existents avui. Aquesta estructura, que horn anomena fals transsepte, es constitu'ida per un cos de planta trapezo'idal i una exedra, actualment mes alt que ample, amb tot l'aspecte d'una torre escapcada, tot i que nomes correspon a aques­ ta fase la part baixa, aproximadament les dues terceres parts de l'alcaria, dels murs de migdia, del de tramuntana i del de llevant amb les restes de l'obertura de l'exedra o, perque no, d'un possible absis. Aquesta exedra o absis es de petites dimensions, actualment nomes se'n conserva l'arrencada del costat nord-est, dins l'obra de les ampliacions posteriors; tanmateix, aquestes restes existents no ens permeten donar amb seguretat la tipologia. Nomes una prospec­ ci6 arqueologica de l'entorn immediat ens podria donar alguna dada que ens facilitaria la comprensi6 d'aquesta estructura.

De la illuminaci6 de l'interior d'aquest espai nomes resta una fi­ nestra al mur de migdia, la qual es d'un sol biaix amb una obertura molt redu'ida pel costat de fora. Aquesta petita obertura te per llinda una pedra monolltica amb l'arc directament tallat.

L'aparell dels murs es fet, fins sobre la finestreta, amb pedra de paredar de diverses mides i disposada en filades horitzontals no gai­ re uniformes. La pedra, tot i que es molt desgastada pel temps, sembla haver estat retocada amb la maceta per aconseguir un para­ merit mes o menys pla. Les pedres de les cantonades s6n de mida una mica mes gran i presenten un treball mes acurat. Aquest aparell continua pel mur de llevant i sobrepassa l'alcaria de l'arcada de l'exedra en una filada, la qual marca, en la uni6 amb l'aparell poste­ rior, un suau pendent que te el punt mes alt a la meitat de l'arc de l'exedra i descendeix cap a la facana de migdia, tambe intu'im aquest pendent a l'altra meitat, tirant aigues a tramuntana, tot i que queda tapat per les estructures exteriors.

La segona fase consisteix en la construcci6 d'una nau adossada al cos trapezo'idal que, malgrat petites desviacions, podem conside­ rar rectangular, tot i que cal fer un especial incfs en la uni6 forcada d'aquesta nau amb l'estructura preexistent, que tal vegada podria in-

86

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

•

SANT PERE I SANT FERMI

dicar que en la construcci6 s'aprofita alguna altra estructura exis­ tent. Tambe sembla que en aquesta fase es va construir l'arcada de comunicaci6 entre el cos i la nau i la que emmarca l'obertura de l'exedra o absis. Aquestes dues arcades s6n ultrapassades.

No s'ha individualitzat cap aparell que es pugui vincular d'una ma­ nera clara a aquesta fase, tot i que molt possiblement les restes aparents a la part baixa del mur de migdia de la nau, que descrivim en la fase seguent, podrien pertanyer a aquesta fase.

La tercera fase es simplement una remodelaci6 de l'edifici exis­ tent, en la qual es cobreix la nau i el cos trapezo'idal amb una volta de can6 seguit feta amb pedres mes o menys planes i disposades en forma de plec de llibre. La construcci6 de la volta del cos trapezo'i­ dal obliga el sobrealc;ament dels murs d'aquest cos, mantenint els dos vessants, pero, a un nivell superior. Per aguantar aquesta volta es regruixa el mur de tramuntana mitjantc;ant arcs formers, dos de mig punt a la nau i un altre al cos trapezo'idal. El mur de migdia es mes complexe, el tram del cos trapezo'idal es reforc;at tambe amb un arc former de mig punt; el tram de la nau presenta, en principi, un gruix suficient per resistir el pes de la volta, tanmateix pero, mostra diferents discontinu'itats aparents pel costat de fora, prop del cos al qual s'adossa, on podem observar dues juntes verticals, les quals descomposen la part baixa del mur en tres trams. A partir de l'alc;a­ da de 1,40 metres desapareix la mes occidental, i a uns 2 metres aproximadament s'unifica tot el mur de la nau fins el cos trapezo'idal.

Als 3,20 metres s'unifica tot el parament, el de la nau i el del cos trapezo'idal, tot i que mes amunt torna a diferenciar-se aquest.

Aquestes discontinu'itats ens indiquen les diferents ensorrades i pos­ teriors reconstruccions que ha sofert el mur fins arribar als nostres dies. La separaci6 de les dues juntes podria suggerir l'existencia d'un pas o porta, eliminat en la reconstrucci6.

La part exterior de la coberta de la nau es feta amb lloses a doble vessant, i fou descoberta en les obres de consolidaci6, que es realit­ zaren els anys 1975-77, sota !'actual coberta.

A la volta del cos trapezo'idal podem veure les empremtes de les canyes que van formar part del cindri, que en va facilitar la construc­ ci6. Les canyes, en aquest cas, es presenten entreteixides.

L'acces a !'interior de la nau l'haurTem de situar, durant aquesta fase, al mateix lloc on es emplac;ada avui, tot i que !'actual porta es

XVIII RONDA VALLESANA

87

SANT PERE I SANT FERMi

•

LA HISTORIA DE RELLINARS

una modificaci6 posterior. La poca llum que il-luminava !'interior de l'edifici sembla que es concentrava, gairebe tota, a la porta; la resta eren els petits punts de llum que donen l'ull de bou situat sobre l'ab­ sis i la finestreta del mur de migdia, tots dos dins el cos trapezo"idal; tambe es possible que existfs alguna finestra als murs de tramunta­ na i de ponent.

L'aparell d'aquesta fase es caracteritza per ser mes ordenat i ser fet amb pedres de paredar, mes grans i regulars que les de la prime­ ra fase, disposades en filades horitzontals forca uniformes. Aquest aparell ocupa quasi tota la llargaria del mur de migdia de la nau, molt clarament a la part alta del mur i envoltant la porta d'acces, pero no es tan clar a la part baixa del mur prop del cos trapezo"idal, i continua per la fac;:ana de llevant per sobre l'absis, fins a definir les vessants d'una coberta anterior a !'actual, la qual queda dibuixada amb el canvi de material.

En el tram que es correspon amb el cos trapezo'idal de la fac;:ana de migdia, l'aparell es coronat per un fris format per dotze fornfcules de forma rectangular, cada una de les quals es separada de !'adja­ cent per una pedra disposada verticalment, i s6n limitades superior­ ment per una filada de pedres de forma allargada i de poca alc;:aria. A la resta de la nau l'aparell es coronat per una cornisa formada per una motllura en bisell dret.

Aquests murs sembla que en algun moment van ser decorats amb un rejuntat de morter de calc;:, en el qual s'hi havia dibuixat amb la punta de la paleta la forma d'uns carreus mes o menys regulars.

Aquestes restes d'ornamentaci6 les podem observar sota el fris de fornfcules i tambe a !'interior del cos trapezo"idal.

La quarta fase ve determinada per una important transformaci6 ar­ quitectonica de l'edifici preexistent, que va consistir en adossar una nova nau al costat de tramuntana. Aquesta nau es mes llarga i ampla que !'anterior. La uni6 de les dues naus es fa doblant el mur que ha de ser comu. Aquesta nova nau era capcada a llevant per un absis de planta semicircular, els fonaments del qual van ser descoberts en les prospeccions arqueologiques que es van realitzar l'any 1994 al subsol de la nau. La coberta de la nova nau es una volta de can6 se­ guit reforc;:ada amb arcs torals que dividien la nau, actualment enfon­ sada, en tres trams. L'acces a !'interior es fa per un portal obert a la fac;:ana de ponent, tot i que sembla haver-hi senyals d'una altra entra-

88

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

•

SANT PERE I SANT FERMI

Detail de la part alta del cos trapezoidal amb el fris de fomicules.

da al mur de tramuntana. El portal de ponent es un bonic exemplar de porta amb arc dovellat de mig punt, timpa i llinda monolftica.

L'aparell d'aquesta fase es de caracteristiques molt semblants a les del de la fase anterior. Es pot observar una diferencia dins les poques restes existents, que es puguin considerar no transforma­ des: l'execuci6 de les cantonades amb pedres mes grans i mes ben treballades.

La cinquena fase es limita a l'ampliaci6 i sobrealQat de la nau de migdia (la de la segona fase). L'ampliaci6 es pel costat de ponent, per donar-li la mateixa llargaria que la de tramuntana (la de la quarta fase); tambe es va paredar el portal de ponent, possiblement per re­ tornar l'acces a l'antic portal de migdia de la nau contigua, modifi­ cant-lo i obrint l'arcada apuntada de comunicaci6 entre les dues naus. D'aquesta fase seria la finestra d'un sol biaix oberta al pare­ dat de la porta de ponent. En aquesta ampliaci6 es continua la comi­ sa amb la motllura de biaix dret de la nau.

Les caracteristiques de l'aparell dels murs d'aquesta fase s6n molt semblants a les del de les dues fases anteriors.

La sisena fase es constitu"ida per una altra important remodelaci6 de l'edifici, en la qual horn enderroca l'absis romanic i construeix la

XVIII RONDA VALLESANA

89

SANT PERE I SANT FERMi

•

LA HISTORIA DE RELLINARS

gran capc;:alera amb el campanar de cadireta, que segurament era l'inici no assolit de renovar totalment el conjunt. Aquesta capc;:alera es formada per un absis central, de planta rectangular, de la mateixa amplada que la nau, pero amb una alc;:aria molt superior i dos absis o capelles laterals, tambe de planta rectangular, que s'obren una a cada costat tot donant al conjunt la forma de creu llatina. La coberta de l'absis central es de can6 seguit, seguint el mateix eix que el de la nau; la dels absis laterals tambe es de can6 seguit pero amb l'eix perpendicular a !'anterior. De la il luminaci6 d'aquest edifici nomes podem veure dues finestres a cada costat de l'absis central, un petit ull de bou a la part superior de l'absis; tanmateix l'estat de l'edifici no ens permet de coneixer si hi havien o no altres obertures. Es va obrir o primar la utilitzaci6 del portal de tramuntana i van paredar l'arc apuntat de comunicaci6 entre les naus, disposant, pero, un pe­ tit pas entre naus, prop de la nova capc;:alera. La nau de migdia devia ser utilitzada a partir d'aquest moment com a sagristia i magatzem.

Els murs d'aquesta fase s6ri constru'its, amb l'ajuda d'encofrats, amb una barreja de rebla i pedra de paredar amb abundant morter de calc;:; es un equivalent de l'anomenat opus caementiciam dels ro­ mans, pero amb materials mes pobres.

Tot i que hem inclos el sobrealc;:ament de la nau en la cinquena fa­ se, no esta del tot clar. Si per un costat sembla indicar-ho la conti­ nu'itat de l'aparell del mur del sobrealc;:at amb el de l'ampliaci6 de ponent, per l'altre, l'estat actual de la coberta de la nau dificulta, de­ gut a les continues modificacions de la teulada i, en particular, la consolidaci6 dels anys 1975-77, tots els intents de realitzar una re­ construcci6 coherent.

El cos trapezo'idal tambe va ser sobrealc;:at per segona vegada, dei­ xant-lo aquest cop, segons les restes actuals, d'un sol vessant inde­ pendent de la resta de la teulada. Aquest sobrealc;:ament es caracte­ ritzat per una construcci6 amb carreus de pedra tosca perfectament tallada i de mida forc;:a gran. La col-locaci6 d'aquests carreus es a trencajuntes i amb una junta molt prima.

L'interior d'aquest edifici era decorat amb pintures murals al fresc, les restes de les quals son conservades al Museu de Terrassa.

Aquestes pintures poden datar-se, segons na Neus Pelegrina, del se­ gle x111, tot i que hi ha un fragment que podria ser del segle x11. El Mu-

90

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

•

SANT PERE I SANT FERMI

seu de Terrassa tambe conseNa dos capitells que horn data del se­ gle XIII.

Conclusions Datar d'una manera precisa el conjunt de Rellinars, amb tota la carrega que el proces edificatori implica, des de l'inici fins als nos­ tres dies es, si mes no, una tasca complexa. Tanmateix pero, s'in­ tentara, com a hipotesi, situar cada moment cronologic en una data­ ci6 aproximada i en relaci6 a la tipologia constructiva.

Els indicis arqueologics i patrimonials, de Rellinars, donen clares evidencies d'una continu'itat en l'ocupaci6 del lloc, si mes no la tro­ balla d'una ara d'altar de pedra, de culte paga, amb inscripcions que apunten una peNivencia de divinitats iberiques dins el m6n roma, sembla confirmar-ho.

Les restes mes antigues que detectem a l'edifici de Rellinars s6n localitzades en el cos trapezoi"dal, descrit dins la primera fase, per a les quals podem considerar una data de construcci6 al voltant del segle 1x-x. De totes maneres creiem que no poden ser posteriors al segle x, quan sembla que es va construir la nau de migdia, ampliaci6 que hem inclos en la segona fase constructiva. En principi aquestes dues estructures estarien cobertes amb una estructura de fusta.

Sembla que no seria fins a mitjan segle x1, (tercera fase), que es canviaria l'estructura de la coberta de fusta per una volta feta amb pedra i cal9, per aquest motiu es refor9arien els murs amb arcs for­ mers. Alguna cosa degue passar en el mur de migdia que fou neces­ sari reconstruir-lo, quasi be tot de nou.

