1_9788490334263

2ª EDICIÓ

NORMATIVA DE L’ADVOCACIA CATALANA

NORMATIVA DE L’ADVOCACIA CATALANA 2ª EDICIÓ

textos legales

COMITÉ CIENTÍFICO DE LA EDITORIAL TIRANT LO BLANCH María José Añón Roig

Catedrática de Filosofía del Derecho de la Universidad de Valencia

Ana Belén Campuzano Laguillo

Catedrática de Derecho Mercantil de la Universidad CEU San Pablo

Jorge A. Cerdio Herrán

Catedrático de Teoría y Filosofía de Derecho. Instituto Tecnológico Autónomo de México

José Ramón Cossío Díaz

Ministro de la Suprema Corte de Justicia de México

Owen M. Fiss

Catedrático emérito de Teoría del Derecho de la Universidad de Yale (EEUU)

Luis López Guerra

Juez del Tribunal Europeo de Derechos Humanos Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad Carlos III de Madrid

Ángel M. López y López

Catedrático de Derecho Civil de la Universidad de Sevilla

Marta Lorente Sariñena

Catedrática de Historia del Derecho de la Universidad Autónoma de Madrid

Javier de Lucas Martín

Catedrático de Filosofía del Derecho y Filosofía Política de la Universidad de Valencia

Víctor Moreno Catena

Catedrático de Derecho Procesal de la Universidad Carlos III de Madrid

Francisco Muñoz Conde

Catedrático de Derecho Penal de la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla

Angelika Nussberger

Jueza del Tribunal Europeo de Derechos Humanos. Catedrática de Derecho Internacional de la Universidad de Colonia (Alemania)

Héctor Olasolo Alonso

Catedrático de Derecho Internacional de la Universidad del Rosario (Colombia) y Presidente del Instituto Ibero-Americano de La Haya (Holanda)

Luciano Parejo Alfonso

Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad Carlos III de Madrid

Tomás Sala Franco

Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de Valencia

José Ignacio Sancho Gargallo

Magistrado de la Sala Primera (Civil) del Tribunal Supremo de España

Tomás S. Vives Antón

Catedrático de Derecho Penal de la Universidad de Valencia

Ruth Zimmerling

Catedrática de Ciencia Política de la Universidad de Mainz (Alemania)

Procedimiento de selección de originales, ver página web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales

Normativa de l’Advocacia Catalana 2ª Edició

Edició a càrrec de:

Joan Picó i Junoy

Catedràtic de Dret Processal URV

València, 2016

Copyright © 2016 És rigorosament prohibida, sense l’autorització dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics.

En cas d’errates i actualitzacions, l’Editorial Tirant lo Blanch publicarà la pertinent correcció en la pàgina web www.tirant.com incorporada a la fitxa del llibre. En www.tirant.com disposarà d’un servei amb els textos legals bàsics i sectorials actualitzats com a complement del seu llibre.

Els textos jurídics que apareixen s’ofereixen amb una finalitat informativa o divulgativa. Tirant lo Blanch vetlla per l’actualitat, exactitud i veracitat dels mateixos, però adverteix que no són textos oficials i declina tota responsabilitat pels danys ocasionats per les inexactituds o incorreccions en els que puguin incórrer.

Els únics textos considerats legalment vàlids són els que apareixen a les publicacions oficials dels corresponents organismes autonòmics o nacionals

© Joan Picó i Junoy

© D’AQUESTA EDICIÓ: TIRANT LO BLANCH C/ Arts Grafiques, 14 - 46010 - València TELFS: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/361 41 51 Email:tlb@tirant.com www.tirant.com Llibreria virtual: www.tirant.es ISBN: 978-84-9033-426-3 MAQUETA: Tink Factoría de Color Pot enviar-nos els seus suggeriments a atencioncliente@tirant.com. També disposa d’un Procediment de queixes, d’acord amb el que s’estableix a www.tirant.net/index.php/ empresa/politicas-de-empresa.

INTRODUCCIÓ I. L’exercici de l’advocacia està experimentant en els darrers anys una profunda transformació que ha estat originada per l’impacte i la confluència de tendències tan rellevants com la globalització de l’economia, l’especialització i sofisticació del dret, el desenvolupament de les noves tecnologies, la proliferació de les professions i la massificació de la mateixa advocacia.

