L’obra abasta totes les branques del dret civil. Es divideix en els següents fascicles: I. Part general de dret civil; II. Dret de la persona; III. Dret de família; IV Dret d’obligacions; V Relacions contractuals; VI Drets reals; VII Dret de successions.
lliçons de dret civil català
Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera / Judith Solé Resina
És una obra conceptual, d’ajuda per a l’estudi i per a l’adquisició de conceptes i nocions bàsiques, que després permetran a qui la utilitzi el desenvolupament de les seves aptituds, a la vegada que ofereix les dades bàsiques al professional, en suport de la seva tasca. La base legislativa és la normativa civil i privada catalana i, en general, l’aplicable a Catalunya en l’àmbit de les relacions privades.
lliçons de dret civil català
LLIÇONS DE DRET CIVIL CATALÀ II DRET DE LA PERSONA 2ª Edició
Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera Judith Solé Resina
2ª Edició
lliçons de dret civil català
Es caracteritzen per ser un estudi concret, breu i complet dels temes de Dret privat en el qual no es renuncia, en cap cas, a la rigorositat del seu contingut i anàlisi. A les Lliçons es recull i s’examina la normativa imprescindible vigent, i la doctrina i jurisprudència necessàries per a la comprensió de la matèria.
LLIÇONS DE DRET CIVIL CATALÀ II
Les Lliçons comprenen una exposició clara i senzilla dels temes fonamentals de Dret Civil i privat català. Obra especialment adequada per als estudiants del Grau en Dret, Màster professional de l’Advocacia, i en general per a tot jurista que vulgui estar al dia.
lliçons de dret civil català
COMITÈ CIENTÍFIC DE L’EDITORIAL TIRANT LO BLANCH María José Añón Roig
Catedràtica de Filosofia del Dret de la Universitat de València
Ana Cañizares Laso
Catedràtica de Dret Civil de la Universitat de Màlaga
Javier de Lucas Martín
Catedràtic de Filosofia del Dret i Filosofia Política de la Universitat de València
Víctor Moreno Catena
Catedràtic de Dret Processal de la Universitat Carlos III de Madrid
Jorge A. Cerdio Herrán
Francisco Muñoz Conde
José Ramón Cossío Díaz
Angelika Nussberger
Catedràtic de Teoria i Filosofia del Dret. Institut Tecnològic Autònom de Mèxic Ministre de la Suprema Cort de Justícia de Mèxic
Eduardo Ferrer Mac-Gregor Poisot
President de la Cort Interamericana de Drets Humans. Investigador de l’Institut d’Investigacions Jurídiques de la UNAM
Owen Fiss
Catedràtic emèrit de Teoria del Dret de la Universitat de Yale (EEUU)
José Antonio García-Cruces González
Catedràtic de Dret Mercantil de la UNED
Luis López Guerra
Jutge del Tribunal Europeu de Drets Humans. Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Carlos III de Madrid
Ángel M. López y López
Catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Sevilla
Marta Lorente Sariñena
Catedràtica de Historia del Dret de la Universitat Autònoma de Madrid
Catedràtic de Dret Penal de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla Jutgessa del Tribunal Europeu de Drets Humans. Catedràtica de Dret Internacional de la Universitat de Colonia (Alemanya)
Héctor Olasolo Alonso
Catedràtic de Dret Internacional de la Universitat del Rosario (Colòmbia) i President de l’Institut Iberoamericà de La Haya (Holanda)
Luciano Parejo Alfonso
Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Carlos III de Madrid
Tomás Sala Franco
Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València
Ignacio Sancho Gargallo
Magistrat de la Sala Primera (Civil) del Tribunal Suprem d’Espanya
Tomás S. Vives Antón
Catedràtic de Dret Penal de la Universitat de València
Ruth Zimmerling
Catedràtica de Ciència Política de la Universitat de Mainz (Alemanya)
Procediment de selecció d’originals, veure pàgina web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales
LLIÇONS DE DRET CIVIL CATALÀ II DRET DE LA PERSONA 2ª Edició
Mª DEL CARMEN GETE-ALONSO Y CALERA JUDITH SOLÉ RESINA
València, 2018
Copyright ® 2018 Està rigorosament prohibida, sense l’autorització dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics. En cas d’errates i actualitzacions, l’Editorial Tirant lo Blanch publicarà la pertinent correcció en la pàgina web www.tirant.com incorporada a la fitxa del llibre.
