Page 1

MODELS DE TEATRE EUROPEUS: NOTES SOBRE L’ACTUAL TEATRE INFANTIL I JUVENIL ALEMANY Jordi Auseller1 Des de Catalunya, el teatre infantil i juvenil que es fa a Alemanya es veu com un teatre de qualitat, professional i artísticament valuós. Un teatre, per tant, modèlic. En la meva exposició aniré explicant en què radica la seva peculiaritat. Procuraré ser il·luminador, informar sobre l’actual teatre infantil i juvenil alemany, i perfilar el dibuix d’un model teatral que una bona part de la professió teatral de casa nostra considera reeixit, eficaç i inconfusible. Abans de res, cal tenir en compte que Alemanya és un estat federal, format per 16 estats (Länder), cadascun dels quals és responsable del seu àmbit de Cultura, Educació i Infància i Joventut. En aquest sentit, cada un dels Länder aplica, d’acord amb la seva constitució particular, la seva pròpia política en matèria de teatre. Precisament aquesta autonomia, o millor dit, sobirania cultural dóna peu als models més diversos d’estructura i foment del teatre per a infants i joves. D’altra banda, val a dir també que, en el context d’Alemanya, ha estat decisiva la consolidació teatral al llarg de la seva història, que, encara que des de fora s’admiri, des de dins, a vegades, es considera un sistema en si mateix massa rígid inflexible. 1. Diversitat estructural En tot cas, sigui quina sigui la perspectiva des de la qual es miri, el que sí és cert és que el teatre infantil i juvenil alemany es defineix per la seva diversitat estructural. A Alemanya hi ha una important xarxa de teatres públics repartida arreu del territori que reben quantioses subvencions de l’administració municipal, del Land o federal. Del teatre per a infants i joves a mans dels estaments públics sovint se’n diu “vierte Sparte”, o “quarta secció”, que s’afegeix a les tres tradicionals de sempre, és a dir, el teatre, la dansa i la música. En l’anomenat “model integrat”, l’elenc titular del teatre també fa la producció infantil i juvenil, mentre que en altres casos es forma una companyia especial. Escampats per tot el país, per exemple en ciutats com 1

Jordi Auseller Roquet (Vic, 1969). Llicenciat en Filologia Anglogermànica per la UB, en l'especialitat d'Alemany. Actualment imparteix classes de llengua alemanya i traducció a la Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes de la UVic. Paral·lelament realitza la seva tesi doctoral sobre la dramatització de contes populars en l'àmbit del teatre infantil alemany actual. Arran d'això ha realitzat estades d'investigació a Colònia, Halle, Heidelberg, Constança, Berlín i Frankfurt del Main. Partint de la seva especialització en el teatre alemany i català contemporani adreçat al públic més jove, ha publicat diversos articles, ha participat en diferents festivals i jornades com a ponent convidat, i ha dissenyat i impulsat diversos projectes, entre ells, la presentació del teatre infantil i juvenil de Catalunya en el marc de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt 2007, en col·laboració amb el Centre de Teatre Infantil i Juvenil de la RFA i la Fundació Xarxa. Des de 2008 coordina, conjuntament amb el Goethe-Institut de Barcelona i la Fundació Xarxa, un programa d'intercanvi entre el teatre infantil i juvenil de Catalunya i Alemanya. I des de 2010, i com a membre del GRAE (Grup de Recerca en Arts Escèniques de la UAB), també és coordinador del Simposi sobre el teatre infantil i juvenil de la UAB.