La construcci6 de la nau de tramuntana -quarta fase-, pot ser datada, i aixf ho fan diversos autors, com una obra del segle x11; tot i la migradesa de details constructius, la tipologia de l'aparell aixf com la del portal, ens ho fa pensar. Potser encara dins aquest mateix se­ gle o en el transcurs del seguent es va ampliar la nau de migdia fins a igualar la llargaria de la de tramuntana. Tot i que hem col-locat l'obertura de l'arc de comunicaci6, entre les dues naus, dins la ma­ teixa fase -la cinquena- que aquesta ultima ampliaci6, creiem que degue passar un cert temps entre una i l'altra obra. La tipologia de l'arc el situa en algun moment entre els segles x111 i xv.

XVIII RONDA VALLESANA

91

SANT PERE I SANT FERMI

•

LA HISTORIA DE RELLINARS

L'ultima fase, la sisena, es una nova i important remodelaci6 de l'edifici que es va iniciar durant el segle xv11, amb la construcci6 de la cap9alera i que, creiem, devia continuar fins a obtenir un edifici total­ ment nou. ■

Bibliografia FERRAN, GOMEZ, Domenec. «Sant Pere i Sant Fermi de Rellinars, arquitectura».

Catalunya Romanica. Vol. XVIII. Valles Occidental, Valles Oriental. Barcelo­ na: Enciclopedia Catalana, 1991, p. 136-137.

MORENO, M. Dolors. Esglesia vella de Sant Pere i Sant Fermi. Rellinars: Asso­ ciaci6 d'Amics de Rellinars, 1995. [Triptic].

PEREGRINA I PEDROLA, Neus. «Sant Pere i Sant Fermi de Rellinars, pintura». Ca­ talunya Romanica. Vol. XVIII. Valles Occidental, Valles Oriental. BArcelona: Enciclopedia Catalana, 1991, p. 137-139.

/71

L 1a Fase

92

2a Fase

3a Fase

4a Fase

■

5a Fase

■

6a Fase

RELLINARS

LA HISTCRIA DE RELLINARS

• '

L'ESGLESIA VELLA

L'Esglesia Vella RAMON ROSSELL

Si estem al municipi de Rellinars i ens volem endinsar en la seva historia, res mes adient que fer un tomb cap al quilometre 17 .5 de la carretera de Rellinars a Castellbell i el Vilar, en direcci6 a aquesta ulti­ ma poblaci6. Aci trobarem un trencall a ma esquerra, abans de passar el pont que travessa la riera prop de la masia de can Cotis, i seguint aquest camf vorejant per damunt de la riera de Rellinars, aproximada­ ment a 800 metres del trencall, arribarem a l'Esglesia Vella.

Abans de parlar de l'esglesia, hem de fer esment que en aquest lloc, sembla ser que ja en epoques preterites, hi havia existit un cen­ tre de culte paga, perque s'hi ha trobat una lauda votiva pagana (s. 11111) amb una inscripci6 al deu Herotoragus, i no gaire lluny d'aquf, sota mateix de la masia de can Cotis i mirant a la riera, hi ha una cavitat (cova-balma) que horn creu un possible eremitori d'epoca visigotica, encara que hi ha autors com Antoni Ferrando i Roig, que pensa que a aquesta cova no se Ii pot atribuir tal funci6, ja que no en presenta cap element plenament identificador. Antoni Ferrando i Roig mes aviat creu que es una dependencia de can Cotis, i que havia estat utilitzada antigament com a corral per a bestiar, aixf ho semblen tes­ timoniar els tancaments de la cova, ja que no semblen gaire antics.

L'esglesia de Sant Fermf es troba documentada l'any 951 en un document de confirmaci6 de bens del rei Llufs d'Ultramar on figura l'esglesia de Sanctum Firminum quod est in Vachericias, propietat del monestir de Santa Cecflia. No hem d'oblidar que Rellinars perta­ nyia en aquell temps a Vacarisses.

Aquesta esglesia de Sant Fermf, passa amb el temps a denomi­ nar-se de Sant Fermf i de Sant Pere, aixf consta en un document de !'any 1096, on un tal Berenguer fa donaci6 d'un alou situat a Sant Pere de Rellinars al monestir de l'Estany.

Mes endavant, l'esglesia passa a ser una sufragania de la parro­ quia de Vacarisses, aixf consta en el document estes el 6 d'agost de 1330, on el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, cedeix al monestir de Pedralbes la parroquia de Sant Feliu de Vacarisses amb la seva su-

XVIII RONDA VALLESANA

93

L'ESGLESIA VELLA

LA HISTCRIA DE RELLINARS

fragania de Rellinars. L'any 1842 el culte s'havia traslladat a l'esgle­ sia actual i, pocs anys despres, Sant Pere i Sant Fermf de Rellinars fou declarada parroquia i s'independitza de Vacarisses. L'any 1962 s'esfondra el mur nord i la coberta de la nau mes grossa, degut a les fortes nevades del mes de desembre.

Les restes actuals ens permeten veure dues naus paraHeles i co­ municades interiorment. La nau mes petita, situada al sud, pertany a la part mes antiga del conjunt: es una nau pre-romanica del segle x.

Es una capella de planta rectangular, amb fals transsepte desviat vers el nord. De l'antic absis tan sols es conserva l'arrencada a !'an­ gle nord-est de l'edifici. A aquesta capella s'hi accedia per una entra­ da a l'oest als peus de la nau. La volta de !'interior de la nau es de can6 i la del fals transsepte es mes alta, per la qual cosa encara hi ha les marques de l'encanyissada de l'encofrat de construcci6.

Un arc toral s'obre al mur nord, sobre la porta que tanca amb una reixa l'esglesia. Aquest espai fou aprofitat per a comunicar-se amb la nau romanica, com a armari, encara que avui dia esta tapiat. Da­ munt d'aquesta porta, hi ha un petit ull de bou amb restes de pintu­ ra. Sobre l'ull de bou, s'observa la coberta original a doble vessant.

El mur sud presenta una porta adovellada, i baixant tres graons, horn es situa sobre el terra actual que esta pavimentat amb lloses de la nau. Arran mateix de l'ultim gra6 de la porta hi ha una sitja excavada a la roca natural.

Aquesta esglesia preromanica va patir una primera transformaci6 cap al segle x11, ja que se Ii va adossar la nau romanica paraHela, que podem observar avui dia, i que es troba molt malmesa, excepte la paret sud i l'arrencada de la volta de l'absis a l'est. Aquesta nau romanica del segle x11 era de planta rectangular amb volta de can6.

L'entrada estava situada als peus de la nau. Aquest acces, que ac­ tualment esta tapiat, te un arc de mig punt, timpa i llinda, d'un unic bloc de pedra. El paviment de la nau practicament ha desaparegut, aixo ha permes reconeixer dues sitges.

Pero la gran transformaci6 d'aquesta esglesia va venir de la ma dels segles xv11-xv111, quan es va unificar tot el recinte en una sola construcci6: les dues naus s'ajuntaren, i es produf un sobrealc;:at de la coberta que amaga !'original, de lloses a doble vessant; l'entrada s'allarga a l'oest i l'absis passa d'esser circular a rectangular per en­ cabir un campanar d'espadanya. Tambe es van construir dos contra-

94

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

â&#x20AC;¢

L'ESGLESIA VELLA

,. " c, :s:: z m r

;!c

Interior de la nau pre-romanlca.

XVIII RONDA VALLESANA

95

L'ESGLESIA VELLA

•

LA HISTCRIA DE RELLINARS

forts exteriors i un cor a la nau principal, al qual s'accedia per una escala i una porta elevada al mur nord.

Oegut al seu deficient estat de conservaci6, l'any 1961 foren arrencades diverses pintures murals del segles x11-x111, que es conser­ ven en dotze plafons al Museu Municipal de Terrassa. Molts dels fragments de pintura d'aquests dotze plafons procedeixen de les vol­ tes dels arcs i dels laterals de l'absis, pero es fa dificil la localitzaci6 exacta de les pintures. En la nau preromanica encara s6n visibles in situ fragments de pintures a l'ull de bou i a l'arc triomfal de l'absis desaparegut.

Deis dotze plafons que es conserven al Museu Municipal de Te­ rrassa, els mes interessants s6n: El numero 1, que esta emmarcat per dues sanefes de romboides; al centre hi ha una fortificaci6 dividida en tres seccions. A la part central de la torre observem una torreta amb porta d'entrada que arriba fins al capdamunt de la secci6 del mig. Als costats de la torre­ ta es veuen uns trams de mur que corresponen al recinte emmura­ llat. Sobre aquests murs hi ha quatre espitlleres a banda i banda.

Els espais laterals del plaf6 estan decorats amb cercles concen­ trics, dents de serra i frisos amb ziga-zagues.

El numero 2 te dues parts; a la superior s'hi veuen cine personat­ ges posats de perfil, dels quals resten nomes els peus i les parts baixes de les faldilles. Al darrer personatge a la dreta se Ii veu un fragment de rostre huma (ull, nas i el pomul dret).

La part inferior representa un personatge (possiblement Sant Pere) crucificat cap per avall.

El numero 3 es un nu femenf que te el rostre poc visible i que a prop dels mugrons hi te dos caps de serp que s'alcen de terra. Sem­ bla ser una representaci6 de la lux0ria.

El n0mero 4 representa un animal rampant, amb contoms negres i cos vermell6s, podria esser un lle6.

El n0mero 5 representa una decoraci6 de tipus heraldic amb tres mo­ tius geometrics en sentit vertical en dos dels quals s'.insereix una agui­ la negra coronada amb les ales plegades, el cap de perfil i les urpes es­ teses. El tercer (central) es un quadrat disposat en forma de romb.

La resta de plafons presenten decoracions geometriques i vege­ tals (n0meros 6, 7,8 i 9), i els tres ultims no representen cap ele­ ment pictoric identificable.

96

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

•

L'ESGLESIA VELLA

L'estat general de conservaci6 de les pintures es deficient i no permet precisar cap filiaci6 estilfstica, iconografica o cronologica. La Neus Peregrina i Pedrola creu que les pintures s6n emmarcables dins del segle x11I, encara que n'hi ha alguna del segle x11 (plaf6 3) i del segle XIV (plaf6 1).

Els colors predominants s6n els vermellosos i el negre.

A banda de la pintura el Museu Municipal de Terrassa tambe con­ serva de l'esglesia de Sant Fermi i Sant Pere de Rellinars, dos capi­ tells i una lauda.

Els dos capitells fan 30x30 cm, s6n de derivaci6 corintia, de pedra sorrenca. La decoraci6 es molt semblant: geometrica-vegetal, amb fulles lanceolades a les arestes, i a les cares volutes i cargols espi­ raliformes.

La lauda votiva romana que en un principi fou datada al segle ,v, ara se la situa als segles 11-111 de la nostra era; te aproximadament un metre d'ah;:aria per mig d'amplada, i en el centre hi ha una concavi­ tat per dipositar-hi ofrenes.

La dedicatoria diu: DEO HERO TO RAG (us) MARCIA Pl ETAS DE. AN (imo) F (aciendum) C (uravit)

Bibliografia FERRANDO 1.RoIG, Antoni. El pare natural de Sant L/oren9 de Munt i se­ rra de l'Obac. Historia i arqueologia vistes per un excursionista.

Sabadell: El Pot Cooperativa, 1983, p. 190-193.

FERRAN, Domenec; PERGRINA, Neus. «Rellinars». Catalunya Romanica.

Vol. XVIII. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 1991, p. 136-140.

MORENO ALBAREDA, M. Dolors. Rellinars. Rellinars: Patronat local de la Vellesa de Rellinars, 1986. ■

XVIII RONDA VALLESANA

97

LES PINTIJRES DE LES FARRERES •

LA HISTORIA DE RELLINARS

Les pintures de les Farreres (s. xix) M. DOLORS MORENO I ALBAREDA

Entre les moltes belleses i tresors artfstics que podem apreciar a la masia de les Farreres de Rellinars, que fou residencia del diputat n'Heribert Pons i Arola,1 hi ha unes pintures al fresc conservades a les parets de la sala gran de la masia, datades a la primera meitat del segle xix, que mereixen alguna cosa mes que un simple comenta­ ri de passada.

Es tracta de tretze escenes historiques referents a les batalles del Brue i a la rebel li6 dels manresans davant les tropes napoleoniques.

Els quadres ens descriuen amb fon;:a l'evoluci6 i la preparaci6 dels esdeveniments. El realisme de la pintura historica, el detallisme, l'impressionant moviment de masses, es propi de les escoles natu­ ralistes de comern;aments del segle xix i demostra un coneixenient molt proper dels fets.2 Les pintures, en forc;:a mal estat de conservaci6 degut a la mateixa textura dels materials de l'arrebossat de les parets, s6n emmarca­ des amb orles florals i geometriques i representen des de l'arribada dels francesos fins a la segona batalla del Brue amb la figura del tim­ baler de Santpedor, tot passant per la crema del paper segellat a la plac;:a Major de Manresa, la Junta de Defensa reunida a la sala capi­ tular del consistori manresa i la primera topada amb el sometent.

