Page 1

4 / La contra L’ENTREVISTA

Diari de Prada / Dijous, 22 d’agost del 2013

Manel Plana Senador i professor de la Universitat de Lleida

«Hi ha massa pagesos de sofà que viuen de la PAC»

C

om podria afectar al sector agroalimentari un possible boicot espanyol com a resposta al procés d’independència? El cava és el cas més recurrent. És un producte transformat amb un alt valor afegit i que té una certa perdurabilitat en el temps, i els productors, dins els escenaris de planificació, ja hi han comptabilitzat la possibilitat que vingui algun boicot per qualsevol tipus de raó, tot i que no tingui cap tipus de relació amb el seu món. Per tant, l’amenaça d’una possibilitat de boicot per part de consumidors de l’estat espanyol els ha fet fixar els seus objectius de venda en altres contrades. En una Catalunya independent, quin paper tindria l’agricultura com a sector econòmic? Tenim possibilitats de convertir-nos en un gran clúster agroalimentari europeu? S’està treballant més i millor en el sector vitivinícola i es fan accions de promoció i posicionament del nostre producte a nivell internacional. Com a consumidors hem de “fer una mica el francès”, això vol dir que si tenim producte de casa nostra, prioritzem-lo, siguem proactius, i si no hi ha vins de casa nostra en alguna botiga o en algun restaurant, demanem-los. Qui mana, en teoria, és el client. Els contraris a la independència difonen l’amenaça que els pagesos catalans quedarien totalment exclo-

Manel Plana, senador de CiU per Lleida i professor d’empresa a la Universitat de Lleida, imparteix avui laconferència Catalunya-Espanya-Europa. Agricultura i potencialitats econòmiques de Catalunya.

sos d’ajudes europees perquè Catalunya quedaria expulsada de la Unió Europea. Aquesta qüestió preocupa els pagesos catalans? Certament, l’amenaça va causar una certa inquietud, però si l’argument que tenen els contraris a l’autodeterminació és aquest, el de la por i el de les pèrdues, hi ha molts altres arguments que justifiquen que els pagesos catalans viurien millor amb un estat propi. Malauradament, quan hi ha la conferència sectorial d’agricultura a Brussel·les, tot i que Catalunya té competències exclusives en aquesta matèria, l’Estat espanyol ens les nega descaradament. Són justes, les polítiques vinculades a la PAC? Veient la proposta de la futura PAC i la reducció mínima del pressupost de la UE, es manté l’aposta estratègica. Però calen més polítiques vinculades a favor d’aquells que

Redacció: Joaquim Vilarnau i Gemma Aguilera. Fotografia: Josep M. Montaner. Maquetació: Clara Tobeña i Maria Girona. Assesorament informàtic: www.catux.org

exerceixen l’activitat agrària de veritat i no als “pagesos de sofà”. Hi ha massa pagesos d’aquesta mena que viuen de la PAC. I aquesta és una de les mancances de la nova PAC, que no estableix qui pot ser considerat pagès actiu. La Catalunya més rural s’enfronta a una despoblació prou accelerada? Calen ajudes i facilitats administratives, en aquest cas? La gent del rere-país sempre hem cregut que cal que Catalunya sigui un país vertebrat territorialment i econòmicament. Però el projecte econòmic no és viable sense que una part important del valor afegit que es genera des de l’agroalimentació es reparteixi més acuradament, que, dins la cadena de valor dels productes agraris i ramaders, els productors hi tinguin una participació més important.

LLETRES Josep Maria Llompart (Palma, 1925-1993), poeta, traductor i activista cultural, va ser president de l’Obra Cultural Balear i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. L’any 1982 va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Va participar a la Universitat Catalana d’Estiu en més d’una ocasió.La seva obra poètica, de gran intensitat i qualitat, gira entorn dels grans eixos temàtics de l’Amor, la Mort i la Pàtria. A més a més, Josep Maria Llompart destaca com a traductor poètic, principalment de poesia galaicoportuguesa, i també com a assagista literari i civil.

