Issuu

XVII RONDA VALLESANA Sant Feliu

Uni6 Excursionista de Sabadell

1996

L'edici6 d'aquest llibre ha estat possible gracies a la col•laboraci6 de:

Ajuntament ' �, u de Sabadell

"W" Sant Feliu de Codines Ajuntament de

Sl Caixa de Sabadell

4J'"�.

Federacio d'Entitats 41, ti deExcursionistes FEEC Catalunya

Nota

Les il•lustracions d'aquest llibre s6n obra de Ricard Molins El nostre agra"iment a tots els col·laboradors que han participat amb els seus treballs en la realitzaci6 d'aquest llibre i als que han estat al nostre costat en tot moment. A tots, moltes gracies.

EDITA Uni6 Excursionista de Sabadell REALITZACIO Bequatre Tel (93) 715 02 52 DIPOSIT LEGAL B-34999-1996

Sumari lntroduccio

Presentaci6 del president de la LIES. Josep I bars i Botanch ....................... 7 Presentaci6 de I' Alcalde de Sant feliu de Codines. Francese Pineda i Fontsere ...................................................................... 8 ltinerari de la XVII Ronda Vallesana. Ramon Gotes ................................. 10 Mapa de la XVII Ronda Vallesana. Ramon Gotes i Pere Mane ...................17 Altres itineraris: De Sabadell a Sant Feliu de Codines. Ramon Gotes........ 18 Sant Feliu de Codines i el seu rodal

Sant Feliu de Codines i el seu entorn. Rafel Rosaura .............................. 31 La Cova de l'Endal. Ramon Ten i Carne................................................... 37 El romanic de la Ronda. Josep M. Masague............................................ 39 L'obra de J.A. Coderch. Joan Umbert i Macia .......................................... 45 El Mirador Les Pujades. Mirador Les Pujades â€˘........................................ 49 La historia de Sant Feliu de Codines

Materials i jaciments arqueologics. MartT Bustamante i MartT Garriga....... 53 Sant Feliu de Codines fa 150 anys. Josep Vinyets.............. :. ................... 62 Breu historia de Sant Feliu de Codines. La Pinya..................................... 65 Tres dies de la historia del meu poble. Pep Casas Permanyer .................. 67 Elements d'historia de Sant Feliu de Codines. Francese Garriga i Cassart ..................................................................... 71 Deis paraires i teixidors. Joaquim Font i Farres ................................ ,...... 95 Vida cultural i associativa de Sant Feliu de Codines

Entitats La Societat Coral Artistico-Cultural La Poncella. La Poncella ............. 101 El Casal Cultural Codinenc. Josep Canet............................................ 103 El grup de teatre Deixalles 81. Josep Canet...................................... 105 Els 25 anys d'excursionisme a Sant Feliu de Codines. CESF.............. 107 El futbol a Sant Feliu. Josep Cassart................................................. 109 Festes i tradicions Els esquellots. Josep Canet.............................................................. 111 Sant Antoni: Festa Major d'Hivern. JRC............................................. 112

Grafic fellua. J. Puigdomenech i Passarell .......................................... 116 L'Escudella del Pia de l'0s. Comissi6 l'Escudella del Pia de l'OS ........ 118 El correfoc del follet i la fantasma. Josep Vallcorba i Cot.................... 120 Rondalles, llegendes l poemes L'0s de la musica. Josep Cassart ..................................................... 127 El regal del tlet america. Josep Cassart ............................................ 127 Sant Antoni Glori6s, aJunteu-los a tots dos. Josep Cassart ................. 129 Guadeamus lgitus. Josep Cassart ..................................................... 130 Quatre poemes: Vlsl6, Les Torres, Des de Solanes I Sant Feliu. Antoni Cot i Mayol ............................................................................ 132 Goigs de la Ronda: Sant Sadurni i Nostra Senyora de Lourdes.............135 L'ermita de Sant Sadurni. Pep Casas i Permanyer .............................. 137 Bibliografia .

...................................................................................... 141

lntroduccio

• .

INTRODUCCIO

PRESENTACIO •

Presentacio del president de la UES JOSEP IBARS I BOTANCH

President de la UES

Una altra edici6 de la nostra Ronda Vallesana al davant nostre. Una altra vegada per trepitjar la nostra terra, per endinsar-nos pel Valles, per caminar amb la nostra gent. Amb els que volen saber mes del nostre paisatge, del gaudir de l'aire fresc del matf, de la pols que s'aixeca de la pista que ens acosta a un poble tan entra nyable com Sant Feliu de Codines. Aquest poble, que ha vist com a l'estiu del 1994 es cremava una gran extensi6 del seu rodal, es prepara, de fa dies de la ma dels amics del Centre Excursionista de Sant Feliu, per oferir-nos el mes bo i millor del seu paisatge. Un paisatge que els encarregats de la Ronda han triat, mesurat, girat de cap per avail i ara, en el seu millor moment, ens el presen ten a tots els excursionistes perque en participem i el seguim. Voldrfem, a mes de convidar-vos a aquesta caminada, felicitar a tots els que han treballat en aquesta edici6 de la Ronda. Als qui ho van fer fins l'any passat, els del nostre 25e aniversari, i als que amb empenta i generositat han agafat el seu relleu per continuar amb aquesta feina, reconeguda per tothom, que fa que la UES i l'excur sionisme sabadellenc es doni a coneixer a tots els indrets del nostre Valles. Amb la incorporaci6 d'aquest nou itinerari a la col·lecci6 de la Ron da Vallesana, desitgem a la Secci6 Muntanya i a la comissi6 organit zadora els encerts mes bons per a aquesta activitat.

XVII RONDA VALLESANA

PRESENTACIO

,_ �,,

INTRODUCCIO

Presentacio de I' Alcalde de Sant Feliu de Codines FRANCESC PINEDA I FONTSERE

Alcalde de Sant Feliu de Godines

Sant Feliu tindra el goig d'acollir la dissetena Ronda Vallesana, un esdeveniment que any rera any organitza la Uni6 Excursionista de Sa badell, fet que ha de representar, i aixf ho espero, una interrelaci6 entre la gent del vostre prestigi6s centre i els vilatans de Sant Feliu. Sant Feliu us acollira amb els bra<;:os oberts tot desitjant-vos que passeu un dia profit6s, tant per la descoberta del nostre poble, la seva gent, com tambe dels seus voltants, tot aixo presidit per un cli ma de germanor com s'escau als que com vosaltres estimeu la natu ra. Sant Feliu te una situaci6 privilegiada, situat a 480 m. sobre el ni vell del mar, cau fora de la depressi6 prelitoral i s'esten pel sector muntany6s i trencat que en certa manera enlla<;:a els cingles de Ber tf, el Puig Alt del Viver i la muntanya de Sant Sadurnf. La falla en la serralada litoral per la qual s'escola el Besos, ens permet veure el mar des de diversos llocs de la poblaci6, aixf com les torres bessones de la Vila Olfmpica. Una bona part de la poblaci6 gaudeix tambe d'una excel-lent vista sobre el Valles. Als voltants del poble s'hi troben diversos masos i/o cases de pages, algunes de les quals si be pertanyen territorialment a munici pis ve'ins, estan incardinades a la parroquia de Sant Feliu des de mit jans del segle passat, aquests s6n els casos del Prat de Dalt i del Prat de Baix (coneguts antigament com a Prat Sobira i Prat Jussa), aixf com tambe can Garriga i can Mainou. Cal fer esment aquf, que el Prat de Dalt va acollir durant l'estiu de 1843 en Jaume Balmes. Aquest descans providencial va donar l'oca si6 que fora escrit El Criteria. Com s'esdeve en els grans poetes, aixf tambe en el gran filosof, el poble es va veure reflectit en el seu lli bre. En el nucli urba podreu admirar algunes cases d'estiueig de pri mers de segle, tals com can Torrents, can Jorba i can Pujol entre al-

SANT FELIU DE GODINES

INTRODUCCIO

PRESENTACIO

tres, expressi6 de l'interes que el poble despertava ja a la gent de ciutat. Una visita obligada es el Museu Municipal de can Xifreda on podreu contemplar vestigis arqueologics i prehistories de les nostres contrades, aixf com una interessant secci6 de paleontologia. Un fet que ens pot sorprendre es que tot i ser una sola parroquia, Sant Feliu te dos campanars. Aixo te el seu origen en la divisi6 del poble en barris, degut al pas de dos torrents, accident aquest que generava diferencies i antagonismes entre els ve'ins. Tai com diu la dita popular ÂŤPer fer tard a tot arreu, dos rellotges sentireuÂť.

XVII RONDA VALLESANA

• '>

ITINERARI

INTRODUCCIO

ltinerari de la XVII Ronda Vallesana RAMON GOTES

A Sant Feliu de Codines, al Valles Oriental. Poble situat en una co llada a 471 metres. Sortim de davant del Centre CTvic La Fonteta, a la plac;:a de Josep Limbert, situada a la banda esquerra de la carretera de Gallifa. Tra vessem la carretera, pugem pel carrer d'Anselm Clave, sense asfal tar, pugem pel carrer del Pont de Terme fins al final, quan queda ta llat pel carrer de Llorenc;: Artigas. Seguirem aquest carrer per l'esquerra fins arribar a un encreuament de diversos carrers. Girarem a la dreta, i despres de passar el carrer de Santo Domingo trobarem el carrer de la Creu de Terme. L'agafarem i sortirem del poble imme diatament, just per on hi ha una creu de terme.

Creu de Terme

SANT FELIU DE CODINES

•

INTRODUCCIO

0.10 0.10-0.20

0.10-0.30 0.05-0.35

0.10-0.45

0.25-1.10 0.05-1.15

0.15-1.30

0.10.1-40

ITINERARI

Pia carener. Apareix la mola de Sant Sadurni de Gallifa. Pista. Continuem per la dreta. Ens ajuntem amb una pista mes ampla. Deixem a la dreta la pista que va a can Bose. Girem a l'esquerra, i davant d'una cadena la deixem, pujant per la dreta per un corriol. Continuem pel bosc de pins pinyers i blancs. Bifurcaci6. Continuem planers per l'esquerra. Deixem una pista que puja. Passem per sota dels marges de camps erms. Deixem la pista. Girem cap a l'esquerra per un camr. Es el Cami del Mig. Al comen9ament baixem entre bardis sar, i entrem al bosc d'alzines i pi blanc arribant al co men9ament d'una pista. En deixem una que baixa, i una que puja, anant planers pel corriol. Passem per sota del serrat de la Galaieta, lloc on s'han fet excavacions. S'hi ha trobat un poblat iberic. El camr puja suaument entre parets seques. El panorama es mes obert, veient-se entre altres, El Farell i Sant Llorenc;: del Munt. Pia amb espessa vegetaci6, despres continuem avail per una raconada obaga, amb marges de pedra, alzinar, i sotabosc amb llentiscle, ginebres i arc;:os. Pia amb una taula de pedra, la Taula dels Cac;:adors, i grosses alzines. Deixem un corriol a la dreta, que puja al coll del Berenguer. Som a sota dels cingles del serrat del Berenguer. Passem un torrent. Cru"illa de camins, en un obac rac6 de l'alzinar. En deixem dos a l'esquerra que van a la Roca. Continuem pel mes planer, i en dei xem un a la dreta. Passem una torrentera, deixant els corriols que pugen per la dreta a coll de les Termes. Grossa roca on s'hi recolza un dret server (Server=Sor bus domestica, familia de les rosacies. Arbre caducifoli de fins a 20 metres d'alt, propi de la muntanya mitjana i d'indrets humits de terra baixa. Tambe es conreat com a ornamental i pels fruits, que s6n comestibles un cop madurats en palla). Torrentera i trau a les roques. Passem la rocosa torrentera de la riera de la Roca. El corriol puja per l'alzinar, on hi ha heures. Destaca una

XVII RONDA VALLESANA

-�

Ell

ITINERARI

INTRODUCCl6

alta pinassa, passant per un pla on abunden les gines teres i els arbo9os, amb un gros ginebr6. Tornem a bai xar entre marges de pedra i obac alzinar, deixant un cor riol que puja.

Font de les Avellanedes

0.15-1.55

0.05-2.00

Font de les Avellanedes, que raja sota una gran roca, on hi ha una placa del Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines. Es una raconada salvatge amb una cova on regalima l'aigua per petites estalagmites. Travessem el roc6s torrent, deixant el corriol que puja per la dreta, ptJ jant suaument per l'alzinar, trobant a la dreta una gran roca abalmada amb restes d'una paret. A pocs metres a sobre del camf tambe hi ha una font. Ens ajuntem amb el Camf dels Feliuans, que puja de la Roca, i una mica mes amunt deixem a l'esquerra el ca mf que puja al cim pel Salt de la Guineu. Deixem uns corriols a la dreta, i ens anem enfilant per terreny roc6s per l'obac alzinar amb boixos. Parets de roca a l'esquer ra i canal.

SANT FELIU DE GODINES

• '

INTRODUCCl6

0.05-2.05

0.15-2.20

0.15-2.35

0.10-2.45 0.10-2.55 0.15-3.10

0.10-3.20 0.05-3.25

ITINERARI

En un revolt del cam1 deixem a la dreta el cam1 de la co va de l'Endal. Passem per un pas estret entre les ro ques, i pel costat d'una humida paret coberta de molsa i mates de falzia. Petit repla abocat sobre la sotalada, des d'on es veu un bon panorama fins al Montseny. Pas entre roques, i un altre mirador. Ja salvat el grau, el cam1 planeja mes. Bifurcaci6. Continuem per l'esquerra, pujant pel bosc on hi destaquen els alts pins roigs. Collet de Sant Sadurn1, a 870 metres. Girem per l'am pla pista, cap a l'esquerra, on hi han grossos exemplars de pi roig, que malauradament van tallant. Deixem la pista de l'esquerra, i una mica mes amunt agafem el corriol que puja per l'esquerra per l'alzinar, entre sotabosc de boixos i grevol. Anem pujant per sota les roques del carener, salvant dos petits graus. Som a dalt del cingle, a 950 metres (Salt de la Guineu). Vista aeria amb gran panoramica de muntanyes, boscos i pobles fins al mar. La masia de la Roca a sota. A la dreta un pla amb grosses alzines i l'ermita romanica de Sant Sadurn1 de Gallifa. Continuem pel davant de l'esglesia i les ru'ines de la ca sa, baixant pel corriol que salva petits graus travessant la pista, sortim al collet de Sant Sadurni pel costat d'una grossa alzina. Anem per la pista que surt per la dreta de l'alzina grossa de l'altra banda del collet, per bosc d'alzines i pi roig. Travessem el torrent de la Pinassa, deixant una pista i un cam1 a l'esquerra. Trobem alguns pins blancs. Deixem una pista que baixa per la dreta. Continuem per sobre del torrent de les Pujadetes, on hi ha altes mates de boix i avellaners. Deixem la pista que puja per l'es querra cap a Els Plans. Travessem el torrent de les Pujadetes. Girem cap a la dreta per una pista planera pel bosc. Marge roc6s a la dreta, i feixes ermes. Passem pel davant de les ru'ines de les Pujadetes, on hi han oms i heures. Continuem per un cami que puja per l'esquerra fins a un repla on hi ha una renglera de pe-

XVII RONDA VALLESANA

â€˘

ITINERARI

0.20-3.45

0.05-3.55 0.05-4.00

INTRODUCCIO

tits xiprers. A sobre hi ha el carener, a 900 metres, amb unes grans alzines i a continuaci6 els edificis de les Pujades, i uns jardins amb escultures. Girem cap a l'esquerra entre els jardins, deixant la pista de la dreta, anant planers pel bosc. Portalada de fusta, que es l'entrada al complex d'edificis de la Fundaci6 Guasch, que hem deixat a la masia de les Pujades. Continuem avail per la pista, rectes fins al coll de MataÂ faluga. Bifurcaci6. Continuem per l'esquerra fins a trobar un pal indicador. Pugem per la dreta, passant per la vora d'una masia ensorrada. Sant Julia d'Uixols, a 910 metres. Esglesia romanica, i cementiri, en un carener amb grans camps erms. Te una bona panoramica, especialment del Pirineu. Davant de l'esglesia hi ha un castanyer d'Tndies, al costat d'un gros freixe que fa 2400 mm de perrmetre. Tornem avail per la vora de la separaci6 del camp, pas-

Sant Julia d'Uixols

SANT FELIU DE GODINES

INTRODUCCIO

0.10-4.10

0.05-4.15 0.05-4.20 0.10-4.30

0.15-4.45

0.15-5.00 0.10-5.10 0.05-5.15

ITINERARI

sant entre alzines; en destaca una grossa en un repla. Continuem per la pista cap a l'esquerra, entre camps, alzines i pins. L'Era de les Cases, masia en molt bon estat, amb una bassa. La pista passa entre la masia i els corrals. Passada la masia girem cap a l'esquerra per una pista mes estreta, que deixem tot seguit per un corriol que surt per l'esquerra, i que tambe deixem per un altre ca m,, que surt per la dreta, pel bosc d'alzines, roures i pi roig, pel costat d' una tanca de filferro. Bifurcaci6. Con tinuem per la dreta. Careneta i pla, lleugera pujada i collet. Baixada i camp a la dreta. Tanca de filferro. Alzinar, amb roures i brucs. Travessem un camr ample, baixant per la dreta. Vista del Montseny en una clariana del bosc. Terreny roc6s i penjat. Collet de les Termes, a 800 metres. AquY s'ajunten els termes de Sant Feliu de Codines, Sant Quirze Safaja, Gallifa, i CastellterQol. Travessem la pista, pel camr que puja pel bosc de pi roig, cap al serrat de l'Escaiola. Co llet. A la dreta sobre d'un petit cingle hi ha una miranda. En primer terme destaca la mola de Sant Sadurnr de Gallifa, amb el bosc frond6s que cobreix l'obaga. Al fons es poden veure les torres de la vila olfmpica de Barcelo na. Passem una cadena, ja en una pista ampla que bai xa pel bosc fins al coll del Berenguer, a 819 metres. Deixem la pista que baixa per l'esquerra. Passem per una obaga amb bosc d' alzines, roures, pi roig, i sota bosc de brucs i ginebres. Deixant una pista a l'esquerra i una a la dreta, sortim a un repla, on hi ha una lfnia d'alta tensi6. Anem avail per la dreta. Deixem a la dreta el Camr del Mig, per on hem anat de pu jada. Bifurcaci6. Continuem de front, per seguir despres per la dreta per un corriol poc marcat que torna a la pista. Tram enllosat, deixant una pista a l'esquerra. Una raco nada obaga i rocosa on regalima l'aigua. Abans era una pedrera.

XVII RONDA VALLESANA

ITINERARI

0.30 5.45

l?JI �·

INTRODUCCIO

Trifurcaci6. Deixem a l'esquerra la pista que va a can Bose. Tirem de dret entre pins, alzines i xiprers. Conti nuem de baixada per un corriol planer, primer entre erms, brolles i gatoses, per continuar per un camr esgla onat que ens condueix enmig d'unes feixes de conreu tancades amb parets de pedra. Travessem el torrent de can Bose i enfilem directament cap al poble per un camr carreter. Just abans d'arribar a les primeres cases del poble hi ha una font a l'esquer ra. Entrem al poble pel carrer de can Bose fins a trobar un senyal de PR que ens indica que hem de girar a la dreta i continuar pel carrer Creus. Al final de la baixada ens trobem el carrer d'Anselm Clave, ample, sense as faltar, que ens dura a la pla9a de Josep Umbert, on aca ba la Ronda. Final de la XVII Ronda Vallesana.

I els companys del Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines, commemoren el 25e aniversari, de la seva fundaci6. Per molts anys !

Can Bose

SANT FELIU DE CODINES

�

r rn en )> z )>

Saat d'dilols

Fontl/dsPilnols t.

�: T

t(!

•

le>l'fanes

Sobfegraud"4

,..·::'. ,. t,-

le,_,...,

SfMIDEBAR

� J l�

IEGUDES

�

Ritml,Gollifu

'\,

.e....... PladelaMina

d'4�'� \ L.·.,,,,.6'!-J/~·

S-llmiller

S-dt>l'£staiola

��\a,,1 �

WSJaJJU!(Olc

.\!

� ii

,;:

,;;;;.,p.

lfll'

CovadecanDeu A

.l'l>t,�-.

Font_,

�

.ol Tunldt>Solane, 708

Solane,

11"11 c.n1ono11

CanDtu del'leinat

d'Bun&iit

Malld,rOI>< ft

�..ta_

� ,..,,._ -....-.""''¾,

A.SMITQUIRZEOESAFA.JA

RAMON GOTES I PERE MANE

;u 0 z 0 )>

;;;r

Mapa de la XVII Ronda Vallesana

WLDIS ClMCIIITBUI

ARlEUS OELFAf

d'4

CanlloverM

�

ASAKTMIQUfiOEl.FAI

:!:!

rrt ;:a )>

::j

z -I ;u 0 0 C 0 0

ALTRES ITINERARIS

lf'JI '-"'

INTRODUCCIO

Altres itineraris: De Sabadell a Sant Feliu de Codines RAMON GOTES

Sortida del pare Taulf, de la pla<;:a de la glorieta. Passant entre els edificis de !'hospital de Sabadell fins a trobar la barana que prote geix el pare de l'estimbat, on a sota hi ha el riu Ripoll. Es un bon mirador dels rodals de Sabadell i de les muntanyes que tanquen la plana del Valles. Seguint pel costat de la barana es surt del recinte del pare baixant pel carrer de la Baixada de can Puiggener, per la barriada del mateix nom, arribant a una rotonda de trafic. Som al pare de les Clotes. 0.15 0.05-0.20

0.15-0.35

A l'esquerra hi ha les parets de pedra que tancaven la masia de can Puiggener. Al final de les parets conti nuem avall cap al riu. Travessem el Ripoll, pel pont penjat o pel pas dels ca mions. A l'esquerra hi ha una nau industrial, que ocupa el lloc on hi havia el molf de !'Amat, tambe dedicada a tints i acabats, com !'antic molf. Passem pel costat d'uns horts, i deixem la pista pujant per la dreta per !'antic camf de Togores, per un torren tet, entre horts i una tanca de xiprers dels planters d'ar bres. Corrio! estret, i bardissar de lligabosc i romague res. Pi blanc al comen<;:ament del bosc. Tornem a la pista, girant cap a la dreta, deixant-ne una a l'esquerra que va cap a can Moragues. Tancat dels vivers i casa. Deixem a la dreta la pista que va a la carretera de Cal des. Passem pel davant de les ru'ines de la Torre del Canon ge, que fou una gran masia. Al davant hi ha la capella enrunada de Sant Nin i Sant Non, amb els dos xiprers al costat. Baixem una mica pel bosc d'alzines i pi blanc, i travessem el torrent de Balasc per l'estret pas penjat a sobre el sot.

SANT FELIU DE CODINES

INTRODUCCIO

0.15-0.50

0.10-1.00

ALTRES ITINERARIS

Es una raconada de frondosa vegetaci6, amb bardissar, cua de cavall, alts platans i pollancres, entre altra vege taci6 de ribera. Tornem a pujar pel bosc. Podem agafar el cami aixaragallat que puja per l'esquerra, o be seguir per la pista, on deixarem el cami que baixa per la dreta cap al Riutort. Continuem pel bosc, passant per sota de la linia electri ca, arribant a uns camps i a l'antiga ermita de Togores, i a la masia de can Pages Veil. A la gran esplanada entre altres alzines grosses hi des taca la grossa i vella alzina de Togores, ja molt malme sa. Continuem de front per la pista, deixant a dreta i es querra altres pistes i camins secundaris que s'endinsen pel frond6s bosc. Deixem a la dreta la pista que baixa cap al Riutort, i continua pel carener de la serra de Sant lscle fins a la Salut. Can Vilar, una de Jes antigues i mes grans masies del terme de Sabadell.

Can VIiar

XVII RONDA VALLESANA

ALTRES ITINERARIS

0.15-1.15

0.20-1.35

INTRODUCCIO

Pel costat de la casa, davant d'una grossa alzina i de la soca d'una vella olivera, girem cap a l'esquerra, pel base, passant per la dreta d'un gran camp, arribant a una cru'illa de camins i continuant planers de front entre brolles de gatoses. Continuem per l'ampla pista deixant-ne d'altres, anant pel base. Porta metal·lica que tanca el pas per anar a can Tor rents que veiem a prop a sabre del Riutort. Anem entre camps amb ametllers, seguim pel base, mes camps i continuaem planer. Pia a la dreta amb alzines i pins molt grosses. Ran de camf destaca l'Alzina Teresa que fa 3500 mm de perf metre. Seguint avail cap al torrent amb menys de cine minuts s'arriba a la font de can Casamada. Val la pena baixar-hi per la vegetaci6, on hi destaquen monumen tals arbres pel seu voltant. Passem per can Casamada. Al davant hi han grosses al zines. Girem cap a l'esquerra, seguint entre camps fins

Sant Pere d'Ullastre

SANT FELIU DE CODINES

E•

INTRODUCCIO

0.15-1.50

0.05-1.55

0.15-2.10

0.10-2.20

0.15-2.35

0.10-2.45 0.15-3.00

ALTRES ITINERARIS

a un collet, on hi ha adossada a la casa de can Santpe re, la capella romanica de Sant Pere d'Ullastre, tambe anomenat Sant Pere de la Cadireta. Som a les envistes de Castellar del Valles. Continuem per la dreta entre camps, entre oliveres i una vinya de les poques que sobreviuen. Bifurcaci6. Continuem per l'esquerra. Agafem la pista que puja per la dreta, arribant als exten sos camps de dalt. Cru'illa de pistes. Girem a l'esquerra pujant una mica. Tenim Castellar i el Pia de la Bruguera a l'esquerra, i una bona visi6 de Sant Llorenc;: del Munt. Passem pel davant d'un tancat on hi ha una granja i uns vivers. A l'esquerra hi trobem alzines i base de pi blanc. Pugem per la pista de la dreta passant pel davant d'una casa solitaria i pel carener, on hi ha el cementiri de Castellar, dalt del tur6 de Puigverd, a 380 metres. Pas sem entre les parets del cementiri i el base de pi blanc. Continuem pel carrer que baixa fins a la carretera de Sentmenat. Travessem la carretera, seguint les marques grogues del PR que va fins a Sant Llorenc;:. A l'arribar a l'Era d'en Petasques, al capdamunt del carrer del Puig de la Creu, les deixem. Deixem una pista a l'esquerra, seguint amunt cap a una antiga pedrera, que ha servit d'abocador, i que ara, ta pada amb terres, es convertira en pare. Continuem per sabre de la pedrera, per terreny pedre g6s, amb bosc de pi blanc. Repla i carener amb bona panoramica. Anem pel costat d'unes parets de pedra, pujant per un dret tarteram. Pista. Continuem per la dreta, passant entre pins i alzi nes. Collet i pujada, on trobem a l'esquerra, un trau entre Jes roques per on puja un corriol que ens deixa al cim. El Puig de la Creu, a 664 metres, on hi ha adossat a l'edifici de la casa l'esglesia romanica de Santa Maria. Es un lloc privilegiat pel seu emplac;:ament des d'on es pot gaudir d'unes grans panoramiques.

XVII RONDA VALLESANA

ALTRES ITINERARIS

INTRODUCCl6

Baixem per la pista del canto de llevant, per sota d'uns diposits. Pel costat d'un alt pi blanc continuem avail per un corriol, per bosc de pi blanc i alzines. 1 11 0.10-3.10 Deixem a l'esquerra el camT que va al coll Roig. Dreta baixada per l'alzinar fent ziga-zagues, per evitar el xara gall que han ocasionat les motos. 0.10-3.20 A la dreta la font del Gurri. Raconada amb dos grossos salzes, avellaners, i llorers. Continuem avail pel pedre g6s camT, arribant a un camT planer. 0.05-3.25 Deixem a la dreta el camT que baixa cap a Castellar. Te nim al tons de la vall el torrent Malo o de can Montllor, i a l'altra vessant la serra Cavallera tota plena de torres electriques. Deixem un camT que baixa, i despres seguirem per un corriol i per sota d'una torre electrica i la font del Canya dell. Tornem al camT mes ample que baixa pel bassal dels Gripaus. 0.15-3.40 Passem el torrent de can Montllor, 450 metres i pugem de dret pel pedreg6s camT, que despres segueix planer. 0.10-3.50 Passat un petit torrent agafem el corriol poc fressat que puja pel bosc, travessa una pista i es torna a enfilar. Arribarem a una torre electrica d'on surt una pista que puja entre pi blanc i alzines, arribant a uns camps erms, on hi ha una cruTlla, per6 deixem les pistes, pujant pels erms cap al carener on hi ha la masia del Castellet. 0.10-4.00 La masia ben conservada (l'actual no es !'original), a 640 metres d'al9ada, te una bona panoramica. Passa da la casa, trobem un grup de grosses alzines. Despres d'una bassa en una bifurcaci6, anem per la dreta, per un bosc de pinasses. 0.10-4.10 Els Tres Pins. Raconada obaga i pla on destaquen dos grossos pins. El tercer va morir llampat. Crurna de camins seguint per la pista del mig que va planera pel bosc. 0.10-4.20 Deixem la pista que baixa, seguint pel bosc, passant per sota de les ITnies electriques. 0.10-4.30 RuTnes de la masia de coll Monner. Deixem la pista pu jant pel darrere de la casa, entre alzines i roques, fins a sortir a Coll Monner a 623 metres.

SANT FELIU DE CODINES

INTRODUCCIO

ALTRES ITINERARIS

Bon panorama del cingles de Gallifa. Continuem cap a la dreta i arribem als camps de Cadafalc. 111 0.05-4.35 Bifurcaci6. Continuem de front pel PR que va cap a Sant Lloreni;:, que deixem, girant tot seguit pel camr de la dre ta, a l'inici una mica conf6s, que puja pel bosc per la serra de la Codina per terreny roc6s fins a trobar el ca rener. Aquest camr es anomenat la Drecera dels Car lins. 0.10-4.45 Paret de roca, graons i llom del carener, amb bons pa norames. Passem per sota de les llnies electriques, i pel punt mes alt de la serra de la Codina, 664 metres. Baixada per la pista, fins a trobar la que ve de Sant Llo reni;:. 0.10-4.55 Continuem cap a la dreta seguint les marques del GR5. 0.10-5.05 Deixem a la dreta la pista que va a can Salient. 0.05-5.10 Bifurcaci6. Girem cap a la dreta per la pista que baixa. Deixem la pista del carener, que continua fins a la car retera de Sant Lloreni;: Savall a Sant Feliu de Codines. 0.05-5.15 Girem pel camr que baixa per l'esquerra pel bosc de pi blanc, fins a una pista, pero girem cap a l'esquerra per un camr planer, que despres baixa una mica. 0.10-5.25 Arribem a uns camps, passant per la vora per sobre del marge de roca, on a sota hi ha una raconada amb un espes bardissar, amb alzines i heures. A l'esquerra, a sobre dels camps, hi ha la masia i la granja de Les Fer reries. Davant d'una figuera el camr baixa per sota del camp, entre alzines, i tornem a pujar. 0.05-5.30 Ru"ines d'un casalot a la dreta. Pista i una bifurcaci6. Pugem per l'esquerra. 0.10-5.40 Girem a la dreta per un corriol, amb les marques del GR 5. Bifurcaci6, anem per l'esquerra per sota del cin gle, entre matolls i alzines, deixant les marques del GR 5. 0.05-5.45 Collet i pista. Petita esplanada. Pugem per sota de la muralla i pel costat de les restes de la torre de vigilan cia i defensa per on s'entrava al recinte del castell de Gallifa.

XVII RONDA VALLESANA

• '

ALTRES ITINERARIS

0.05-5.50

0.10-6.00 0.10-6.10

INTRODUCCI◊

Tot pujant, trobem escampats taules i banes constru'its amb travesses de vies de tren. Som al cim del tur6 del castell de Gallifa, a 642 metres. Hi ha el reconstru'it edifici del castell, i l'esglesia roma nica, anomenada ara Santa Maria de l'Ecologia. Es un bon mirador, veiem el poble a sota i la massissa cingle ra de Sant SadurnT. Baixem pel darrere de l'absis, on hi ha petits replans amb taules, banes, i un altar de pe dra. Trobem a continuaci6 unes petites edificacions on les excavacions han deixat al descobert les grans lloses de pedra argilosa, que cobrien el terra de les mateixes. Baixem per un grau de roca, arribem a unes alzines, ja a sota del cingle i baixem de dret pel terreny pedreg6s fins a arribar a una pista. Continuem cap a la dreta, fins a una crurna on trobem les marques del GR. Baixem per l'esquerra entre pins i codines argiloses. En un revolt de la pista, baixem per la drecera que la torna a retrobar davant d'uns camps.

