Issuu

Literatura il·lustrada, gènere i polítiques inclusives Discursos, representacions i traduccions al voltant de la corresponsabilitat i la conciliació

Comité Científic De L'Editorial Tirant HumaniTaTs Manuel Asensi Pérez Catedràtic de Teoria de la Literatura i de la Literatura Comparada Universitat de València Ramón Cotarelo Catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Nacional d'Educació a Distància M.ª Teresa Echenique Elizondo Catedràtica de Llengua Espanyola Universitat de València Juan Manuel Fernández Soria Catedràtic de Teoria i Història de l'Educació Universitat de València Pablo Oñate Rubalcaba Catedràtic de Ciència Política i de l'Administració Universitat de València Joan Romero Catedràtic de Geografia Humana Universitat de València Juan José Tamayo Director de la Càtedra de Teologia i Ciències de les Religions Universidad Carlos III de Madrid

Procediment de selecció d'originals, veure pàgina web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales

Robert Martínez-Carrasco Maricel Esteban-Fonollosa

Coordinadors

Literatura il·lustrada, gènere i polítiques inclusives Discursos, representacions i traduccions al voltant de la corresponsabilitat i la conciliació

tirant humanidades Valencia, 2024

Copyright ® 2024 Tots els drets reservats. Ni la totalitat ni part d'este llibre pot reproduir-se o transmetre's per cap procediment electrònic o mecànic, incloent-hi fotocòpia, gravació magnètica, o qualsevol emmagatzematge d'informació i sistema de recuperació sense permís escrit dels autors i de l'editor. En cas d’errates i actualitzacions, l’Editorial Tirant lo Blanch publicarà la pertinent correcció a la pàgina web www.tirant

© TIRANT HUMANIDADES EDITA: TIRANT HUMANIDADES C/ Arts Gràfiques, 14 - 46010 - València TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com www.tirant.com Llibreria virtual: www.tirant.es ISBN: 978-84-1183-223-6 MAQUETA: Innovatext TRADUCCIÓ I CORRECCIÓ: Vera Cantos; Miriam Castells; Robert March i Tortajada; Meritxell Tamarit Si té alguna queixa o suggeriment, envie'ns un mail a: atencioncliente@tirant. com. En cas de no ser atesa el seu suggeriment, per favor, llija en www.tirant. net/index.php/empresa/politicas-de-empresa el nostre Procediment de queixes.. Responsabilitat Social Corporativa: http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf

Agraïments

La publicació d’aquest volum ha estat possible gràcies al suport del Servei de Llengües i Política Lingüística (SLPL) de la Universitat de València a través de la convocatòria d’ajudes per a l’organització d’activitats de dinamització de l´ús del valencià.

Índex Agraïments.....................................................................................................................

Capítol 1 Discursos, representacions i traduccions al voltant de la corresponsabilitat i la conciliació REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES..................................................................

Capítol 2 Anàlisi literària i visual d’En una casa. Genealogia del treball de la llar i les cures 1. 2.

INTRODUCCIÓ................................................................................................ L’OBRA D’HERRERO I PENYAS: EN UNA CASA. GENEALOGIA DEL TREBALL DE LA LLAR I LES CURES.................................... 3. ANÀLISI LITERÀRIA I VISUAL D’EN UNA CASA. GENEALOGIA DEL TREBALL DE LA LLAR I LES CURES.................................... 3.1. L’obra gràfica d’Ana Penyas......................................................... 3.2. El relat coral......................................................................................... 3.3. Drets i dignitat. Treballadores de la llar i les cures............ 4. CONCLUSIONS.............................................................................................. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES..................................................................

21 23 24 26 28 31 33 34

Capítol 3 Salut mental perinatal i conciliació: un tema pendent 1. 2.

INTRODUCCIÓ................................................................................................ LES NECESSITATS INFANTILS PER A UN DESENVOLUPAMENT ÒPTIM. BENEFICIS DE CUIDAR I ESTABLIR UN VINCLE AFECTIU SEGUR PARES-NOUNAT............................................. 3. LA SALUT MENTAL DE MARES I PARES DURANT L’ETAPA PERINATAL......................................................................................................... 4. ELS BENEFICIS DE LA CORRESPONSABILITAT PER A LA PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL PERINATAL.......................... 5. CONCLUSIONS.............................................................................................. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES..................................................................