1


Munic, Stuttgart, Leipzig i Dresden, també hi ha teatres infantils i juvenils autònoms que actuen com a teatres institucionals. L’activitat artística de la “quarta secció” i dels teatres autònoms es caracteritza pels principis del teatre amb companyia estable i repertori propi. Però de teatre per a infants i joves també se’n fa a teatres privats i independents. Les grans àrees de Colònia, Hamburg, Berlín i la regió del Rin-Main es poden considerar els centres del teatre infantil i juvenil independent, el qual, tret d’aquí, més aviat es fa en localitats mitjanes i petites, o bé en zones rurals. A banda d’això, també hi ha un gran nombre d’agrupacions que omplen buits en l’oferta cultural dels diferents municipis. Relacionat amb el món dels titelles i el teatre d’objectes, per exemple, trobem la delegació d’UNIMA Alemanya. I per la seva banda, els Departaments de Cultura i les associacions culturals que formen part de l’INTHEGA (Interessengemeinschaft der Städte mit Theatergastspielen), l’Associació d’Interessos Comuns de les Ciutats amb Companyies Teatrals Convidades, també ofereixen múltiples obres infantils i juvenils. 2. Formes, continguts i estètica El teatre infantil i juvenil alemany presenta una gran varietat i pluralitat de temes i formes. Quant a les formes, el ventall és molt ampli: des d’adaptacions de la narrativa tradicional i clàssics del teatre infantil i juvenil, fins a obres de creació actual que, en línies generals, presenten una temàtica diversa i molt semblant a la de la narrativa: la vida en una societat multicultural, la dissolució de les estructures familiars tradicionals, la cerca i formació de la pròpia identitat, els conflictes generacionals, etc. Pel que fa a la dimensió estètica, podem dir que el teatre infantil i juvenil alemany és un gènere que fa una constant revisió crítica de l’actualitat de la seva estètica, i ho fa sense perdre de vista les tendències actuals del teatre contemporani. Així per exemple, tant la dissolució de les fronteres entre els gèneres com la transgressió dels límits i convencions teatrals tradicionals són fenòmens freqüents en les posades en escena. En aquest context, el procés creatiu passa per explorar les possibilitats estètiques del teatre de text (en nombrosos muntatges el text ja no és l’eix fonamental de l’espectacle), tot acostant-se a altres arts escèniques amb un fort caràcter sensorial i una major preponderància de la presència física de l’actor, com ara la performance o la dansa contemporània, i incorporant formes d’expressió i recursos més propis d’altres mitjans artístics, del cinema, per exemple, amb muntatges, retrospectives etc. Uns fenòmens, tots ells, que propicien l’obertura d’àmbits d’encreuament entre unes i altres pràctiques artístiques. D’aquesta manera, sovint ens trobem davant de veritables crossovers que combinen elements de 2


diferent origen o expressió: es tracta de propostes plurals, multidisciplinars i multimèdia, en les quals sovintegen, per exemple, la presència de monitors o efectes videogràfics. Estem, sens dubte, davant d’un teatre abocat a l’experimentació que malda per acostar-se a una generació de “nadius digitals”, autèntics especialistes dels formats televisius i acusticovisuals que viuen les noves tecnologies molt de prop. 3. Nous públics Si parlem de públics, no podem passar per alt els grans esforços dels professionals del sector per tal d’acostar-se a noves franges de públic. Així per exemple, sobretot sota la influència d’experiències d’artistes de França i Itàlia, l’anomenat “Theater von Anfang an” (teatre de bon començament) ofereix, des de ja fa uns anys, interessants posades en escena per a infants a partir de dos anys. En aquest context, el treball de directores com Barbara Kölling al capdavant del teatre Helios (Hamm) ha estat pioner a Alemanya. D’altra banda, d’un temps ençà resulta notori que diferents teatres d’Alemanya, tant públics com privats, s’aboquin cada vegada més al públic jove mitjançant una programació oberta i eclèctica que combina el teatre amb altres disciplines escèniques, com la dansa i la música. Dels 160 teatres infantils i juvenils que són membres de l’associació ASSITEJ, més del 90% actuen regularment per a adolescents i joves: disposen d’una programació anual que inclou tres o quatre obres juvenils en el repertori, les quals són interpretades unes vint vegades per terme mitjà davant de 120-200 adolescents. Les que tenen més èxit són posades en escena per diversos teatres, de manera que una obra es representa cinc o sis vegades, però també vint o trenta vegades si obté un gran ressò entre els artistes i el públic. Els teatres més coneguts a Alemanya, amb una àmplia oferta per al públic jove, són els berlinesos Theater an der Parkaue, Grips Theater i Theater Strahl. Però també gaudeixen d’una gran trajectòria i reputació l’Schnawwl de Mannheim, el JES de Stuttgart i el Schauburg de Munic. Amb tot, el cert és que l’àmbit del teatre especialment dirigit al públic adolescent i jove viu en aquests moments una fase de prosperitat considerable. Tant és així que fins i tot s’ha encunyat un nou terme: “junges Theater”, és a dir, “teatre jove”. 4. Literatura dramàtica A Alemanya, a diferència de Catalunya, el teatre per a infants i joves és una branca de la dramatúrgia àmpliament consolidada. Al costat dels escriptors consagrats i guardonats que durant anys han marcat en gran mesura el repertori i l’estètica teatral del teatre infantil i juvenil de parla alemanya (Waechter, Maar, Herfurtner, Hübner, Hensel etc.), existeix una nova 3