Directores de la Col∙lecció:
Judith Solé Resina Mª Del Carmen Gete-Alonso y Calera
© Judith Solé Resina i Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera
© D’AQUESTA EDICIÓ: TIRANT LO BLANCH C/ Arts Gràfiques, 14 - 46010 - València TELFS: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/361 41 51 Email:tlb@tirant.com www.tirant.com Llibreria virtual: www.tirant.es ISBN: 978-84-9190-639-1 MAQUETA: Tink Factoría de Color Pot enviar-nos els seus suggeriments a atencioncliente@tirant.com. També disposa d’un Procediment de queixes, d’acord amb el que s’estableix a www.tirant.net/index.php/empresa/ politicas-de-empresa. Responsabilitat Social Corporativa: http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf
Índex Lliçó 1 La personalitat. La capacitat 1. LA PERSONALITAT.......................................................................... 11 1.1. La persona: Caracterització........................................................ 11 1.2. La personalitat jurídica. Adquisició............................................ 11 1.3. Els no nascuts............................................................................. 13 1.4. Inscripció de naixement.............................................................. 14 2. CAPACITAT JURÍDICA I CAPACITAT D’OBRAR: CONCEPTE I CARACTERS..................................................................................... 16 3. EXTINCIÓ DE LA PERSONALITAT................................................ 18 3.1. La mort...................................................................................... 18 3.2. Commoriència............................................................................ 19 3.3. Inscripció de defunció................................................................. 20
Lliçó 2 Els estats civils i les condicions personals. Constància registral 1. L’ESTAT CIVIL: CONCEPTE I CARÀCTERS.................................... 23 2. ELS ESTATS CIVILS TRADICIONALS I LES CONDICIONS PERSONALS EMERGENTS..................................................................... 24 3. ELS TÍTOLS D’ESTAT CIVIL............................................................ 28 4. CONSTÀNCIA REGISTRAL............................................................. 28
Lliçó 3 Els drets de la personalitat 1. ELS DRETS DE LA PERSONALITAT: CONCEPTE, NATURALESA I CARÀCTERS................................................................................... 31 2. ELS DRETS EN L’ESFERA FÍSICA.................................................... 32 2.1. El dret a la vida.......................................................................... 32 2.2. El dret a la integritat física.......................................................... 35 2.3. El dret a l’autonomia de la voluntat del pacient.......................... 35 3. ELS DRETS EN L’ESFERA MORAL.................................................. 37 3.1. El dret al nom............................................................................. 37 3.2. El dret a l’honor, a la intimitat familiar i a la pròpia imatge....... 39 3.3. Les llibertats d’expressió i d’informació...................................... 42 3.4. El dret de rectificació.................................................................. 43 3.5. El dret a la protecció de dades de caràcter personal.................... 43 3.6. El dret moral d’autor.................................................................. 45
8
Índex
Lliçó 4 La situació de minoria d’edat 1. L’EDAT............................................................................................... 47 2. LA SITUACIÓ DE MINORIA D’EDAT............................................. 48 2.1. Principis rectors.......................................................................... 49 2.2. La representació legal i l’assistència............................................ 49 2.3. L’administració dels béns del menor........................................... 51 2. LA CAPACITAT DEL MENOR......................................................... 54 3. LA RESPONSABILITAT DEL MENOR............................................. 57 4. L’EMANCIPACIÓ.............................................................................. 59 4.1. Causes d’emancipació................................................................. 59 4.2. Efectes de l’emancipació............................................................. 60
Lliçó 5 Els menors desemparats 1. MARC GENERAL............................................................................. 63 2. DESEMPARAMENT: CONCEPTE, DECLARACIÓ I EFECTES....... 63 3. MESURES DE PROTECCIÓ.............................................................. 67 3.1. La guarda................................................................................... 68 3.2. Acolliment familiar i acolliment en centre................................... 68 3.3. Acolliment preadoptiu................................................................ 70 3.4. Mesures de transició a la vida adulta i a l’autonomia personal... 71
Lliçó 6 La discapacitat i la modificació de la capacitat d’obrar. La prodigalitat i la situació de concursat 1. DISCAPACITAT: CONCEPTE I MARC NORMATIU....................... 73 2. LA MODIFICACIÓ DE LA CAPACITAT........................................... 74 2.1. Causes........................................................................................ 75 2.2. Persones que poden ser incapacitades......................................... 76 2.3. El procediment........................................................................... 76 2.4. La sentència................................................................................ 77 2.5. La responsabilitat de l’incapacitat............................................... 78 3. L’INTERNAMENT DE L’INCAPAÇ.................................................. 79 4. LA PRODIGALITAT.......................................................................... 81 5. LA SITUACIÓ JURÍDICA DEL CONCURSAT.................................. 82
9
Índex