Lloança al pare de Rovelló

De matí nasqué l’amor De matí nasqué l’amor i es moria a l’horabaixa, ales de corb en el vent el cel morat endolaven. Una vida, dues vides, s’ajuntaven a trenc d’alba, el migdia les marceix, el ponent les separava. Cavaller de cor gentil ha travessat la muntanya, per l’alt camí de l’amor la mort li segueix les passes. Alba, migdia, ponent, uns ulls que s’obren i es tanquen. Quan la mort arribarà, la fulla caurà de l’arbre. No serà teu l’estel d’or ni la lluna congelada, iràs i no tornaràs mai més a la font de l’alba. De matí nasqué l’amor i es moria a l’horabaixa. (D’Urbanitat i cortesia)

Gemma Aguilera Edita: Equip de premsa de la Universitat Catalana d’Estiu. Diari de Prada compta amb el suport de l’Ens de Comunicació Associativa.

Josep Vallverdú amb la imatge que la televisió va fer del seu personatge més famós, Rovelló.

L

a Universitat Catalana d’Estiu ret homenatge aquest matí a l’escriptor Francesc Vallverdú, creador, entre molts altres personatges, del cèlebre gosset Rovelló, que va donar lloc a una sèrie de dibuixos animats a la televisió. Aquest any, Josep Vallverdú ha complert 90 anys i per commemorar-ho, l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) duu a terme un cicle de conferències titulat Josep Vallverdú,

passeig d’aniversari, que vol fer arribar la seva obra i la seva figura arreu dels Països Catalans. Tot i que es tracta d’un escriptor amb obra extensa que toca diversos àmbits (narració, poesia, teatre, traduccions...), els reconeixements li han arribat sobretot pels seus llibres tant per al públic infantil com per al juvenil. A banda de Rovelló (1969), en la seva obra també destaquen

Trampa sota les aigües (1965), En Roc drapaire (1971), En Mir, l’esquirol (1978) i L’alcalde Ferrovell (1981) entre d’altres. A l’acte d’homenatge d’aquest migdia a Prada hi participaran Joan Reñé (president de la Diputació de Lleida), Jordi Sales (president de l’Universitat Catalana d’Estiu) i Josep Maria Aloy (filòleg), a més del propi Josep Vallverdú.

De la batalla de Muret al 2014

L

’últim gran acte de l’UCE, just abans de la cloenda, duu per títol La qüestió occitana. Als 800 anys de la batalla de Muret. En aquesta batalla hi va morir el rei Pere el Catòlic i va suposar la fi de l’expansió catalana a Occitània i el principi de la dominació francesa d’aquell territori. En l’acte d’avui, el professor d’història medieval a la Universitat de Barcelona, Antoni Riera, parlarà d’aquesta batalla i les implicacions que va comportar, mentre que Jaume Figueras, coordinador del curs de formació cultural dedicat a Occitània, mirarà el futur. “Plantejaré com hauran de ser les relacions entre la Catalunya independent i les regions occitanes i quin és el camp que ens queda per córrer plegats, conscients que estem en moments diferents dels nostres camins nacionals”.

