Pla valls d'àneu

RestNeige Pla Valls d’Àneu 2015

PLA DE CREACIÓ DE PRODUCTE I COMERCIALITZACIÓ DE LES VALLS D’ÀNEU

RESTNEIGE GENER 2015

1

RestNeige Pla Valls d’Àneu 2015

A petició del Consorci de les Valls d’Àneu, RestNeige realitza aquest projecte amb la finalitat d’aportar una sèrie d’accions destinades al territori. Aquest document no és un Pla Estratègic.

Després de les converses mantingudes amb els promotors, es considera que cal resumir i focalitzar les propostes de forma esquemàtica, clara i que no doni lloc a confusions.

ÍNDEX A. Introducció. Pàgina 3 B. El turisme de muntanya a les principals destinacions europees. Pàgina 4.

C. Reflexió. Pàgina 6.

D. Contingut i metodologia del projecte. Pàgina 7.

E. Propostes per crear bases sòlides. Pàgina 7.

F. Propostes més concretes. Pàgina 8.

G. Diari. Pàgina 12.

H. Accessibilitat. Pàgina 13.

I.

Comunicació. Pàgina 15.

J.

Què hi diu la gent del territori. Pàgina 16.

K. Quines haurien de ser les prioritats. Pàgina 16

2

RestNeige Pla Valls d’Àneu 2015

A. INTRODUCCIÓ Dins els diferents productes turístics que s’ofereixen al turista, en els darrers anys es ve prestant una atenció especial al turisme de muntanya.

Ja al segle XIX els espais naturals i les zones de muntanya (sobre tot als Alps Suïssos) van començar a ser valorats per les classes acomodades com a llocs on realitzar activitats d’oci i temps lliure. Es van crear nuclis turístics o petits ressorts de muntanya, inicialment com a residencia d’estiu, aprofitant el clima benigne i la espectacularitat dels paisatges i l’existència d’aigües termals.

Durant el segle XX s’hi afegeix els esport de neu, que impulsen la creació de les primeres estacions d’esquí. De manera paral·lela van guanyant interès el muntanyisme i els esports de muntanya en general.

A les darreres dècades s’ha produït una generalització i expansió d’aquest turisme a nivell mundial, convertint-se en un dels segments de major creixement.

En efecte, amb el pas del temps s’ha pogut constatar la importància del turisme de muntanya, tant pels seus efectes directes com indirectes en els ingressos, això com per l’elevada contribució que aquest tipus de turisme realitza al desenvolupament de turisme de qualitat i a la desestacionalització de la demanda turística.

Per un altre costat i durant molts anys l’ús turístic de la muntanya a Catalunya i a Espanya es limitava als recursos inherents al paisatge. No obstant no és fins als anys 60 del passat segle quan el turisme de muntanya es comença a “democratitzar”, amb un increment cada més nombrós i comença a generar uns moviments econòmics considerables.

A la dècada dels 90 es produeix el gran “boom” del turisme d’esquí que, vinculat a l’espectacular augment del turisme rural converteixen les destinacions de muntanya en grans protagonistes del creixement turístic quantitatiu i qualitatiu.

No obstant i a dia d’avui el turisme d’esquí sembla que ha tocat fons doncs és un esport car.

Per tant estarem uns quants anys més en que ens costarà créixer. A més hi ha una sèrie de circumstàncies que també ajuden a que això sigui així: a) El mateix cicle de vida d’aquest producte. b) Les exigències ambientals. c) Els canvis en la forma de gaudir de la muntanya i de la neu.

3

RestNeige Pla Valls d’Àneu 2015

B. EL TURISME DE MUNTANYA A LES PRINCIPALS DESTINACIONS D’EUROPA Les destinacions de muntanya més competitives a Europa són Austria, Suïssa, França, Itàlia i Alemanya. La demanda turística internacional a les seves zones de muntanya és molt gran, tant a l’estiu com a l’hivern.

Austria i Suïssa són les principals destinacions europees. A Austria la gran majoria dels seus turistes procedeixen de l’estranger, principalment d’Alemanya, sent a Suïssa aproximadament el 50%. A Austria el major volum es registra a l’hivern; en canvi a Suïssa és a l’estiu. A Alemanya el turisme és pràcticament nacional.

En aquests països el turisme és un producte estratègic, fins i tot d’importància nacional. Per a unes vacances de muntanya el propi país representa la destinació més escollida.