Lliçó 7 La tutela 1. INSTITUCIONS DE GUARDA I PROTECCIÓ DE LA PERSONA.... 85 2. LA TUTELA ORDINÀRIA................................................................ 86 2.1. Persones subjectes, òrgans i promoció........................................ 87 2.2. Delació....................................................................................... 87 1.3. Constitució................................................................................. 89 3. EL TUTOR......................................................................................... 90 3.1. Capacitat, excuses, remoció........................................................ 90 3.2. Contingut................................................................................... 92 3.3. Exercici....................................................................................... 94 3.4. Extinció...................................................................................... 95 4. EL CONSELL DE LA TUTELA......................................................... 96
Lliçó 8 Curatela i altres institucions de guarda 1. LA CURATELA.................................................................................. 99 1.1. Concepte, caràcters, tipus........................................................... 99 1.2. La curatela dels menors.............................................................. 100 1.3. Curatela de les persones amb capacitat modificada judicialment. 101 1.3. La curatela del pròdig................................................................. 102 2. EL DEFENSOR JUDICIAL................................................................ 103 3. LA GUARDA DE FET........................................................................ 105 4. ALTRES INSTITUCIONS.................................................................. 108 4.1. Els poders preventius.................................................................. 108 4.2. L’assistència................................................................................ 109
Lliçó 9 La situació absència 1. SITUACIONS D’ABSÈNCIA.............................................................. 111 2. LA SIMPLE DESAPARICIÓ............................................................... 112 3. LA SITUACIÓ D’ABSÈNCIA LEGAL DECLARADA........................ 115 3.1. Caracterització i requisits........................................................... 115 3.2. La declaració d’absència............................................................. 117 3.3. La representació de l’absent........................................................ 118 3.4. Efectes........................................................................................ 120 4. LA DECLARACIÓ DE MORT.......................................................... 121 4.1. Requisits i procediment.............................................................. 121 4.2. Efectes........................................................................................ 124 5. FETS COMUNS A LA DECLARACIÓ D’ABSÈNCIA I MORT......... 125 6. CONSTÀNCIA REGISTRAL............................................................. 126
10
Índex
Lliçó 10 El veïnatge civil 1. EL VEÏNATGE CIVIL: CONCEPTE I TIPUS..................................... 127 2. ADQUISICIÓ..................................................................................... 128 2.1. Per filiació................................................................................... 129 2.2. Del veïnatge d’un lloc................................................................. 130 3. MODIFICACIÓ O CANVI................................................................ 130 3.1. Per opció.................................................................................... 131 3.2. Per residència.............................................................................. 132 4. CONSERVACIÓ, PÈRDUA I RECUPERACIÓ................................... 133 5. VEÏNATGE I NACIONALITAT......................................................... 133 6. PROVA I CONSTÀNCIA AL REGISTRE CIVIL................................ 134
Lliçó 11 La persona jurídica. Les fundacions 1. LA PERSONA JURÍDICA.................................................................. 135 1.1. Concepte i regulació................................................................... 135 1.2. Classes de persones jurídiques.................................................... 136 1.3. Adquisició de la personalitat jurídica. Capacitat......................... 137 1.4. Extinció...................................................................................... 138 2. LES FUNDACIONS........................................................................... 139 2.1. Normes reguladores.................................................................... 139 2.2. Classes........................................................................................ 140 2.3. Concepte i estructura.................................................................. 141 2.4. Constitució i adquisició de personalitat...................................... 143 2.5. Òrgans i règim............................................................................ 144 2.6. Modificacions i dissolució........................................................... 147
Lliçó 12 La persona jurídica. Les associacions. La societat civil 1. LES ASSOCIACIONS......................................................................... 149 1.1. Dret d’associació. Normes reguladores....................................... 149 1.2. Concepte. Requisits. Constitució................................................ 151 1.3. Òrgans i funcionament............................................................... 153 1.4. Modificacions estructurals i dissolució........................................ 155 2. LA SOCIETAT CIVIL......................................................................... 156 2.1. Societat-Contracte de societat..................................................... 156 2.2. Classes de societat...................................................................... 158 2.3. Règim......................................................................................... 159 2.4. Extinció...................................................................................... 162
Lliçó 1
La personalitat. La capacitat
Sumari: 1. La personalitat: 1.1. La persona: caracterització; 1.2. La personalitat jurídica. Adquisició; 1.3. Els no nascuts; 1.4. Inscripció de naixement. 2. Capacitat jurídica i capacitat d’obrar: concepte i caràcters. Extinció de la personalitat: 3.1. La mort; 3.2. Commoriència; 3.3. Inscripció de defunció.
