Issuu

DRET, ECONOMIA I SOCIETAT: QÜESTIONS ACTUALS 25 ANYS DE LA FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

COMITÉ CIENTÍFICO DE LA EDITORIAL TIRANT LO BLANCH MARÍA JOSÉ AÑÓN ROIG

Catedrática de Filosofía del Derecho de la Universidad de Valencia

ANA CAÑIZARES LASO Catedrática de Derecho Civil de la Universidad de Málaga

JORGE A. CERDIO HERRÁN

Catedrático de Teoría y Filosofía de Derecho. Instituto Tecnológico Autónomo de México

JOSÉ RAMÓN COSSÍO DÍAZ

Ministro de la Suprema Corte de Justicia de México

EDUARDO FERRER MAC-GREGOR POISOT Presidente de la Corte Interamericana de Derechos Humanos. Investigador del Instituto de Investigaciones Jurídicas de la UNAM

OWEN FISS Catedrático emérito de Teoría del Derecho de la Universidad de Yale (EEUU)

JOSÉ ANTONIO GARCÍA-CRUCES GONZÁLEZ

Catedrático de Derecho Mercantil de la UNED

LUIS LÓPEZ GUERRA

Juez del Tribunal Europeo de Derechos Humanos Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad Carlos III de Madrid

ÁNGEL M. LÓPEZ Y LÓPEZ

Catedrático de Derecho Civil de la Universidad de Sevilla

MARTA LORENTE SARIÑENA

Catedrática de Historia del Derecho de la Universidad Autónoma de Madrid

JAVIER DE LUCAS MARTÍN

Catedrático de Filosofía del Derecho y Filosofía Política de la Universidad de Valencia

VÍCTOR MORENO CATENA

Catedrático de Derecho Procesal de la Universidad Carlos III de Madrid

FRANCISCO MUÑOZ CONDE

Catedrático de Derecho Penal de la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla

ANGELIKA NUSSBERGER

Jueza del Tribunal Europeo de Derechos Humanos. Catedrática de Derecho Internacional de la Universidad de Colonia (Alemania)

HÉCTOR OLASOLO ALONSO

Catedrático de Derecho Internacional de la Universidad del Rosario (Colombia) y Presidente del Instituto Ibero-Americano de La Haya (Holanda)

LUCIANO PAREJO ALFONSO

Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad Carlos III de Madrid

TOMÁS SALA FRANCO

Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de Valencia

IGNACIO SANCHO GARGALLO

Magistrado de la Sala Primera (Civil) del Tribunal Supremo de España

TOMÁS S. VIVES ANTÓN

Catedrático de Derecho Penal de la Universidad de Valencia

RUTH ZIMMERLING

Catedrática de Ciencia Política de la Universidad de Mainz (Alemania)

Procedimiento de selección de originales, ver página web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales

DRET, ECONOMIA I SOCIETAT: QÜESTIONS ACTUALS 25 ANYS DE LA FACULTAT DE CIÈNCIES JURÍDIQUES DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI Coordinadors: Antoni Pigrau Solé, Ángeles Galiana Saura Teresa Franquet Sugrañes Autores: Inmaculada Cebrián López María Jesús Montoro Chiner Alberto Emparanza Sobejano Gloria Moreno Raymundo Ernesto Eseverri Martínez Joan Pedrerol Gallego María José Figueras Salvat Antoni Pigrau Solé Enrique Gil Calvo Gonzalo Quintero Olivares Josep Gomis i Martí José Manuel Sobrino Heredia Mar Jimeno Bulnes Francisco Andrés Valle Muñoz José L. Linares Pineda Antoni Vaquer Aloy Jaume Vernet i Llobet

Valencia, 2019

Copyright ® 2019 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito de los autores y del editor. En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant lo Blanch publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com.