En aquest context, l’advocacia s’enfronta en l’actualitat al repte indefugible d’adaptar-se amb rapidesa a les noves tendències. L’advocacia catalana ha estat sempre pionera en l’esforç per acomodar la regulació professional a la realitat de cada moment. Un bon exponent d’aquest esforç ja ho van ser el “Recull d’Usos i Costums”, aprovat pel Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya el 12 de novembre de 1985; els Reglaments de publicitat d’11 de desembre de 1998 i el de Societats Professionals de 16 de febrer de 2000; o el Codi de l’Advocacia Catalana d’1 de març de 2001, que pretenia impulsar una profunda reforma dirigida a modernitzar i unificar la regulació de l’exercici de l’advocacia a Catalunya, amb l’objectiu final de potenciar la seva competitivitat i, d’aquesta manera, oferir un millor servei als ciutadans i a la societat en general. En definitiva, com es pot comprovar, els catorze Col·legis d’Advocats catalans, coordinats entorn al seu Consell, sempre s’han mostrat particularment sensibles davant la necessitat de reformar la normativa professional.

L’anul·lació judicial del Codi de l’Advocacia Catalana per manca d’habilitació legal del Consell de l’Advocacia Catalana per aprovar normes reguladores de l’exercici profesional; els nous reptes de la professió; les noves regulacions de les societats professionals i l’accés a la professió; la necessitat d’establir la formació continuada dels col· legiats, etc, feien imprescindible l’aprovació d’aquesta Normativa de l’Advocacia Catalana.

JOAN PICÓ I JUNOY

L’obstacle formal que va justificar l’anul·lació del Codi de l’Advocacia Catalana ha estat superat amb el nou art. 125.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que estableix que la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en matèria de col·legis professionals i exercici de les professions titulades; i la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, que en els seus arts. 36.1 i 61, atorga capacitat normativa als consells de col·legis professionals per a què regulin els seus estatuts i les funcions que legalment tenen establertes. D’aquesta forma es legitima la potestat del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya per regular els aspectes bàsics de l’exercici de la professió, superant així el debat judicial sobre el seu àmbit competencial.

La present Normativa parteix del text articulat —expressament redactat per en Joan Osset Piqué, Joan Picó Junoy i Daniel Vázquez Albert— que, com esborrany, va presentar el membre de la junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona Cristóbal Martell, per sotmetre’l a debat a les “XI Jornades de Juntes de Govern dels Col·legis d’Advocats de Catalunya”, organitzades pel Consell dels Il·lustres Col· legis d’Advocats de Catalunya, que va tenir lloc a Montbrió del Camp el 12 de gener de 2007, amb la participació de prop de 200 membres de les juntes de govern dels 14 col·legis catalans i dels col·legis d’Andorra, Illes Balears i Perpinyà. El Ple del Consell, en sessió que va tenir lloc el dia 25 de juliol de 2007, va aprovar inicialment aquesta Normativa, que es va sotmetre a informació pública (DOG núm. 4976, de 27 de setembre de 2007) per a concedir audiència als col·legiats a l’efecte de presentar al·legacions. Finalment, el Ple del Consell en sessions d’1 de febrer de 2008 i 2 de març de 2009 va aprovar la Normativa de l’Advocacia Catalana.

II. La Normativa reguladora de l’exercici professional i el règim disciplinari comunes a la professió de l’advocacia es composa de 12 capítols amb 99 articles. En el capítol primer (arts. 1 a 8) s’estableixen

INTRODUCCIÓ

les normes generals de l’exercici de l’advocacia dins del territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya: el seu àmbit d’aplicació i d’actuació, els principis bàsics de llibertat, independència i lliure competència, la llengua pròpia i llengües oficials, la previsió social, l’assistència jurídica gratuïta i torn d’ofici i les noves tecnologies.

