L’AMOR EN TEMPS DEL CAPITALISME
COMITÉ CIENTÍFICO DE LA EDITORIAL TIRANT HUMANIDADES Manuel Asensi Pérez Catedrático de Teoría de la Literatura y de la Literatura Comparada
Universitat de València
Ramón Cotarelo Catedrático de Ciencia Política y de la Administración de la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología de la Universidad Nacional de Educación a Distancia
M.ª Teresa Echenique Elizondo Catedrática de Lengua Española Universitat de València
Juan Manuel Fernández Soria Catedrático de Teoría e Historia de la Educación Universitat de València
Pablo Oñate Rubalcaba Catedrático de Ciencia Política y de la Administración Universitat de València
Joan Romero Catedrático de Geografía Humana Universitat de València
Juan José Tamayo Director de la Cátedra de Teología y Ciencias de las Religiones Universidad Carlos III de Madrid
Procedimiento de selección de originales, ver página web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales
l’amor en temPs del caPitalisme
assumPta Jover leal
tirant
humanidades
Valencia, 2019
Copyright ® 2019 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito del autor y del editor. En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant Humanidades publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com.
© Assumpta Jover Leal
© TIRANT HUMANIDADES EDITA: TIRANT HUMANIDADES C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email: tlb@tirant.com www.tirant.com Librería virtual: www.tirant.es ISBN: 978-84-17508-65-4 MAQUETA: Innovatext Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no seratendida su sugerencia, por favor, lea en www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa nuestro Procedimiento de quejas. Responsabilidad Social Corporativa: http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf
Índex Pròleg. “L’amor en temps del capitalisme”, un llibre per al debat.................. 11 Introducció............................................................................................................ 15
Capítol 1 Què sabem sobre la construcció de les sexualitats en el neoliberalisme? Construcció social de les sexualitats: poder (poders) i control....................... 22 L’amor romàntic..................................................................................................... 23 L’alliberament sexual............................................................................................. 25
Capítol 2 Què vull fer i com vaig a fer-ho Objectius i principis de la investigació............................................................... 27 De feminitats i no de dones.................................................................................. 28 Les relacions afectivo-sexuals ............................................................................. 30 Els dos imaginaris en els mitjans de comunicació............................................ 31 Epistemologia......................................................................................................... 33 Metodologia........................................................................................................... 35 Les quatre entrevistades........................................................................................ 36 La revista cosmopolitan, a examen..................................................................... 38
Capítol 3 L’imaginari de l’amor romàntic A través dels relats subjectius i dels mitjans de comunicació.......................... 41 El romanticisme..................................................................................................... 43 Cosmopolitan, contra la rutina........................................................................... 48 L’amor romàntic per damunt de tot.................................................................... 50 Els trets principals de l’amor romàntic............................................................... 51
8
Índice
Quí té el control de l’amor?.................................................................................. 60
Capítol 4 L’imaginari de l’alliberament sexual A través dels relats subjectius i dels mitjans de comunicació.......................... 63 Llibertat i alliberament sexual............................................................................. 65 No sempre van unides llibertat i “promiscüitat”............................................... 67 Les dependències femenines i les relacions de classe....................................... 70 Irrenunciable, la independència femenina......................................................... 74