Castell de Galli fa ( a bans de reconstrulr)

SANT FELIU DE CODINES

�·

INTRODUCCIO

0.10-6.20

0.15-6.35 0.05-6.40 0.05-6.45 0.05-6.50 0.05-6.55

�

ALTRES ITINERARIS

Cru'illa de camins. Continuem baixant entremig dels camps. Avellaners i canyars, per l'esquerra del torrent de can Font. Destaca un gran roure, al costat d'una pista que deixem a la dreta, i va pel costat del torrent. Passem pel davant de la petita masia de can Font i els seus hortets. El ca mf tomba cap a l'esquerra, per sota d'uns erms baixant pel bosc. Bifurcaci6. Deixem a la dreta el camf que bai xa cap a la riera de Sant Sebastia. Continuem per un terreny pedreg6s amb migrat bosc de pi blanc, on enca ra es veuen els marges de pedra d'antigues vinyes. Som a la serra dels Pinetons. En alguns trams del camf encara es conserva l'empedrat. Continuem planers i baixem una mica, amb panoramica del Farell i la masia de la Vila, ara centre de rehabilita ci6 de drogodependents: el Patriarca. Collet, on deixem el GR. Baixem per la dreta pel bosc de pi blanc, deixant un camf a la dreta. Les ru·ines de cal Ciur6, a continuaci6 l'esglesia romani ca de Santa Maria del Grau, i uns metres mes avail unes ru'ines, que no es prou clar si eren d'una altra capella. Bifurcaci6, on deixem les pistes, anant pel dret camf ro c6s que salva el grau. Alzinar i pins. Girem cap a l'esquerra. Arribem a la riera de Gallifa, que continuem amunt i la travessem, sortint al gorg Negre o de les Elies. Es un ra c6 molt bonic amb el salt d'aigua que salta del cingle omplint el gorg. Anem cap a l'esquerra entre jonqueres. A l'esquerra del camf un gros pollancre, alzines, i vora la riera frondosa vegetaci6 de ribera. Aquf s'ajunten les rieres de Gallifa i de Sant Sebastia, formant la riera de Caldes. En arribar a un camp, amb un lledoner al mig, conti nuem pel camf de sobre, pel bosc, arribant a un camf mes ample. Girem avail, per la dreta, sortint a una pis ta. Hi ha una construcci6 de pedra arrambada a la pa ret, on hi passava el canal de l'aigua que recollien del gorg. Continuem per la pista cap a l'esquerra i amunt.

XVII RONDA VALLESANA

ALTRES ITINERARIS

0.10-7.05 0.05-7.10 0.05-7.15 0.05-7.20 0.05-7.25

0.05-7.30 0.05-7.35

0.15-7.50

0.05-7.55

INTRODUCCIO

Deixem a la dreta la pista que va a la masia de les Elies. Uns metres mes enlla la veiem al dessota. A con tinuaci6 hi ha un bon alzinar. A l'esquerra un cingle amb una balma. Deixem una pista a la dreta, seguint pel bosc de pi blanc, roures i alzines. Girem cap a la dreta per una pista mes estreta que bai xa pel bosc. En un revolt, la deixem per un camf que surt a l'esquer ra, passant per un terreny remogut i argil6s, on hi abun den les mates de roldor. Bifurcaci6. Continuem planers per l'esquerra, entre els marges de pedra, i trossos de camf empedrats. Baixem una mica i tornem a pujar, i despres de passar per sota d'unes roques, seguim per un tram enllosat. S'acaba aquest relaxat camf en arribar a una pista. Con tinuem per la dreta. Deixem una pista que baixa cap als conreus, sortint a l'ampla pista que havfem deixat, continuem amunt, pas sant pel davant de la granja de pores i de la masia de la Buara. Anem despres pel bosc d'aulines, roures i pins, i amb brucs. Camps abandonats. Cementiri_ de Sant Feliu de Codines, on hi destaquen els grossos xiprers. Passem per sota de les primeres cases del poble. A la dreta hi ha un monumental pi pinyer de brancada arrodonida, entre altres de ben grossos. Arribem a la carretera de Sant Llorenc;: Savall a Sant Fe liu de Codines, ja dintre del poble. Aquf, a 471 metres, donem per acabada la caminada.

A veure quanta gent s'anima a fer aquest interessant itinerari !

<1> VARIANT Des del Puig de la Creu per Coll Roig 3.10

Deixem el camf que baixa cap a la font del Gurri, girant per l'esquerra pel bosc d'alzines, pi blanc i sotabosc de bruc. Anem per l'obaga, arribant al coll Roig. 640 metres.

SANT FELIU DE GODINES

ALTRES ITINERARIS

INTRODUCCIO

0.10-3.20

0.15-3.35

0.20-3.55

0.10-4.05 0.05-4.10 0.05-4.15

Baixem cap a l'esquerra a trobar la pista que baixa del Puig de la Creu. Seguint avail, per la dreta. Passem per un collet, un planell i un altre collet amb grosses alzines i pins. Baixant per una obaga amb bosc de pinasses. Arribem a l'ampla pista que va fins a Castellar. Girem cap a la dreta, on hi ha el coll de Canyelles, a 460 me tres. Deixem a la dreta la pista dels Tres Pins, i pugem per la serra de Guardiola, amb bona vista de la Mola. Veiem al davant la masia de Cadafalc, amb les feixes dels conreus a sota. Grosses alzines pel costat del ca mL Deixem una pista a l'esquerra. A la dreta la masia on hi destaca una grossa alzina. Anem pels camps. Als de vora la casa hi ha oliveres. Continuem pel PR 30. A l'esquerra deixem la pista que va a Sant Lloreno Sa vall. Som al pla del Parany del Frederic, on hi ha un pa rell d'alzines podades pels caoadors d'ocells. A l'esquerra entre grossos pinyers hi ha l'enrunada ca seta del Parany del Soter, i un petit turonet, on hi han unes alzines arUsticament podades, com a !'anterior. Final dels camps, on ens ajuntem amb el camf que ve dels Tres Pins, i es el final de la variant.

La variant surt vint minuts mes curta i es mes planera, per6 l'altre camr es mes interessant.

,.,

-� ::: 1 ·tx/!1( 11,',1/11l1/111i111,i;1!1i11.r111111,://t.'11.1

El puig de la Creu

XVII RONDA VALLESANA

I\)

() ()

0 C

--j

. âœ“

iii

;:o

:i:,

;:o

::! z

:::0

Gon~s

m (J)

;:o

:i:,

()

RAMON

Mapa de l'itinerari de Sabadell a Sant Feliu de Codines

rn !::

"Tl

en )> z --j

IX>

Sant Feliu de Codines i el seu rodal

SANT FELIU I EL SEU RODAL

•

El SEU ENTORN

Sant Feliu de Codines i el seu entorn RAFEL ROSAURA

Geograf

El municipi de Sant Feliu de Codines no es gaire extens (15,18 km2) i s'exten pel sector muntany6s i trencat que fa d'enlla9 entre els Cingles de Bertr, el tur6 de Montbui i la muntanya de Sant Sadur nr de Gallifa, on hi trobem les al9ades maximes com es el Serrat de l'Escaiola al NW, amb 858 m d'altitud. El terme municipal, dins de la comarca del Valles Oriental, consti tueix el punt d'uni6 entre aquesta i el Moianes, i aixo es deixa notar tant en la seva constituci6 geologica com en la seva vegetaci6 i fins i tot en el clima. Els seus li mits termenegen amb els de Castellter9ol, Sant Quirze de Safaja, Bigues i Riells i Cal des de Montbui, al Valles Oriental, i amb Ga llifa, al Valles Occidental. Tr avessen e l terme i creuen la poblaci6 dues car reteres: la C-1413 de Molins de Rei a Centelles, que puja de Caldes vers Moia i el tra vessa de S a N, i la BP-1241 de Sant Lloren9 Savall a Lli nars, de W a E. Tambe hi ha la BV-1485 que porta a Sant Miquel del Fai. La varietat esmentada abans s'observa en traves sar les dues primeres carre te res citades. La primera d'elles es bifurca a l'extrem del pla de la Botera. Des d'aqur s'inicia la B-134 en diSant Feliu de Codines

XVII RONDA VALLESANA

•

EL SEU ENTORN

SANT FELIU I EL SEU RODAL

recci6 a Castellten;:ol i Moia. Des del km 22 s'entra en un sector di ferent on la vegetaci6 de pins i alzines substitueix les vinyes.

La poblacio La poblaci6 del terme de Sant Feliu de Codines ha experimentat un constant creixement al llarg del segle xx fins arribar als seus 3700 habitants que compta en l'actualitat.

Evoluci6 de la poblaci6 a Sant Feliu de Codines (1900-1991) Anys 1900 1920 1930 1936 1940 1950

Habitants 2.450 2.459 2.350 2.519 2.347 2.358

Habitants

Anys 1960 1970 1981 1986 1991

2.731 2.998 3.313 3.360 3.698

Font: Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundaci6 Enciclopedia Catalana

Des de comencaments del segle actual, Sant Feliu ha esdevingut un poble tTpic de l'estiueig barcelonT que fa que la poblaci6 aparenti ser molt mes gran per causa de les torres, xalets que l'envolten, co sa que comporta un increment notable dels residents a l'estiu, que fa que assoleixi una poblaci6 d'unes 15.000 persones. La gent que treballa al poble es dedica, sobretot, al sector serveis (amb mes del 40%) i en segon lloc al sector industrial (32,5%), as pecte molt relacionat amb la seva important funci6 d'estiueig.

Sectors on treballa la poblaci6 activa de Sant Feliu de Codines Agricultura 5,6%

tndustria 32,5%

Construcci6 13,8%

Serveis 40,7%

Font: Estadfstica comarcal i municipal 1991. lnstitut d'Estadfstica de Catalunya

SANT FELIU DE GODINES

SANT FELIU I EL SEU RODAL

•

EL SEU ENTORN

L'economia El sol del terme municipal de Sant Feliu de Godines esta ocupat considerablement per boscos, principalment de pins, possiblement per l'explotaci6 que es feia antigament de les vinyes. Aquesta mas sa for�stal suposa unes 600 ha d'extensi6 davant de les 133 ha que es dediquen a terres llaurades. Precisament els conreus han sofert darrerament una notable transformaci6: la vinya, que fa mes de deu anys devia tenir unes 140 ha de conreu es en forta regressi6, avui nomes n'hi ha un ten;:. Tambe hi s6n presents l'olivera i els fruiters, pero els mes tradicio nals s6n els cereals i tambe hi ha patates i llegums. El terme no ha tingut gaire cases de pages per causa del terreny trencat, pero la majoria de cases del poble tenien les seves feixes i camps de conreu, molts d'ells ara abandonats. Com a complement de l'agricultura s'han creat granges pecuaries, principalment amb bestiar bovf i porcf, i algunes d'avfcoles. Antigament s'havia desenvolupat amb certa importancia la indus tria textil, sector que va patir un reces en tancar-se totes les grans empreses, restant-ne tan sols algunes de petites. Avui dia la industria s'ha diversificat forc;:a i al poble de Sant Feliu hi trobem empreses dedicades al textil i confecci6, el metall i la construcci6 entre altres. La resta de la poblaci6 viu de l'agricultura i del turisme o estiueig.

El poble La vila de Sant Feliu de Godines (a 480 metres d'altitud) es va cre ar en un indret trencat on el nucli primitiu, el de la Sagrera, es nas cut a ponent de l'esglesia, el qual conserva la seva fesomia peculiar i arcaica amb els seus carrerons estrets i tortuosos, i la plac;:a de la Sagrera, on hi ha notables cases amb portals adovellats i finestrals dels segles xvi al xv11. La urbanitzaci6 del sector de la Quintana uniria els nuclis disper sos, fet en el que hi contribuf forc;:a l'edificaci6 de cases d'estiueig. Tot aixo feu transformar el nucli urba, el qual s'allarga i eixampla amb la construcci6 de nous barris residencials o d'immigraci6. L'esglesia parroquial de Sant Feliu de Codines es troba a l'extrem

XVII RONDA VALLESANA

EL SEU ENTORN

•

SANT FELIU I EL SEU RODAL

de llevant del barri de la Sagrera, a la punta d'un turonet. Refeta en tre 1940 i 1948, conte uns capitells pre-romanics de tipus califal, conservats a la rectoria, que revelen l'existencia d'una esglesia pre romanica. El campanar es modern i es va fer sobre una base aixeca da al segle x111. Un altre barri historic es el de la Revenderia o de la Venderia, al sector on hi la torre del Rellotge, sfmbol de Sant Feliu, que depen de l'Ajuntament, encara que l'edifici es de propietat privada. Antigament discorria, paral·lel a !'actual carretera, el camf ral, que ara es el carrer de Sant Joan. S'hi poden veure, encara,. algunes cases tfpiques de segles passats, unes abandonades i d'altres restaurades. Tambe hi han altres edificis notables com per exemple el de !'hos pital sobre la font i jardins de les Albes, el qual te forma rectangular, amb pati central i de reminiscencies herrerianes. La vila te tambe, cases antigues que daten del segle xvi com can Valls i can Soter i d'altres amb llindes i estructura noble als sectors veils de la pobla ci6. Pels rodals del poble hi han cases de tall modernista i altres que recorden els inicis de l'estiueig. El poble disposa dels serveis essencials per abastar la pobla ci6. Podrfem citar el Museu Arque ologic Municipal, la Biblioteca de la Fundaci6 «La Caixa», el Centre Cfvic la Fonteta, el Casal Cultural Codinenc, un centre d'ensenya ment public i un de privat i alguns equipaments esportius, publics i privats que contenen essenci al ment pistes de tennis i piscines. El caire residencial que va pre nent cada cop mes Sant Feliu de Godines comporta incrementar les ofertes per als forasters. Aixf hi ha un camp de golf i fa ben poc es > z van inaugurar les instal·lacions > del Cim d'Aligues, autodefinit com a centre d'estudis, exhibici6 i vol d'aus rapinyaires. L'esglesia

Q. w if)

SANT FELIU DE GODINES

SANT FELIU I EL SEU RODAL

•

EL SEU ENTORN

2 - 51\N FELIU DE CODINNi. Chalets Xllrcda

► � c 3:: ► 0

O•

Xalets Xifreda

Diverses testes i aplecs tenen lloc a Sant Feliu al llarg de l'any. Per comenc;ar l'any, el 17 de gener se celebra la Festa de Sant Anto ni Abat. lnclou el ball de la dansa, que es un ball de gitanes amb partitura i coreografies propies. El Carnaval tambe se celebra amb diversos actes festius i en ell te lloc la tradicional escudella del pobre. La Festa Major de Sant Feliu te lloc el tercer diumenge de setembre. Entre els diversos actes que s'organitzen sobresurt el ball de la Filada. Hi ha tambe un concurs de doma que se celebra des del 1982. Pel que fa als aplecs, se celebren el de l'ermita de la Mare de Deu del Villar, el dilluns de Pasqua; el de l'ermita de Sant Climent, el 23 de novembre i l'aplec de l'ermita de Sant Sadurnr, el primer diumen ge despres del 29 de novembre.

Una volta pels rodals El terme municipal de Sant Feliu de Codines, tot i no ser gaire ex tens, conte alguns elemens interessants de remarcar. El mas o antiga fortalesa del Villar, al qual s'hi arriba amb facilitat

XVII RONDA VALLESANA

EL SEU ENTORN

•

SANT FELIU I EL SEU RODAL

V) ,UJ

2 0 ::; < 0:

Can Bose

i es pot contemplar des del mateix poble. Conserva una torre rodona medieval (segle x11) i un gran casal amb finestrals gotics. Crida l'atenci6, en anar per la carretera que va a Castellten;ol, el casal modernista que ocupa l'indret de !'antic Mas Bose o can Bose de Rofets. Es troba situat erimig del bosc i fa la impressi6 d'un cas tell encantat. Fou constru·1t sota la direcci6 de l'arquitecte Joan Rubio i Bellver, entre 1920 i 1924. Tambe cal destacar el mas del Perer de Planes, existent ja en el segle x11, el qual conte antics finestrals i un notable arxiu. Proper a ell, el mas Flequer es remarcable pel seu tipisme i s6n tambe nota bles, arquitectonicament, els masos de Llobera i can Deu del Ve"inat. Dins el terme s'hi troba instal-lada l'Obra Benefica Aldea lnfantil SOS, pertanyent a la instituci6 Aldeas lnfantiles SOS d'Espanya, que acull infants orfes o amb problemes familiars.

SANT FELIU DE CODINES

SANT FELIU I EL SEU RODAL

•

LA COVA DE L'ENDAL

La Cova de l'Endal RAMON TEN I CARNE

Dins aquesta zona de cingleres s'obre, al bell mig de l'espadat, una petita cavitat de les moltes que aquest massTs muntany6s pro per a Sant SadurnT de Gallifa encara guarda. Aquesta zona, mes pobra que la propera de Sant Llorern;: i d'una potencia d'estrats molt minsa, sols ens ha deixat alguns testimonis de l'activitat hidrogeologica de la zona, i en tenim un bon exponent en aquesta cova d'una trentena de metres a la seva galeria princi pal, de la qual en surt una altra de paral·lela. Aquesta cavitat te dues obertures a !'exterior que comuniquen, es clar, amb les dues galeries. La cova de l'Endal es com es denomina aquesta activitat i com es coneix en el m6n espeleologic i en el de l'arqueologia. Aquest feno men espeleologic no es massa sovintejat pels espeleolegs del Valles o de Barcelona, no es gaire coneguda ni massa interessant per a aquesta muni6 de joves espeleolegs que sempre busquen les cavi tats dificils, plenes de dificultats i com mes lluny miller, i desconei xen, en canvi, les nostres petites pero interessants cavitats. Un d'aquests fenomens es precisament el que ens ocupa en aquesta ocasi6. No es cap meravella de la naturalesa, ni cap lloc on les emocions dels intrepids espeleolegs puguin acomplir-se en la se va mes alta aspiraci6; pero te, d'altra banda, un interes com el de tantes altres petites cavitats del nostre Valles. A la cova de l'Endal tingue lloc la presencia dels nostres avantpas sats prehistories, que la sovintejaren i que ens hi deixaren les obres que produTren i que ara els arqueolegs i prehistoriadors estudiem per poder esbrinar que passava en aquells remots moments dels pri mers passos de l'home per la nostra comarca. La cova de l'Endal fou descoberta el 1932 per membres de l'Agru paci6 Excursionista de Granollers, que hi recolliren terrissa. Actualment, podem veure una bona mostra de les troballes efec tuades en aquesta cavitat al llarg dels anys en el Museu Arqueologic Municipal de Sant Feiu de Codines, acompanyades d'altres materials-

XVII RONDA VALLESANA

LA COVA DE L'ENDAL

SANT FELIU I EL SEU RODAL

de cavitats no gaire llunyanes, com es la cova de les Solanes, sobre el poble de Sant Feliu, pero ja en el terme de Caldes de Montbui. Arqueologicament, l'Endal presenta una sequencia de materials bastant amplia que va des d'utillatge atribuYble possiblement a un neolTtic antic anterior a la cultura dels sepulcres de fossa, fins a mo ments d'ocupaci6 iberica, amb ceramiques del tipus campania cor responents a la Roma republicana. D'aquesta manera veiem que l'ocupaci6 humana a les coves no es produeix solament en temps prehistories, sin6 que les persones han fet servir sempre les cavitats per a resguardar-s'hi en moments de necessitat. A moltes cavitats trobem gran quantitat de restes medievals que ens testimonien unes ocupacions ocasionals pero repetides, que tor nem a trobar en moments dificils de guerres o d'inestabilitat. La cova de l'Endal, a part d'aquests moments, te la seva maxima esplendor en el Bronze antic, quan apareixen ceramiques incises a imi taci6 de la ceramica campaniforme. Aquesta terrissa incisa ho es des pres de la cocci6 i te, com a motius decoratius, triangles i ITnies fent zi ga-zaga. D'quest moment cal ressaltar la troballa d'un enterrament amb plaquetes d'os, botons de perforaci6 en V, ganivets i punta de sa geta de sTlex i destrals polimentats de pedra, com a aixovar funerari. En altres jaciments arqueologics de coves que trobem a la zona propera de Gallifa - El Farell - Granera, s6n el Cau dels Llims, amb un enterrament, i el Cau de Solanes. Una cavitat molt interessant, com ja hem vist abans, es la Cova de les Solanes, que presenta una gran quantitat de materials prehistories corresponents a l'Edat del BronzE:1 i principis de l'Edat del Ferro. A Granera tenim dos jaciments interessants, la Cova del Forat Ne gre, tambe d'enterrament, del Bronze Mitja-Final, i la Baima del Salo mo, amb materials corresponents al neolitic antic epicardial datables a principis del quart mil·lenari abans de la nostra era.

Puntes de sageta de silex I ceramica lncisa trobades a la Cova de l'Endal

SANT FELIU DE GODINES

SANT FELIU I EL SEU RODAL

•

EL ROMANIC DE LA RONDA

El romanic de la Ronda JOSEP M. MASAGUE

Sant Sadurni de Gallifa

Sant Sadurni de Gallifa Ja al segle x surt la domus de Sant Sadurni, en una venda de ter res, com a limit d'una finca i tambe en la delimitaci6 del bisbat de Vic on surt la muntanya de Sant Sadurni. Sembla que al segle xiv era un priorat del monestir de la Portella amb una petita comunitat que hi residia. A final del segle xv, estava en molt mal estat, i tant era ai xi que el bisbe prohibi, a principi del segle xv11, fins i tot celebrar-hi missa. La capella de Sant Sadurni es un edifici d'una sola nau amb absis. La nau te la planta en forma de trapezi i esta dividida en dos sectors desiguals, separats per un arc toral. El sector de ponent, que es el

XVII RONDA VALLESANA

EL ROMANIC DE LA RONDA

•

SANT FELIU I EL SEU RODAL

Planta de Sant Sadurni de Gallifa

mes gran, constitueix basicament la nau del temple; el de llevant, molt mes petit, queda integrat dins de !'actual presbiteri i te el seu costat de llevant obert per unir-se amb l'absis. Aquesta uni6 es fa mitjanc;;ant un doble reclau en degradaci6, que defineix una arcada intermedia, l'arc de la qual arrenca d'una imposta formada per una motllura en forma de bisell dret. Aquesta motllura nomes sobresurt pel costat del pilar que es paral·lel a l'eix de la nau. Lines impostes amb les mateixes caracteristiques les tenim en l'arc toral que sepa ra els dos sectors de la nau. L'absis es de planta semicircular i esta cobert per una volta d'un quart d'esfera. La coberta de la nau es una volta de can6 seguit. Hi ha un bane d'obra adossat a tots els murs perimetrals de l'edi fici, inclos l'absis. L'interior de l'edifici esta il·luminat per cine finestres, quatre s6n d'arc de mig punt i doble esqueixada, la quinta es tambe d'arc de mig punt, pero amb els costats paral·lels i el diametre de l'arc mes gran que la separaci6 d'aquests. De les quatre primeres, tres estan situades en l'absis i la quarta en el mur de migdia; la quinta esta emplac;;ada en el mur de ponent.

SANT FELIU DE GODINES

SANT FELIU I EL SEU RODAL

•

EL ROMANIC DE LA RONDA

Al temple s'hi accedeix pel mur de migdia per una porta adovella da amb un arc de mig punt. Aquesta obertura esta composta per dos arcs que formen un cap-i-alt. Tambe hi ha una altra porta, tapiada, entre aquesta i l'absis. L'Cmic element ornamental d'aquest edifici, a part de les impostes dels dos arcs interiors, el tenim en el parament exterior de l'absis. Aquest presenta una decoraci6 llombarda composta d'un fris d'ar cuacions cegues, delimitat superiorment per una cornisa en forma de bisell dret, que forma una faixa des de la que arrenca la teulada de l'absis. El fris esta format per set grups, de dues arcuacions cada un, separats per lesenes que es lliuren a un socol. Aquest esta si tuat a la part baixa i circumscriu exteriorment a l'absis. Aquestes ar cuacions cegues arrenquen de petits modillons de pedra de gres, que tenen una senzilla decoraci6 lineal incisa a la part alta. En l'es pai definit per les arcuacions i lesenes hi ha intercalades les tres fi nestres de l'absis. Cal fer esment de la rara, i potser (mica a la nostra comarca, deco raci6 que presenten exteriorment els arcs de les tres finestres de l'absis, que intercalen dovelles fetes amb pedra tosca i rajoles de ceramica. Tambe en la finestra del mur de migdia hi ha dues peces de rajola col·locades en la ITnia d'arrencada de l'arc, que fa com d'imposta, sense sobresortir del parament del mur. La utilitzaci6 conjunta del material petri i de la ceramica per motius ornamentals es, en aquesta obra, fet d'una manera conscient i premeditada. La ceramica utilitzada en aquests ornaments es material recuperat d'estructures anteriors, ja obsoletes, possiblement romanes. AixT a Santa Helena de Rodes i Sant Joan de Palau-saverdera, horn utilitza tambe la ceramica com element ornamental tot i que a Santa Helena no es gens clar que sigui material de recuperaci6. Adossat al costat de migdia, i a tocar l'absis, hi ha un cos de plan ta quadrada i dues plantes, que te l'acces a la planta baixa pel mur de ponent. Aquest cos per la part de llevant hi te les restes d'una ar cada, ara tapiada, que s'obria a un cos semicircular del que en l'ac tualitat nomes en queda el basament. L'aparell d'aquest edifici es fet amb pedra de paredar disposada en filades horitzontals fon;:a uniformes. Hom aprofita, per aquesta finali tat, l'estructura en !loses de la pedra de la zona. La pedra es col-loca da amb un simple desbastat de la cara vista, nomes a les cantoneres

XVII RONDA VALLESANA

EL ROMANIC DE LA RONDA

•

SANT FELIU I EL SEU RODAL

les pedres s6n mes grosses i presenten un treball mes acurat. Les dovelles de les portes s6n fetes amb pedra de gres convenientment escairades, nomes la porta tapiada del mur de migdia presenta un arc fet amb pedres sense cap tocar i posades en forma de plec de llibre. Despres d'una primera analisi de l'estructura d'aquest edifici po dem avarn;:ar, com a hipotesi, que es un edifici pre-romanic del segle x al qual se Ii va afegir un absis llombard a final del segle xI. Del cos afegit a migdia, segurament durant el segle xII, no en podem dir gran cosa mes, doncs la seva funci6 no es gens clara, tot i que horn ha apuntat la possibilitat d'un us de campanar o potser de torre de de fensa. L'existencia del cos semicircular, aixf com l'arcada de comuni caci6 entre ambd6s espais, no confirma cap de les dues possibilitats. Bibliografia

BOSCH, Amalia. Gallifa, p.1O5. 1986. Catalunya Romanica. Valles Occidental, Valles Oriental. pp. 113-114. 1991

Sant Julia d'Uixols L'ermita de Sant Julia d'Uixols es situada dalt d'un pla que, sense ser molt alt, uns 800 metres d'al9aria, domina bona part del terme. La situaci6 a un extrem del terme de la parroquia de Castellter9ol i just a tocar el de Granera ha fet que, al llarg de la historia, estigues vinculada indistintament a una o altra parroquia. La documentaci6 mes antiga va lligada al monestir de sant Benet de Sages, aixf tenim documents de compra-venda, entre els anys 940 i el 961, on el levita Guadamir, fundador del monestir, compra diverses terres, les quals termenegen amb la «domus sanctii luliani,,. Hi ha un document, de l'any 946, amb el qual es ven una casa, si tuada a la casa de Sant Julia, i que te entre altres afrontacions una altra casa. Aixo fa pensar en la possible existencia d'un petit nucli de poblament a l'entorn de l'esglesia, de fet aquesta possibilitat ja la contemplem per la majoria de les parroquies rurals del Valles, les quals a mes a mes del poblament dispers, masos, etc, tambe de vien tenir petits nuclis de poblament a l'entorn de l'esglesia, possi-

SANT FELIU DE CODINES

SANT FELIU I EL SEU RODAL

•

EL ROMANIC DE LA RONDA

blement pels servents o altre ti pus de dependents necessaris pels serveis de la parroquia. Tot i que inicialment era parro qui a independent aviat passa a ser sufragania de la parroquia de Castellten;:ol; amb la qual fou cedi da, l'any 1130, al monestir de l'Estany. Durant el segle xiv i a causa de la despoblaci6, va pas sar a la parroquia de Granera, pero retorna a Castellten;:ol, l'any 1550, per una permuta amb una altra su fragania, Sant Llogari de Castellet o de la Sala, que passa a Granera. De l'epoca nomes en queda el campanar de torre, la part exterior d'una absidiola lateral del que de via ser en el seu moment un inte ressant edifici possiblement triabsi Sant Julia d'Uixols dal i algun tros de mur, actualment recobert amb arrebossat. El campanar es bastit sobre una estructura formada per quatre ar cades que tanquen un trapezi for9a regular, el qual determinara tam be la planta del campanar. Aquesta estructura, la funci6 de la qual ens es desconeguda, es presenta com un element singular pero a la vegada de diffcil interpretaci6, les construccions que l'envolten en modifiquen l'aspecte i la funci6 que degue tenir al moment de l'edifi caci6. Hom parla d'un atri pre-romanic, (PLADEVALL, 1991, pag. 139), de fet l'arcada que dona a llevant te l'arc de ferradura, corresponent a un edifici anterior a l'epoca romanica; tambe d'un possible campa nar-porxo, (Catalunya Romanica, pag. 339), tot i que ja diu que no hi ha paral·lelismes en altres edificis catalans de la mateixa epoca, no mes n'hi ha amb d'altres d'epoca molt posterior, com serien Sant Marti d'Ollers i Sant Pere de Llessui. El campanar es una torre de forma lleugerament troncopiramidal que recolza sobre una estructura d'arcs i es compon de dues plan tes amb finestres. Les de la planta superior s6n geminades i les de

XVII RONDA VALLESANA

•

EL ROMANIC DE LA RONDA

SANT FELIU I EL SEU RODAL

la inferior d'una sola obertura. Les finestres geminades s6n forma des per dos arcs i pilar central amb un capitell compost de tres pe ces de pedra toscament escairada formant una figura troncopirami dal invertida. La columna es quadrada amb les arestes romades. De les restes conservades podrfem aventurar una possible tipolo gia per aquest edifici, tal com marquem en punts al croquis que s'adjunta. Aquest edifici podria ser inclos dins la tipologia d'edificis triabsidals, bastits a final del segle x1, principi del x11, amb els absis laterals col·locats encarats a la nau a tocar l'absis central. El campa nar l'hauriem de situar una mica abans, possiblement del segle x. D'aquest possible edifici queda l'absidiola del costat esquerra i res tes del mur de tramuntana. L'edifici actual es el resultat d'una forta reforma que va sofrir du rant els segles XVII i XVIII. Es conserva, a !'exterior invertida i fent de peu a una creu, una pi ca baptismal d'immersi6 romanica, que podrfem datar del segle x.

Bibliografia Catalunya romanica. Valles Occidental, Valles O riental. Pp. 338-340. 1991 PLADEVALL, Antoni. Cas tellter90/. Hi storia de la vita i el seu terme. Pp. 135-140. 1991. VALL RIMBLAS, Ramon. «Un element pre romanic al Campa nar de St. Julia d'Ui xols». Butlletr UES, num. 38, pp. 26-30. Sabadell: 1975. SANT JULI� O'CIXOI..S (c-.sTELL�OL, VALL.IS ORIENT-',L) HCclo ,.

