Issuu

Encesa literària

2n semestre de 2015

Homenatge a Juan Luis Panero E. Ayensa J. J. Aznar C. Briones M. Cuartiella L. A. de Cuenca Ll. Freixas A. Halac J. M. Hernández Ripoll C. McCragh J. M. Morales R. Moreno V. Pagés Jordà I. Teruel E. Tubert J. Torrent L. A. de Villena

1 encesa literĂ ria

encesa literĂ ria 1

Encesa literĂ ria

2n semestre de 2015

1 encesa literĂ ria

Encesa Literària

1 2n semestre de 2015 Edita Edicions Cal·lígraf, SL Monturiol, 2, 1r 1a 17600 Figueres Tel. (0034) 615 261 764 www.edicionscalligraf.com info@edicionscalligraf.com

Director editorial Jaume Torrent Director Juan Jesús Aznar Directora d’art Mercè Riba Redactor en cap Ramon Moreno Correcció Joan Riba, Eva Muñoz Disseny i composició Kame editors Dibuix de la portada © Jaume Torrent

Impressió DC PLUS, Serveis editorials ISSN 2462-2567 Dipòsit Legal GI-1192-2015

Queda rigorosament prohibida, sense l’autorització per escrit dels titulars del copyright, la reproducció parcial o total d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic. Les infraccions d’aquests drets es troben sotmeses a les sancions establertes a les lleis.

encesa literària 1

2n semestre de 2015

20 anys de Barnasants Josep Maria Hernández Ripoll, «Txusqui»

Born to run (1975) Ramon Moreno

quadern d’art Bici&Art, una sacsejada a l’ambient artístic empordanès Enric Tubert Canada 67

Editorial El sentit de l’atzar Juan Jesús Aznar

quadern literari 7

quadern central

Sóc del barri Mercè Cuartiella

Família Mercè Cuartiella

Un aire d’absència Jaume Torrent

Carta de Joan Vinyoli a Juan Luis Panero

Traición en alta luna Carles McCragh

Sábanas grises Iván Teruel

Inseparables Iván Teruel

Comunidad de vecinos Ariel Halac

Els clàssics llatins, una lliçó de vida Eusebi Ayensa

Conversa amb Carme Iglesias Ramon Moreno Records de Juan Luis Panero Vicenç Pagès Jordà

15 17

L’estrany (i suïcida) ofici de Juan Luis Panero Lluís Freixas Mascort

Juan Luis Panero Luis Antonio de Villena

Panero, El desencanto i l’Empordà

Antologia poètica de Juan Luis Panero

quadern de música Josep Tero cantant la mediterrània Ramon Moreno

Conversa a tres veus Juan Jesús Aznar, Vicenç Pagés Jordà, Mercè Cuartiella

101

Amb la nua llum de la il·lusió Juan Jesús Aznar

107

Rivalidad entre vikings Luis Alberto de Cuenca

109

Tres momentos de ciencia y poesía Carlos Briones

111

1 encesa literària

encesa literĂ ria 1

editorial

EL SENTIT DE L’ATZAR Cette eau, venue du ciel, était pleine d’étoiles Pierre Reverdy, Poèmes en prose (1915)

l sentit de l’atzar és el senyal d’identitat d’aquest primer número d’Encesa literària. Aquesta revista neix fruit de dues iniciatives culturals que s’uneixen en aquest projecte de paraules impreses, il·lustracions i fotografies. Abans d’iniciar aquesta singladura, ens hem de remuntar a l’origen del que som: fa dos anys i mig va néixer Edicions Cal·lígraf, i en aquest breu període de temps l’editorial de Figueres ha anat construint el seu catàleg i llaurant un camí en el món de l’edició independent; l’altra identitat que suporta aquesta iniciativa cultural és Encesa, que va ser fa més d’una dècada una revista en paper que va renéixer fa tres anys en format digital, com a publicació cultural empordanesa, per navegar pel ciberespai. Units en l’objectiu comú d’editar una publicació en

paper dedicada a la cultura, exposem aquest primer número, aquest primer treball, que espera la crítica irrefutable del lector i del pas del temps, atès que tots dos dictaminaran la realitat del nostre afany. Fins a arribar a aquest primer número hem recorregut tots els camins de la creació: hem parlat llargament de la idea, hem pensat i imaginat portades i sumaris, fins que, un dia de diàleg amb la realitat, vam conversar, amb el temps mesurat, amb els escriptors Mercè Cuartiella i Vicenç Pagès Jordà. En aquella trobada, l’escriptor ens va parlar d’un text que havia publicat a la revista de cultura de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí –i que nosaltres reproduïm en aquestes pàgines–, sobre la figura de Juan Luis Panero. Així, va intervenir l’atzar per decidir-nos per 1 encesa literària