En el capítol segon (arts. 9 a 18) es regula l’accés a l’advocacia, el seu règim d’incapacitats i incompatibilitats, la pèrdua de la condició de col·legiat i l’assegurança obligatòria professional. Respecte de l’accés a l’advocacia, i de conformitat amb la Llei Estatal 34/2006, de 31 d’octubre, d’accés a les professions d’Advocat i Procurador dels Tribunals (art.1.4), s’estableix la necessitat d’obtenir el títol professional d’advocat que capacita per exercir l’advocacia, essent aquest un requisit previ per l’obligatòria col·legiació, que serà única, facilitant així la mobilitat professional de l’advocat en tot l’àmbit del territori català i estatal. No obstant, aquest requisit serà exigible a partir del 30 d’octubre del 2011 en funció del que preveu la disposició transitòria segona de la present Normativa i la disposició final tercera de la Llei 34/2006.

El capítol tercer (arts. 19 a 24) regula les relacions entre els advocats i els propis clients, i els de la part contrària. Els principis de llibertat i independència de l’advocat són els que inspiren aquesta regulació, on la informació al client és capdal per prestar correctament el servei professional, que inclou la possibilitat d’indicar-li els eventuals resultats de la seva actuació, sense prometre’n cap que no depengui exclusivament d’aquesta actuació. L’esmentada llibertat es concreta en el dret de l’advocat d’acceptar o rebutjar l’encàrrec, amb els límits propis del conflicte d’interessos (en el cas de l’acceptació) i del que preveu el règim de l’assistència jurídica gratuïta i el torn d’ofici (en el cas de refusar l’encàrrec). I amb referència a la relació de l’advocat amb el client de la part contrària, es manté la tradicional prohibició d’entrar-hi en contacte sense autorització del seu advocat o, en cas que no en tingui, l’obligació d’actuar amb la màxima prudència, recomanant-li que es procuri un advocat.

JOAN PICÓ I JUNOY

Les relacions entre els advocats i l’Administració de justícia conforma la matèria regulada al capítol quart (arts. 25 a 27). Partint del respecte als principis de llibertat i independència dels advocats, es detallen les seves obligacions envers aquesta Administració. I també es recullen els principis de coordinació i cooperació com els eixos que han de guiar les relacions entre el Consell de l’Advocacia Catalana i l’Administració de Justícia.

El capítol cinquè (arts. 28 a 30) estableix la regulació de les relacions entre advocats, basant-se en el principi de lliure competència; i detalla les obligacions de l’advocat envers els altres advocats i les reclamacions derivades de l’exercici de la professió. De manera correcta, a la nova regulació es potencia la mediació i l’arbitratge col·legial com a mecanismes per resoldre extrajudicialment els conflictes que puguin sorgir entre els advocats.

El secret professional monopolitza el contingut del capítol sisè (arts. 31 a 34). Després d’establir que estem davant d’un dret i un deure de l’advocat, es configura l’abast objectiu, subjectiu i temporal del seu contingut, així com les vies restrictives pel seu aixecament, i els mecanismes col·legials de protecció.

La publicitat conforma la regulació del capítol setè (arts. 35 a 37).

Partint del principi general llibertat en aquest àmbit, es detallen els supòsits de publicitat il·lícita i l’ús de logotips i/o eslògans institucionals de manera molt similar a la regulació de l’antic Codi.

El capítol vuitè (arts. 38 a 45) regula els honoraris com a dret econòmic bàsic de l’advocat en contraprestació als seus serveis professionals. En aquest àmbit regeix el principi de llibertat en la fixació d’honoraris i la previsió de la “quota litis” com a mecanisme vàlid per establir-los. Es preveu la conveniència de lliurar al client un pressupost escrit previ, amb l’objectiu d’assegurar la deguda informació al client i minimitzar les posteriors queixes. Un dels problemes que més ha donat a parlar ha sigut la previsió d’uns honoraris orientadors des de la institució col·legial i la limitació del dret a la lliure compe-

INTRODUCCIÓ

tència. La Normativa l’ha resolt correctament, preveient la necessitat d’establir uns “criteris d’honoraris orientadors” que permetin als col· legis professionals, i al Consell, emetre els informes i dictàmens que se’ls si demanin. Com és obvi, si es vol unificar la resposta col·legial, i tractar de manera igual qualsevol impugnació dels honoraris de l’advocat, és imprescindible tenir un instrument que ho permeti, i aquí rau la necessitat dels citats criteris.

Les societats professionals constitueixen l’objecte de regulació del capítol novè (arts. 46 a 49). En aquesta normativa es desenvolupa l’exercici col·lectiu de la professió mitjançant la constitució de Societats Professionals d’Advocats, l’obligació d’inscriure-les al Registre col·legial, i el règim de la responsabilitat disciplinària.