© TIRANT LO BLANCH EDITA: TIRANT LO BLANCH C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com www.tirant.com Librería virtual: www.tirant.es ISBN: 978-84-1313-071-2 MAQUETA: Innovatext Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea en www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa nuestro Procedimiento de quejas. Responsabilidad Social Corporativa: http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf

Índex SALUTACIÓ

María José Figueras Salvat........................................................................................... 13 Joan Pedrerol Gallego.................................................................................................. 15 PRESENTACIÓ

Jaume Vernet i Llobet.................................................................................................... 17 Antoni Pigrau Solé......................................................................................................... 21 LLIÇÓ INAUGURAL, Josep Gomis i Martí.................................................................. 25

I. LES FAMÍLIES RECONSTITUÏDES I EL DRET DE SUCCESSIONS DE CATALUNYA, Antoni Vaquer Aloy..................................................................... 31 1. PLURALITAT DE MODELS FAMILIARS I PLURALITAT DE FAMÍLIES RECOMPOSADES................................................................................................. 31 2. EL RECONEIXEMENT DE LES FAMÍLIES RECONSTITUÏDES EN EL DRET DE FAMÍLIA DE CATALUNYA.............................................................. 32 3. LES FAMÍLIES RECONSTITUÏDES EN EL DRET DE SUCCESSIONS............ 34 4. LA FAMILY PROVISION A FAVOR DEL CHILD OF THE FAMILY EN EL COMMON LAW.......................................................................................................... 35 5. ELS I LES FILLASTRES EN LA SUCCESSIÓ INTESTADA ALS ESTATS UNITS, AMB ESPECIAL REFERÈNCIA AL DRET DE CALIFÒRNIA.............. 37 6. FAMÍLIES RECONSTITUÏDES I SUCCESSIÓ INTESTADA............................ 41 7. FAMÍLIES RECONSTITUÏDES I LLEGÍTIMA................................................. 42 II. DEFINICIONES ROMANAS DE RESTITUERE, José L. Linares Pineda....... 45 1. AD EXHIBENDUM I.............................................................................................. 48 2. NE QUID IN LOCO PUBLICO VEL ITINERE FIAT ETC.................................. 49 3. QUOD METUS CAUSA GESTUM ERIT.............................................................. 50 4. DE IUDICIIS OMNIBUS........................................................................................ 51 5. SI EX LIBERTATE IN SERVITUTEM PETATUR................................................. 52 6. DE OPERIS NOVI NUNTIATIONE...................................................................... 53 7. ACTIO AD EXHIBENDUM II ?............................................................................. 53 III. SISTEMA TRIBUTARIO JUSTO Y JUSTICIA DEL SISTEMA, Ernesto Eseverri Martínez................................................................................................. 57 1. EXPOSICIÓN DE LA INTERVENCIÓN........................................................... 57 2. LA CASUÍSTICA. ACTO PRIMERO. LA PRESCRIPCIÓN TRIBUTARIA........ 59 3. LA CASUÍSTICA. ACTO SEGUNDO: ACTOS NULOS Y ACTOS ANULABLES.. 63

