NOUS ENTORNS D’APRENENTATGE PER A LES ARTS I LA CULTURA
COMITÉ CIENTÍFICO DE LA EDITORIAL TIRANT HUMANIDADES Manuel Asensi Pérez
Catedrático de Teoría de la Literatura y de la Literatura Comparada Universitat de València
Ramón Cotarelo
Catedrático de Ciencia Política y de la Administración de la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología de la Universidad Nacional de Educación a Distancia
Mª Teresa Echenique Elizondo Catedrática de Lengua Española Universitat de València
Juan Manuel Fernández Soria
Catedrático de Teoría e Historia de la Educación Universitat de València
Pablo Oñate Rubalcaba
Catedrático de Ciencia Política y de la Administración Universitat de València
Joan Romero
Catedrático de Geografía Humana Universitat de València
Juan José Tamayo
Director de la Cátedra de Teología y Ciencias de las Religiones Universidad Carlos III de Madrid
Procedimiento de selección de originales, ver página web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales
NOUS ENTORNS D’APRENENTATGE PER A LES ARTS I LA CULTURA
RICARD HUERTA I AMPARO ALONSO-SANZ (EDS.)
tirant humanidades Valencia, 2017
Copyright ® 2017 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito de los autores y del editor. En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant Humanidades publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com. L’ edició del llibre compta amb el suport de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana.
© Ricard Huerta i Amparo Alonso-Sanz
© TIRANT HUMANIDADES EDITA: TIRANT HUMANIDADES C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com www.tirant.com Librería virtual: www.tirant.es DEPÓSITO LEGAL: V-1561-2017 ISBN: 978-84-16786-91-6 IMPRIME: Guada Impresores, S.L. MAQUETA: Tink Factoría de Color DISSENY DE LA IMATGE DE PORTADA ORTOGRÀFIC Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea en www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa nuestro Procedimiento de quejas.
Índex Redescobrir els entorns educatius............................................................... 11 Ricard Huerta i Amparo Alonso-Sanz (Universitat de València)
Entorns d’aprenentatge per al desenvolupament del talent creatiu al llarg de la infància i l’adolescència.............................................................. 17 Vicent Alfonso i Benlliure (Universitat de València)
L’ estètica als entorns educatius.................................................................... 31 Amparo Alonso-Sanz (Universitat de València)
El “LipDub” com a eina audiovisual per explorar l’entorn educatiu. Anàlisi de l’experiència realitzada a l’IES de Massamagrell per Carmen López........................................................................................................ 43 Mª Dolores Arcoba Alpuente (Universitat de València)
L’entorn més pròxim, un lloc d’aprenentatge............................................. 51 Concha Daud (Universitat de València)
Entorns d’aprenentatge en xarxa................................................................. 57 Ricardo Domínguez (Universitat de València)
Transformar els instituts en museus: el projecte “Second Round: Art i Lluita a Secundària”..................................................................................... 67 María José Gómez Aguilella (Universitat de València)
Els audiovisuals com un entorn idoni per educar en secundària.......... 77 Jesús Hernandis i Martínez (Universitat de València)
8
Índice
Entorns educatius lliures d’homofòbia....................................................... 89 Ricard Huerta (Universitat de València)
Preguntes per al present, diàlegs amb el passat: interaccions des de l’arqueologia.................................................................................................... 101 Paula Jardón Giner (Universitat de València)
Entorn urbà educatiu: museu a l´aire lliure de pintors valencians....... 111 Yolanda Lifante Gil (Universitat de València)
Trenquem estereotips als entorns educatius.............................................. 121 Ismael Lozano (Universitat de València)