fornada d’autors i autores que es van obrint camí a partir d’un treball que posa nous accents, explora noves formes d’expressió i duu a l’escenari temes de rabiosa actualitat. Dins la literatura dramàtica infantil sobresurten noms com Ulrich Hub (1963) i Ingeborg von Zadow (1970). Mentre que a les cartelleres dirigides al públic juvenil actualment són freqüents els noms de Martin Baltscheit (1965), Kristo Šagor (1976), Jan Liedtke (1977), Daniela Dröscher (1977) o Corina Sigmund (1982). Tots ells tenen en comú el fet que trenquen amb l’aïllament creatiu de l’autor, és a dir, escriuen des de l’escena més que des del seu escriptori i consideren que és a través del treball conjunt amb els actors que sorgeixen noves perspectives sobre l’obra i el tractament dels personatges. No cal dir que l’existència d’una literatura dramàtica especialment destinada a infants i joves va, naturalment, acompanyada del foment continu d’autors i autores teatrals mitjançant la convocatòria periòdica de premis i de beques per participar en tallers de dramatúrgia. Entre els premis més importants podem destacar el Premi de Teatre Infantil i el de Teatre Juvenil Alemany, el Premi de Teatre Juvenil de Baden-Württemberg, el Premi de Teatre Infantil de Mülheim i el Premi de Teatre Infantil i Juvenil Alemany/Neerlandès. 5. Teatre per a infants i joves — Teatre amb infants i joves Amb tot, amb la seva diversitat d’estructures, formes, temàtiques, estètiques i repertori, el teatre infantil i juvenil és, a Alemanya, part integrant de la formació cultural, bé sigui entès com un art dirigit especialment a infants i joves (teatre esteticoreceptiu) o bé com un art realitzat amb infants i joves (teatre productiu-creatiu). Sota el concepte “teatre infantil i juvenil” s’inclouen, doncs, tots aquells espectacles en què els mateixos nens i joves fan d’actors. Aquesta identificació ve dels principis de l’anomenat “emanzipatorisches Kinder- und Jugendtheater” (teatre infantil i juvenil emancipador), que va viure la seva eclosió a la dècada dels 70 del segle passat, i en què tant actors com espectadors s’entenien com a participants actius per tal d’aconseguir de forma lúdica l’emancipació i la socialització dels infants. En aquest sentit, els resultats dels jocs teatrals durant els primers anys d’escola havien de repercutir en la producció del teatre infantil professional, perquè fossin la base de peces noves per als joves espectadors. Actualment, però, en els conceptes d’aquestes dues maneres de fer teatre gairebé no hi ha punts de contacte: el teatre que se sol fer en l’àmbit del teatre amateur i escolar contrasta clarament davant del teatre professional que es representa per a infants i joves. Tot i això, molts teatres infantils i juvenils professionals, bé siguin municipals, nacionals o regionals, organitzen tallers per a escolars i cursos de teatre per a nens i joves, i disposen de clubs de 4


