Encesa literària
4
2n semestre de 2017
Arxiu de la casa Fages de Figueres Revolucions A vueltas con la revolución Desmitificació revolucionària Fronteras de la tecnología Las nuevas organizaciones familiares El ciberespacio no existe Ciencia, cultura y progreso Fidel habla del Che
Quadern de Música El que queda del punk Quadern d’Art Les resurreccions de Fidel Aguilar Quadern Literari Vicenç Pagès Jordà Juan Jesús Aznar Gastón Sironi Luis Alberto de Cuenca Amor Pomareda
Henryk Sienkiewicz Lluís Freixas Josep Maria Sala-Valldaura Iván Teruel Montserrat Riba
4 encesa literĂ ria
1
2
encesa literĂ ria 4
Encesa literĂ ria
4
2n semestre de 2017
4 encesa literĂ ria
3
Encesa Literària
4 2n semestre de 2017 Edita Edicions Cal·lígraf, SL Monturiol, 2, 1r 1a 17600 Figueres Tel. (0034) 615 261 764 www.edicionscalligraf.com info@edicionscalligraf.com
La publicació d’aquesta revista ha rebut el suport de la Diputació de Girona
Director editorial Jaume Torrent Director Juan Jesús Aznar Directora d’art Mercè Riba Redactor en cap Ramon Moreno Correcció Lluïsa Armengol Eva Munoz Joan Riba Disseny i composició Kame editors Disseny de portada © Dani Torrent ISSN 2462-2567 Dipòsit Legal GI-1192-2015
Queda rigorosament prohibida, sense l’autorització per escrit dels titulars del copyright, la reproducció parcial o total d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic. Les infraccions d’aquests drets es troben sotmeses a les sancions establertes a les lleis.
4
encesa literària 4
4
Hablando del Che Fidel Castro
2n semestre de 2017
quadern de música El que queda del punk Xavier Castillón
editorial Res no pot començar si alguna cosa no ha acabat Juan Jesús Aznar
7
Les resurreccions de Fidel Aguilar Eva Vázquez 85
quadern literari
Arxiu de la casa Fages de Figueres Montse Soms i Soler 11
quadern central revolucions 17
Desmitificació revolucionària: Les revolucions polítiques i culturals segons La Matemática de la Història d’Alexander Deulofeu Alba Padrós i Max Pérez Muñoz 25 Fronteras de la tecnología. Desafíos tecnológicos de nuestra era Amador Menéndez Velázquez
77
quadern d’art
biblioteca
A vueltas con la revolución Miguel Candel
71
33
La cubeta de lletres Vicenç Pagés Jordà
107
Un dia entre els dies Juan Jesús Aznar
109
Una pequeña historia editorial Gastón Sironi
115
Variación sobre un tema de Simónides y otro poema Luis Alberto de Cuenca
122
Carta al padre y otros relatos Amor Pomareda
125
Una comèdia de les equivocacions Henryk Sienkiewicz 131 Poemes clandestins Lluís Freixas
145
Del llibre Coordenades Josep Maria Sala-Valldaura
152
Las nuevas organizaciones familiares y la sonrisa de Lisa Gherardini Paulina Fariza
43
Ese lugar mítico denominado ciberespacio no existe Roberto Pla Aragonés
49
Ciencia, cultura y progreso Pedro Miguel Echenique
Breve selección de poemas Juan Jesús Aznar
175
57
Apunts biogràfics
183
La buena educación y otro relato Iván Teruel 155 Pasolini, una mirada sobre l’Índia Montserrat Riba 159
4 encesa literària
5
6
encesa literĂ ria 4
editorial
RES NO POT COMENÇAR SI ALGUNA COSA NO HA ACABAT
es va reunir el consell de re· Q uan dacció d’encesa literària per confeccionar aquest número i vam acordar dedicar el quadern central a les revolucions, el primer que em va venir a la memòria van ser uns versos d’Ángel González: Te llaman porvenir porque no vienes nunca. Te llaman porvenir, y esperan que tú llegues como un animal manso a comer en su mano. Pero tú permaneces agazapado no se sabe dónde.