1. LA PERSONALITAT El dret de la persona és la part del Dret civil en la que s’estudien les qüestions relatives al subjecte de dret. La persona és el punt de partida, necessari i previ, element que identifica la posició jurídica de les relacions i el seu contingut.
1.1. La persona: Caracterització La persona, concepte jurídic bàsic, es pren des de la seva aparició al món exterior (naixement) com representativa de l’ésser (concret) de l’espècie humana, en la condició d’individu com unitat completa en la que es comprenen els elements i les qualitats que l’acompanyen al llarg de la vida. Es consideren dos classes de persones: Les persones naturals o físiques i les anomenades persones jurídiques (que són una creació jurídica artificial). La persona física es considera íntegrament, a partir de la dignitat i dels drets que li són inherents. La persona jurídica és l’organització permanent i estable encaminada a la consecució d’una finalitat digna de protecció, que constitueix una entitat independent i separada dels seus membres i de qui la va crear, que té la condició de subjecte de dret.
1.2. La personalitat jurídica. Adquisició La personalitat civil es configura com un atribut de la persona física o jurídica que designa al subjecte de dret. La condició jurídica
12
Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera
de persona, en particular, de la persona física, s’expressa mitjançant el terme personalitat jurídica (art. 29 CC, 211-1. CCCat), qualitat atribuïda a tot ésser humà sense distinció, inherent des del moment en que forma part d’una comunitat social i es reconeguda jurídicament. La personalitat jurídica és la consideració de la persona, des del dret i comporta la condició de subjecte en les relacions, situacions i poders. Malgrat que, en inici, la noció expressa un concepte de Dret privat, atès el caràcter supletori de les normes civils respecte de la resta de matèries (arts. 4.3 CC i 111-4 CCCat), esdevé noció general a tot l’ordenament jurídic i engloba l’àmbit privat i el públic. El concepte de ciutadania, noció pròpia de l’àmbit públic, és més restringida que la de personalitat, es refereix a la situació que ocupa la persona en la societat i a la seva participació i actuació en ella a través de les institucions, a la llum dels drets fonamentals i dels valors constitucionalment reconeguts. Complementa a la personalitat civil però no la substitueix. L’art. 16 del Pacte internacional de drets civils i polítics (Nova York, 16 de desembre de 1966) indica: “Tot ésser humà té dret, a tot arreu, al reconeixement de la seva personalitat jurídica”. L’article 7.1 de la Convenció sobre els drets de l’infant (de l’ONU de 25 de novembre de 1989) determina que tot nen sigui inscrit “immediatament després del seu naixement i tindrà dret des del naixement a un nom, a adquirir una nacionalitat i, en la mesura del possible, a conèixer als seus pares i a ser cuidat per ells”. En el Codi civil espanyol es llegeix: “La personalitat s’adquireix en el moment del naixement amb vida, un cop produït el sencer despreniment del si matern” (art. 30). S’expressa de manera que indueix a pensar en termes de requisits: a) Néixer amb vida, que no implica el requisit de la viabilitat (aptitud per viure); b) Que s’hagi produït el sencer despreniment del si matern, que el nou ésser sigui independent i autònom de la mare (ruptura del cordó umbilical). La norma catalana, d’acord amb els textos internacionals, expressa que: “La personalitat civil és inherent a la persona física des del seu naixement” (art. 211-1.1). Només descriu que la personalitat civil es vincula al naixement, sense matisació addicional, és suficient amb l’aparició d’un nou ésser amb vida pròpia.
Lliçons de Dret Civil Català. Dret de la persona
13
En els parts múltiples la regla jurídica sobre la primogenitura es refereix al moment temporal del naixement (art. 31 CC): qui primer veu la llum (neix), i no a la prioritat en la concepció que és la inversa (la de l’últim que surt a la llum).