Avui en dia engloba un ventall de productes: senderisme, “nòrdic walking”, muntanyisme, escalada, esports d’aventura, esport de neu, natura en general, observació de la flora i la fauna, esdeveniments i convencions, salut i benestar... No obstant, el producte més important segueix sent el senderisme.

Factors claus: - Bellesa dels seus paisatges.

- Existència d’una bona xarxa de camins.

- Una bona gastronomia tradicional i autòctona.

- Bons serveis d’informació.

- Bons serveis de transports.

Existeixen diverses associacions i marques turístiques com la “Best of the Alps”, que engloba 12 municipis de Suïssa, Austria, França, Itàlia i Alemanya.

La cooperació de màrketing internacional fou creada el 1989 i representa les principals destinacions líders de muntanya d’hivern i d’estiu als Alps.

DESTINACIONS NACIONALS Article del mes de desembre 2014 Pirineo catalán y aragonés y Sierra de Grazalema, destinos más demandados en 2013 Según los datos recogidos por Toprural, el buscador de alojamientos rurales líder en España, los destinos turísticos ubicados en el Pirineo Catalán y Aragonés y en la Sierra de Grazalema, fueron los más demandados por los viajeros en 2013, es decir, los que obtuvieron el mayor número de reservas.

Al igual que sucedió en el año 2012, donde los destinos más buscados por los viajeros pertenecían a los Pirineos Catalán y Aragonés, en este pasado año de 2013 los Pirineos abren el ranking de zonas turísticas rurales más demandadas.

El resto de destinos turísticos del Top10 en 2013 con mayor número de reservas fueron Picos 4

RestNeige Pla Valls d’Àneu 2015

de Europa (perteneciente a Asturias y Castilla y León), Sierra Norte de Madrid, Empordà (Cataluña), Sierra de Gredos (Castilla y León), Sierra de Espadán (Comunidad Valenciana), Sierra de Guadarrama (Madrid y Castilla y León) y por último, Maestrazgo (Comunidad Valenciana).

Las diez zonas turísticas con más peticiones de reservas en Toprural.com, en el pasado ejercicio de 2013 fueron: Pirineo Catalán (Cataluña) Pirineo Aragonés (Aragón) Sierra de Grazalema (Andalucía) Picos de Europa (Asturias y Castilla y León) Sierra Norte de Madrid (Comunidad de Madrid) Ampurdán (Cataluña) Sierra de Gredos (Castilla y León) Sierra de Espadán (Comunidad Valenciana) Sierra de Guadarrama (Madrid y Castilla y León) Maestrazgo (Comunidad Valenciana) Si se analizan cuáles fueron los pueblos con mayor número de reservas en 2013, el ranking lo abre Cazorla (Jaén), Navaluenga (Ávila), Albarracín (Teruel), Arbucies (Girona) y Ronda (Málaga).

Además, las provincias que cuentan con un mayor número de pueblos en el Top100 en función del número de reservas en 2013, son: Asturias (con un total de 13 pueblos), Madrid (con 9 pueblos), Barcelona (con 8 pueblos) y Girona (con 7 pueblos).

Los 10 pueblos con más peticiones de reservas en Toprural.com en 2013 fueron: Cazorla (Jaén), Navaluenga (Ávila), Albarracín (Teruel), Arbucies (Girona), Ronda (Málaga), Isla (Cantabria), Mestas de Con (Asturias), Morella (Castellón), Braojos (Madrid), Somo (Cantabria).

Expreso. Redacción. T.R

5

RestNeige Pla Valls d’Àneu 2015

C. REFLEXIÓ La situació econòmica que es viu des de l’any 2008 suposa un escenari distint que afecta a tots els sectors i en particular al turístic.

Aquest nou escenari coincideix en el temps amb un canvi de cicle d’onada llarga que afecta per primera vegada en la seva història al sector turístic, incidint dràsticament en la dinàmica del sector i posant en evidència el moment on es troba.

Aquest moment es caracteritza per: -

Canvi demogràfic, doncs la nombrós generació dels naixements de la dècada dels 50/60 entrarà a l’edat de jubilació en pocs anys.

Sobre oferta del mercat que està portant a la desaparició de les empreses menys eficients i menys rentables per l’acusada competència.