El sentit de l’atzar

dedicar el nostre primer quadern central al més gran dels germans Panero. Aquest quadern central va acompanyat de dos quaderns més, un dedicat a l’art i l’altre, a la literatura. Tots tres són l’eix vertebrador d’aquesta Encesa literària, que anirà evolucionant i perfeccionant-se amb els números successius que esperem anar imprimint. De moment, us deixem «aquesta aigua, vinguda del cel, era plena d’estrelles», d’amics, escriptors, poetes, escultors, pintors, fotògraf, dissenyador i il·lustradors que han fet possible aquest número amb la seva generositat. Oficis que tenen un nom; així hi col·laboren Eusebi Ayensa, Carlos Briones, Ariel Halac, Mercè Cuartiella, Luis Alberto de Cuenca, Luis Antonio de Villena, Lluís Freixas, Carles McCragh, Ramon Moreno, Vicenç Pagès Jordà, Lluís Puigbert, Mercè Riba, Iván Teruel, Jaume Torrent… Estem treballant en el que serà el segon número d’aquesta publicació semestral. Dedicarem el quadern central a Maria Àngels Anglada i el quadern literari, a l’exili, aquesta ferida oberta que va deixar la guerra. Pel que fa al detall dels continguts, permeteu-nos que els reservem per al sumari.

encesa literària 1

Altre cop situats en aquest primer número que ens ocupa, entrevista a Juan Luis Panero, publicada en el número triple d’Hora de Poesía, de julioldesembre de 1993. El poeta responia a Gabriel Martínez pel que fa als símptomes d’una crisi mundial de creativitat: «Los que deberían empujar lo hacen de forma profesional. Mucho asistir a encuentros pagados, presentarse a premios y querer vivir de las letras. Ahora quieren ser genios escribiendo y tener un yate y eso no puede ser». I finalitzava l’entrevista així: «Que no se gaste tanto papel y que prohíban escribir a la mitad de los que se dicen poetas». Amb aquest ànim crític iniciem la nostra travessia, també, amb l’emoció de lliurar aquest primer número imprès d’Encesa literària perquè vegi la llum de les llibreries i dels quioscos i iniciï l’aventura del coneixement.

Juan Jesús Aznar Director d’Encesa literària

quadern central

1 encesa literĂ ria

Biblioteca de Juan Luis Panero a Torroella de Montgrí.

encesa literària 1

UN AIRE D’ABSÈNCIA DAVANT LA BIBLIOTECA ÍNTIMA DE JUAN LUIS PANERO

Jaume Torrent

ls llibres, ordenats alfabèticament en prestatgeries de fusta poblades de petites figures ceràmiques preincaiques, reproduccions, potser, d’exvots o figures mítiques de cultures índies, acompanyen els textos dedicats d’Octavio Paz, Álvaro Mutis, Jorge Luis Borges i altres companys de fatigues i fatigoses converses, remullades amb licor, segons consta en l’ideari popular. I més llibres: Sándor Márai, Claudio Magris, mig tapats per una fotografia d’una escultura de Henry Moore, signada per l’artista l’any 1940; seguits en el mateix prestatge, per Augusto Monterroso, Victoria Ocampo, Jorge Semprún, Gil de Biedma, les memòries de Carlos Barral i un gros volum de l’obra de Gabriel Ferrater. En el de

sota, Juan Gil-Albert, Vicente Aleixandre, Luis Cernuda, Enrique Molina, Manuel Machado, amics i admirats. Tots propers a la taula de treball per acompanyar la solitud del poeta i reviure moments compartits. La taula, impersonal, de melamina, sense calaixos, està impol·luta, neta, quasi buida, com una taula de disseccions. Cada cosa al seu lloc, tan sols un ou decorat per Fabergé, allotjat en una petita capsa de cartró, sorprèn l’intrús, que demana, ignorant, la raó de la presència d’un objecte tan insòlit a l’escriptori del poeta. La Teresa, companya de moltes fatigues i curadora de la memòria de l’artista, explica, divertida, la procedència parisenca de l’objecte i l’única raó de la seva presència: és 1 encesa literària

