1_E000020005027

Encesa literària

5

1r semestre de 2018

Una biblioteca de novel·la negra Cinema i Literatura El múscul de la imaginació Del pinzell al cel·luloide Conversación con Pere Portabella La palabra y la imagen Cine, derecho y política Hackers de película Un romance de película Del paper al bit

Quadern de Música Réquiems Pau Riba, trobador elèctric Quadern d’Art Il·lustradores a Catalunya.

Els reptes de les noves generacions

Quadern Literari Toni Clapés Henar Galán Josep Sebastià Pons Eusebi Ayensa Joan Frigolé i Reixach Pep Vila

5 encesa literĂ ria

1

2

encesa literĂ ria 5

Encesa literĂ ria

5

1r semestre de 2018

5 encesa literĂ ria

3

Encesa Literària

5 1r semestre de 2018 Edita Edicions Cal·lígraf, SL Monturiol, 2, 1r 1a 17600 Figueres Tel. (0034) 615 261 764 www.edicionscalligraf.com info@edicionscalligraf.com

La publicació d’aquesta revista ha rebut el suport de la Diputació de Girona

Director editorial Jaume Torrent Director Juan Jesús Aznar Directora d’art Mercè Riba Redactor en cap Ramon Moreno Correcció Eva Munoz Joan Riba Disseny i composició Kame editors Disseny de portada © Dani Torrent ISSN 2462-2567 Dipòsit Legal GI-1192-2015

Queda rigorosament prohibida, sense l’autorització per escrit dels titulars del copyright, la reproducció parcial o total d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic.

Les infraccions d’aquests drets es troben sotmeses a les sancions establertes a les lleis.

4

encesa literària 5

5

1r semestre de 2018

Hackers de película.

La representación del ciberespacio en el cine Roberto Pla Aragonès

69

Literatura y cine: un romance de película Custòdia Compartida

79

Del paper al bit Juan Jesús Aznar

89

quadern de música

editorial Per ventura, les pel·lícules no s’escriuen?

Juan Jesús Aznar

7

biblioteca

Una biblioteca de novel·la negra Ramon Plandiura

13

El naixement del cinema dins la història de la representació pictòrica Dani Torrent

19

25

Conversación con Pere Portabella.

El aprendizaje del tiempo Juan Jesús Aznar 43 La palabra y la imagen Esteve Riambau Una relación tan vieja como el cine mismo: cine, derecho y política Javier de Lucas

97

Pau Riba, trobador elèctric Ramon Moreno

103

quadern d’art Il·lustradores a Catalunya.

Els reptes de les noves generacions Caterina Riba i Carme Sanmartí 111

quadern literari

quadern central cinema i literatura El múscul de la imaginació Andreu Martín

«Un réquiem es algo que uno compone para sí mismo» Juan Jesús Aznar

53

59

Cafè Central: trenta anys publicant poesia…

Toni Clapés

127

A Guayaquil amb en Leopoldo María Panero Henar Galán

137

Nota sobre Port de la Selva en la poesia de Josep Sebastià Pons Eusebi Ayensa

147

Cinc relats curts Joan Frigolé i Reixach

153

Inspiracions del jove Curro.

Poemes eròtics del segle xix Pep Vila

163

Apunts biogràfics

181

5 encesa literària

5

6

encesa literĂ ria 5

editorial

PER VENTURA, LES PEL·LÍCULES NO S’ESCRIUEN? vam iniciar la singladura Q uan d’aquesta edició d’encesa literà·

ria, una resposta del cineasta i escriptor Gonzalo Suárez va servir, a manera d’in· troducció, per demanar la col·laboració de molts dels redactors d’aquesta revis· ta, més en concret, d’aquells que ens han ajudat a escriure el guió del «Qua· dern Central», dedicat a la relació entre el cinema i la literatura. I, ara sí, trans· cric, no literalment, les paraules del director de cinema i escriptor asturià.

Li van preguntar per què havia aban· donat la literatura pel cinema i l’autor va respondre: «Per ventura, les pel· lícules no s’escriuen?». D’aquesta res· posta, probablement no literal i in· completa, va néixer la idea de dedicar un conjunt d’articles a indagar i apro· fundir en aquest fil conductor.

En la immersió lectora, per enten· dre els vincles entre les dues formes d’expressió, m’he trobat amb un poe· ma manifest de Vladimir Maiakovski:

Per vosaltres, el cinema és un espectacle.