Trencament de la cadena de valor en la que el turista es troba en el centre de tot el negoci turístic i que el sector ha d’aprofitar amb l’aparició de noves disciplines de gestió aplicades al màrketing.

Tot això requereix un replantejament de tot el sector en base a la innovació centrada en el turista i implica nous models de gestió empresarial, noves formes de comunicació, la recerca del benestar del client en un sentit més ampli, amb especial atenció a la salut i la relació amb l’entorn.

Aquelles destinacions que no tinguin en compte aquesta nova situació i no sàpiguen adaptarse a aquesta nova realitat aniran perdent progressivament la seva posició al mercat.

El turista ha evolucionat cap a un perfil més exigent i crític, on l’ús d’internet i les xarxes socials li permeten accedir a una gran quantitat d’informació i opinions sobre les destinacions, posicionant-lo amb un major poder de decisió.

Per tant, la destinació no es pot permetre basar el seu avantatge competitiu en atributs fàcilment replicables. Aquesta estratègia provocaria una situació en la que tot es basaria en el preu com a únic valor.

6

RestNeige Pla Valls d’Àneu 2015

D. CONTINGUT I METODOLOGIA DEL PROJECTE El desenvolupament del projecte s’ha basat en l’aplicació de diferents metodologies bàsiques: a) Investigació de camp: s’ha realitzat un treball de camp “in situ” per conèixer la realitat del turisme a les Valls d’Àneu, especialment vist des de la perspectiva de la demanda. b) Entrevistes personals amb els agents del sector relacionat amb el territori: s’han realitzat entrevistes amb persones representatives del sector turístic. El model utilitzar ha estat qualitatiu.

E. PROPOSTES PER CREAR BASES SÒLIDES Aquestes propostes es basen en la idea de posar unes bases sòlides, que no canvien amb les necessitats de les persones, sinó que són propostes que s’han de mantenir en el temps.

a) Crear una marca juntament amb altres destinacions pirinenques de qualitat, no només de l’Estat Espanyol, sinó també de França i Andorra. Les principals àrees d’actuació han de ser les relacions públiques i la promoció i els principals esforços s’haurien de concentrar en potenciar la competitivitat. Per anar bé, haurien de ser com a màxim unes 15.

Criteris: a1. Diverses categories d’allotjaments. a2. Oferta culinària de caràcter regional i local. a3. Bones connexions i vies d’accessibilitat. a4. Oferta cultural variada. a5. Elements paisatgístics excel·lents. a6. Que només hi formin part destinacions amb Parcs Nacionals, Naturals o Espais Protegits al seu territori.

Pla d’Acció: 1. Producció de material de promoció de qualitat.

2. Pàgina web www.lomejordelos pirineos.com o similar i en diversos idiomes.

3. Activitats de cross-marketing, a través de cooperacions nacionals i internacionals com touroperadors i fins i tot línies aèries.

4. Contractar a una persona que treballi la marca, la desenvolupi i la doni a conèixer. Aquesta persona estaria contractada conjuntament per totes les destinacions.

5. En un futur assistència a fires amb un espai propi. Mentre es podria aprofitar el paraigües d’alguna de les marques o destinacions que en formin part.

7

RestNeige Pla Valls d’Àneu 2015

b) Posar en valor la nostra hospitalitat.

Pla d’Acció: b1) Hem de mostrar-nos tal i com som. b2) Hem de fugir de l’artificialitat en les relacions. b3) Hem de ser capaços de combinar la tradició i la modernitat: allotjaments en espais singulars o hotels de mitjana o superior categoria; gastronomia regional autòctona, diversió esportiva i relaxació al mig de la natura verge.

c) La nostra oferta no l’hem de promocionar com un producte turístic “per se”, sinó que l’hem de considerar com un escenari per a la pràctica de moltes activitats. Hem de vendre territori. El missatge és que a les Valls d’Àneu trobaran tot el que busquen.

Pla d’Acció: a) Les persones que habiten el territori l’han de conèixer, que coneguin de primera mà els atributs, propostes i acciones que s’estan desenvolupant o ho faran en un futur. b) Formació als empresaris, taxistes i agents implicats directament amb el territori. c) En definitiva: hem d’anar tots a una i amb una sola veu.