1.3. Els no nascuts En inici, qui no ha nascut, fins i tot encara que estigui concebut (nasciturus) i qui no hagi estat concebut (concepturus) no pot ser subjecte jurídic. Les normes no atorguen personalitat abans que hi hagi un ésser nascut i independent de la mare. Aquesta constatació, no obstant, no implica que aquestes situacions se situïn al marge del dret. Amb referència al nasciturus (concebut) en els textos legals amb caràcter general es disposa que “el concebut es té per nascut per a tots els efectes que li siguin favorables, sempre que neixi amb les condicions” que estableix la llei (art. 29 CC) i fins i tot s’afirma que té la consideració de persona (art. 211-1.2 CCCat). Les normes, estableixen vies jurídiques que permeten adquirir o gaudir del dret (efecte) sense fingir o avançar l’existència de la persona. S’interpreta com a favorable l’oportunitat que té el concebut d’ adquirir drets, que de no reconèixer-se, com es fa, no seria possible. Els supòsits en què té lloc l’aplicació de la regla són diversos, les lleis en preveuen alguns. Un grup important de casos resulta de l’atribució de drets successoris (substitució fideïcomissària, preterició). Entre els efectes patrimonials inter vius es poden citar les donacions a favor de nasciturus o amb clàusula de reversió, les atribucions i estipulacions a favor de tercer. I pel que fa als personals, la possibilitat del reconeixement de la filiació, l’adquisició originària de la nacionalitat iure sanguini i del veïnatge civil. També, entren en aquesta categoria les mesures de protecció dirigides a preveure la possible situació d’abandonament del menor quan neixi (art. 105.2 c de la Llei 14/2010, LDOIA). Es reconeix capacitat per ser part en el procés (art. 6.1 2º LEC) “al concebut no nascut, per a tots els efectes que li siguin favorables” pels que compareixen “les persones que legítimament els representarien si ja haguessin nascut” (art. 7.3 LEC). En l’adquisició de drets successoris fins que es produeixi el naixement es suspenen temporalment les operacions successòries, la qual
14
Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera
cosa pot comportar una administració especial dels béns (arts. 412-1 CCCat). Pel que fa a les atribucions gratuïtes (donacions) es legitima als que serien els representants legals del concebut en el cas que hagués nascut per acceptar-les (i evitar la seva revocació) (art. 531-21.3 CCCat). El naixement amb vida de qui estava concebut consolida els efectes, cosa que comporta que efectivament es produeixi l’adquisició. Qui no està concebut (nondum conceptus) no pot adquirir. Però el fet que no hi hagi cap persona i l’eventualitat que pugui arribar a néixer, no impedeix que es facin atribucions a qui arribi a néixer en el futur. El mitjà jurídic a través del qual el no concebut pot arribar a adquirir és establir una titularitat intermèdia, que ha de recaure en algú que visqui en el moment en què es produeix la transmissió inicial i la vinculació dels béns amb la càrrega de conservar-los i traspassar-los al següent en l’ordre i així successivament fins arribar al no nascut. En l’àmbit del dret de successions les institucions més apropiades són la substitució fideïcomissària o el llegat, les herències de confiança i anàlogues. En els actes entre vius, la donació amb clàusula de reversió o el contracte amb estipulació a favor de tercer. Les atribucions efectuades a favor dels no-concebuts s’entenen fetes sota condició suspensiva (art. 531-21.4 CCCat).
1.4. Inscripció de naixement La prova oficial del naixement de la persona és a través de la inscripció en el Registre Civil amb els requisits que la llei exigeix. La inscripció dóna fe del fet, data, hora i lloc del naixement, de la identitat, sexe i, en el seu cas, de la filiació de l’inscrit (art. 44.2 LRC). Estan obligats a promoure la inscripció la direcció d’hospitals, clíniques i establiments sanitaris, el personal mèdic o sanitari que hagi atès el part en el cas que s’hagi produït fora de l’establiment sanitari, els progenitors, els parents més pròxims i en el cas que manquin qualsevol persona major d’edat present en el moment del part. Si la mare ha renunciat al fill en el moment del part no té l’obligació que és assumida per l’entitat pública corresponent (art. 45 LRC). En el termini de 72h del naixement la direcció d’hospitals, clíniques i establiments sanitaris ha de comunicar a l’oficina del Registre
Lliçons de Dret Civil Català. Dret de la persona
15
Civil, els naixements. A més s’imposa al personal sanitari que assisteix el part la càrrega de prendre les cauteles necessàries per tal d’assegurar la identificació del nadó i de fer les comprovacions que estableixen indubitadament la maternitat. S’han d’incloure les proves biomètriques, mèdiques i analítiques que calgui i sempre han de prendre dos empremtes plantars del nadó i dactilars de la mare que s’adjunten a la documentació (art. 46.1 LRC). Respecte dels naixements fora de l’establiment sanitari o quan no s’hagi remés el document en termini, els obligats a promoure la inscripció disposen de 10 dies per declarar el naixement a l’oficina del Registre Civil o les oficines consulars, a la que s’ha d’adjuntar el document oficial de declaració i el certificat mèdic (art. 47 LRC). Les entitats públiques de les Comunitats Autònomes amb competència en matèria de menors han de promoure la inscripció, sense demora, dels menors en situació de desemparament per abandonament, sigui o no coneguda la filiació. També el Ministeri Fiscal ha de promoure la inscripció dels menors no inscrits (art. 48 LRC). La inscripció de naixement es practica per mitja de la declaració, feta en el document oficial firmat, i el certificat facultatiu. El metge, infermer especialista en infermeria obstètrica-ginecològica o que assisteix al naixement, dins o fora de l’establiment, ha de comprovar la identitat de la mare als efectes d’inclusió en l’informe facultatiu (art. 46.3 LRC). Excepte que es tracti d’un nadó abandonat en tota inscripció de naixement en territori espanyol ha de constar necessàriament la filiació materna, tot i que l’accés a la mateixa és restringit en el cas que la mare ho sol·licita i renuncia a exercir els drets derivats de la filiació (art. 44.4 LRC). En la inscripció de naixement consten les dades d’identitat del nadó: el nom i els cognoms que li corresponguin segons la filiació, el lloc, data i hora el naixement i el sexe (art. 49.1 LRC) i el codi personal que se li assigni (art. 49.3 LRC). També han de constar que s’han fet les proves biomètriques, mèdiques i analítiques exigides i el centre en el que es conservi la informació relativa (art. 46.1 LRC). Sempre que sigui possible, han de constar el nom i els cognoms, document nacional d’identitat o d’estranger, lloc i data de naixement, estat, domicili i nacionalitat i qualsevol altra dada inclosa en els formularis,
16
Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera
dels progenitors. En cas que la mare hagi renunciat la publicitat és restringida (art. 49.4 LRC).