Un aire d’absència

un fetitxe estimat, artístic, que en altre temps ocultava petites figures, ara desaparegudes, a l’interior. Al centre de l’austera taula d’aquest poeta castellà sorprèn la mirada miop de Joan Vinyoli, que contempla, des del fullet d’un simposi sobre la seva obra, amb aire sorprès, la presència d’intrusos en el silenci de la cambra. La Teresa, gentil i amatent, ens confessa l’afecte que es tenien els dos poetes i la prova documentalment amb una carta manuscrita del barceloní al madrileny, en què li recorda la mútua admiració pel mar de l’Estartit i les illes Medes. Illes que semblen entreveure’s més enllà dels edificis a través de les cortines de l’habitació, inspiradores d’un poema de Juan Luis Panero. A l’esquerra de la taula, una altra prestatgeria baixa de fusta amb més llibres. A la paret, penjat: un dibuix de Luis Cernuda creua la mirada amb el retrat de Kavafis, en un pòster d’una exposició a París dels poemes de l’alexandrí, que és al costat d’un altre de Bioy Casares, que mira fixament els

encesa literària 1

visitants que envaïm aquesta cambra d’amics. A la paret de Cernuda, fora de la visual de càmera de fotos, un pòster d’Édith Piaf de 1983 ens anuncia un homenatge pels vint anys de la seva mort. Sobre la llibreria d’aquest cantó, una foto de Juan Luis Panero amb Jorge Luis Borges. Als prestatges, llibres i més llibres, tots ben ordenats. A casa, torno a mirar la foto que vaig fer del despatx del poeta. El contrallum de la finestra dóna una claror irreal que il·lumina matisadament l’ordre net de la taula i les prestatgeries ben endreçades. Tot respira un aire d’absència i recorda en certa manera l’ordre fúnebre dels mausoleus neoclàssics. La tarda d’hivern avança i el soroll de la tramuntana, que bufa amb força, fa sentir-nos melancòlics quan llegim les dedicatòries dels poetes traspassats, que sonen com elegies fúnebres que deixen constància documental d’una vida, d’una passió, d’un ofici compartit amb molts amics, que sobreviuran a través de la poesia. n

CARTA DE JOAN VINYOLI A JUAN LUIS PANERO Barcelona 15 – VI -83 Querido Panero: Li vull dir per escrit que guardo un intens record de la tarda que varem passar junts fa pocs dies. Vaig veure que d’una manera ben espontània estàvem d’acord en moltes coses fonamentals sobre la poesia i que els noms que vostè destacava com els importants del segle xx coincideixen amb els que m’acompanyen a mi mateix. Vaig veure que ens enteníem perfectament quan a la valoració de C. Riba, Espriu, Foix, Brossa i Gimferrer. Fa un gran bé a un home solitari i marginat com jo, saber-se volgut per un home i poeta com vostè. Aquella tarda em vaig adonar que havia tingut a prop una força d’intel·ligència i de vida meravellosa. I me’l vaig imaginar a l’Estartit, en la casa de la seva amiga, una mica separada del brogit de la platja i els turistes, llegint, fumant, bevent… recordant, vivint. No m’oblidi! He rellegit els seus poemes de Juegos para aplazar la muerte i em reafir-m’ho en tot el bo que li vaig dir d’ells. 1 encesa literària

Carta de Joan Vinyoli a Juan luis Panero

Espero que, tal com varem quedar, em telefonarà després de Sant Joan (felicitats, per cert!) i ens tornarem a veure abans de l’estiu. Tinc moltes ganes que llegeixi els meus poemes llargs «El temps aturat» i «Elegia» per parlar-ne més endavant. La seva opinió sincera pot ajudar-me, tant si és favorable com si no ho fós. Segueixo escrivint. Quan miri les Medes o es trobi al cap de l’Escullera, si és que hi va algún vespre, recordi que jo he viscut amb passió la contemplació de totes aquestes coses. Ben de cor

Joan Vinyoli

encesa literària 1

CONVERSA AMB CARME IGLESIAS Ramon Moreno

arme Iglesias ens havia convocat el primer dimecres del mes de febrer a la tarda. Devia ser el dia més fred de l’hivern i mitja Catalunya estava colgada de neu, mentre la tramuntana empordanesa començava a bufar amb força a Torroella de Montgrí. Volíem explicar a la doctora Iglesias (així és com se la coneix al poble, tot i que ja està jubilada) el projecte del primer número d’Encesa literària, en el qual volíem retre un petit i modest homenatge a Juan Luis Panero, amb qui havia compartit més de vint anys de la seva vida, fins a la mort del poeta el setembre del 2013.