L'escena final es una al-legoria del Brue amb la Verge protegint els catalans a l'estil de les mes pures it-lustracions hagiografiques.

Potser aquests esdeveniments van fer fugir de Manresa l'autor de les pintures i altres implicats en la lluita, doncs a partir d'aquf, una escena mes petita ens mostra un frare arribant a les Farreres i pin­ tant els frescos que comentem.

Sobta tambe el protagonisme que pren en molts dels quadres el pare Montanya i les seves accions: interrogant un espia a la pres6 de Manresa, a la Junta de Defensa, rebent el timbaler, acomiadant el sometent... L'autor dels frescos sembla tenir un interes especial en explicar els moviments d'aquest destacat capdavanter de la revol­ ta.

98

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

•

•ES PINTURES DE LES FARRERES

I aixo ens porta a l'eterna pregunta que cal fer-se en relaci6 a aquestes extraordinaries obres: lQUi va ser el seu autor?

Resulta evident que la tasca no es podia fer en una senzilla visita de pas, ni podia encomanar-se a un desconegut a qui les cir­ cumstancies obligaren a refugiar-se a la masia. Creiem que, en aquest darrer cas i donades les llegendes que s'han trames oral­ ment dins la propia casa, no Ii haurien deixat tan generosament les parets de la sala gran ni es mantindria el relleu que se n'ha donat des que foren pintades. 3 Per tal de poder determinar la importancia d'aquestes pintures hem de tenir en compte els personatges histories i politics que cons­ tituien el mare on foren pintades: d'una banda l'alcalde major de Manresa era, durant aquests episodis, n'Antoni Ubach i Marquet, fill de l'0bac, on es refugia i des d'on dirigi la fortificaci6 de Montserrat amb el seu amic el bar6 d'Eroles; d'altra, el batlle de Rellinars era en Segimon Gibert i Padr6s, casat amb Josepa Alsina de Suria i em- · parentat tambe amb les nissagues de velers, blanquers i seders que protagonitzaren el desenvolupament fabril de la comarca. L'interes politic i comercial d'ambd6s en els fets, doncs, ens sembla evident, i tambe que el cami de Manresa a l'0bac, que passa per terres de les Farreres, degue ser cabdal en els esdeveniments.

Pero tampoc no podem oblidar el factor artistic: no coneixem amb prou detail les obres d'engrandiment i reformes que s'efectuaren a la masia durant aquest periode, encara que es segur que n'hi hague­ ren, de la mateixa manera que en altres masies del poble a mes de les que es construeixen cie nou. 4 Tambe durant aquests anys, a l'0bac, l'hereu Jaume, germa de l'alcalde que es revolta contra el Frances, feia construir la Casa Nova embellint-la amb esgrafiats i pin­ tures a l'estil italia entre les quals hi figuraria el retaule pintat per Tarras i Armengol on s'escenifica el pas dels francesos pel l'0bac i I'amagatall dels propietaris. 5 Cal tambe tenir en compte que durant el trienni liberal (18201823) molts monjos s'escamparen i que, durant'la Guerra dels Set Anys (1830-1835), el monestir de Montserrat es tanca i es va obligar a monjos i ermitans a retomar a llurs cases; partides com la del fa­ m6s Mansuet al Vilar, lluitaren contra els milicians a Viladoms, el Grauet i el Grau Gros, destruiren moltes joies i obres d'art picant les pintures amb la baioneta, segons el pare Albareda. 6

XVIII RONDA VALLESANA

99

LES PINTURES DE I.ES FARRERES •

LA HISTORIA DE RELLINARS

No ens sorprendria, doncs, que el pintor anonim de les Farre.res tingues un nom forQa conegut a la zona, ni imaginar-nos la participa­ ci6 en els fets d'algun d'aquells fills segons, cabalers de les cases hisendades, que excel-liren en la carrera eclesiastica sense deixar de col laborar, pero, en els viratges del patrimoni familiar. ■ 1.

Rambla de Catalunya, 19. Casa Heribert Pons. Barcelona, 1987.

2.

Segons la tradici6 pairal els francesos esbutllaren amb baioneta els rostres dels

3.

qui eren representats durant la seva retirada.

L'ajuntament manresa n'encarrega una reproducci6, l'any 1897, al pintor F. Cui­ xart i han estat considerades peca cabdal per tal de determinar el paper de Sant­ pedor i el sometent en els combats del Brue. Vg. SARRET I ARBOS. Manresa en la Guerra de la lndependencia. Manresa: 1960.

4.

5.

Com ja fem notar en !'article •La poblaci6 de Rellinars•, moltes liars i la majoria del nucli urba s'edifica en aquesta epoca.

Aquest quadre es actualment propietat del Museu de Terrassa. Vull agrair, encara que sigui a titol pOstum, els materials facilitats i les observacions del senyor Jo­ sep M. Faura que han estat una ajuda inestimable en molts treballs. Vg. FAURA, Josep M. Historia de la serra de /'Obac, P. 117 i ss.

6.

MASSATS LLOVER, Joan. En Mansuet Box6 entre la 1/egenda i la histc)ria. 1989. ALBA· REDA, P. Anselm M. Histc)ria de Montserrat. 1988.

Sala Capltular de l'Ajuntament de Manresa.

100

Emboscada def sometent.

RELLINARS

LA HISTDRIA DE RELLINARS

•

LA FABRICA

La Fabrica M. DOLORS MORENO I ALBAREDA

La primera i (mica fabrica textil de la poblaci6 es va construir en terres del Gibert de Dalt, al lloc conegut com el Molf Veil. El primer director fou Francese Pujol i Canal, que arriba de Puigreig carregat d'idees i projectes, amb la seva esposa Maria Pujol.

D'ell fou, no sols la iniciativa de crear la fabrica, sin6 tambe la de fer arribar a Rellinars l'energia electrica per al seu funcionament i la canalitzaci6 de l'aigua de les Fonts per a l'aprofitament industrial, servint-se d'una petita bassa que hi havia a l'altre costat de la riera de Rellinars.

Aquest personatge tan emprenedor no acaba aixf amb la grandesa dels seus projectes sin6 que, a mes a mes, va construir al capda­ munt def Serrat l'edifici de les Colonies, destinat a escola la planta baixa i amb habitacions al pis superior. Al mateix Serrat edifica un garatge i crea un servei de transport public del qual se n'ocuparen, inicialment, els Malgosa, de Sabadell. Tambe per a comoditat dels viatgers qtJe utilitzaven el servei havia obert un cafe prop d'alla, regentat pel Pere de ca l'Arcfs.

Tota aquesta empentas peros no dona els resultats esperats i el senyor Pujol. aviat feu fallida: les edificacions del Serrat revertiren als anteriors propietaris del terreny ja que n'eren creditors i les Colonies acabaren convertint-se en caserna dels Mossos d'Esquadra poc abans de la guerra; els drets sobre les aigues van ser adquirits pel senyor Heribert Pons i Arola que fou qui, finalment, procura l'abasti­ ment del poble i els cedf a l'Ajuntament en disposici6 testamentaria executada per la seva filla.

Tot i aixf, la Fabrica, que comprava, segons escriptura del 30 d'agost de' 1922, el fabricant terrassenc Joan Chevalier i Robert, dis­ posava d'instal·lacions i maquinaria forca completes: una sala de maquines on hi havia la turbina hidraulica que aprofitava la forca mo­ triu del saltant d'aigua amb una potencia nominal de 43 cavalls de forca, la quadra gran, la quadra petita, magatzems, el cobert per a les calderes, una caseta i altres peces de terra.

XVIII RONDA VALLESANA

101

LA FABRICA

•

LA HISTORIA DE RELLINARS

La Fabrica.

Pero encara hi hague un tercer amo. Durant els anys 1930 compra la fabrica el senyor Miquel Villa !bran, propietari tambe d'altres in­ dustries als Comtals de Manresa i amb despatx a Barcelona.

Durant aquesta epoca la Fabrica prengue embranzida i mantenia ocupades una trentena de persones (quasi totes les dones rellinas­ senques i alguns homes) als seus telers de camiseria.

El desenvolupament i la potencia de la nova maquinaria obligaren a augmentar l'energia hidraulica i, per aixo, l'any 1934 s'enceta la construcci6 de la nova bassa, molt mes gran que la primera. Aquest fet dona lloc a anecdotes i aventures perilloses doncs va caldre dina­ mitar tota la zona i les dones que treballaven aleshores als telers en­ cara recorden com s'amagaven sota la volta tement que els hi cai­ gues el sostre al damunt. Amb crits i una trompeta s'anunciava el moment de la barrinada, que era temuda i esperada a tot el poble.

Sincerament, els degue anar de ben poc perque, segons sembla, alguns joves del poble s'entretenien carregant -d'amagat- els car­ tutxs «una mica mes del compte» i comprovant fins on farien voleiar els roes que sortien disparats. Diuen que, fins i tot, una vegada una pedra escantona la paret de l'antiga pres6, sota l'Ajuntament. Mal-

102

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

•

LA FABRICA

grat els ensurts, la Fabrica va seguir funcionant fins al parentesi de la Guerra Civil quan va haver de tancar a causa dels desperfectes va­ lorats en un total de 36.000 pessetes, quasi tots deguts a la des­ trossa de maquinaria. I encara que no s'hi treballes, l'Ajuntament de Rellinars feia constar el 20 de juny de 1938 que es seguia pagant la nomina al personal, quantificada en unes 3.000 pessetes setma­ nals.

Despres de la guerra, als anys bons de la industria textil vallesa­ na, la Fabrica continua treballant amb fon;a fins que !'any 1963, el sr. Villa, degut a la seva avan<;ada edat i la mort sobtada del seu he­ reu, es desanima i decidi el tancament de la industria.

La Fabrica va estar tancada molts anys i no recupera l'activitat tex­ til fins als anys setanta, deixant de banda un breu periode en el qual la quadra gran es converti en granja avicola dels Lleonart. Actual­ ment funciona amb toms seguits dedicats als texturats i torc;ats de filaments continus amb el nom d'ENUSA. Finalitzarem, com a anecdota, que l'any 1972 elaboraren per sis­ tema artesanal la capa blanca que utilitzaren els personatges de la Diada d'en Capablanca. ■

XVIII RONDA VALLESANA

103

EL COTXE DEL GASPAR

.. val

LA HISTQRIA DE RELLINARS

El cotxe del Gaspar PERE CAPELLA

Els records mes llunyans que tine d'haver anat a Rellinars s6n amb un autobus que en deiem el cotxe del Gaspar. Un vehicle molt rudi­ mentari, com tants altres d'aquell temps, que el condu'ia un xofer que tothom coneixia amb el nom de Gaspar. Dels-viatges amb aquest cot­ xe n'he sentit narrar infinitat d'anecdotes, unes divertides, altres no tant, moltes d'elles certes i algunes, tal vegada, inventades.

M'estic referint a una epoca en que Rellinars tenia mes habitants que avui i molts d'ells, sobretot les dones, · es desplacaven diaria­ ment a treballar ales fabriques de Monistrol, la Bauma, Castellbell i el Borras i, els dissabtes, els pagesos anaven a vendre al mercat de Terrassa, sense que ningu disposes de vehicle propi, excepte al­ guns, que ho feien amb el seu carro. Es per aquesta ra6 que el transport public de persones, que gairebe sempre va estar en mans del Gaspar, tingues tanta significaci6, sobretot en els repetits perfo­ des en que la fabrica del poble va deixar de funcionar. Tambe durant l'estiu, els estiuejants, fora de tres o quatre que tenien automobil, es despla9aven amb el tranport coHectiu, que no era altre que el po­ livalent cotxe del Gaspar.

En alguna ocasi6 havia pensat que hauria estat bonic retrobar aquest vehicle i fer amb ell un viatge en recordan9a del passat, man­ tenint-lo com a pe9a de museu. Malauradament, com es podia supo­ sar, quan he volgut saber d'ell, m'han confirmat la seva destrucci6.

Tot aixo m'ha portat a saber que aquell conductor dit Gaspar no era altre que en Josep Prat i Subirana. L'anomenaven Gaspar perque el seu pare, el primer de la nissaga que es va instal-lar a Rellinars, aixf es deia. Des dels seus inicis, la famflia sempre va viure al carrer Major, avui d'Heribert Pons, a la casa que fins llavors havia estat a cal Catorze, nom que s'ha perdut i del qual nomes en resta un hort conegut amb aquest mot. El cert es que l'enravessat tftol de numeral ordinal va ser rapidament substitu'it pel de cal Gaspar.

Aquest primer Gaspar va ser nomenat agutzil de l'Ajuntament, que entre altres comeses tenia la de fer de nunci; tasca que van exercir,

104

RELLINARS

LA HISTQRIA DE RELLINARS

•

EL COTXE DEL GASPAR

El cotxe de/ Gaspar.

successivament, ell, la seva dona, el fill Josep, l'esposa d'aquest, Lurdes, a la qual encara recordo amb la trompeta fent la cercavila pel poble, i el fill Gaspar, que es el que m'ha facilitat gran part de la informaci6.