2. CAPACITAT JURÍDICA I CAPACITAT D’OBRAR: CONCEPTE I CARACTERS La capacitat jurídica, aspecte estàtic de la personalitat, es defineix com l’aptitud per ser titular de drets, poders i facultats (subjecte actiu) i obligacions i deures (subjecte passiu) i és usual identificar-la amb la qualitat de la personalitat jurídica. Es reconeix a tota persona, és qualitat inherent al mateix concepte de subjecte. El concepte íntegre de persona, formulat en base als drets i al valor dignitat, comporta el de capacitat jurídica com a manifestació de la personalitat, també per descomptat el principi d’igualtat. Són caràcters propis de la capacitat jurídica: a) La seva inherència a tota persona des del moment en què hi ha personalitat civil; b) La inseparabilitat d’ella el que comporta que no es pugui negar a ningú; c) Cap circumstància, condició o altra dada que es doni en la persona pot interferir, ni limitar-la; d) És la mateixa per a tothom; no es gradua. Només en els casos en què ho requereixi la dignitat de la persona i sempre que se superi el test de la raonabilitat, es poden admetre adaptacions (que no restricció o negació); e) És d’ordre públic. Quan la capacitat jurídica es predica de la persona natural o física és una manifestació de la personalitat civil. En contrast, aplicada a la persona jurídica, la personalitat és element imprescindible per a la seva consideració jurídica en ser un concepte de creació tècnica. La capacitat d’obrar és l’aptitud de la persona per dur a terme, eficaçment, actes jurídics; és a dir perquè l’actuació en el tràfic jurídic que fa la persona es reconegui i es produeixin efectes jurídics; també, perquè es mantingui jurídicament. Representa la vessant activa de la personalitat. No és uniforme ni igual per a les persones, pot graduar-se, diferir d’una a una altra persona en funció de determinades circumstàncies que l’afecten. La capacitat d’obrar pren com a pressupost la capacitat natural de la persona, encara que es fixi la seva existència de manera general i abstracta a partir d’una edat (la de majoria), també escollida de mane-
Lliçons de Dret Civil Català. Dret de la persona
17
ra arbitrària, si bé amb fonament en el desenvolupament biològic. En la consideració que la capacitat natural s’identifica a l’aptitud per entendre i decidir (voler) la conducta que es fa i el seu abast, i es vincula al grau de maduresa intel·lectual de la persona. L’art. 211-3.1 CCCat indica que “La capacitat d’obrar de la persona es fonamenta en la seva capacitat natural, d’acord amb el que estableix aquest Codi”, el que completa amb la fixació legal de la maduresa: “La capacitat d’obrar plena s’assoleix amb la majoria d’edat “(art. 211-3.2 CCCat). Són caràcters de la capacitat d’obrar: a) Que la interpretació de les regles que la regulen no és restrictiva: en el dubte (limitació o ampliació) s’ha d’optar sempre per la inexistència de limitació (art. 211-3 CCCat). b) Que la capacitat d’obrar abasta en conjunt tots els àmbits de la persona. c) No és igual ni uniforme per a totes les persones sinó que admet gradació. Atès que no existeix una dada fixa que permeti determinar quan concorre en la persona la capacitat de raciocini de la maduresa, jurídicament el criteri que s’ha pres en consideració és l’edat; en concret la que es qualifica com a majoria d’edat (18 anys, arts. 12 CE; 315 CC; 211-4 CCCat). En les denominades capacitats especials es requereix que la persona compleixi un requisit addicional, que s’afegeix a la majoria d’edat, perquè es pugui actuar jurídicament; o, s’obvia el requisit de la major edat en atenció a l’acte de què es tracti. Així succeeix, per