L’ambient càlid de la casa va propiciar una conversa que es movia entre els records viscuts al costat de Juan Luis Panero i les seves pròpies inquietuds. Ara, jubilada, la Carme té més temps per llegir, passejar, visitar la seva mare i viatjar. Les seves lectures actuals es mouen al voltant dels grans clàssics: Thomas Mann i la seva Muntanya màgica, que ha redescobert en un volum en francès manllevat de la biblioteca del seu jove (un autor que, per cert, no agradava gaire a Panero), i també els clàssics russos, com Doctor Zhivago, la versió cinematogràfica de la qual agradava tant al poeta, que mai no va 1 encesa literària

Conversa amb Carme Iglesias

voler llegir el llibre. Es mostra encantada quan li deixem alguns exemplars del catàleg d’Edicions Cal·lígraf, entre els quals El genet de bronze de Puixkin, i també alguns llibres d’autors que són bons amics seus, com Luis Antonio de Villena, que ha signat Los placeres del arte, o Claudio Magris, que ha escrit l’epíleg del llibre d’un altre poeta, el triestí Virgilio Giotti, Apunts inútils. La visita al que va ser el despatx de Juan Luis Panero és un viatge a l’univers literari del poeta. La llibreria està ordenada (la van posar en ordre el llibreter Guillem Terribas i l’escriptor Vicenç Pagès Jordà). A les parets hi pengen cartells de Konstandinos Kavafis, Édith Piaf i fotos de Joan Vinyoli i Juan Rulfo (de qui Panero deia que era un gran poeta… que escrivia en prosa) i llibres, molts llibres, dels autors que interessaven més al poeta: Albert Camus, Octavio Paz, Juan Rulfo… La Carme ens ensenya les dedicatòries de molts d’aquest volums. Ho fa amb emoció pels mateixos escrits i per les estones que va compartir amb molts d’aquells grans de la literatura. Sobretot amb Paz i la seva dona, l’artista Marie José Tramini, amb la qual han compartit estones a París; però també amb Álvaro Mutis i Bioy Casares. D’ençà de la mort del poeta, la doctora Iglesias ha anat posant ordre a l’arxiu de Juan Luis Panero i l’ha anat classificant. A banda de la biblioteca amb els llibres més personals (la quarta que va crear a la seva vida, segons reconeix el poeta a les seves memòries) 16

encesa literària 1

i de la gran muntanya de llibres que s’escampa per tota la casa, també hi ha un munt de correspondència. Tenir a les mans, com vam tenir, cartes de Joan Vinyoli, Octavio Paz o Claudio Magris, autògrafes, i en les quals es parla de llibres, de poesia o, en una de Vinyoli, de les illes Medes, és emocionant. També veiem les darreres fotografies de Panero amb la seva mare i un dels seus germans al pis familiar del carrer Ibiza de Madrid, l’epíleg d’una història familiar convulsa. La Carme ens parla molt de les seves visites a París, on viu la seva filla, que treballa al Museu del Louvre. Hi va sovint, viu a prop de la casa i l’estudi d’Alberto Giacometti, una altra de les grans passions que compartia amb Juan Luis Panero, i va a exposicions, a l’òpera (té amics que han estrenat a l’Òpera de la Bastilla), visita els amics i fa, en fi, de viatgera i no de turista. Va ser ella qui va descobrir a Panero el bar de l’Hôtel, a la Rue des Beaux Arts, que visitava el seu amic Borges i també lloc de parada d’Oscar Wilde. Juan Luis Panero hi va escriure un poema, «En el bar del Hôtel», en què recorda aquests episodis i una cotorra que va cridant: «Ça va, ça va». Ens acomiadem amb alguns llibres sota el braç. La Carme ens ha regalat alguns exemplars de la poesia de Juan Luis Panero. Tenim també algunes bones fotos de l’estudi del poeta. A fora continua el fred i la tramuntana ja ha conquerit l’espai. n