Capítol 5 Consumint amor romàntic El temps lliure........................................................................................................ 80 Els viatges romàntics............................................................................................. 82 Indústria de l’oci i mercat del turisme i de la hostaleria................................... 84 Els regals................................................................................................................. 88 Detalls simbòlics de valor romàntic.................................................................... 90 Regals no materials però “especials”................................................................... 92 Les celebracions..................................................................................................... 96 Consumint temps en parella................................................................................ 99 La imatge romàntica............................................................................................. 101 La imatge i la relació............................................................................................. 104
Capítol 6 Consumint alliberament sexual Les pel·lícules porno mainstream........................................................................ 111 Instruments d’excitació masculina...................................................................... 113 Els articles eròtics.................................................................................................. 115 Joguets per a distrutar en parella......................................................................... 117 Dels sexshops dels 80 a les “boutiques” d’ara..................................................... 120 De la repressió sexual a la incitació..................................................................... 123 La serie “sex on the city”....................................................................................... 124
9
Índice
Els discursos mediàtics i l’experiència subjectiva.............................................. 126 La imatge alliberada.............................................................................................. 128 L’ultrafemenisme com a poder............................................................................ 130
Capítol 7 Apunts i reflexions finals Participar dels dos imaginaris.............................................................................. 135 Reapropiar-nos de la nostra sexualitat .............................................................. 142
Pròleg “L’amor en temps del capitalisme”, un llibre per al debat Amb aquest volum, ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació) compleix el tercer any del projecte Joves Investigacions/Nova comunicació, una col·lecció de llibres que es publica cada any sota la fórmula popular del Concurs i que respon a un vell objectiu de la nostra Associació que no és altre que potenciar les persones investigadores i les seues investigacions més innovadores i controvertides. I tot això, amb la voluntat de “rescatar-ho” de l’estricte entorn acadèmic i posar-ho a disposició de la ciutadania com una forma més d’enriquir el món del coneixement i la cultura, mitjançant la comunicació de les noves idees, la reflexió, el debat, l’anàlisi i també el seu gaudir elemental i primigeni. Per tant, hem de començar per dir que “L’amor en els temps del capitalisme” és el llibre que ha guanyat ex aequo el concurs de Llibres 2017 /2018 amb “RTVV: La triple crisis de las televisiones públicas” de Juan Carlos López Olano, que ACICOM ha coeditat amb Tirant lo Blanch, una col·laboració molt profitosa per a autors i autores, els dos editors i les persones lectores. I abans de res volem advertir que segurament el llibre alçarà debats acalorats perquè estudia les sexualitats femenines i masculines, conceptes que no sempre tenim en compte des del punt de vista acadèmic i que estan sotmesos a mites i estereotips. Però acceptem el risc perquè entenem que el coneixement segur, clar i evident de les coses és, moltes voltes, una quimera difícil d’aconseguir. Escrit en primera persona per Assumpta Jover Leal, una jove investigadora molt compromesa amb el seu treball i amb el feminisme, “L’amor en els temps del capitalisme” estudia, des de la so-
12
Pròleg
ciologia moderna, la transformació dels mites de l’amor, des de l’amor romàntic que té el seu primer assentament en l’edat mitjana fins al de l’alliberament sexual que es va anar introduint a poc a poc en les societats occidentals en el segle XX. En eixa transformació, l’autora estudia també la interiorització d’eixos mites per part de les feminitats i de les masculinitats, dels seus comportaments al respecte i del paper jugat per les estructures neoliberals de les nostres societats occidentals i concretament de la societat valenciana, així també com el paper que juguen els mitjans de comunicació. Assumpta Jover Leal no sols investiga, estudia, segueix, pas a pas, els canvis que es van produint sinó que es mulla. En escriure en primera persona implica que, per exemple, estudia i segueix els canvis que s’hi han produït en ella mateixa i en el seu entorn. Així no té por d’expressar la diferència entre el que sentia en iniciar els seus estudis de sociologia i el que l’experiencia posterior li ha donat a conèixer. Eixa confessió dota a l’estudi d’un plus de verisme que poques vegades tenim ocasió d’observar i menys de creure quan ens presenten enquestes objectives i fredes amb xifres i percentatges sense identificar. Així, entrevista a quatre dones del seu entorn i confronta les seues respostes