Un entorn educatiu per a l’alumnat d’educació infantil: el Museu de Belles Arts de València................................................................................... 135 Lucía Marrades Puig (Universitat de València)
Dispositius mòbils com a nous entorns d’aprenentatge. Contextos emergents en les arts visuals......................................................................... 147 David Mascarell (Universitat de València)
La cultura visual entesa com un nou entorn d’aprenentatge a l’etapa d’educació infantil........................................................................................... 159 Vicente Monleón Oliva (Universitat de València)
Educació artística, cultura popular i entorns identitaris........................ 171 Ricard Ramon Camps (Universitat de València)
Un museu, un (s) model (s), un compromís.............................................. 185 Marc Ribera Giner (Museu del Taulell Manolo Safont, Onda)
Índice
9
Entorns educatius sense murs per als aprenentatges continus.............. 199 Paloma Rueda Gascó (Universitat de València)
Entorns, contextos i diversitat: aprenentatges contemporanis.............. 211 María Dolores Soto González (Florida Universitaria)
Entorns educatius innovadors. Ús de la stop-motion en la formació de docents d’educació artística.......................................................................... 223 Ester Ventura (Universitat de València / Universitat Jaume I)
Els processos creatius en l’art contemporani com a metodologia educativa.................................................................................................................. 237 Maria Vidagañ Murgui (Universidad de Zaragoza)
Redescobrir els entorns educatius Ricard Huerta i Amparo Alonso-Sanz (Universitat de València) El Grup CREARI d’Investigació en Pedagogies Culturals (GIUV2013-103) està composat per professionals de la recerca i la docència que treballen sobre aspectes ben diversos, sempre amb el denominador comú d’estar interessats en millorar tant el panorama educatiu com les derives artístiques i patrimonials. Estretament vinculats a l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València, des de CREARI venim impulsant elements innovadors i noves metodologies de recerca. Sempre atenent al respecte per la diversitat i a la necessitat d’incorporar conceptes motivadors, hem generat idees i reflexions sobre les quals estan orientant-se actualment recerques a tots els nivells, com és el cas de la creació del concepte de patrimonis migrants (Huerta i Calle, 2013), o el fet d’haver introduït la diversitat sexual en les geografies de l’educació artística (Huerta i Alonso-Sanz, 2015). També cal recordar que des de CREARI s’havien iniciat fa uns anys les perquisicions al voltant dels entorns educatius, especialment els no formals (Huerta i Calle, 2007). Està augmentant el públic interessat en les temàtiques on conflueixen aspectes com l’art, el patrimoni, l’educació, els museus, la creativitat, les tecnologies, la gestió cultural i la mediació cultural. El fet que a Europa disposem d’un impressionant patrimoni històric, i havent aconseguit durant els darrers anys la qualificació de nombrosos especialistes universitaris, fa que augmenten les expectatives al respecte dels nostres projectes. En una societat que avança entre el que és presencial i el que és virtual comencem a imaginar-nos migracions que ens transporten constantment de les geografies territorials als trànsits online. A partir d’aquestes consideracions, en el present volum replantegem el concepte d’espai educatiu des de diferents àmbits, analitzant-lo des de perspectives poroses i evocadores, i és per
12
Ricard Huerta i Amparo Alonso-Sanz