F. PROPOSTES MÉS CONCRETES Aquestes propostes genèriques tracten, per un costat, iniciar nous camins per obtenir més clients i per un altre, reforçar accions que ja s’han desenvolupat mitjançant nous canals amb el mateix objectiu. En aquests casos gran part dels esforços han d’estar dirigits a les relacions entre les dues parts: nosaltres i les empreses afectades o administracions. Tots quatre punts estan relacionats entre ells: si aconseguim implantar-ne un, beneficiarà a la resta.

1. RELACIÓ AMB BAQUEIRA Baqueira Beret ha de ser un dels gran motors per alimentar de turistes les Valls d’Àneu, especialment durant l’hivern. El fet de que no hi hagi espai per a debutants a la Peülla significa que tots aquells que ho siguin no puguin pernoctar a les Valls d’Àneu.

Hivern: - Establir converses per a que posin una cinta de debutants a la Peülla.

- Ídem amb un petit centre de restauració.

- Crear un forfait conjunt Baqueira/Espot.

8

RestNeige Pla Valls d’Àneu 2015

a) El client que comprés el forfait de temporada de Baqueira tindria dret a esquiar gratuïtament a Espot. b) El client que comprés el forfait de temporada d’Espot tindria dret a esquiar a Baqueira amb un suplement de xx€ pel forfait de dia. c) Establir uns preus pels forfaits de dia. d) Establir un mitjà de transport entre les dues estacions. En un principi una sortida diària des d’Espot cap a Baqueira a les 8:45 i tornada a les 16:30 i sortida des de la Peülla cap a Espot a les 10:00 i tornada a les 15:00. Valorar la possibilitat de cobrar pel viatge.

Estiu: - Intentar que s’obri el telecadira de la Peülla i crear un recorregut que vagi cap a un coll situat entre Ruda i la vall de Gerber, després baixi als llacs de Gerber i torni pel camí habitual a l’aparcament de la Peülla. Parlar amb el Parc Nacional per si ho poden fer ells doncs s’entra a l’àrea perifèrica.

2. TURISME ACTIU Existeix algun municipi amb un Parc Nacional i una Parc Natural al seu territori? Ho hem d’explotar. Som NATURA amb majúscules. Som l’alternativa a la vida rutinària.

Hivern: a) Plànol de rutes amb esquís de muntanya per a tots els nivells. b) Plànol de rutes amb raquetes per a tots els nivells (pot ser el mateix, una cara per a cada activitat). c) Informació als plànols de la possibilitat de guiatge amb informació de la mateixa. d) Crear paquets per dinar pel camí. e) Relació amb el Parc Nacional per aprofundir amb les activitats al mateix.

Resta de l’any: a) Plànol de les rutes dividides en diverses classificacions. Es pot compartir, no cal fer-ne per a cada segment. Això també ens permetrà que en un sol document tinguem tota la informació dirigida als senderistes. Part d’aquests senders tindran com a objectiu reflectir els punts experiencials tractats més endavant (lloc per declarar-se, olors, etc): a1) Sender per a famílies. a2) Senders de muntanya. a3) Senders de cims. a4) Senders temàtics. a5) Rutes “Nòrdic Walking”.

9

RestNeige Pla Valls d’Àneu 2015

b) Refugi del Gerdar: no deixa de ser un allotjament que ha d’estar preparat per acollir clients que vulguin esquiar a Baqueira, mantenint les seves característiques. c) Refugi del Fornet: llogar-lo a un professional amb uns requisits mínims d’imatge, de grau de qualitat i de servei. No és un refugi d’alta muntanya (el client no és el mateix i té altres preferències i necessitats). d) Vies ferrades: creació d’aquestes dues vies amb l’objectiu d’incrementar les possibilitats d’oferir més productes. b1) Al final de la pista de Roca Blanca. b2) Al camí d’Espot al refugi Pla de la Font. e) Creació de rutes per córrer per muntanya, amb senyalització molt acurada per a que serveixi com a entrenament en alçada: c1) Pista des de Sant Maurici a la pista del Josep Mª Blanc (cal arreglar els dos túnels). c2) Pista de la Creu de l’Eíxol fins el Coll de Triador. f)

Marcar un KM Vertical per un camí accessible. Possibilitat d’establir els temps de la gent que l’utilitzi mitjançant controls automàtics i que aquests surtin a la web. El mateix es podria fer en una escalada feta en bicicleta de carretera. Tot això sense necessitat de recursos humans.