39 43 48 49 51

Índex

Capítol 4 Paraules que fan mal: la narrativa homòfoba. El cas de Polònia 1. 2. 3.

INTRODUCCIÓ................................................................................................ CONTEXT SOCIOCULTURAL I POLÍTIC.............................................. LA «JUDAÏTZACIÓ» DELS HOMOSEXUALS..................................... 3.1. El col·lectiu LGTBI+ com a immoral.......................................... 3.2. El col·lectiu LGTBI+ com a conspirador.................................. 3.3. El col·lectiu LGBT+ com a pària.................................................. 4. REFLEXIÓ FINAL............................................................................................. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES..................................................................

57 58 60 61 63 65 68 69

Capítol 5 Aliceheimer’s: una aproximació a les cures i el dol de l’alzhèimer a través de l’espill de la il·lustració 1. 2. 3.

INTRODUCCIÓ................................................................................................ MEDICINA GRÀFICA.................................................................................... ALICEHEIMER’S’: UNA APROXIMACIÓ A LES CURES I EL DOL DE L’ALZHÈIMER A TRAVÉS DE L’ESPILL DE LA IL·LUSTRACIÓ... 4. CONCLUSIÓ..................................................................................................... REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES..................................................................

73 75 80 84 86

Capítol 6 «Mutter» vol dir «pare»? Intervencionisme sexista en la traducció de LIJ 1. 2. 3.

LA TRADUCCIÓ COM A REESCRIPTURA.......................................... LA TRADUCCIÓ COM A REESCRIPTURA FEMINISTA................ LA REPRESENTACIÓ DE LES DONES I LES XIQUETES A LA LIJ EN L’ACTUALITAT..................................................................................... 4. LA TRADUCCIÓ DE LIJ................................................................................. 5. ESTUDI DE CAS: TINA SUPERBRUIXA, DE LUDGER JOCHMANN.................................................................................................................. 5. CONCLUSIONS.............................................................................................. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES..................................................................

89 91 96 98 99 101 102

Capítol 7 Posthumanisme il·lustrat: retratant el Primer Foli 400 anys després 1.

Índex

SHAKESPEARE DE NOU............................................................................

105

2. CÒMIC VERSUS TEATRE........................................................................... 3. «PARAULES, PARAULES, PARAULES…». I LES IMATGES?........ 4. RETRATANT EL PRIMER FOLI INCLUSSIU … O NO?.................... 5. SHAKESPEARE PER SEMPRE...?............................................................ REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES..................................................................

108 111 114 117 120

Capítol 8 El paper de la dona als anys seixanta a través del còmic de Mafalda 1.

PEDAGOGIES FEMINISTES I LA IMPORTÀNCIA DEL CÒMIC A L’AULA.............................................................................................................. 2. EL CÒMIC A L’ARGENTINA....................................................................... 3. QUINO I EL PERSONATGE DE MAFALDA......................................... 3.1. Perspectiva feminista en algunes vinyetes de Mafalda. 4. CONCLUSIONS.............................................................................................. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES..................................................................

123 125 129 133 137 138

Capítol 9 Estrés i corresponsabilitat familiar en la cura de xiquets i xiquetes amb trastorn de l’espectre autista 1.

TRASTORNS DEL NEURODESENVOLUPAMENT: EL TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA............................................................. 2. TEA: L’IMPACTE SOBRE LA DINÀMICA FAMILIAR....................... 2.1. Els primers senyals, un diagnòstic no esperat.................. 2.2. Impacte en la dinàmica familiar................................................ 3. CORRESPONSABILITAT FAMILIAR ASSOCIADA A CURA DE XIQUETS I XIQUETES................................................................................... 3.1. Feminització de les cures............................................................. 3.2. Coparentalitat i corresponsabilitat familiar associada al TEA...................................................................................................... 4. CONCLUSIONS.............................................................................................. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES..................................................................

