Issuu

Sociologia de l’Educació: Un crit front a la desigualtat

Francisco J. Cano Montero Juan A. Rodríguez del Pino

apuntes

ACCESO AL E-BOOK GRATIS

[+] Diríjase a la página web de la editorial www.tirant.com [+] En Mi cuenta vaya a Mis promociones www.tirant.com/mispromociones [+] Introduzca su mail y contraseña, si todavía no está registrado debe registrarse [+] Una vez en Mis promociones inserte el código oculto en esta página para activar la promoción

Código Promocional

Rasque para visualizar

La utilización del LIBRO ELECTRÓNICO y la visualización del mismo en NUBE DE LECTURA excluyen los usos bibliotecarios y públicos que puedan poner el archivo electrónico a disposición de una comunidad de lectores. Se permite tan solo un uso individual y privado.

No se admitirá la devolución de este libro si el código promocional ha sido manipulado

Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito de los autores y del editor. En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant lo Blanch publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com.

Email: tlb@tirant.com www.tirant.com Librería Virtual: www.tirant.es DEPOSITO LEGAL: V-1390-2018 ISBN: 978-84-9190-328-4 MAQUETA E IMPRIME:

Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea nuestro procedimiento de quejas en: www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa Responsabilidad Social Corporativa http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf

Sociologia de l’Educació: Un crit front a la desigualtat

Francisco J. Cano Montero Juan A. Rodríguez del Pino

INDEX Introducció

Tema 1. Investigació sociològica sobre educació: Teories 1. Les ciències socials i la sociologia. 2. Consolidació i actualitat de la sociologia de l’educació (SE) 3. Teories clàssiques de la SE: Durkheim, Marx y Weber 4. Teories contemporànies de la SE - Tª de la reproducció (Althusser, Foucault, Bourdieu) - Tª de la resistència (Gramsci, Willis)

Tema 2. Investigació sociològica sobre educació: Metodologies 1. Ciència i mètode científic 2. La recerca social i els seus problemes 3. Fases del procés de recerca 4. Metodologies de recerca

Tema 3. Funcions socials de l’Escola 1. Què és una funció social? 2. Funcions latents i funcions manifestes 3. L’escola com a institució 4. Funcions socials de l’escola 5. L’escola com a organització social 6. Nous reptes i problemes en l’escola

Tema 4. Reformes educatives 1. Introducció 2. Moviments de Renovació Pedagògica (MRP) 3. Experiències educatives en la societat de la informació 4. Reformes de l’ensenyament en l’Estat Espanyol

Tema 5. Sociologia de l’alumnat 1. Introducció 2. Construcció social de l‘adolescència i la condició de l’alumnat 3. Desigual distribució del poder dins de l’aula 4. Què ocorre dins de les aules? 5. La violència en les escoles

Tema 6. Sociologia del professorat 1. Introducció 2. El professorat com a categoria social 3. El professorat com a grup d’estatus 4. El procés de socialització professional: formació general i específica 5. El professorat com agent educatiu

Introducció El present text és referència per a seguir l’assignatura de Sociologia de l’Educació impartida pels dos autors a la Facultat de Magisteri de la UV. Es fonamenta en les exposicions que es fan a classe i amb el recolzament dels dos manuals de Sociologia de l’Educació que recomanem al nostre alumnat.

Davant la absència de manual i textos en valencià els autors vàrem decidir donar-li forma documental a les presentacions en que ens recolzem a les nostres classes.

La informació està extreta de dos manuals que apareixen a la bibliografia de la Guia Acadèmica i que són:

Beltrán, J i Hernàndez, F (2012): Sociología de la Educación. Mc Graw Hill

Fernández Palomares, F. (2010): Sociología de la Educación. Pearson

Amb aquest text pot seguir-se l’assignatura sent necessari anar a les fonts citades si no queda clar cap concepte.

1. Les ciències socials i la sociologia Ciències Socials (CCSS) Als Papirs egipcis ja apareixen teories sobre com són o deuen ser les relacions socials.