,_____,___. Planta de Sant Julia d'Uixols

SANT FELIU DE GODINES

SANT FELIU I EL SEU RODAL

•

L'OBRA DE J.A. CODERCH

L'obra de J.A. Coderch de Sentmenat a Sant Feliu JOAN UMBERT I MACIA

«...No, no creo que sean genios lo que necesitamos ahora. Crea que las genios son acontecimientos, no metas a fines. Tampoco creo que necesitamos pontffices de la arquitectura, ni grandes doctrinarios. Alga de tradici6n viva esta todavTa a nuestro alcance, y muchas viejas doctrinas morales, en relaci6n con nuestro oficio (metier) de arquitecto y con nosotros mismos. Crea que necesitamos, sabre todo, buenas escue las y buenos profesores. Necesitamos aprovechar la escasa tradici6n constructiva, y sobretodo la tradici6n moral, en esta epoca en que las mas hermosas palabras han perdido su verdadera significaci6n.....

J .A. CODERCH

DE SENTMENAT

Agost de 1961

El passat dia 6 de novembre fou enterrat a Espolla Josep Antoni Coderch de Sentmenat, un dels arquitectes mes destacats de les ul times decades dins el context de l'arquitectura moderna catalana i reconegut arreu del m6n, com ho demostren els premis aconseguits. Els lligams que el vinculen al nostre poble s6n dobles; per una part Sant Feliu te el goig d'acollir part important de la seva obra, i per l'al tra, de gaudir de la presencia d'algun dels seus familiars. Per situar l'obra de J.A. Coderch de Sentmenat dins un mare refe rencial, cal dir que la seva aparici6 profesional tanca una epoca, la primera postguerra dels quaranta quan l'arquitectura havia caigut en un gran academicisme despres de la desfeta de la guerra civil en la qual, morts o exiliats els arquitectes entorn del GATPAC, s'apagaren els ressorts dels ideals racionalistes. Per altra banda la seva aporta ci6 cultural significa una nova resposta arquitectonica, uns nous plantejaments, una nova sfntesi, que enllac;:a amb l'arquitectura d'avantguarda que s'havia produ'it abans de la guerra i aprofundeix en les arrels de l'arquitectura popular, marcant una nova epoca que tindra la seva aparici6 als anys cinquanta i una influencia per tots els professionals de l'arquitectura que es perllongara durant diverses decades.

XVII RONDA VALLESANA

L'OBRA DE J.A. CODERCH

•

SANT FELIU I EL SEU RODAL

L'obra de Coderch s'identifica com un proces depurador de l'arqui tectura vernacle. Utilitzant formes i programes de vida moderna en consonancia als canvis que s'havien produ'it a la vida familiar, i apro fitant els sistemes constructius relacionats amb la tecnologia catala na de caire artesanal, Coderch ennobleix, a traves dels seus edificis, materials pobres locals com el totxo, la rajola o el color de la cal<;. En Coderch, l'home i l'obra, anava tot plegat. El seu comporta ment etic davant la vida era el mateix que en la seva feina, i el seu manifest «No, no son genios lo que necesitamos ahora..." es un compendi del seu pensament i de la seva actitud professional. Es un recull de paraules tals com «tradici6", «dedicaci6", «honradesa", «ofi ci", «moral", «bona voluntat,, ... que haurien d'esser presents en qual sevol activitat humana. Els lligams de la famTlia Coderch de Sentmenat amb Sant Feliu es devenen sabre els anys 50, quan la seva mare i Jes seves germanes comencen a estiuejar al nostre poble, concretament a la finca de can Deu. Malgrat que ell personalment no hi residfs cap temporada (car era home que Ii agradava mes la mar que la muntanya), no hi havia estiu que no fes una escapada per visitar la seva famrna. Qui hi so vintejava llargues temporades era el seu fill Josep Antoni, que per aquells atzars de la vida (casat amb una noia d'ascendencia codi nenca) fa que encara avui hi estigui mes arrelat. Coderch col·labora en una primera etapa de la seva activitat pro fessional amb el seu amic Marcello Leonori (arquitecte titulat per l'estat italia). Fruit d'aquesta col·laboraci6 neix la primera obra als nostres entorns: Jes cavallerisses del Prat de Baix (1952), propietat del mateix Leonori. Aquesta col·laboraci6 va esser mes formal que no pas real, ja que Coderch es limitava mes a signar els projectes del seu amic que no a intervenir directament en l'obra. Per proble mes administratius, en Leonori no tenia reconegut el tftol per l'estat espanyol. La casa Paricio, situada a la cru'illa dels carrers Junca i Mossen J. Verdaguer fou realment el seu primer treball a Sant Feliu (projecte 1961). Les limitacions del solar (amplada i orientaci6) determinen que Jes fa<;anes de l'edifici se situin alineades als vials i a la ·part al ta del solar, deixant el jardf a la part soleia. Amb aquests condicio nants, Coderch integra amb mestria la casa a Jes tipologies exis tents del carrer Junca, mitjan9ant un acurat mur que d6na, alhora,

SANT FELIU DE CODINES

SANT FELIU I EL SEU RODAL

•

L'OBRA DE J.A. CODERCH

Casa Paricio

continu'itat a la trama urbana i intimitat al jardf. L'habitatge, resolt amb tres plantes, es una mostra del vocabulari formal de Coderch, la modernitat i funcionalitat del programa es conjuguen amb l'austeritat dels materials emprats donant-li un caracter elegant i exquisit. En el Serrat de les Moles s'hi troba la casa constru'ida per a la se va germana, Fermina Coderch de Sentmenat (projecte 1971). Aquest habitatge es desenvolupa segons un tipus o idea arquitectonica pre concebuda i que havia anat experimentant en altres indrets. Les arti culacios entre les diferents arees de l'habitacle: estar, dormitoris, serveis, s6n emfasitzades per augmentar la complexitat formal del conjunt. Persistencia en l'us del totxo, finestres en angle, volumetria aco plada al paisatge, mediterrania ... s6n indicadors una vegada mes de la poetica Coderch. En el decurs del temps, la incorporaci6 progressiva dels seus fills Josep Antoni i Gustau (arquitectes ambd6s) a les tasques del seu pare, dona origen a la formaci6 de l'Estudi Coderch de Sentmenat. D'aquesta epoca data la casa Balanzo, constru'i"da per al seu cunyat (casat amb Mercedes Coderch). Situada al capdamunt del carrer Per-

XVII RONDA VALLESANA

L'OBRA DE J.A. CODERCH

•

SANT FELIU I EL SEU RODAL

vera, es un habitatge de programa redu'i't abocat a les vistes que des d'enlla s'albiren. Particularment interessant es la relaci6 entre l'es pai interior i l'espai exterior, que es resol mitjanc;ant un porxo delimi tat per uns murs que, perllongant-se mes enlla de la llnia envoltant de la casa, fa que la interrelaci6 interior-exterior es produeixi d'una manera gradual. (El projecte es de 1973 i ve signat per en Gustau.) De la mateixa etapa que comento hi ha tambe desenvolupat per part de l'Estudi un projecte d'habitatges al carrer Zamenhof, el qual, per raons desconegudes, no s'ha executat encara. (L'arquitecte au tor del projecte es en Josep Antoni Coderch, fill.) Coderch, mes conegut com l'arquitecte dels Trade, de les cotxeres de- Sarria, de l'lnstitut Frances... tambe ha deixat part de la seva obra a Sant Feliu, llegat que podem contemplar i admirar cada dia. Tanmateix, de la seva qualitat humana, professional i tecnica, en po den donar fe els mestres d'obres locals, industrials i altres persones que d'una manera o altra col-laboraren o es relacionaren amb ell. Notes Les obres esmentades foren constru'ides pels mestres d'obres seguents: Cavallerisses del Prat de Baix: Josep Alives Font Casa Paricio: Josep Carbonell Florensa Casa Fermina Coderch: Ramon Tartera Mumbr0 Casa Balanzo: Ramon Tartera Mumbr0 Agraeixo a Josep Antoni Coderch Gimenez, «Pepe», per les puntualitzacions fetes sa bre el seu pare, i a Marcello Leonori pels aclariments sabre l'epoca que treballaren junts. Extret de la revista La Pinya, n0mero 22. Pp. 8-9.

SANT FELIU DE GODINES

SANT FELIU I EL SEU RODAL

•

EL MIRADOR LES PUJADES

El Mirador Les Pujades MIRADOR LES PUJADES

Gairebe a mig camT de la Ronda, en el terme de Castellterc;:ol i a prop d'arribar a Sant Julia d'Uixols, dalt d'un punt dominant, en ex cel-lent situacio, els rondaires trobarem un conjunt d'edificacions que Ii donen un aspecte imponent. Correspon a l'antiga masia de les Pujades. Hi ha una primera edificacio de data molt reculada, que al llarg del temps es va anar ampliant fins a finals del segle xv11. De la masia original se'n conserva una part exterior de les seves parets, i de les modificacions posteriors les arcades interiors i el por tal dovellat que dona entrada a un tancat d'acces a la casa. La torre, de construccio tardana, Ii dona un aspecte especial, de casa forta. Les actualitzacions i ampliacions que s'hi han anat fent recentment, s'han constru'it amb pedra, amb la intencio d'integrar-les al conjunt. Aquesta masia esta situada en un punt dominant estrategic, prop dels 1000 m, fet que Ii permet gaudir d'unes excel·lents vistes sobre el Montseny, la Mola, el Pirineu, el Tibidabo, els boscos de Sant Fe liu, Gallifa i Castellterc;:ol, i fins i tot sobre el mar. Es per aixo que, possiblement, la comunitat que s'hi va establir l'any 1961 la va re batejar amb el nom de Mirador Les Pujades. Aquesta comunitat, que respon al nom de Fundacio Jaume Guasch, es dedica a impartir cursos, seminaris i tallers de formacio de tecniques de relaxacio i desenvolupament personal, basada en tecniques orientals (ioga, zen...). La Fundacio Jaume Guasch, tot i respectar els elements principals estructurals de la masia (parets externes, arcades interiors, portals), ha transformat profundament en el seu interior, aixT com tambe els edificis annexes, per a adaptar-los a les seves necessitats. Tambe ha transformat !'exterior amb la creacio de noves edificacions, cons tru'ides amb pedra com tot el conjunt. Quant al seu entorn, el criteri va ser un altre. El seu rodal imme diat va ser transformat, afegint elements ornamentals d'aspecte oriental enmig de la vegetacio autoctona, i es van distribuir espais

XVII RONDA VALLESANA

EL MIRADOR LES PUJADES

•

SANT FELIU I EL SEU RODAL

tancats amb construccions especials per a la practica de les seves activitats. Aquesta es doncs l'explicaci6 de l'aspecte peculiar d'aquesta ma sia, que pot provocar una sensaci6 d'estranyesa pel seu contrast amb l'entorn.

Mirador les Pujades

SANT FELIU DE GODINES

La historia de Sant Feliu de Codines

LA HISTORIA DE SANT FELIU

•

MATERIALS I JACIMENTS

Materials i jaciments arqueologics del Museu de Sant Feliu de Codines MARTi BUSTAMANTE I MARTi GARRIGA

S6n poques les contrades muntanyenques o planeres que no ha gin estat petjades mes o menys llargament pels nostres predeces sors primitius en el decurs del temps, i les nostres rodalies no po drien esser pas una excepci6. Cal clarificar de bell antuvi que els llocs de pas o habitacionals prehistories, siguin coves, abrics rocosos o be campaments a l'aire lliure, no es poden tampoc encloure solament dins el terme munici pal actual, que es artifici6s car no es relaciona amb l'orografia que s1 conforma mes exactament els grups que ens ocupen en la propia manera d'esser en diferents graus dins la mateixa cultura, en petites pero a vegades ben marcades diferencies substancials, i que es !'ho me primitiu de les nostres contrades, ja sigui recol·lector-depredador o be agricultor, amb una economia ja planejada i organitzada. Si busquem entre les troballes de mes antigor que fins el moment actual se'ns dona catalogar, hem de posar-nos dins un incert mo ment per manca de dades ben definides que ens col·loca en epoca geologica del Wurm II a la balma del Ca, on, entre travertins ben con solidats, s'hi troben unes capes terroses ben diferenciades pel color que demostren ocupaci6 humana; pero les escasses deixalles en s1lex recollides, essent certament atrpiques, no ens donen una ben clara confirmaci6 que ens duria a una utilitzaci6 d'aquest territori per un poblament finisecular situat al Paleolltic Mig, es a dir, entre 40.000 i 30.000 anys abans de l'Era. lgualment a la vessant cara Caldes, al peu del castell de Montbui, foren recollides dues peces molt properes, assimilables a l'anome nat Complex Mosteria. Amb tot, creiem que si be les dades s6n minses, tampoc es pot asseverar que el Mosteria no tingue una influencia en la nostra zona. La visi6 se'ns presenta molt mes clara en arribar al Paleolftic Su perior, ja que, uri dia de marQ del 1966, en el decurs d'unes pros peccions portades a terme per membres del Museu de Sant Feliu de Codines, es localitza a la vall de can Garriga dins el terme municipal

XVII RONDA VALLESANA

MATERIALS I JACIMENTS

�

LA HISTORIA DE SANT FELIU

de Bigues fregant al de Sant Feliu, una abundant quantitat d'ele ments d'industria de sflex datables al Paleolitic Superior. L'any 1972, en el que anomenem Focus I, s'hi realitza una pros pecci6 i horn pogue constatar l'existencia intacte de les restes d'un campament de cacadors i recolectors prehistories dins el context d'un epigravetia, entre els 15.000 i 10.000 anys. L'acurat estudi de la prospecci6 permete obtenir optims resultats pel que fa a l'estudi i situaci6 de l'utillatge en sflex amb burins, fu lles, puntes, rascadores, ascles, etc. i algunes, poques, en calcaria dura. Entre aquestes s'hi poden comptar unes peces de clara tipolo gia musteriana, cosa que no palesa pas l'assentament com de l'epo ca, ja que presentant-se in situ en un sol nivell conjuntament, fa que puguin comptar-se com atuells portats per a utilitzar-los en noves pe ces o be treballats per a usos especffics d'un passat ben arrelat dins el context d'una vida conceptual. El paratge esta assentat sobre granits en descomposici6 (saul6), la qual cosa fa que l'abundor d'ossos trinxats ja d'origens diffcils d'estudiar com a tals, o com a possibles estris que probablement tambe usaren, devent-se el seu estat al fet que en descompondre's el feldespat, produeix un acid altament corrosiu (fluorhidric) i, dels que solament els mes durs s6n en mitja bon estat com s6n les pe ces dentaries d'animals de considerable tamany, cervol (cervus elap hus), cavall i bou. L'assentament, per la seva importancia intrinseca ha mogut l'in teres dels medis especialitzats fins al punt d'interessar a l'lnstitut de Prehistoria i Arqueologia a portar-hi a terme unes campanyes_ d'ex cavaci6 (1980-84, Focus IV). 1 Hom reconeix que « ... can Garriga cons titueix un cas singular, car es tracta de l'unic campament a l'aire lliu re d'aquesta epoca a Catalunya».2 Sembla trobar-se tambe una industria semblant al nivell sise de l'abric Vernet-Oliveras (La Soleia) en un petit sondatge portat a terme en un breu estudi, a l'igual que unes petites peces a La Margenada durant unes remocions de terres, casos aquests que ens relaciona rien l'area de can Garriga fent-la mes amplia i propera. Seguint l'evoluci6 cronologica i cultural trobem una mes gran ex plotaci6 de terres cultivables mig planeres i mes abruptes. Apareix ara el Neolitic, periode al que podem atribuir els jaciments de Riells, El Perer, Sant Sadurni, Solanes i, tancant aquest cercle geografic,

SANT FELIU DE CODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

•

MATERIALS I JACIMENTS

Poblat lberlc del Serrat de la Galaieta

Les Pujadetes d'en Deu. AixT trobem a !'area mes baixa, El Margarit (Riells del Fai), un jaciment d'escampall bastant ampli amb estris de sTlex de superficie, acompanyat de destrals de basalt, cornubianita i esquist, si be els primers sembla poden ser inclosos, almenys en part, en un perTode anterior immediat: el MesolTtic. 3 AquT tambe al lloc anomenat les Vinyes del Margarit s'hi exhuma un fons de caba na amb ceramica, peces ITtiques i ossos d'animals. Del jardi de la Rectoria de Riells es recolliren quatre pectuncles procedents d'una sepultura que contenia dos esquelets, i a la Madella es pogue salvar un esquelet, en part semiplegat -extremitats inferiors, amb radi i cubit del bra9 dret-, en un sepulcre de fossa ovalat. 4 Una ascla amb retocs i dos ganivets d'agata es recolliren a Vallbo na en una remoci6 de terres, probablement provinent d'un enterra ment no descobert. Al cau dels Llims, el senyor Antoni Cot i Mallol, en una prospecci6, descobrT dos esquelets -adult i infant- acompanyats de ceramica (no se'n tenen noticies de detail), i sota !'area del Sot, es troba un ganivet de sTlex melat. 5 Prop del mas el Perer, s'hi troba en superficie dues destrals de ba salt i esquist, i una de votiva sobre les Pujadetes. Mes enlla, sobre

XVII RONDA VALLESANA

MATERIALS I JACIMENTS

•

LA HISTORIA DE SANT FELIU

Sant Sadurnf, a la cova de l'Endal, sorgiren tres destrals, un ganivet -gratador- i una pe9a triangular de sflex, acompanyats de cerami ca de l'epoca del bronze, 6 com tambe a la coveta que anomenem Cau A, de Solanes, s'hi recuperaren peces de collaret de pecten i es teatita, i dues puntes de sageta i ceramica. Al Cau B es trobaren pe ces dentaries humanes, un calcani d'adult i ceramica. lgual que el Cau A, aquest fou utilitzat d'aixopluc en temps del conreu de vinyes, i per tant fou buidat. Les troballes semblen indicar que nomes fou un lloc d'enterrament. Tambe, al pla de Pregona, es recolliren sflex de superficie i frag ments d'un molf d'un Neolftic aceramic. lgualment, a les Costes del Talet, s'hi recollf un molf i sflex. De les Elies, prat de Baix, les Bo'igues, serrat de Pinya i les Puja detes d'en Deu, es conserva una pe9a de molf, un ganivet i algun sf lex, a mes de set destrals de procedencia incerta, pero dins de l'area, que donen una real constancia que el Neolftic campeja en els indrets. 7 Traspassant ja el que fou el gran moviment del Neolftic, quan l'ho me comen9a el canvi cap a l'agricultura, i endinsat en ell, ens tro bem ja en el moment en el que descobreix de form a paulatina el me tall, fet que, igual que en el Neolftic, canviara tambe els conceptes de vida, si be no amb tanta for9a com aleshores; i en les contrades de Sant Feliu, a causa del terreny abrute, encara es fa menys osten sible, pero no existent. Aixf, comencem a trobar-lo en forma de cera mica epicampaniforme a la cova de l'Endal, si be no s6n nomes aquestes dades les uniques que posse·im, com podrem veure mes tard. Aquf tambe s'hi troba, a mes de ceramica del Bronze Mig re cent, un punx6, pectens i sflex, com tambe les restes d'un enterra ment amb ossos d'adult, un fragment de recipient amb ansa d'apen dix a mig ventre, una espatula i botons d'os de forats en V. Les troballes descobreixen a l'abric d'en Mas, en una prospecci6 d'estudi, un fogar amb ceramica del Bronze. lgualment, en treballs duts a terme a l'abric Vernet-Oliveras, a la capa segona, es troba un fogar tambe amb fragments ceramics. Donada la importancia d'aquests, s'hi ha portat a terme treballs en conjunt amb l'IPA. La cova de Solanes es troba situada entre els masos de Solanes i el Fonoll i, entre els anys 1915 i 1920, el professor Bosch Gimpera hi dirigf alguns treballs per coneixer les caracterfstiques de la seva

SANT FELIU DE GODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

•

MATERIALS I JACIMENTS

ocupaci6, arran del descobriment de la cova pel senyor Alfons Gall. Aquesta cavitat es trobava de ban comenc;:ament formada per dues sales que es comunicaven per un petit forat. Mes tard s'ha sabut que antigament era una sola gran sala obstru"ida. Cal remarcar el fet que la cavitat de constituci6 karstica sigui en calcaries del Muschelkalk, molt dures i fragils, provocant, ja abans de l'habitatge, dos grans enderrocaments del sostre i, el subsol de potencia considerable de trinxadera amb forma de bretxes mal solda des pel carbonat de cal<;: despres de la roca mare, provoca movi ments subterranis. Els materials a desxifrar no ceramics s6n en va rietat escassos: punxons d'os, peces de collaret en rodelles i penjoll treballats en pecten, una en terra cuita de probable brac;:alet, dues puntes de sageta en os, 9 batons d'os de forats en V, cargols marins emprats per collaret, peces de sflex amb la patina d'os, un percutor polidor de calcaria dura i defenses de senglar, tot aixo com a eines o peces d'ornament. La ceramica, el material mes abund6s i complet, es tambe el mes ric en tots els conceptes. Anant d'uns tipus de fans esferics petits i gerres amb cert tipus de mugrons i certes formes de carena dolc;:a, a una serie de tipologies de bols d'un sol mugr6, vasos carenats amb o sense decoraci6, amb ansa al mig del carenat o mugr6 de dife rents formes, grans gerres o petits ceramics de superficie rugosa, raspatllada, llisa grollera o brunyida, ornada amb cordons incises o amb impressions digitals, amb paral·leles o garlandes i acanalats, amb colors negre, gris, marron6s, acres i rogencs. Cal destacar els vasos amb ansa d'apendix de bot6. En les decoracions en mitjans i petits vasos hi s6n emprats el puntillat, les impressions en espiga i impressions en diferents formes que ocupen els carenats, arran boca o be, en algun cas en tota la superficie del ceramic, en ratlles incises convergents o en direccions distin tes. La visi6 general del conjunt ens dona una bona idea de la gent que ocuparen el lloc de manera perllongada, dedicant-se a la cac;:a major i menor, a la ramaderia i a una activa acci6 recol·lectora a mes d'una probable incipient agricultura.

XVII RONDA VALLESANA

MATERIALS I JACIMENTS

v:,

LA HISTORIA DE SANT FELIU

De l'epoca que segueix en l'evoluci6, la primera Edat del Ferro, en te nim una sola mostra a el Feu, en les restes d'un enterrament amb urna cineraria, trobades en una margera que es feu a l'obrir un camr, i esta va posada en un clot en part excavat a la roca en forma de con invertit. Aquesta petita referencia d'un m6n indoeuropeu encadena l'avan9 del Bronze Final cap a una nova manera conceptual de viure i molt mes perfeccionada: l'iberisme. Aquest nou avan9 imparable de l'home cap a la superaci6 de la propia cultura que s'efectua a traves dels mil·lenis, encadenant-se continuadament de la ma del medi ambient que obliga, o amb la mes rapida via com es el contacte amb els grups o tribus mes prope res i avan9ades, aleshores podem contemplar com els indrgenes do nen un gran pas als entorns dels segles v i 1v aC, produ'int-se l'enri quiment cultural dels pobles prerromans que ja els grecs coneixien d'abans amb el nom de les Tribus de l'lberia. 10 La cultura que anomenem iberica, posant un ordre cronologic a les troballes, ens porta al puig Alt del Viver, que ja estudiaren el senyor Guille11 i elements de l'Entitat Excursionista Sempre Avant-Palestra de Sant Feliu, l'any 1932 12 i, alguns anys despres sondejaren en el que resulta ser les restes d'un poblat iberic. Sabem que la recollida de materials fou excel-lent en algun metall, peces de collaret i, so bretot, ceramica, i «s'hi destaparen sitges, algunes esfondrades i al tres ben closes». D'aquests materials no se'n sap cap detail aclari dor, nomes queda un moll rotatiu de conglomerat que es conserva al Museu Arqueologic Municipal. 13 Donada la posici6 estrategica de ca ra al Valles que te el poblat, hem de suposar que la influencia que tingue fou poca envers de l'area muntanyenca, com degue ser-ho cap a les suaus vertents i planells de Bigues, Santa Eulalia i Caldes, de conreus mes fertils. El 1960, el nostre grup hi recollr alguns ma terials que fins avui s6n les dades amb que podem comptar, les quals, servint-nos de guia la ceramica, podem exposar els termes se guents: ceramica grega de figures roges (segles v-1v aC), precampa niana i campaniana (segles 1v-11 aC), que fou, sembla, quan s'esde vingue la fi del poblat. Els materials recollits inclouen a mes de la ceramica ja esmentada, peces de collaret de vidre, pasta vidriada i ambre, fibules de bronze i coure, un ganivet de srlex, pedres de polir, petxines del genere cardium amb ceramiques no reconstru'ibles en gran varietat de peces tornejades i obrades a ma amb cordons sota-

SANT FELIU DE CODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

•

MATERIALS I JACIMENTS

Materials arqueologics boca o renglera d'impressions en diferents formes i raspatllats, des del coll fins baix el peu. S'hi trobaren sitges totalment esterils. El po blat fou important, pero en l'epoca medieval fou emprat de prove"i ment de pedres per a la construcci6 del Castell de Montbui (Mont bui ?) al proper tur6, cosa que es palesa de manera inequivoca en l'opus testaceum que s'hi conserva, amb la trinxadera de ceramica iberica amb que esta constru"it. Tambe s'hi recuperaren gran quantitat d'ossos d'animal com sen glar, cervol, ovicaprid, etc, que ens expliquen amb tot, l'economia agricola i ramadera, a mes de la ca9a, de la gent que ocuparen el lloc. El serrat de la Galaieta, el nostre primer intent de nuclearitzaci6 ur bana, esta ubicat amunt el poble actual en uns 1800 m en linia rec ta i a una altitud de 700 m, punt cimer d'una serra que, comen9ant a can Deu, te el seu termini en aquest turonet. El poblat fou constru'it sobre el petit cinglet que el volteja en les parts ESW, que es la part mes pendissa en quasi la meitat del que degue esser, no havent-s'hi localitzat restes de muralla o mur defen siu que es obvi degue tenir en la part NE. La causa d'aixo es els con-

XVII RONDA VALLESANA

MATERIALS I JACIMENTS

�

LA HISTORIA DE SANT FELIU

reus vinyers que durant els segles sofrf el terreny i que produ'iren el removiment fins la roca de les terres productibles, on s'hi endevinen Jes restes d'una habitaci6 i algun fragment de paret en tan minses proporcions que es fa dificil de donar una idea exacta del conjunt to tal del poblat. Malgrat aixo en la part baixa SW arran cinglera l'any 1962 es descobrf una correlaci6 del que podem considerar tancats d'habitatge, en un dels quals s'hi recollf la major part de ceramica que ens permet datar l'existencia del poblat entre els segles 1v i 111 aC. Es recuperaren una gerra amb broc que horn suposa d'elabora ci6 de cervesa, una altra mes antiga d'incineraci6 de gran boca amb incisions sotaboca i raspatllat, i una imitaci6 casolana de patera gre ga al costat de l'amuntegament d'uns pesos de teler. La gent d'aquest llogaret, dels qui som els mes directes descen dents, degueren cultivar a mes de practicar la ca9a i la ramaderia, els suaus pendissos i planells mes fertils dels actuals camps i vi nyes de l'area de can Deu, can Bose fins els camp del Palau, ja que, en aquests indrets s'hi troba acf i alla alguna resta de ceramiques de l'epoca. Al camp de can Masclans s'hi recollf la pe9a passiva d'un molf rotatiu. Tambe es troben trocets ceramics de l'epoca que acabem d'expo sar com a proves inherents, prop del Perer, el Fit6, Solanes, els tu rons de can Garriga i la Mar Morta, sense que aixo vulgui demostrar assentaments precises, sin6 que les rodalies foren en aquesta epo ca intensament recorregudes o cultivades. Al Margarit (Riells) hi hem trobat monedes d'Eusti, Bolskan, i una altra que sembla ser de Bfbilis, en coure i bronze. Sota el tur6 de can Xifreda, dins l'area del molf de ca n'Ullar, s'hi trobaren una moneda de bronze de Laiesken14 i una altra d'argent de Bolskan. 15 La invasi6 romana feta per Cat6 vers l'any 195 aC acaba amb la vida de molts poblats iberics, cosa que si be podrfem relacionar amb el del Viver, no aixf amb el nostre serrat de la Galaieta, ja que aquest, com hem apuntat abans, desaparegue bastant anteriorment, no sabem si de manera accidental o be per rivalitats autoctones. El cas sembla, es que fou abandonat en cert grau, paulatinament, fins l'enorme encesa que de cop acaba amb la total vida del poblat.

SANT FELIU DE GODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

•

MATERIALS I JACIMENTS

Notes

1. Cataleg de l'exposici6 def Departament de Cultura de la Diputa ci6 de Barcelona. «L'arqueologia i la nostra historia», que fou ex posada al Col·legi Jaume pel Museu Arqueologic Municipal, del 12 d'octubre al 4 de novembre de 1984. Arrahona. Publicaci6 def Museu d'historia de Sabadell. Clara Lo rencio: «Primeres Aproximacions al paleolftic del Valles». 1982. 2. Cataleg esmentat. Can Garriga. Excavacions arqueo/ogiques a Catalunya. Departament de Cultu ra de la Generalitat de Catalunya. 1982. Clara Lorencio i Jordi Rovira. «El campament a l'aire lliure de Pa leolftic Superior de can Garriga (Bigues)». A lnformaci6 Arqueolo gica 39. 1982. 3. Cataleg de l'exposici6. «L'arqueologia a Catalunya avui», del Depar tament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Novembre, 1982. 4. Martf Garriga, Joan Grau, M. Angels Petit i Jordi Rovira. «Nous ja ciments neolftics a l'area de Bigues - Riells del Fai» a lnformaci6 Arqueologica 31. Setembre-desembre, 1979. 5. Col·lecci6 particular JCR. 6. M. Llongueres, R. Marcet i M. Angels Petit. «Ceramica de tipus Chassey a Catalunya» a El neolftic a Catalunya. 1980. 7. Ja fou tambe donat al respecte un informe pel senyor Ricard Gui lie a Historia de la Villa de San Felfo de Codinas del P. Andres de Palma de Mallorca. Sant Feliu de Godines, 1946. 8. Anuari de l'lnstitut d'Estudis Catalans, 1915-20, p. 476. Docu mentaci6 facilitada pel copropietari de Solanes, senyor Alfons Gall. 1966. 9. Jordi Rovira i Port i Joan Santacana. Economia, societat i canvi a la Catalunya prehistorica. 1980. 10. Eduard Ripoll i Perell6. Els grecs a Catalunya. 1983. 11. Vegeu informe del senyor Ricard Guille a «Historia de la Villa ... ». 12. lnformaci6 personal del senyor Jaume Masdeu. 1984. 13. Fou donat al museu per la senyora Pamies. 14. Col·lecci6 particular JCR. 15. Col·lecci6 particular JDR. Reproducci6 del llibret del mateix titol editat pel Museu Arqueologic Municipal i l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines l'any 1988.