139 140 140 143 147 147 150 153 153

Capítol 10 Dibuixant Sylvia Plath: una revisió de la seua vida i obra en còmics i novel·les il·lustrades 1. 2.

INTRODUCCIÓ................................................................................................ CONTEXT LITERARI I HISTÒRIC.............................................................

161 163

Índex

APUNTS BIOGRÀFICS SOBRE SYLVIA PLATH............................... 3.1. Obres publicades per Sylvia Plath........................................... 4. METODOLOGIA PER A LA REVISIÓ SISTEMÀTICA DE LA LITERATURA......................................................................................................... 5. SELECCIÓ DE FONTS, ANÀLISI I SÍNTESI DE DADES................. 6. RESULTATS........................................................................................................ 6.1. Obres investigades.......................................................................... 6.2. Temes recurrents.............................................................................. 6.2.1. La conciliació i la responsabilitat............................... 7. CONCLUSIONS.............................................................................................. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES..................................................................

Índex

165 167 168 170 172 172 175 176 177 178

Capítol 1

Discursos, representacions i traduccions al voltant de la corresponsabilitat i la conciliació MARICEL ESTEBAN-FONOLLOSA maricel.esteban@uv.es Universitat de València ORCID: 0000-0003-3535-0513

ROBERT MARTÍNEZ-CARRASCO rcarrasc@uji.es Universitat Jaume I ORCID: 0000-0002-2148-8637

Segons les previsions demogràfiques, a l’Espanya, segons l’Institut Nacional d’Estadística, l’any 2033 un de cada quatre habitants superarà els 65 anys. La xifra serà encara més alta el 2050, quan els majors ja siguen el 35 % de la població censada. Aquestes estadístiques col·loquen el nostre país com un dels més envellits del món. Tanmateix, no cal viatjar a un futur tan llunyà per a comprendre la dimensió d’aquest enorme repte, el de l’envelliment progressiu de la població, que comporta una necessitat enorme de serveis assistencials. Actualment, set de cada deu ancians a Espanya necessiten cures i atenció específiques, i al voltant de tres milions de famílies conviuen amb alguna persona dependent i/o malalta que necessita una atenció especial. De fet, en molts casos ha calgut una pandèmia per a entendre la naturalesa —i la importància— de la conciliació i la corresponsabilitat. Vam necessitar un confinament global per a adonar-nos que prendre Discursos, representacions i traduccions al voltant de la corresponsabilitat i la conciliació

cura de les persones i fer-ho de manera equitativa ha d’integrar-se en tots els aspectes de la nostra vida, i que la conciliació i la corresponsabilitat són fonamentals per al benestar de les persones i les societats. Al remat, i contràriament al pensament econòmic dominant, el funcionament i la subsistència de l’economia, la cohesió i la reproducció social depenen en gran mesura de les cures, fins el punt que hui dia, per fi, hem arribat a una comprensió pública de la interdependència de la societat i del paper de les cures en el benestar econòmic i social. Actualment, la gran majoria de les cures a Europa recauen en dones migrants. Segons les darreres estadístiques de l’Organització Mundial de la Salut, les dones migrants representen més del 70 % de les treballadores del sector de la salut, incloses aquelles que treballen per a institucions de cures a persones dependents en el context europeu. Aquestes dones experimenten algunes de les pitjors condicions laborals i són particularment vulnerables a l’explotació, en particular aquelles a què generalment es fa referència com a treballadores domèstiques. Els treballs en aquest sector són notòriament impredictibles, depenen en gran mesura de la informalitat i es veuen afectats negativament per la baixa cobertura laboral i de protecció social (OMS). Així mateix, cal recordar que aquestes treballadores han estat a la primera línia de la lluita contra la COVID-19, amb més risc de contagi tant per a elles directament com per a les seues famílies. Les cures, com a concepte, fan referència a l’ajuda, el suport o les conductes d’estímul que faciliten o milloren la situació d’una persona. S’anomenen cures formals si estan remunerades i informals si no ho estan, però en tot cas són absolutament fonamentals per a la supervivència, el desenvolupament i la capacitat d’enfrontar-se a tot allò que ocorre durant la vida d’una persona. Per tant, les cures són una necessitat essencial i universal que requereix la participació de tota la societat (González-Siles, 2022). Malauradament, en la majoria de casos no passa així. Si parem atenció a les cures informals, a pesar que contribueixen al benestar de les persones i les llars, al desenvolupament social i al creixement econòmic, les polítiques sovint no les reconeixen o les 14