Amb el desenvolupament a partir del Renaixement (sobre tot de la Burgesia) sorgeix una voluntat emancipadora entre la població oprimida.

L’inici de la Sociologia es produeix amb la Revolució Francesa i la Ilꞏlustració i suposa una ciència de la societat per a estudiar la estructura i el canvi social.

Hobbes i Rousseau observen a la societat com resultat d’un pacte o contracte social que dona seguretat i llibertat al individu.

Sociologia Va esser Auguste Comte qui estableix el terme sociologia (a meitat del s. XIX) per a definir una física de la societat. Amb aquest acte, la puja a ciència superior per a estudiar-la: -

la estàtica (l’estructura)

i la dinàmica social (el canvi social) 11

La ciència que inclou a la “resta de ciències”

2. Consolidació i actualitat de la Sociologia de l’Educació

Precedent de la sociologia educacional Durkheim obri el camí teòric a una Sociologia de l’Educació al: -

precisar regles del mètode sociològic,

i constatar predomini de allò social sobre tota faceta de les nostres vides: per exemple, l’educació

Altres sociòlegs com Natorp defensen la determinació social de la educació, sorgeix el terme: Pedagogia social Mentre que Dewey parla del pragmatisme reformista

Gènesi de la Sociologia de l’Educació En 1930 Theodor J. Geiger publica: La educació como objecte de la sociologia i que suposa el punt de partida de la disciplina, amb un inicial programa de Sociologia de l’Educació.

Sociologia de l’Educació com a branca de la sociologia que se organitza en: -

Branca sistemàtica: investiga el procés i les formes de socialització de la educació.

Branca històrica: inclou l’educació en el curs històric-social (tipus històrics d’educació i de pensament educatiu)

Idees que foren oblidades → augment del feixisme

Consolidació de la Sociologia de l’Educació Propostes de Geiger → represes en EEUU al voltant dels anys 40 Azevedo (Brasil, 1942) → publica Sociologia Educacional Robert Bell (1962)→ diferència entre: Sociologia de l’Educació, com un anàlisi científic d’una institució social concreta, i Sociologia Educacional, com la creació d’un sistema de valors educatius.

Agulla (Argentina, 1967) → Sociologia de l’educació Jaccard, Bourdieu y Passeron (en França durant els anys 60) Espanya comença a consolidar-se a partir del anys 70

Actualitat de la Sociologia de l’Educació Organitzacions internacionals: -

International Sociological Association (ISA), 5000 socis. 1949, Oslo

Asoc. Latinoamericana de Sociología (ALAS), 1a gran regional. 1950

European Sociological Association (ESA), 1500 socis. 1992

Organitzacions nacionals: -

American Sociological Association (ASA), 1905

Deutsche Gesellschaft für Soziologie (DGS), 1909

British Sociological Association (BSA), 1951

Federación Española de Sociología (FES), 1979

Asociación de Sociología de la Educación (ASE - FES), 1999

Revistes espanyoles de SE: RIS, REIS, RASE, Tempora,…

3. Teories clàssiques de la Sociologia de l’Educació Les realitzades pels fundadors de la disciplina sociològica: Emile Durkheim Karl Marx Max Weber

Les aportacions d’aquestos foren realitzades al llarg del segle XIX i principis del XX. Intentaven comprendre una societat distinta a la actual. En la actualitat, els processos de canvi s’han accentuat però… les pautes i tendències socials segueixen sent molt semblants.

En el Segle XIX, Hi ha un desenvolupament dels sistemes de educació pública que perseguien la laïcitat, la igualtat i la universalitat.