Índex

4. LA CASUÍSTICA. ACTO TERCERO: LOS EFECTOS DEL SILENCIO ADMINISTRATIVO.................................................................................................... 66 5. LA CASUÍSTICA. ACTO CUARTO: LA RESPONSABILIDAD SOLIDARIA DE QUIEN OCULTA BIENES DEL DEUDOR PRINCIPAL. EL ART. 42.2, LETRA a) LGT.................................................................................................. 67 6. LA CASUÍSTICA. ACTO QUINTO: LA EJECUCIÓN DE RESOLUCIONES EN SEDE REVISORA........................................................................................ 70 7. EL EPÍLOGO.................................................................................................... 72 IV. LA RESPONSABILIDAD DEL TRANSITARIO EN EL TRANSPORTE MARÍTIMO TRAS LA PROMULGACIÓN DE LA LEY DE NAVEGACIÓN MARÍTIMA, Alberto Emparanza Sobejano............................................ 73 1. PLANTEAMIENTO........................................................................................... 73 2. EL TRANSITARIO COMO PORTEADOR CONTRACTUAL............................ 78 3. EL PRINCIPIO GENERAL DE RESPONSABILIDAD DEL PORTEADOR CONTRACTUAL POR LOS AUXILIARES UTILIZADOS EN SU CUMPLIMIENTO........................................................................................................... 81 3.1. La actuación del transitario en la organización del transporte marítimo. 81 3.2. La fundamentación de la responsabilidad del transitario en el transporte marítimo............................................................................................... 83 4. DIFICULTADES PARA APLICAR AL TRANSITARIO EL RÉGIMEN DE RESPONSABILIDAD DEL NAVIERO-PORTEADOR EFECTIVO........................... 87 4.1. Planteamiento del problema.................................................................... 87 4.2. Circunstancias de índole probatoria, fáctica y jurisdiccional.................... 88 4.3. Dificultades desde una perspectiva jurídico-material............................... 91 5. OBSTÁCULOS LEGALES AÑADIDOS A LA APLICACIÓN AL TRANSITARIO DEL RÉGIMEN DE RESPONSABILIDAD DEL NAVIERO-PORTEADOR EFECTIVO........................................................................................................ 94 5.1. Posible invocación por el naviero de su limitación de responsabilidad como tal y como porteador marítimo....................................................... 94 5.2. La caducidad de las acciones de reclamación........................................... 98 6. CONCLUSIONES: PROPUESTAS DE UNIFORMIZACIÓN DEL RÉGIMEN DEL TRANSITARIO AL DEL NAVIERO EJECUTOR DEL TRANSPORTE...... 102 7. BIBLIOGRAFÍA................................................................................................. 104 V. EL DRET DE LES AIGÜES I LES AIGÜES EN EL DRET, María Jesús Montoro Chiner.................................................................................................... 107 1. LES AIGÜES. UN TEMA AMBIENTAL EN UNA UNIVERSITAT DE RECENT FUNDACIÓ............................................................................................ 107 2. PROPIETAT PRIVADA VERSUS DOMINI PÚBLIC. APROFITAMENTS PRIVATS VERSUS QUALITAT DEL RECURS......................................................... 109 A) Les aigües protegides com a béns de domini públic.................................. 109 B) Va originar la Llei d’aigües una expropiació legislativa? Varen sorgir nous modes d’indemnització en el dret públic a partir de la Llei 29/1985?...... 111

Índex

9 C) Els cabdals ambientals................................................................................ 113 3. LA PROTECCIÓ DE LES AIGÜES S’IMPOSA SOBRE EL RÈGIM JURÍDIC DE L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI, L’URBANISME I ALTRES SECTORS AMBIENTALS................................................................................................... 116 A) Les zones inundables................................................................................. 117 B) Garanties d’existència i disponibilitat de l’aigua: l’informe de suficiència del recurs en els plans urbanístics.............................................................. 120 C) Les aigües en els espais naturals; algunes regles que van disciplinar la prevalença de les aigües............................................................................. 121 4. SINGULARITATS I EXPERIMENTS DES DE LA LEGISLACIÓ D’AIGÜES CAP A LA PROJECCIÓ EUROPEA................................................................... 123 A) Sobre l’avaluació de l’impacte ambiental.................................................. 123 B) El compliment de les obligacions europees en matèria d’aigües i la responsabilitat per incompliment en l’Estat autonòmic................................. 124 5. NOTA BIBLIOGRÀFICA................................................................................... 126

VI. LA CONSERVACIÓN DE LOS RECURSOS PESQUEROS Y LA LUCHA CONTRA LA PESCA ILEGAL, NO DECLARADA Y NO REGLAMENTADA, José Manuel Sobrino Heredia.............................................................................. 129 1. INTRODUCCIÓN............................................................................................. 129 A) La compartimentación de los mares y su proyección sobre el régimen jurídico de la pesca.................................................................................... 134 a) La pesca en las aguas territoriales........................................................ 134 b) La pesca en aguas jurisdiccionales....................................................... 135 c) Acuerdos internacionales de pesca y sociedades mixtas...................... 137 B) La tensión entre soberanía e internacionalización en la conservación y gestión de los recursos pesqueros.............................................................. 142 a) La pesca en la alta mar......................................................................... 143 b) La jurisdicción rampante y las Organizaciones Regionales de Ordenación pesquera................................................................................... 145 c) La lucha contra la pesca ilegal, no declarada y no reglamentada........ 148 2. CONSIDERACIONES FINALES........................................................................ 154 VII. POLÍTICA, SOCIOLOGÍA Y LITERATURA: LA METÁFORA DEL GENIO DEL LUGAR, Enrique Gil Calvo............................................................... 157 1. LA METÁFORA DEL JARDÍN........................................................................... 158 2. LA EVOLUCIÓN DE LOS JARDINES.............................................................. 160 3. LA METÁFORA DEL GENIO DEL LUGAR...................................................... 162 4. LA SENDA DEL GENIUS LOCI........................................................................ 164 5. GENEALOGÍA DEL PAISAJE PENINSULAR.................................................... 166 6. DESENLACE..................................................................................................... 169 7. REFERENCIAS BIBLIOGRÁFICAS................................................................... 170