això que hem optat per utilitzar l’expressió entorn d’aprenentatge. Us oferim les reflexions de diferents especialistes, així com les més originals aportacions, per tal d’anar esbrinant què entenem per entorn d’aprenentatge. Amb la intenció de crear xarxes d’interessos comuns entre els col·lectius docents, animem la seducció per innovar en els entorns on impartim classes i generem coneixement i experiències, tant si es tracta de mestres d’infantil i primària, com si parlem de professorat de secundària i universitat. Els textos del llibre tracten de temes que interessen, ja que tenim pendent una reflexió sobre com millorar els entorns educatius, incloent-hi no solament els tradicionals elements arquitectònics i artístics, sinó ampliant-ho a un conjunt de noves possibilitats, esborrant les fronteres tradicionals, i sense oblidar mai aspectes com la salut, el respecte pel medi ambient, la riquesa de la diversitat, o la nova relació entre docents i alumnat, aspectes que resulten de tanta actualitat i preocupació, especialment per al professorat. D’aquesta manera, es reflexiona sobre les capacitats educatives dels entorns i la seva influència en la formació de la ciutadania. Degut a la gran varietat d’aspectes que s’hi tracten al llibre, i tenint en compte que cada participant ha incorporat un element de novetat en el seu text, s’ha organitzat l’índex atenent a l’ordre alfabètic de cognoms de l’autoria de cada capítol. La premissa que s’havia d’atendre consistia en generar un text assequible i relativament curt. Els diferents apartats poden llegir-se en l’ordre establert o bé variant aquest ordre, sense perdre per això ni el ritme ni tampoc la validesa del que s’anirà llegint. En última instància, revisem i descobrim la riquesa del concepte d’entorn educatiu en base a les indagacions de cada autor. Si Vicente Alfonso descriu el concepte de creativitat i ens actualitza sobre les darreres investigacions que s’estan duent a terme en el camp de la creativitat entre l’alumnat d’infantil, primària i secundària, Amparo Alonso-Sanz també partirà de les seues investigacions en escoles de primària per ensenyar-nos fins a quin punt resulten decisius els elements que cobreixen els espais escolars a l’hora d’enfrontar-se a les accions educatives. En tots dos casos es parteix de treballs i projectes recents. Mentre M. Dolores Arcoba ens revela l’interès pels audiovi-
Redescobrir els entorns educatius
13
suals que està prenent més força que mai a l’ensenyament secundari, tot recomanant l’ús d’aquesta pràctica per part del professorat i l’alumnat per conèixer millor el seu propi centre, Ester Ventura incorpora el procés del stop motion per motivar l’alumnat en la creació d’audiovisuals, mentre que per a Concha Daud resultarà fonamental descobrir els entorns externs a les aules, tot reivindicant els espais a l’aire lliure que disposen d’obres artístiques i que possibiliten un major gaudi i aprofitament didàctic. Les temàtiques vinculades als entorns online han estat abordades més directament per Ricardo Domínguez, que ens aproxima als nous escenaris tecnològics que probablement predominaran en el panorama educatiu, especialment a l’àmbit universitari i de la secundària, tot redefinint el posicionament de l’alumnat i el professorat, i valorant la integració de les tecnologies en les institucions educatives, al mateix temps que David Mascarell ens proposa un relat de narrativa personal també molt impregnat per la pràctica tecnològica amb dispositius mòbils, presentant exemples dels seus projectes amb alumnat de Magisteri. Per la seua banda, María Jose Gómez ens descriu una experiència artística i reivindicativa que ha recorregut els instituts valencians amb el títol Second Round Art i Lluita a Secundària, una iniciativa que ha mobilitzat el professorat de Dibuix, als centres i a l’alumnat, i que continua vigent a l’entorn virtual. També Jesús Hernandis aposta per la creació d’una atmosfera propícia que motivaria tant l’alumnat com al professorat de secundària en la realització de vídeos, especialment pensant en els futurs professors de Dibuix, veient en el terreny de la producció audiovisual una realitat que remou de manera intensa tots els nivells educatius. Combinant les possibilitats dels entorns formals i informals, però sobretot defensant una major humanització dels espais i les pràctiques educatives, el text i les imatges de Paloma Rueda ens revelen les moltíssimes formes d’adequar un lloc per tal de millorar el seu esperit, tot comunicant a traves de les intervencions impregnades de desig per part dels seus usuaris, tant si es tracta d’alumnat com de professorat. Per la seua banda, i també unint les sinèrgies dels espais