g) Replantejar el Centre BTT, amb més informació, plànols específics i serveis. Fer un video amb els principals atributs de les rutes i penjar-lo a la web. Aquests vídeos els poden fer els mateixos aficionats del país. h) Al mateix plànol del Centre BTT posar informació de les diferents ascensions que es poden fer en bicicleta de carretera: e1) Port de la Bonaigua des d’Esterri per València. e2) Port de la Bonaigua des d’Esterri passant per Borén i per la variant dels Avets. e3) Port de la Bonaigua per la variant d’-Esterri. e4) Estany de Sant Maurici. e5) Estaïs des de la cruïlla d’Espot. e6) Dorve. e7) Gabàs. e8) Llavorre. e9) Planes de Son des d’Esterri. e10) Espot Esquí. e11) Recorregut circular: Esterri – Borén – Sorpe – Son – Espot – Presa de Berrós – La Guingueta – Esterri. i)

Creació d’un Centre de Senderisme, amb un plànol similar al de BTT. Analitzar la possibilitat de crear un circuit circular de senderisme que serveixi per donar a conèixer els atributs de les Valls d’Àneu: “Àneu Experience”. No es tractaria de realitzar un recorregut específicament senderista, sinó de mostrar en uns 3/4 dies tot el que pot oferir la nostra destinació, dormint als pobles, visitant la fàbrica de formatges, les Planes de Son, etc. Cal identificar tots aquests atributs per dissenyar la ruta i intentar que també es pugui fer en BTT. 10

RestNeige Pla Valls d’Àneu 2015

-

-

-

Premi: a poder ser un forfait de dia a Espot-Esquí, és a dir, un premi que es pugui aprofitar al mateix territori quan hi torni, amb el que s’incrementarà la despesa complementària per part de la mateixa persona.

Preu: si dormen a un allotjament dels nostres, que sigui gratuït. Si no és així, posar un preu per pagar les despeses.

Qui hi pot col·laborar? Doncs si el formatger ven formatges, una petita part aniria a pagar les despeses, així com els allotjaments. Missatge: treu profit de la teva estada; com més gastis, millor serà el regal. S’hi pot incorporar el comerç?

En definitiva, a Espot-Esquí no li suposa res, al contrari, més visitants que poden fer una despesa indirecta i nosaltres pernoctacions que d’una altra manera no tindríem. Això beneficiaria a total territori: allotjaments, comerç, etc.

Possibilitat de donar altres premis com podria ser la pujada gratuïta en taxi a Sant Maurici, etc. però sempre amb aquesta idea: que el client torni a gaudir del premi a casa nostra.

3. TURISME FAMILIAR Som la primera i de moment l’única destinació turístic-familiar de muntanya. La resta estan situades a la costa. Els esforços de l’Administració van dirigits especialment a buscar un client internacional, però a nosaltres difícilment ens vindrà donada la nostra situació geogràfica. Per tant hem d’anar a buscar el turista de proximitat, recolzat amb informació en paper i digital, com la resta de propostes. Accions: a) Un espai per gaudir de l’estada, tot l’any. Aquest espai ha de ser cobert fora de l’estiu i ha de ser un parc tancat, un “local social” amb activitats periòdiques.

Què podem oferir ara pels que venen a esquiar? b)

Presència a fires de famílies nombroses. Creació de paquets específics amb habitacions grans o dues habitacions amb 3 o més llits en una d’elles.

c) Arribar a acords amb botigues de roba, joguines o similars dirigides a un públic de menys de 15 anys. d) Arribar a acords amb agències especialistes. e) Arribar a acords amb destinacions d’estiu especialitzades en aquest tipus de públic per a que vinguin a l’hivern a esquiar. f)

Baqueira: hem d’aconseguir que les famílies que hi vagin a esquiar dormint a les Valls d’Àneu, sempre i quant la zona de la Peülla estigui preparada per acollir-los. A la Val d’Aran no hi ha gaire activitats pels més petits, està orientat a un públic més adult. Per aconseguir-ho hem de parlar amb l’estació per establir un pla. Cal insistir en que tothom sortirà beneficiat.

g) Anar a una estació d’esquí dirigida a un públic familiar i veure el que fan.