Penso que no podem imaginar un demà sense mirar al passat: l’ahir —el nostre i el del lloc on vivim— sempre ens dóna claus identitàries, arrels del nostre ser i sentir convertides en l’equi· patge amb el qual podem viatjar a l’avenir, o això creiem. Així, el títol d’aquest editorial tam· bé és deutor d’un vers d’Ángel Gonzá· lez, ja que no podem començar sense acabar l’inacabat, el que resta pendent, el que sembla oblidat i de sobte emer· geix amb força insospitada. I moltes de les revolucions del passat han mort inacabades, i altres, més silencioses i in· visibles, canvien el nostre món i les nostres vides sense ser conscients de 4 encesa literària
7
Res no pot començar si alguna cosa no ha acabat
les seves repercussions. D’això tracten els textos que componen el quadern central: de l’etimologia de la revolució, de la revolució científica i tecnològica, de la revolució en el model familiar, de la vida revolucionària i, també, de la Ma· temàtica de la Història. En aquest número, les pàgines d’encesa literària s’il·lustren amb l’art de Fidel Aguilar, el mitificat i ma· laguanyat artista gironí, un escollit, mort prematurament. Un artista que va viure en un temps entre trist i il· lusionat, un temps de creació i destruc· ció, un temps d’avantguarda artística que Antoni Gaudí va definir com «la línia recta de l’home i la corba de Déu en harmonia». En el «Quadern de Música» el punk és el moviment musical que re· ferencia la nostra societat dels anys setanta. El punk va cridar la seva pro· testa a Londres, i de la capital britàni· ca es va estendre pels racons alternatius de les ciutats de mig món, una protes· ta que va ser assimilada per un statu quo voraç quan tracta d’engolir tot allò que el qüestiona. El «Quadern Literari» dóna la ben· vinguda a una veu jove, molt jove, la
8
encesa literària 4
d’Amor Pomareda, una veu que se su· ma a les d’Iván Teruel, Vicenç Pagès Jordà, Montserrat Riba, Lluís Freixas, Luis Alberto de Cuenca o Josep Maria Sala-Valldaura, i la d’un aprenent de poeta, el nom del qual no he d’esmen· tar. Un «Quadern Literari» en el qual es narra l’experiència editorial de Gastón Sironi i el seu alè poètic ens recorda que la nostra editorial, Cal·lígraf, compleix cinc anys de vida, un lustre de lectures i lluita per la paraula impresa. Paraules que necessiten lectors crítics i llibre· ters que sàpiguen acompanyar els lec· tors en el camí de construir la seva pròpia biblioteca. Veus d’ara que s’ager· manen amb la veu de l’escriptor polo· nès de finals del segle xix i principis del xx, Henryk Sienkiewicz. Lector, tens a les mans el número 4 d’una revista l’ambició més gran de la qual és ser llegida; la nostra, la dels que la fem possible, és sentir l’alè de la vos· tra lectura crítica i enriquidora. n
Juan Jesús Aznar Director d’encesa literària
Fidel Aguilar. Nu masculí, c. 1915. Carbó sobre paper, 97 × 54 cm. Foto: Jordi Puig.
4 encesa literària
9
L’arxiu de la casa de Fages, Figueres.