Durkheim: educació i solidaritat social Segons aquest sociòleg, la Societat cal estudiar-la “com si fora una cosa”. Igual que el geòleg s’apropa a una pedra, el sociòleg deu fer-lo als grups humans. Dificultat: el objecte d’estudi (el fet social) no és material ni tangible → podem estudiar-lo per l’efecte que exerceix sobre les persones → “poder coactiu” Exemple: no podem tocar una ideologia però si observar el comportament de les persones segons la seua ideologia. Així, la Ciència social, comprendre els fets socials i com condicionen els comportaments individuals. Explica la estabilitat de la comunitat pel concepte de la solidaritat: -

Solidaritat mecànica, en societats primitives, basades en les creences, tradicions i costums.

Solidaritat orgànica, en societats modernes, on el grup es manté unit per la interdependència mútua entre els membres, derivada de la divisió del treball. No significa que no existeixen tensions. 14

Complexitat de la vida moderna → porta al individu a un estat de anomia, de desesperació, de mancança de sentit existencial → pot dur al suïcidi.

Per tant la Sociologia de l’Educació comporta dues finalitats: 1er.

Proporcionar al professorat un anàlisi científic de la educació que li donarà informació i ajudarà a resoldre problemes,

2on.

Racionalitzar la seua moral proporcionant nous criteris d’actuació educativa.

L’objectiu implica qüestionar el model de educació ideal. Cada societat imposa unes formes educatives i resistir-se és aïllar-se.

L’educació és un Fet social que condiciona a l’individu amb un cert grau de coerció, és una coacció positiva.

El procés educatiu, ens converteix en éssers socials capaços de viure en societat

L’aula és el lloc de socialització, de transmissió de cultura, valors, creences,… estructures mentals necessàries per a l’enteniment. Condicionen les nostre concepcions del món, de la natura,… Aquesta és la clau de la estabilitat social.

Davant la anomia cal reformar la acció educativa segons criteris científics per a restablir la harmonia social

K. Marx: ideologia i escola capitalista Parla de l’Educació prestant atenció a la secundaria 15

Introdueix el concepte de classe social: burgesia i proletariat. Lluita de classes Propietaris dels mitjans de producció material. També són els propietaris dels mitjans de producció espiritual. Així, qui controla els mitjans de producció, controla els programes educatius i formes de coneixement.

Trenca amb la visió idealista del coneixement i del pensador, llibre de tota pressió externa. La institució escolar i la seua pedagogia, difonen continguts que mantenen la subordinació de la classe obrera.

Les idees i els valors no són independents, amaguen interessos socials de les minories dominants.

El coneixement científic deu trobar la falsedat i descobrir les veritables formes de objectivitat.

Crítica al sistema educatiu ja que difon i legitima la ideologia de la minoria dominant.

Proposta de model escolar alternatiu: -

combina educació i treball. Insisteix en el treball com a força educadora, alliberadora,

acabar amb el caràcter ideològic dels continguts, amb la meritocràcia (que perpetua la desigualtat),

Control popular de les línies pedagògiques. Critica el ludisme pedagògic de Rousseau (aprendre jugant és propi d’aristòcrates),

Front a la especialització proposa el curriculum liberal que implica una educació polivalent per a incorporar a la joventut en el sistema de producció. 16

M. Weber: burocràcia escolar i tipus educatius L’Objecte de la sociologia é l’ estudi de la acció social. Les accions connecten a l’individu amb altres persones. Es dona més importància al comportament individual.

L’interessa comprendre les normes, costums i valors que ens impulsen a actuar.

Important en Weber és la BUROCRACIA. Per a ell són estructures de coordinació, de poder i dominació.

La Institució educativa és, per tant, un dispositiu de control social, mitjançant la socialització i de la administració de la cultura general.

L’Escola es contempla com a una “associació de dominació” que influeix en la societat. Es troba un paralꞏlelisme amb altres institucions com l’Església, amb tasques similars.

En la relació educació i poder, s’estableixen diversos tipus educatius: -

educació carismàtica,

educació especialitzada,

educació humanística.