Maricel Esteban-Fonollosa i Robert Martínez-Carrasco

subestimen. A més a més, els seus costos i càrregues ocorren de manera molt desigual segons el gènere i la classe, tal com reflecteix l’informe Les dones en el desenvolupament (Nacions Unides, 2022): Les cures informals a nivell mundial estan proporcionades principalment per dones i nenes i tenen implicacions molt importants per a la continuïtat de la desigualtat de gènere.

L’Espai JOLIN, com a iniciativa acadèmica, no ha tingut mai por de trobar hibridacions amb temàtiques socials (immigració, frontera, diversitat) ni endinsar-se en l’àmbit mèdic per a demostrar que les humanitats i les ciències de la salut i experimentals no estan renyides (Martínez-Carrasco i Haba-Osca, 2023; Haba-Osca i González-Sala, 2022). Aquesta és, potser, la raó per què hem decidit abordar aquest volum. De fet, i respecte al rerefons i al tema del monogràfic que ací prologuem, l’antic secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki Moon, va afirmar que: L’atenció és una necessitat essencial i universal i dona suport a la participació tant d’homes com de dones en el treball remunerat. El treball remunerat en el camp de les cures contribueix al benestar individual i de la llar, al desenvolupament social i al creixement econòmic, però sovint no és reconegut i és infravalorat pels responsables polítics, així com el fet que els seus costos i càrregues es distribueixen de manera desigual entre gènere i classe. L’atenció la proporcionen principalment dones i nenes i té implicacions importants per a la igualtat de gènere (Nacions Unides, 2022).

Així doncs, en aquest volum monogràfic, que hem batejat Literatura il·lustrada, gènere i polítiques inclusives. Discursos, representacions i traduccions al voltant de la corresponsabilitat i la conciliació, ens hem proposat presentar una diversitat de contribucions originals amb mirades diverses d’un tema que guanya, dia a dia, atenció des de tots els sectors de la societat civil: el de la corresponsabilitat i la conciliació. Es tracta d’un tema que les humanitats han explorat de forma molt superficial, de manera que cal ressaltar el caràcter innovador i l’esforç dels autors i autores en explorar una temàtica que comença tímidament a guanyar espais de reflexió acadèmica, però també espais i lluites socials, comunals i de resistència. Discursos, representacions i traduccions al voltant de la corresponsabilitat i la conciliació

Si parem atenció al contingut del volum, en el Capítol 2 la Dra. Julia Haba-Osca proposa una anàlisi crítica amb perspectiva ecofeminista de l’exposició En una casa. Genealogia del treball de la llar i les cures, d’Alba Herrero i Ana Penyas, exposada a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) entre novembre de 2022 i abril de 2023. Es tracta d’un projecte literari i visual els resultats del qual inclouen, entre altres, la publicació d’un fanzin. L’exposició, amb format etnogràfic i híbrid, parla sobre l’organització social de les cures i les condicions del treball de la llar al segle xx. La Dra. Haba-Osca destaca el fet que els diferents suports gràfics proposats en la seua narració gràfica no tan sols ens permeten fer una relectura oberta sobre els models de família i les trajectòries de la mobilització col·lectiva, sinó que possibiliten la reivindicació de drets i condicions de treball dignes. L’autora reivindica així els museus i la literatura gràfica com a espais d’acció per a la representació i participació feminista, així com espais de transformació. En el Capítol 3, Salut mental perinatal i conciliació: un tema pendent, la Dra. Sandra Simó Teufel reivindica des de la psicologia perinatal la necessitat de crear un sistema de valors de corresponsabilitat en les famílies que faça possible una criança més equitativa en la nostra societat. L’autora posa en el centre del debat el dret dels nounats a la seua protecció, cura i desenvolupament; i fa una reflexió al voltant de les difícils condicions de pressió social en què les dones es troben en el seu rol de mare ideal, per una banda, i el rol professional i personal, per una altra. Aquestes dificultats comporten un conjunt de trastorns mentals que molt sovint queden invisibilitzats tant pel sistema social com pel de salut, i redunden així mateix en el manteniment dels estereotips tradicionals de gènere. Simó-Teufel ens fa reflexionar sobre el dret i la necessitat de salut i protecció del nounat, els quals estaran garantits si en la vida dels seus cuidadors es donen situacions d’equilibri on la corresponsabilitat es fa imprescindible. En el Capítol 4, Paraules que fan mal: la narrativa homòfoba. El cas de Polònia, la Dra. Marzanna Pogorzelska denuncia l’augment de l’homofòbia a Polònia fomentat pel discurs dels agents a l’esfera pública i 16