L’UCE AL DIA De 9 a 12 ECONOMIA i empresa per a interpretar el futur econòmic de Catalunya, Espanya i Europa —Agricultura i potencialitats econòmiques de Catalunya. PENSAMENT. Els filòsofs en la política catalana. HISTÒRIA. El poble, la nació i la política: Catalunya i el catalanisme en el marc europeu del segle XX. Projectes nacionals de resistència (fins a l’Assemblea de Catalunya) — La via estatutària: realitzacions i limitacions. LLENGUA. Cent anys de les Normes Ortogràfiques — Quina política lingüística per a la Catalunya independent? MÚSICA. Verdi, una perspectiva en el seu bicentenari. ART. Antoni Gaudí: natura i arquitectura — De Miró a Tàpies. El paisatge avantguardista.SEMINARIS D’INVESTIGACIÓ. Vicent Andrés Estellés — Els discursos polítics sobre la identitat territorial al País Valencià. El debat sobre el marc nacional. CURSOS DE FORMACIÓ CULTURAL. «Catalunya Nord: llengua i repúbliques francesa i catalana»Catalunya mirant cap al sud: llengua, identitat — Iniciació a la llengua.Llengua catalana.— Curs de llenguatge i gramàtica — «La transició nacional del Principat de Catalunya i la percepció des dels altres territoris» País Valencià — Iniciació a la cultura occitana. 800 anys de la batalla de Muret. L’imaginari albigeista en la literatura occitana moderna — L’occità, llengua oficial al Principat de Catalunya. A les 12 ACTES I COMMEMORACIONS. Homenatge a Josep Vallverdú, als noranta anys. A les 3 ECONOMIA. Catalunya – Espanya – Europa. Agricultura i potencialitats econòmiques de Catalunya. PENSAMENT. Els filòsofs en la política catalana. HISTÒRIA. Nacionalisme i independentisme a Catalunya al segle XXI. MÚSICA. Wagner a Catalunya. ART. Conclusions del curs. A les 4 TALLERS. Fotografia digital — Sardanes— Dansa — Cançons populars — Esports — Muntanyisme. JORNADES. «Arrels i futur de la república catalana. Reflexions des de l’esquerra nacional». FÒRUM OBERT. Territorialitat i Països Catalans en el context actual. A les 5 FÒRUM OBERT Presentació del Manifest pel Dret a Decidir al País Valencià. A 2/4 de 6 ACTES I COMMEMORACIONS. La qüestió occitana. Als 800 anys de la batalla de Muret. A 1 /4 de 7 ACTES I COMMEMORACIONS. Cloenda. De 9 a 11 ESPECTACLES. L’Agram — Crescendo.


2 / Viu l’UCE

Diari de Prada / Dijous, 22 d’agost del 2013

Un poeta del poble

V

icent Andrés Estellés, un dels poetes catalans moderns més influents i reconeguts, va morir el 1993, fa vint anys. Els actes de record a la seva obra i la seva figura s’han multiplicat i l’UCE li ha dedicat un dels seus actes centrals i uns cursos. “Estellés és el poeta de la vida quotidiana i del compromís cívic i polític. Un poeta compromès, especialment de manera pública, a partir de l’any 70. Però també el del goig de viure i del goig de fornicar” explica Josep Guia, coordinador del curs Vicent Andrés Estellés, el gran poeta valencià en llengua catalana del segle XX. Segons Guia, un altre dels grans valors d’Estellés és el

vocabulari que fa servir, molt ric i extens. “Té un allau de català comparable al Segarra, que va ser una de les seves primeres lectures. Segarra i Estellés tenen una quantitat inesgotable de lèxic i d’expressions que no es troben en gaires poetes més. Això fa d’ell un dels grans poetes catalans del segle XX.” Guia recorda que Estellés va venir a la Universitat Catalana d’Estiu el 1990: “Sí. Va venir l’any 90. Se li va fer un homenatge tres anys abans de la seva mort; va venir amb la seva dona Isabel i també hi havia el David Rosenthal, el primer traductor de Tirant lo Blanc a l’anglès. La seva dona sempre l’acompanyava. Ell n’estava molt enamorat, tot i que es mirava les turistes.

DIUEN... Però ell i Isabel van ser uns gran amants. De fet, el poema Els amants parla d’ells dos. Isabel era una dona molt bonica, que quan era jove estava de molt bon veure i Estellés n’estava molt enamorat”. Es dóna la circumstància que Vicent Andrés Estellés ha tingut tres homenatges a Prada: el de l’any 90, el que li van fer a ell i a Josep M. Llompart quan van morir l’any 1993, i el d’enguany. L’obra del poeta de Burjassot es troba en fase de catalogació i Jordi Oviedo, un dels professors que ha participat al curs a l’UCE hi està treballant. “Encara hi ha coses inèdites que es poden publicar. O sigui que tindrem coses noves d’Estellés. Segur”, conclou Josep Guia.