Copiar el que es pugui. Les activitats s’haurien de fer a Esterri, a un lloc cobert i per suposat obert a residents o a altres nens que estiguessin allotjats al territori. j)

Aprofitar el transport que surt d’Espot fins a Baqueira per accedir a l’estació.

11

RestNeige Pla Valls d’Àneu 2015

k) Els allotjaments que hi estiguessin interessats haurien de promocionar-se com a establiments especialitzats en famílies durant la temporada d’esquí. l)

Es poden crear cabanyes-albergs de muntanya? Analitzar les possibilitats doncs poden ser allotjaments singulars i dels quals se’n parli.

4. PROGRAMES GENT GRAN (A PARTIR DELS 60 ANYS) Caldria dissenyar un programa de cap de setmana, 5 i 7 dies dirigit als més grans de 60 anys que vulguin gaudir d’uns dies plens d’aventura i activitats en mig de la natura.

Són gent jove que té ganes de fer coses. Contactar amb agències especialistes o vendre paquets directes.

Missatge: “Viu les teves millors experiències a les Valls d’Àneu”.

Podria incloure dos paquets flexibles que podrien incloure el següent: - MP o PC (amb pícnic o dinar a un restaurant o refugi) - Piscina o spa.

- Activitats flexibles a la natura tipus trekking assumible al Parc Nacional i Parc Natural o fer un tomb en btt al voltant del llac de la Guingueta.

- Bingo o joc de taula tipus concurs.

- Una nit de fogata de convivència per apreciar la nit en plena muntanya i un vi calent o similar. Per exemple cada dissabte.

- Visita als artesans com veure com es fa el formatge.

- Veure com es fa un plat típic i després menjar-lo.

5. NÍNXOLS Hi ha col·lectius i nínxols que poden ser molt interessants per nosaltres, que en destinacions més grans no suposen un percentatge important, però per nosaltres i per les nostres característiques poden representar interessants pernoctacions, especialment en èpoques de baixa ocupació o que poden fer estirar les temporades.

-

Uns quants exemples podrien ser els concursos, campionats d’esports minoritaris, etc.

Campionat de sommeliers.

Concurs de cuina de muntanya feta amb productes de les Valls d’Àneu, Concursos de ball.

Esports minoritaris.

“Volunturisme”.

La festa dels agricultors de Lleida: serem la seva recompensa. Contactem amb les cooperatives per fer paquets especials al maig i a l’octubre.

6.

-

ALTRES PROPOSTES Ens atrevim a il·luminar una muntanya?

Construïm un mirador de vertigen?

Hi ha algun racó amb olors especials?

Podem fer un mapa d’experiències gratuïtes?

Podem acompanyar els sentits?

12

RestNeige Pla Valls d’Àneu 2015

-

Quin és el millor lloc per veure la posta de sol?

Tenim un lloc per declarar-se a la parella?

Tenim un dels millors cels (astronomia) Podem incentivar la caça i la pesca? http://www.abctelefonos.com/persona_espana/sociedad+de+pescadores++ Brama cérvol Els nostres boscos... boscos vells. Parlar amb el Parc Natural.

L’os bru. Hem de fer més soroll Tenim allotjaments “dogfriendly”?

Ens apuntem a les estades/regals a familiars o amics tipus “La vida es bella”?

G DIARI: QUÈ VEURE/QUÈ FEM Publicar un diari que serveixi per donar a conèixer el territori i que es posaria a totes les habitacions dels allotjaments. No cal que sigui a color, ha de ser barat i amb publireportatges. Perioricitat: cada sis mesos o tres mesos si hi ha prou recursos.

-

Contingut: Informació turística.

Allotjaments Esdeveniments Què puc fer aquesta estació de l’any?

Visites imprescindibles De restaurants Els plats del trimestre Mapa De compres Agenda cultural Els pobles Parlant amb...

Parc Nacional: quina muntanya pugem?

Parc Natural: racó

H. ACCESSIBILITAT Les Valls d’Àneu estan considerades com un cul de sac, no sent-ho. Potser el fet de que es parli del Port de la Bonaigua com un coll que durant la majoria dels dies de l’hivern està tancat, representa que es tingui aquesta imatge.

L’accés pel sud és prou correcte, amb bona carretera encara que és cert que la realització del Túnel de Comiols estalviaria potser uns 15’ de temps, especialment venint des de 13

RestNeige Pla Valls d’Àneu 2015

Barcelona. Des de la Val d’Aran a l’estiu amb la millora del port per la part del Pallars també és significativa. De totes maneres ens falta “internacionalització”, obrir-nos al mercat internacional.