10
encesa literĂ ria 4
BIBLIOTECA ARXIU DE LA CASA FAGES DE FIGUERES Montse Soms i Soler Advocada
L’
1 de febrer de 2007, Jaume Gui· llamet va publicar al diari El País (pàg. 33), un article amb el títol «L’arxiu amagat», en què es referia a l’arxiu de can Fages, casa inaugurada l’any 1852 i situada a Figueres al xamfrà del carrer de Monturiol i el carrer dels Enginyers. La darrera persona autoritzada a consultar l’arxiu va ser Ernest Lluch. L’autorització li va costar setmanes de gestions i d’això en fa més de trenta anys. La propietària de la casa Fages en aquell moment va transigir a obrir l’ar· xiu davant la categoria del sol·licitant, ja que Ernest Lluch era ministre del Govern d’Espanya. Alfons Romero, historiador figue· renc, evoca les condicions en què Lluch
va poder consultar l’arxiu. El recorda dret, al mig d’una habitació freda i poc il·luminada, prenent notes sota la vigi· lància cordial d’un dels nebots imposa· da per la família. Devia ser l’any 1984, durant les vacances de Nadal que Lluch solia passar a Maià de Montcal. Des de llavors, ningú no ha pogut entrar a l’arxiu ni estudiar el fons que es conserva de quatre generacions de membres de la família Fages. La Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres fa temps que té interès en la seva pròpia història, en la cerca de documentació que provi la nostra antiguitat, a saber qui eren els advocats que formaven part del nostre gremi, en definitiva, a conèixer el passat 4 encesa literària
11
Biblioteca. Arxiu de la casa fages de Figueres
de la nostra institució i el passat de la nostra societat amb la finalitat que res no quedi en l’oblit. Fa deu anys, per encàr· rec de la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats, vaig començar la recerca sobre la història col·legial, i fruit d’aquesta recerca són els tres vo· lums titulats Històries de l’Il·lustre Col· legi d’Advocats de Figueres, publicats per l’editorial Tirant lo Blanch de Va· lència els anys 2009, 2011 i 2016. Teníem coneixement que el Col·legi s’havia fundat l’any 1841, gràcies a la valuosa troballa feta per l’advocat de Tenerife Santiago Yanes, amant de la història, que va descobrir, custodiat al Ministeri de Justícia de Madrid, un do· cument oficial que feia esment de la seva data de fundació, el 29 de juliol de 1841, però desconeixíem el document de creació de la institució i el nom dels fundadors. Sempre vaig sospitar que potser a la biblioteca dels Fages hi hau· ria alguna dada vinculada a la nostra corporació, ja que dos membres de la família Fages havien ostentat el càrrec de degà del Col·legi —Narcís Fages de Romà va ser degà durant els anys 1841 a 1869, i Carles Fages de Perramon ho va ser des del 1903 fins al 1928— i in· tuïa que allà hi trobaríem algun docu· ment, alguna dada, que ens mancava per poder completar la història col· legial, perquè en aquelles èpoques, a fi· nals del segle xix i començaments del segle xx, la seu col·legial coincidia amb el despatx del degà de torn. Gràcies a les gestions fetes per Joan Puig Orriols, un dels advocats més an· 12
encesa literària 4
tics de Figueres, vam ser autoritzats a entrar a l’arxiu de la Casa Fages el degà, Joan Puig Pellicer, i jo mateixa. Va ser el dilluns 6 de juny de 2016, a la tarda. Ens va rebre Maria Rosa Canyet, viu· da de Rupert Sanllehí Fages, que amb una gran amabilitat ens va ensenyar tota la casa i amb molta paciència ens va deixar tafanejar a la biblioteca. La casa Fages, que forma part de l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, és una meravella. Sem· bla que el temps s’hi hagi aturat. És plena de mobles d’una gran riquesa, que donen una visió d’una casa benes· tant d’aquella època: la capella amb el confessionari; la cambra del poeta Car· les Fages de Climent, que es conserva intacta, amb el mobiliari, els cortinat· ges i tota mena de detalls, i, finalment, la