El Josep Prat i Subirana, que es el que jo recordo com a Gaspar i aixf l'anire anomenant, era home de molts oficis, ja que, a mes de conductor de l'autobus, feia de «recader•, de transportista, de carter, de pagador dels subsidis de vellesa i invalidesa, de cisteller, d'es­ pardenyer -encara algu m'ha recordat que anava a Rellinars a com­ prar les espardenyes perque Ii duraven mes- i de tot el que Ii pas­ sava per les mans. A cal Gaspar sempre es va vendre pa, oli, vi, medicaments i les mes insolites mercaderies que se Ii poguessin en­ carregar.

El primer autocar que va tenir, seria cap a l'any 1930 o 1931, va ser un vehicle america de la marca Stewart, que en aquella epoca Ii va costar l'elevada suma de 25.000 pessetes; va durar pocs anys, perque durant la Guerra Civil va ser requisat. Despres, probablement l'any 1942, va comprar el vehicle que jo recordo, matrfcula

XVIII RONDA VALLESANA

105

EL COTXE DEL GASPAR

•

LA HISTQRIA DE RELLINARS

B-26120, que funcionava amb un motor Chevrolet, un diferencial Ford i muntat sobre un xassis Ansaldo, fabricat a Tori amb la nume­ raci6 12. Com es pot apreciar era un puzle amb rodes, pero que va fer infinitat de quilometres i va acabar la seva llarga vida transformat en cami6. Tot i aixo, encara i durant algun temps, el va utilitzar el Gaspar per al transport de mercaderies i, quan era necessari, hi muntava uns banes de fusta per traslladar les persones. Posterior­ ment va ser venut i, finalment, desballestat.

El Gaspar i el seu autobus eren incansables, si no observin el ser­ vei que oferia: De dilluns a divendres: a 3/4 de 6 de la tarda, anada a Castell­ bell, el Borras i la Bauma; tornada a les 10 del vespre.

Dissabtes: a 2/4 de 7 def mati, anada al mercat de Terrassa, du­ rant tot el mati feia de •recader» per aquesta poblaci6; tornada a 2/4 de 12.

Diumenges: matr, a 3/4 de 6, anada a l'estaci6 de Monistrol per recollir passatge cap a Rellinars; a les 7, anada a Terrassa; a les 8, tornada a Rellinars. A la tarda, a les 7, de Rellinars a Terrassa; a les 8, tornada de Terrassa a Rellinars, sortint sempre del carrer de Tor­ rella.

El Josep i el seu fill Gaspar, durant els dies laborables, mentre es­ peraven la recollida def passatge que al vespre sortia de les fabri­ ques, aprofitaven el temps fent de cistellers.

L'autocar que he ressenyat va ser substitu'it, anys mes tard, per un de matrkula B-73388. Aquest tenia la particularitat que els seients eren mobils, i tant servia per a autobus com per a cami6 i, en la majoria dels casos, el seu us era mixt, una meitat per als pas­ satgers i l'altra per als embalums.

D'aquest vehicle sempre he sentit explicar -i m'ho confirma el Gaspar fill- que en moltes ocasions portaven mes passatgers a so­ bre del vehicle que a dins, de tal manera que, quan el sostre anava baixant pel pes, els de dins l'havien d'aguantar amb els bra9os per evitar la pronunciada panxa que els venia a sabre. Mes tard se les van enginyar col·locant uns troncs que sostenien el sostre quan era necessari.

Amb l'autobus del G�spar els estiuejants sovint organitzaven excur­ sions col·lectives, que sempre anaven acompanyades d'alguna avaria, mes o menys seriosa, que donava una emoci6 afegida a la sortida.

106

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

• EL COTXE DEL GASPAR

En aquella epoca les panes dels automobils, sobretot dels ca­ mions i autocars, s'arreglaven a la mateixa _carretera. Alguns encara recorden haver estat parats a la Serra Llarga esperant que el Gaspar anes a buscar un palier i el canvies. El fill em fa memoria d'un viatge del seu pare en que l'autocar va sofrir diverses punxades a les ro­ des, fins al punt que nomes li'n quedaven dues de bones i totes les altres, rebentades; va agafar les punxades i, fent autoestop, va anar a un taller per arreglar-les, per6 quan va tornar es va trobar amb la sorpresa que Ii havien robat les dues bones.

Es cert que avui els automobils han millorat molt, per6 si algun d'aquests hagues anat a parar a les mans del Gaspar i hagues de rec6rrer les carreteres d'aquella epoca, no crec que cap resistfs les pallisses que van rebre aquells veils autocars.

El Josep Prat i Subirana -el Gaspar que jo recordo- va passar gran part de la seva vida treballant d'un canto a l'altre, recorrent vies i camins,pero, ironies del destf, durant els ultims anys va quedar im­ mobilitzat, vfctima d'una malaltia que el tenia retingut a casa seva, . assegut en una cadira del mirador, contemplant la carretera que tan­ tes vegades havia resseguit.

Jo volia saber la fi d'aquell veil autobus, per6 la fortuna ha estat generosa i m'ha portat a coneixer l'home que el condu'ia. No he po­ gut separar l'un de l'altre, per alguna cosa Ii deien el cotxe del Gas­ par. ■

XVIII RONDA VALLESANA

107

ELS CAFES DE RELLINARS

•

LA HISTORIA DE RELLINARS

Els cafes de Rellinars M. DOLORS MORENO I ALBAREDA

El cafe de dalt A finals de !'any 1919, seguint la iniciativa d�I senyor Pujol, el di­ rector de la Fabrica, s'obrf un cafe al Serrat per tal de proveir als qui arribaven amb els autocars.

D'aquest cafe se'n feu carrec el Pere de ca I'Arcfs, en Pere Codi­ nas i Boada. Aquest personatge singular, de familia procedent de Sant Cristofol, vivia al costat mateix del garatge dels autocars, la pri­ mera concessi6 dels quals tenien uns tal Malgosa de Sabadell, i fou un home inquiet i sorprenent; quan Rellinars se Ii feia petit marxava a treballar de cambrer, el seu ofici, per tot el m6n, pero sempre re­ tornava a la liar de Rellinars. Aixf, dotat com estava pels idiomes, es convertf en una persona erudita i polfglota, com ho demostra la seva amistat amb l'escriptor i polftic terrassenc Ferran Canyameres, que va viure durant la guerra en una caseta annexa al cafe de Dalt. Per aquest motiu, no ens podem estar de reproduir l'anecdota que aquest cita en la seva obra El Va/Jes i que demostra clarament el ta­ ranna deseixit del Pere de ca l'Arcfs: Fa una trentena d'anys, l'abat Marcet, del monestir de Montserrat, en tornar del Congres Eucaristic que es celebra a Sidney, ho va fer acompanyat d'un prelat i de dos o tres benedictins australians, als quals havia convidat. Un dia, per tal que po­ guessin apreciar la muntanya en tota la seva magnitud, els porta a Rellinars.

Era un dia xafog6s. Assedegats, en passar per davant del bar que el Pere de ca l'Arcis tenia al planis del Serrat, arran de carretera, van decidir d'entrar-hi i Ii van demanar gasoses i cerveses fresques. Mentre el Pere els servia, un dels monjos australians va dir en angles: -Aquest pages em fa l'efecte que es dels que netegen els vasos amb una esco­ pinada.

L'aspecte del Pere de ca l'Arcis era el d'un pages poc cur6s, envellit de tant suar damunt els terrossos, amb pantalons i armilla d'un verd brut, camisa de pisana bla­ va. llistada de blanc i peus nus i polsosos call;:ats per unes espardenyes de brenys

108

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

•

ELS CAFES DE RELLINARS

Cafe de Dalt. Any 1958.

negres. El Pere de ca l'Arcls, pen'.>, era un poliglot que, abans de retirar-se a Relli­ nars, havia corregut molt de m6n exercint d'interpret en els millors hotels d'Europa.

En sentir, doncs, l'opini6 graturta del monjo australi�. mirant-lo fit a fit Ii etziM en un perfecte angles de Picadilly: -S�piga que el pages catal� es mes viu i mes net del que pensa, i fins i tot mes correcte que voste.

No cal dir que aquells benedictins van quedar astorats i que, de moment, no ca­ pien d'on dimoni sortia aquell angles disfressat de pages.'

Aquest home tan interessant morf d'una hernia durant la guerra i el local resta tancat fins que se'n va fer carrec el fomer Angel Serra.

L'any 1965, la seva filla Maria l'obrf de nou com a bar, annexe a la botiga, tot i que durant aquests anys s'havia mantingut el taulell de les begudes i licors que es servien a !'exterior, sota l'encanyissat que ens mostra la foto.

El cafe de les dretes Deixant de banda la fonda de cal Sastre, oberta el 1888, on tam­ be es despatxaven segells, tabac i tails de roba, a mes de servir menjars, el primer cafe al centre del poble fou els de les dretes i es

XVIII RONDA VALLESANA

109

ELS CAFES DE RELLINARS

•

LA HISTORIA DE RELLINARS

crea al carrer de Sant lsidre. L'any 1925 es va edificar, al costat ma­ teix de cal Tarres, un local que comunicava mitjan9ant unes escales amb el menjador de la casa. L'Avito Tarres i el seu fill Amadeu s'en­ carregaren d'aquest local ininterrompudament fins despres de la guerra, tot i que el cafe queda molt malmes durant aquesta, ja que fou ocupat pels •milicianos» que socarrimaren les parets i van fer destrosses diverses.

De moment, l'lsidre Vila de cal Tofol se'n va fer carrec fins que es reobrf el local de la Falange. Aleshores els Tarres tornaren a ocupar­ se del Cafe de Baix fins l'any 1942, en el qual retornaren els Vila fins la seva clausura, a comencaments dels anys cinquanta, quan l'edifici fou adquirit per la famflia Castin de Terrassa.

Durant aquesta darrera decada de vida que tingue el cafe s'hi ce­ lebraven totes les testes majors i balls populars, amb orquestra i, com recorda la senyora Monserret Brunet, «1ui, el sarau que hi havia sempre al carrer!

Una vida molt mes efimera tingue el cafe amb terrassa que es munta al costat de la barberia de ca l'Anton, on actualment hi ha la peixeteria, i que sols obrf un parell d'anys a comencaments dels cin­ quanta.

El cafe de les esquerres L'any 1934 fou inaugurada pel diputat Amadeu Coldeforns, ben fa­ miliaritzat amb la zona, la Cooperativa Popular de la Uni6 de Rabas­ saires, amb cafe i botiga pels associats, al Centre Popular que es convertiria en la Sala. Tambe altres grups polftics s'instal·laren al lo­ cal i van mantenir-s'hi fins a la guerra amb tots els seus estris, se­ gons ens consta per nota de l'Ajuntament de Rellinars.

A finals dels anys trenta s'edifica, en nom de tot el poble i amb materials aplegats pel paleta, la nau annexa de la Sala mitjancant la contribuci6, sovint forcosa, dels qui es suposaven partidaris del ban­ dol perdedor. El local havia estat incautat per la secci6 local de la Fa­ lange.

Va estar regentat pel Ramon de la Fabrica un temps, pero aviat se n'ocuparen els de cal Total; quan finalitzaren les obres i es torna a obrir la Sala, ja sols com a cafe, doncs, evidentment, la botiga de

110

RELLINARS

LA HISTORIA DE RELLINARS

-­ �

ELS CAFES DE RELLINARS

Les Colonies.

l'antiga Cooperativa no existia, els Vila deixaren el cafe de baix i re­ tornaren al local de la Falange fins al 1942. Aleshores va romandre tancat fins a comenc;:aments dels cinquanta, quan fou clausurat el Cafe de Baix i hi tornaren els de cal Tofol. A partir d'aquest moment, a la Sala, s'hi celebrarien durant la decada dels cinquanta els caso­ ris de la majoria de matrimonis de mitjana edat de la poblaci6; l'Amadeu Tarres i el Matuet de ca la Cristina feien de cambrers als convits grossos.

L'any 1965 la famflia no se'n podia fer carrec a causa de les obli­ gacions de la carnisseria que tenien i traspassaren la Sala a la Jua­ nita Casademunt i la seva cunyada Anita que el mantingueren fidel­ ment fins l'any 1992.

Des d'aleshores La Sala es va convertir en l'(mic cafe popular de Rellinars i el punt de trobada dels seus habitants. Les partides de botifarra, el canari, el burro o la manilla i el passo van ser la distrac­ ci6 de la majoria d'homes de Rellinars les tardes del diumenge, du­ rant molts anys. Pensem, mentre escrivim aquestes ratlles, en l'avi paleta, en Josep Casaden:iont, mort l'any 1992 poc abans de poder complir el centenari, que es revifava els diumenges pensant en les

XVIII RONDA VALLESANA

111

ELS CAFES DE RELLINARS

�

LA HISTORIA DE RELLINARS

partides de cartes; pensem en el Pastoret, que morf a la sortida de la Sala, un diumenge, mentre esperava els companys del domino...

La Sala tenia un caire especial a les vesprades de l'hivern, amb l'es­ tufa de llenya enmig, el furn dels caliquenyos del Quico, la gramola en un rac6, la cistella del Sendu, que venia pipes i cacauets a les sessions de cinema dels caps de setmana, l'oportunitat de posar-se el vest it dels diumenges...