Maricel Esteban-Fonollosa i Robert Martínez-Carrasco

els àmbits educatius del país. En primer lloc, l’autora analitza el context sociocultural a Polònia, que es troba en relació directa amb la discriminació i persecució els últims anys al col·lectiu LGTBI+. El capítol presenta un estudi basat en corpus a partir d’articles publicats en els mitjans de comunicació polonesos, així com entrevistes a antics alumnes de la Universitat d’Opole, en base al concepte de judaització dels homosexuals. L’anàlisi revela una retòrica similar a la que es va fer servir contra els jueus. De fet, les conclusions dibuixen un paral·lelisme tant en el discurs com en la categorització d’ambdós col·lectius. El Capítol 5, escrit per Laura Vela, s’anomena Aliceheimer’s: una aproximació a les cures i el dol de l’alzhèimer a través de l’espill de la il·lustració. El text, que ens trasllada al món de la medicina gràfica, ens parla del creixement de la literatura il·lustrada i, especialment, les adaptacions d’obres clàssiques. L’autora destaca l’ús del còmic com a ferramenta educativa i terapèutica i analitza l’obra de Walrath com a exemple de narració visual i verbal de la complexitat d’una experiència humana — les experiències de l’autora com a cuidadora de la seua mare dement—, establint una connexió entre les arts i la medicina. En aquest sentit, l’autora ens mostra com el còmic pot esdevenir un vehicle que respon a la necessitat de treballar l’empatia i la confiança entre els professionals de la medicina i els pacients, amb la convicció que la cura més tècnica ha d’anar de la mà de la cura emocional, tant dels pacients com de les famílies i l’entorn social més pròxim. Des de l’àmbit de la traducció de literatura infantil i juvenil, la Dra. Belén Lozano Sañudo planteja el Capítol 6, «Mutter» vol dir «pare»? Intervencionisme sexista en la traducció de LIJ. Al llarg del capítol, l’autora fa un recorregut al voltant de la traducció com a reescriptura i, en concret, com a reescriptura feminista. Alhora, ens situa en el context de la traducció de la literatura infantil i juvenil com a eina de socialització i transmissió de patrons culturals i conductuals. El capítol presenta un estudi de cas amb exemples d’intervenció en la traducció que afecten els rols estereotipats de dones i homes en les famílies. L’autora conclou amb la necessitat de treballar la traducció en línia amb els objectius de la traducció feminista, Discursos, representacions i traduccions al voltant de la corresponsabilitat i la conciliació

