EXPOSICIÓ I CATÀLEG
Cu Si Mn, Aliatges aleatoris Del 6 de juliol al 27 de juliol de 2016 Coordinació Sebastià Goday i Anna Presas Agraïments Joan Valle i Enric Teixidó
Som CuSiMn,… Som projectes, idees, treball i resultats, som la combinació de diferents estats mentals i físics plasmats en escultura. Som una confluència de diverses maneres de concebre la creació amb bronze. Un aliatge que es barreja en la seva deguda proporció de visions, vivències i sentiments. Aliats que batallen per a cohesionar aprenentatge i resultat artístic. Som incapaços de parlar de fosa sense entendre el que és un aliatge i, en aquesta ocasió, és impossible explicar aquesta experiència sense entendre el que significa l’aliança entre els elements que conformen aquest grup d’estudiants i docents. Som elements que respiren,… … inhalen,… pateixen, … exhalen,… comparteixen, … inhalen,… interioritzen, … exhalen,… experimenten, … inhalen,… reflexionen, … exhalen,… construeixen, … inhalen,… destrueixen, … exhalen,… tornen a construir, … inhalen,… fusionen, … exhalen… fonen, Som persones que bateguem enèrgicament per la nostra passió,… l’escultura. Som aliatges que es converteixen en intenses experiències.
Enric Teixidó Simó
LAIA AZORÍN
Mirades que es creuen... Ulls que es multipliquen per a poder connectar amb el món i reproduir tot allò que veuen. L’ull atrapa, però també retorna allò atrapat... L’espectador ja no és només espectador, és també l’obra en sí. Es creuen tantes mirades a totes bandes... Però ja no se sap ni d’on venen. Algunes estan ocultes però existeixen; observen, vigilen... Els ulls penetren amb mirades inhertes que envolten en una atmosfera que envesteix.
LOLA COFAN
PUNT DE VISTA -Quan una matèria viva es podreix fa una olor pestilent, s’arruga, es panseix, fins arribar a ser fastigosa. -Quan una matèria viva es podreix esdevé matèria plàstica que es pot resignificar i produir una experiència estètica.
NÚRIA CUESTA
La pressió social sobre la imatge i el cos és constant i evident. Som individus impulsats per un desig mimètic que no ens deixa viure relaxats, que ens condemna a seguir les normes estètiques, absurdes i excessives que aquesta societat repressiva ens marca. Però les persones tenim uns límits i som més vulnerables del que aparentem. En molts casos, sobrepassar aquests límits suposa una obsessió que, portada a l’extrem, pot esdevenir patologia. Aquí comença la lluita: com a emissors i receptors d’una imatge que ansiem transformar a través de l’objecte mirall que ens fa d’intermediari. La imatge corporal passa a ser superficial i objecte d´exposició. La salut i altres aspectes de la vida que haurien de pendre rellevància perden valor i entrem, així, en una realitat cada cop més distorsionada i que ens sotmet.
MARTA GISMEROS
PAPALLONES ESCOLTADORES Manipulant dues realitats, jugant amb els conceptes i afegint un toc oníric, aquesta obra vol parlar per ella mateixa i aconseguir un joc de metàfores a través de les protagonistes, les Papallones Escoltadores del món, entenent aquest món com un sistema dinàmic de relació entre causa-efecte. El proverbi xinès “El simple aleteig d’una papallona pot canviar el món” s’ha materialitzat per donar a entendre la importància que la recepció de la informació té perquè pugui existir una resposta capaç de transformacions globals.
NOELIA GUERRERO
Fer servir un “Frigodedo” com a crítica a l'ostentació del poder pot ser atrevit, però si es vesteix d'or... això ja canvia. Es tracta d´un ready-made d´un gelat, elevat a un símbol religiós situat al mateix Vaticà, engalanat amb una de les teles més nobles i antigues conegudes: el vellut; un gelat que es desfà disfressat de luxe i que pot ser un postre molt llaminer per a les convencions del poder religiós. ”Apropin-se, provin-ho, hi ha una oferta de 2x1, però amb compte, no és or tot el que llueix."
LAIA MAILLO
Tot el que som és el resultat del que pensem; és creat en els nostres pensaments i està fet dels nostres pensaments. Quines conseqüències comporten les turbulències que un mateix s’infringeix en el procés de pensar en el temps? Poden convertir-se en autoagressions mentals? Present i futur, confrontant-se, cara a cara. Quina és la causa? Quina és la conseqüència? Quina és la conclusió? Una mateixa identitat, identificada. Trobada. Enfrontada.
GUILLERMO MALINOWSKI
Un puny tancat com a símbol de la consciència de classe, una representació que enfronta la visió materialista amb la idealista, contraposant el discurs oportunista de les organitzacions polítiques que asseguren, mitjançant el vot, poder solucionar els problemes de la classe treballadora. Enfront dels cants de sirena del reformisme només hi cap organització, unitat i lluita, per avançar com un sol puny.
PABLO MARTÍNEZ
RONDAIES “-Sortia, segons sa creença pagesa, d’una herbeta molt petitona que neix baix es pont vei des riu de Santa Eulària i que havien d’anar a coir justament a punta de sol d’es dia de Sant Joan o de cap d’any; l’havien de ficar dins una ampolla negra i tapar-la tot d’una...” De rondaies n’hi ha moltes i variades, no tenen autoria i són de tothom. Mesclant llegenda i realitat transmeten valors sobre els quals val la pena reflexionar, a mode d’arquetips culturals. Sempre partint del seu objectiu principal, entretenenir i alimentar l’esperit dels infants (dels que encara ho són, i dels adults que el solen cercar). Millor s’aprèn jugant. “-Feina o menjar! Feina o menjar!”