RECORDS DE JUAN LUIS PANERO Vicenç Pagès Jordà

Luis Panero (1942-2013) va J uan néixer a Madrid, de petit va viure a

Londres i de jove a Amèrica del Sud. Havia descobert l’Empordà el 1955, en un viatge amb el seu pare, S’hi va instal·lar el 1984, primer a l’Estartit, on va escriure el llibre Antes que llegue la noche, i després a Torroella. El 2006 es va estrenar al Festival de Torroella l’obra Testamento del náufrago, obra del músic Eduardo Rincón que incloïa quatre poemes de Panero. El vaig conèixer fa uns vint anys, quan el vam visitar a Torroella amb en Ponç Puigdevall. Aquell dia es va fixar el protocol que marcaria les trobades posteriors: calia anar-hi a la tarda, sense

presses, i estar disposat a parlar dels seus autors favorits, que ja no van canviar: Borges, Rulfo, Lowry, Cernuda, Vinyoli. En més d’una ocasió, quan se li proposava parlar o recitar en públic, declinava parlar d’ell o de la seva obra, i preferia referir-se als autors que més rellegia i que s’havien fet un lloc a la seva memòria. Tot i que les novetats no eren pas el que li interessava més, des de Torroella estava al cas de tot el que succeïa en el món literari d’Europa i Amèrica. En els últims anys va escriure poquíssim. Els seus amics havien mort, els millors llibres ja estaven escrits, les ciutats que havia estimat ja no existien, 1 encesa literària

Records de Juan Luis Panero

les malalties el rondaven. Parlar amb ell significava recordar el que ja no tornaria a ser: sense malenconia, amb una lucidesa diamantina. Des dels inicis, la mort era el tema predilecte de la seva poesia i de la seva conversa. Amb tot, a mesura que transcorria l’estona s’engrescava i mostrava un sentit de l’humor càustic, brillant, temible. D’aquella conversa de mitjan anys noranta en va sortir una entrevista que es va publicar al diari El Punt, i que ara recuperem en una versió ampliada com a homenatge a aquest poeta que va viure els últims anys amb una discreció que fregava la invisibilitat, i que va desaparèixer definitivament, sense fer escarafalls, el setembre passat. «La malaltia, el dolor físic, són molt desagradables», deia. «La mort no em produeix altra idea que la del descans.» Quan vam saber que estava hospitalitzat, aamb el llibreter Guillem Terribas vam decidir fer-li una visita. És l’única ocasió en què he vist Juan Luis Panero abans del migdia. El vam trobar com sempre: pessimista, digne, cordial. Amb un fil de veu ens va dir que ja no llegia, que ni tan sols mirava pel·lícules. «Las tengo aquí», va afegir assenyalant-se el cap. No va parlar dels seus mals, sinó de tres pel·lícules que també són llibres: Doctor Zhivago, Els morts i El Gattopardo. D’aquesta última ens va recomanar que rellegíssim el capítol de la mort del príncep de Salina. En aquella última trobada –a l’igual que en la primera– van reaparèixer els dos vells temes, la mort 18

encesa literària 1

i la memòria, com en els seus versos més coneguts: Sólo son tuyas –de verdad– la memoria y la muerte, / la memoria que borra y desfigura / y la sombra de la muerte que aguarda.

L’entrevista A l’hora convinguda, truquem a la porta del poeta Juan Luis Panero. Abans d’entrar, comprovem que portem l’equip necessari: tots els llibres que ha publicat, una gravadora, dues cintes de casset de 90 minuts i una ampolla de vodka polonès. No el visitem com a poeta ni com a membre de la família Panero, sinó com a autor de Los mitos y las máscaras, un recull de textos sobre llibres i escriptors que ha editat Tusquets. Aquest recull està estructurat en deu capítols temàtics, precedits per una breu introducció que connecta la vida de Panero i els llibres sobre els quals escriu. Aquesta connexió recorda la frase de Claude-Edmonde Magny: «La crítica literària és una de les formes –potser l’única legítima– de l’autobiografia». De fet, les crítiques que Panero publica a la premsa destaquen per la seva empremta personal. No es limita a comentar una novetat, sinó que el llibre és pres com l’excusa o el desencadenant per parlar de la vida de l’autor, de la seva posició moral, d’altres llibres, de la seva mort. El resultat és un híbrid entre la història, les memòries literàries