El capítol desè (arts. 50 a 54) regula la substitució i vènia, determinant els drets i obligacions de l’antic i del nou advocat, així com els efectes de la concessió de la vènia.

La formació dels advocats es troba prevista en el capítol onzè (arts. 55 a 59), diferenciant-se, a aquest efecte, dues etapes: la formació continuada i la formació especialitzada. Una de les novetats de la Normativa és l’obligatorietat de la formació continuada dels advocats. Seguint les recomanacions del Consell de Col·legis d’Advocats de l’Unió Europea, l’Exposició de Motius estableix expressament aquesta exigència de “formació continuada obligatòria com a mecanisme per assegurar la constant competència dels advocats, actualitzant els seus coneixements jurídics en una societat a on contínuament es succeeixen canvis legislatius i jurisprudencials”. No obstant, el posterior articulat de la Normativa no es pronuncia amb la mateixa rotunditat, limitant-se a establir únicament que “els advocats tenen el dret i el deure de seguir una formació continuada” (art. 56.1). En cap moment s’esmenta l’obligatorietat d’aquesta formació. Per evitar conflictes interpretatius, hauria estat millor preveure expressament que els advocats s’han de sotmetre a un procés de formació continuada per tal de garantir la seva eficaç funció en l’exercici de la professió. I a

JOAN PICÓ I JUNOY

més, al marge del posterior reglament —que s’anuncia en la disposició addicional segona de la Normativa— també s’hauria d’haver establert el contingut mínim d’aquesta formació continuada obligatòria. Respectant la voluntat expressada en la citada exposició de motius de la Normativa, és a dir, prenent en consideració les pautes generals que trobem en la majoria de les regulacions europees, probablement es podria haver previst una formació mínima aproximada a les 20 hores de durada cada any durant els seus tres primers anys, i després realitzar 60 hores de formació continuada a acreditar cada tres anys, i deixar-se per la regulació reglamentària la forma de justificar aquesta formació continuada amb l’aprofitament de cursos, jornades o seminaris jurídics homologats per cada col·legi o per altres institucions prèviament reconegudes, així com preveure excepcionalment la possibilitat de convalidar aquestes hores de formació continuada amb programes d’investigació o la redacció d’articles especialitzats o llibres de contingut jurídic, entre d’altres qüestions.

La formació dels advocats ha tingut el seu desenvolupament normatiu mitjançant el “Reglament de formació dels advocats del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya” (Resolució JUS/2138/2012, de 28 de setembre, D.O.G.C. núm. 6237, de 22 d’octubre de 2012). Amb aquesta regulació es vol: (a) garantir el compliment de les diferents etapes de la formació dels advocats, tant continuada com per l’especialització; (b) establir un sistema d’homologació dels cursos de formació que, per ells mateixos o conjuntament amb la resta de requisits que es puguin fixar, han de superar els advocats/ades preceptivament per poder exercir en alguna jurisdicció o en algún dels torns d’ofici, o per prestar algun dels serveis d’orientació jurídica dels col·legis d’advocats de Catalunya, així com per poder adquirir i/o mantenir l’especialització; i (c) fixar els requisits mínims per acreditar que s’ha superat un curs habilitador, i crear i regular el Registre Únic de Cursos Habilitadors. En conseqüència, no és objecte d’aquest reglament ni

INTRODUCCIÓ

la regulació de l’accés a la prestació del servei d’assistència jurídica gratuïta ni el reconeixement de les especialitats.