14
Ricard Huerta i Amparo Alonso-Sanz
formals i informals, Loli Soto indaga en tots aquells elements que condueixen cap a unes bones pràctiques educatives, reforçant la idea de la varietat, l’oportunitat i els recursos per aprendre, reflexionant sobre tot allò que ens perdem si no adeqüem les pràctiques educatives a les necessitats actuals, entenent l’ús de l’art com una urgència pedagògica. Mentrestant, Maria Vidagañ, artista visual i docent, investigadora en el terreny de les poètiques, instal·la al llibre la possibilitat de gestionar pràctiques artístiques dins i fora dels perímetres curriculars, ja que entén l’aprenentatge com una sorpresa constant, perquè es produeix travessant la línia que separa l’esperat de l’inesperat; i és que els referents configuren la nostra visió del món, convertint-se en un gran mapa, de fet, amb els referents de cada persona al llarg de la seua vida podríem visualitzar les connexions de les geografies comunes entre les persones. Des de la vessant dels museus i la didàctica patrimonial trobarem les aportacions de Paula Jardón impulsant les recreacions històriques de qualitat en entorns patrimonials de gran importància, o la reflexió de Lucía Marrades sobre les activitats educatives per als més menuts al Museu de Belles Arts de València. També des dels museus però incloent una marcada tendència de caire social llegim les aportacions de Ricard Huerta, que ens invita a utilitzar Museari com una eina educativa lliure d’homofòbia, un relat sobre drets humans, qüestió que també reivindica Ismael Lozano al seu text ambientat en una narrativa personal mentre ens explica la problemàtica dels estereotips a tots els nivells educatius. Aproximant-nos a la realitat que es viu en els museus locals, el text de Marc Ribera reforça la necessitat de construir entorns educatius també en aquelles institucions amb menys possibilitats econòmiques o de personal, ja que serà l’atenció als públics en matèria cultural la que permetrà refermar una autèntica formació de la ciutadania. La cultura visual és l’element destacable que tracten alguns dels textos. Vicente Monleón insisteix en la importància que tenen les imatges del nostre entorn entre l’alumnat d’educació infantil, especialment quan es tracta de televisió i cinema, animant els mestres a
15
Redescobrir els entorns educatius
implicar-se en aquesta situació, mentre que Ricard Ramon es centra en les qüestions identitàries que tanta importància tenen a l’hora de configurar la personalitat de l’alumnat, atenent a un concepte que considera rellevant com és el de la cultura popular, i que promou noves lectures des de l’àmbit urbà. En una línia d’intervenció social s’inscriu la proposta de Yolanda Lifante, que promou un museu a l’aire lliure en base a la producció de murals i grafitis realitzats per joves desocupats amb poques possibilitats laborals. Des de les arts i la cultura s’estan generant nous entorns d’aprenentatge, entorns que palpiten al voltant de la implicació i la formació de la ciutadania, que beuen de l’ús i l’aprofitament de les tecnologies, que verifiquen la constant migració entre espais territorials i virtuals, evidenciant i promovent els usos innovadors que fem dels elements culturals i artístics. Nosaltres hem optat per acostar-nos a aquests nous entorns des de l’estudi, l’anàlisi, la motivació i la recerca universitària. Esperem que us agrade aquest recopilatori d’idees i propostes i desitgem que us resulte atractiu i suggeridor.
REFERÈNCIES Huerta, R. i Alonso-Sanz, A. —eds.— (2015). Educación artística y diversidad sexual. València: PUV. Huerta, R. i Calle, R. —eds.— (2007). Espacios estimulantes. Museos y educación artística. València: PUV. Huerta, R. i Calle, R. —eds.— (2013). Patrimonios migrantes. València: PUV.