Jaume Lladó

TIRALLONGA

EL MOMENT INSTAGRAM

@Melicdelpinell Molt interessats per la cuina a la jornada algueresa que s’ha celebrat a #ucestiu @maiolroger Ara resultarà que a la UCE es treballa i tot “@UCE_CAT: Parant l’orella i teclejant alhora @Rocabatista @UCE_CAT: “Le gouvernement catalan doit communiquer avec les médias français, et il doit le faire en français.” @BetonaComin “La #ViaCatalana té una significació política a curt, mitjà i llarg termini per Catalunya” ha dit @ferranmascarell a la @ uce_cat Podeu seguir-nos a: Twitter: @uce_cat Facebook: Universitat Catalana d’Estiu Instagram: uce_cat Flickr: Uce Prada Campanya internacional internacional Campanya

El catedràtic d’història contemporània de la UB Jordi Casassas, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, el president de l’UCE, Jordi Sales, el conseller de Justícia, Germà Gordó, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, i el secretari de l’UCE, Joan Maluquer, abans de participar en la commemoració del centenari de la Mancomunitat.

Diari de Prada / Dijous, 22 d’agost del 2013

La International Comission of European Citizens, creada pels moviments escocesos, flamencs i catalans, impulsa una recollida de signatures perquè les institucions europees expressin formalment la seva defensa dels drets universals, entre els quals hi ha el dret d’autodeterminació. Podeu sumar-vos a la campanya a través del web www.europeancitizensdecide.eu

Us ha agradat aquesta imatge? Si la voleu comentar, ho podeu fer a l’Instagram uce_cat

Viu l’UCE / 3

La clau exportadora Una de les amenaces que arriben de Madrid sobre la independència és la ruïna econòmica que patirien les empreses catalanes, castigades per un gran boicot espanyol. Si bé és cert que el mercat espanyol encara té un pes important en els balanços econòmics de les empreses catalanes, les exportacions constitueixen el gruix dels ingressos de les pimes de Catalunya. El 70% de les empreses catalanes fan negoci a l’exterior, i aquesta internacionalització és una de les claus que garantiran la viabilitat del teixit empresarial en un estat català. L’UCE ha dedicat el cicle Cincuanta preguntes d’economia i empresa per in-

terpretar el futur econòmic a analitzar les eines que tenen les empreses per competir en uns mercats internacionals no intervinguts ni regulats pel sector públic. Entre d’altres qüestions, s’ha analitzat el concepte de competitivitat polièdrica, condicionada per factors econòmics, institucionals, culturals, polítics i econòmics. Durant el curs, els alumnes han pogut analitzar les transformacions econòmiques, financeres i empresarials que afronten les companyies catalanes que operen en el mercat global, però que sovint es troben molt limitades per les regles de joc que imposa l’Estat espanyol en el mercat interior.

La llengua a la Universitat La Xarxa Vives d’Universitats, que agrupa 29 centres dels Països Catalans, ha presentat a Prada el resultat del seu Pla de Política Lingüística. La voluntat de la Xarxa és que els serveis lingüístics de les seves universitats donin les solucions estàndards quan se’ls plantegin conflictes similars

i defugin les solucions pròpies del dialecte. També han presentat el primer MOOC en català (s’hi pot accedir a través de www.vives.org) i un manual d’estil universitari de textos en anglès. Finalment, han avançat les dades disponibles d’un informe sobre usos lingüístics en la docència a les universitats.

Carles Cortés i Ignasi Casadesús, de la Xarxa Vives

MÚSICAl L’Agram

Crescendo

L’Agram és un grup nordcatalà de llarga trajectòria. Les seves primeres actuacions són de l’any 1975. D’aleshores ençà, han publicat un bon nombre de discos i compactes, han variat de formació però s’han mantingut fidels a una manera de fer. Folk en català que beu tant de referents internacionals com de la pròpia tradició.

Després de mostrar la seva música a diferents pobles del Conflent, Crescendo torna a l’UCE com té per costum de fer cada any. No es tracta només d’escoltar la música sinó de deixar-se anar ballant. El repertori tradicional de Joan Miquel Paraire i Ramon Gual, té el gust i el ritme de les cançons i els balls del nord de les Alberes.

9 del vespre Plaça de la vila

11 de la nit Plaça de la vila

El conjunt musical L’Agram actuarà aquesta nit a la plaça de la vila.

Diari de Prada 22/08/2013  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you