amb les teories de les sociòlogues més destacades, i analitza el tractament que sobre el tema es fa als mitjans de comunicació, descobrint la connexió existent entre el discurs mediàtic i el discurs capitalista. I també en este cas és molt concreta en estudiar la posició que es manté des de la revista Cosmopolitan. Però, encara que jove, Assumpta Jover Leal, no és una principiant. Llicenciada en Sociologia per la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, té el títol oficial de Màster en Gènere i Polítiques d’Igualtat de l’Institut de la Dona de la Universitat de València. És, a més, investigadora activa, i procura assistir sempre que pot a congressos, jornades, cursos i seminaris sobre difusió científica per estar al dia en els temes de sociologia i feminisme. En eixe sentit podríem destacar el curs “Refworks 2.0 Humanidades y Ciencias Sociales” organitzat per l’Escola de Doctorat de la Universitat de València o els de “Sharepoint Designer” o el “Las familias monoparentales desde una perspectiva de género” organitzats pel Servei d’Extensió
13
Pròleg
Universitària de la Universitat de València. Com a investigadora ha tingut l’oportunitat d’accedir a una beca per al segon any del Màster en Gènere i Polítiques d’Igualtat de l’Institut de la Dona i ara prepara una estancia en la UNAM, Universidad Nacional Autónoma de Mèxico per a investigar sobre la tesi doctoral que trata sobre la salut mental de les dones. I estem segurs que qualsevol persona lectora que mamprenga este volum quedarà impressionada des de les primeres ratlles per la claredat estilística i la frescor del llenguatge utilitzades així com més endavant podrà comprovar la solidesa argumentaria dels seus continguts. Estem molt satisfets amb el llibre que per fi hui podem oferir a la ciutadania valenciana, preocupada pels temes socials en conflicte, este nou volum que tenim ara a la mà i que forma part ja de la col·lecció “Joves Investigacions/Nova Comunicació” que ACICOM s’ha compromès a continuar publicant any rere any per tal d’animar el panorama socioeconòmic, polític, científic, comunicatiu i educatiu valencià.
José Ignacio Pastor Emília Bolinches
President d’ACICOM
Vicepresidenta d’ACICOM
Introducció Durant la meua primera classe de Sociologia General a la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 2002, el professor encarregat d’impartir l’assignatura va dir una cosa que en el moment potser no vaig saber valorar com calia, una cosa, però, que va marcar la meva trajectòria al llarg de la carrera de sociologia i que té molt a vore amb aquesta investigació que hui escric. Aquell primer dia de classe, amb els meus divuit anys recentment aconseguits, amb moltes ganes de menjar-me el món i amb poca idea del que era i significava la sociologia més enllà d’una optativa a segon de batxiller que m’havia fascinat, el professor va fer la pregunta “màgica”: què és la sociologia i què es tracta d’estudiar i treballar amb ella? Amb la por i el respecte del primer dia de classe d’una carrera que ocuparia els pròxims cinc anys de la meua vida, aquella pregunta em va parèixer una pregunta tan senzilla, tan poc ambiciosa i tan poc rebuscada que ni tan sols em vaig plantejar respondre-la, vaig deixar que les meves companyes i els meus companys ho feren per mi. I així va ser. Temes com la immigració, la prostitució, els delictes o els estudis de les conductes desviades van inundar la classe amb la veu de les meues companyes i companys, i jo estava totalment d’acord. Havíem triat una carrera i amb ella també un mode de viure, un mode de fer. A mi em fascinava la idea d’estudiar aquells comportaments socials que tant de temps ocupaven als mitjans de comunicació, que tanta controvèrsia causaven. Potser em fascinava la idea de canviar el món, d’ajudar als demés, ja que tot allò que porta relació amb el terme “social” sembla que vaja destinat a precisament a l’ajut, als demés. O així ho pensava jo fins aleshores. El professor no es va sorprendre gaire amb les respostes de la classe, potser ja havia fet eixe “experiment” amb cursos anteriors o potser era el que esperava escoltar. El que de segur jo no esperava escoltar va ser la seua resposta a la seua pròpia pregunta: “la sociologia és la disciplina que s’encarrega de l’estudi dels comportaments socials,
16
Introducció
però us enganyareu o us decebreu si penseu que tots eixos comportaments socials passen per la immigració, la prostitució, els delictes o les conductes desviades. Clar que s’estudien des de la sociologia eixos fenòmens socials, però la majoria de les voltes la sociologia es molt més humil, és molt més senzilla, el que no vol dir menys ambiciosa o interessant. Si a mi m’hagueren de preguntar què estudia la sociologia, jo respondria que la sociologia s’encarrega de l’estudi de la vida quotidiana, de les quotidianitats socials, d’aquelles coses que no necessàriament han de ser desviacions socials, fenòmens socials perifèrics o problemàtiques socials cridaneres, sinó d’aquelles coses i d’aquells àmbits més quotidians que vivim els individus com a éssers socials i que esdevenen fenòmens socials que ens afecten com a tals”.