XVII RONDA VALLESANA

SANT FELIU FA 150 ANYS

•

LA HISTORIA DE SANT FELIU

Sant Feliu de Codines fa 150 anys JOSEP VINYETS I MIRA

Normalment, el mitja que ens permet tenir acces al coneixement de la historia o el folklore d'un lloc, d'un fet determinat, es la interpreta ci6 que horn fa de textos escrits de l'epoca. Pero sovint aquests s6n tambe interpretacions de l'autor, que a vegades no ens situen prou objectivament en els fets. Al nostre entendre, no es aquest el cas que presentem. Poques vegades es te la possibilitat d'accedir a una informaci6 tan directa i objectivament descriptiva d'un lloc, com de Sant Feliu de Godines fa Madoz al seu Diccionario geografico-estadfs tico-hist6rico de Espana y sus posesiones de Ultramar. Malgrat la poca extensi6 del text, que per raons 6bvies disposa al diccionari, Madoz fa una descripci6 acurada de com era el poble al fi nal de la primera meitat del segle passat. Pel seu interes, la reprodu'im a continuaci6, respectant el text en forma i llengua tal com apareix a l'obra original. «CODINAS (SAN FELIU DE), vulgo del Piii6: V. con ayunt. en la prov., aud. terr., c. g. y di6c. de Barcelona (4 '/2 leg.), part. jud. de Granollers (2). sir. en te rreno montuoso a la libre influencia de los vientos; goza de cuMA sano y be• nigno. Tiene 600 CASAS, en general de un solo piso; todas sin cimientos por estar asentadas sobre las rocas, algunas bastante capaces, como la del Senor Dou, que es la mejor y mas centrica del pueblo, y sirvi6 de cuartel y casa fuerte en la 0ltima guerra; la mayor parte de ellas, estan colocadas en la falda de un monte, formano cuerpo de pobl., por donde cruza el cami no real de Caldas a Moya, Vich, etc., y las demas diseminadas sin 6rden, y a grupos, por las vertientes de los montecillos immediatos; muchas tienen un cobertizo bajo del cual crian un cerdo para el consume, cuya costumbre es muy general en todas las familias; puede decirse, que solo forma una calle irregular y tortuosa llamada Mayor, y 2 plazas, una del Mercado y otra denominada de la Sagrera; el piso es naturalmente inc6modo por las pun tas que forman las rocas, y donde estas son llanas, resvaladizo y peligro so, en particular en tiempo de lluvias; hay un meson, taberna y carniceria publica, ertenecientes al caudal de propios; un espacioso hospital para en fermos pobres, fundado por el presbltero D. Agustin Santacruz, parroco que fue de esta pobl., con rentas suficientes para atender a la curaci6n y asistencia de aquellos, encomendada a un enfermero y una enfermera; es te edificio es grande y s61ido; en su centre tiene un oratorio dedicado a

SANT FELIU DE GODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

•

SANT FELIU FA 150 ANYS

San Agustin, en cuya portada se lee el guarismo 1797, que indica proba blemente el afio de su construccion; se halla servido por un capellan nom brado por la administracion del establecimiento, y este, bajo la direccion de una junta de beneficiencia compuesta de personas respetables; una sa la del mismo, esta destinada para las sesiones y reunion del ayunt. Tnterin edifica una casa consistorial segun tiene proyectado; y otras piezas ocupa das con la escuela de instruccion primaria a la que asisten 180 alumnos; algunas maestras particulares ensefian a las nifias las labores propias de su sexo; 9 fuentes surten a los vec. de buenas aguas para beber y demas usos domesticos; dos son de curso perenne, y las demas se secan en ve rano. La igl. parr. (San Felix), se halla servida por un cura de termino de provision real y ordinaria; un vicario que nombra el diocesano, y un sacris tan nombrado por el parr.; el templo tiene 7 altares; es de una sola nave con su cupula, cuyo derredor ocupan 7 estatuas colosales, que represen tan otros tantos doctores de la igl.; el apostolado la parte superior, y el centro el sTmbolo del EspTritu Santo; el cementerio, contiguo a este edifi cio, es reducido y no susceptible de mejoras por impedirlo un ribazo que forma la marg. del torrente llamado del Tura; hay ademas un oratorio dedi cado a San Clemente, con culto publico, de propiedad particular, y otro nombrado del Villa, donde se celebra una fiesta a la virgen Ntra. Sra., por Pascua de Resurreccion. Antiguamente era muy pequefio este pueblo, y formaba parte de la baronia de Montbuy; mas se separ6 de ella en 1799 cuando adquiri6 el tTtulo de v. El TERM. confina N. San Quirico, Safaya; E. Riells y Bigas; S. San Mateo de Montbuy y Caldas de Montbuy, y 0. Gallifa, del part. de Tarrasa. El TERRENO es montuoso, pedregoso y esteril, pues to do es de roca, solo hay algunos pedazos que la infatigable laboriosidad de sus cultivadores ha hecho productivos, cubriendolos de tierra que han con ducido de otros puntos distantes, y deteniendola de los aluviones por me dio de paredes que ellos mismos construyen; contiene plantaciones de oli var y vifiedo, y bosques de pinos. Los CAMINOS son locales, y conducen a Moya, Vich, y otros pueblos de la montafia. El CORREO se recibe por el bali gero que conduce el de Barcelona a Moya pasando por la pobl. PROD.: trigo, vino, aceite, pifiones y legumbres; y cria ganado y caza de varias especies. IND.: se ejercen algunas profesiones cientTficas, todas las artes mecanicas indispensables; hay 250 telares de algodon, 60 de lana en que se tejen estamefias y ropas bastas; un cafe y un billar, y 3 molinos harineros impul sados por las aguas del mencionado torrente; por la escasez de terreno cultivable, se dedican muchos habitantes a coger pifiones, para lo cual tie nen mucha agilidad; y lo efectuan con un garfio de hierro puesto a la estre midad de un palo por el cual suben y bajan con increible destreza, aunque a pesar de ella, ocurren frecuentes desgracias en esta operacion; por la abundancia de pifiones que se cogen, y el trafico de ellos que se hace, co nocen vulgarmente este pueblo con el nombre de San Feliu del Pifi6. POBL.: 596 vec. de catastro, 2579 aim. CAP. PROD.: 8.364,800. IMP.: 209,120 rs. » (Extret del volum I, p. 458 de l'edici6 facs1mil editat per Curial, Barcelona 1985.)

XVII RONDA VALLESANA

SANT FELIU FA 150 ANYS

•

LA HISTORIA DE SANT FELIU

Pascual Madoz Pascual Madoz Ibanez va fer l'obra mes completa i sistematica de documentaci6 i d'interpretaci6 de la realitat espanyola del segle xix. Als voltants del 1840 va aplegar gran quantitat d'informaci6 sobre poblacions, comarques i fins i tot, del conjunt de tot l'Estat. Pascual Madoz Ibanez (Pamplona 1806 - Genova 1870) coneixia be Catalunya. Va ser advocat, jutge i politic d'adscripci6 liberal des de molt jove. S'interessa pel desvetllament industrial i es relaciona molt amb el m6n industrial catala. Exercf d'advocat a Barcelona, el 1835 fou nomenat jutge de primera instancia en aquesta ciutat, i el mateix any, governador de la Vall d' Aran. Mes tard, du rant el bienni progressista, fou nomenat governador civil de Barcelona i diputat a les Corts Constituents, arribant a ser-ne president i ministre de Fi nances (1855). Despres de la revoluci6 del 1868, va ser governador civil de Madrid. Va morir a Genova mentre formava part de la comis si6 elegida per oferir la Corona d'Espanya a Amadeu I.

s Feliiz d11 Godina, (alt. 480 n ) l avadet<•5

0 < ::. ::, x a: <

SANT FELIU DE CODINES

BREU HISTORIA DE SANT FELIU

LA HISTORIA DE SANT FELIU

Breu historia de Sant Feliu de Codines LA PINYA

Sant Feliu de Codines s'exten pel sector muntany6s dels Cingles de BertT, el Tur6 de Montbui i la muntanya de Sant SadurnT. La seva situaci6 al Valles Oriental el fa ser un pant d'enlla<;: entre el Valles ver i el Moianes. Es conegut tambe pel mirador del Valles ja que la bellesa panoramica que pot contemplar-se des de molts indrets, es incomparable. Sant Feliu tambe es lloc de pas per visitar l'Espai Na tural de Sant Miquel del Fai. Ha estat aquest mare el que ha fet que Sant Feliu hagi estat sem pre un poble de gent sobrevinguda. De fet, el creixement durant l'ulti ma meitat del segle xx, en que dels 2.357 habitants de l'any 1950 ha passat als 4.000 d'ara, que es tripliquen a l'estiu i durant les vacan ces de Nadal, amb l'arribada dels estiuejants, es una clara mostra. Amb anterioritat, durant el segle 1x, i des de la prehistoria, l'area orografica de Sant Feliu fou ocupada per habitats en diferents llocs i epoques, com han posat en evidencia les troballes fetes pel grup de recerques arqueologiques locals als jaciments de can Garriga, Abric Vernet-Oliveres, Cova de Solanes, Serrat de la Galaieta i altres in drets del terme, recollides i exposades al Museu Arqueologic Munici pal que documenten una continu'itat d'habitatge des d'uns deu mil·lenis enrera. El nucli primitiu es el de la Sagrera, nascut a ponent de l'esglesia, que encara te una fisonomia peculiar i arcaica, amb els seus carre rons estrets i tortuosos i la pla<;:a de la sagrera, on hi ha notables ca ses amb portals adovellats i finestrals dels segles xvi i xv11. Es de tra dici6 local que a Cal Tura hi hague una cartoixa. La tradici6 es basa en el fet que els cartoixans de Montalegre eren senyors de molts del mes i bens al terme de Sant Feliu, i que s'aplegaven a dita casa (an tiga propietat seva) com ho recorda un veil escut. Al segle xv111, es va crear un segon nucli al lloc de la Revenderia o de la Venderia, davant l'esglesia, a l'altre vessant del torrent d'en Tura, lloc que culmina amb can Roca o can Batllori, i on al segle xv111 es va construir la Torre del Rellotge. El creixement d'aquest barri

XVII RONDA VALLESANA

BREU HISTORIA DE SANT FELIU

•

LA HISTORIA DE SANT FELIU

s'origina per la situaci6 del poble de Sant Feliu, que llavors no tenia aquest nom; era lloc de pas i estada per molts comerciants que es desplac;:aven de Vic a Barcelona. Pel mateix segle es comen9a a construir el carrer de Vic, indret per on passava el camf ral de Vic a Caldes de Montbui. El seguiren nous barris com el de les Creus altes i Creus baixes dels carrers de !'Hospital, de Barcelona i del Joncar. Tot aixo deixava una poblaci6 de nuclis separats, situats en ves sants trencats per les valls que dibuixaven els torrents. La urbanitzaci6 del sector de la Quintana, amb la plac;:a que es feu sabre el torrent cobert de l'Escletxa (dedicada a Josep Limbert), i mes tard, l'obertura dels carrers adjacents, unificaren els nuclis dis persos de la vila, cosa a la qual contribuf molt l'edificaci6 de les ca ses d'estiueig. Tot aixo feu transformar la poblaci6, que moderna ment s'ha allargat i ampliat amb la urbanitzaci6 de nous barris residencials, com els de Santo Domingo, les Escoles, i l'Era Nova i l'ampliaci6 d'altres ja existents, com el del Padro, Figueretes, la Bas sella i cap a la carretera de Sant Miquel. L'actual disseny de la po blaci6 esta conformal per cases antigues, que daten del segle xvi, com can Valls o can Soter i altres amb llindars i estructures notables als sectors veils de la poblaci6. Es l'herencia dels inicis de l'es tiueig, quan Sant Feliu de Codines era vila recomanada per el guari ment de malalties reumatiques i asmatiques. De fet ja ho deia el Dr. Robert, «A Sant Feliu hi trobarem el que tots necessitem: la salut. Que tothom ja ho diu, el mil/or poble de Catalunya, Sant Feliu».

Font de l'Escletxa

SANT FELIU DE GODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

•

TRES DIES DE LA HISTORIA

Tres dies de la historia del meu poble PEP CASAS PERMANYER

Resumir en poques ratlles la historia de Sant Feliu no resulta facil, si no es vol caure en un reguitzell arrenglerat de dates i dades que resulten avorrides d'escriure i feixugues de llegir, res mes lluny de les meves intencions. Us parlare doncs, nomes de tres dies, de tres fets que poden resumir, ells tot sols, unes epoques prou significati ves de la nostra historia. 2 de juliol de 1059 Aquesta primera data es inventada. Me la vaig empescar jo mateix fa uns quants anys quan vaig escriure la Historia de Sant Feliu en contes. L'any sf que es historic; aquell 1059. L'any 1059, Mir Geribert i la seva esposa Guisla eren nomenats barons del castell de Montbui pel comte de Barcelona Ramon Beren guer I el Veil. Eren els primers senyors feudals d'una baronia que s'estenia per les parroquies de Sant Pere de Bigues, Sant Esteve de Palaudaries, Sant Feliu de Godines, Sant Mateu de Montbui, Santa Eularia d'Orenr;:ana, Sant Genfs de l'Amfgdala i Sant Andreu de Sa maluci. D'enr;:a d'aquells primers pobladors iberics de la Galaieta i el Vi ver, les terres que voltaven els cingles del Bertf i de Gallifa havien quedat gairebe despoblades. Hi restava tan sols el record d'alguna vila romana i un veil castrum gairebe en runes. Els moros hi havien fet estralls, i les antigues parroquies havien quedat sense feligresos. El segle 1x, Sunifred, germa del comte Guifre el Pil6s (aquell de les quatre barres de sang), va ser qui va conquerir i repoblar aquestes terres. De les antigues parroquies se'n forma un alou comtal, que passa a pertanyer a Emma, filla de Guifre. L'any 1059, aquest alou comtal i el seu castell reconstru'it, ara convertit en baronia de Montbui, eren lliurats com a feu al senyor Mir Geribert i la seva esposa Guisla, els primers barons de Montbui.

XVII RONDA VALLESANA

TRES DIES DE LA HISTORIA

•

LA HISTORIA DE SANT FELIU

3 - SI\NT FELIU DE CO DINES. Enlrada per les carreteres de Caldes I La Garriga

,o a: 0

�

'"1,'

Entrada per les carreteres de Caldes i La Garriga

8 de desembre de 1799 El dia 23 de febrer de 1789, Francisco de Zamora, un viatger cas tella nascut a Villanueva de la Jara (Cuenca) passava per Sant Feliu en un dels seus nombrosos viatges i n'escrivia les seves impres sions: «El pueblo esta situado en lo alto de la sierra, aunque al pie de otra mas a/ta. Esta esparramado en trozos o barrios, de modo que el todo forma un objeto agradable. Tiene una ca/le muy larga. Toda el esta situado sabre pefia viva. Tiene 550 familias. Desde el afio de 30 ha aumentado mucho, pues entonces no tenia mas que 300. Es escaso de agua en el verano. Es de la Baronia de Mombuy y no tiene mas que un regidor y un Sosbayle. Esta ma/ gobernado. » I encara mes coses en diu, cosa que no fa dels altres pobles de la baronia. I es que Sant Feliu havia esdevingut una parroquia impor tant, i ja des de I' any 167 4 maldava per independitzar-se dels altres pobles de Montbui. Sant Feliu havia crescut molt. Al barri de la Sagrera que s'havia format al voltant de l'esglesia durant els segles xv al xv11, s'hi havia

SANT FELIU DE GODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

�

TRES DIES DE LA HISTORIA

afegit la Venderia o Revenderia al llarg de la carretera que comunica va Vic amb Barcelona. Evidentment, ja no era l'epoca feudal, i el cas tell de Montbui queia a trosos des de feia segles. Hi governava en batlle, i la seu del seu govern era a Santa Eulalia de Ronc;:ana. Per fi, despres de molts litigis i aprofitant la nova organitzaci6 ad ministrativa dels borbons, l'any 1793, el rei Carles IV concedia el tf tol de Vila amb tots els ets i uts a la parroquia de Sant Feliu de Codi nes, encara que aquesta concessi6 no va poder ser efectiva fins el dia 8 de desembre de 1799, en que es van poder reunir els 20.000 rals de plata que es demanaven. Mentrestant, l'any 1796, per celebrar-ho, els ve"ins de la Venderia van construir una torre de rellotge per sentir unes hores diferents de les del barri de la Sagrera.

Festa Major de 1901 Acabavem d'estrenar segle. El boom de la revoluci6 industrial tam be havia arribat a Sant Feliu. Una pila de fabriques textils s'hi havien instal-lat i hi havia feina per a tothom. Encarregats, teixidors, contra mestres, rodeteres i nuadors eren els substituts dels antics paraires i el complement d'una agricultura de subsistencia que continua per durant en la majoria de famflies (!'home menava la terra mentre la dona anava a la fabrica). Els paletes tenien feina a construir qua dres, els fusters feien ordidors, maquines de rodets, llanc;:adores... Tambe van comenc;:ar les primeres vagues i els primers locauts. L'es tabliment dels toms de nit va fer despertar l'antiga temenc;:a a dos essers mftics: el Follet i la Fantasma. Tanta millora en l'ambit economic, per forc;:a havia de repercutir en un avenc;: en el m6n cultural. L'any 1898 s'havia fundat la Poncella, una ta verna d'obrers cantaires d'inspiraci6 claveriana; nomes dos anys mes tard es creava l'Orfe6 Feliua que enarborava una senyera dissenyada per l'arquitecte Gaudf, i l'any 1908 s'inaugura l'Ateneu Feliua. La Festa Major de 1901, enmig de tot aquest batibull cultural fe liua, va tenir un programa sonat: a la sala de Casino Santfeliuenc hi actua l'Orfe6 Catala, dirigit per l'insigne mestre Llufs Millet; i a la fa brica de can Roqueta, encara per estrenar, s'hi celebraren uns Jocs Florals que presidf el poeta i dramaturg Angel Guimera, i mossen Cin to Verdaguer hi feu de mantenidor.

XVII RONDA VALLESANA

TRES DIES DE LA HISTORIA

•

LA HISTORIA DE SANT FELIU

Tota aquesta euforia continuaria anys mes tard amb la fundaci6 de l'Atracci6 de Forasters (1916), que s'encarregaria d'escampar el nom de Sant Feliu als quatre vents, acondicionaria totes les fonts dels voltants del poble i crearia el pare Usart i la nova font dels Al bers, de certa inspiraci6 modernista. Ha plogut molt de llavors enc;:a. Potser tambe haurfom de parlar de la guerra del 36, la dictadura o dels sis alcaldes que hi ha hagut des que hi ha democracia. Deixem-ho aquf, pero.

Bibliografia BADIA I MORET, Josep. La Baronia de Montbui. L'Ametlla del Valles, 1968. BUSTAMANTE, M, Garriga, M i Miralda, J. Materials i jaciments arqueolo gics de/ Museu de Sant Feliu de Godines. Sant Feliu de Codines, 1988. CASAS, Pep. Historia de Sant Feliu en Contes. Sant Feliu de Codines: La Pinya, 1985. PALMA, Andres de. Historia de la Villa de San Felio de Godines. Datos y referencias. Sant Feliu de Codines, 1946. ZAMORA, Francisco de. Diario de los viajes hechos en Catalufia. Barce lona: Ed. Curial, 1973.

SANT FELIU DE GODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

•

ELEMENTS D'HISTORIA

Elements d'historia de Sant Feliu de Codines FRANCESC GARRIGA I CASSART

El primer segle del municipi. De tot el que s'ha escrit de Sant Feliu es pot veure que els dos se gles mes trepidants de la seva historia coneguda s6n, sens dubte, els segles xv111 i xix. El primer perque fou l'epoca en que tingue lloc un creixement molt gran a cavall d'unes caracterfstiques que el dife renciaren de manera definitiva de la resta de pobles de la Baronia de Montbui. El s. x,x perque aplega els primers cent anys d'existencia, com a vila amb entitat propia, en una epoca en que es co'i'en les transformacions radicals que foren l'adveniment del nostre segle. Aquest escrit es un resum bibliografic de textos diversos que fan referencia directa al primer segle del municipi.

Segle xix La vida de la Baronia del segle xix comen9a amb un fet important: la parroquia de Sant Feliu de Godines es declara Vila i es separa de la Baronia de Montbui de la que havia format part des dels primers temps de la Reconquesta. Per la vida interna de la Baronia la segregaci6 de Sant Feliu tenia molta importancia. Segons el cens de 1787, la parroquia de Sant Fe liu era la que tenia major nombre d'habitants de totes les que forma ven el Terme. Sant Feliu tenia 1. 746 habitants seguit, ja de lluny, de Santa Eulalia amb 490 i l'Ametlla amb 407 com els pobles mes grans de l'antic municipi. La creixen9a de la parroquia de Sant Feliu, fou deguda al fet de trobar-se en el camf de Vic a Barcelona, cosa que Ii dona unes possibilitats comercials i de projecci6 artesanal que no tingueren les altres parroquies situades lluny tant del camf de Vic a Barcelona per Caldes, com del camf de Vic a Barcelona per Grano llers.

XVII RONDA VALLESANA

ELEMENTS D'HISTORIA

•

LA HISTORIA DE SANT FELIU

La independencia de Sant Feliu Sant Feliu era una poblaci6 marginal, en mes d'un aspecte, dins del Terme de la Baronia de Montbui. Primer des del punt de vista ge ografic, en ser el municipi fronterer a la part alta -a la muntanya- i amb uns camins que el connectaven amb altres llocs de fora de la Baronia com l'acces facil al Moianes, a Caldes de Montbui i a altres poblacions com Gallifa (que fins ben avanc;:at el segle xix va ser mes gran que alguns pobles de la mateixa Baronia). Un segon aspecte diferencial era l'activitat economica. Quan la ri quesa es basava en l'agricultura, Sant Feliu estava en clar desavan tatge respecte la resta de parroquies ja que disposava d'un sol po bre. Des d'un punt de vista social, a la plana hi havia les grans propietats agrfcoles en funcionament des de temps immemorials amb unes pautes de treball i costums establertes, inamovibles, fruit d'un equilibri aconseguit amb molts anys d'existencia. Aquest tipus de so cietat tenia una estructura tan feta que no estava gens oberta a l'aco lliment i a l'establiment de nouvinguts, ja que les terres tendien mes a la concentraci6 que no pas a la venda i la parcel·laci6 facil. Aquests trets que durant molts anys van mantenir Sant Feliu en una posici6 de poca importancia enfront de la resta de parroquies, van pressionar el seus habitants a buscar-se la vida en activitats que es complementaven per a formar un paquet que els permetes viure. D'aquf neix la Revenderia, establiment dels de Sant Feliu per a inter canviar productes elaborats i aprofitar-se de la seva situaci6 de pas. Quan per les circumstancies historiques els camins de la plana es devenen perillosos, el camf de Barcelona a Vic per la muntanya re presenta una alternativa mes segura i s'inaugura una etapa on el ca mf de Sant Feliu comenc;:ara a ser mes transitat. El seu caracter comercial anira a l'alc;:a i la manca de grans propie tats rurals permetra un establiment mes facil a la gent que vulgui fer ho. Aixf amb les vingudes de nois del sud de Franc;:a del segles xvi i xv11 i de gent sense propi de les rodalies, Sant Feliu aplegara una gran poblaci6 de nouvinguts, l'Cmica propietat dels quals era el seu ofici, i dels que s'aprendran moltes coses. Al 1718 hi ha 618 habitants, al 1787 n'hi ha 1.746 i al 1850 se'n comptaran 2.579. Per tant Sant Feliu es converteix en un lloc d'acolli ment on s'hi queden a viure artesans i professionals. No cal dir que

SANT FELIU DE CODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

•

ELEMENTS D'HISTORIA

)> :0 X c s: )> 0 :0 o,

El caner Nou amb la Torre del Rellotge de la Revenderia

les relacions afectives amb la resta de pobles de la Baronia son ine xistents per a la majoria de la poblaci6. Aixo fa que el sentiment de pertinen<;:a a l'antic municipi es dilueixi a mesura que va incrementant el nombre de nouvinguts, el santfeliuenc mitja es mes obert. De mica en mica la situaci6 s'inverteix. Un dels pobles mes petits de la Baronia esdeve el mes poblat i el mes actiu economicament, per tant les necessitats de gesti6 d'aquesta comunitat son comple tament diferents de les de la resta de parroquies i d'aqui sorgiran una serie de plets, no sempre portats amb encert, que abocaran Sant Feliu a demanar la segregaci6 administrativa. Vist des de la Baronia, els nouvinguts de Sant Feliu, malgrat ser uns «desarrelats», s6n els que contribueixen mes als ingressos del comu. Aixo fara que es cre"i una relaci6 d'amor-odi amb els de Sant Feliu, els quals seran vistos sovint com insolidaris quan manifesten les seves reticencies a la cooperaci6 pecuniaria. El moviment diferenciador de Sant Feliu respecte la resta de parro quies de la Baroni a venia ja de molt lluny. Del 27 d'abril de 1604 ja hi ha una Concordia de la Baronia on el Consell de Cent estudiava les diferencies entre Sant Feliu i la resta de pobles de la Baronia1

XVII RONDA VALLESANA

ELEMENTS D'HISTORIA

•

LA HISTORIA DE SANT FELIU

perque des del 1490, la Baronia de Montbui era un Carrer de Barce lona, cosa que significava organitzar-se de manera semblant a la Ciu tat i s'administrava seguint les mateixes normes. La questi6 formal de la independencia comeni;:a pero amb una soli citud de l'any 1674, on la parroquia de Sant Feliu de Codines dema nava a la Ciutat a manera d'0rdinaci6 o Privilegi la concessi6 de les seguents facultats. 2 a. Poder utilitzar per a la parroquia l'arrendament de les seves carnisse ries (totes publiques) el qual, fins aquell moment, havia entrat sempre a favor del comu de la Baronia. b. Que ates que Sant Feliu tenia Jurat fix (representant del Batlle de la Ba ronia a la localitat), que el Sots Batlle de la Baronia no tingues cap in tervenci6 en els afers de la parroquia. c. Que en les eleccions per votaci6 dels carrecs de la parroquia no fos ne cessaria l'assistencia del Batlle de la Baronia, ni tant sols d'avisar-lo, cosa que es faria nomes en el cas que es trobes alla. d. Que per facilitar les reunions del Consell de Sant Feliu de Godines per motius dels arrendaments, es crees un Nunci particular (un administra tiu) per a aquesta localitat.

Aquestes pretensions eren una manera d'expressar l'anhel d'inde pendencia. Aixf que el 5 de novembre de 1674, Sant Feliu demanava al Consell de Cent de la Ciutat de Barcelona «per sf i separadament» aquests quatre privilegis. La resta de parroquies de la Baronia rebut ja aquestes pretensions i es genera una colla de Memorials en els que es manifesta la injustfcia i falta de veritat en que es fonamenten les peticions dels de Sant Feliu respecte la base constitucional del Privilegi d'Entrega del 1490, que eren les lleis fonamentals que re gien el municipi. 3 Segons el marques de Valdelomar, fou un error tecnic que va per sistir al llarg de vint anys amb intrigues prop del Consell de Cent, perque si Sant Feliu hagues tingut motius per a desmembrar-se del Municipi de Montbui, l'Cmic camf era proposar-ho a la Corona, ja que el Rei era l'(mic facultat per a crear noves municipalitats. El mateix 1674 el batlle de la Baronia, GenTs Plantada, s'oposa als quatre privilegis sol·licitats i es empresonat per la Ciutat. En les delibe racions del 5 i el 17 de novembre, els Consellers concedeixen a Sant Feliu una part de les peticions i s'inicia un plet que dura vint anys.

SANT FELIU DE CODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

•

ELEMENTS D'HISTORIA

Segons aquests Memorials, les pretensions dels habitants de Sant Feliu eren contraries a la uni6 i a la germandat de les nou parroquies mancomunades de la Baronia i les peticions eren contra les pautes establertes en els Privilegis.4 Es pot llegir en aquests escrits algunes comparacions depreciati ves com «que si be lo !loch de Sant Feliu ha rebut algun aument, poch temps ha, de poblacio, pero la major part se compon de case tas de cabanyas y de gens sens ningun patrimoni, si no que viuen del jornal y dels quals donen a treballar los de las altras parrochias y es tant veritat lo sobre dit que en la Tarifa del Coronatge de S. M. (que Deu guardi) que aquest any 1675 respecte als fochs que tarifa ren lo any 1623 no ha tocat a Sant Feliu pagar mes que 1 lliura, 5 sous, 6 diners, quan a Lli<;:a Sobira Ii han tocat 17 lliures, 19 sous, 4 diners, a Sant Genfs de la Ametlla, 15 lliures, 4 sous y axi dels de mes ab que se veu esser estada sempre poblaci6 molt inferior en suposici6 a las demes altras de la dita Baronia... ». 5 Al 1680 es suspen la visita d'inspecci6 de la Baronia del Conseller segon de la Ciutat a causa dels desacords. Al 1682 el Consell de la Ciutat engarjola el Batlle Pere Pau Camp i revoca el seu carrec, aixf com el del sotsbatlle Feliu Marig6 nomenat pel primer, per oposar-se a les concessions de 1674. En aquest ma teix any es torna a suspendre la visita del Conseller segon i els que rellants presenten diversos memorials al Consistori de Barcelona. El 17 de gener de 1683 el Consell de Cent revoca les concessions fetes a Sant Feliu al 1674 per ser contraries al Privilegi d'Entrega. El Conseller segon de la Ciutat visita la Baronia del 21 al 25 de febrer. Al 1684 Sant Feliu es queixa als Consellers de no rebre un tracte igualitari de les restants parroquies de la Baronia. La parroquia de Sant Feliu de Godines veient que per mitja d'un Privilegi no es podia obtenir la independencia, va provar d'aconseguir-la a traves d'un acord privat. Josep Merles, Pere de Planella i Francese Ruiz i Bruni quer, Ciutada Honrat de Barcelona, el Planella per part dels de Sant Feliu i els altres per part de les vuit parroquies unides, acorden en tregar 1.400 lliures a les vuit parroquies mentre la de Sant Feliu de Godines es mantingues separada d'elles, amb administraci6 de la carnisseria al seu favor i tots els redits i emoluments propis. 6 Aquests pactes no van tenir caracter oficial i nomes eren coneguts per alguns particulars i no reunits en Universitat. Sembla ser que al

XVII RONDA VALLESANA

ELEMENTS D'HISTORIA

•

LA HISTORIA DE SANT FELIU

Consell de Cent no Ii va plaure aquesta combinaci6 i va ordenar al Batlle de la Baronia que fes presentar els 21 homes implicats en l'afer «un per un, a pena de 25 lliures per a cada un» . Els vint-i-un homes de la Baronia no la representaven oficialment hi anaren com a particulars.7 En Ordenan9a del 24 de novembre pero, la Ciutat concedeix a Sant Feliu certes particularitats contraries al Privilegi. Del 1685 data el conseguent escrit d'impugnaci6 «Baronia de Montbui Memorial que envien al Bar6 de Montbui vuit de les nou parroquies que formen dita Baronia queixantse de certes pretencions de la parroquia de Sant Feliu de Codines que van contra la unitat d'aquella...».8 El 30 d'abril de 1694 es celebra una Concordia entre la Baronia i Sant Feliu, anul·lant l'Ordenan9a del 24 de novembre de 1684 i es tablint les bases per a una harmonia perdurable. La Concordia proposada va quedar sense signar. Les coses pacta des, transigides o concordades, es van anar complint mes o menys fins que a finals del segle xv111, «els de Sant Feliu de Codines van lo grar el dret de Vila treballant prop de la cort del rei al 1793, tftol que no pogue aconseguir definitivament fins el 1799 perque no compta va amb prous cabals per a pagar l'impost exigit d'erigir-se en Vila, pel que Carles IV, el 10 de febrer de 1793 en virtut de que el poble no podia pagar els gastos per a erigir-se en Vila independent de la Baronia de Montbui, que calculaven en 120000 rals, els va concedir autoritzaci6 perque els poguessen emmanllevar-los per mitja d'un cens redimible sobre els propis arbitris que s'assignessin, no po dent, fins als ultims de l'any 1799, obtenir el tftol de Vila» i a l'any 1800 van obtenir el Real Privi/egio de Villazgo concedit per sa Majes tat el Rei Carles IV.9 La Cel·lula Reial acabava aixf: «Por lo tanto, por la presente de mi propio Motu, cierta ciencia y poderfo real y absoluto de que en esta parte quiero usar y uso como Rey y Senor natural, no reconociendo superior en lo temporal, eximo saco y liberto al dicho lugar de San Felfo de Codines de la Jurisdicci6n de la Baronfa de Montbuy... y le hago Villa de por sf y sobre sf con jurisdicci6n civil y criminal alta y baja, mero y mixto imperio en primera instancia, para que se gobier ne por sus justicias... Dada en San Lorenzo (El Escorial) ocho de di ciembre de 1799. Yo el Rey» Els drets que es van pagar per a la Reial Concessi6 van pujar 352

SANT FELIU DE GODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

•

ELEMENTS D'HISTORIA

rals de bill6 i l'obtenci6 del tftol de Vila va costar 30.000 pessetes que eren 120.000 rals de bill6. A la mateixa data en la que Carles IV va concedir el tftol de Vila es va nomenar jutge i agutzil a Miquel Garcfa Aleson i a Ferran Joaquin els quals es van presentar a Sant Feliu per a donar possessi6 de Vi la al primer ajuntament, que va prendre'n possessi6 el dia 1 de fe brer de l'any 1800. El primer ajuntament va quedar constitu'it per les seguents perso nes: Francese de Deu i Berneda Alcalde Pau Tura i Valls Alcalde 2n. Joan Petit i Aguilar Regidors Narcfs Lloberas Josep Francisco Mas Jaume Flaquer Diputats Valentf Sunyer Miquel Grau i Bosch Vicenc;: de Montagut Villar Procurador general Josep Valls Collet Personer El mateix dia, es van reconeixer els establiments publics de la Vila que van ser La Revenedoria i Taverna a Carree de Fermf Carner, la Fleca a carrec de Jaume Desdinya, l'Hostal a carrec de Josep Sarra, La botiga d'oli, bacalla i altres comestibles a carrec de Domingo Vall corba i la Carnisseria a carrec d'Andreu Batlles. Mes tard, el vint de febrer, es van instal·lar la forca i la picota en compliment de la Reial Concessi6 « •••aquella en la roca grande del manso Lloveras y esta en la costa del camino real y heredad del manso Tura, distantes de estas de esta poblacion como un tiro de bala... ». El dia 8 de febrer de l'any 1800 es va procedir al nomenament de les persones que havien de marcar i senyalar amb fites el terme mu nicipal. Aixf s'esmenten en Pere Vallcorba i Andreu Fonoll per Sant Feliu, Pere Camp per Riells, Antoni Garriga per Bigues i Montbui, en Tomas Vila i Prat per Caldes, per Gallifa s'accepta la representaci6 dels dos ultims. Per Sant Quirze en Valentf Bad6 i en Joan Perer de Planes. L'endema, a les set del matf es trobaren a la capella de Sant Martf del Fai des d'on comenc;:aren la caminada pels lfmits del terme plantant fites noves, establint els accidents que senyalaven la

XVII RONDA VALLESANA

ELEMENTS D'HISTORIA

•

LA HISTORIA DE SANT FELIU

divisi6 i acceptant fites antigues que es deixaren al seu lloc per tro bar-les en bon estat. El marcatge dura uns quants dies i s'acaba el dia dotze de febrer. La primera casa de la Vila va estar a l'inici del carrer Major (!'ac tual Carrer de Sant Joan) al costat de can Fideuer, on avui hi ha la impremta d'en Carles Vila, ben be davant de la pla<;:a de la Revende ria. A mitjans de segle xix pero, les reunions del consistori es fan a !'hospital fins que es construeix la casa del carrer de Vic que ha aco llit l'Ajuntament.