La Sala va neixer primer com a cafe de les esquerres, el reconver­ tiren quan calia, i gracies a la utilitzaci6 posterior i a la bonhomia dels seus estadants, es va convertir en el cafe tfpic del poble de Re­ llinars, independitzant-se del color politic i va adquirir el carisma po­ pular que el convert, en centre de reuni6, en lloc de trobada, en l'es­ cenari de les festes majors quan el pressupost no donava per a fer envelats ni altres muntatges...

La Sala va tancar temporalment despres de la mort de l'avi Casa­ demont i, malgrat els esfor9os dels darrers llogaters, la Sala ja tenia els dies comptats. ■ 1. *

112

CANYAMERES, Ferran. El Valles. P. 262.

Agraim la col-laboraci6 de tots els rellinassencs i rellinassenques que han volgut compartir amb nosaltres els seus records.

RELLINARS

Vida cultural i associativa de Rellinars

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

ENTITATS I PERSONATGES

Entitats i personatges Entitats rellinassenques M. DOLORS MORENO I ALBAREDA

Les agrupacions a Rellinars han tingut sempre poc exit i una vida efimera. Si exceptuem les associacions nascudes amb finalitats molt concretes com, per exemple, la Societat de Ca9adors, el Club de Ten­ nis i els Amics dels Gegants, poc mes podem trobar a l'actualitat.

Probablement el grup que te un nombre mes gran d'afiliats es I'As­ sociaci6 de Parcel-listes del Planet que inclou la majoria d'habitants d'aquest nucli, el mes poblat de tot Rellinars.

Pero deixant de banda aquestes entitats d'ambit molt especffic, no ha estat fins els darrers anys que s'han format grups d'iniciativa mes global. En aquest sentit cal destacar la tasca de l'associaci6 Amics de Rellinars, creada l'any 1991, amb la intenci6 de vetllar pel patri­ moni cultural i artistic de la poblaci6 i atendre a la conservaci6 del paisatge i del medi ambient. Aquesta entitat, que sobrepassa el cen­ tenar de socis, ha editat un planol del terme i les seves fonts, realitza periodicament exposicions de pintura i de ceramica popular, organitza concerts de jazz i de musica classica i organitza tambe excursions i sortides a diferents punts de Catalunya, activitats totes que s'han convertit en el punt de referencia obligat dels estius a Rellinars.

Les darreres temporades, els Amics de Rellinars, que col-laboren en les diferents comissions municipals, han centrat les seves actua­ cions en la redescoberta de monuments com l'Esglesia Vella de Sant Pere i Sant Fermi de Rellinars i el m6n de la pagesia tipica de la zona, mitjan9ant reproduccions fidedignes d'elements tan caracte­ ristics com la liar, el rebost, el celler i la vinya, donant-los a coneixer als nens i joves que, sovint residents a grans ciutats i ignorants res­ pecte al passat mes recent, passen els estius a Rellinars.

Cal destacar tambe la formaci6, l'any 1992, de la Plataforma Civi­ ca el Drac que es va crear amb la finalitat de recuperar l'identitat so­ cial i cultural del poble de Rellinars, segons indica el primer punt dels seus objectius i que participa regularment en l'organitzaci6 dels actes populars. ■

X\llll RONDA VALLESANA

115

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

ENTITATS I PERSONATGES

Jordi Tarris PERE CAPELLA

Jordl Tarres.

No hi ha dubte que el Jordi Tarres es el personatge mes universal de la historia de Rellinars i el seu nom marca un abans i un despres en el poble; abans, quan et desplac;:aves uns quilometres, ningu no sabia donar ra6 de la seva existencia, molts el confonien amb Lli足 nars. Ara, quan pronuncies Rellinars, tothom_ el coneix com el poble del Jordi Tarres. I es que el Jordi te el merit d'haver estat set vega足 des campi6 del m6n de trial i nou d'Espanya, sense comptar les victories per equips i els seus triomfs en els festivals indoor, que tanta fama Ii han donat; pero, junt amb aixo, tambe te el d'haver pre足 gonat arreu que era un noi de Rellinars.

Quan avui contemplem el Jordi sembla que tota la vida hagi estat campi6, o que, tal vegada, ja en va neixer, pero no es pas aixf. Ell va obrir els ulls en un poble de pujades i baixades, de poca terra i molta roca, on la vida del pages sempre ha estat pobra i dificil, construint i treballant els marges per poder conrear i sobreviure. De petit, va conei足 xer la duresa de la terra i es va enfrontar a ella; amb ella s'ha barallat cada dia, ja fos a peu, amb bicicleta o amb moto, i l'ha venc;:uda.

116

RELLINARS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

ENTITATS I PERSONATGES

Va neixer en una casa al rovell de l'ou del poble, al seu unic carrer, enmig del fort pendent, prop de l'arcada, el lloc mes emblematic cap­ tat per tots els artistes pintors que han passat per Rellinars. Aquella vivenda havia servit, durant alguns anys, de barberia i de lloc de tertu­ lia dels habitants. L'avi Amadeu, sempre provist d'una grossa faixa negra, feia la vigilancia del bon servei de l'enllumenat public i si s'ha­ via malmes algun punt de llum avisava la compayia. Quan veia venir una nuvolada, sortia al balc6, fitava cap a Montserrat i el Llobregat i pronosticava el temps. No pregunteu si ho endevinava, si fa o no fa com el Pic6. El seu pare, el Joan, el mes murri del poble, durant els dies de feina es dedicava a tallar boscos i els diumenges, les barbes del ve'inat, passant posteriorment a l;activitat del transport; mentre, la Paquita, la mare, tambe tan treballadora, pentinava, feia de cartera i encara Ii quedava temps per acompanyar amb el seu cotxe les perso­ nes que s'havien de desplaQar. De tal nissaga no sorpren que de cal Tarres naixessin dos nois forts, valents i agosarats.

Amb aquests antecedents, no es estrany que el Jordi hagi revolu­ cionat el m6n de trial, perque, a la tecnica que podien tenir altres motoristes formats a la ciutat, ell hi ha afegit un atac pie de coratge i valentia, amb la innata intel·ligencia de les persones criades en un poble. A la primerenca edat de dinou anys ja havia assolit el primer campionat del m6n, que despres ha repetit sis vegades mes. Pero, amb anterioritat, als quinze anys, muntat en una bicicleta de trial, ja havia guanyat, tambe, el campionat d'Europa.

Gairebe recordo des de sempre el Jordi sobre rodes. De molt jove­ net, amb el seu germa, Francese, i l'amic Pep Casas, ja va instal·lar un simulacre de taller en el garatge del seu pare, on arreglaven peti­ tes avaries de bicicletes i punxades de neumatics d'altres nois que hi acudien. D'alla va sortir la primera bicicleta, constru'ida per ells, que tenia les mateixes caracteristiques que les de trial, en comptes de plat portava un piny6 petit i pedala que pedalaras. Amb aquesta bicicleta, o amb successives, pujaven i baixaven les escales de la plaQa de l'Ajuntament fent saltets, que en aquells moments sembla­ ven mes un numero de circ que la practica convencional del ciclisme.

Despres ja l'he vist competir amb bicicletes de marca, no cal dir amb moto, i passejar amb tota classe de vehicles que portin rodes. Quan die passejar es un eufemisme, perque en algunes ocasions l'he vist volar.

XVIII RONDA VALLESANA

1.17

ENTITATS I PERSONATGES

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

De petit, amb la trapelleria propia d'un infant inquiet, es va enfilar a la barana del balc6 de casa seva, amb tanta mala sort que va caure al carrer; !'accident va ser molt greu i tot el poble va patir per la seva vida i les possibles consequencies, pero afortunadament ho va superar amb la seva fortalesa. Sempre he pensat que aquella caiguda va ser una premonici6 de la seva trajectoria: rise, valentia, duresa i superaci6.

El Jordi ha donat moltes alegries i inquietuds als habitants de Re­ llinars. Cada any, quan comenc;a el campionat del m6n, tothom esta pendent de la seva puntuaci6, uns, els mes propers, ja se n'assa­ benten el mateix dia de la cursa, els altres, buscant-la al diari de l'endema. Quan s'acosten les darreres proves el nerviosisme aug­ menta fins a la recta final. Si es produeix la victoria, a la qual ja ens te tan acostumats, la poblaci6 esclata d'alegria; joves i grans, a peu, amb moto o amb cotxe, tothom es llanc;a a la carretera. Es forma una llarga comitiva per anunciar el triomf, els claxons no paren de sonar i les senyeres s6n onejades per les entusiastes mans. Tothom espera el dia de la tradicional i solemne arribada a l'Ajuntament, on es produeixen abrac;ades, petons, rialles, parlaments i una ruixada amb l'escum6s xampany. L'endema de la festa torna a neixer la no­ va esperanca que el proper any, tambe.

Podia haver presentat el Jordi Tarres com un superhome, el perso­ natge donava per fer-ho, pero he procurat recordar un noi que s'ha tornat home, vencent dificultats, amb triomfals resultats, pero que mai ha deixat de ser un testimoni de les seves arrels.

El Jordi viu avui aposentat a Rellinars amb la seva companya, la Clara; es molt jove i encara l'esperen moltes victories, que com sem­ pre compatira amb la poblaci6 que tant l'admira i l'estima; pero, si algun dia deixa de ser el primer, cal que no perdi mai de vista que, sempre, se'I recordara com un noi d'aquest poble. ■

En Ramon Jover MONTSERRAT SENSERRICH

Te mes de setanta anys i ningu no ho diria. Fa equip amb el Claudi, el Jaume i el Josep a l'hora de recuperar fonts, i aquest darrer any ha estat un dels protagonistes en la construcci6 del pessebre de Relli­ nars.

RELLINARS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

�.,

�

ENTITATS I PERSONATGES

Fins aquf tot seria prou corrent sin6 fos perque tambe es la pec;a mes valuosa del museu que te a casa seva i que va ampliant cons­ tantment. El seu passat es d'allo mes interessant. L'odissea del seu pare desterrat a 10 km de Terrassa, despres de la guerra, la feina de carboner i la construcci6 l'any 1949 de la font del Solitari fa que volguem parlar amb en Ramon perque ens ho expliqui personalment.

Conversem al mateix museu, ens confessa que esta escrivint les seves memories i esta d'allo mes felic; quan explica la seva vida.

El pare del Ramon, en Gori Jover, era un petit constructor de Ter­ rassa que l'any 1936 es va allistar a les milfcies d'Esquerra Republi­ cana. Durant la guerra el van ferir. Un cop acabada va ser denunciat per roig i el van portar a la pres6 Model. Alla hi va passar vuit anys.

Despres Ii van donar la llibertat condicional i alternava el seu domicili amb la pres6. Un dia va decidir no tornar-hi i amagar-se. Va ser pels boscos de l'Obac, al Sot de la Calsina, sota el Paller de Tot l'Any. Vi­ via en ·una barraca de carboner i es va dedicar a fer carb6 per al Mundet. Una nit va baixar a Terrassa per comunicar-ho a la seva fa­ mflia i flavors anaven sovint a visitar-lo. En Ramon, que feia de pale­ ta, a l'hivern no podia treballar pel fred i pujava a ajudar el seu pare.

En aquella epoca hi havia molts carboners a la zona. S'alimentaven principalment del que cac;aven, perdius, llebres, conills. Tenien pa­ ranys per atrapar-los. Un cop nets farcien els conills amb branques de romanf i els guardaven en uns forats fets a la terra, en un antic forn de calc;. Tambe baixaven a comprar al poble de Rellinars, a cal Tofol, on el coneixien per en Jordi el carboner.

Aquesta historia, explicada amb tanta vehemencia per en Ramon, arriba a la construcci6 de la font, feta per en Gori i els seus fills l'any 1949, aprofitant l'aigua que s'escolava per les roques. Era el lloc on els habitants de la Calsina anaven a rentar la roba. Amb el nom de la font tots van estar d'acord: font del Solitari en honor al seu pare, ' que sempre estava sol.

Mort el Mundet, que va morir a les Vendranes, ell continua tent carb6 pel seu compte als boscos de l'Obac. El carb6 d'alzina era molt necessari durant la postguerra. Un dia va tenir un ensurt, una parella de guardies civils Ii demaven ajuda perque un d'ells estava malalt i caminava ranquejant. En Gori es va oferir a acompanyar-los fins a l'Obac, va carregar amb el seu fusell i es van disposar a fer ca­ mL En arribar a l'Obac, el vigilant va pensar que ja l'havien detingut i

XVIII RONDA VALLESANA

119

ENTITATS I PERSONATGES

.. �

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

En Ramon Jover.

va quedar sorpres. La veritat es que els guardies civils no paraven de contar el favor que els havia fet. Va ser l'inici d'una relaci6 d'amistat. Periodicament els portava carb6 a Terrassa. Les primeres vegades el duia el Ramon, despres mes endavant va ser en Gori que es va atrevir a baixar a Terrassa i, amb el temps, es va adonar que ja no era perseguit per la justfcia, i a partir de llavors va fer una vida mes corrent i habitual. i,Per que vas anar a Fran�a?