LA QUOTIDIANITAT Aquelles paraules em van deixar en un principi indiferent; la quotidianitat? vaja rotllo, vaig pensar. Així, vaig necessitar més d’un curs i prou dedicació a aquesta disciplina per entendre i gaudir del que l’estudi de la quotidianitat significava. Vaig entendre amb el pas dels anys, amb el pas dels cursos, amb el pas de la meua pròpia experiència de vida, que si realment alguna cosa m’atreia de la sociologia era precisament això, el poder o l’interès d’explicar i comprendre aquelles coses que com a éssers socials ens vivim dia a dia, que ens conformen com a individus socials i que conformen al mateix temps les societats en què vivim. No se’m van passar les ganes de canviar el món, però aquestes ganes van deixar de ser utòpiques per passar a ser més pràctiques, vaig entendre que el canvi rau en les petites coses que ens vivim com a individus dins de la societat, en la nostra quotidianitat. Anys després, quan vaig començar el màster de gènere a la Universitat de València, vaig tenir l’oportunitat d’aplicar aquest pensament a una realitat pròpia més propera que la d’individu o la de ciutadà (com havia fet majoritàriament fins el moment en el camp de la sociologia), vaig tenir l’oportunitat d’aplicar aquest pensament a la meua realitat de gènere, aprofitant per entendre, aprofundir i sentir
Introducció
17
els elements o els aspectes que em defineixen, les restriccions que patisc, les limitacions que m’imposen i m’impose; a la fi, la quotidianitat que em visc. Aquest procés em va portar des d’un primer moment directa a interessar-me per un aspecte concret de la meua quotidianitat que escasses voltes m’havia atrevit a platejar-me d’una manera seriosa, potser per pudor, potser per covardia; la sexualitat. No cal argumentar massa per entendre cóm de quotidià és el sexe; el trobem a tots els llocs, tothom en parla d’ell, se li té por o se li venera i forma part de la nostra vida des que naixem fins que morim, forma part de la nostra condició d’individus i impregna la societat que ens envolta. Ja ho va dir Woody Allen: “Existeixen dos coses molt importants en el món: una és el sexe i de l’altra no me’n recorde”. La sexualitat és, així, quelcom amb el que vivim tota la nostra vida, de les coses més quotidianes que ens vivim i jo, personalment, poques vegades o de manera poc profitosa he aconseguit entendre com funciona, els mecanismes que l’articulen i el que fa que em senta a gust o a disgust amb ella. Des de la meua posició genèrica m’he trobat al llarg de la meua vida, fonamentalment des de l’adolescència, amb problemes per entendre i ubicar-me en aquell gran ens que és “la sexualitat femenina”, problemes que continue patint, i dic conscientment patint, perquè moltes vegades em trobe en una espècie de “cruïlla” susceptible a la gran quantitat d’estímuls que per tot arreu m’arriben al voltant del sexe i de la que ha de ser la meua resposta cap a ell. Així és, doncs, com comença tota aquesta història, com comença aquest treball que, a més d’un treball acadèmic, és un treball personal, un treball amb mi mateixa i amb la societat i les relacions socials que m’envolten.