Educació carismàtica: busca seleccionar l’elit social que posseeix el talent i el carisma (formació del guerrer)

Educació especialitzada: Les estructures burocràtiques requereixen de especialistes que resolguen problemes concrets (divisió del treball)

Educació humanística: Busca el cultiu de les arts i de l’intelecte, de coneixements importants que passen de mestre a deixeble.

En la realitat social no es presenten purs. Es present en els debats educatius.

4. Teories contemporànies de la SE Fins els anys 60 Hi ha el funcionalisme nord-americà: Parsons amb una forta influencia de Durkheim y Weber. Es veu a la Societat com un conjunt de elements interrelacionats. Es troba l’Interès pel consens i l’ordre social. Allunyament del pensament marxista (conflicte).

Al funcionalisme, La funció social de la escola és seleccionar individus per a la producció aconseguint cohesió social. Parsons afirma que la socialització escolar suposa un sistema de recompenses per atraure als millors a tasques de prestigi i deixar els pitjors treballs per a la resta.

A finals del anys 60 es trenca el consens funcionalista, sorgeixen Moviments contraculturals que són corrents crítiques.

Insisteixen en les formes de poder i dominació

Apareixen dos grans corrents: -

Teories de la reproducció, parlen del paper de la escola com a reproductora de desigualtats.

Teories de la resistència, indaguen en la capacitat del individu per resistir les pressions socials i actuar de forma autònoma i creativa.

Teories de la reproducció Insisteixen en el paper de l’escola com a reproductora del ordre social. Critiquen el funcionalisme.

Influencia de Durkheim, la societat és una realitat externa que influeix en l’individu. Els “Fets socials”, són estructures socials que s’imposen sobre l’individu i determinen els seus actes.

Influencia de Marx mitjançant la teoria de la dominació. S’emfatitza les tasques de dominació i de manteniment de les desigualtats.

La escola fracassa en la distribució dels bens culturals i legitima les relacions de classe, encara que incremente l’alfabetització i l’accés a la cultura.

Althusser és l’exponent teòric del estructuralisme marxista.

Ideologia i aparells ideològics de l’Estat (1975) → diu que l’Estat s’assegura la dominació social l’ordre capitalista mitjançant dos aparells: -

Aparells repressius → exerceixen la dominació amb l’ús de la força (cossos de seguretat),

Aparells ideològics → difonen les ideologies que legitimen l’ estat de les coses (mass-media, família, escola,…).

Així l’individu no pot escapar del procés de normalització, és modelat segons marca el sistema.

Molt influent als anys setanta,. Per la Visió molt crua unidireccional. Els individus no són del tot modelats → cert marge de llibertat per a prendre decisions.

Foucault , fa uns estudis molt minuciosos sobre les institucions modernes com a centres de poder i disciplina.

Com Weber → Es centra en el costat fosc de la raó → noves formes de dominació baix els ideals ilꞏlustrats. Weber comparava escola – església.

Foucault compara escola amb altres institucions afins (presons, fàbriques,…) que actuen sobre el cos de les persones sotmetent-los a dures disciplines.

Weber plantejava que les institucions basaven el engany colꞏlectiu en la difusió de la ideologia, mitjançant les ments.

Foucault trenca amb aquesta visió ja que afirma que les institucions modernes actuen sobre el cós de les persones no sobre les seues ments. Disciplinen moviments, gestos, cadències,… per a acompassar-los a ritmes monòtons i repetitius de la institució. Es reflecteix, igual en la fàbrica que en la escola, en: -

Organització dels espais (distribució de taules i persones a l’aula),

Temps (horaris rígids i compartimentats)

Activitats (exercicis corporals, des de flexions fins a calꞏligrafia)

Càstigs o premis davant desviacions o sotmetiments.

Vigilar i castigar (1975) → Foucault introdueix l’idea del Panòptic: Forma de control social de les institucions modernes que fa ús del control anònim de les accions individuals.

Les institucions fomenten que les persones es senten constantment vigilades, temoroses de sanció i, per tant, es contenguen i actuen sotmetent-se a les normes institucionals.