Em dedicava a la construcci6 i vaig tenir a/guns entrebancs. lnfor­ mat sobre /'emigraci6 vaig anar a trebal/ar a Franqa tent-hi una esta­ da de deu anys. i,Que vas fer en tornar al nostre pais?

Treballar vuit anys per al sr. Faura a la casa de l'Obac on s 'havien de fer moltes mi/lores. Vivfem a la casa de la Pastora on tambe vam fer moltes reformes. Tambe vam obrar a l'Obac Ve/I. La veritat es que tots aquests paisatges han format part de la meva vida i em co­ neixo tots els racons d'aquesta serra de l'Obac. l,Com va ser el venlr a viure aqui, a Rellinars?

Mentre estava a l'Obac vaig baixar a/guns dies a treballar aquf, i flavors em van parlar d'aquest terreny, el vaig comprar i poc a poc vaig fer la casa.

120

RELLINARS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

.. �

ENTITATS I PERSONATGES

La casa on viu el Ramon no es massa gran, pero es ben aprofita­ da. En entrar a l'eixida trobes tota classe d'invents, animals que no ho s6n, arrels estranyes i singulars, una capella, la reproducci6 del . monestir de Montserrat amb el funicular que puja i baixa, una casa de pedra tosca amb la font del cantir, parets engaltades amb trocets de rajoles de tots colors que ens faria recordar l'estil del Gaudf. lCom va comenerar el Museu?

Jo he guardat de tot, tota la vida. A casa, a Terrassa, ho tenia tot guardat en caixes. En dedicar-me a la construcci6 era mes tacit que em sortissin objectes antics, sobretot de terrissa. A /'era de la casa de l'Obac havfem trobat monedes de l'epoca medieval, tambe restes de /'antic torn de vidre. En fer-me la casa vaig decidir ordenar-ho i te­ nir tots els objectes a la vista. Ho collecciono tot. Aixf va comen9ar el museu.

Quan t'explica aixo, en Ramon es transforrna i et vol ensenyar els seus tresors d�un plegat. Tots tenen la seva historia i aquesta forma part de la seva vida, plena d'inquietuds. Fem una visita mes al mu­ seu. Li sap greu no tenir mes espai, hi ha molta gent que Ii ofereix mobles antics, radios, etc ... pero la veritat es que no te lloc. Al cos­ tat del Museu te una habitaci6 amb quadres exposats que crida for9a l'atenci6. lCom va comenerar aquesta vena artistica?

De petit a l'escola el mestre m'escridassava perque sempre em trobava dibuixant. De mes grandet, a casa, ja trencava plats per fer dibuixos combinant els trossos.

D'un quadre que Ii van regalar va agafar l'idea de fer composicions amb ales de papallona i d'altres insectes que classificava per colors.

Els llargs vespres d'hivem fa volar la seva imaginaci6 i de les seves mans neixen personatges insolits, sorprenents, incre"ibles. Tambe fa servir una altra tecnica, amb fulles i plantes seques, que tritura, gar­ bella i classifica amb pilonets de mil colors. D'alla en surten bode­ gons, flors, noies amb vestits regionals que envernissa per fixar-ne el color.

En Ramon te una vitalitat extraordinaria, es incansable i t'encoma­ na optimisme. Si mai aneu a Rellinars no deixeu de visitar-lo, ell no es cansa mai d'ensenyar la seva obra. Converseu amb ell, perque, indubtablement , com ja us deia al comen9ament d'aquest article, ell es la miller pe9a del museu. ■

XVIII RONDA VALLESANA

121

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

ENTITATS I PERSONATGES

Estada de Ricard Opisso a Rellinars PERE CAPELLA

Ricard Opisso i Sala (1880-1966) es co­ negut com el dibl,lixant il·lustrador mes po­ pufar de Catalunya. De jove va treballar amb Antoni Gaud, al temple de la Sagrada Familia, fent de delineant i, en algunes ocasions, de model; es un dels angels de la fac;ana del Naixement. Posteriorment s'independitza del mestre i va comenc;ar la seva etapa mes creativa, formant part del grup que frequentava el conegut cafe dels Quatre Gats, on es reunien els artistes modernistes, amb la presencia de reconegudes figu­ res com Rusifiol, Casas, Utrillo, Zuloaga i Picasso, amb el qual va mantenir una estreta amistat. Mes tard es trasllada a Paris, on va rebre la in­ fluencia de Tolouse-Lautrec, cosa que el va portar a col·laborar en moltes publicacions estrangeres. Tornant a Barcelona va fer il-lustra­ cions per a les revistes mes conegudes de l'epoca com el Cu-Cut, Pel i Ploma, /'Esque/la de la Torratxa i La Campana de Gracia. Darre­ rament va treballar en contes infantils, anuncis, almanacs, auques i va col-laborar en el TBO, on es va caracteritzar per les seves caricatu­ res i dibuixos multitudinaris. Tambe va publicar en revistes erotiques amb el pseudonim de Bigre. Cap al final de la seva vida va editar els seus records al Diari de Barcelona. Algunes de les seves obres, mes de dues-centes, es conserven al Museu d'Art Modern de Barcelona.

Tot aixo es el que en diuen les enciclopedies mes o menys il-lus­ trades, pero, en cap d'elles, es menciona que Ricard Opisso va viure durant tres anys a Rellinars. El cert es que, pels motius que explica­ rem, el seu pas per aquest poble es totalment ignorat i poques s6n les persones que recorden la seva estada. A les primeries de la Guerra Civil (1936-1939) va marxar de Barcelona, segurament per por dels bombardeigs, per la manca de menjar i tal vegada perque se sentia perseguit, i es va instal-lar, per mitja d'un amic de Terras-

122

RELLINARS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

ENTITATS I PERSONATGES

sa, a Rellinars, concretament en un pis de la casa de la colonia. En aquest ambient rural era dificil que algu el reconegues pel seu fisic i nomes ho podia ser pel seu nom com a dibuixant; per tant vivia dis­ cretament i names el va tractar amb certa assiduilat la familia Bur­ rull, que estava aposentada al mateix edifici i al pis d'enfront, la fa­ milia Masferrer, que Ii va ser de bona ajuda, i el senyor Ramon Mart, Roca.

Vivia amb la seva esposa i un fill, anomenat Alfred. Aquest fill, en un moment determinat, va desapareixer, no sabem si era perseguit o volia evitar anar al front, i fins acabada la guerra no es va saber que romania a la propia llar i estava amagat a les golfes, on s'enfilava a traves d'una trapa sabre el water, que havien dissimulat amb una pintada. Els ve'ins s'estranyaven que, quan trucaven a la porta, tar­ dessin tant a obrir, segurament era el temps que tardava a enfilar-se a l'amagatall. Sembla que en una de les ultimes nits, quan estava fi­ nalitzant la guerrp, va marxar saltant pel balc6.

Mentre l'Opisso va estar a Rellinars no va parar de dibuixar, sabre­ tot figures, una de les persones que, en moltes ocasions, va fer de model va ser !'Antoni Masferrer, quan tindria de vuit a onze anys, per tant no seria d'estranyar que algun dia reconeguem el Tonet en al­ gun museu on s'exposi l'obra d'aquest insigne artista.

La famrna Opisso va passar moltes penalitats, disposava de poc menjar i ell va comen�ar a ser perseguit per dos personatges -m'abstinc de donar-ne els noms- de marcades idees roges, que durant els ultims temps el buscaven per liquidar-lo. En aquest punt es produeix una dualitat en les memories, uns diuen que va desa­ pareixer abans d'acabar la guerra, deixant solament la seva dona, que estava molt desconsolada, i altres, que va resistir fins al final.

Es recordat com una bona persona, que patia molt, se sentia per­ seguit i preguntava, sempre que passava algun cotxe -que llavors n'hi havia molt pocs-, si era d'algun conegut o no. Acabat el conflic­ te la senyora Opisso va anar a casa dels Masferrer a donar-los les gracies pel suport que els havien donat durant aquells tres anys.

Despres ja no en sabem res mes.

D'obra de l'Opisso, lamentablement, names n'ha quedat una al poble; l'hi va demanar el senyor Ramon Mart, Roca. Avui aquest di­ buix el conserva la nora Vicenta Masdeu, v1dua d'en Jordi, que molt amablement ens ha facilitat la seva reproducci6.

XVIII RONDA VALLESANA

123

ENTITATS I PERSONATGES

•

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

Dlbulx de Ricard Oplsso a Rellfnars.

El quadre, com es pot observar, es fet des de cal Martf; l'olivera que figura com a motiu principal encara existeix, les casa en primer terme es cal Vermell de Baix, avui de la famflia Ferraz, i la que esta mes allunyada es cal Vermell de Dalt, ara de la famflia Aguilar. De l'Opisso es conserven molts dibuixos amb figures, pero gairebe cap paisatge, motiu pel qual aquest ha estat molt valorat. ■ Nota: La petita recerca de la personalitat de l'Opisso m'ha portat a connectar amb el Museu d'Art Modern de Barcelona, amb l'Arxiu Historic i amb l'Arixu FotogrMic, i resul­ ta que els bi0grafs desconeixen la seva activltat durant els anys de la Guerra Civil. El secret ha estat guardat, durant gairebe seixanta anys, a Rellinars.

124

RELLINARS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

�"

�

FESTES I TRADICIONS

Festes i tradicions

El ball de cascavells MONTSERRAT SENSERRICH

Amb motiu dels vint-i-cinc anys d'estada a Rellinars de mossen Jo­ an Vilalta, una representaci6 dels vilatans ens varem reunir per apor­ tar idees de festa i celebraci6. Tothom hi va dir la seva, es van acor­ dar moltes coses, pero d'alla va sortir la idea de tornar a dansar el ball de cascavells. Feia vint anys que no l'havfem vist pels nostres carrers. Dues noies engrescades van ser capaces de fer ballar per un dia tota la gent gran del poble. Va ser molt emocionant, inesborrable.

L'esglesia, plena de gom a gom, en un dia pluj6s, recollia les famflies senceres que contemplaven a aquells «xicots)I amb ulls increduls. El Tonet de cal Masferrer era el cap de colla, els camals que portava . aquell dia eren els mateixos que havia portat feia quaranta anys. Va netejar els cascavells un per un perque llu"issin millor, «semblava que encara tenia setze anys)I comentava el Tonet amb emoci6. Portava la bandera. Aquesta visi6 ens fa donar un salt en el temps.

Corria l'any 1880. El rector de Rellinars rep l'ordre de traslladar-se al petit poble de Vilalleons (Osona) i per a la Festa Major decideix or­ ganitzar un aplec i portar els dansaires de Rellinars. En aquella epo­ ca al poble hi havia molt jovent. El grup va ser constitu'it per a aque­ lla ocasi6 i es va fer estrena d'una bandera de seda brodada per a aquella festa tan solemne; abans no tenien estendard, «no se sap si perque eren pocs o perque eren pobresl>. Es van traslladar els cara­ mellaires, se suposa que amb animals, a Vilalleons*. Despres de la missa de Festa Major, els de Rellinars van actuar. Va ser un exit i un orgull per al poble de Rellinars.

Aixf Ii ho va explicar la seva mare a en Josep Satlares. El que etla no sabia era l'origen del ball. Segons !'Antoni Bass6 va ser el seu avi el qui va portar al poble el ball de cascavells.

El costumari catala de Joan Amades diu ( ... ) Es molt interessant anotar el fet de la presencia de la dansa associada a la cantada. Diverses versions del ball de cascavells eren prOpies dels caramellaires

XVIII RONDA VALLESANA

125

FESTES I TRADICIONS

•

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

sobretot per Jes contrades del pla de sages, en especial a Monistrol de Calders i San Mateu de Sages I a l'Ametlla de Merola al Bergued�.

La proximitat de Rellinars amb el Sages fa pensar que aquest si­ gui el seu origen. La musica es la mateixa en tots el casos, potser canvia una mica el ritme.

En Josep Sallares ens explica que va comen<;ar als s�tze anys, sembla que era l'edat idonia. Amb aixo coincideixen la majoria. Tots els joves volien ballar, tothom esperava el dia de Pasqua.

Les noies, la gresca... Ell ho comparava amb el que passa avui dia amb el futbol. Durant la Setmana Santa, com que no es feia ball, as­ sajaven les caramelles amb el Sili, •que tocava el flabiol tan be que semblava una orquestra», ens diu el Josep. Es ballaven dues vegades l'any, per Pasqua i per la Festa Major. Per Pasqua les caramelles du­ raven dos dies, el dissabte i el diumenge, i llavors els acompanyava una orquestra que venia de Sabadell amb el tren fins a Sant Vicen<; de Castellet. Alla es trobaven, musics i caramellaires, i no els calia assajar perque la musica era sempre la mateixa. Eren cine musics: dos grallers, dos cornetins i un tambor. Feien un recorregut pels car­ rers de Sant Vicenc;, comptant amb el permis que previament els ha­ via donat l'alcalde. Anaven tambe a Castelibell. Passaven pel poble vuit dies abans per preguntar si volien els «camillaires». No anaven a les cases apartades, com serien les Boades i el Ginebral, ja que no els hagues quedat temps. Al Gelles hi anaven el dissabte quan es desplacaven a peu a Sant Vicenc i alla ballaven al so del timbal de l'Enric Basso, doncs encara no s'havien trobat amb els musics.