Entorns d’aprenentatge per al desenvolupament del talent creatiu al llarg de la infància i l’adolescència Vicent Alfonso i Benlliure (Universitat de València) vicente.alfonso@uv.es
INTRODUCCIÓ Els bons entorns d’aprenentatge són aquells que permeten ensenyar i aprendre a pensar, solucionar problemes, desenvolupar els propis talents i materialitzar el potencial creatiu de tot ésser humà. No tots els entorns d’aprenentatge són igualment eficaços però qualsevol espai, fins i tot els més insospitats, poden convertir-se en entorns enriquidors: un museu, un zoològic, un videojoc, un gimnàs, una pàgina web, un escenari, la cambra de bany, un banc en el parc… També les aules d’una escola. Tots recordem aquella professora que feia classes que passaven en un vol, aquelles vesprades a casa d’aquell iaio que explicava històries que ens mantenien amb la boca oberta, aquell amic de jocs i regals imaginatius, aquell espectacle que ens va fer vibrar o aquell llibre de contes que dormia als xiquets i despertava als adults. Si ho recordem és perquè l’experiència que ens va brindar aqueix entorn ens va emocionar, va ser significativa. Ara bé, no sempre es així. Algunes experiències educatives ens poden marcar però soscavant la nostra creativitat i distanciant-nos del nostre desenvolupament potencial. La psicologia moderna reconeix la influència dels factors genètics, que proporcionen el potencial per al desenvolupament dels talents humans, però és l’entorn el que determina si aquest potencial serà desenvolupat. Fem el següent exercici d’imaginació: una persona amb la nostra mateixa herència genètica (o siga jo mateix) s’ha desenvolu-
18
Vicent Alfonso i Benlliure
pat en entorns totalment diferents als quals jo he viscut (en una altra cultura, en un altre moment històric, amb uns pares que l’han volgut molt més o molt menys, etc.). Si poguérem entrevistar aqueixa persona, ens sorprendria comprovar el poc que s’assembla a nosaltres. Les influències ambientals són determinants sobre la persona en la qual finalment ens convertim. D’ací l’enorme importància que té invertir en el disseny, construcció i optimització d’entorns d’aprenentatge. Des d’una perspectiva constructivista, els ambients enriquidors han de proporcionar contacte amb les múltiples representacions de la realitat i reflectir la complexitat del món. Els entorns d’aprenentatge, fonamentalment en la infància i en l’adolescència, han de proporcionar tasques significatives contextualitzades, i erigir-se en espais de vida quotidiana que fomenten la reflexió en l’experiència (Requena, 2008). Em confese conscient i resignat «amateur» de l’execució creativa en diverses modalitats, però també entusiasta estudiós de la creativitat. La meua trajectòria investigadora s’ha centrat en el seu estudi al llarg del cicle vital i en els diferents entorns en els quals es mostra. El present capítol revisa algunes de les recerques més recents dedicades a comprendre millor el fenomen creatiu en la infància i l’adolescència, sempre des de la perspectiva de la Psicologia. Encara que no hi ha unanimitat sobre què és la creativitat, trobem una fascinació comuna per les seues manifestacions en múltiples espais, modalitats expressives i moments vitals. En realitat, no podem parlar d’una creativitat «simple» i única, sinó d’una creativitat polièdrica o de múltiples creativitats. I és així potser perquè de fet no vivim en un món real, sinó en un univers de molts mons possibles. Podem veure les coses no solament com són, sinó com podrien ser. Gran part de la nostra vida mental la passem en mons imaginaris. Psicològicament, els adults mostrem una gran aficció a viure en aquests mons. Vivim en el present però també repassem la nostra trajectoria vital i imaginem com pot ser el nostre futur. Som l’únic animal capaç de fer-ho i açò ens ofereix grans avantatges evolutius (Gopnik, 2010). La intel·ligència humana permet que ens adaptem a les exigències de l’entorn però també intervenir i modificar aquest segons les nostres necessitats i interessos. En altres paraules, podem «crear» el fu-
Entorns d’aprenentatge per al desenvolupament del talent creatiu al llarg...
19
tur. Ser capaç de pensar en altres possibilitats més enllà de l’actual permet a l’ésser humà intervenir sobre el món, canviar-lo, inventar nous entorns. Imaginar el futur és el primer pas per fer-lo realitat. I la influència dels entorns en els quals té lloc el desenvolupament de cada individu és transcendental per a promoure o dificultar els talents creatius.