Finalment, el capítol més llarg, el dotzè (arts. 60 a 99), regula el règim disciplinari dels advocats. Seguint les pautes marcades en la Llei 7/2006, en aquest àmbit podem destacar tres importants novetats: a) En primer lloc, s’introdueix una doble distinció entre infraccions, diferenciant les professionals (arts. 64 a 67) de les col·legials (arts. 68 a 71). I, en conseqüència, també s’introdueix un doble règim sancionador: les sancions per infraccions professionals (art. 72. 1 a 4) i per infraccions col·legials (art. 72.5 a 7). Al marge de la justificació que li vulguem donar a aquesta doble regulació, que ve donada per la regulació prevista en la citada Llei, el cert és que a la pràctica pot produir problemes d’aplicació i originar situacions contradictòries: així, per exemple, per les infraccions col·legials es preveu la sanció més rellevant, és a dir, l’expulsió, però, en canvi, no d’altres de menor intensitat, com la inhabilitació professional; i per les infraccions professionals no es preveu l’expulsió, a diferència del que succeeix per les col·legials (art. 72.5): com podem comprovar, en aquest punt, estem davant d’una regulació contradictòria de difícil justificació. b) Una altra novetat interessant són les sancions complementàries a les tradicionals sancions d’amonestació, multa, inhabilitació o expulsió. Em refereixo a la “sanció reeducadora”, consistent en imposar l’obligació al col·legiat sancionat de fer activitats de formació professional o deontològica pels casos en què la infracció s’hagi produït a causa de l’incompliment de deures que afectin l’exercici o deontologia professionals; i a la “sanció reparadora”, en funció de la qual si el col·legiat sancionat ha obtingut un guany econòmic es pot afegir a la sanció el pagament d’una quantia addicional fins a l’import del profit que n’hagi obtingut (art. 72.4.b). Malauradament, en aquest segon cas, no es preveu el destí de la quantia que, d’haver un perjudicat directe, hauria d’anar a ell abans que als pressupostos del col·legi sancionador.

JOAN PICÓ I JUNOY

c) Es regulen amb més detalls altres figures de l’anterior Codi de l’Advocacia Catalana: així, per exemple, en la graduació de les sancions s’introdueixen els nous conceptes de reparació del dany, col·laboració en la investigació o, en el cas de les societats professionals, haver establert abans de la sanció mesures eficaces per prevenir més infraccions en el futur. També és millora la redacció d’algunes infraccions, com les referents a l’incompliment del deure d’assegurança, la incompareixença injustificada a un judici, o demanar la citació d’un advocat com a testimoni. I es procedeix a delimitar més detingudament matèries tan rellevants com el concurs d’infraccions, la pròrroga dels terminis, la suspensió de la tramitació del procediment disciplinari i la seva caducitat. I, com és obvi, com he indicat anteriorment, es procedeix a fer una nova regulació de la responsabilitat de les societats professionals i, en especial, la disciplinària.

III. La valoració general de la Normativa de l’Advocacia Catalana és altament positiva: regula amb detall tots els aspectes fonamentals de l’exercici professional de l’advocacia, si bé amb algunes mancances menors —tal com he indicat anteriorment—; ho fa tenint present els reptes del futur —com la formació continuada obligatòria dels advocats—; és plenament respectuosa amb els principis fonamentals de llibertat, independència i lliure competència; i preveu un règim sancionador plenament garantista per l’advocat, que assegura el control de la seva responsabilitat, amb l’únic objectiu de certificar la correcta prestació dels serveis de la professió als justiciables.

Barcelona, 12 de febrer de 2016

Joan Picó i Junoy

Catedràtic de Dret Processal URV

RESOLUCIÓ JUS/880/2009, DE 24 DE MARÇ, PER LA QUAL, HAVENT-NE COMPROVAT PRÈVIAMENT L’ADEQUACIÓ A LA LEGALITAT, S’INSCRIU AL REGISTRE DE COL·LEGIS PROFESSIONALS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA LA NORMATIVA DE L’ADVOCACIA CATALANA DOGC nº 5354 El Ple del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya va aprovar la Normativa de l’Advocacia Catalana en sessions d’1 de febrer de 2008 i 2 de març de 2009.

La Normativa de l’Advocacia Catalana substitueix el Codi de l’Advocacia Catalana aprovat, sota la vigència de la Llei 13/1982, de 17 de desembre, de col·legis professionals, pel Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya en sessions 1 de març i 22 de novembre de 2001 i 14 de juny de 2002 i declarat adequat a la legalitat per Resolució JUS/2588/2002, de 10 de setembre (DOGC núm. 3723, de 19.9.2002), que va ser anul·lat per les sentències de 16 i 25 de novembre de 2005 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La sentència de 16 de novembre de 2005 fonamentà la seva decisió en la manca d’habilitació legal del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya per aprovar normes reguladores de l’exercici professional d’acord amb la Llei 13/1982, de 17 de desembre. Aquesta sentència ha estat confirmada per la Sentència del Tribunal Suprem de 17 de febrer de 2009.