biblioteca, el gran tresor que conser· va l’arxiu amagat. La biblioteca és un tresor històric per la gran quantitat de volums que conté de diferents èpoques, alguns es· crits en llatí. Es tracta d’una habitació poc il·luminada, amb prestatges plens de llibres, notes, quadres, papers, vo· lums enquadernats en pell, inventaris, marcs amb fotografies de la família, ar· bres genealògics, reconeixements, con· decoracions, anotacions i material abun· dant. Gairebé al mig de l’estança hi ha una taula de despatx de fusta plena a vessar de papers i anotacions; es podia saber que era de fusta per les potes. La família Fages era una família de terratinents, homes de saber i poder. Cal recordar alguns membres d’aques·
Montse Soms i Soler
ta família, com Narcís Fages de Romà (1813-1884), advocat de tendència li· beral i republicana ben conegut arreu, fundador de la Societat Agrícola de l’Empordà, inspirador de la Granja Es· cola de Fortianell, comisario regio de Agricultura per a la província de Giro· na, i fundador l’any 1841, i primer de· gà, de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres, el segon col·legi d’advo· cats més antic de Catalunya després del de Barcelona, fundat tan sols tres anys abans; defensor l’any 1842 d’Abdó Terrades, va publicar diversos llibres, com ara Aforismes rurals, i va lluitar con· tra la plaga de la fil·loxera. També cal recordar Carles Fages de Perramon (1843-1932), el seu fill, que fundà i di· rigí la Caixa d’Estalvis de l’Empordà i fou degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advo· cats de Figueres, i el poeta Carles Fages de Climent (1902-1968), escriptor, po· eta, crític literari i autor de Les Bruixes de Llers, l’«Oració al Crist de la Tra· muntana» i els coneguts Epigrames. Soc, doncs, una de les poques per· sones que al segle xxi ha tingut la for· tuna, la sort i l’orgull d’haver pogut visitar la casa Fages de Figueres. Du· rant el poc temps que va durar la visita, amb prou feines una hora, vaig poder contemplar i apreciar un tresor històric d’un gran interès. Va ser una experièn· cia emocionant. I una experiència que va donar el seu fruit, ja que, entre el munt de papers que omplien la taula d’aquell despatx, hi havia unes notes manuscrites, ves a saber per qui, que ens van proporcionar la valuosa infor·
mació que necessitàvem. Les notes fe· ien referència al nostre Col·legi, que havia estat fundat per escriptura ator· gada pel notari Josep Draper Gorgoll. Calia, doncs, buscar aquesta escrip· tura, i la vaig trobar, quatre dies des· prés de la visita, custodiada a l’Arxiu Comarcal de la plaça de l’Escorxador de la nostra ciutat. Va ser una gran tro· balla, ja que l’any 2016 vam celebrar els 175 anys de la fundació de la ins· titució amb una reproducció de l’es· criptura fundacional penjada en un lloc preferent de la seu col·legial. Des del punt de vista de persona a qui li agrada la història, i més la histò· ria de Figueres i les seves persones, afi· cionada a recopilar dades antigues amb la finalitat que no es perdin, em sobta i em neguiteja el fet que un tresor com el que conté l’arxiu de la casa Fages es pugui perdre i desaparegui. La nostra societat, sempre en per· manent transformació, especialment en aquestes últimes dècades, en què tot va massa ràpid, tot ha de ser immediat, en què vivim una era de canvis tecnològics i socials, també ens cal recordar el pas· sat d’on venim per saber on anem. Caldria, doncs, un inventari ex· haustiu del contingut de la biblioteca, catalogar-lo i preservar-lo, ja que, en definitiva, és una part de la història d’una família prou important, però també és una part de la història de la nostra Figueres. n
4 encesa literària
13
14
encesa literĂ ria 4
quadern central
4 encesa literĂ ria
15
Fidel Aguilar. Bust femení (retrat de Leonor Aguilar), c. 1915. Carbó sobre paper, 54 × 34 cm. Foto: Jordi Puig.