Segle xix. Esdeveniments generals La represa de l'activitat economica havia tocat sostre a les darre ries de la decada de 1780. Els darrers anys del segle contemplaren l'entrada en un nou perfode de crisi generalitzada. Els anys mes diff cils serien els de la Guerra de la lndependencia i els immediats a la post guerra. 10

La guerra del trances D'enc;:a l'esclat de la Revoluci6 Francesa de 1789, les relacions entre Fran9a i Espanya es deterioraren profundament. La por al con tagi revolucionari esparvera el govern de Carles IV i posa en guardia amplis sectors del pats: aristocracia, clericat etc. En defensa de la fe catolica es planteja la Guerra Gran (1793-95) contra la Fran9a de la Revoluci6, en la qual intervingueren molts voluntaris catalans. Aques ta aventura, que per molts anonims soldats tenia un caire de guerra santa, sotraga el pats i es salda amb perdues greus, si no territo rials, si humanes i materials. Molt mes greu fou la Guerra de la lnde pendencia (1808-1814) que al9a tot el poble contra Napole6 en de fensa de la terra. A falta de poders constitu"i'ts -els reis havien cedit llur sobirania a Napole6-, desintegrada la maquinaria estatal, el poble hague d'im provisar a corre-cuita els seus propis instruments de defensa, les se ves propies organitzacions politiques capaces de fer front a unes ter ri b I es contingencies. Arreu sorgiren juntes locals i comarcals encap9alades pels elements mes decidits, que progressivament ana-

SANT FELIU DE GODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

S. F�li11 de

•

ELEMENTS D'HISTORIA

octim'!s

f ..

,, 12 Paradn di' IO!t l"'Odl�li u�mo,n11 dfJ Ctldft.! CflAli"lht'.:J'l(il 1 hfoyi..

Parada dels cotxes I autmobils de Caldes, Castellter�ol i Moia

ren convergint en la Junta Suprema de Catalunya, a la qual les viles i ciutats enviaren els seus representants. Malgrat tot, Catalunya ana caient en poder de l'enemic. El Valles era una autentic camp de batalla. Sabem que la primave ra del 1809 els exercits napoleonics iniciaren un moviment pel Valles amb la finalitat d'assegurar-se el control dels eixos de comuni caci6 i les viles mes importants. El 30 de man;: les tropes franceses toparen amb el sometent de la comarca, refon;:ats amb soldats de l'exercit regular, en el cami de Caldes a Sant Feliu i foren desbarata des i obligades a fugir en direcci6 a Caldes. Durant la primera setma na d'abril, tota la rodalia de Caldes estigue infestada de soldats francesos que s'estaven reagrupant per reprendre la marxa cap a Moia. La guerrilla no parava de fustigar-los. El dia 4 d'abril entraren enfurismats a Caldes i cometeren tota mena d'excessos. Dispararen contra la gent, cremaren algunes cases i robaren tot el que pogue ren. Es revenjaren singularment contra la parroquia, on incendiaren l'arxiu. Tambe fou cremat l'arxiu notarial. Havent rebut refon;:os, el gruix de l'exercit trances reprengue tot se guit l'expedici6 en direcci6 a Moia i Vic. El dia 7 d'abril amb tropes de

XVII RONDA VALLESANA

ELEMENTS D'HISTORIA

•

LA HISTORIA DE SANT FELIU

reforQ, ja que el dia abans havia intentat passar per Sant Feliu i la re sistencia local Ii ho havia privat, es lliura batalla carrer per carrer i cantonada per cantonada, i finalment els locals es retiraren a Coll de Poses i a Sant Climent disposals a intentar la defensa al camf de Castellter9ol o Centelles. Els malalts, ancians i ferits que hi havia a !'hospital, que no van poder marxar a temps, foren morts. Van ser in cendiades cent cases i s'ocasiona una perdua de mes de 20.000 du ros de l'epoca, segons consta. Als francesos els va costar deu dies de dura lluita obrir-se pas. Malgrat no hi ha cap document que parli dels fets que tingueren lloc, hi ha un informe militar de Terrassa que diu «Ayer se oy6 un terrible cafioneo, cuyo estruendo se asemejaba a un trueno continuado que dur6 ocho horas sin interrupci6n. Es de pre sumir que sus efectos sean de entidad, y para saber sus resultas he mos despachado hacia Sant Feliu de Godines, que es donde se sen tia el fuego, un expreso, y en el parte de la mafiana comunicaremos a lo que haya habido Los enemigos no solo no han entrado aCm en Cen tellas, sino que los nuestros los han rechazado de Coll de Posas y del Congost perdiendo en su retirada mas de 500 personas». 11 Al final de la guerra, quan els exercits napoleonics es batien en re tirada pels camps de batalla espanyols, a la matinada del 23 de fe brer del 1813 els francesos entraren de nou, per sorpresa, a Caldes i Sant Feliu per emportar-se com a ostatges un gran nombre de ve'ins. Segons relata una carta dipositada a l'ajuntament de Caldes «casi no queda familia que no estigues interessada en aquella tant general com estrepitosa aprehensi6».

Carlins i liberals No hi ha dubte que el xix fou un segle de progres i de contrastos. Els historiadors parlen que el carlisme fou un moviment de contesta ci6 del descontentament acumulat en la pagesia de Jes arees mun tanyoses. Tot esclata a la mort de Ferran VII, quan la facci6 ultrareia lista de la noblesa i del clericat aixeca la bandera de l'absolutisme per fer front a l'avanQ de Jes forces liberals. Els absolutistes, partida ris de la successi6 per Carles de Borb6, germa del rei Ferran, mani pularen a favor seu el malestar de la pagesia i s'aixecaren en armes contra el govern institu'it. Llur proposit era lluitar contra la usurpaci6 del sistema tradicional de vida rural, alterat pels canvis en les es-

SANT FELIU DE CODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

•

ELEMENTS D'HISTORIA

tructures economiques i socials en defensa dels valors tradicionals Deu, Patria, Rei i Furs. Tant en la primera guerra carlina (1833-1840) com en la segona (1846-1849), els carlins no arribaren mai a constituir un exercit pro piament dit. S'emprava fonamentalment guerra de guerrilles. Les bandes armades que actuaven en la nostra comarca nomes donaven cops de ma amb pocs combats a camp obert. Els carlisme prengue en aquelles persones que veieren amb mals ulls les reformes libe rals (sobretot la desamortitzaci6 dels bens de l'esglesia) i en alguns casos tambe fou refugi de marginats, aventurers, antics guerrillers contra els francesos i frares exclaustrats. La comandancia militar de Sant Feliu Com a consequencia de les guerres de la lndependencia i dels Carlistes, i vist que Sant Feliu havia estat un lloc estrategic del movi ments militars, el Govern d'lsabel de Borb6 disposa que s'hi esta bleixi un destacament d'infanteria i que es fortifiqui la poblaci6. Un dels tinents d'aquesta comandancia fou Miquel Vallcorba, fill de la poblaci6. 12 Aixf, l'any 1834 es va fortificar la casa d'en Gaspar Deu i fou desti nada com a quarter de la primera guarnici6 que el govern va desta car a aquest punt. l,.'any 1835 fou abandonada en entrar els carlis tes a Sant Feliu, els quals saquejaren tot !'interior. Al 1836 es va fer la nova fortificaci6 ampliant-la amb l'annexi6 de dues cases ve'ines. Mes tard, un cop abandonada la seva finalitat militar, la casa va ser totalment refeta per en Francese d'Asfs Deu i Colomer. El 1872 els carlins s'insurreccionaren de nou, amb mes empenta, si es possible, que en les dues ocasions anteriors. La tercera guerra carlina dura fins el 1875. Per a prevenir atacs per sorpresa, les autoritats locals dels pobles eren obligades a muntar un servei de vigilancia i a organitzar-se la propia defensa civil. A finals de juliol del 1873 els carlins, concentrats una mica mes amunt de Sant Feliu sota les ordres de caps rellevants com Tristany, Miret, Mossen Galzeran i Muixf, exigiren de Caldes que s'aixeques juntament amb ells contra el govern i poses a disposici6 seva tots els homes habils en edat de lluitar. Les exigencies dels carlins foren

XVII RONDA VALLESANA

ELEMENTS D'HISTORIA

•

LA HISTORIA DE SANT FELIU

Safarelgs i fabrica de Roca Umbert

rebutjades pels de Caldes, els quals tement el pitjor, comenr;aren a preparar-se per la defensa i a enviar delegats a Barcelona i Grano llers en busca d'ajuda. L'atac de la vila de Caldes pel Remei fou iniciat el dia 29 de juliol i dura fins l'endema. Aix1 ho relata en Pere Argem1, testimoni presen cial dels fets. 13 «Acabaven de tocar Jes sis, quan el guaita del campa nar assenyala la vinguda de socors i a la poca estona entraven per la banda de ponent, que estava lliure d'enemics, una vintena d'homes de Sentmenat, que foren repartits als punts de mes comprom1s ... El guaita del campanar, de segur que veia llumenetes, quan per tres ve gades anuncia amb la campana l'arribada de forces amigues sense esser veritat, i quan a tres quarts de deu repetl el mateix senyal, nin gu no s'ho creia; mes tant i tant insist! que era certa la vinguda de socors per la part de Sabadell i de Palau que en Roig i en Minguet puja al campanar i feu senyal amb el mocador confirmant la nova. Al cap de pocs minuts es veie arribar un estol de barretines vermelles dels republicans de Sabadell en nombre de mil homes armats de Re mingtons, comandats per en Feliu Crespi, i quasi al mateix temps una grossa polseguera que produ'ien els cavalls de la columna del

SANT FELIU DE GODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

•

ELEMENTS D'HISTORIA

Valles... els carlins sabedors de l'arribada de socors, fugiren cames ajudeu-me carretera amunt, empaitats pels defensors, que els feren bastant de baixes, i no pararen de c6rrer fins a Sant Feliu. » A Sant Feliu els carlistes havien sortit a les 10 del matf del dia 29 i, a les 10 del matf del 30, «tornaren esverats de Caldes, amb ferits » El retorn dels carlistes fou acompanyat de l'incendi de la pallissa de ca n'Ullar i es va tocar Somaten per aquest motiu. 14 La debilitat del rei Carles IV deixa pas a una reacci6 del pafs con tra la innovaci6 i acaba amb l'estat treballat per Felip V i Carles Ill. Carles IV acaba abdicant en el seu fill Ferran VII, el qual exerceix una monarquia absoluta en un m6n que evoluciona cap a les democra cies lliberals.15 El proteccionisme sobre els cereals envers els altres pa'isos s'es ten al proteccionisme al textil, condici6 exigida per al recolzament de Catalunya al govern. Aquesta protecci6 nomes servia per a pal-liar l'endarreriment tecnic en les industries respecte els altres pa'isos !li berals. L'Espanya de 1850 era un pafs amb grans deficiencies indus trials de comunicaci6 viaria i de transports. Catalunya te, pero, una autentica industria textil. De 1836 a 1840 s'importen 1.229 maquines. El vapor com a forc;a motriu era normal ja al 1845, any en que s'inaugura el primer tren d'Espanya, la lfnia Barcelona-Matar6. Al 1847 es registraven 28.600 telers i 97.000 treballadors. Al 1852 hi havia 37.600 telers i 127.000 treballadors. Sens dubte, a finals de segle, el textil catala era el complex indus trial, tecnic i comercial mes evolucionat d'Espanya.

El textil a Sant Feliu No es pot donar cap data de l'inici de l'activitat textil a Sant Feliu, per6 ja a finals del segle xvi es troben referencies dels teixidors de Ila na Bernat Tura (1563) i Pere Fonoll (1586) a ca n'Ullar.16 En entrar el segle xv11, Jaume Font, Bernat Tura, Jaume Roca, Joan Olis i Joan Ca ses constitueixen la Confraria del Roser. Les contraries eren agrupa cions professionals de caire assistencial que proliferaren extraordina riament per aquest temps des del sud de Franc;a fins a Catalunya. Per aquesta epoca es desenvolupa el treball de la Ilana, fet que queda avalat per l'existencia de paraires que ja el 1605 tenien el seu gremi. Els gremis, al contrari de les contraries, eren de caire pro-

XVII RONDA VALLESANA

ELEMENTS D'HISTC>RIA

•

LA HISTORIA DE SANT FELIU

teccionista. Servien per assegurar l'intercanvi i normalitzaci6 de tec niques, per a regular l'aprenentatge i per combatre l'intrusisme dins la professi6.17 En Domenech i Passarell fa esment que al 1692 hi havia a Sant Feliu una important industria transformadora de la Ilana i del Iii. Esta ven censats com a pertanyents a la professi6 en Jeroni Marfa, An dreu Vila, Jacint Carner, Pau Deu, Andreu Roca, Pere Marig6, Joan Grau, Bernat Tura, Jaume Tura, Salvador Tura, Antoni Desquens, Francese Canet, Joan Riera, Jaume Vallcorba, Andreu Fonoll, Pau Prat, Josep Rossell i el tintorer Pere Davi. Al 1789 Francisco Zamora escriu: «La gente vive de la labranza y del ramo de la lana, en el cual hay unos veinte pelaires. Las mujeres hilan mucho para dentro y fuera del pueblo... ,,, 18 Aquesta industria de la Ilana pero, es mante estacionaria al llarg de molts anys, de tal manera que a l'entrar el segle xix hi havia a Sant Feliu nomes 13 teixidors, gairebe el mateix nombre que cent anys abans, localitzats als barris de la Sagrera i de les Creus. Pero, gaire be a mitjans de segle, trobem que «se ejercen algunas profesiones cientfficas, todas las artes mecanicas indispensables; hay 250 tela res de algod6n, 60 de lana en que se tejen estamefias y ropas bas tas»19 pero ben be fins la segona meitat del segle xix no comen9a el desenvolupament de la industria cotonera. Del 1850 al 1880 s'arriba ren als 400 telers de fusta, la majoria agrupats en fabriques i tambe n'hi havia de repartits per les cases. Sant Feliu destaca en l'elabora ci6 del teixit de cot6 roig. Al 1889 cobraren importancia Jes pissanes (robes fines per dones i nens) i els vichys (teles de tot us). Per aques ta epoca el fuster Andreu Deu i el serraller Antoni Vallcorba foren molt sol·licitats en la construcci6 de telers, maquines de rodets i bitlles, essent la seva feina ben reconeguda per tota la rodalia. Al 1871 es funda la fabrica d'en Josep Umbert Ventura amb 25 te lers de fusta. La societat arriba en pocs anys a tenir 105 telers i se n'importaren d'Anglaterra, pafs innovador en la maquinaria textil. Al 1875 la central de l'empresa es trasllada a Granollers, i el 1887 es dissolgue la societat. En Josep Umbert continua la fabricaci6 pel seu compte. A partir d'aquf es desenvolupa una important industria textil moguda pel vapor. Cels Gomis esmenta cine fabriques en funciona ment a Sant Feliu al 1915, 20 i sens dubte a la primera meitat del se gle XX l'ocupaci6 principal de Sant Feliu fou el textil.

SANT FELIU DE GODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

• ELEMENTS D'HISTi>RIA

Les institucions benefiques Al segle xix, paral·lelament, al desenvolupament industrial sorgiren tambe les institucions de suport als mes necessitats. Aixf, a Sant Fe liu, el 3 de novembre de 1861 es crea el Montepio de Jesus Sacra mentado «con el filantr6pico fin de que las clases menos acomoda das que por falta de existencia en la misma de una asn benefica de socorros, que ampara tanto al joven como al ansiano y de que no se vea una familia en el estado de miseria que es consiguiente cuando alguno, que con el sudor de su rostro le ganara el necesario susten to, se ve postrado en el lecho del dolor por una larga y penosa enfer medad, privado de buscar el pan para sus hijos y allegados. Han pro puesto para remediar tamano mal, instituir un montepio en el cual seran admitidos todos los vecinos de la misma desde la edad de do ce anos hasta sesenta inclusive» Aquest document fundacional el signaven Pablo Enrique de Deu, Jose Ullar, Jose Suner, Jose Aguilar, Jose Antonio Bosch, Jose Rosas, Jose Cassart, Juan Sune, Pablo Sendra, Jaime Pedragosa i Jose Capdevila.

Els pinyonaires Una altra activitat caracterfstica de Sant Feliu que Ii dona renom fou la dels pinyonaires. Sempre com a activitat complementaria de les feines agrfcoles de la tardor i del bosc, la recollida de pinyons fou prou important perque Sant Feliu aparegues esmentat en alguns documents com Sant Feliu del Piny6. Malgrat ser una activitat que queda mal documentada, ja el 1729 a la casa de Lloberes, Martf Oliana i Salvador Cassart passaven comptes amb Vicens Tura «per los pinyons que se an collit en sa he retat so es del any 1726, 1727 y 1728». Els mateixos tornen a pas sar comptes al 1731 «per valor de trenta lliures, catorze sous y dos diners» quantitat important per a l'epoca. Al 1779 l'Abat Nicolle de la Croix escriu: «Lo mas particular es que las mujeres se expatrian a cierto tiempo para ir a descascarar pinyo nes a todo el Valles y la costa de levante de Barcelona, reduciendo se todo el equipage que llevan en su ruta, a solo dos guijarros... »21 De totes maneres les dones no anaven soles com podfem suposar. Del 1789 trobem que «Las mujeres... se ocupan en ir a sacar pino-

XVII RONDA VALLESANA

•

ELEMENTS D'HISTORIA

'" ✓

��

,.,

...

..... ,,...

"""·i

_,i..... .;,,

......

LA HISTORIA DE SANT FELIU

1i...,.

?''

L'Era de les Cases

nes a todo el Valles, formando contrato con los duefios de los pinos, que les dan una parte por coger pifias a los hombres, y a ellas por quebrar pifiones. Despues comercian con este fruto, y es ramo de mucha consideraci6n... ». 22 Cent anys despres encara podem llegir: «por la escasez de terreno cultivable, se dedican muches habitantes a coger pifiones, para lo cual tienen mucha agilidad; y lo efectuan con un garfio de hierro puesto a la estremidad de un palo por el cual suben y bajan con in creible destreza, aunque a pesar de ella, ocurren frecuentes desgra cias en esta operaci6n; por la abundancia de pifiones que se cogen, y el trafico de ellos que se hace, conocen vulgarmente este pueblo con el nombre de San Feliu del Pifi6». 23 Tambe ho recull la Maria de Bell-lloch mes tard al 1882 pero afe gint «Sant Feliu... conegut per Sant Feliu del Piny6 ab motiu de dedi car-se sobretot, abans mes que ara, gran numero de vehins a recollir los pinyons dels boscos del Valles... »

SANT FELIU DE GODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

•

ELEMENTS D'HISTORIA

La pagesia Al 1789 trobem aquesta descripci6 de la pagesia de Sant Feliu: «Como el terreno es tan quebrado es increible el numero de paredes que hacen para sostener las tierras habiendo vifias que cada hilo tie ne la suya... Desde Sant Miguel del Fay volvimos a desandar el cami no para ir a San Felio de Codines viendo a uno y otro lado vifias y oli vos... tambien conducen el agua de los caminos, anunciando todo el buen estado de su agricultura. 24 «El termino, aunque corto, produce de todo, especialmente aceite. He visto algunas pilas para guardar este fruto, abiertas en la pefia vi va, como tambien coes para el vino».25 Una visi6 similar, que data del 1850, ens la dona el diccionari Ma doz. «El terreno es montuoso, pedregoso y esteril, pues todo es de roca, solo hay algunos pedazos que la infatigable laboriosidad de sus cultivadores ha hecho productivos, cubriendolos de tierra que han conducido de otros puntos distantes, y deteniendola de los alu viones por medio de paredes que ellos mismos construyen; contiene plantaciones de olivar y vifiedo, y bosques de pino ...» en general la producci6 la resumeix en «...trigo, vino, aceite, pifiones y legumbres; y cria ganado y caza de varias especies». 26 Encara a primers del segle xx, Pau Vila defineix Sant Feliu com «un poble d'agricultura fluixa amb una poblaci6 relativament gran, per tro bar-se en lloc de transit, i que s'ha d'ajudar del funcionament d'algu nes fabriques». Quan l'alimentaci6 es basava en la producci6 de cereals, l'orografia de Sant Feliu no afavoria aquesta mena d'agricultura mes propia de les poblacions de la plana, a la Vall del Tenes, l'economia de les quals en aquest aspecte era molt mes productiva. Aixo no vol dir que no n'hi hagues. De fet, Sant Feliu, amb torrents fondos, tenia molins de gra moguts per l'aigua als torrents del Tura i de ca n'Ullar: «(hay) 3 moli nos harineros impulsados por las aguas del mencionado torrente».27 De mitjans del segle xix data una gran difusi6 del ra·im que arriba a assolir preus alts, pero que s'acaba sobtadament amb la plaga de fil·loxera el 188328 • Testimoni d'aquesta activitat son les parets fei xades que envolten Sant Feliu i que avui, malgrat estiguin cobertes per base, podem descobrir-les en totes les antigues terres de conreu dels voltants de la poblaci6.

XVII RONDA VALLESANA

ELEMENTS D'HIST0RIA

• "

LA HISTORIA DE SANT FELIU

Sens dubte, les feines agrfooles no es van abandonar mai, tot i que no podien competir amb la pagesia de la plana. Durant molts anys els patrimonis familiars es basaren en la casa i l'adquisici6 de terres, per aixo -a part d'unes families historiques que al llarg dels anys mantingueren grans propietats rurals (Villar-Montagut, Ullar i Tu ra)- Sant Feliu estigue envoltat d'un mosaic minifundista que con formava la manera de viure dels seus habitants: el paquet indus tria/comerc;-terra amb algun suplement casola, « • •• muchas (casas) tienen un cobertizo bajo del cual crian un cerdo para el consume, cu ya costumbre es muy general en todas las familias»29

Les comunicacions Tradicionalment les comunicacions eren a traves dels camins de terra transitables per carros, el que se'n deia camins de ferradura. Aquests camins solien estar mal conservats, i fora de les grans vies de transit n'hi havia prou si hi passaven els pocs veins en transit en tre poblacions properes. Al segle xix es reconeix com a vies importants el camf de Barcelo na a Vic passant per Granollers i el camf de Barcelona a Vic passant per Sant Feliu i Moia. Els punts importants eren, doncs, Barcelona, Vic, i de segon ordre Granollers, Moia i Sant Feliu. Per Sant Feliu passava el camf reial de Vic a Barcelona pels pobles de muntanya. Sant Feliu a mes era un nus entre Barcelona, Vic, Caldes -poblaci6 ultima que no estava ben comunicada directament amb Barcelona i les poblacions de Gallifa i Riells, subsidiaries de Sant Feliu pel que feia al correu i altres activitats. Fou el 1844 que la Diputaci6 obrf la nova carretera fins a Caldes «desde el punto de su empalme con la provincial de Barcelona a Vich en el termino de Santa Perpetua y contiguo a la casa o torre de Mo guda hasta aquella. El mal estado del antiguo camino reclamaba im periosamente esta mejora». 30 Aquest nou camf millora molt la comu nicaci6 directa amb Barcelona.

Desenvolupament urba Sant Feliu sofreix al segle xix una important trasformaci6 urbanfsti ca. S'obren les vies de comunicaci6 que uniran els diferents barris,

SANT FELIU DE GODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

•

ELEMENTS D'HISTORIA

comern;:ara una tTmida cobertura de torrents i poblara els espais en tre els nuclis de poblaci6 historica donant-li la fesomia que perdurara fins ben entrat el segle xx. Sens dubte l'origen de Sant Feliu el constitueixen les masies dis perses que ocupaven aquest territori i que tenien com a seu social la parroquia. El primer sector urba propiament dit va ser la Sagrera, ja que l'esglesia, el cementiri i l'espai de trenta passes al seu entorn estava sota protecci6 i immunitat eclesiastica. A causa de la seva immunitat, amb excomuni6 contra els que l'enva'ien, s'hi solien cons truir cellers i graners -propietat del masos- per a ser protegits del pillatge. Tambe s'hi solien acollir en hospici els fills cabalers dels masos i els homes d'ofici. La Sagrera de Sant Feliu quedava allunyada del camr reial de Vic a Barcelona, fet que Ii donava una certa protecci6, ja que era en aquests camins on passaven els fets d'armes i els pillatges. L'esglesia de Sant Feliu, constru'ida en un turonet, quedava no tan sols allunyada, sin6 tambe protegida per l'orografia del terreny. Del camr reial fins alla hi ha via una torrentera profunda de dificil acces sense donar una bona volta. Es aquesta configuraci6 del terreny la que marca l'estructura de Sant Feliu. Una torrentera en forma de Y amb el camr reial a un cos tat i la Sagrera a l'altre. De totes maneres, els camins reials, malgrat els perills que te nien, eren un lloc d'intercanvi on s'hi solien instal·lar els revenedors. Ja hem vist que la Baronia de Montbui solia queixar-se, sempre que es tractes de contribuir amb diners, que era un terme «poc ric per es tar allunyat del camins reials» i si be era cert en part, no ho era del tot perque la parroquia de Sant Feliu estava creuada per un d'aquests camins i que sens dubte fou l'origen de la seva diferencia ci6 respecte les altres parroquies. En arribar al segle xvi es troba l'existencia dels carrerons de la Sa grera i una fila de cases al costat del camr reial (el que avui s6n els carrers de Barcelona, Sant Joan i Vic) arrenglerades amb algunes discontinu'itats. Aquest carrer de pas es conegue com la Revenderia. Per tant, Sant Feliu tenia dos barris, un a cada costat de la Y forma da pel torrent del Tura i de l'Escletxa que s'ajuntaven per sota de ca n'Ullar. 31 Es al segle xv11 quan Sant Feliu comenQa a rebre gent d'ofici i, sen se poder precisar quan, se sap que comenQa el creixement del tercer

XVII RONDA VALLESANA

ELEMENTS D'HISTORIA

•

LA HISTORIA DE SANT FELIU

Ball de la Filada

barri que es situa entre les dues branques de la torrentera. Aquest tercer barri que anomenem de les Creus estava format pels carrers Esquirel (en direcci6 cap a la Costa del Camf Reial, que era un pas dels de la Sagrera per anar a trobar el camf en direcci6 a Vic), el ca rrer de les Creus i un carrer d'utilitat professional on s'hi instal·laren tintorers i estricadors. Tanmateix, els barris ja existents s'amplien amb carrers laterals no necessariament enganxats: carrer de Pervera, carrer de la Basse Ila, i algunes cases a la part alta de la Sagrera. Al segle xv111 la puixanc;a de Sant Feliu fa que continu'i amb forc;a l'expansi6 d'aquests carrers. Es consoliden els carrers de Juncar (alt i baix) i Sant Antoni com a ramals de la Revenderia i apareix el carrer Nou (avui de Tomas Borrell) paral-lel a la Revenderia, en el qual ja hi havia alguna casa datada del 1563. 32 La construcci6 de !'Hospital genera l'aparici6 d'alguns nuclis petits en una zona fins llavors sense construccions. Per sota del carrer de les Creus s'afermen el Roure Gros i altres carrers que baixen fins al torrent de l'Escletxa, com el carrer de Sant Pau. En relaci6 amb aquest, es trobava l'era de l'Arneta que eren uns terrenys entre els

SANT FELIU DE GODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

•

ELEMENTS D'HISTORIA

actuals carrer de Sant Pere, camr de can Bose (Sant Pere Alt) que tambe comenc;aren a poblar-se. 33 D'aquest segle data la primera obra publica documentada. Es trac ta del pont dels Albers del Tura (1779) que pagat pels ve'ins de la Sagrera i de les Creus uneix per primera vegada de manera facil aquests dos barris.34 Milloren les comunicacions entre els tres barris pero encara man tenen cada un d'ells la seva vida propia. Al 1789 es pot llegir «San Felio de Codines... esta situado en lo alto de una sierra, aunque al pie de otra mas alta. Esta esparramado en trozos o barrios de modo que forma un objeto agradable...esta situado en tres lomitas, de mo do que parecen tres pueblos. El uno donde esta la Iglesia y Hospital se llama la Sagrera, el otro que es la calle larga y el que llaman la Venderia. Se dividen entre sr por un arroyo que el verano seca y hay en el molinos en invierno... El todo de los tres barrios lo rodean algu nos montotes con olivos, vifias y pinos». 35 Del 1850 encara podem llegir una descripcio semblant de Sant Fe liu. «Tiene 600 casas, en general de un solo piso; todas sin cimien tos por estar asentadas sobre las rocas, algunas bastante capaces, como la del senor Deu, que es la mejor y la mas centrica del pueblo, y sirvio de cuartel y casa fuerte en la ultima guerra; la mayor parte de ellas, estan colocadas en la falda de un monte, formando cuerpo de poblacion, por donde cruza el camino real de Caldas a Moya, Vich, etc, y las demas diseminadas sin orden, y a grupos, por las vertien tes de los montecillos inmediatos (...) puede decirse, que solo forma una calle irregular y tortuosa llamada Mayor, y 2 plazas, una del Mer cado y otra denominada de la Sagrera ( ... ) hay un meson, taberna y carniceria publica, pertenecientes al caudal de propios; un espacioso hospital para enfermos pobres (...) ... una sala del mismo, esta des tinada para las sesiones y reunion del ayuntamiento interin edifica una casa consistorial segun tiene proyectado; y otras piezas ocupa das por una escuela de instruccion primaria a la que asisten 180 alumnos; algunas maestras particulares ensefian a las nifias las la bores propias de su sexo... ».36 No es fins a la segona meitat del segle xix que Sant Feliu pren l'es tructura urbana actual. El 1869, en epoca de l'alcalde Antoni Soler, es fa tapar el torrent de l'Escletxa per crear una plac;a nova entre la Ven deria i les Creus, en el cam, que ja hi havia des de la plac;a vella (la ter-

XVII RONDA VALLESANA

ELEMENTS D'HISTORIA

�

LA HISTORIA DE SANT FELIU

rassa de can Talet - can Roget) fins al carrer Sant Pau. Aquesta plac;a ha esdevingut fins avui el centre oficial del poble, la plac;a actual. 37 Amb motiu de les guerres carlines, on Sant Feliu te un important moviment de tropes, el general Martinez Campos, militar i home d'es tat, al 1875 promou la construcci6 de la carretera (que s'anomenara carrer Nou) via que es trac;a per zones inhabitades. 38 De sud a nord passa primer per la dreta del camT reial (tram del carrer de Barcelo na), el talla, i despres per l'esquerra (tram del carrer de Sant Joan) i mes amunt, passada la plac;a vella, se'n desvia molt mes cap a la dreta -fent un quatre- per a retrobar el camT reial mes amunt (zona in dustrial) ja que Ii va ser impossible obrir-se pas pel carrer de Vic. Sens dubte va ser una gran obra que va millorar les comunicacions pero va relegar !'antic Carrer Reial a un paper secundari i les antigues cases de la important Revenderia, passaren poc a poc a ser els darre res de les cases noves que es construiren orientades al nou carrer. Es al 1877 quan s'uneix la plac;a nova amb el pont dels Albers del Tura a traves d'una via ampla que passa per les quintanes del Tura, comunicant la Venderia i els carrers nous de l'era de I'Arneta (Sant Pere baix, Sant Pere alt) amb la Sagrera. 39 Aquestes obres obren el camT cap a la compactaci6 dels tres bar ris histories en un unic grup urba en forma de Y. No cal dir que aquesta agrupaci6 no va ser immediata. Al segle xx va ser tambe de cisiva la urbanitzaci6 de la Quintana on s'hi van instal·lar les grans industries del textil. Fins avanc;at el segle xx (1930) no s'obre la Travessia, l'altra gran via que millorara l'acces a la plac;a nova sense haver de passar per l'u nic carrer que connectava les dues places (la baixada de can Rovira). 40 I caldra esperar la segona part del segle xx per a l'aparici6 de nous barris: el Coll d'en Quer, el Gurugu, la Soleia, Santo Domingo i altres que no fan mes que compactar encara mes el conjunt urba.