Índex

VIII. HACIA UN PROCESO CIVIL EUROPEO, Mar Jimeno Bulnes.................... 173 1. PRELIMINARES................................................................................................ 173 2. LA “EUROPEIZACIÓN” DEL PROCESO EN EL ORDEN JURISDICCIONAL CIVIL: EL EJEMPLO DE LAS CLÁUSULAS ABUSIVAS................................... 175 2.1. Reconocimiento mutuo y aproximación legislativa en el ámbito procesal civil....................................................................................................... 176 2.2. El control de oficio de las cláusulas abusivas por el juzgador de instancia.. 180 3. LEGISLACIÓN ORGÁNICA Y PRINCIPIOS PROCESALES APLICABLES EN EL PROCESO CIVIL ESPAÑOL: COMPATIBILIDAD CON LA JURISPRUDENCIA DICTADA POR EL TJUE............................................................ 187 3.1. El mandato del artículo 4 bis de la Ley Orgánica del Poder Judicial........ 188 3.2. El respeto a los principios clásicos del proceso civil................................. 193 4. EPÍLOGO.......................................................................................................... 201 IX. EL ACCESO DE LOS JÓVENES AL EMPLEO EN ESPAÑA Y SUS TRAYECTORIAS LABORALES, Inmaculada Cebrián y Gloria Moreno............. 207 1. INTRODUCCIÓN: LOS JÓVENES EN EL MERCADO DE TRABAJO ESPAÑOL 207 2. PROGRAMAS ESPECÍFICOS PARA JÓVENES EN LAS ÚLTIMAS REFORMAS LABORALES.......................................................................................................... 211 3. EVIDENCIAS SOBRE EL ACCESO DE LOS JÓVENES AL EMPLEO Y SU ESTABILIDAD LABORAL................................................................................ 215 4. CONCLUSIONES Y REFLEXIONES................................................................ 221 5. REFERENCIAS.................................................................................................. 223 X. EL CONTRATO A TIEMPO PARCIAL CON VINCULACIÓN FORMATIVA COMO RESPUESTA INADECUADA AL DESEMPLEO JUVENIL, Francisco Andrés Valle Muñoz............................................................................ 225 1. EL DESEMPLEO JUVENIL Y SU DIFÍCIL SOLUCIÓN LEGISLATIVA........... 225 2. LA NATURALEZA JURÍDICA DEL CONTRATO............................................. 228 3. LOS SUJETOS DEL CONTRATO..................................................................... 229 3.1. El empresario............................................................................................ 229 3.2. El joven desempleado............................................................................... 233 4. LA FORMACIÓN DEL TRABAJADOR COMO OBJETO DEL CONTRATO.... 237 5. EL FUNDAMENTO DEL CONTRATO............................................................. 240 6. LA FORMA DEL CONTRATO.......................................................................... 242 7. LA DURACIÓN DEL CONTRATO................................................................... 243 8. LA JORNADA DE TRABAJO............................................................................. 245 9. LOS INCENTIVOS ECONÓMICOS A LA CONTRATACIÓN.......................... 246 10. CONCLUSIONES............................................................................................. 249 XI. EL PENALISTA Y LA LIBERTAD, UNA EXPERIENCIA PERSONAL, Gonzalo Quintero Olivares................................................................................ 251 1. LA LIBERTAD EN LA UNIVERSIDAD............................................................. 252

Índex

11 2. EL DERECHO PENAL Y LA LIBERTAD........................................................... 259 2.1. La libertad, valor superior del ordenamiento, derecho humano y fundamental....................................................................................................... 259 2.2. La libertad en la conformación del sistema jurídico-penal....................... 262 2.2.1. La libertad personal....................................................................... 267 2.2.2. Las libertades públicas................................................................... 271 2.2.3. La pasión por la privación de libertad como castigo..................... 274