Per a mi és gairebé una concepció del món.

El cinema és el vehicle del moviment.

El cinema és el revulsiu de les literatures.

El cinema és el destructor de l’estètica.

5 encesa literària

7

Per ventura, les pel·lícules no s’escriuen?

En una societat digital, permanent· ment connectada, el cinema s’ha hagut d’adaptar a aquesta nova realitat, com també ho ha fet la literatura. Les dues formes d’expressió s’han d'obrir a nous suports, en els quals les pel·lícules no només es veuen en sales fosques que conviden a somiar o a la sala d’estar de casa nostra. Els llibres editats, en suport paper, conviuen amb les lectu· res digitals: qui ens havia de dir que es podia portar en una tauleta o en un llibre electrònic tota la nostra biblio· teca? Sigui com vulgui, són les parau· les les que narren la història explicada en imatges, o les evoca en la nostra fantasia quan llegim.

Helen Chandler, una actriu nordamericana, ens ajuda amb una frase feliç a resumir aquesta relació entre li· teratura i cinema: «Els escriptors em van donar els millors diàlegs i la pitjor vida». Que les seves paraules serveixin, doncs, per dialogar i presentar els au· tors que col·laboren en aquest número d’encesa literària.

A propòsit de la creativitat, hi ha un múscul que desenvolupa aquesta qualitat humana, i ens conviden a co· nèixer aquest múscul de la imaginació les paraules escrites d’Andreu Martín.

L’article d’Esteve Riambau ens ajuda a comprendre la vinculació entre la pa· raula i la imatge. I Roberto Pla descriu la visió que ens ha mostrat el cinema sobre la societat digital, quan aquesta era tot just un esbós d’una realitat fu· tura. Cal destacar especialment l’assaig de Dani Torrent, «El naixement del ci· 8

encesa literària 5

nema dins de la història de la represen· tació pictòrica», per endinsar-nos en els llaços de la imatge en moviment amb la representació del món que ens ofereix la pintura. La visió de l’especta· dor sense cap més adjectiu, la poètica de qui busca sempre la mateixa fila de seients i s’asseu a la mateixa butaca a la sala de projecció i espera el miracle del maridatge de literatura i cinema per sentir l’emoció d’un idil·li amorós de pel·lícula, el signa, en aquest quadern, Custòdia Compartida.

Sense sortir dels temes dels quals es tracta en aquest «Quadern Central», cal esmentar la glossa de l’arxiu de ci· nema de Lluís Benejam, un impressor que va començar la seva col·lecció sobre el cinema recuperant vells programes de mà i que, pacientment i ordenada· ment, ha creat un arxiu cinematogràfic que il·lustra exposicions dedicades al setè art i que és visitat digitalment per curiosos i estudiosos.

Per concloure, cal esmentar la con· versa que vam tenir amb el polític i cineasta Pere Portabella. Junts cons· truïm un discurs per fixar en paraules la visió d’un director de culte, les anèc· dotes i els secrets d’algunes de les pel· lícules més significatives i admirades de la nostra història del cinema, en les quals va exercir l’ofici de productor, i acabem amb la seva encertada radio· grafia de la política actual, lluny del cinisme i l’escepticisme, amb l’espe· rança que aquesta crisi sistèmica des· perti en les ciutadanies, i que ens fa recordar una frase de Douglas Sirk:

«Quan comença el drama? El drama comença quan algú pregunta per què?».

Ara, per ser ordenats i coherents amb el sumari, fem una invitació al lector perquè s’aturi en la imatge i en les paraules en què es mostra i es presenta la biblioteca de Ramon Plandiura, una biblioteca de novel·la negra, on molts dels personatges surten d’entre les lle· tres i s’apropien de la cara i dels cossos de mítics actors i actrius, que van exer· cir el rol d’esdevenir aquests personat· ges literaris i fer-los de carn i ossos i alliberar-los, d’aquesta manera, dels seus mons de paper.

Aquest editorial necessita una ban· da sonora. La busquem en el «Quadern de Música», en el qual podem llegir les paraules que Ramon Moreno dedica a Pau Riba, el trobador elèctric, el músic en què l’inconformisme i la literatura es donen la mà: Taxista, porta’m al cel, és que busco feina i potser al cel n’hi haurà.