teatre per a nois i noies. Sovint, els espectacles que en sorgeixen formen part integrant de la programació estable del teatre, la qual cosa demostra la consciència que hi ha de vincular infants i joves amb la institució teatral. Actualment, el treball amb nens i adolescents representa una oferta estable i una part integrant en més de setanta teatres dels país. En són un bon testimoni les iniciatives com les de l’Schnawwl de Mannheim i del MoKS Theater de Bremen. Amb l’objectiu de mostrar la diversitat del treball realitzat al llarg de tota la temporada en els clubs de teatre per joves, la Bundesverband Theaterpädagogik e.V. (Associació Federal de Pedagogia Teatral) organitza, de forma anual des de 1980, la trobada Jugendclubs an Theatern que ha esdevingut el catalitzador del moviment de clubs. Relacionat amb aquest punt, val la pena destacar com a tendència actual els espectacles teatrals en què actors professionals adults i joves aficionats surten junts a l’escenari. Això s’explica sobretot pel fet que hi ha molts textos en què els papers de protagonistes joves s’han de representar per adolescents de la mateixa edat. 6. El pedagog teatral Avui dia, una part important del desplegament de l’activitat teatral a Alemanya, tant en estaments públics com privats i independents, és en gran mesura impensable sense la figura del pedagog teatral, denominació que a inicis dels anys 70 del segle passat es va començar a aplicar a aquelles persones que actuaven d’enllaç entre el teatre i el públic infantil i jove. Actualment, la pedagogia teatral és una disciplina universitària reconeguda que inclou múltiples especialitats. Les activitats que desenvolupen els i les professionals de la pedagogia teatral estan directament relacionades amb la programació del teatre i, sobretot, van encaminades a captar nous públics. Dins d’aquest marc, la seva tasca principal consisteix a transmetre al públic jove un producte artístic acabat, és a dir, la representació. Amb l’ajuda de diferents dinàmiques de treball, com ara sessions introductòries per a espectadors novells així com activitats prèvies i posteriors a l’espectacle, durant les quals es treballen, d’una manera lúdica o per mitjà de xerrades, els continguts de l’obra, la seva estètica i la representació en sí, s’aconsegueix que l’assistència al teatre esdevingui una experiència creativa. A banda d’això, també s’organitzen visites entre bastidors durant les quals es fa un recorregut comentat pel teatre i se’n coneixen les diverses seccions. Però entre les tasques fonamentals d’aquests professionals destaca, sobretot, la de donar als responsables de la dramatúrgia i de la direcció escènica un feedback de l’impacte que ha tingut l’obra entre el públic. En aquest sentit, s’involucra els espectadors en la fase final del procés de producció: tot sovint es conviden grups de nens i joves a assistir als assajos generals i 5


preestrenes, així com a les discussions posteriors a la representació. Mitjançant les reaccions directes es comprova si tant l’edat escollida com el grup objectiu s’ajusten als propòsits artístics inicials. En aquest tipus de processos, per tal de copsar la reacció que ha causat la representació i conèixer com perceben els infants i joves en general, s’utilitzen mètodes específics de la recepció del teatre. Aquesta participació del públic com a còmplice d’un espectacle es fa extensiva al treball que es duu a terme en els clubs de teatre per a joves a què fèiem referència més amunt. D’aquesta manera, els nois i noies aconsegueixen un espai autònom, en el qual es poden expressar de forma lliure i creativa. En general, però, els pedagogs teatrals fan d’enllaç entre el teatre i l’escola. Un model de col·laboració singular entre aquests dos organismes és el projecte “TUSCH” (Theater und Schule), que es desenvolupa a llocs com Berlín i Hamburg. El seu principal objectiu és establir un contacte continu i individualitzat entre les dues institucions. La cooperació no només es basa en l’assistència dels escolars al teatre, sinó també en el treball que els pedagogs realitzen amb el professorat de les escoles col·laboradores. Així, per exemple, per tal que després d’una representació els i les mestres puguin continuar l’activitat a la classe, s’ofereixen quaderns pedagògics amb exercicis i propostes de treball sobre l’obra que s’ha visionat. En sessions anomenades “Jour fixe” també hi ha la possibilitat d’intercanviar opinions sobre la programació teatral i sobre qüestions relacionades amb l’assignatura de teatre. A més, molts pedagogs teatrals també acompanyen assajos de projectes teatrals escolars o, fins i tot, dins de la formació continuada del professorat, condueixen tallers. Un altre projecte que es troba actualment en funcionament és “TAtSch” (Theaterautoren treffen Schule), que posa en contacte autors i autores teatrals amb diferents escoles. En aquest context es fan activitats com ara lectures conjuntes, anàlisis i debats d’obres, tallers d’escriptura teatral etc. 7. Institucions Quant a l’organització, el teatre infantil i juvenil alemany disposa de l’ASSITEJ Alemanya, associació que defensa els interessos del sector de forma competent i immediata. Actualment, ASSITEJ Alemanya té prop de 360 socis, 160 dels quals són teatres infantils i juvenils professionals (bé siguin nacionals, municipals, regionals, privats o independents). La resta són editorials, associacions i organitzacions que treballen activament i amb compromís per al teatre infantil i juvenil, a més de professionals del teatre, estudiosos, periodistes i pedagogs que en qualitat de socis també col·laboren amb l’associació. L’ASSITEJ Alemanya està dividida en grups regionals, els quals organitzen l’intercanvi i el contacte del teatre infantil i juvenil local. Els seus festivals i esdeveniments anuals — entre ells, l’Spurensuche, la Trobada de Teatres Infantils i Juvenils Independents, i l’Internationales Regieseminar, el Seminari Internacional de Direcció 6