Capítol 1
Què sabem sobre la construcció de les sexualitats en el neoliberalisme? El tema de les sexualitats esdevé un tema en el que s’ha aprofundit molt a nivell teòric i s’ha fet des de distintes disciplines, plànols i teories. A causa d’açò, m’ha resultat un tant difícil l’exercici d’elecció d’un marc teòric apropiat en el que recolzar-me i amb el que interaccionar al llarg d’aquesta investigació, i aquest exercici m’ha requerit en un primer moment una lectura generalitzada de les diferents teories existents des de la sociologia per tal de vorer l’estat de la qüestió actual des d’una perspectiva sociològica. D’aquesta manera ha estat imprescindible per a mi la lectura reflexiva, en un primer moment, d’una sèrie de conceptes i referències teòriques encunyades per una sèrie de sociòlegs que en algun moment de les seues obres han prestat atenció al tema de les sexualitats en tant que construcció social. Aquesta lectura reflexiva m’ha servit com a context teòric de referència en el que ubicar posteriorment la meua investigació de la manera en què creia més pertinent fer-ho. Els principals conceptes i referències teòriques de les que m’he fet servir per entendre l’estat actual de la qüestió a nivell teòric passen per l’anàlisi que determinats autors fan de les transformacions que la modernitat ha causat en la concepció i tractament de les sexualitats. Aquests conceptes, referències teòriques i autors són els següents: Ulrich Beck: conegut com el teòric de la societat del risc, aquest sociòleg alemà mort fa a penes tres anys, va estudiar aspectes com la modernització, l’individualització i la globalització. Una de les seues principals aportacions al camp de l’estudi de les sexualitats des de l’àmbit sociològic va ser l’encunyació del concepte “sexualitat plàstica” per a referir-se a la destradicionalització i desmoralització de l’amor en les societats occidentals actuals, la retirada de l’Estat, del dret i de l’església de qualsevol pretensió de control directe de la in-
20
Assumpta Jover Leal
timitat, la necessitat de construir cadascú la seua biografia pròpia i mantenir-la en contra dels desitjos dels altres, de les persones estimades i, en general, a la multiforme necessitat de construir-se una existència pròpia al marge dels papers tradicionals d’home i dona. Zigmunt Bauman: sociòleg, filòsof i assagista polac mort el passat any, aquest autor es va ocupar, entre altres coses, de qüestions com les classes socials, la modernitat i la postmodernitat, el consumisme, la globalització o la nova pobresa. Un dels conceptes que més populars han fet a aquest sociòleg en la seua anàlisi sobre les relacions amoroses i sexuals en la modernitat és el “d’amor líquid”. Bauman parla de “l’amor líquid” com una de les característiques de les societats actuals. Aquest “amor líquid” implica que les relacions amoroses han perdut una part important del compromís que les caracteritzava en èpoques anteriors convertint-se en relacions d’usar i tirar, relacions en les que sobreix la satisfacció individual. Anthony Guiddens: sociòleg anglés encara en actiu malgrat els seus més de vuitanta anys i reconegut com un dels teòrics socials més influents del món per la seua teoria de l’estructuració i la seua mirada holística de les societats modernes. Per a aquest autor, la “transformació de la intimitat” que caracteritza a les societats modernes seria producte, a grans trets, de la racionalitat pròpia de la modernitat. Seria resultat de la democratització dels espais privats, de l’autonomia i empoderament de les dones i dels efectes que tot açò ha tingut en una nova “sexualitat” (també utilitza el terme encunyat per Beck de “sexualitat plàstica”) en la que la relació amb la reproducció es trenca possibilitant el que defineix com a “relació pura”, relació d’igualtat sexual i emocional entre homes i dones. Les teories i conceptes exposats m’han servit, efectivament, a mode d’informació per conèixer l’estat de la qüestió i a mode de context en el que ubicar, ara sí, un marc teòric més concorde amb els interessos d’aquesta investigació. Considere important aquest primer pas, llavors, per conèixer els límits entre els que es situen els discursos teòrics en torn a les sexualitats des de la perspectiva sociològica. Així, la lectura reflexiva d’aquests autors m’ha estat útil a un nivell