Bibliografia BADIA I MORET, Josep. La Baronia de Montbui. L'Ametlla del Valles: 1968. BALLART, J. i VILLANUEVA, J. Resum de la historia de Ca/des de Montbui. Caldes de Montbui: 1981. [FacsTmil]

SANT FELIU DE GODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

â€˘

ELEMENTS D'HISTORIA

CR01x, Abad Nicolle de la. Geografia nueva de Espana. Madrid: 1779. GoM1s, Cels. Geografia General de Catalunya. Provincia de Barcelona. Barcelona: 1906. Gran Enciclopedia Catalana. 2a edici6. Barcelona: 1986. MADOZ, Pascual. Diccionario geografico-estadfstico-hist6rico de EspaÂ na y sus posesiones en Ultramar. Madrid: 1846. PALMA DE MALLORCA, P. Andres de. Historia de la Villa de San Felio de Godines. Barcelona: 1946. VALDELOMAR, Marques de. Unidad Politica Municipal de la Baronfa de Montbuy. Madrid: 1971. ZAMORA, Francisco. Oiario de las viajes hechos en Cataluna en 1789. Barcelona: 1973. Diversos autors. El mundo y su historia. Vols. V-VII. Barcelona: 1968.

Notes 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19.

P. Andres de Palma de Mallorca. Historia de la Villa de San Felio de Godines. Barcelona: 1946. Marques de Valdelomar. Unidad Politica Municipal de la BaronTa de Montbuy. Madrid: 1971. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit. J. Ballart i J. Villanueva. Resum de la historia de Ca/des de Montbui. Caldes de Montbui: 1981. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit. J. Ballart i J. Villanueva. Op. Cit. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit. Diversos autors. El mundo y su historia. Vols V-VII. Barcelona: 1968. Francisco Zamora. Diario de los viajes hechos en Cataluiia en 1789. Barcelona: 1973. [FacsTmil) Pascual Madoz. Diccionario geografico-estadTstico-hist6rico de Espaiia y sus posesiones en Ultramar. Madrid: 1846.

XVII RONDA VALLESANA

ELEMENTS D'HISTORIA

20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39. 40.

v,;,

LA HISTORIA DE SANT FELIU

Cels Gomis. Geografia General de Catalunya. Provfncia de Barcelona. Barcelona: 1906. Abad Nicolle de la Croix. Geograffa nueva de Espana. Madrid: 1779. Francisco Zamora. Op. Cit. Pascual Madoz. Op. Cit. Francisco Zamora. Op. Cit. Francisco Zamora. Op. Cit. Pascual Madoz. Op. Cit. Pascual Madoz. Op. Cit. Gran Enciclopedia Catalana. 2a edici6. Barcelona: 1986. Pascual Madoz. Op. Cit. Pascual Madoz. Op. Cit. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit. Francisco Zamora. Op. Cit. Pascual Madoz. Op. Cit. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit. P. Andres de Palma de Mallorca. Op. Cit.

SANT FELIU DE CODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

•

DELS PARAIRES I TEIXIDORS

Deis paraires i teixidors JOAQUIM FONT I FARRES

La indiistria textil L'art textil es antiqufssim, es un art que es perd en la foscor dels temps. En les economies primitives, quan ja tenien el just per men jar, pensaven i procuraven vestir-se, per aixo, cada poble, a mes de treballar per la casa i pels conreus, teixia els seus propis draps. La fabricaci6 de teixits es fonamenta, encara avui dia, en els ma teixos principis que els egipcis, grecs i romans ens varen deixar. El desenvolupament de la industria textil del nostre poble fou el mateix que a la resta de Gatalunya. L'artesania d'aquest gremi es a Sant Feliu anterior al segle xv,. En el perfode que podrfem dir de l'ar tesania de paraires i teixidors, es feien -estem parlant de Sant Fe liu de Godines- teixits de Ilana. Fins a mitjans del segle xix la indus tria fou, doncs, llanera,.encara que en els darrers temps bastant migrada ja que l'impuls dels pararires i teixidors havia degenerat els ultims anys del segle xv11. • Referint-nos als draps de Ilana, es interessant saber que fins als segles xiv i xv, tant !'Europa com !'Africa del Nord s'assortien dels draps fabricats a Gatalunya com els millors del m6n, degut a !'excel-lent qualitat de les seves !lanes i els perfeccionaments intro du'its en la nostra industria per mores i jueus. Hem dit que el teixit era propi de gent treballadora i endre9ada, perque el teixir a ma exigia, per part de l'artesa, molt esfor9 i una gran atenci6. Tot i aixf, el rendiment era escas. Per aixo es pensa en moure els telers mecanicament per augmentar la producci6 i alleuge rir la feina de l'operaci6. Despres dels intents de francesos i angle sos, l'any 1822 Ricart Roberts va donar la soluci6 que podrfem dir definitiva del teler mecanic. Vint o vint-i-cinc anys despres, alguns telers mecanics s'instal·la ren a Sant Feliu, a les nostres fabriques. L'any 1850 es desenvolupa la industria cotonera a Sant Feliu de Godines de la ma de Granollers. L'any 1880 arribaren a comptar-se 400 telers de fusta.

XVII RONDA VALLESANA

DELS PARAIRES I TEIXIDORS

• .

LA HISTORIA DE SANT FELIU

La industria textil d'aquf, el mateix que la d'altres indrets de la nostra terra, despres d'anys de mes o menys prosperitat, experi menta la crisi global dels darrers temps. La reestructuraci6 de la in dustria en general i de la textil en particular ha fet que desaparegues practicament de Sant Feliu. La nova concepci6 i exigencies de rendi ments, productivitat i resultats economics, fan que l'establiment de fabriques en aquests voltants no tingui prou fon:;:a. Hem de pensar en sentit realista, especialment pel que fa a la gran i mitjana empre sa. El progres, el desenvolupament industrial, social i economic ens porten a una societat que engoleix. Els que la nova situaci6 els afa voreix s'enlairen, d'altres van surant i alguns s'enfonsen.

Gremi de Paraires i Teixidors Era l'any 1816 quan el Gremi de Paraires i teixidors de Ilana, que ja existia de molts anys abans i formant ja un gremi nombr6s i ben acreditat, establia notarialment les ordinacions dels Mestres Parai res, Mestres Teixidors, Fadrins i Aprenents, la qual cosa evidencia la seva for9a, el seu arrelament, consistencia i afany corporatiu de tot un poble. Era l'any de gracia de 1752 quan el Gremi de Paraires i Teixidors escollf com a patr6 sagrat a Sant Saturi. Per decidir tan delicat as sumpte, es reuniren els del gremi amb el senyor rector de la parro quia, ja que es tractava de quin sant podria ser el mes adient. Pel que es veu, aquest rector tenia l'admiraci6, a mes de la devoci6, dels agremiats, confrares i feligresos. Tots a una, doncs, determina ren posar-se sota l'advocaci6 del sant del nom del senyor rector, es a dir, Sant Saturi, patr6 de Soria, d'on era fill el capella dr. Saturio Romero Palacios. El que no sabem es com en aquell temps un sa cerdot, fill de Soria, vingue a caure a Sant Feliu, perpetuant la seva memoria mes que cap altre rector d'aquesta parroquia, ja que durant molt de temps es celebra la festa de Sant Saturi, el dia 2 d'octubre, molt solemnement. Tant es aixf, que en l'esglesia parroquial es pot veure una imatge de Sant Saturi. La imatge es molt bonica, de talla, de l'escultor Busquets, pero com que aixo de les imatges de sants ja no s'estila -dit amb tots els respectes-, esta col·locada en un nfnxol o fornfcula a la paret lateral esquerra segons s'entra a l'esgle sia. Els actes eren d'una solemnitat esplendorosa. No hi havia pas

SANT FELIU DE CODINES

LA HISTORIA DE SANT FELIU

•

DELS PARAIRES I TEIXIDORS

�S. Feliu de Codinas N• 14 Vi•Ln partial R,

c ;;:: ► 0

O•

Sant Feliu

gens de mandra: «a punta de dia gran repic6 de campanes; concen traci6 a la Casa de la Vila dels senyors pendonistes -els que porta ven el pend6, dos senyors i un treballador-, confrares, agremiats, feligresos, quitxalla i badocs. Tots, petits i grans, precedits per les magnffiques autoritats, al so d'orquestra cap al temple de la Sagre ra; ofici solemne amb Diaca i Sotsdiaca, i cantant el cor parroquial, la "Misa Pontificalis" de Perosi. »

Gent de Sant Feliu: Pagesos, paraires i teixidors, i pinyonaires Els pagesos, juntament amb els paraires i teixidors, anaven tent la viu-viu -aixo sT, cada pages engreixava un pore o un porquet (se gons les possibilitats), per adobar el prat de patates o mongetes; «es trist, melangi6s, el menjar sense adob, torna les persones se ques, escardalenques, malhumorades » , deien-. Els santfeliuencs anaven tirant, i no es pot pas dir que el poble estigues acostumat a viure amb l'esquena dreta; amb l'esquena ajupida sT. Mes d'un pages ja no es podia posar del tot dret al cap d'anys de cavar el

XVII RONDA VALLESANA

DELS PARAIRES I TEIXIDORS

•

LA HISTORIA DE SANT FELIU

terros. Els habitants de Sant Feliu no sabien ni saben que es tenir un os a l'esquena, gandulejar, fer el bagarro, ser un torrapipes, gallo frejar, ni viure de l'aire. N'hi ha molt pocs que trobin la taula parada. Hem de dir -aixo no podem pas oblidar-ho- que la gent de Sant Feliu era tambe pinyonaire. Aquesta feina, aquest modus vivendi, Ii valgue el sobrenom de Sant Feliu del Piny6. Referent a la nostra vila es deia: «Sant Feliu, sac i ganxo». Els pinyonaires, a la tardor, amb el sac al coll i el ganxo ben agafat, s'escampaven a fer de les seves per tots els boscos del Valles. Tothom deia que tenien molta manya, que eren uns gats veils, que anaven davant del vent, que no eren coixos ni manxols. Deien que deixaven els boscos nets de pinyons i bruts d'esclofolles. Deixaven els boscos pelats, sense pinyes, s'en ten. Extret de La Pinya, num. 23., pp. 18-19.

SANT FELIU DE CODINES

Vida cultural i associativa de Sant Feliu de Codines

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

ENTITATS

Entitats

Societat Coral Artistico-Cultural La Poncella SOCIETAT CORAL ARTISTICO-CULTURAL LA PONCELLA

La Societat Coral Artfstico-Cultural La Poncella es la mes antiga i entranyable entitat de Sant Feliu de Codines. Fou fundada l'any 1899 per en Salvador Bosch i Serra, anomenat el Bad6 de cal Geperut, i el proper 1999 celebrara el centenari de la seva existencia. Que una entitat cultural arribi a assolir els cent anys no es un fet massa corrent, ni sovinteja en la historia de les associacions. Cent anys d'existencia signifiquen un seguit d'esfor9os, il·lusions, decep cions i alegries compartides pel mes d'un miler de socis que l'entitat ha tingut al llarg del temps. Signifiquen tambe una historia que es part arrelada de la de Sant Feliu i dels seus vilatants, doncs si repas sem Jes llistes de socis de del 1899, hi trobarem practicament tots els cognoms autoctons, i ben pocs s6n els feliuans que no han tingut el pare, l'avi o algun familiar, soci o cantaire en un moment o altre. La historia de La Poncella es la historia d'uns feliuans senzills que varen saber crear una instituci6 que els agermanava amb els lla9os de l'ideal claveria. Tot va comen9ar l'any 1898, quan un grup de joves que es reunien en una taverna de la Quintana tingueren la idea -potser influ"its per la visita que l'Orfe6 Catala va fer a Sant Feliu- de fundar una socie tat coral formada per gent dedicada a Jes feines del camp, ja que aleshores hi havia una altra coral anomenada La Benefica Obrera in tegrada principalment per obrers del ram textil. Aquell mateix any van llogar un local al carrer de Pi i Margall (avui carrer de Joan Maragall), a la casa anomenada ca na Manyaneta. El mes de mar9 del 1899 redacten uns estatuts i l'acta de constituci6, que va ser aprovada pel Govern Civil de Barcelona el 21 de maig del 1899. Veient que ja eren un bon nombre de socis i cantaires, el 12 d'agost del 1900 inauguren una nova seu social a la pla9a del Dr. Robert (on avui es can Garriga), i a partir d'aleshores es comencen a

XVII RONDA VALLESANA

101

ENTITATS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

El cor La Poncella. Any 1919.

portar llibres de comptabilitat i d'actes. Els comptes es feien amb mongetes, que per cada consumici6 posaven en el corresponent pot, i als vespres es feia un petit arqueig que consistia en multiplicar les mongetes pel preu del pot, s'apuntava !'import en una llibreta de but xaca i es feia carrec dels diners el caixer. Del 1900 al 1907, l'entitat passa per una epoca de creixement i esplendor. Es fa l'estendart, s'adquireixen gran quantitat de partitu res, s'instal-la l'enllumenat electric, s'adquireix en propietat un nfn xol al cementiri municipal, que serviria en cas de defunci6 dels socis que no en tinguessin. L'enterrament i el nfnxol eren gratu'its, i la fa milia rebia una donaci6 economica aportada per tots els associats. S'implanta una subvenci6 equivalent al sou per tots els socis ma lalts o accidentats. El dia 21 d'agost del 1938 es fa un lliurament de quinze pessetes al soci Josep Mauri pels dies que va estar de baixa per accident. A causa de la manca de recursos, aquesta sera l'ulti ma vegada que la Societat abonara aquest subsidi. Del 1908 al 1913 la Societat pateix una crisi que comporta la bai xa de la majoria dels socis; nomes en queden set, que s6n els que mantenen la continu·itat.

102

SANT FELIU DE GODINES

ENTITATS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

A partir del 1914 tot torna a la normalitat, i ja al final d'aquell ma teix any es passa de set a cent tres socis. Els anys del 1917 al 1939 s6n els de major esplendor de l'entitat. L'any 1917 es trasllada el local actual al carrer del Rector Tomas Vila. De l'any 1939 al 1941 La Poncella resta inactiva per ordre gover nativa. Per poder continuar, la dictadura obliga a refer els estatuts i a formar una junta directiva en la que «sus miembros deben pertene cer absolutamente todos a la Falange Espanola Tradicionalista y de las JONS. Deberan ser socios de honor los sefiores Alcalde, Juez Municipal, Cura Parroco y el Jefe de la FET». Tambe s'obliga a canviar el nom de La Poncella per el de El Capullo. Per culpa de la gran quantitat d'impostos i de l'espoliaci6 econo mica oferta, l'any 1949 per poder sobreviure es deixa en arrenda ment el bar de la Societat. A partir del 1960, i gracies especialment a la constancia de !'ac tual director, el Mestre lsidre Corderas, la Coral es va refent i millora constantment, fins arribar a avui, quan La Poncella te mes de dos cents socis i el Cor esta composat per trenta cantaires. Aquestes s6n, a grans trets, les pinzellades historiques de l'enti tat mes antiga de Sant Feliu.

El Casal Cultural Codinenc JOSEP CANET

El primer que horn pensa quan es troba davant del Casal, i sobre tot si es santfeliuenc, es «aixo no s'acabara mai», i en pensar-ho te part de ra6. El Casal es segurament l'obra que mes anys durara a Sant Feliu, ja que es un edifici molt gran que s'esta construint amb l'esfori; i la col·laboraci6 de molts santfeliuencs, pero amb poca col·laboraci6 institucional. Malgrat tot, cada cop mes s'esta aconse guint fer del Casal un autentic puntal de la cultura del nostre poble. Les activitats estan augmentant any rera any, al mateix temps que es van acabant diferents parts de l'edifici. Tot aixo ens fa veure el fu tur amb optimisme, doncs creiem que poc a poc estem aconseguint els objectius que es van marcar els fundadors del Casal. El Casal Cultural Codinenc naixia com a entitat sense finalitat de lucre el 25 d'octubre de 1977, amb la finalitat de ser un centre per a

XVII RONDA VALLESANA

103

ENTITATS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

la promocio de la convivencia, de la cultura i l'art, sempre dins dels principis morals del catolicisme. Aquest mateix any es comenc;:ava la construccio de l'edifici en terrenys de la parroquia de Sant Feliu, i poc despres, just quan es va poder tenir una sala acabada, en co menc;:aven les activitats. La primera de totes va ser el cinema, on es projectava una pel·Hcula cada diumenge i s'aprofitava la sala per al tres activitats. Poe a poc es van poder acabar altres sales: el bar-ca feteria, la sala de teatre, el vestfbul i, finalment, l'amfiteatre i la sala d'exposicions. Aixf doncs, actualment comptem amb un espai prou gran compo sat pel bar-cafeteria, una sala de jocs recreatius, una sala-teatre amb una capacitat per a dues-centes persones a la platea i setanta a l'amfiteatre, i una sala d'exposicions; i ens queden per acabar les dues plantes superiors, on s'han projectat sales per a altres entitats culturals que necessitin espai per fer les seves activitats. Tot aixo fa que es puguin fer mes activitats i es pugui donar cabuda a mes enti tats culturals. Les activitats mes importants que organitza el Casal son: el Con curs Amateur de Teatre Vila de Sant Feliu de Codines, la Fira del Re llotge Antic del Valles i la Tombola Benefica. El Concurs Amateur de Teatre Vila de Sant Feliu de Codines es va comenc;:ar l'any 1983 en un petit escenari interf a la sala del cinema, i any rera any s'ha anat consolidant com una de les activitats cultu rals mes importants de la nostra vila. Son ja tretze edicions del Con curs, durant les quals creiem que s'ha anat potenciant el teatre ama teur dins el nostre poble. La Fira del Rellotge Antic del Valles s'ha organitzat per primer cop aquest any, i considerem que ha estat un gran exit per al Casal i una oportunitat molt bona per donar a coneixer el nostre poble arreu de Catalunya. Mes de 1400 persones van passar per l'exposicio de re llotges antics que durant la Setmana Santa es va instal·lar al Casal, i creiem que es va doblar aquesta quantitat en la fira de brocanters que es va instal•lar a la plac;:a del Rellotge. Amb aquesta primera edi cio hem comenc;:at un camf que volem que sigui igual al del concurs de teatre, es a dir, que any rera any aconseguim fer-ne una tradicio a la nostra vila. La tombola del Casal s'organitza durant la festa major del nostre poble, amb la finalitat d'anar recollint fons per poder portar a terme

104

SANT FELIU DE GODINES

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

ENTITATS

J> :0 X

c s:

J> 0 :0 O•

La Revenderla I la Torre del Rellotge les obres de l'edifici del Casal. Cal dir que els beneficis d'aquesta tombola s6n un dels ingressos mes importants que te l'entitat. Tam be s'ha aconseguit fer-ne un acte tfpic i esperat de la festa major. Finalment nomes ens queda remarcar que des del Casal l'unic que pretenem es potenciar la cultura dins el nostre poble, ja sigui tent actes portes endins, com organitzar-ne altres de mes importants. D'aquesta manera aconseguirem fer del Casal un puntal per a la cul tura de la nostra vila.

El grup de teatre Deixalles 81 JOSEP CANET

El grup de teatre Deixalles 81 es va formar, tal com el seu nom in dica, l'any 1981 com a resultat de les divisions internes d'altres grups de teatre que hi havia a Sant Feliu. Des d'un bon principi hem estat un grup de teatre totalment amateur, i l'unic objectiu que ens ha mogut ha estat gaudir del teatre. Gaudir-ne nosaltres i fer-ne gau dir al cada cop mes nombr6s public que ens segueix.

XVII RONDA VALLESANA

105

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

ENTITATS

Potser des de fora d'aquest m6n del teatre es desconeix l'es forc;: que comporta fer un muntat ge teatral, pero el que segur que es desconeix es la satisfacci6 que sent qualsevol component del grup a l'escoltar l'aplaudiment del public en acabar l'obra. S6n mol tes les hores que tots, actors, di rectors i muntadors perdem a l'es ce n a ri. Assaig rera assaig i muntatge rera muntatge, tots els qui formem el grup posem el nos tre petit gra de sorra per aconse guir un treball digne del public que ens ve a veure. Nosaltres creiem que aquesta es l'essencia del teatre, posar tot l'esforc;: particular de cadascu per interpretar una obra de teatre, nomes esperant a canvi l'aplaudiment final del public. En aquests quinze anys d'historia, el grup de teatre Deixalles 81 ha interpretat un total de vint-i-una obres de teatre, cine espectacles musicals, tres festivals infantils i catorze anys de representacions de «Els Pastorets». Tot aixo fa que ja superem les cent cinquanta repre sentacions, no nomes al nostre poble, sin6 arreu de Catalunya. S6n molts nombrosos els pobles que hem visitat, i tambe Jes mostres de suport que hem rebut en tots aquests desplac;:aments, pero les que sempre destaquen s6n els premis en concursos de teatre amateur. Els dos premis mes importants que hem obtingut s6n els dos pri mers premis a la millor obra del Concurs de Teatre Amateur del Valles; pero no deixen de ser importants els altres premis: set pre mis a la millor escenografia, set premis a la direcci6, trenta-vuit pre mis entre actors i actrius i deu premis a l'obra fan un bon palmares per a un grup amb quinze anys d'historia. Durant aquests anys tambe ha estat molt important per a nosal tres poder mantenir una tradici6 tan arrelada a la nostra vila com Els Pastorets, que any rera any hem representat per Nadal, Sant Esteve i Cap d'Any, i que tambe hem portat a altres viles. Tots els compo nents del grup pensem que unes festes de Nadal no serien el mateix sense Els Pastorets, tant per a nosaltres com per a la majoria de

tJIII'

106

SANT FELIU DE GODINES

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

ENTITATS

santfeliuencs. Es per aixo que cada any assumim l'esfon; que supo sa preparar Els Pastorets i deixar la taula amb la famflia en dates tan assenyalades. Des del grup de teatre creiem que Jes entitats cul turals hem de ser les primeres a fer tot el possible per a mantenir Jes tradicions populars, ja que s6n aquestes les que engrandeixen la nostra cultura i la nostra identitat com a poble. Tambe des de la fundaci6 del grup ha estat molt important per a nosaltres la formaci6 dels nostres propis actors des de petits, doncs creiem que per arribar a ser un bon actor o actriu s'ha de comenc;:ar de petit. La creaci6 d'aquesta pedrera ha estat el que ha donat con tinu'itat al grup, ja que la majoria dels actors i actrius que actuem ara provenim d'aquesta pedrera, i hem apres a fer teatre dins del nostre propi grup. Es molt important dins d'un grup de teatre amateur tenir components de totes les edats, ja que la majoria d'obres de teatre ho exigeixen, i a la vegada aconseguim que el grup no s'estanqui, si n6 que tingui una continu'itat i pugui mantenir els objectius del grup durant anys. A la vegada creiem que el teatre es una bona escola de vida, ja que ajuda a formar el caracter i a tenir consciencia de treball en equip. La prova mes evident d'aquesta continu'itat la tenim aquesta present temporada, portem en cartellera quatre obres de teatre: Un pages a Barcelona, que la fa gent de totes les edats; El diari d'Anna Frank i Aquf no paga ni Deu, que la fa jovent entre 16 i 24 anys; i Ca talans a la Romana, que la fa jovent entre 13 i 19 anys. Aixf mateix, aquest mes de juny s'ha fet el quart Festival lnfantil, que han dut a terme la gent mes jove del grup (entre 4 i 12 anys). Finalment names ens queda convidar-vos a tots a qualsevol de les nostres actuacions, on creiem que gaudireu d'una bona tarda de teatre.

25 anys d'excursionisme a Sant Feliu: Historia del Centre Excursionista Sant Feliu CENTRE EXCURSIONISTA SANT FELIU DE CODINES

El dia 11 de desembre de 1971, un grup de persones amants de la muntanya es reuneix per constituir el que hauria de ser el Centre Excursionista de Sant Feliu de Codines, que veu possible aquest fet gracies a la incorporaci6 del grup Talp, dedicat a les excavacions

XVII RONDA VALLESANA

107

ENTITATS

VIDA CULTURAL I ASSOCi'ATIVA

prehistoriques, i que actualment s6n responsables del Museu de Sant Feliu. AixT doncs, va ser d'aquesta manera, tal com ordenava aleshores el reglament de la FEM que es va constituir el CESF. L'1 de man; del 1972 el Centre es inscrit al Registre Nacional d' Associacions Esportives, amb estatuts i amb el primer president que hi va haver, Joaquim Vinas i Puig. Com a local social l'Ajuntament cedeix els baixos d'aquest edifici per comenc;:ar a funcionar, i mes tard es veu traslladat a una petita habitaci6 del Casino Santfeliuenc. Aproximadament dos anys despres, una gran crisi va estar a punt de fer desapareixer el Centre, motivada per l'abandonament d'alguns dels seus membres. A l'assemblea general convocada per dissoldre el CESF sortr un nou president, Pere Jou i Ribas, i una nova junta. Fins l'any 1991 dura aquesta presidencia, i fou elegit nou president Albert Codina i Girame fins l'any 1995, quan entra l'actual president Josep Canadell i Arb6s. Un dels fets mes importants que han succe'it des de llavors fins ara es la compra de la casa situada al numero set del carrer dels EsÂ tricadors, i que es el local social del centre. Aixo passa el dia 11 de febrer del 1982, i es va pagar fins l'any 1992. De les activitats que el Centre Excursionista realitza, les que mes destaquen s6n, potser, Jes que mouen mes gent; aixr tenim la CamiÂ nada Popular Diurna, que es fa al mes de juliol i la Caminada Popu-

108

SANT FELIU DE CODINES

ENTITATS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

lar Nocturna, que es fa al mes d'agost. Tambe es de destacar el Concurs de Dibuix Rapid lnfantil i la Festa d'Estiu. Al llarg de l'any el Centre organitza unes sortides mati nals per coneixer millor el que ens envolta, tambe organitza els Aplecs de Villar, Sant Climent, Pere Usart, Sant Sadurnf i Sant Se bastia. Les seccions que hi ha dins el Centre i que Ii donen vida s6n: la secci6 de natura, el grup de sardanistes, la secci6 de biblioteca i la secci6 d'alta mun tanya. Tambe el centre es responsable del tram del GR-5 que creua el nostre poble des de Sant Miquel del Fai a Sant Llorern;: Savall. Els cims mes importants assolits per aquest centre han estat el Kilimanjaro l'any 1986 i les nombroses ascensions als Alps. Enguany, 1996, el mes d'octubre celebrem el 25e aniversari de la fundaci6 del nostre Centre, amb una programaci6 especial d'actes.

El futbol a Sant Feliu JOSEP CASSART

Quan el futbol es popularitza arreu d'Europa, Sant Feliu, que sentf l'entusiasme propi d'aquest esport, va veure ben aviat com s'om plien carrers i places i es convertien en improvisats camps. No feia gaire que l'unica forma d'esport que es realitzava tambe a camps no tan improvisats- era cavar, fangar... Aixf doncs, aviat es feu sen tir la necessitat de gaudir d'un camp de futbol reglamentari i el pri mer es construf l'any 1914 als terrenys de l'Hostal de la Rossa, situats al camf del castell de Montbui, fins que al cap de tres anys l'aixada obrf soles i esborra definitivament les seves lfnies. Varen haver de passar tres anys per tal que un grupet d'afeccio nats, amb pie i pala comencessin a remoure terres alla on havia de ser el segon camp: el forn de la Madrona (1920), del qual se'n feren practicables nomes uns poc metres de terreny. L'Ateneu Feliua va veure en aquest segon camp de futbol un lloc adequat per a una pista de tenis -aixo dona idea de la seva fnfima extensi6-, i posats en contacte amb els arrendataris, que eren a la

XVII RONDA VALLESANA

109

ENTITATS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

vegada jugadors i obrers del camp, aquests cediren desinteressada ment els seus drets a l'Ateneu que, efectivament, hi construf una pista de tenis, la primera del poble. En justa correspondencia amb els futbolistes locals, l'Enric Casa novas, president de l'Ateneu, va adquirir el Camp del Cendra, que transforma en un magnrtic camp de futbol, amb els vestuaris corres ponents i taquilles d'entrada, i el feu emmurallar en tota la seva ex tensi6. Als cine anys de la inauguraci6 d'aquest tercer camp de futbol, es a dir l'any 1925, es van haver de plegar veles; en altres paraules, el deficit era insostenible. El futbol va romandre mort al poble fins l'any 1932 quan Cultura Popular, gracies al Mn. Josep Mendoza, que s'adona de la necessi tat d'un camp d'esports per a la poblaci6, i gracies tambe a la volun tat del propietari del terreny Sr. Ullar, crea el Camp de la Sagrera. En un primer perfode aquest camp era paral·lel a la carretera de Gallifa. Posteriorment es va reconstruir i es va fer perpendicular a la matei xa, guanyant aixf en extensi6. En l'actualitat existeix el Camp Municipal d'Esports, inaugurat l'any 1968 a la zona poliesportiva, on recentment s'ha cobert el Pa vell6.