Per un costat es demana el túnel de la Bonaigua com a solució; per un altre es demana el túnel de Salau com la cura als nostres mals.

La nostra opinió és que cap de les dues infraestructures es farà a mig o llarg termini degut al cost que representa, amb milers de milions d’euros. El que potser sí cal és que les Valls d’Àneu decideixin quina de les dues opcions és la millor pel seu futur i anar tots a una.

Al nostre entendre hi ha una solució que per molts menys diners es faria un gran pas en aquesta internacionalització de la que parlem, donant una entrada significativa i singular a les Valls d’Àneu i amb un cost relativament molt més petit que la dels túnels. També és cert que normalment des dels mesos de novembre fins l’abril o maig no es podria utilitzar, però repetim que seria una solució de la que se’n parlaria i obriria un nou pas entre França i Catalunya: el Port ‘Aula.

El Port d’Aula està situat a 2.260 m d’altitud, a l’oest del port de Salau. Per la part francesa hi arriba una pista forestal que surt d’Auzat i que una part ja està asfaltada. Per la part catalana hi ha pista fins a menys de dos km del mateix port en línia recta. És evident que hi hauria una actuació que afectaria al territori, però hi ha mitjans per a minimitzar-lo i fins i tot treure’n profit, com seria cobrar per creuar-lo, a l’igual que fan als Alps. Al nostre entendre els parcs estan per gaudir-los i per a que les persones el coneguin. Aquesta zona no és verge, de fet s’hi veuen vehicles a la mateixa pista del Port de Salau durant l’estiu i per suposat, la que enllaça Alòs amb el Pla de Beret.

14

RestNeige Pla Valls d’Àneu 2015

No caldria fer una gran carretera; mantenint l’ample actual n’hi hauria prou. Seria una autèntica carretera de muntanya limitada.

Per un altre costat a l’hivern es podria reactivar l’estació d’esquí de fons de Bonabé, però sortint de la Borda Perosa, lloc amb més garanties de neu i no des del Fornet tal i com es va plantejar al seu dia (cota baixa i molt exposada al sol i a les allaus precisament fins la Borda Perosa i sense cap atractiu pels fondistes).

Sens dubte un cop marxada la neu seria un atractiu turístic de primer ordre. Si a més s’aconsegueix que passi una carrera ciclista com el Tour de França o la Vuelta a Espanya (proves que busquen nous ports i atractius), les Valls d’Àneu tindria molt de guanyat durant la resta de l’any, amb multitud d’aficionats al ciclisme i el que això representaria pels nostres establiments.

La pujada del port d’Aula per França és comparable als grans ports pirinencs i alpins, d’una gran duresa, cosa que busquen la gran majoria de ciclistes.

Així mateix es podria estructura una volta circular que es podria fer en els dos sentits i que constaria dels següents colls sortint d’Esterri i a la qual li caldria posar un nom: a) Bonaigua 1ª categoria b) Col de Menté: 1ª categoria c) Portet d’Aspet: 2ª categoria 15

RestNeige Pla Valls d’Àneu 2015

d) Col de la Core: 1ª categoria e) Port d’Aula (categoria especial) En total gaire bé 5.000 metres de desnivell positiu en menys de 200 km, un autèntic repte.

I. COMUNICACIÓ Hi ha força propostes, però si no les comuniquem, serà difícil arribar a la gent. Caldria destinar uns recursos durant un temps per promocionar i publicitar la marca.

Missatge: en pocs segons o paraules hem de cridar l’atenció de les persones i despertar la seva curiositat. Un exemple seria: “Què està passant a les Valls d’Àneu?” “Saps que passa a les Valls d’Àneu?” Descobreix-ho tu mateix a vallsdaneu.com o trucar al 973xxxxxx.

També caldria repensar-se un “Claim”, una afirmació com podria ser “la natura en estat pur” o similar. Ara tenim “una perla al cor dels Pirineus”.

Canals: -

Premsa escrita: als mitjans específics. Normalment a canvi d’un anunci publiquen un reportatge.

Ràdio: potser és el mitjà més ràpid per arribar a la gent. Actualment unes falques al Matí de Catalunya Ràdio o a RAC1 no costen gaire diners.