Vistos l’Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat per la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia; la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals; la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya;

Normativa de l’Advocacia Catalana

Atès que l’actual marc legal en matèria de col·legis professionals a Catalunya atorga potestat normativa als consells de col·legis professionals i els habilita expressa i suficientment per elaborar les normes relatives a l’exercici professional i al règim disciplinari comunes a la professió; Atès que el contingut de la Normativa de l’Advocacia Catalana s’adequa a la legalitat; Atès que d’acord amb l’article 46.3 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals, la Normativa de l’Advocacia Catalana aprovada pel Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya s’ha de trametre al departament de la Generalitat amb competències en matèria de col·legis professionals, per la seva qualificació de legalitat, inscripció en el Registre de Col·legis Professionals i publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya; Atès que el present expedient ha estat promogut per una persona legitimada, que s’han aportat els documents essencials i que s’han complert tots els tràmits establerts; D’acord amb el que disposen els articles 79 i 80 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya; A proposta de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques, Resolc: 1. Declarar l’adequació a la legalitat de la Normativa de l’Advocacia Catalana i disposar-ne la inscripció al Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat de Catalunya.

2. Disposar que el text de la Normativa de l’Advocacia Catalana es publiqui al DOGC, com a annex d’aquesta Resolució.

Barcelona, 24 de març de 2009

Montserrat Tura i Camafreita

Consellera de Justícia Normativa de l’Advocacia Catalana

Resolució JUS/880/2009, de 24 de març

Exposició de motius

EXPOSICIÓ DE MOTIUS I L’article 125.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat per Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, estableix que la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en matèria de col·legis professionals i exercici de les professions titulades, sense perjudici d’allò establert als articles 36 i 139 de la Constitució. El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals, d’aplicació a tots els col·legis que desenvolupin la seva actuació al territori de Catalunya, així com als seus consells de Catalunya, en el marc de l’art. 36 de la Constitució, i de la Llei estatal 2/1974, de 12 de febrer, de col·legis professionals, en els seus aspectes bàsics i de la jurisprudència del Tribunal Constitucional recaiguda en la matèria.

En aquest sentit l’article 60.1 b) en relació amb el 61 de la citada Llei catalana, habilita el Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya a elaborar les normes relatives a l’exercici professional i al règim disciplinari comunes a la professió.

II El present cos normatiu té com a punt de partida, en primer lloc, que la regulació de l’exercici de la professió d’advocat, tal com ha declarat el Tribunal Constitucional en les més recents sentències, ha de tenir en compte fonamentalment la correcta prestació de la professió respecte als justiciables, fent realitat els drets de defensa dels ciutadans així com la tutela judicial efectiva. Des d’aquest punt de vista se supera la visió merament corporativista de les normes que regulen l’exercici de la professió d’advocat posant l’accent sempre en la millor prestació del servei cap a la societat. D’aquesta manera, i seguint les recomanacions del Consell de Col·legis d’Advocats de la Unió Europea

Exposició de motius

Normativa de l’Advocacia Catalana

s’introdueix la regulació de la formació continuada obligatòria com a mecanisme per assegurar la constant competència dels advocats, actualitzant els seus coneixements jurídics en una societat on contínuament se succeeixen canvis legislatius i jurisprudencials.

En segon lloc, aquesta norma es fonamenta en els principis d’independència i de llibertat col·legials: llibertat, que, com a valor constitucional es predica respecte a l’exercici de la professió; independència en relació amb els poders públics garantint la no-ingerència de les administracions en l’exercici dels drets de defensa.

En tercer lloc, les normes relatives a l’exercici professional i al règim disciplinari comunes a la professió de l’advocacia parteixen de la ferma voluntat d’atribuir als col·legis professionals l’aplicació de la present normativa ja que no podem oblidar que d’acord amb el nostre text constitucional, són els col·legis com a corporacions de dret públic la peça bàsica del sistema i dels quals depèn fer real i efectiu el correcte exercici de la nostra professió.