Els cants els ensenyava el mosso de Casajoana que havia cantat amb el cor de la Llanterna de Terrassa. Amb el que recollien pagaven l'orquestra i feien un apat al que tambe convidaven al Sili.

Durant la Republica i el temps de la guerra no es van fer carame­ lles, pero als anys quaranta es van tornar a reprendre. Els grans van fer pas als joves, i ara es el Tonet de cal Masferrer el qui ens explica les caramelles d'aquella epoca. Ell tambe tenia setze anys. L'Amadeu de cal Tarres, el de cal Rutllat i l'Enric Basso, que vivia al costat del Gallina Vella, els van introduir. Hi havia tant jovent que podien fer el ball complet, quatre grups de quatre. Calcaven pantalons de vellut, camisa blanca, mocador al coll, faixa vermella i els camals de casca­ vells. Ell te a la memoria una fotografia que havia vist a cal Jep, amb

126

RELLINARS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

FESTES I TRADICIONS

Els camals de/ ball de cascave/1s.

els avis ballant amb gorra, i aixo Ii fa molt respecte. El dissabte tam足 be anaven a Sant Vicenc a peu per la Riereta, i recorda les tomades pel Grau on eren invitats a ametlles torrades i bons porrons de vi blanc que havien alegrat a mes d'un. El diumenge anaven pels carrers del poble i a l'era, i la gent els donava ous, conills... Si el que duia la bandera picava l'ullet, volia dir que havien donat molta propina i ha足 vien de tomar a ballar i, segons com, saltar; si no es mostraven gene足 rosos passaven de llarg. Mossen Emili els ensenyava unes carame足 lles no gaire llargues, perque cantar i ballar era molt dur.

Tot seguit reprodui"m la lletra de les caramelles de l'any 1940: Som petits, petits cantaires, que alegrem tot el vei'nat, i aixequem amunt pels aires cants de santa llibertat.

Veil roser6, avui ha tret florida; !'ambient es pie de l'aire revifant; somriu el prat i canta la resclosa himnes de goig que l'aire llanca al vent.

XVIII RONDA VALLESANA

127

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

FESTES I TRADICIONS

El ball de cascave/1s. 1945.

Tot lls vida i esperam;a.

Au, companys, cantem, cantem, seguiu tots la nostra dansa, si us agrada, ballarem.

Voleiem la barretina, catalans som i serem, la llavor que ara germina nova sang que tots portem.

Poseu ous a la safata, premieu nostres afanys, que la Pasqua ens sia grata: bones testes, per molts anys !

Per molts anys !

128

RELLINARS

FESTES I TRADICIONS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

Amb tot el que recollien se n'anaven a can Codol i, alla, la Rosalia els cuinava un arros amb conill i dels ous en feia crema per les pos­ tres.

Quan va venir mossen Joan, ara fa vint-i-cinc anys, es van tornar a recuperar per un temps les caramelles i es va fer entrar les noies a la festa. Anaven amb el cami6 del Tarres a fer el recorregut i l'encar­ regat de la cistella era el Pastoret. Aquesta etapa encara es a la memoria de tots.

El 6 d'abril de l'any 1980, diada de Pasqua Florida es va fer una festa a l'esglesia per celebrar els cent anys que feia que l'estendard dels dansaires de Rellinars oscilava al vent. Es van fer dues canta­ des, una a l'esglesia i l'altra a l'Ajuntament; a la tarda es va celebrar una gran festa a la Sala del poble.

Hi coHaboraren: els Bastoners de Castellvell, l'Esbart de Dansai­ res Manresans i el sr. Jordi Tomas i Freixa.

Aixf es va celebrar la vetllada del centenari, aquell va ser el darrer dia de caramelles a Rellinars fins avui.

Un fil d'esperanca: Avui, el Tonet de Cal Masferrer i d'altres estan disposats a ensenyar als mes joves allo que van aprendre dels seus avis. Tant de bo aquesta il·lusi6 es fes realitat i poguessim recuperar per Rellinars la seva mes antiga tradici6: el ball de cascavells.

■

*

AMADES, Joan. Costumari Catala. Vol.II. P. 860 · Agra"i"m la col·laboraci6 de tota la gent gran del poble que te d'aquesta festa el mes viu record.

Els gegants de Rellinars ANNA ARIAS

Parlar de gegants a Rellinars no es parlar del passat. Mes aviat s'ha de dir que es parlar del dia d'avui, sobretot perque de mica en mica s'han anat aconseguint les fites que l'associaci6 s'havia proposat.

Tot va comencar amb l'afici6 d'una sola persona pels gegants, el que es coneix en els ja iniciats com la •faHera gegantera» i que ha anat arrossegant cada cop mes amics, fins aconseguir que tambe Rellinars, per petit que sigui, tingui representants de •tanta alcada» en aquesta tradici6.

XVIII RONDA VALLESANA

129

FESTES I TRADICIONS

IUI �

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

Calia trobar un adient representat per aquesta figura, i res millor que pensar que es el que integra Rellinars amb l'entorn: la serra de l'Obac. Aquest massis de cingles, conglomerats, fonts, avencs i amagatalls acollia un personatge tan arrelat a la tradici6 catalana com es el bandoler.

El de veritat -o el de les llegendes, segons com es vulgui enten­ dre- coneixia tots els camins, dreceres i racons dels voltants.

El nostre -el de mentida, la figura, el gegant que s'ha de fer ca­ minar perque no volta sol- ho ha fet tot al reves. No coneix el que s6n les carenes i els boscos de l'Obac, encara que ha vist pobles i ha saludat a molta gent ve'ina; pero sobretot, el que ha fet es sortir, i fins i tot ja es europeu (Trobada Internacional de Grimbergen, Ma­ riapharr i Saumur).

Es en Capablanca, la figura d'un bandoler i un bandoler figura. Te una cara maca, una alc;:ada de 3 metres i 30 kg de pes molt ben re­ partits. Va neixer en el m6n dels mes alts el 19 de setembre de 1993 al taller el Drac Petit ,de les mans d'en Jordi Grau.

I per fi ha aconseguit no haver d'anar sol, sin6 ben acompanyat d'una formosa mestressa del poble que l'ha vist neixer gegantera­ ment. ■

En Capablanca

130

RELLINARS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

� ��

RONDALLES, LLEGENDES...

Rondalles, llegendes, poemes...

Cant a Rellinars MOSSEN

EMILI RIERA I VILASECA

Rellinas dalt la carena llogarret allargassat sota un clap de llum serena i de cara a Montserrat.

Rellinas voltat de feixes i d'hortets exuberants, els teus fruits millers els peixes als senyors estiuejants.

Rellinas, de nit i dia, vetlles l'aigua de tes fonts que lliscant amb melodia t'ofereixen llurs cancans.

Rellinas, on s'hi encanten els estels en plena nit, tens ocells, noies que canten, romanf tot !'any florit.

Rellinas, terra estimada, reconet que sempre riu i alla al bosc de matinada sempre hi canta una perdiu.

Maig de 1940 Del llibre De la meva collita. Terrassa: Arts Grafiques Marcet, 1956. Musicat amb aire de sardana. ■ ·

XVIII RONDA VALLESANA

131

RONDALLES, LLEGENDES...

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

Goigs de Sant Pere

Text de Mn. Emlll Riera. ll.lustracl6 de Jaume Carreras. 1950.

132

'RELLINARS

RONDALLES, LLEGENDES...

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

Pagines viscudes PERE CAPELLA

Una de maquis

Era la diada de la Mare de Deu del Carme, no recordo exactament de quin any, segurament el de 1948; del dia, me'n recordo perque havfem anat a celebrar el sant d'una amiga nostra. Serien cap a les dotze de la nit que, sortint de la festa, uns quants amics ens varem animar a anar a Montserrat tot caminant. Despres que cadascu ha­ gues anat a casa seva a canviar-se les sabates de les testes per les xiruques, ens varem retrobar en el lloc previament acordat per em­ prendre el camf. Com que la nit era clara i la lluna d'estiu il-luminava les nostres passes, la millor via per anar-hi era enfilar la carretera de Terrassa a Rellinars, fins a Monistrol, i llavors per la via del carrilet cap a dalt el monestir.

Erem molt joves i el caminar no ens espantava, per tant tiravem els quilometres amunt cap a l'Obac, retallant amb les nostres pas­ ses els revolts de la carretera, que en aquella epoca estava total­ ment deserta; no recordo que hagues passat cap cotxe en tot el re­ corregut. La baixada cap a Rellinars encara resultava mes suau i entre acudits i bromes varem arribar a la poblaci6; passarem per da­ vant de cal Forner, totalment quiet, pero, en arribar a la corba de mes avail i revoltar-la, ens aparegue, a pocs metres, entre la foscor de la nit, un guardia civil que, sense el tricorni i el genoll a terra, ens apuntava amb la metralleta. Sentfrem el cop d'accionar el forrellat, que el conservo dintre l'anima, tot cridant «jcuerpo a tierra!»; ja ens tens tots amorrats a la carretera mes quiets que un mort. Mentre el guardia apuntava els nostres caps amb el fusell metrallador, en va sortir un altre que estava amagat darrere d'unes mates -gairebe entre el que ara es el camf de cal Forte i cal Tarres. Llavors, un dels guardies es va emportar un de nosaltres cap a la cantonada de l'Ajuntament, on penjava un llum amb una pobra bombeta; Ii va fer ensenyar la documentaci6 i com que era una mica mes gran que tots i tenia carnet de les Milfcies Universitaries, Ii va preguntar si es feia responsable de tots els seus companys. Com que aixf va ser, ens van fer aixecar i conversarem tots plegats. Deis dos guardies civils, el mes jove tenia divuit anys, la vigflia havia arribat de Saragossa; no sabia que era, ni on era Montserrat i tremolava de por com una fulla.

XVIII RONDA VALLESANA

133

RONDALLES, LLEGENDES...

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

El mes gran, que estava destacat a Rubi, ens va explicar que, el dia abans, els maquis havien matat un guardia civil, i que tenien ordres de tirar sense cridar l'alto; que ell, mes expert, es posava amb la metralleta enmig de la carretera, i el mes jove, al mes petit movi­ ment, havia de disparar. La conversa va ser llarga, perque, ells i no­ saltres, mes distesos, tenrem ganes de parlar despres del nerviosis­ me passat. El guardia vetera ens va confessar que en sentir-nos va pensar que erem maquis, perque per alla, a la nit, no corria ningu, pero, en veure que caminaven de costat per la carretera i sense or­ dre, va dubtar i ens va cridar l'alto; estaven molt enfadats per la nos­ tra irresponsabilitat d'anar de nit, encara que fos a un «santuario», per un lloc on hi havia un focus de maquis; nosaltres, ja una mica envalentits, ens varem excusar dient que la culpa era que aquestes notrcies no sortissin al diari i, en canvi, nomes es publicaven aque­ lles que feien semblar que tot anava be.

Comenc;ava a clarejar, els guardies ens van dir que no trobariem cap mes control, de tota manera, per un cas, ens varem asseure als graons de la Sala i, fins que no va ser clar del tot, no vam continuar el camL Aquest relat, com molts altres, que semblen impossibles, va pas­ sar, no fa massa anys, al nostre pars i al nostre poble. I, avui, ca­ sualment, jo vise sota mateix del revolt dels maquis.

Cercant casa Un dia, amb el naixement dels primers fills, vaig decidir buscar una caseta en un poble per passar-hi l'estiu i fugir del calor6s pis de Terrassa. Era el matr d'un diumenge de primavera quan vaig pujar al sis-cents per visitar els pobles de les rodalies: Vacarisses, Torreblan­ ca, Sant Cristofol i, de tornada, vaig passar per Rellinars. Parada obligada a la plac;a de Cal Forner; alla vaig veure el meu amic Jaume, un enamorat del poble que, a mes, era un optimista nat. Em va dir que trobar casa seria facil, pero la veritat es que va ser una mica mes dificil. Despres d'haver anat d'un canto a l'altre, vaig coincidir amb la famflia Cristofol, amics de sempre, sobretot del Ventura, i gairebe emparentat amb la senyora Maria. Quan van saber que bus­ cava casa, em van oferir d'immediat una vivenda que tenien tancada als baixos de la colonia, ja que ells vivien a la finca de l'Alzina, i no­ mes guardaven la del poble per un cas d'emergencia.

134

RELLINARS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

• .

.

;J

RONDALLES, LLEGENDES...

El senyor Antonio, a qui sempre vaig agrair el favor, em va facilitar la casa, pero amb la condici6 que, si un dia hi havia una revolta, tor­ naven els maquis o per qualsevol altre motiu havia de marxar de la finca, Ii deixes la casa lliure. No cal dir que Ii vaig manifestar que compliria la condici6, ja que en cas de revolta jo seria el primer de fugir... El que no Ii vaig dir es que l'ultim maquis vaig ser jo.

M'han robat els matalassos Una vegada van passar per Rellinars uns lladres de matalassos.