Ja la terra és plena de plegats de mans!

Un cop escoltades, en la nostra me· mòria, les cançons del cantautor, can· viem d’audició i girem full per escoltar les músiques que s’interpreten en les misses de difunts: escoltem els rèqui· ems i pensem si aquestes composicions s’escriuen per ser escoltades en el trànsit que ens acomiada de la vida o bé sim· plement per emocionar-nos.

El «Quadern d’Art» està dedicat a les dones il·lustradores. Les paraules

de Caterina Riba i Carme Sanmartí ens introdueixen, amb l’article «Il· lustradores a Catalunya. Els reptes de les noves generacions», en les obres de Carme Segòvia, Júlia Sardà, Marta Al· tés, Rebeca Luciani, Raquel Riba Rossy i Sonia Pulido i, cosa més important, en la seva visió il·lustrada del món. A més d’incloure totes les il·lustradores esmentades, es fa un breu recorregut per l’aportació històrica de la dona en l’àmbit de la il·lustració i es constata l’esforç afegit que han hagut de fer pel fet de ser dones. Això ens porta a rei· vindicar la seva feina i advocar per un futur en el qual esperem que les perso· nes tinguem una igualtat de drets i deures sense fer cap distinció pel gène· re al qual pertanyem o el color de la nostra pell o el nostre origen.

En el «Quadern Literari» ens tro· bem amb les sentides paraules d’Henar Galán, que en el seu text, «A Guaya· quil amb Leopoldo María Panero», re· memora el viatge que va fer a l’Equador amb el poeta tocat per les muses de la inspiració i pels dimonis de la bogeria.

Un home desvalgut que, alhora, és el nostre particular Peter Pan de la poesia.

El relat també evoca l’amistat de l’au· tora amb les persones que van influir perquè ella fes aquest viatge a la ciutat equatoriana com a acompanyant de Panero, entre les quals esmenta Rober· to Bolaño. Ens convida a recordar-los, a ell i el poeta, i a no deixar-los sols a les prestatgeries de les biblioteques.

Eusebi Ayensa ens introdueix en els poemes de Sebastià Pons: «Pons, per 5 encesa literària

9

editorial

Juan Jesús Aznar

Per ventura, les pel·lícules no s’escriuen?

als crítics francesos, és un poeta català (malgrat que bona part de la seva prosa literària i gairebé tota la seva obra assa· gística siguin redactades en francès), i per als catalans —el condemnen injus· tament a un localisme que no me· reix— és, només, el gran poeta del Rosselló». El poeta va dedicar els poe· mes que presentem en aquestes pàgines al Port de la Selva, aquest racó del nos· tre Empordà, en el qual s’il·luminen aquestes «enceses», aquests somnis de paraules que es miren al mirall de «la mar d’Amunt».

Antoni Clapes escriu sobre el trentè aniversari de l’editorial Cafè Central, dedicada a publicar poesia: «Cafè Cen· tral es va endinsar en el camí de l’edició de plaquettes, que es venien en les lec· tures fetes a bars, simbòlicament, al preu d’un cafè. Aquesta doble acció, publicar i difondre textos poètics, és i ha estat el nucli de la intenció de Cafè Central, i no es concep l’una sense l’al· tra», paraules que prologuen un petit ramell de poemes, a manera d’antolo· gia, de qui ha estat en la gènesi i en el viure dels versos.

Helena Vidal selecciona cinc relats curts de Joan Frigolé: «Tàntal», «Una filleta tardana», «Millor restar a casa», «El dia que vàrem ser plenament eco· lògics» i «Un profeta als Pirineus».

10

encesa literària 5

Josep Maria Vila Medinyà fa un as· saig sobre l’erotisme literari del segle xix: «Els poemes que avui presentem són, segons Pep Vila, els pecats de jo· ventut d’un autor mataroní de mitjan segle xix, Marcelo Fradera Anglada, en plena flor de salut carnal. El context social de l’època no era gaire favorable a aquests tipus de versos, aquesta mena d’ars eròtica censurada per l’autoritat i per l’Església en defensa d’una vida casta, de la institució matrimonial com a regla de conducta, en el marc d’una societat benpensant i puritana».