SALUTACIÓ María José Figueras Salvat Rectora de la Universitat Rovira i Virgili

La Facultat de Ciències Jurídiques commemora, durant el curs 2017-18, vint-i-cinc anys de vida. Un quart de segle que, mirant enrere, i sobretot per als qui hem estat vinculats a la Universitat Rovira i Virgili (URV) des de la seva gènesi, sembla que hagi passat volant. Avui, rememorant aquesta efemèride, em sobrevenien alguns records, situacions viscudes i persones que malauradament ja no són entre nosaltres. A través d’aquestes línies voldria tenir un record molt especial per a totes elles. Una primera reflexió. Aquests primers vint-i-cinc anys de vida cal dedicar-los, en primer lloc, a la tenacitat d’aquelles persones que van visualitzar la importància de poder dotar la naixent URV dels estudis de Dret; d’aquells que hi van creure i que no van deixar de picar pedra fins a fer realitat la creació de la Facultat. També és un bon moment per evocar la gran implicació i dedicació dels diferents equips de direcció que s’han anat succeint, i del conjunt del professorat i del personal d’administració i serveis que van engegar els nous estudis, i que van fer créixer la Facultat en tots els àmbits fins a arribar al moment actual. I per descomptat, també és de justícia dedicar aquests vint-i-cinc anys a les diferents promocions d’estudiants, gairebé sis mil titulats en aquest període, per la confiança feta. La Facultat de Ciències Jurídiques va ser creada en el marc de la Llei 36/1991 del Parlament de Catalunya, el 30 de desembre de 1991, la mateixa que va donar llum a la URV. Vides paral·leles. Des de l’inici es va decidir incorporar-hi l’antiga Escola de Graduats Socials, i una dècada després, el 2001, s’hi va integrar l’ensenyament de Treball Social. D’aquesta manera es completaven els tres eixos sobre els quals s’ha construït el mapa actual de dobles graus i titulacions de màster, postgrau i doctorat, que la Facultat ofereix amb molt d’èxit. Un segon record que em ve a la memòria és el periple d’ubicacions i disseminacions que van haver de passar els estudis abans d’establir-se definitivament al campus Catalunya com un cos únic. Els estudis de Dret s’havien impartit a la plaça del Pallol, a l’edifici de l’Antiga Audiència a la Plaça Fòrum i, fins i tot, a l’edifici del Seminari; i els de Relacions Laborals, a l’avinguda de Roma. A més, prèviament, i encara que fos circumstancial-

María José Figueras Salvat

ment, la Comissió Gestora va celebrar les primeres reunions en un despatx de la plaça Imperial Tàrraco cedit per la Facultat de Química. La unificació al campus Catalunya es va produir l’any 2000 i va esdevenir el moment clau per a la Facultat en termes de consolidació i enfortiment. Un dels valors que més admiro i em satisfan de la URV és l’estreta relació que manté amb el territori, i el seu paper dinamitzador de la societat i de l’economia. La nostra Universitat, per la seva mateixa configuració, és diferent a les altres, ja que som una suma de ciutats capitals i de diferents realitats socioeconòmiques. En aquest context, la relació de la Facultat de Ciències Jurídiques amb el territori adopta un paper transversal i vertebrador que esdevé clau per a les connexions de la Universitat amb les administracions jurídiques, polítiques i empresarials. A més, la Facultat es nodreix de les col·laboracions d’agents i entitats externes, per les pràctiques dels nostres estudiants o per les jornades de sortides professionals, entre d’altres. En aquest context, voldria destacar la projecció en recerca per part de diferents grups consolidats, així com la transferència, i celebrar la primera empresa derivada (spin-off) de la Universitat en l’àmbit jurídic a càrrec de les investigadores de la Facultat Elisabet Cerrato i Roser Casanova. Estem en uns moments de canvis profunds que s’han batejat com la tercera revolució industrial, quan les noves tecnologies de la comunicació convergeixen amb els nous sistemes d’energia. Davant d’aquest nou panorama, l’ensenyament, en general, i la universitat, en particular, han de liderar els nous àmbits del coneixement i reptes de futur que condueixin a la societat cap a aquesta nova era. Com va dir Nelson Mandela, l’educació és l’arma més poderosa que es pot utilitzar per canviar el món. Felicitats per aquests primers vint-i-cinc anys, i que en vinguin molts més!