110

SANT FELIU DE GODINES

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

FESTES I TRADICIONS

Festes i tradicions

Els esquellots JOSEP CANET

Els Esquellots s6n la tradici6 mes antiga que es recorda de totes les que es conserven a Sant Feliu (l'avi de can Vaca deia que al seu avi ja els hi havien fet) i com a tal, la creiem de les mes arrelades al poble. En si, els Esquellots s6n la manifestaci6 de l'alegria que sent tot un poble quan sap que un vidu o vfdua ha refet la seva vida en pare Ila. Es en aquest moment que tothom posa els estris (preferentment xapos «bellota») a sol i serena durant tota una setmana perque toquin afinats. Quan arriba l'hora dels Esquellots ens trobem tots a la pla<;:a per tal de comen<;:ar a interpretar tan simfonica melodia, que passe gem per tot el poble, per acabar fent la repicada davant de la casa dels nuvis. Es aquf quan els nuvis valoren la qualitat dels esquellots: si els troben prou afinats surten al balc6 o a la finestra, saluden als

c ;;:: > 0 ::0 o,

Els Esquellots

XVII RONDA VALLESANA

111

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

FESTES I TRADICIONS

assitents i conviden a pastes i mistela; al contrari, si no els troben prou adients, no surten, esperant una altra ocasi6 en que siguin mes llu"its. Aquesta ocasi6 arriba l'endema mateix, o el dia que es designi per part dels assistents, i es van repetint dia a dia fins que surten prou afinats pel gust dels nuvis i es convida a tothom. Ja es de tota la vida que quan un vidu o vfdua es tornava a casar de nou es fea merexeidors d'escoltar aquesta simfonica melodia. Pero en vistes que les circumstancies actuals fan que els vidus i les vfdues tendeixin mes a ajuntar-se que a casar-se, la Junta dels Es quellots ens vam veure obligats a reformar-ne els estatuts per tal de preservar-ne l'existencia. Aquesta reforma queda resumida en aquest fragment: «Tota persona, sigui mascle o femella, que havent estat com a mf nim ajuntada, que hagi tingut la desgracia (o la sort) que la seva pare Ila hagi fet figa (o sigui, que hagi comen<;at a passar cap al pi de les Arreletes) i decideixi tornar a ajuntar-se o casar-se amb una altra pare Ila, sera mereixedora del dret d'escoltar aquesta simfonica melodia. .. Per als foranis, cal dir que el pi de les Arreletes es troba a l'entra da del camf del cementiri. D'aquesta manera, actualment ja es fan esquellots a totes les pa relies de fet que compleixen les condicions esmentades, ja que creiem que, tal com s'esta reivindicant per tot arreu, questes pare lies tenen els mateixos drets que les tradicionals. Finalment, nomes ens queda recordar que pot venir a fer esque llots tothom que se n'assabenti i vulgui participar-hi, ja que com mes musics siguem, mes be tocarem.

Sant Antoni, Festa Major d'hivern JRC

De les festes patronals i de gremis, aquelles que se celebren en honor als sants protectors del poble, Sant lsidre, Sant Saturi, Sant Cristofol, la festa de Sant Antoni es l'Onica que, actualment, es con serva amb tot el seu esplendor i folklore. Sant Antoni Abat era venerat pels carreters, cotxers i traginers. Conta la gent gran que abans, a Sant Feliu hi havia molt bestiar. Ca ses com can Feliumas, can Pep i can Garriga tenien molts cavalls i

112

SANT FELIU DE CODINES

FESTES I TRADICIONS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

> ;o �C ;:: > 0 ;o O·

Sant Antoni

mules que feien servir pel transport. Tambe, a moltes cases tenien el seu bestiar per l'us domestic. Les primeres notfcies escrites que es tenen sobre la tradicional festa de Sant Antoni daten cap a l'any 1728, i els primers noms que hi ha com administradors de la diada s6n en Pere Flaque i en Salva dor Cullet, que ho van ser l'any 1755. Des que el Centre Excursionista va donar l'impuls fort, l'any 1977, la festa de Sant Antoni s'ha fet mes popular, mes alegre i divertida. La gent no te son al matr per anar a esclafar-se a la vora del foe, menjar torrades amb all i beure un bon traguet de vi. La festa que es viu, la mes popular que es fa a Sant Feliu: Sant Antoni Abat. M. SALA (1980)

Can Baste, centre de tota la vida Si hi ha alguna persona que ens pot explicar com era la festa de Sant Antoni cap als anys 20, es en Pere Sala de can Baste, que amb

XVII RONDA VALLESANA

113

FESTES I TRADICIONS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

Ball de Sant Antoni

els seus 85 anys encara se'n r.ecorda de com es feia la diada: «La primera reuni6 per tractar de la festa de Sant Antoni es va fer a can Cua, l'any 1920. Era l'administrador el de can Picoreli, i no se per quins motius hi va haver un conflicte. L'any seguent va fer d'adminis trador el de can Maties...». Continua explicant en Pere Sala, amb la seva mirada perduda cap a aquells temps: «L'ofici comenc;:ava a les 7 del mat!, despres es feia el pasacal/e i anavem a esmorzar i a menjar coca, figues i veure vi bo, alla on ens convidessin ... Abans es menjava mes que ara, i les cases que feien d'administrador feien, aquell dia, un gran dinar». En Pere no te cap problema en comentar nos les anecdotes divertides de l'epoca: «Despres de l'ofici es pas sava la safata i la campaneta per l'esglesia i pels cafes del poble, per recollir mes diners per pagar la festa. Fins que el mossen que hi havia llavors va dir que la safata no sortia de l'esglesia per pagar les despeses de la festassa». Organitzar tota la festa representava, en aquella epoca, una des pesa molt grossa. Si no arribaven els diners, els administradors ha vien de pagar de la seva butxaca. En aquell temps organitzar la diada

SANT FELIU DE GODINES

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

• ..

FESTES I TRADICIONS

pujava unes mil cinc-centes pessetes. Pero encara que no hi hagues massa cale, la festa no deixava d'esser important. En Pere recorda que !'any 1920 «van llogar la banda del regiment de Vic. Els musics no van cobrar a canvi que els allotgessim, cada un en una casa, i els paguessim un vermut i un cafe». En aquella epoca tothom era artesa d'algun ofici i la majoria de traginers anaven molt a can Baste per la feina «Va ser -diu en Pere Sala- quan es va agafar el costum de fer les reunions aquf a can Baste. Sempre, aquf a casa, hem viscut molt la festa de Sant Anto ni». El seu fill, en Manel Sala, recorda des de molt petit tot el movi ment que hi havia. La festa ha tingut els seus alts i baixos de popularitat i d'exit. Abans de la Guerra Civil l'entusiasme va baixar una mica, durant la guerra gairebe no es va fer res. Pero un cop acabada, la festa va re neixer i van comen9ar a sortir les comissions d'administraci6 que va impulsar en mossen Garriga. Durant un temps costa molt trobar ad ministador, ningu en volia ser, pero sempre hi havia algu o altre que en feia. En Pere sempre estaca disposat a col·laborar-hi d'una mane ra o altra. Ara, els anys ja no perdonen: «Quan s'havia de tractar de Sant Antoni la gent venia a can Baste per parlar-ne». 1975, el Centre excursionista impulsa la diada

A principis dels anys 70 la festa anava decaient, pero gracies a l'impuls del Centre Excursionista i d'en Josep Codina, la festa pren gue mes empenta i es feu mes popular. L'any 1975 la diada s'enso pega en un dissabte, i la cosa estava ben organitzada i ben dirigida per en Josep Flaque, que hi va posar tot el seu entusiasme. Sant An toni, aquell any, va ser un exit. Amb la participaci6 de gent que s'in teresses per la diada es va formar una junta que va prendre els acords de celebrar la diada el dia que Ii escaigui i procurar que tot horn que vulgui hi pugui participar. En Francese Rovira ens diu que «des de llavors, cada any la festa ha estat un exit, tant economic com de participaci6 de la gent». En Manel Sala tambe ens explica que «ara s'ha rivalitzat tant que la gent, per ser administrador, ja ho demana, i no com abans que havies d'anar a buscar gent disposada a ser-ne». Aquesta magnffica festa es com la festa major d'hivern. Hi ha per sones que diuen que es podria anomenar de tal manera. De fet, hi

XVII RONDA VALLESANA

115

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

FESTES I TRADICIONS

ha pobles que tenen la seva festa major d'hivern. De les coses mes originals de la festa hi ha la incorporaci6 al matr d'un foe per les torrades, la dansa que sempre ha estat ensenyada per una persona -abans ho era el Cine de les Olles, despres ho va ser !'Antoni Puig-. La musica de la dansa fou arranjada pel mestre lsidre Corderas quan estava a punt de perdre's. Ara, gracies als seus arranjaments, restara per sempre. Tambe s6n originals els goigs que es canten a l'ofici del matf. L'autor d'aquesta obra es ano nim. El mes important de la diada es que la gent s'ho passi be. Que el fred del matr quedi oblidat prop del foe de les tor�ades, que no falti aquell vi del porr6, ni les figues ni les coques. Que les balladores es trenin amb goig aquell vestit especial per a la diada i, en general, que l'alegria ompli les nostres cares i poguem oblidar les preocupa cions.

Grafic feliua JOAN PUIGDOMENECH I PASSARELL

Aquest poema escrit per /'antic secretari def Jutjat, en Joan Puig domenec i Passare/1 -el Joanet de ca la Valenciana-, tracta dels malnoms de /es cases de Sant Feliu de Godines. El poema fou molt popular al nostre poble per al/a als anys 20, /'epoca en que fou escrit. Es aquest poble, arsenal de coses d'allo mes bones, que ni dues Barcelones no Ii poden fer cap mal.

Te cases per tots indrets amb motius de tots els gustos, alguns, que fins donen sustos, i d'altres d'allo mes distrets.

Esta molt ben situat al cim d'una hermosa serra i la gent d'aquesta terra el tenen molt mal cuidat.

D'animals, gran parentela, Ca, Borrec, Vaca, Cabreta, Mules, Cargol, Peixet, Llebreta, Coloma, Cucut, Mustela, Aruga, Cigala, Perdiu, Bobaret, Faristela, Esquirel i Quisset.

Te carrers molt torts la meitat sense voreres, l'aigua de les aigueres dona perfums ben retorts.

116

De nobles en tenim sens mides, General, Rei, Diputat i Marques, i per no dir-ne cap mes, dire Rei de les Mentides.

SANT FELIU DE GODINES

FESTES I TRADICIONS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

Altres que fan venir co"issor, com Gratusa i Frisant-se, i amb un cistell sense nansa, alla va Don Pau Pic6.

Esperan9a, Fes, Liu, Seixanta-cinc, Estrifalla, Buinets, Martri, Trumfet, Blanc, Moreno, Roig i Patet, Toni, Serratisa, Ginyapa i Cine.

De dimensions diferents, Ample, Rodona i Curt, Estretet, Llarg i Menut, acompanyats dels Valentes.

Aiguader, Vinagre i Carquet, Pequenyo, Carlons, Deretxo, Roma, Cartutxa, Vilalba, Torrent, Puia, Maguerris, Clamando i Mariet.

I aqui van uns quants bolets; que els seus noms un dir no gosa, Roget, Ciur6 i Po-Rosa, Rabassola, Rovell6 i Carlets.

Agoita, Pelfs, Dents, Guerri, Pallosa, Xalenque, Jep Pollet, Putu, Butasso i Botaret. Qua, Franc i Batleri, Carreter, Carret6 i Carretam, Patafa, Birineu i Segarres, Pinedes, Figuerol i Barres. Granera, Naps i Botineta.

D'esguerrats un nombre gros; Manquet, Garrell, Coix, Coll-Tort, Borni, Guenyo, Mut i Sord, Coixet, Peu de Pinya i Potagros. I molts mes de barrejats; Marmit6, Sec, Noi, Fameia, Panarra, Panxot, Ceba, Orella, Llepa, Untes, Panarra, Gravats, Melanit, Nou Dones, Faldilles, Roba-mosses, Teca, Toca, Piscano, Ermita, Frare, Monjo, i Hermano. Trista, Espinal, Ne i Canilles, Tarda, Goies, Male, Dagoll, Cirera, Figa, Fava, i Clara. Fesole, Caldos, Sopetas i Mascara. Dimoni, Perell6, Fonolla, Fonoll, Quili, Patris, Pa sucat, Buf6, Geperut, Maco, Duros, Pessetes, Platets, Flassada, Flassadetes, Valenciana, Fanal i Flarec6, Fuste, Fuster Negre i Fusteret.

Santpare, Mahoma, Xirina, Jan, Janet, Janot i Janas, Domingo, Dominguet, Domingas, Magre, Gras, Filosa i Sabina. I de noms aixi per l'estil, que semblen uns disbarats des dels «Cremes» als «Torrats» en trobarem prop de mil. I com fora mai acabar, si ofesos alguns quedeu, espero em perdonareu, que no he volgut molestar.

Extret de la revista La Pinya, nCimero 16, p. 13.

XVII RONDA VALLESANA

117

FESTES I TRADICIONS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

Breu historia de l'Escudella a Sant Feliu de Codines C0MISSI0 DE L'ESCUDELLA DEL PLA DE L'Os

Una breu historia de l'Escudella a Sant Feliu, que com veieu es una tradici6 on passat, present i futur intenten fusionar-se entre ells. Una uni6 de veus -«un component de l'ultima junta que es va for mar»- i de dues presents -«un dels nostres joves i un dels agrada bles avis del poble»- ens aniran explicant el que fou i el que haura de ser la nostra escudella. Ja fa 150 anys que la Festa de l'Escudella ha estat cada mes de febrer la gran festa d'aquest poble. 150 anys que un grapat de gent ha anat fent possible que Sant Feliu tingui una historia tan suculenta com la que tots coneixem. Des d'un 1835... que en fa de temps! tots els pobres de les roda lies de Sant Feliu han tingut almenys un dia per poder ben atipar-se del que tants dies els havia faltat. Pero aixo no ha estat sempre aixL.. Al 'principi aquest era l'objectiu de la gran festa, un fet benefic portat a terme per l'Obreria Parro quial, composta per gent del poble i per propietaris de les masies de les rodalies de Sant Feliu. I que en sabem d'aixo? Dones que la primera junta que es va for mar va ser duta endavant per !'Andreu Serra Carner (forner del Forn del Rac6) i pel Tano de can Vidrier. Que ara es can Jou... i que el Ramon Serra de can Feliuas va substituir mes endavant al seu oncle Andreu. Pero el miller es que el temps ha anat passant pero la tradici6 no s'ha perdut. Podem parlar amb un component de l'ultima junta que es va formar, i que molt amablement s'ha ofert a explicar-nos tota mena de details. «Sf, de sempre aquesta Festa de l'Escudella va tenir un objectiu totalment benefic. La petita junta passava per les cases que els do naven tota mena de viandes per poder condimentar l'escudella i, concretament, les cases de pages els oferien vi. Despres es passa va a preparar l'escudella, i d'aixo se n'encarregaven can Francisco, can Nuia, can Polaines de can Mas, can Rocasalbas, ca n'Enric Bai6, can Garrig6 i l'Hostal de la Rosa. I, es clar, totes aquestes cases co braven una pesseta en monedes de deu centims per la feina de fer l'escudella i per la llenya que s'havia necessitat. Havent acabat la preparaci6, la junta passava per les cases que abans he esmentat i

118

SANT FELIU DE GODINES

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

� ��

FESTES I TRADICIONS

recollia les calderes, que portaven a la plac;:a on el propietari o un en carregat les repartia a tots els po bres de la comarca del Valles ... Pero abans d'aixo, el senyor Rec tor les bene'ia i les tastava una a una, despres ja es podia repartir la desitjada escudella per a tot el qui la necessitesn. Vuit calderes es feien plenes fins a dalt, i tres d'elles es porta ven a I' Ajuntament de Sant Feliu pels pobres de la poblaci6, i no mes per a ells. D'aquesta manera podien gaudir per un dia tan sols d'una escudella feta especialment per a la seva fam, es clar, sem pre que l'anessin a buscar. Pero hi ha mes coses per a explicar, oi? «N'hi ha moltes d'anecdotes, pero el que recordo es la persona del pastor Mansoms, que certament vestia molt estrafolariament i que, a partir del diumenge de Carnestoltes, passejava pel poble acompanyat pel Gravat de can Tano, que portava una canya de la qual penjava una figa. Tota la quitxalla els empaitava de dalt a baix del poble. Tot aixo es feia fins el dimarts, dia que es repartia l'escu della a la plac;:a, tota plena de gent, on es ballaven les tTpiques gita nes i es feien tota mena de testes relacionades amb el Carnestol tes.» Ai les gitanes! Quina pena que s'hagin perdut! S'haurien de revifar aquestes ballades que fa tants anys que volten. Pero com sempre tot comenc;:a i tot acaba. I va arribar la fi de l'es cudella l'any 1922 o 1923. Per que? potser per les revoltes, guer res, malentesos entre els mateixos feliuans? Tot plegat fou una llas tima. 1979. Han transcorregut cinquanta-sis anys, noves gents, noves idees, pero les mateixes ganes de treballar de la gent que ens va precedir. Aquell dia ens vam reunir a can Talet i vam fer voltar el cap fins aconseguir una manera de poder revifar la tradici6 perduda en el temps per uns fets encara no aclarits. D'allT varen sortir mil idees,

XVII RONDA VALLESANA

119

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

FESTES I TRADICIONS

que garbellades totes ens varen portar a una conclusi6. Havfem de tornar a fer l'escudella, pero una nova escudella per un nou temps, l'Escudella del Pia de l'Os. Ara les coses no s6n com abans, i per sort ningu necessita d'aques ta escudella per poder deixar de passar gana, i per aixo s'ha convertit l'obra benefica en una bonica festa per a tot el poble, com sempre. Aquesta nova arrencada de la tradici6 ja porta set anys de vida, ja som a l'any 1985, i ens agradaria poder-ne comptar cent cinquanta. Pero aixo pot ser una mica dificil per a nosaltres, i per tant deixem el proper futur a les mans dels nostres fills, tan santfeliuencs com no saltres, perque puguin tenir lloc a la historia de l'Escudella i de Sant Feliu. Perque la historia es fa de mica en mica i entre tots nosaltres, i un poble es va fent amb molt de treball i amb una mica de moltes escudelles. Realment a tots ens agradaria que d'aquf cent cinquanta anys mes poguessim comptar ja tres-cents anys d'historia de l'Escudella a Sant Feliu. Tot depen de nosaltres. Nomes podem dir: Endavant! Extret de La Pinya, num. 20. NR. Actualment, el 1996, encara es celebra.

El correfoc del Follet i la Fantasma, de la llegenda a la festa PEP VALLCORBA COT

De testes, de foes i de correfocs n'hi ha, per fortuna, a molts in drets del nostre pafs. A Sant Feliu de Codines tenim el nostre corre foc del Follet i la Fantasma. Quan l'any 1981 la Conselleria de Cultura de la Generalitat va pu blicar un inventari de testes populars, la festa del Follet i la Fantas ma de Sant Feliu de Codines no hi era. I no hi era perque no hi podia ser. Encara no existia. S'estava gestant. Una coll a de joves del poble tot just en parlavem. Avui, 15 anys mes tard, es una de Jes testes mes emblematiques i mes esperades de la nostra Festa Major i, tranquil-lament, podrfem ensarronar a qualsevol visitant parlant-li d'una festa ancestral. De

1.20

SANT FELIU DE CODINES

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

FESTES I TRADICIONS

Una nil que alguns rond.ovcn varcn veure un animal quant tot just ells iraveuaven el tommt de ca n 'Enda!.

1 commt sense rep(>s diu que prompte els vo sortir un burro aixl, molt re•n)s com mai cap n'hem v1s1 aquf.

Pug<n tots a oav•II d'ell. Diu que el burro s'eslirava tan� que miranl-li l'eoquena ,ma Uarga scrp ..mblava.

Com que el bum, em El Follet, s'es1irava, aixO l!s ben clar. Qu1111 perdut, es varcn veutt. cs \latefl espavilar.

Saltant de cavall depres,a i fugint com van podtf. perquc aquella mala P"\'• min,u quc els volla fer:

E!ltimbar-los sens pielal a daltllbo.ix de! saltmt, que el• seus COMOS espeniva La Fancasm1 tOl cantant.

(Adapta'16 d'una a11ti.,a tfttrNda. 14,rlfeliut�, recnllrda I' a,ry 1890 pu Joort B. Mmnlwd}

SANT FELIU DE CODINES

XVII RONDA VALLESANA

"':,:, "rn "

.)'ti'' "-

� 1,

�

FESTA MAJOR

<',

0 :,:, OJ l>

121

FESTES I TRADICIONS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

fet, no l'enganyarTem pas del tot. Es una festa recent pero es, sense cap mena de dubte, una festa popular i tambe la podem qualificar de festa tradicional perque parteix d'un fons llegendari, d'un posit mTtic que s'arrela en el que podrTem anomenar el subconscient col·lectiu del nostre poble. Aquesta va ser la clau de la seva acceptaci6 un�ni me i entusiasta per part de tot el poble, grans i petits i, molt espe cialment, la gent jove. Una festa es fa per la voluntat d'un grup de gent que l'organitza pero nomes esdeve popular per la voluntat de tot un poble. Els darrers setanta i els primers vuitanta eren anys d'entusiasme col·lectiu. La gent volia sortir al carrer per expressar-se i afirmar-se a traves d'uns signes d'identitat propis. Tots volfem recuperar els nostres orTgens, la nostra cultura, les nostres arrels, i no pas amb un afany de recerca antropologica, sin6 amb una voluntat col·lectiva de futur. Les festes eren, doncs, un dels mares apropiats. Dins el cicle de les testes tradicionals de l'estiu, que va des de Sant Joan fins a les Mares de Deu Trobades, es a dir, des de les testes agrTcoles del batre fins a les veremes, les testes del foe te nen un paper important en la nostra tradici6 popular. Els follets, els focs-follets i tota una corrua de dracs i essers mitologics formen part de l'imaginari col·lectiu del nostre paTs. Tothom coincideix que l'origen dels nostres correfocs l'hem de cer car en antics cultes pagans mes o menys cristianitzats al llarg de la nostra historia. A l'epoca medieval trobem representacions que expressen l'en frontament entre el be i el mal. Sembla que les referencies historiques mes antigues les trobem en un cronica del casament de Ramon Berenguer IV i la princesa Pe ronella que ens parla d'una representaci6 feta durant l'apat, entre plat i plat -d'aquT ve que se'n diguin entremesos-, on intervenien dos grups de dansaires, un comandat per Llucifer i altres diables que presenten batalla contra el grup encap9alat per l'angel Sant Mi quel. Aquest tambe sembla ser l'origen de la festa de la Patum du rant la process6 de Corpus i altres balls de diables del Penedes, el Baix Camp i altres comarques catalanes. Al segle xiv, amb l'arribada de la p61vora entren els espetecs i co men9a l'artesania i la mtigia del foe. Des de llavors i fins els nostres

122

SANT FELIU DE GODINES

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

�.,

�

FESTES I TRADICIONI

dies, la poesia efimera dels castells de foes es convertelx en lHl"1 ,11 tivitat imprescindible en qualsevol festa estiuenca important. Cap al segle xv111, amb els corrents liberals, es va perdent el plun tejament teologic i moralista inicial d'aquestes representacions I t", va subratllant la idea de gresca i fins i tot de crftica social. La figure serafica de l'angel va desapareixent -es dona ja per suposada-, i es va substituint per una altra imatge de feminitat com la Diablessa, la Fantasma o be altres animals mes o menys fantastics, mes propi cis a la gresca cridanera, festiva i provocadora. La dansa al so dels timbals, de les gralles i dels espetecs del foe. La festa del foe es una expressi6 ritualitzada de follia, de ruptura de l'ordre establert, de somni col·lectiu. Es dins aquest mare historic de costums i tradicions on cal situar el nostre correfoc i tots els correfocs que van anar sorgint als anys setanta, any de represa cultural i polftica justament per aquestes idees d'afirmaci6, de reivindicaci6 festiva, de recuperaci6 de la nos tra identitat -allo que en Joan Maragall en deia les veus de la ter ra- i que avui anomenem cultura popular. Aquesta reflexi6 historica i sociologica segurament explica la crea ci6 i l'entusiasme del correfoc de Barcelona o de Sant Lloren9, per esmentar-ne dos de ben diferents instaurats durant aquells anys, pero no explica el perque del nostre correfoc singular, el perque del Follet i la Fantasma. La llegenda del Follet i la Fantasma es segurament una de les po ques llegendes autoctones del nostre poble. De fet, cap dels impor tants folkloristes que es van dedicar a recollir llegendes del Valles l'esmenten. Un bon dia, un grup de joves que venia euforic del correfoc de Bar celona, va decidir de fer un correfoc a Sant Feliu per la festa major, lligat a aquesta llegenda: «En un indret del mig del poble ja desaparegut, el torrent del Tura, hi havia un pont anomenat el pont del Follet, una cova, la cova del Follet, i un salt d'aigua anomenat el salt del Follet. La tradici6 oral explica que es tractava d'un burro acompanyat d'una fantasma que a les nits fosques d'hivern encisava la gent que trobava, els feia pujar a la seva gropa i, a mida que hi anava pujant gent, el burro s'anava allargant amb la inte'nci6 de carregar-ne el maxim per estimbar-los pel saltant del torrent. »

XVII RONDA VALLESANA

123

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

FESTES I TRADICIONS

dies, la poesia efimera dels castells de foes es converteix en una ac tivitat imprescindible en qualsevol festa estiuenca important. Cap al segle xv111, amb els corrents liberals, es va perdent el plan tejament teologic i moralista inicial d'aquestes representacions i es va subratllant la idea de gresca i fins i tot de critica social. La figura serafica de !'angel va desapareixent -es dona ja per suposada-, i es va substituint per una altra imatge de feminitat com la Diablessa, la Fantasma o be altres animals mes o menys fantastics, mes propi cis a la gresca cridanera, festiva i provocadora. La dansa al so dels timbals, de les gralles i dels espetecs del foe. La festa del foe es una expressi6 ritualitzada de follia, de ruptura de l'ordre establert, de somni col·lectiu. Es dins aquest mare historic de costums i tradicions on cal situar el nostre correfoc i tots els correfocs que van anar sorgint als anys setanta, any de represa cultural i politica justament per aquestes idees d'afirmaci6, de reivindicaci6 festiva, de recuperaci6 de la nos tra identitat -all6 que en Joan Maragall en deia les veus de la ter ra- i que avui anomenem cultura popular. Aquesta reflexi6 historica i sociologica segurament explica la crea ci6 i l'entusiasme del correfoc de Barcelona o de Sant Lloren<;:, per esmentar-ne dos de ben diferents instaurats durant aquells anys, per6 no explica el perque del nostre correfoc singular, el perque del Follet i la Fantasma. La llegenda del Follet i la Fantasma es segurament una de les po ques llegendes autoctones del nostre poble. De fet, cap dels impor tants folkloristes que es van dedicar a recollir llegendes del Valles l'esmenten. Un ban dia, un grup de joves que venia euforic del correfoc de Bar celona, va decidir de fer un correfoc a Sant Feliu per la festa major, lligat a aquesta llegenda: «En un indret del mig del poble ja desaparegut, el torrent del Tura, hi havia un pant anomenat el pont del Follet, una cova, la cova del Follet, i un salt d'aigua anomenat el salt del Follet. La tradici6 oral explica que es tractava d'un burro acompanyat d'una fantasma que a les nits fosques d'hivern encisava la gent que trobava, els feia pujar a la seva gropa i, a mida que hi anava pujant gent, el burro s'anava allargant amb la inte'nci6 de carregar-ne el maxim per estimbar-los pel saltant del torrent. »

XVII RONDA VALLESANA

123

FESTES I TRADICIONS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

La tradici6 oral coincideix amb les referencies literaries que trobem a l'obra de Joan B. Mumbru, un lletraferit aficionat i instal·lat dins el corrent romantic i costumista de l'epoca. Aquesta obra teatral d'un sol acte titulada Lo follet, editada a Barcelona el 1890, situa l'acci6 a Sant Feliu de Godines i representa una recreaci6 de la llegenda. Algu interpreta que aquesta llegenda es va crear o es va revitalit zar a mitjans del segle passat coincidint amb els torns de nit de Jes fabriques textils, tan importants a Sant Feliu, com una excusa per no haver de fer aquests torns. De ben segur, pero, que els orfgens ve nen de molt mes lluny. Els estudiosos de la cultura popular coincideixen que el follet es un esser arrelat en la nostra mitologia. Es parla, en general, d'un esser mes o menys malefic, invisible o molt dificil de veure. A les Illes se l'imaginen com una mena de dimoniet simpatic. A l'Emporda l'identifiquen amb una gallina una mica estrafolaria. Al Pia d'Urgell amb un gos una mica estrafet. I aquf, nosaltres el veiem com un burro. Fixem-nos que tots s6n animals domestics, animals propis de l'economia rural, tot i que a Sant Feliu de Pallarols, com explica en Joan Alcover, el defineixen d'una manera ben curiosa: «el follet no jau ni seu ni esta dret».

124

SANT FELIU DE GODINES

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

FESTES I TRADICIONS

Enlloc el veiem com un boc o com una serp, que s6n representa cions propies del diable, i aixo ens confirma que, tot i ser un esser malefic, no el podem relacionar directament amb el diable. Tothom pero, coincideix que actua de nits fent entremaliadures: fent sorolls estranys al corral, tirant grapats de terra a les olles, foradant els sacs de gra... Sembla pero, que te l'obligaci6 de tornar-ho a posar en ordre. Obligaci6 que no sabem d'on Ii ve, pero que podem intuir que Ii ve d'altes instancies, perque tradicionalment a pages es protegien de les malifetes del toilet ruixant-ho tot ben ruixat amb aigua beneita (al costat del sTmbol del foe sempre hi trobem el sTmbol de l'aigua). Per tant, podem concloure que el toilet no es normalment una figu ra malefica com Ii atribueix la llegenda del nostre poble. Mes aviat es un esser juganer i trapella. Joan Alcover fa referencia a una revista de Ripoll dels anys vint, on hi ha una definici6 del toilet que vol ser definitiva: «el toilet es una mena d'esperit a vegades inofensiu, a vegades dany6s, i que sem pre sol fer coses estranyes, com per exemple trenar la cua de Jes eu gues i de Jes vaques i, fins i tot, la cabellera d'alguna dona» (fixem nos amb el to misogin d'associar Jes besties amb Jes dones. «Quan es maligne, es fica a Jes corts o als corrals, mata algun cap de bes tiar i despres que ha fet el mal fuig amb tanta embranzida que aterra parets i alga teulades. Diuen que un bon antrdot es posar un plat de farina damunt la taula» (fixem-nos en l'antagonisme de la farina de color blanc, element vegetal que representa la bondat, fins i tot la di vinitat, contraposada al color negre, m6n animal, associat a la malig nitat). Aquesta versi6 mes perversa ja s'acosta una mica mes a la nostra llegenda local. Tanmateix, la confusi6 entre el follet i la fantasma, com dos es sers diferents o com dues manifestacions d'una mateixa for9a malig na, la trobem referenciada tambe en un tractat de Benejam Ciutat, citat tambe per Alcover Moll, on diu que: «les fantasmes s6n uns es sers sobrehumans que poden allargar-se i encongir-se tant com vo len». Aquesta referencia explica una mica la nostra llegenda. Tambe explica que a la comarca del Solsones consideren la fan tasma com a companya del toilet i solen anomenar plegats aquests dos essers fantastics: Totes aquestes caracterrstiques ajudarien a cristal·litzar la llegen da de casa nostra. Molts dels elements de la cultura popular s6n

XVII RONDA VALLESANA

125

FESTES I TRADICIONS

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

versions, recreacions i adaptacions d'elements d'altres indrets. Aquesta es, doncs, la nostra llegenda que un dia a l'any es fa visi ble en forma de festa. En un m6n cada vegada mes individualista, mes competitiu i tecni ficat, cada vegada mes allunyat dels ritmes vitals naturals, es impor tant recordar que hi ha altres m6ns encara que formin part del somni col·lectiu, de la magia, de la fantasia. Es important que un cop a l'any el misteri, la gresca i l'esperit festiu gratu'it envaeixin els car rers del nostre poble. Aquesta va ser la tasca que va endegar un grup de joves amb in tuici6 i amb voluntat de no renunciar a les antigues reminiscencies del nostre imaginari col·lectiu. Un salt cap al sentit de l'humor, un salt cap a la festa col·lectiva, un salt cap a la unitat de tot un poble, perque, sens dubte, s6n les festes populars un dels elements de cohesi6 mes importants en la vida d'un poble. Aquest es el salt del Follet i la Fantasma.

126

SANT FELIU DE CODINES

RONDALLES, LLEGENDES...