En quart lloc, donat que un bon número de disposicions d’aquestes normes relatives a l’exercici professional i al règim disciplinari comunes a la professió de l’advocacia delimiten, en algun cas restringint, el lliure exercici de la professió d’advocat, s’ha respectat sempre i en tot cas el principi de legalitat i la necessària reserva de llei que ha de presidir les qüestions abordades, en aplicació dels articles 1.1, 9.1, 17, 24, 25, 36 i 53.1 de la Constitució Espanyola.

D’aquesta manera s’ha tingut en compte com a base jurídica, tant l’article 36 de la Constitució com el ja citat article 125 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, la Llei catalana 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i col·legis professionals, tenint en compte els aspectes bàsics de la Llei estatal 2/1974, de 12 de febrer, de col·legis professionals, i les seves successives modificacions. En la mateixa línia, no podem oblidar la recent publicació en el Boletín Oficial del Estado de la Llei 34/2006, de 31 d’octubre, d’accés a les professions d’advocat i procurador dels tribunals la qual té com a

Resolució JUS/880/2009, de 24 de març

Exposició de motius

objecte l’establiment de les condicions generals per a l’obtenció del títol professional d’advocat, com a exigència derivada dels articles 17.3 i 24 de la Constitució Espanyola, en tant que són col·laboradors en l’exercici del dret fonamental a la tutela judicial efectiva, amb la finalitat de poder garantir l’accés als ciutadans a un assessorament, defensa jurídica i representació tècnica de qualitat. I, de manera molt significativa, el punt 20 del Pacte d’Estat sobre la Justícia de l’any 2001 estableix la necessitat de crear.fórmules homologades amb els països membres de la Unió Europea per tal de poder garantir la preparació per a l’exercici de la professió.

En conseqüència, i en compliment dels articles 60.1 b) i 61 de la Llei catalana de col·legis professionals, és desig d’aquest Consell establir la normativa bàsica i fonamental que ha de regir en l’exercici de la professió de l’advocacia a Catalunya, mitjançant la publicació de les normes relatives a l’exercici professional i al règim disciplinari comunes a la professió de l’advocacia amb la finalitat d’adaptar-se a la nova realitat legislativa que en deriva, a més a més de les normes citades del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’estatut dels treballadors; el Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei general de la seguretat social; Reial decret 1331/2006, de 17 de novembre, de regulació de la relació laboral de caràcter especial dels advocats que presten serveis en despatxos d’advocats, individuals i col·lectius; Llei 34/2006, de 31 d’octubre de 2006, d’accés a les professions d’advocat i de procurador dels tribunals; Llei 2/2007, de 15 de març, de societats professionals; Reial decret legislatiu 6/2004, de 29 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’ordenació i supervisió d’assegurances privades; la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta i de la Llei 7/1997, de 14 d’abril, de mesures liberalitzadores en matèria de sòl i col·legis professionals; Directiva 98/5/CE, del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea, de 16 de febrer de 1998, que està destinada a facilitar l’exercici perma-

Exposició de motius

Normativa de l’Advocacia Catalana

nent de la professió d’advocat en un estat membre diferent d’aquell on s’hagi obtingut el títol professional en l’àmbit de la Unió Europea.

III Les presents normes relatives a l’exercici professional i al règim disciplinari comunes a la professió de l’advocacia, per tant, han ancorat les seves previsions, sempre i en tot cas, en diverses normes amb rang de Llei fent únicament les degudes concrecions i especificacions pròpies de normes reglamentàries.

Per això, les presents normes relatives a l’exercici professional i al règim disciplinari comunes a la professió de l’advocacia, s’estructuren en 12 capítols, 99 articles, una disposició derogatòria, dues disposicions transitòries, dues disposicions addicionals i una disposició final.

Així, el capítol primer (articles 1 a 8) estableix les disposicions de caràcter general que regulen l’exercici de l’advocacia dins del territori de la Comunitat autònoma de Catalunya, el seu àmbit d’aplicació i d’actuació.

En el capítol segon (articles 9 a 18) es regula l’accés a l’advocacia de conformitat amb la Llei estatal 34/2006, de 31 d’octubre, d’accés a les professions d’advocat i procurador dels tribunals, així com les incapacitats i incompatibilitats en el seu exercici. D’aquesta manera, es manté el principi de col·legiació única que facilita la mobilitat professional de l’advocat en permetre el lliure exercici en tot l’àmbit del territori català i de l’Estat.