SALUTACIÓ Joan Pedrerol Gallego President del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili

Al Consell Social ens agrada celebrar aniversaris com aquest de la Facultat de Ciències Jurídiques; com a representants a la URV de la societat i de la seva pluralitat, estem orgullosos tant de la nostra universitat com dels centres que la conformen. L’edició d’aquest llibre és la millor de les celebracions. D’aquesta manera es posa negre sobre blanc un recull de reflexions, recerques i estudis d’àmbits molt diversos de les ciències jurídiques, encapçalades per la magnífica lliçó magistral que va oferir el Sr. Josep Gomis durant l’acte de celebració del 25è aniversari de la Facultat. En aquell acte es van reconèixer les persones i entitats que col·laboren amb la Facultat, i amb la URV en general, que són un puntal dels ensenyaments que s’hi imparteixen i de la recerca que s’hi fa, i permeten als nostres estudiants formar-se tot aprofitant el capital d’experiència i expertesa que la societat els pot aportar. L’aportació de la universitat a la societat depèn de molts factors. Un factor clau es l’interès d’aquesta societat envers la seva universitat. Com més alt és l’interès per col·laborar-hi i participar-hi, més motivada se sent la universitat per ser més útil i valuosa per a la societat. Es genera així un cercle virtuós de profit mutu, una relació que com més estreta és, més beneficia a tothom. És aquell tipus de relació que els anglosaxons bategen com a winwin i on tothom hi guanya. I aquest valor es va incrementant quan la societat col·labora estretament amb la universitat en la generació de coneixement, on societat i universitat es relacionen retroalimentant-se. El camí a seguir és mantenir i estrènyer aquests vincles establerts. El benefici és i serà mutu i, a més a més, cosa que el fa més atractiu, li dona una gran solidesa i consistència perquè es projecta en el mitjà i llarg termini. Manteniu, per tant, aquests vincles. És futur. Beneficien tots aquells que ara hi sou i també els que vindran.

PRESENTACIÓ Jaume Vernet i Llobet1 Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Rovira i Virgili

Magnífic Rector, Il·lustríssim Alcalde de Tarragona, President del Consell Social, Senyor Degà, autoritats, col·legues i amics. Bona tarda a tothom! L’any 1992 va ser un any intens, es consolida la desfeta de la URSS, es fan els jocs olímpics de Barcelona... aquests fets evidentment no són conseqüència ni tampoc tenen res a veure amb la creació per llei (publicada el gener de 1992) de la Universitat Rovira i Virgili i, pel que fa a la commemoració d’avui, de la seva Facultat de Ciències Jurídiques. Tanmateix altres esdeveniments coetanis i també emblemàtics com el Tractat de Maastricht o els acords ambientals de Rio de Janeiro tindran una gran influència en els estudis que s’impartiran a les aules d’aquesta Facultat. Les primeres passes de creació de la Facultat es van fer de la ma del primer Rector Martí i de l’aleshores vicerector Arola. Entorn de pasqua de 1992, tots dos van fer el necessari per nomenar la comissió gestora que posaria els fonaments de la Facultat. És de justícia recordar els treballs previs dels professors Antoni Mirambell, Encarnació Ricart, Antoni Pigrau, Javier Sánchez Icart, Manuel Díaz i el secretari de l’Ajuntament de Tarragona, Ponç Mascaró. La Facultat de Química, a la plaça Imperial Tàrraco, ens va acollir i dotar del mínim necessari per començar. Vam tenir també el suport de la Universitat de Barcelona, en especial del Rector Bricall i dels professors de la Facultat de Dret, Mir, Abellán, Aparicio, Badosa, Panero, que ens van ajudar a cercar els professors de les diferents àrees jurídiques. En aquell moment, la Facultat va assumir l’Escola de Graduats Socials de Tarragona i els professors de dret que ensenyaven a l’Escola universitària d’empresarials.