la qual és partidària de recuperar obres de dones i fer noves traduccions que respecten idees, plantejaments, representacions i reivindicacions de les dones a la societat. El Capítol 7, d’Elizaveta Tsirina Fedorova, s’anomena Posthumanisme il·lustrat: Retratant el Primer Foli 400 anys després. El capítol té com a objectiu fer una recopilació de les adaptacions a la literatura gràfica de les obres de Shakespeare al segle xxi. L’autora parteix del plantejament que la importància d’aquest autor per al posthumanisme es revela millor des de l’estudi de la seua obra en relació al món, el qual es troba en canvi constant. Per això, valora les adaptacions gràfiques de Shakespeare per a reflexionar i comprendre la nostra realitat, permetent així mateix pensar en posicions alternatives que exploren àmbits d’hibridació físics i mentals. El Dr. Robert March i la Dra. Laura Garrigós presenten, des de les pedagogies feministes en l’àmbit escolar de la secundària i el batxillerat, el Capítol 8: El paper de la dona als anys seixanta a través del còmic de Mafalda. Els autors fan una proposta de l’ús a l’aula de la literatura gràfica a partir d’un dels personatges més populars del còmic en llengua hispana: Mafalda. Així, es parteix de la convicció que el feminisme ha d’entendre’s com a eina de canvi per la seua voluntat de promoure relacions basades en l’equitat. Les històries recopilades permeten la reflexió al voltant dels diferents rols de la dona al còmic i la pròpia realitat de l’alumnat per tal que aquest tinga un paper protagonista. El Dr. Francisco González-Sala, juntament amb el Dr. Manuel Marí-Vilar, la Dra. Laura Lacomba-Trejo i Marc Carrasco-Reig, presenten el Capítol 9: Estrés i corresponsabilitat familiar en la cura de xiquets i xiquetes amb trastorn de l’espectre autista. El treball inclou un estudi al voltant de la coparentalitat i la corresponsabilitat en famílies en què algun infant està afectat pel trastorn de l’espectre autista (TEA), el qual pot tindre conseqüències tant en el desenvolupament motor, social, del llenguatge o cognitiu de l’infant com en la comunitat familiar que l‘envolta. Els autors reivindiquen la necessitat de dur a terme més investi18

Maricel Esteban-Fonollosa i Robert Martínez-Carrasco

gacions en aquest àmbit, així com promoure el disseny d’intervencions, formació i conscienciació que implique a tots dos progenitors en la cura dels infants amb TEA. El volum es tanca amb el Capítol 10, Dibuixant Sylvia Plath: Una revisió de la seva vida i obra en còmics i novel·les il·lustrades, de Paula Villalba. L’autora fa una revisió sistemàtica de la literatura gràfica publicada al voltant de la poetessa Sylvia Plath, una de les escriptores en llengua anglesa de major influència del segle xx. El treball analitza la varietat d’adaptacions i, amb elles, reinterpretacions de les obres de la poetessa, les quals han influït, segons Villalba, en la percepció del públic de la seua obra original. Entre els temes més recurrents es troba la mort i la mortalitat, el gènere i la sexualitat, les relacions i dinàmiques familiars, la identitat i l’autodescobriment i la natura i el món natural, així com la conciliació i la responsabilitat, eix central del volum que presentem. Aquest volum demostra, així doncs, que la diversitat lingüística i cultural troba en la literatura il·lustrada un bon aliat i un bon substrat des del qual fer humanitats, fer cultura i fer divulgació per una ciutadania global més justa, apostant per la transferència del coneixement i el foment en la construcció de ponts entre cultures. Per això, volem agrair de tot cor als autors i les autores que, des de la seua experiència i àmbit científic, hagen aportat la seua visió en un camp d’estudi relativament poc establert en el món de la recerca. Per part dels editors, únicament ens resta agrair el suport i la confiança del Servei de Llengües i Política Lingüística (SLPL) de la Universitat de València, per contribuir a fer possible aquesta publicació. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

González-Siles, J. (2022). El manicomio: crónicas de una lógica que coloniza subjetividades, Cultura de los cuidados, 26(64), 297–301. Haba-Osca, J. i González-Sala, F. (2022). Il·lustrar la Ciència. Aplicacions de la literatura gràfica en contextos científics i divulgatius. Tirant lo Blanch.

Discursos, representacions i traduccions al voltant de la corresponsabilitat i la conciliació

Martínez-Carrasco, R. i Haba-Osca, J. (2023). Il·lustrar la diversitat. Representacions de la diversitat de gènere, afectiva i sexual a la literatura gràfica i la seua traducció. Tirant lo Blanch. Nacions Unides (2022). Les dones en el desenvolupament. Informe del Secretariat General. https://www.unwomen.org/en/digital-library/publications/2022/07/a-77-243-sg-report-women-in-development-2022

Maricel Esteban-Fonollosa i Robert Martínez-Carrasco