exemple, amb la capacitat per adoptar en la qual s’ha de comptar amb una edat determinada (25 anys, art. 235-30.1 CCCat), o l’edat per a testar, en la qual, excepte per al testament hològraf (art; 421-17 CCCat), només cal tenir 14 anys (art. 421-4 CCCat). Es parla de capacitat limitada en relació amb aquelles persones que gaudeixen de capacitat incompleta per no tenir encara desenvolupat el raciocini, o haver-se’ls limitat, a conseqüència d’un procés judicial de modificació de la capacitat. La limitació suposa la intervenció d’una persona que actua complementant la capacitat (pares, tutors, curadors). A l’altre extrem es troba la modificació absoluta de la capacitat que és una limitació (modificació) sobrevinguda de la capacitat, de
18
Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera
caràcter restringit fundada en una causa que palesa la manca d’autogovern (arts. 199 i 200 CC). Situació en la qual la major part de l’actuació de la persona se substitueix per l’actuació del representant legal. De la capacitat d’obrar conceptualment es distingeixen les prohibicions. En aquestes l’impediment a la realització d’un determinat acte jurídic no es basa en l’aptitud per a l’exercici sinó en un veto legal fonamentat en raons diverses, que impedeix, malgrat que es gaudeixi de capacitat d’obrar i mentre romangui la situació, la realització de l’acte jurídic.
3. EXTINCIÓ DE LA PERSONALITAT La única causa de l’extinció de la personalitat és la mort de la persona (arts. 32 CC i 211-1.3 CCCat). En els ordenaments jurídics actuals, no es reconeix altra causa de privació, qualsevol altre fet diferent a la mort física com a causa d’extinció de la personalitat (com ara l’anomenada mort civil) xocaria frontalment amb els principis que regeixen el sistema cfr, art. 10 CE).
3.1. La mort El concepte de mort està fora de l’àmbit jurídic, que el pren d’altres ciències. Es qualifica com un fet físic constatat a partir del que marquen la ciència mèdica i la biologia. Jurídicament s’identifica al cessament irreversible de les funcions cardiorespiratòries o el cessament irreversible de les funcions encefàliques, i s’entén que té lloc quan es constata el coma areactiu d’etologia estructural coneguda i irreversible (arts. 5.1, de la Llei 30/1979, de 27 d’octubre, sobre extracció i trasplantament d’òrgans i 10 del Reial Decret 2070/1999, de 30 de desembre, pel qual es regulen les activitats d’obtenció i utilització clínica d’òrgans humans i la coordinació territorial en matèria de donació i trasplantament d’òrgans i teixits). Sempre requereix l’emissió del certificat de defunció. Conseqüències: 1. L’extinció de la personalitat jurídica (arts. 32 CC i 211.1.3 CCCat): deixa d’existir com a subjecte de dret, des del moment de la
Lliçons de Dret Civil Català. Dret de la persona
19
mort i s’extingeixen totes les relacions personals i personalíssimes, cessen els drets i facultats. Es transmeten i mantenen als hereus en les relacions patrimonials no personals (art. 1257 CC) i concrets drets personalíssims lligats a la persona morta (els drets morals de la propietat intel·lectual) romanen o neixen ex novo a partir de la mort (protecció de la memòria pretèrita). 2. El cos passa a tenir la condició de cadàver. Encara que, jurídicament, el cadàver no té la consideració de persona no s’assimila als altres béns patrimonials i s’han de tenir en compte les normes sobre l’extracció i trasplantament d’òrgans pel que fa aquests. 3. El patrimoni de la persona, passa a ser considerat herència, i es defereix a les persones a qui correspon d’acord amb les regles del dret de successions (art. 411-4 CCCat).