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

Rondalles, llegendes i poemes

L'os de la miisica JOSEP CASSART*

Com que els de Sant Feliu no hem pogut gaudir d'un sant autocton que a l'obrar un miracle fes que acudissin al poble de forma continua da pelegrins de tot arreu; ni tampoc tenim un politic prestigi6s que en sortir del Congres dels Diputats vingui a reposar a la seva torre, i faci que el poble estigui sempre atape'it de fotografs i nois de la premsa, i que tots els telenotfoies en vagin plens; ni tampoc tenim com a fill predilecte un afamat actor o actriu -protagonista de «culebrons», po so per cas- que vingui a passar els estius, i exercits de «bollicaos» envaeixin els carrers per demanar-li un autograf o una mirada. I com que per acabar-ho d'adobar ja fa temps qe varen desaparei xer la bolera, les dues sales de cinema, el club Pep i el Cep d'Or. I no hi ha piscina, ni les vint-i-una fonts d'abans, ni gaire aigua, i po ques voravies per passejar, ni l'Atracci6 de Forasters, ni el Marcel-lo di Forno, ni l'impagable doctor Robert que receptava amb delectan<;:a als seus pacients el clima i l'aire de Sant Feliu. Es per tot aixo que el nostre poble, del que sempre s'han cantat les excel-lencies com a lloc d'estiueig, ha perdut gran part del seu atractiu i s'ha tornat un poble vulgar de mitja muntanya. Aixo si, quedaran sempre en el record un grapat d'histories; l'anecdota divertida i a vegades cruel i punyent. Histories que encara avui corren de boca en boca, i que a l'inreves d'allo que Ii passa al poble, aquestes no perden mai actualitat. * Josep Cassart es autor dels llibres Inga, Esquena d'Ase i Nou rock catala.

El regal del tiet america JOSEP CASSART

No eren gaire aventurers, pero de tant en tant algu del poble es feia a la mar per anar a les Ameriques on, segons tenien entes, lliga-

XVII RONDA VALLESANA

127

RONDALLES, LLEGENDES...

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

ven els gossos amb llonganisses. Aixr doncs, en Bartomeu se'n va anar a !'Argentina on hi va aconse guir certa fortuna. Va treballar pri mer en una fabrica de teixits, No ve dad es Sudaca, i com q u e !'home era espavilat, al cap d'uns anys el feren encarregat d'aques ta empresa. Tant es aixr, que per Nadal acostumava a enviar, acom panyats d'una missiva, els precio sos paquets alimenticis als seus nebots del poble: «Queridos sobrinos y demas fa milia: Este afio me fueron bien las cosas, por lo que adjunto a la pre sente este pernil de cornigaucho de la Pampa... ». Els anys passaven, i gairebe Jes uniques noticies que rebia la famflia de l'oncle Bartomeu es limita ven a la nota que acompanyava sempre la cistella nadalenca. Era Nadal de l'any 1940, i quan els nebots ja havien perdut l'espe ran9a del present i buidaven el ventre de penes amb quatre rosegons de pa, algu truca a la porta. Era el carter que portava un paquet certifi cat. Al voltant de la taula s'afanyaren a desembolicar-lo. En sort, un pot i, curiosament, aquest cop no hi havia cap carta que l'acompanyes. -lQue deuen ser aquesta mena de p61vores?- va dir un dels ne bots. -Aixo es semola, lQUe no te n'adones, encantat? I aquell dia de Nadal varen dinar amb aquella semola, que si be era fina, no tenia gaire gust, i per aixo varen afegir for9a sal. El 28 de desembre del mateix any, els nebots rebien una carta de la vfdua d'en Bartomeu: «Queridos sobrinos, espero que hayais recibido la urna con las ce nizas de mi esposo, para que descansen en su pueblo natal com el dese6 siempre. En estos momentos tan dolorosos, viste, es preciso que juntos nos encomendemos al Altrsimo para el eterno reposo de su alma».

128

SANT FELIU DE CODINES

RONDALLES, LLEGENDES...

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

Sant Antoni glorios, ajunteu-los a tots dos JOSEP CASSART

La setmana dels barbuts s'acostava, i la confraria de menestrals havia acudit en pie a la rectoria per decidir, amb el vist-i-plau del rec tor, els actes d'aquells dies. El rector que se'ls havia escoltat fins aleshores, ara els mirava un a un, com el pastor que compta sense pressa el ramat. Si, com cada any hi eren tots, vaja, tots menys un... Pensar en aquella ovella esgarriada Ii produ'ia al mossen una angoi xa terrible, un no se que, perque el Fidel, abans d'ajuntar-se amb aquella dona, era una persona fon;:a cabal; tant es aixi que va ser molts anys el millor recaptador de la confraria i el membre mes antic. La terrible visi6 del diable de la luxuria encarnat en el cos i anima del pobre Fidel treien hores de son al rector, que sens dubte creia que aquell terbol assumpte desllu'i'a en gran part la festa de Sant An toni. -1Ja n'hi ha prou!- va exclamar. I el silenci, dins de la casa parro quial, es feu intensissim. Ara els menestrals esperaven que el pastor els retraies allo que cada any per aquelles dates els retreia, i a fe que el serm6 era sempre abusiu; pero noi, iQUi mana, mana! -Aneu a cercar el Fidel i di gueu-li de part meva que, si ell i aquella amb qui viu en el pecat de la earn es dignen a passar per l'esglesia i unir-se en sagrat matri moni d'una vegada per totes, el Sant, amb la seva benevolenc,:a in finita, ja els ho perdona tot. I mira, vulguis o no vulguis, els menestrals varen haver d'anar a llegir-li la cartilla al Fidel i a la pa renta. Vatua el m6n dolent, haver de fer entrar en ra6 una parella que els doblava en edat ... El Fidel tenia aleshores cinquanta anys, la Pura mes de quaranta-cinc.

XVII RONDA VALLESANA

129

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

RONDALLES, LLEGENDES...

-Fidel... be, nosaltres venfem... No voldrfem que pensessis que es cosa nostra, pero el rector... el rector diu que... vaja, que si tu i ella mireu de casar-vos, Sant Antoni us ho perdonara tot. Despres de deixar-ho anar, els menestrals esperaven que per boca d'en Fidel esclates una allau de blasfemies i improperis contra el pastor i les ovelles missatgeres, pero, al contrari, aquest va respon dre amb veu calida: -lAixf que el rector vol que ens casem? Oh, jCasar-se! Ja ens agradaria prou, a la Pura i a mi, pero... lQUi ens voldria a la nostra edat? Ara ens costaria molt, a nosaltres, trobar parella. I gentilment els va obrir la porta acomiadant-los, mes gentilment encara, i un cop va ser fora aquell ramat d'angelets de Deu, el Fidel se'n torna al catre per tal de continuar pecant amb la Pura.

Gaudeamus lgitus JOSEP CASSART

Donya Rosalia va exercir de mestra de les noies en aquells temps de postguerra miserable, i va suportar estoicament el pas de moltes generacions d'alumnes que Ii eren arrencades de classe en complir els dotze o els catorze anys. Sobretot, allo que mes preocupava a les famflies era que Donya Ro salia les ben ensenyes a brodar i cosir. Aixf les preparava per a la vi da -deien-, una vida en la que poc comptaven els anys d'escola; una vida que comenc;:ava amb el casori -a ser possible amb un he reu- i que continuava amb el viatge de noces, amb estada de tres dies en un hotel de Mallorca i inseminaci6 natural ininterrompuda. El destf final era el poble. Donar de mamar el nad6, sentir el xiulet de la sirena de la fabrica, deixar la canalla a cura de l'avia, sortir com un coet al carrer, i fer camf entre una muni6 de nuadores cap a la textil. Donya Rosalia, pero, s'entestava a fer aprendre a les noietes unes llic;:ons ben singulars: «Espana es nuestra patria y esta rodeada de agua por todas partes menos por una que es Francia»; ignorant que malgrat l'abundor d'aigua en un pafs amb mala planificaci6, allo ha via de dur-nos names un turisme «cutre» i d'obrellaunes. Tambe les feia aprendre que «las ninas bien educadas deben res peto a sus progenitores», insistint en el bon comportament i educaci6

130

SANT FELIU DE GODINES

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

q-,

�

RONDALLES, LLEGENDES...

que tota senyoreta ha de tenir, i que mai no pot descuidar, ni pel fet de ser de poble. Per tant calia que participessin en actes com ara l'elecci6 de la jove model, o l'homenatge a la vellesa. Fins que un dia qualsevol, una carta del Ministerio de Educaci6 y Ensenanza, relegava a Donya Rosalia a la categoria de jubilada, despres de cinquanta anys d'abnegada dedicaci6, essent-l'hi concedida una escarransida pensi6 que la va desencoratjar d'entornar-se'n a Corrientes, d'on era nadiua. D'enc;:a d'aquella tardor, Donya Rosalia es va anar ensopint, apa gant-se com la debil flama d'una llumineta, passejant sense rumb pels carrers, la mirada acotada i el desencTs en el rostre de qui es pera la mort amb resignaci6... Aix1 les coses, les Filles de Maria, mogudes per la compassi6, van voler ajudar l'anciana que en altres temps els deixa l'empremta de seguir pel cam, recte. Van decidir fer-Ii un regal, un llibre dedicat amb la signatura de les ex-alumnes, si fa no fa quasi totes les dones del poble. I, vet aqu1 que ja les tens anant casa per casa -Deu vos guard-. I les dones de la casa que prenen la ploma que els brinden les Filles de Maria i estampen en el llibre una rubrica tremolosa de cal·ligrafia pueril. La process6 de les Filles de Maria per les cases va durar una colla de dies. Per fi, nomes mancava la signatura de l'Antonieta que vivia amb el seu pare en una masia apartada del poble. Com que era lluny determinaren d'anar-hi el diumenge. El pare de I'Antonieta no estava gaire fet a rebre visites, i encara Ii feu menys gracia que un grapat de noies enriolades, com si en por tessin una de cap, demanessin insistentment per la seva filla. -L'Antonieta... lPer que la voleu, si es pot saber? -Dones... perque ha de signar en un llibre. L'home va escopir a terra proferint un jurament agargallat. Els di gue: -;D'aquesta casa no surt una firma que no passi per davant meu! -...pero... si nomes es tracta de signar el llibre que volem regalar a la mestra, Donya Rosalia. -Ah, haver comenc;:at per aquL Essent aix1 ja la crido. -jAntonieta! vine de seguida que aqu1 baix t'esperen. L'Antonieta es sufoca com si n'hagues fet alguna, quan veie tota la colla de noies a l'entrada de casa seva.

XVII RONDA VALLESANA

131

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

RONDALLES, LLEGENDES...

-lQue voleu de mi? -Voldriem que signessis el llibre que les ex-alumnes pensem regalar-li a Donya Rosalia. -Ai, 1pobre de mi!. .. si no la se fer jo la meva firma... El pare va elavar una rabiosa mirada a l'Antonieta i eseridassant-la va senteneiar: -1Eneantada dels eollons! lNO saps fer la teva firma? Dones poÂ sa-hi la meva.

Quatre poemes ANTONI COT I MAYOL

Petita mostra poetiea d'Antoni Cot i Mayol (Rellinars 1904 - Sant Feliu 1975), un poeta feliua que va viure i estimar aquestes eodines. Visio

Puig alt del Casal de Prat. Crestes fermes de Solanes. Pie de Sant Sadurni altiu. Serra llarga de Les Termes. Coll de Poses, prat ombriu. Sant Miquel penya-segat. Puig-graei6s, i El Berti que voltegeu Sant Feliu, -aquest poble tan joliuÂ Jo us voldria retenir per quan amb vista entelada no pogues gojar-me ja de tan bella humana ullada i estigues prest a marxar.

132

SANT FELIU DE GODINES

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

aJI �

RONDALLES, LLEGENDES...

Les Torres Sento en mi un enyor incert contemplant la gran masia, com una cosa que es perd en el temps i en llunyania, com de cosa encisadora, mig d'amor, mig d'amistat, com de casa acollidora que t'ofrenen vi daurat, una llesca d'alegria, un encaix de bon company, una dolc;:a galania i un desig de car afany. Des de Solanes Aquesta muntanya tan nostra, passeja pel poble la seva ombra, quan el sol se'n va a la pasta: Pujar-hi per arribar al cim, veient sempre el llevant de la Vila, i en certa manera facil d'assolir-la, es anant-hi pel camr de la masia del mateix nom, deixant-lo ades aquella no es veuria. Aleshores, costanejant -seguint veient-la- fins el collet que, banda i banda de roques cantelludes i calcinades, s'alcen unes al llevant i les altres al ponent... Hi ha una barrera de pins, d'un verd obscur que matisa els pinyers de to llampant. Ja en el bell mig del collet, albireu el paisatge de migjorn on s'hi esten fins el Maresme, el pla de Barcelona. Mes enc;:a i a fondalada contempleu Caldes i Plegamans, Palau i La Florida i mes enlla Ripollet, Montcada i Santa Coloma fins a la rat Ila del mar, per damunt de Badalona. Gireu-vos si us plau a tramuntana, de cara per on vinguereu i veu reu l'arquitectonic conjunt de la granja i gran masia «Fi Valles», que llinda amb el Moianes, i una serra de mig punt partint l'eix de la vila de Sant Feliu, que tanca la faixa costera des d'aquest seu repla al tiu, que enllac;:a plana i muntanya. Al centre del mig punt, Coll de Poses, l'ermita de Sant Climent, les masies del Flaquer i del Perer, ja molt enlla el castell de Sant Martr; sortint dels cims ja dits, «Puig d'Olena», que s'aboca per mirar pel

XVII RONDA VALLESANA

133

RONDALLES, LLEGENDES...

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

seu damunt, traspassant el Sant Miquel, el curs de la riera acT nai xent, foneticament sona «Tenes" en pero hi ha qui diu d'Atenes. Eni;a d'aquesta riera -i aquesta manera de dir ens ho fa pen sar- en el paratge cap al sot dit de •la mare morta" ens recorda l'oir al dir-ho «la mar morta", puix tambe diuen les «arroques" de les roques. Aixo de «la mar morta" ens ho pot induir la topografia, que des del lloc per on mirem, al decantar-nos seguint la serra que hem descrit, veiem com, els penya-segats de Sant Miquel, al nord, i del BertT, a l'est, seguint cap a Puig-graci6s, i retornant pels cims de Vall de Ros, nomes queda obert l'ample llit d'aquest sot, pel call de les gui xeres o forns de cali; i els cingles sobre la riera. Tanca el perTmetre descrit, no pas massa suament, la carena per la qual costaneja la carretera de Riells a la vila Feliuana, els cingles del Pare Usart i mes enlla els de Pregona. Tan llarga disgregaci6 no ens permet seguir escrivint tot allo que es tan bonic i que d'aquest lloc es veu. Deixem-ho doncs per un altre dia ja que per altra part, tambe el paper s'ha acabat. Sant Feliu de Codines, encis i serenor

Altra volta el neguit de la Ciutat; m'enterboleix, em cansa i m'aclapara. Al reces de nova estada he somniat un lloc de Sant Feliu, que no se on para. Despres he vist una llum crepusculada pel bell mig de finestra i portico i he sentit un cant de suau tonada, que m'ha donat ends i serenor. Un impuls no prou compres de poesia d'aquella que nomes surt algun dia; goig i ganes de viure... de cantar, i tambe... enyorani;a i gelosia, dels que van embrancant la llarga via, sense el desig d'un lloc per reposar.

134

SANT FELIU DE CODINES

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

RONDALLES, LLEGENDES...

Goigs de la Ronda: Sant Sadurni i Nostra Senyora de Lourdes

J> :ll X

c 0 J> :ll :ll rn

ï¿½

XVII RONDA VALLESANA

135

RONDALLES, LLEGENDES .•.

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

Goigs a Hahor de la

Verie de hourdes qalna l■at1e •• vue111 en !'Altar M1jor de l'l!agltele do s ..1 Joli& {SUFRAGANEA DI! CASTl!LLTERSOL)

P11:i1: ti eel tN t«mo 1 rom • hleh1• MlllllJ•; 0. /-""1'4-1, ut/N1hii.it, 11,p,ni ,,_,. .lof• f,�,,, tr.imm 'Al IAiti dl•dci, la flf•AIJ'I ilfYtdt)ol'111t1jl1it'tfH•, C:0111 •r&irh d• boBtrt:i;• Qlol♦ ale fflorl•lf -.vii, ™11: Terra pe� \'ot trtpilJado •o tlrotl llll fut.er u flor

°'s��!t,tut1uf.t. "'-"' c�t•1111t• n•tJle,14ent, t /b .fCIC ta tm.woc�.ldiia qLUlfl vostret Oablt ..,, I, rep liJH gola. f'lt•�l•da d"1tqn111 awrn -en tu 4ol�>t� n. IANrdl•, •tt:. lUI lat••· pnu.tlgk1u. llo< pe.r V,:1.• •nattf:lc-ttt, be'tetaal l'itf.lla mll,qft!H la ..hit mvll• Mn trol,at; V:otln I?1•l1t, fi; ftiltr-'41 ,itr 1.111 arntll liffllb h:,vor: tJ,. L,o,lrJ.,,, tic, A 1:1•,:t J11:n•, 141irl•. p-, fltol;tletcir• u1 lta11 dcl• tolil'ft11tJ• I• glri• PCJ'Qflt! •lpCIIII ll'tlfflJ1fti u1bht e�r•11,. htwfolf.a q-.e 11• V61. ,e.t>r.D tHor: 1.;e Lo,mu,. ek.

f�#ftl!C(J/dtn Ccmal/1110 flt41 IJ,j Ge,Ulrt.r Vir11ti.

Pe, Ja Vf.l'iNI l1oelif« I IHlllf dt11ra1 f�tlar mato,-; 1111b 1111• • 11141tre II C.pf>l'la .,i,, UwulrH1. fl dl-tt& de! cur t�iffl f'II no•1r• i11�1a1»Pr•1J1 ! JoJ• 4• !P'll2' vt1Jor: Dw l,,u,NI••• tK.. Aqlll vh1iire111 per lm•r•t--vt� i ■lc,w;sr di V4• coetl501; vlnd,_,. -.i1,1 a vl1ltaM•e>• •h1 fiWl'I• dt Catl•lltecaol, i ill& vtJn11 cl'e.tu tJlcontriul• vim:lnUI ounb6111wb .-ru fcrwr· (Nl<N,1-..,.f�f!•,:., Ot11tht tocu 1111amH, fl#tt..11, r,ie-r rotu ttnltl ,·etttflu tMru11tu alJ'll'lll• I ba11au, IM11110fu n()•tre• MH•I•: MHlitty•u f� ptdN1CGdii I •lc1ktlt1t1JU11tlJ1(•tlor: 0.1.oorMf,•lo, V4·rro I Min tlt1111tila, "11!.GflliUMti>I (I YltttLt t I• pQUi•• d• I• d.ta qrtt 61: I• font dt:1-.oltd; i amb 110.tta tc:rflcl• uJ:T•(I• c<1nertt11 al��: l>tt torirtiu, th:. Q11a11 J'1N.m 6111 •llflll arrlbAd1 doll la t1n11otu I del Jolor: /1r1 IA•Niu, M"1.u utt,,1'1'1°tl', llll'U'U p-.r to,/� foftJ tf•rnrw.

tJaudlarN 4ltt1ttWttilllt 11nl"'''" nu.1n®.

ORATIO /leits, ""' pu iJN#t4C:fllaJDrfl vttaent• CMt.-plirS�PI dlj!flJltll ,.1,,0 1110 h0ltil6c,tl11m ,,,.�pa,d,fl; ,1'.iipUai#01-Q"•CM.lollr,m.t:, ttt ,Ju�m Vlfli• of'l)MillCNltm ctlt�dlfttl. Nft'tlem lfftttl• •' ffltJX"'IA ca11uqJUJ-.u,t, P#r ,ut111df'm Clttt:,111111 JJdtNUNt/ll r,or,/!·111n. A,nf11. W.c•r• de h1 •••••..• l■Hptcl4 •• l'Al«art etl•huda et •Ii• 25 ·• J�i•J del'H)' 1N7 ,A•Pmc..-.la.1 A· M. O. (i.

., ., u

(/)

a: L,u a: a:

....;

136

SANT FELIU DE GODINES

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

RONDALLES, LLEGENDES...

L'ermita de Sant Sadurni PEP CASAS I PERMANYER

La llegenda que us escric avui no es pas de la Maria de Bell-lloc; me la va explicar, quan jo era petit, la meva besavia Maria a la vora del foe. La padrina, que Ii deiem els de casa. Explicava la padrina que al casalot enrunat que hi ha al costat de la capella de Sant SadurnT de Gallifa hi havia viscut un ermita. Cada any, el dia 29 de novembre, per la festa del sant, gent de to ta la contrada hi pujava a l'aplec. N'hi havia de Gallifa, de Sant Feliu, de Castellten;:ol... A l'hora convinguda els feligresos entraven a o'ir missa, i s'havien de gratar les butxaques quan passaven la bacina. El «clinc» que feien les monedes contrastava amb el «nang» de la campana que no parava de repicar en tot el matT. I despres un bon apat de pa i cansalada a la brasa i un bon xerric d'un vi encara novell. Fins alguna vegada s'hi van fer ballades, amb uns musics que, despres de tanta pujada, gairebe no podien bufar. Pero arribant a l'hora foscana, tothom se'n tornava muntanya avail, cap a casa. Dalt del cim names hi quedava, fent companyia a la imatge del sant, el bon ermita. Llavors arribava el moment de comptar la recaptaci6 de les almoi nes. L'ermita era bondad6s i se les repartia amb Sant SadurnT, enca ra que d'una manera ben peculiar; al cap i a la fi era pel sant per qui havien donat els feligresos... 1 pero qui ho necessitava era l'ermita! -Sant SadurnT, un per a tu, un per a mi, un per a tu, un per a mi. .. - anava repetint l'ermita, mentre posava la part que correspo nia al sant sobre l'altar, i la seva part en una bossa que duia lligada al cintur6. Quan acabava la repartici6 i la bacina era ben buida, com que veia l'ermita que el sant no havia tocat ni un ral dels de sobre l'altar, ell els tornava a agafar tots i sense tocar els diners que ja tenia guar dats a la bossa, resava: -Sant SadurnT, 1tornem a repartir! un per a tu, un per a mi, un per a tu, un per a mi... I aquesta mateixa operaci6 la repetia tres o quatre vegades, fins que quedaven ben pocs diners destinats al culte del sant i a la con servaci6 de la capella, mentre que l'ermita s'embutxacava bona part de la recaptaci6.

XVII RONDA VALLESANA

137

RONDALLES, LLEGENDES ...

VIDA CULTURAL I ASSOCIATIVA

/\. r. 0, - 3463 · s. FELIU f)E r ')IW .S. .Sadurnl v l,1 Roca de 6alnla

f _,

Sant Sadurni i masla de la Roca

La padrina no em va explicar mai quina va ser la fi d'aquell espavi lat ermita de Sant Sadurnr, pero prou que podem imaginar-nos-ho, puix no hi ha cap llegenda popular que no acabi castigant amb l'ira de Deu tot aquell qui gosi atemptar contra els sants o d'altres forces celestials. Potser us preguntareu, com jo, com es que una esglesia constru·i da fa mes de mil anys s'aguanti dreta i ferma i, just al costat, una construcci6 (la casa de l'ermita) feta molts segles mes tard estigui totalment en runes. 0 potser es que hi enteneu molt, i em direu que la noblesa de les pedres del romanic es mol mes forta que no pas les miserables construccions del segle xv11. Potser sr, pero ... lQUi sap? Extret de La Pinya, num. 28.

138

SANT FELIU DE CODINES

'Q,D

i.. Â·JS-

• '

XVII RONDA VALLESANA

BIBLIOGRAFIA

Bibliografia

Llibres

BADO y Posas, Lufs. De Barcelona a Sant Miquel de/ Fay. Barcelona: 1975. BADIA i Moret, Josep. La baronia de Montbui. Santa Eulalia de Ronga na: lmpremta Galobart, 1968. BALLART, J. i VILLANUEVA, J. Resum de la historia de Ca/des de Montbui. Caldes de Montbui: 1981. BUSTAMANTE, M; GARRIGA, M. Materials i jaciments arqueo/ogics de/ Mu seu de Sant Feliu de Godines. Sant Feliu de Godines: 1988. BALAGUER i Cirera, Vfctor. Una expedici6n a San Miguel def Fay. Barce lona: lmpremta A. Brusi, 1850. BARBANY, Carme. L'administraci6 de justicia a la Baronia de Montbui (s. xv1-xv11). Volum I. Granollers: Museu de Granollers, 1987. CARRERAS, lvanna. La poblaci6 i el poblament al Valles Occidental. La Garriga: Area de Geografia del Museu de Granollers, Contrapunt, 1990. CASAS, Josep. Historia de Sant Feliu en contes. Sant Feliu de Godines: La Pinya, 1985. CASSART, Josep. Esquena d'ase. Moia: Editorial Raima, 1989. CR0Ix, Abad Nicole de la. Geografia rural de Espana. Madrid: 1979. FARN�S, Sebastia. Paremio/ogia catalana comparada I (proverbis i refranys catalans). Barcelona: Columna, 1992. GOMIS, Cels. Geografia General de Catalunya. Provincia de Barcelona. Barcelona: 1906. Gran Encic/opedia Catalana. 2a edici6. Barcelona: GEC, 1986. Gula de Sant Feliu de Codinas, industrial, comercial, profesional. Granollers: SADAL, 197 4. La zona def Moianes. Ca/des de Monbui y su zona de influencia. Di namica i perspectiva de/ Valles. Volum 5. Sabadell: Caja de Ahorros de Sabadell, 1969. L6PEZ CoRrno, Joan. Montseny. Barcelona: Montblanc, Martin, CEC, 1989-1990. 2 volums.

XVII RONDA VALLESANA

141

• .

BIBLIOGRAFIA

SANT FELIU DE GODINES

MADOZ, Pascual. Diccionario geografico-estadfstico-hist6rico de Espa na y sus posesiones en ultramar. Cataluna. Barcelona: Curial, 1985. 2 volums. [Edici6 facsTmil] [Original publicat a Madrid el

1845]

MADURELL, Josep Maria. La consueta de la parroquia de Sant Feliu de Godines de 1756. Barcelona: Balmesiana, 1967. MASPONS LAsRos, Francese. Tradicions def Valles. Barcelona: Barcino, 1952. MONBRO, Joan 8. Lo fol/et: pessa en un acte y en vers. Barcelona: Ti pografia de Josep Cunill, 1890. PALMA DE MALLORCA, Andres de. Historia de la Villa de San Felio de Go dines. Datos y referencias. Barcelona: Bayer hermanos, 1946. Patronato instituido par D. Jose Umbert Ventura en la villa de Sant Feliu de Godines. Granollers: lmpremta de F. Cucurella, 1928. PLANTADA, Jordi. Unidad polrtica de la Baronfa de Monbuy. Pleito por la independencia de la Villa de San Felio de Codinas. Sig/a xv11. Ma drid: Editorial Prensa Espanola, 1971. PLANTADA, Jordi. El derecho nobiliario hist6rico en las Consejos de Ca taluna. Ordenanzas y privilegios de la Baronra de Montbui. Ma drid: 1960 (?). Travessia def Valles Occidental, 2. Selecci6n de itinerarios graficos. Granollers: Editorial Alpina, 1960 (?). VALDELOMAR, Marques de (Jorge Plantada y Aznar). Unidad polrtica mu nicipal de la Baronra de Montbuy. Madrid: 1971. ZAMORA, Francisco de. Diario de las viajes hechos en Cataluna. Barce lona: Curial, 1973. «Sant Feliu de Godines». Les guies: De la val/ def Tenes a Castel/cir. El 9 Nou. «Sant Feliu de Godines». Poblacions def Valles Oriental. Consell Co marcal del Valles Oriental. Revistes La Pinya. La revista de Sant Feliu i Gingles de Bertr. Sant Feliu de Go dines: Associaci6 Cultural Endavant Sant Feliu. Articles «Actividades arqueol6gicas de los santfeliuenses». Valles. Numero 1194. Granollers: Gener 1965.

142

SANT FELIU DE GODINES

• .

XVII RONDA VALLESANA

BIBLIOGRAFIA

«Parte IV. Corregimiento de Matar6». Atlante Espanol o Descripci6n General de todo el Reyno de Espana. Toma VII. Principado de Cataluna. Madrid: lmpremta Hilario Santos Alonso, 1783. [Edi ci6 facsimil. Matar6: lmpremta Minerva, Caja de Ahorros de Ma tar6, 1968) «Castell de Montbui. La vall». Ronsana. Numero 34-35. Santa Eulalia de Ronc;:ana: Novembre, 1971. COMAS, Pere. «Pobles del Valles: Sant Feliu de Codines». Pla9a Gran. Numero 346. Granollers: 6 de febrer de 1986. Cor I MAYOL, Antoni. «Historia santfelicense y prehistoria». Programa Festa Major. Sant Feliu de Codines: 1964. DANTI, Jaume. «Notes sobre la Baronia de Monbui als segles xvi i xv11». Anuari local. Numero 17. Santa Eulalia de Ronc;:ana: 25 de juliol de 1979. - «Els privilegis i ordinacions de la baronia de Montbui». Anuari lo cal. Numero 18. Santa Eulalia de Ronc;:ana: 25 de juliol de 1979. - «Notes historiques: Baronia de Monbui, s. xv111». Ronsana. Numero 101. Santa Eulalia de Ronc;:ana: Gener 1980. - «Notes historiques: Carrecs o oficis de la Baronia de Montbui». Ronsana. Numero 102. Santa Eulalia de Ronc;:ana: Marc;: 1980. - «Notes historiques: L'arxiu de la Baronia». Ronsana. Numero 103. Santa Eulalia de Ronc;:ana: Maig 1980. - «Notes historiques: Els capbreus". Ronsana. Numero 104. Santa Eulalia de Ronc;:ana: Julio! 1980. - «Notes historiques: La propietat de la terra a la Baronia de Montbui». Ronsana. Numero 110. Santa Eulalia de Ronc;:ana: Octubre 1981. - «Notes historiques: El Castell de Montbui». Ronsana. Numero 111. Santa Eulalia de Ronc;:ana: Gener 1982. - «Notes historiques: Els moments cabdals de la nostra historia». Ronsana. Numero 113. Santa Eulalia de Rorn;ana: Maig 1982. - «Notes historiques: La historia es repeteix». Ronsana. Numero 114. Santa Eulalia de Ronc;:ana: Julio! 1982. - «Notes historiques: Relacions entre el monestir de Sant Miquel del Fai i la Baronia de Montbui". Ronsana. Numero 120. Santa Eulalia de Ronc;:ana: Octubre 1983. - «Els sistemes electorals a la Baronia de Monbui». Anuari local. Numero 21. Santa Eulalia de Ronc;:ana: 25 de juliol de 1983.

XVII RONDA VALLESANA

143

• .

BIBLIOGRAFIA

SANT FELIU DE GODINES

- «Notes historiques: La desamortitzaci6 eclesiastica a la Baronia de Montbui». Anuari local. Numero 22. Santa Eulalia de Ronc,:a na: 25 de juliol de 1986. - «Notes historiques: El terme de la Baronia de Montbui vist pels viatgers». Ronsana. Numero 134. Santa Eulalia de Ronc,:ana: Agost 1986. JULIANO, Dolors. «Analisi estructural d'un sistema de romiatges al Valles (Romeries). Quaderns de l'lnstitut Catala d'Antropologia. Numero 2. Barcelona: Novembre 1980. «Les Fonts de Sant Feliu». Valles. Numero 1194. Granollers: Gener 1965-. PLADEVALL, Antoni. «Sant Feliu de Godines». Gran Geografia ·comarcal de Catalunya. Volum 6. Barcelona: Gran Enciclopedia Catalana, 1982.

ROVIRA, Salvador. «La alzina afectada». Programa Festa Major. Sant Feliu de Godines: 1979. «Sant Feliu de Godines». Valles. Numero 1194. Granollers: Gener 1965. VALLRIBERA Pu1G, Pere. «Manca d'aigua». Ronsana. Numero 134. Santa Eulalia de Ronc,:ana: Agost 1986.

144

SANT FELIU DE GODINES

ďż˝1111 ues sabadell

Escanejat i editat per Jordi Xicola-2019

RONDA VALLESANA XVII [1996] Sant Feliu de Codines