Aquest text és la transcripció de la intervenció del Dr. Vernet i Llobet, que va ser President de la Comissió gestora i primer degà de la Facultat de Ciències Jurídiques, en l’acte institucional de celebració dels 25 anys de la Facultat de Ciències Jurídiques, que va tenir lloc el 20 de març de 2018.

Jaume Vernet i Llobet

Teníem unes tasques encomanades i unes reivindicacions molt clares i constantment reiterades. A) Pel que fa a les tasques, la principal consistia en elaborar els plans d’estudis de dret i de relacions laborals (ara relacions laborals i ocupació), als quals els successius degans i equips deganals ampliaren i actualitzaren, en particular amb treball social, ciències del treball i una varietat de postgraus i màsters (com els de l’accés a l’Advocacia de Tarragona, Reus i Tortosa, de dret ambiental, de dret de l’empresa i de la contractació, de gestió i dret local, d’administració i dret públic, de justícia penal; els cursos especialitzats d’immigració, de seguretat social o sobre la vinya i el vi, per citar alguns). El primer curs de doctorat l’iniciarem el 1993, amb un esforç notable. En tots els ensenyaments el vessant pràctic i d’especialitat ha estat un signe distintiu. Igualment la Facultat s’ha prodigat en jornades d’estudi, d’àmbit nacional, estatal i internacional. Les primeres, el 1993, sobre responsabilitat civil a Reus, després a altres indrets (principalment a Tarragona, però també a Coma-ruga, La Pobla de Mafumet, La Canonja, Miravet, Cambrils...). Són un clàssic les de dret internacional humanitari (demà passat comença la vintena edició), però també moltes altres, entre les més reiterades, les de dret ambiental, dret civil català, de dret fiscal, de treball social, de cinema, sobre l’autogovern, de sortides professionals o les d’innovació docent, primeres a l’Estat el 2005, que presentaren o impulsaren iniciatives com l’assignatura zero, el pla tutorial, la clínica jurídica, la docència virtual o les assignatures dret i presó, entre d’altres. En algunes jornades han participat les facultats o escoles de Ciències Econòmiques, d’Enginyeria, de Lletres, Educació i Psicologia o de Medicina. No puc citar la procedència dels professors de tots els països que han estat a Tarragona compartint el seu coneixement i experiència, però han vingut d’arreu. També polítics de renom han aportat la seva experiència i els estudiants han visitat institucions catalanes, estatals i europees. El primer acte d’inauguració fou a càrrec de Francisco Fernández de Villavicencio, president del Consell Consultiu d’aleshores. No hem d’oblidar la creació d’associacions d’estudiants i exalumnes, algunes força actives, amb seguiment informàtic com el Lapsus web. B) respecte a les reivindicacions, aquestes eren tres: biblioteca, edifici i plantilla, per aquest ordre. a) La biblioteca, em resisteixo a dir-li CRAI. Va néixer a l’Avinguda Roma, el que obligava a força desplaçaments dins de la ciutat. Inicialment amb 4000 llibres, que es va anar incrementant per les compres i donacions, molt nombroses. Sempre sota la vigilància atenta