Tanmateix, la nova regulació posa una especial cura en el respecte en el dret comunitari i s’hi adequa mitjançant la introducció de la figura de.l’advocat comunitari. per tal de poder garantir els principis de lliure circulació de persones i lliure prestació de serveis dins l’àmbit de la Unió Europea.

De la mateixa manera, aquesta normativa relativa a l’exercici professional i al règim disciplinari comuns a la professió, concretant les previsions de la Llei catalana de col·legis professionals, estableix

Resolució JUS/880/2009, de 24 de març

Exposició de motius

l’obligatorietat de cobrir mitjançant una assegurança els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de la professió.

El capítol tercer (articles 19 a 24) regula en base als principis de llibertat i independència la lliure elecció de l’advocat per part del client garantint l’adequada defensa dels interessos del justiciable davant els tribunals.

De la mateixa manera, el capítol quart (articles 25 a 27) regula les relacions entre els advocats i l’Administració de justícia, enumerant les obligacions de l’advocat envers aquesta Administració, els principis de llibertat i independència i les relacions entre el Consell i l’Administració de justícia.

Un altre aspecte considerat a la present normativa relativa a l’exercici professional i al règim disciplinari comuns a la professió d’advocat, són les relacions dels col·legis d’advocats de Catalunya i el Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya amb l’Administració de la Generalitat i més concretament amb l’Administració de justícia.

En aquest àmbit, les normes relatives a l’exercici professional i al règim disciplinari comunes a la professió de l’advocacia, seguint la Llei catalana de col·legis professionals, es decanten pel principi d’autonomia col·legial pel que fa a les decisions en matèria de llur competència pròpia.

El capítol cinquè (articles 28 a 30) estableix la regulació de les relacions entre advocats, basant-se en el principi de lliure competència.

Aquest capítol especifica les obligacions de l’advocat envers els altres advocats i les reclamacions derivades de l’exercici de la professió.

En el capítol sisè (articles 31 a 34) es reforcen els deures deontològics i ètics dels advocats i el secret professional, secret aquest últim que només es pot aixecar per raons degudament fonamentades i justificades.

El capítol setè (articles 35 a 37) relatiu a la publicitat objectiva aplica el principi de llibertat en aquest àmbit.

Exposició de motius

Normativa de l’Advocacia Catalana

En relació amb els honoraris, el capítol vuitè (articles 38 a 45) es refereix al fet que aquests han d’ésser de caràcter orientatiu, la qual cosa permet una major competència i millor prestació dels serveis ofertats, concretant els principis que deriven de la Llei 7/1997, de 14 d’abril, de mesures liberalitzadores en matèria de sòl i col·legis professionals.

A més a més, aquestes normes preveuen al capítol novè (articles 46 a 49) l’exercici col·lectiu de la professió mitjançant la constitució de societats professionals d’advocats, tenint en compte els principis que regeixen la llei de societats professionals. En sintonia amb la citada norma, es manté el Registre col·legial així com l’obligació d’inscripció per part de les societats professionals d’advocats al Registre esmentat.

El capítol desè (articles 50 a 54) regula les obligacions que han de complir els advocats, als efectes de la concessió de la vènia, així com els casos en què aquesta hagi d’ésser concedida per part dels diferents col·legis d’advocats.

El capítol onzè (articles 55 a 59) fa referència a la formació professional de l’advocat, i es diferencien, a aquest efecte, dues etapes: la formació continuada i la formació especialitzada. En aquest sentit, la regulació de la formació dels advocats en la present normativa relativa a l’exercici professional i al règim disciplinari comunes a la professió és de caràcter continuista amb la línia projectada per la recentment publicada Llei 34/2006, de 31 d’octubre, d’accés a les professions d’advocat i procurador dels tribunals.

Per últim, el capítol dotzè (articles 60 a 99) regula la responsabilitat disciplinària dels advocats. Adequa el règim tant a la Llei de col·legis professionals com a l’abundant jurisprudència recaiguda en aplicació dels articles 24 i 25 de la Constitució. D’aquesta manera s’atribueix als col·legis professionals una sèrie de potestats en matèria sancionadora amb la finalitat de vetllar pel correcte exercici de la professió, respectant en tot cas els principis constitucionals en la matèria, que són garantia d’una correcta aplicació de la normativa vigent.