Televisió: aquí és més una feina de contactes que d’invertir-hi diners.

Màrketing digital. La web actual la caldria actualitzar i potser fer més èmfasi a lo nostre. P.e. a Baqueira (Esquí), aprofitar el text per vendre’ns. BTT: que la gent es pugui descarregar els tracks. Caça i pesca: més informació, etc. Hem de passar a ser més didàctics.

J. QUÈ HI DIU LA GENT DEL TERRITORI Hem parlat amb força gent del país. Com us podeu imaginar cadascú té les seves idees, però hi ha coincidències en molts d’ells: 1.

2.

3.

4.

Optimització dels recursos.

Estructuració dels productes turístics.

Cal incentivar el comerç.

Una millor comunicació.

K. QUINES HAURIEN DE SER LES PRIORITATS No és fàcil engegar projectes sense recursos, i a més aquests són limitats. Tenim molta cosa feta, camins nets, etc. però cal posar-los en valor. Es tractaria de reorganitzar tot el que tenim en funció dels nostre interessos i fer que les accions siguin conseqüents, tenint en compte que moltes ja que estan detallades en aquest informe no costen diners, però sí en molts casos cal aconseguir la complicitat de tercers. Per tant, caldria establir les accions en funció de:

16

RestNeige Pla Valls d’Àneu 2015

1. Increment de la notorietat de la nostra marca.

2. Valor econòmic, no només en diners, sinó també en temps; per tant també en implantació.

3. Valor diferencial respecte a la competència.

4. Retorn previst a curt, mig i llarg termini.

Com a complement caldria arribar a un acord amb una agència per poder embolicar els paquets. A la vegada ens ha de servir com a nou canal de venda per donar-nos a conèixer.

Al nostre entendre les Propostes per crear bases sòlides hauria de ser la primera part d’aquest projecte (punt E). Per això és necessària la transparència en totes les comunicacions per a que el territori no tingui cap dubte del que es fa i el que és més important en aquests casos, per què es fa i amb quina finalitat. Un cop definides aquestes accions, seria aconsellable presentar-les al mateix.

Aquesta primera part del projecte ha d’anar de manera paral·lela amb la resta d’accions, no cal acabar-ne una per començar-ne una altra. També hem de ser conscients que hi ha propostes que trigaran anys en fer-se, però no ens ha de fer defallir en la seva consecució perquè tots tenim clar on volem arribar.

Insistim en que hi ha una part molt important que cal treballar i és el de les relacions entre nosaltres mateixos i amb tercers que ens poden ajudar.

PROPOSTES GENÈRIQUES Totes quatre propostes genèriques estan interrelacionades. Per tant les prioritats haurien de ser totes aquelles accions que fossin complementàries i que ajudessin a donar a conèixer la resta gràcies al consum d’una d’elles.

-

-

-

RELACIÓ AMB BAQUEIRA: Màxima prioritat. El nostre futur durant molts mesos de l’any en depenen. També el futur d’Espot-Esquí. Aquesta estació per sí sola i amb la política actual de la Generalitat no se’n sortirà. Si no actuem ja Espot es morirà a l’hivern.

TURISME ACTIU: Mitjana prioritat. Tenim molta cosa feta. Per un costat caldria prioritzar les accions que no costessin diners, especialment les que optimitzessin els recursos i per un altre, les que es basessin en el turisme experiencial.

PROGRAMA GENT GRAN: Mitjana prioritat, amb un retorn a mig/llarg termini, però que caldria començar a posar les bases el més aviat possible.

TURISME FAMILIAR: Màxima prioritat. Hem d’apropiar-nos de que hem sigut els primers. Ens permetrà alimentar la resta de propostes, a més de fidelitzar als clients i tenir-ne al futur quan els nens siguin grans.

Important: 1. Un mateix missatge, un sol portaveu. Aquest missatge ha d’estar consensuat per totes les parts.

2. Tenim un territori molt gran. Cal entendre que cada racó, cada poble té les seves particularitats i la seva pròpia marca. El fet que es comenci per un lloc no vol dir que es deixi de costat un altre. El que és bo per un, serà bo per tots, encara que sigui a llarg termini.

17

RestNeige Pla Valls d’Àneu 2015

Òscar Balsells Gener 2015

18