Entraven per les cases, anaven d'habitaci6 en habitaci6, feien un tall al matalas i si era de Ilana se l'emportaven. Jo sempre havia pensat que, com que vise a prop de I'Ajuntament i la meva casa no te cap signe de riquesa, els lladres no hi entrarien mai. Em vaig equivocar.

Un dia em telefona el Tonet per dir-me que la porta de casa estava oberta i que a Rellinars s'havien produ"it molts robatoris. Ja em tens a mi cap al poble per veure els desperfectes. Els cine matalassos de Ilana havien volat, tambe faltava un meu vestit de mil ratlles; feia dos o tres anys que estava a l'armari, era gairebe nou, pero cada es­ tiu, quan me l'emprovava, semblava que hi faltessin ratlles i el deixa­ va penjat, amb la inutil esperan<;a d'aprimar-me; de fet, vaig agrair que se l'emportessin, i si el pispa era mes prim que jo encara devia fer el seu goig.

Un cop comprovats els objectes que faltaven i aconseguit arreglar provisionalment els panys de les portes, vaig anar cap a l'Ajunta­ ment. Era tancat, pero algunes persones alla reunides em van expli­ car que, durant la nit passada, va c6rrer pel poble una furgoneta blanca que, de casa en casa, havia recollit els matalassos de Ilana.

Un dels que havien vist el vehicle era l'Angel, l'actual alcalde, que llavors, encara estudiant, durant la nit, davant els llibres, l'havia vist passar i va telefonar a la Guardia Civil de Terrassa. Si en aquell mo­ ment haguessin anat a interceptar-la a ca n'Amat, segurament jo en­ cara dormiria en un matalas de Ilana, pero com que van contestar que l'endema ja anirien a fer un reconeixement, quan el van fer, la Ilana ja devia estar passant pel batan.

Amb · aquests antecedents em van recomanar que fes la denuncia a la Guardia Civil, encara que jo sabia que era inutil.

Vaig anar a la caserna de Terrassa; el guardia de la porta em va aturar i em pregunta que volia. Li vaig explicar que m'havien robat

XVIII RONDA VALLESANA

135

RONDALLES, LLEGENDES...

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

uns matalassos, i em digue: «lCom eren?» Jo, que de Ilana, de rat­ lies, com gairebe tots. Despres de moltes explicacions em va fer passar a l'oficina. Dos guardies mes i les mateixes preguntes. Com eren els matalassos. De Ilana. De ratlles. Vermelles. Verdes. Slaves.

Jo que se, si la meva dona els tapa sempre amb el llencol. Mentre, un altre guardia, mes gran, estava escrivint a maquina, d'esquena, i anava movent el cap com si digues que no. Com que em van veure decidit, em van fer passar al despatx del «comandante de puesto».

Aquest, molt amable, em feu seure i em va fer les mateixes pregun­ tes. Jo, iguals respostes. Em va dir que es prendrien les ordres opor­ tunes i s'ho va apuntar en un bloc que tenia sobre la taula. Amb aquestes, van rebre una trucada d'emergencia, no crec que es trac­ tes del robatori de mes matalassos. El cert es tots varen sortir espe­ ritats i em van deixar sol amb el guardia que, impassible, escrivia a maquina i continuava amb els seus moviments de cap. Finalment no vaig poder estar-me de preguntar-li per que anava fent que no amb el cap i ell, en un detail de sinceritat, em va confessar que ja feia esto­ na que m'hauria d'haver adonat que estava perdent el temps i que els matalassos qui sap on paraven... i jo que ja ho sabia.

Una vella bella carta d'amor La dona, la conec de molts anys, tants, que ja no em pot amagar l'edat que te. Poe importa, conserva el somriure i el relluir dels seus ulls.

Avui l'he trobada a la placa, sota una acacia ha obert la bossa amiga que l'acompanya i m'ha ensenyat una vella carta. Una bella carta d'amor. Mentre la treia jo sentia que es despullava una mica.

El sobre era senzill i aspre, la tinta violeta d'un segell donava cornp­ te que, al seu dia, havia passat la censura militar. De dins en surt una petita carta, data de l'any 1939, «Ano de la Victoria»; el paper groc del temps. La cuidada lletra amb que esta escrita es veu mig gastada pel pas del temps, per uns ulls de tant llegir-la o, tal vega­ da, s'ha esborrat per la caiguda d'una llagrima. Qui l'escriu es troba privat de llibertat, en un camp de concetraci6. Per arribar-hi ha fet una llarga marxa, travessant pobles i ciutats, retrocedint amb un exercit, que no es el seu, en una guerra perduda. La seva dissort ne­ cessita una esperanca on aferrar-se. Viu del record d'una noia que va trobar pel camf, a qui lliura la carta. Es disculpa per enviar-l'hi, i Ii

136

RELLINARS

• .

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

.J

RONDALLES, LLEGENDES...

diu que pensa en ella com el sol que ha guiat el seu destL La carta es discreta, qui l'ha escrita amaga un sentiment dole;: i amarg a la ve­ gada, de qui va estar a punt de trobar l'amor i no el va gaudir.

La dona que guarda la carta no ha vist mai mes el seu autor; no­ mes sap que la va escriure un oficial d'un exercit venc;:ut, d'una guer­ ra inutil, que un dia va passar a la seva vora. Si per a ell, la recor­ danc;:a de la noia va ser el sol per un dia, per a ella, ha estat un estel llumin6s que Ii ha donat escalf durant tota la vida. Es el testimoni d'un amor que no ha estat. D'un pet6 que no va arribar als llavis. El record d'aquella fruita dolc;:a que solament s'ha acariciat, sense tas­ tar-la mai; potser mossegada hauria estat amarga. Un amor sublimat abans de ser conegut.

La carta que jo he vist ha estat guardada dins d'una bossa durant cinquanta-vuit anys; la dona que la conserva l'haura llegida una infini­ tat de vegades, a mi, amb una, ja m'ha omplert de joia.

(Aquesta historia es totalment inventada, qualsevol semblanc;:a amb la realitat es pura ficci6, pero ... tal vegada hauria pogut passar a Rellinars.)

De p�gines viscudes en conservo moltes mlls, pero no totes poden ser divulgades. Us quedareu amb les ganes.

El bandoler Capablanca M. DOLORS MORENO I ALBAREDA

Multitud de llegendes ens parlen d'aquest bandoler del Camf Ral, tot i que poques constancies historiques en tenim. De fet mai ha es­ tat possible determinar dades fidedignes sobre la seva vida i epoca, encara que les seves actuacions entre l'Hostal de la Barata i els Hostalets del Davf, especialment, semblen indiscutibles.

En tot cas, s6n signes fidels de la seva probable existencia l'ano­ menada cova d'en Capablanca, a mitja alc;:ada de la Roca Salvatge, sota el Muronell o Paller de Tot l'Any, on s'obre un avenc vertical de dificil acces i que es tradicionalment considerat el seu amagatall.

Tambe, molt a prop, a pocs minuts del Camf Ral, hi ha la font del Lladre, que sembla tenir relaci6 amb la llegenda d'en Capablanca.

XVIII RONDA VALLESANA

137

RONDALLES, LLEGENDES...

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

Diada d'en Capablanca. Any 1973.

Hi ha diverses hipotesis sobre l'origen del seu nom, totes elles forca curioses. Uns diuen que portava sempre una capa d'aquest co­ lor que havia guanyat en una partida de cartes; altres conten la historia d'un capita de miquelets que s'enfronta amb el nostre per­ sonatge. Aquest es presenta d'amagat al teatre, on el capita emba­ dalit presenciava una comedia, i Ii talla un tros de la capa blanca que duia; posteriorment l'envia com a burla a casa del capita.

De fet, els avis de Rellinars narraven i explicaven com havien sen­ tit parlar dels horribles crims que en Capablanca havia comes al Ca­ mi Ral quan, apuntant amb el seu trabuc, obligava les victimes a es­ campar .diners i pertinences, o be deixar-hi la vida, sobre la seva blanca capa estesa davant dels espadats que voregen el cami darre­ ra la Roca Salvatge, el Castell de Boes o el coll del Davi.

Segons deien, en Capablanca havia estat un mosso de pages que treballava prop de Manresa i que es llenca al cami desenganyat de la societat del seu temps. Era bon coneixedor de les rodalies i, se­ gons tothom considera, estava en conxorxa amb un mosso de l'Hos­ tal de la Barata que l'advertia sobre els cabals dels viatgers que feien el trajecte. Aixo i el seu galanteig amb la mestressa vidua del mas de la Teuleria el mantenien dins la zona.

S'accepta generalment que mai fou capturat i que mori fart de vi, amorrat a una b6ta en algun dels masos propers a l'Obac. ■

138

RELLINARS

RONDALLES, LLEGENDES...

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

La Diada d'en Capablanca M. DOLORS MORENO I ALBAREDA

L'octubre de l'any 1973 es celebra una festa popular que tingue com a protagonista el llegendari bandoler del Cami Ral. Sota el me­ cenatge del sr. Jaume Estrenjer, aleshores propietari de la Fabrica, es constitui una comissi6 coordinada pel sr. Jordi Tomas i Freixa, es­ sent-ne secretari el sr. Josep M. Moreno i Giralt, de qui n'he recopi­ lat aquestes notes.

La finalitat d'aquesta comissi6 era donar a coneixer els valors tu­ ristics i paisatgistics del poble de Rellinars, mitjan9ant la creaci6 d'un centre d'informaci6 just al costat d'on es troba la font de l'Ho­ menatge.

La Diada d'en Capablanca havia de servir tambe per a la recons­ trucci6 i l'endre9a de les Fonts de Rellinars i com a pre-inauguraci6 del que seria ur:i futur museu textil a la Fabrica, amb el nom d'EI Vell­ Moli Textil. De forma artesanal les quatre treballadores que hi esta­ ven empleades aleshores confeccionaren les blanques capes que abillaren al sr. Josep Gibert i al nen Josep Valldeperas que foren qui encarnaren el paper del mitic bandoler.

Tot i l'exit de la jornada no hi hague continui'tat i la comissi6 es dissolgue l'any seguent. ■ PROGRAMA

L'ESTESACAPA - •'SCOME.SA G�Nllt

;.•.:����-=-��­ , ,.......,.. ...... ...

...........

--·--

�="....�--"'.:.:...... ==-�.....:�--.---., ........���� -�-----

,.,. .. "',_ ............. j_ .. _.,..,._

�i ........_ • ..,___ ..,.._,.._..•.,.... ,

,.._,.. .......... ,.,..,o1,.... - •N'111' .. ..-.C.• ....._..,..•..., "''�u�.,

Arrib.aJ• J'En Capablanca

�11.-.i,,.....••r...- �""•�•

... i..,_.,...._.,.._ -'-�--.....

•,.,,,.._ _.,.,.� .......,..,.PD! .......,....� .....

Auclic16 de Sml.1ne,, t • Com:""' Local de Padl.. J'Arros

Ro:cpcic\ J I' A juntamcnt

,_,.._ ......... _ .... ...... � ...... ,..._�------tol,. ......

Ccn:.1vila

... _... ...... _ ................ '-I....-•--'"""'""

._....... .... -·----

Din.,. de Gcrmanor

I....,.. .. ,rJ'I Programs de la Dlada d'en Capablanca. Any 1973.

XVIII RONDA VALLESANA

139

(J)

► ::0

''z

rn

::0

TEXTOS : M. DOLORS MORENO

66-.,,,U,

~

V~

O .....

"-.-...U,,...

6..6 l'lo::I.~ .. .,~ -1'.::.U,,,O,

c:o..... ., ............. l!.11- .. ,.._ .:...W,• .. ..., •• ,., A ~ • f l ' ~ f'ASt:t,,<,• -

Auca del poble de Rellinars

Auca editada per MDM l'any 1997 sobre el poble de Rellinars .

DIBUIXOS: PERE ALMIRON

Auca de Rellinars

>

C:

►

~ ~

()

0

► (J) (J)

'

►

::0

C

~

C

()

< 0

(/)

I= z> ::a

m

::a

C

m

>

(')

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

AUCA DE RELLINARS

��

�=

ii 1I

i�

1, t! l

'1

l.

-;

'I

�

I

'�l..

l'

~ '

J

!

j

I

·1,

XVIII RONDA VALLESANA

141

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

AUCA D'EN CAPABLANCA

Auca d'en Capablanca DIBUIXOS: ANTONI MESSEGUER I FRUITOS

TEXTOS: JORDI TOM.AS I FREIXA

dUCd DE Ld DldDd D'EN CdPdBLdNCd.

u.-..,,�..,, .r..,..,,.,...1.

•1-..i., ..... 11,•••• l1tot1-•l'A)ll111Mn1nt •,...11,1... ..... ,....

142

l"·-•'""'..-..nl•"""•1gn1 Ill

� • •q,,0111 ... ...,••

��!....�"!"' ...41��.,...

....... ,.._,, ............

----1

1:..-u""'"'"'"••......., h-nllNloo,,..1 1"" '•"',. �

""

.... _,

_ ... ,..

11.-1-�- ..... -•11,. .i--. .... 11_ "......... 11 .........

RELLINARS

�1111 UE!5 sabadetl

Escanejat i editat per Jordi Xicola-2019