LAIA MORETO
DESBORDAMENT Maurice Blanchot, en un pla literari, feia esment a la impossibilitat de diàleg entre espectador i escriptor i, amb tot, la mateixa impossibilitat que aquests perdin el seu lligam. Del lector –que en extensió a l’art podríem equiparar a l’espectador– Blanchot en remarca la seva posició distant amb l’escriptor per tal que pugui “desenredar millor allò que succeeix i allò que així se li en va de les mans”*. En altres paraules, tot text que s’inclou en un llibre es desborda orgànicament cap a un territori vivencial que no pertany ni al creador ni a l’espectador. Amb Desbordament el vidre convida a l’espectador a endinsar-se dins d’un material lluminós, per demostrar que tot allò transparent és també una mostra d’allò més inaccessible. *Maurice Blanchot, La comunidad inconfesable.
ELENA MORILLAS
“Mai he trobat una companyia tan acollidora com la solitud. Majoritàriament ens trobem més sols entre la gent que quan ens tanquem dins la nostra habitació.” Henry David Thoreau, Walden o la vida als boscos.
SUSANA RODILLA
Una poma tallada en forma de casa com a metàfora del nostre cos, del nostre Ésser. El nostre cos és el límit entre el fora i el dins, tant ens aïlla com ens comunica amb l’exterior, fet fonamental en la nostra relació amb els altres. És una relació que ens afecta i a la qual contínuament el nostre cos reacciona. La poma ens vincula amb la idea de temps lineal que introdueix la Bíblia. La creació del món inicia el temps, amb el pecat original de l’home que genera una caiguda, per a la qual aquest busca un perdó. La vida així cobra sentit.
AMANDA STEFANELLI
fuThark fuThark es el nombre del más antiguo alfabeto escrito utilizado por los pueblos nórdicos. Las Runas son las letras de este alfabeto, fueron y siguen siendo un potente oráculo, pues según la tradición contienen toda la sabiduría del Universo. La pieza representa la cabeza cortada del gigante Mímir desde donde, tal y como cuenta la leyenda, Odín cogió las Runas para dejarlas en legado a la Humanidad. El proyecto quiere valerse de una historia mitológica para reflexionar sobre el tema del Conocimiento, cuya transmisión guía los pasos del Hombre hacia su evolución individual y colectiva: no hay crecimiento sin sintonía con el Cosmos y las Runas, como vehículo de comunicación primordial con él, son un símbolo de esta conexión.
ENRIC TEIXIDÓ
VERNISSAGE … … sorbos … … … … … … … … … … … … … … … … ……………………………………………………… ……………………………………………………… …………………………………………………… …………………………………………………… … … … … … … pequeñitos … … … … … … … … … … ……………………………………………………… … … … … pequeños sorbitos de esencia … … … … …. … ……………………………………………………… … … … … … … … … … … … … … pequeños sorbitos en grandilocuentes eventos superfluos.
MARIA TRUJILLO
Aquella mena de cansament tenia com efecte una paràlisi des de la que, per regla general, ni tan sols es podia doblegar el dit petit; més encara, gairebé no es podia ni parpellejar; inclús la respiració semblava haver-se detingut, de tal manera que hom se sentia petrificat en el més íntim, convertit en una estàtua de cansament. Peter Handke, Assaig sobre el cansament.
VALENTINA VERDAGUER
CONSCIÈNCIA En aquesta peça es vol plasmar el pes d’un problema personal i la forma que l’hi donem en la nostra ment. La consciència és quelcom que no s’esborra i que es converteix en un corcó que ens va consumint i que intentem enfonsar en un racó del nostre ésser, esperant a que amb el temps desaparegui.
CARLOTA VIDÁN
“…haciendo algo que desde hacía mucho tiempo deseaba que se pudiera hacer, pero que nunca se había imaginado que en realidad se pudiera hacer, sin saber cómo lo estaba haciendo porque no sabía dónde estaban los pies y dónde la cabeza, ni los pies de quién ni la cabeza de quién, y sintiendo que no podía resistir más el rumor glacial de sus riñones y el aire de sus tripas, y el miedo, y el ansia atolondrada de huir y al mismo tiempo de quedarse para siempre en aquel silencio exasperado y aquella soledad espantosa.” Gabriel García Márquez, Cien años de soledad.
“CuSiMn” i “El Abrazo de Talos” són el fruit de l’experiència duta a terme en l’assignatura d’Edició Escultòrica: Fosa de metall de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, en el període del primer semestre del curs 2015-2016. El resultat és aquest recull de creacions entorn a la tècnica de fosa de bronze, convertida ara, en part del nostre diàleg. Aquest catàleg evidencia, l’esforç i la satisfacció d’assimilar un procés tant complexe com és el de fosa, i la necessitat de mostrar el recull d’aquestes experiències. Les diferents visions d’un mateix material es reflecteixen en cada petjada escultòrica, arribant a destil·lar l’aspecte poètic de les obres que aquí es publiquen. Allò que impulsa aquesta dinàmica està relacionat amb els processos inherents de la producció artística, afavorint les inèrcies del treball en grup i fomentant el creixement col·laboratiu. Difondre aquestes obres en bronze es converteix en una motivació especial capaç de generar aquest tipus de dinamisme. Els alumnes han estat capaços de generar un lloc per a la passió i el sentiment escultòric amb la seva activitat creativa. Joan Valle Martí, Enric Teixidó Simó, Rubén Campo López