Escènica — són una bona mostra de rendiment, alhora que funcionen com a fòrum de debat dels diferents grups de treball que existeixen: teatre musical,

dansa i teatre i escola. Aquesta

associació també publica IXYPSILONZETT, revista especialitzada en teatre infantil i juvenil, així com l’anuari Grimm & Grips. Des del 1989 existeix el Kinder- und Jugendtheaterzentrum in der Bundesrepublik Deutschland, centre que fomenta el treball en el vast camp del teatre infantil i juvenil, com a representant al servei d’artistes i entitats. Alguns dels projectes que organitza i duu a terme són el Fòrum d’Autors de Teatre Infantil i Juvenil de Frankfurt, el Premi de Teatre Infantil i el de Teatre Juvenil Alemany, i la Trobada de Teatre Infantil i Juvenil Alemany Augenblick mal! de Berlín, una de les mostres més importants del país en el gènere infantil i juvenil. 8. Intercanvi internacional i festivals Tant en aquest centre com en l’ASSITEJ, l’intercanvi internacional té un paper molt important. L’objectiu és donar a conèixer a l’estranger el teatre infantil i juvenil alemany, i proporcionar als seus artistes múltiples trobades internacionals. En aquest aspecte, fa anys que el centre coopera amb el Goethe-Institut, que està estès arreu del món i que facilita moltes gires i tallers d’artistes alemanys. Això demostra que els espectacles del teatre infantil i juvenil alemany són un article exportable. En general, però, només s’envien a fora les petites produccions de grups independents o de teatres públics, mentre que la riquesa del gènere consisteix en el fet que també inclou moltes grans produccions. Aquestes no viatgen per motiu de les despeses i, sovint, purament per motius tècnics. Per més absurd que sembli, doncs, l’estructura teatral altament desenvolupada a Alemanya impedeix que tot el seu teatre infantil i juvenil es conegui a l’estranger. Però els grups de fora també són convidats a actuar en teatres determinats, cooperen amb els col·legues alemanys i assisteixen als festivals del país, que solen programar una considerable aportació internacional. Una cita anual ineludible és, per exemple, l’Starke Stücke, el festival internacional de teatre infantil i juvenil de la regió del Rin-Main. El Panoptikum de Nuremberg i el Schöne Aussicht d’Stuttgart són altres esdeveniments de renom on les produccions internacionals també hi tenen el seu espai. Ho deixo aquí, amb aquesta visió de conjunt, esperant haver donat prou material per al debat posterior. Tàrrega, 10 de juliol de 2012 7


Enllaços d’interès •

Teatre infantil i juvenil a Alemanya: autors i obres, directors, teatres i tendències actuals

INTHEGA. Interessengemeinschaft der Städte mit Theatergastspielen e.V.

Theater von Anfang an

Helios Theater (Hamm)

Theater an der Parkaue. Junges Staatstheater Berlin

Grips-Theater (Berlin)

Theater Strahl Berlin

Schnawwl. Kinder- und Jugendtheater am Nationaltheater Mannheim

JES. Junges Ensemble Stuttgart (Stuttgart)

Schauburg. Theater der Jugend (München)

Junge Akteure Bremen. Die Moks Theaterschule

Bundesverband Theaterpädagogik e.V.

Institut für Theaterpädagogik. Universität der Künste Berlin

TUSCH. Theater und Schule Berlin

TUSCH. Theater und Schule Hamburg

TAtSch. Theaterautoren treffen Schule

Spurensuche. Treffen der freien Kinder- und Jugendtheater

Panoptikum. Kindertheater aus Bayern und Europa in Nürnberg

Starke Stücke. Internationales Kinder- und Jugendtheaterfestival Rhein-Main

Schöne Aussicht. Internationales Baden-Württembergisches Kinder- und Jugendtheaterfestival

ASSITEJ e.V. Bundesrepublik Deutschland

Kinder- und Jugendtheaterzentrum in der Bundesrepublik Deutschland

8

Models Europeus de Teatre: Alemanya  

Explicació sobre el model alemany de teatre familiar

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you