16
encesa literària 4
A VUELTAS CON LA REVOLUCIÓN Miguel Candel Filósofo
E
scribir, en general, sobre la revolu· ción el año en que se conmemora la Revolución Rusa de 1917 resulta, cuando menos, arriesgado. Por el ries· go, más que obvio, de que aquélla, sin duda la más decisiva e influyente de las revoluciones del siglo xx (en que, no lo olvidemos, hubo unas cuantas), acapa· re toda la imaginación de quien escribe hasta el extremo de hacerle considerar rasgos propios de toda revolución los que caracterizaron a la de 1917. Convendrá, por tanto, a fin de evi· tar ese u otros equívocos, comenzar por un planteamiento lo más general y neu· tro posible. Y ¿qué más general y neutro que la simple etimología de la palabra? Pues bien, el término revolución, en la mayoría, por no decir la totalidad de las lenguas de nuestro entorno inme· diato (las lenguas europeas), procede
del término latino revolutio, que lite· ralmente quiere decir «giro» o «rota· ción». Recordemos el título de uno de los textos inaugurales de la Moderni· dad, aquél con que el astrónomo pola· co Nicolás Copérnico revolucionó, justamente, las concepciones antiguas del cosmos ancladas en el geocentris· mo, dando paso a la actual visión he· liocéntrica del conjunto de astros en que se halla la Tierra: Sobre las revolu· ciones de los orbes celestes (De revolutio· nibus orbium coelestium), 1543. Pues bien, la simple etimología brinda ya suficiente orientación para entender cuál es la idea central que se aloja en el término revolución: «dar la vuelta». En efecto, si nos atenemos a los hechos históricos que han llegado a merecer ese apelativo, observaremos que en todos ellos se produce algo así como 4 encesa literària
17
A vueltas con la revolución
un cambio de dirección en el comporta· miento humano, análogo a la trayecto· ria de un cuerpo que se aparta de la línea recta y gira, vira, vuelve o se revuelve. Ese giro es a menudo, aunque no siempre, de 180 grados, es decir, una inversión completa del sentido de la marcha. Tal es, paradigmáticamente, como veremos, el caso de las revolucio· nes llamadas «sociales». Pero veamos primero otros fenómenos menos dra· máticos que también reciben el apela· tivo de revolución.
Las revoluciones tecnológicas El anacronismo narcisista que caracte· riza, nos tememos, a la mayoría de las modernas sociedades industriales o de· sarrolladas hace que, por lo general, cuando hablamos de revolución tecnoló· gica pensemos casi exclusivamente en la aparición de las llamadas «nuevas tecnologías», expresión que a mucha gente sólo le trae a la cabeza el móvil último modelo que le acaban de rega· lar o en cuya compra se ha fundido la paga del último mes. Contra esa miopía o desmemoria histórica hay que recordar que la ma· yor, la más radical y profunda de las revoluciones tecnológicas experimenta· das por la humanidad, no fue otra que la revolución agrícola o revolución neolí· tica, el paso de la caza y la recolección como único medio de procurarse el sus· 18
encesa literària 4
tento al cultivo de plantas alimenticias y la cría de animales comestibles o do· mesticables. Que fue la revolución más profunda conocida lo avala el hecho de que el giro que supuso afectó no solo a la forma de obtener el sustento, sino a toda la dinámica y estructura de las re· laciones entre los seres humanos, entre los individuos y entre éstos y el grupo. Surgió un nuevo tipo, completamente distinto, de familia o clan, más estable y jerarquizado, que ya no necesitaba des· plazarse estacionalmente en busca de alimento (sedentarización), al tiempo que surgía por primera vez la posibili· dad de obtener más recursos de los ne· cesarios, los llamados excedentes, y con ellos la posibilidad de acumulación. Y con la acumulación, a partir de peque· ñas desigualdades iniciales en los recur· sos acumulados y entre quienes podían acumular y quienes no, la división en clases sociales. Rasgos, todos ellos, que, con pequeñas variaciones, se han man· tenido en la gran mayoría de las socie· dades humanas hasta nuestros días. La revolución neolítica, pues, de· muestra que las revoluciones difícil· mente se dejan acotar en un solo cam· po de la vida humana: las sacudidas producidas en un ámbito de la socie· dad tienden a propagarse como ondas de choque a los demás ámbitos. Espe· cialmente, tal como puso en evidencia Karl Marx, cuando las sacudidas, los cambios, tienen lugar en lo que él lla· mó la base de la sociedad: las formas de producción.