3.2. Commoriència En el cas que diverses persones que estan cridades a succeir-se entre si, moren alhora es produeix la situació de commoriència i s’ha de decidir sobre quina d’elles ha mort en primer lloc, és a dir la premoriència, a fi de determinar si hi ha transmissió de drets entre elles. Si es coneix qui va morir abans no hi ha cap problema, si no és així i aquest extrem no apareix clar (hi ha dubtes) la norma estableix regles per solucionar-ho. El Codi civil espanyol resol aquesta qüestió (art. 33) a través del que s’acostuma a anomenar presumpció de commoriència. D’acord amb aquesta, si es dubta, entre dues o més persones cridades a succeir-se quina d’elles ha mort primer, qui defensi que una persona ho ha fet abans que l’altra ha de provar-ho ja que en cas contrari es presumeixen mortes al mateix temps i no té lloc la transmissió de drets d’una a una altra. Per a l’aplicació d’aquesta regla cal que, a més de concórrer els fets que determinen el supòsit de fet, es dubti, és a dir que hi hagi incertesa invencible sobre la falta de simultaneïtat. S’admet la utilització de tots els mitjans de prova, excepte les conjectures. En el Codi civil de Catalunya, sota el nom de commoriència i mort consecutiva derivada del mateix esdeveniment, s’estableix que quan la successió o transmissió de drets a favor d’una persona depèn que una de les persones sobrevisqui a l’altra, la successió o transmissió té
20
Mª del Carmen Gete-Alonso y Calera
lloc si es prova la supervivència. En cas contrari es consideren que han mort en el mateix moment i no hi ha successió ni transmissió entre elles. Es considera que han mort en el mateix moment quan hi ha unitat de causa o de circumstància que motivi les defuncions i entre les dues han transcorregut menys de setanta-dues hores (art. 211-2 CCCat).
3.3. Inscripció de defunció La inscripció en el Registre Civil de la defunció que és obligatòria dóna fe del fet de la mort d’una persona i de la data, hora i lloc en el que es produeix. En la inscripció consta la identitat del mort (art. 62.1 LRC). No es pot fer la inscripció sense el certificat mèdic de defunció. En aquest certificat han de constar, a més de les circumstàncies exigides per inscriure, les que es precisen a efectes de l’Institut Nacional d’Estadística i en tot cas, l’existència o no d’indicis de mort violenta i la incoació de diligències judicials i qualsevol motiu pel qual a judici del facultatiu no s’hagi d’expedir la llicència La inscripció de defunció es practica per mitjà de la declaració, feta en el formulari oficial firmat junt al certificat; en el seu defecte o quan sigui incomplet aquest o la documentació es requereix dictamen del facultatiu. Inscrita la defunció, l’encarregat expedeix la llicència d’enterrament o incineració (art. 62. 2 i 3 LRC) Estan obligats a promoure la inscripció la direcció d’hospitals, clíniques i establiments sanitaris a on tingui lloc la mort, el personal mèdic que el certifica quan s’ha produït fora de l’establiment, els parents del difunt o la persona autoritzada per aquest, el director de l’establiment, qualsevol habitant de la casa on hagués tingut lloc o l’autoritat que correspongui i qualsevol que tingui coneixement de la mort, que ho ha de comunicar a l’autoritat competent obligada a promoure la inscripció (art. 63 LRC). La direcció d’hospitals, clíniques i establiments sanitaris ha de comunicar a l’oficina del Registre Civil que s’assigni, les defuncions que hagin tingut lloc en el seu centre sanitari i que, remetran per mitjans electrònics. Quan s’hagin produït fora d’establiment sanitari, els obligats a promoure la inscripció han d’informar de la defunció el més
Lliçons de Dret Civil Català. Dret de la persona
21
aviat possible a l’autoritat pública, que l’ha de comunicar immediatament a l’oficina del Registre Civil (arts. 64 i 65 LRC). En els supòsits en què el cadàver hagi desaparegut o s’hagués inhumat abans de la inscripció, cal resolució judicial, procediment registral o ordre de l’autoritat judicial que acrediti legalment la mort. Si hi ha indicis de mort violenta o en qualsevol cas en què s’hagin d’incoar diligències judicials, la inscripció de la defunció no implicarà la concessió de llicència d’enterrament o incineració que s’expedirà quan s’autoritzi per l’òrgan judicial competent (art. 67 LRC). Quan la mort hagués ocorregut amb posterioritat als sis primers mesos de gestació, abans del naixement, i sempre que el nadó hagués mort abans de rebre l’alta mèdica, després del part, el certificat mèdic s’ha de signar, almenys, per dos facultatius, els que afirmaran, sota la seva responsabilitat que, del part i, si escau, de les proves realitzades amb el material genètic de la mare i el fill, no es desprenen dubtes raonables sobre la relació materna filial; fent-se constar en la inscripció la realització d’aquestes proves i el centre sanitari que inicialment conservi la informació sense perjudici del trasllat d’aquesta informació als arxius definitius de l’Administració corresponent (art. 67.3 LRC). La inscripció de la defunció tanca el registre individual. En cap cas, el codi personal podrà tornar a ser assignat (art. 62.4 LRC).