INFÀNCIA: ENTORNS PER AL JOC DE FICCIÓ Tradicionalment, la creativitat infantil ha sigut conceptualitzada com la simpàtica manifestació de les limitacions del pensament infantil (Piaget, sense anar més lluny), un producte de l’error i de la incapacitat dels xiquets per a distingir entre fantasia i realitat. Hui sabem que aquesta forma d’entendre la creativitat infantil és errònia. Els xiquets no són creatius perquè no distingeixen entre fantasia i realitat o perquè són incapaços de distingir entre causa i efecte. En realitat ho són si el contingut dels seus raonaments es circumscriu a la seua realitat més familiar. Si jugant amb ells fingim creure a ulls clucs alguna de les seues històries imaginades sobre éssers terrorífics, en algun moment ells mateixos ens trauran del nostre «error» (el monstre no existeix, eh?). El joc de ficció típic dels xiquets menuts (la caixa de cartró a manera de castell, el llapis a manera d’avió, etc…) és una clara manifestació d’aqueixa capacitat per a pensar en la realitat no solament com la perceben sinó com imaginen que podria ser. Així doncs, els xiquets no són creatius a causa de les limitacions del seu raciocini sinó que aqueixa creativitat infantil és fonamentalment un laboratori de pràctiques per al pensament adult intel·ligent. En realitat estan «posant a prova» una forma de pensar que serà molt important quan cresquen. En realitat creativitat adulta i creativitat infantil són molt diferents. S’assemblen en l’àmbit afectiu-personal (actitud, joc, resposta emocional, etc…) però es diferencien en les qüestions més importants que tenen a veure amb els procediments, la propositivitat, el grau de control, la utilitat de les idees, etc. En definitiva, als cinc anys tots els
20
Vicent Alfonso i Benlliure
xiquets són creatius. Al contrari que la creativitat adulta, la infantil té un caràcter normatiu perquè és un pas cap a la intel·ligència adulta. Les mateixes capacitats que permeten que els xiquets aprenguen sobre el món «real» són les que els permetran d’intervenir sobre aqueix món, imaginar altres alternatius i fer-los realitat. Sense aquesta capacitat, l’espècie humana encara viuria a les cavernes. És important no castigar eixa creativitat espontània i natural de la infància (Carlitos, els gats no són blaus) i preferiblement promoure-la a l’entorn de l’escola infantil. Amb aquest propòsit, hom va posar en pràctica un programa d’intervenció adaptat a partir de l’obra “Illes de relaxació” de Erkert (2012) per a l’estímul de la creativitat en xiquets que cursen l’últim any d’Educació Infantil. La intervenció (Alfonso-Benlliure, Meléndez, & García-Ballesteros, 2013) es va engegar en el gimnàs de l’escola que es va convertir en un entorn ampli i multifuncional des del qual veure i relacionar-se amb la realitat de noves i sorprenents formes. La intervenció es va fonamentar en tres principis bàsics: 1.Potenciar habilitats creatives de caràcter transituacional, de tal manera que els aprenentatges foren generalitzables en diverses àrees de coneixement i es materialitzaren en diverses formes expressives; 2.Utilitzar un entorn d’aprenentatge fonamentat en l’activitat física i el joc com a element dinamitzador atesa l’edat dels xiquets i el vincle entre el joc i la creativitat (Garaigordobil & Berrueco, 2011; Kogan, 1983); i 3.- Implicar components tant cognitius com a afectivo-personals del procés creatiu, ja que la creativitat és un complex fenomen de caràcter multicomponencial i la seua promoció psicoeducativa ha de focalitzar-se en la interacció entre tots dos components. L’estudi va mostrar que la intervenció realitzada va aconseguir promoure una comprensió més rica del món fomentant la flexibilitat, la imaginació i el perspectivisme en comparació amb els xiquets del grup control. El programa va donar lloc a millores en les habilitats creatives com a conseqüència de la immersió dels xiquets en un entorn d’aprenentatge lúdic que els ajudava a veure la realitat des de diferents perspectives i a jugar físicament i mentalment amb ella. Així, es varen observar millores significatives en la quantitat i qualitat d’idees tretes de la pròpia imaginació i en la flexibilitat i disposició