La llegenda La Vella de l'estany

En un temps antic, en un racó de la Cerdanya, enmig d'una vall encantada, es trobava un petit poble envoltat de frondosos boscos i verds prats. En aquell poble hi vivia una dona misteriosa coneguda com la Vella de l'Estany. La Vella, amb la seva figura corba, el gipó vell i el caputxó que li amagava el rostre, despertava la curiositat i l'admiració dels habitants del poble.

La Vella de l'Estany vivia en una petita cabana just a la vora d'un estany idíl·lic, envoltat de misteri i bellesa. Aquest estany era el cor del poble i proporcionava aigua als camps i als habitants. Tot i això, l'estany va començar a dessecar-se i les terres es van convertir en terra seca i estèril. Els habitants del poble estaven angoixats i temien per la seva supervivència.

La Vella de l'Estany, amb la seva saviesa i coneixement dels secrets de la natura, va veure l'aflicció del poble i va decidir intervenir. Va convocar una reunió amb els vilatans i els va explicar la solució a la seva sequera. Va revelar que, per això, s'havia de construir un estany a la vora del poble per tal d'assegurar l'abastiment d'aigua durant tot l'any.

Però la Vella de l'Estany tenia una condició: l'estany s'havia de construir en el lloc on ella vivia, al costat de la seva humil cabana. Llavors, van començar les disputades i els dubtes. Alguns habitants no volien deixar la Vella sense casa, mentre que altres creien en el seu coneixement i acceptaven la seva condició.

Finalment, es va prendre la decisió de construir l'estany al lloc assenyalat per la Vella. Amb l'ajuda de tot el poble, es van treure terra, es van desviar rierols i es van obrir camins per tal de crear un espai que pogués emplenarse d'aigua i donar vida a la vall.

La Vella de l'Estany va supervisar cada pas de la construcció de l'estany. Amb els seus encanteris i coneixements màgics, va donar vida a l'aigua que corria pels rierols i la va fer fluir cap a l'estany en construcció. A poc a poc, l'aigua va inundar el forat excavat, convertintse en un bell i cristal·lí estany.

Des de llavors, l'estany de Puigcerdà es va convertir en una font d'aigua abundant i vital per al poble. L'aigua de l'estany va omplir els camps, va regar els prats i va permetre que la comunitat prosperés. El poble va estar profundament agraït a la Vella de l'Estany per la seva intervenció i per haver salvat les seves terres de la sequera.

Però la història no acaba aquí. La Vella de l'Estany, conscient que havia de deixar la seva estimada cabana per l'estany, va fer una promesa al poble. Va assegurar-los que, malgrat marxar de la seva llar, mai els abandonaria del tot. Va prometre que cada any, en un dia especial del mes d'agost, tornaria a aparèixer a l'estany per passar-hi el dia.

I així va ser. Des de llavors, en el dia assenyalat, l'estany s'omple d'un encant especial. La Vella de l'Estany emergeix de les aigües amb la seva figura corba i el seu vestit antic. Passeja per les ribes de l'estany, parla amb els ocells i els arbres, i brinda sàvies paraules de consell als vilatans que s'apropen a saludar-la.

A la nit, quan les estrelles brillen al cel, la Vella de l'Estany retorna a la seva morada sota les aigües, on espera fins a l'any següent per tornar a aparèixer. Aquest esdeveniment es converteix en una festa anual coneguda com la Festa de l'Estany. Durant aquesta celebració, els habitants de Puigcerdà s'ajunten a les ribes de l'estany per festejar i recordar la Vella de l'Estany. Es realitzen danses tradicionals, es canta i es comparteix menjar i beguda per honorar l'esperit de la dona màgica que va salvar el poble.

La llegenda de la Vella de l'Estany continua sent una part integral de la cultura de Puigcerdà i de la Cerdanya. Les històries de la seva intervenció màgica, la seva saviesa i el seu amor per l'estany continuen inspirant i recordant als vilatans la importància de respectar i cuidar els recursos naturals. L'estany de Puigcerdà, gràcies a la llegenda de la Vella, s'ha convertit en un lloc sagrat, testimoni de l'encant i la màgia que envolten aquesta història atemporal.