Presentació

de l’eficient Maria Martí. A banda de professors hem d’agrair, de forma especial, el suport del malaguanyat Sr. Rafael Nadal. b) L’edifici. La Facultat els primers anys era coneguda internament com a “Fax-ultat”, perquè els documents circulaven entre els diversos edificis per aquesta via telemàtica (Antiga Audiència i Torre Romana, Torre Sefus, Mercat del Fòrum i Avda. Roma, ampliada). Els alumnes i professors utilitzaven els carrers com a passadissos. Hi havia corredisses per trobar algun llibre o article, també per evitar que la grua s’endugués algun cotxe. Alguns ja s’entrenaven, d’aquesta manera, pels Jocs del Mediterrani. En les primeres classes de Plaça del Pallol no hi havia pissarra, ni taules pels estudiants, ni tampoc pel professor, però no tot era pas negatiu, els alumnes estaven ben assentats (adormissats sobretot els divendres al matí) en còmodes butaques. Un gran esdeveniment fou la famosa infraestructura “codi de barres”, de Bardají, Teixidó, Riera i d’altres, on ara estem. L’any 2000 fou un abans i un després per la Facultat. Aquí es normalitzà la vida universitària, començant pels exàmens de gener en un espai adequat. Unes aules lluminoses i espaioses, despatxos pels professors (al principi cada professor tenia fins i tot la seva taula), biblioteca en condicions, bar amb terrassa assolellada i tot junt. Fins i tot una Sala de vistes. També començaren les Jurídicogresques (futbol, ping pong, exposicions, poemes, música clàssica, cinema, teatre, gimcana, botifarrada i ballaruga). Durant 9 anys estem sols. Però siguin molt benvinguts els estudis de Lletres, d’Infermeria i els que vinguin. c) La plantilla. La darrera de les necessitats era la constitució d’un claustre de professors i del personal de suport. Els recursos humans de la Facultat continuen sent migrats. Per això, un dels compromisos per a superar les dificultats va ser i continua essent forjar uns bons fonaments i cohesionar la plantilla de què disposem, que fa d’ordinari més del que li toca. A mode d’exemple dels primers anys fou notable la implicació de persones com na Maria Roig o l’Esther Pagès. També de professors d’àrees no jurídiques que lamento no poder anomenar-los un per un. Van col·laborar de manera destacada alguns professors que ens han deixat massa aviat, com ara en Miquel Prats, en Miquel Caminal, en Josep Maria Gay, na Maria Thomaschewsky, en Juli Gens, en Ramon Arcarons i en Viadel, també vull recordar joves estudiants que han patit accidents que els han pres un futur prometedor. Cal remarcar que l’ambient de treball de la Facultat és excel·lent, en comparació d’altres centres universitaris. D’altres universitats,

Jaume Vernet i Llobet

quedi clar. Bones relacions no només entre el personal, sinó també amb els estudiants, que com han publicat a la premsa tenen nom i cognoms, no són un número més. Així mateix la Facultat ha contribuït al prestigi de la Universitat i ha aprofitat les generoses aportacions de les ciutats que ens envolten en el patrocini de jornades i congressos, especialment dels col·legis professionals: d’advocats, de graduats socials, de treball social; institucions públiques: com la Generalitat, ajuntaments (com el de Tarragona), la Diputació, el port, les cambres... D’altra banda, han col·laborat amb les pràctiques externes dels nostres estudiants jutges, fiscals, registradors, altres funcionaris, notaris, advocats, graduats socials i empreses, alguns dels quals participen en la docència com a professors associats. Una eina interessant ha estat el Consell Assessor de la Facultat presidida per Josep Gomis. Per acabar alguna reflexió personal, fa vint-i-cinc anys detingueren, poc abans dels jocs olímpics, un grup d’independentistes. Ara han empresonat provisionalment part del Govern de la Generalitat i membres destacats de la societat civil, entre els quals ho ha estat el conseller de justícia que havia de participar en la inauguració d’aquest acte. Realment m’esperava que l’autogovern català es podia millorar i aprofundir, en cap cas suspendre a través d’una aplicació esbiaixada, al meu parer i al del Consell de Garanties Estatutàries, de l’article 155 Constitució. M’esperava també que les cohorts de juristes, que hem format, reafirmessin tots en veu alta els drets de les persones, en comptes d’observar pacients com s’han ressentit, especialment els darrers anys i mesos, també segons la meva opinió. Em sap greu per aquells que no comparteixen aquestes idees, però no em puc estar de denunciar-ho en una Facultat on sempre s’han expressat lliurement totes les opcions. 25 anys explicant l’Estat de Dret, en la seva complexitat indissociable d’estat social i democràtic, les fonts del dret i la interpretació jurídica. Com els esdeveniments assenyalats de 1992, ni la reforma fallida de l’Estatut d’Autonomia de 2006, ni el “procés”, ni el cessament del Govern no deixaran indiferents els estudis jurídics de la Facultat, que influenciaran l’explicació dels drets fonamentals i les relacions entre dret i poder, durant els propers anys, sempre des de l’observació jurídica crítica, la convivència i la pluralitat que ha caracteritzat aquest centre. Deia abans que l’ambient de la Facultat és molt bo i un model d’èxit gràcies a la col·laboració de tothom. Amb aquest pensament sincer i sentit vull finalitzar i resumir la meva intervenció, tot desitjant que la Facultat segueixi complint anys. Moltes gràcies.