Sense nostàlgia d’aquesta època, ni de la daurada del cinema, quan els mi· llors escriptors de pel·lícules, les estre· lles més rutilants, els millors tècnics i els diners abundants produïen obres d’art, volem acomiadar aquestes línies introductòries amb l’ensenyament de Confuci: M’ho van explicar i ho vaig oblidar; ho vaig veure i ho vaig entendre; ho vaig fer i ho vaig aprendre.

O això hem intentat. n

Juan Jesús Aznar Director d’encesa literària

5 encesa literĂ ria

11

Ramon Plandiura a la seva biblioteca. Sant Pere de Vilamajor, 2018.

12

encesa literĂ ria 5

UNA BIBLIOTECA DE NOVEL·LA NEGRA Ramon Plandiura Advocat

D

evia ser a mitjans de la dècada dels setanta quan un estiu, a Ca· daqués, en Fabricio Caivano, aleshores director de la revista Cuadernos de Pedagogía, em va preguntar si llegia novel·la negra. Quines coses de pre· guntar! Li vaig dir que no, natural· ment. És més interessant del que et penses, va afegir. Me’l vaig mirar. No entenia que un intel·lectual com ell, que dirigia una revista com Cuadernos de Pedagogía, pensada per a lectors que admeten lectures no tan fàcils, em sor· tís amb un estirabot d’aquests. Tots te· nim les nostres debilitats i en Fabricio tenia aquesta, com altres companys te· nien la lectura de la premsa esportiva o la del cor. Res a dir. El que sorprenia és

que no se n’amagués, que ho declarés i ho propagués. Em va passar el llibre que acabava de llegir. Va ser la meva primera novel·la negra, Collita roja, de Dashiell Hammett, el meu primer amor i l’amor que encara perdura.

El pas de lector a col·leccionista el vaig fer amb en Salvador Vázquez de Parga, els diumenges al matí, quan ens trobàvem a la travessera de Dalt i anà· vem plegats a rastrejar llibres de sego· na mà, i a regatejar-ne els preus, al mercat de Sant Antoni, ben aviat, quan les parades encara són a mig muntar i les possibilitats de trobar lli· bres són més altes. Els advocats conei· xíem en Salvador Vázquez de Parga perquè era un magistrat solvent i murri, 5 encesa literària

13

Una biblioteca de novel·la negra

que es va jubilar com a president de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Exercia de magis· trat com hauria pogut exercir qualsevol altre ofici per guanyar-se la vida. A ell el que el delia era el món dels còmics i de les novel·les, especialment les d’aventu· res, d’espies, de detectius, de lladres, de criminals. Hi teoritzava i escrivia. En guardava un munt, de llibres, escampats per tots els racons de casa seva, inclosos els armaris superiors de la cuina, on es· peres trobar les olles que fas servir menys. La col·lecció —què se’n deu ha· ver fet?— era impressionant. Amb en Salvador no vaig acabar d’escriure mai el llibre sobre el rol de l’advocat en la novel·la negra i criminal, del qual sovint parlàvem, però sí que, amb ell, em vaig iniciar com a col·leccionista.

T’adones que ets col·leccionista quan els llibres que has reunit dema· nen un ordre i saltes d’alegria quan completes sèries. La meva col·lecció, d’uns sis mil exemplars, centrada en el segle xx, és una col·lecció de sèries in· completes, com correspon a un col· leccionista que no s’ha herniat regirant llibreries, amb una tendència a obli· dar-se llargues temporades dels seus exemplars, a l’aguait, potser sí, com un ocell carronyaire, d’amics i coneguts que desmunten prestatgeries, sovint de difunts, on sempre hi ha un racó per a la novel·la policíaca, encara que sigui per a un Simenon, de Lluís de Caralt, o una Agatha Christie, de Molino.

L’ordenació dels llibres, per editori· als, obeeix més al criteri d’un col· 14

encesa literària 5

leccionista que no pas al d’un lector.

Les editorials van des d’Abraxas, justa· ment amb una altra obra d’en Dashiell Hammett, La casa de la calle del turco, i Acervo, amb l’Antología de las mejores novelas policíacas, fins a Zinco, amb els seus llibres de batalla de la col·lecció «S.A.S», de Gerard de Villiers, i Zorri· lla, amb la col·lecció «Detectives». Pel mig, les grans col·leccions del gènere, entre les quals, és clar, «La Cua de Pa· lla» i les «Seleccions de la Cua de Pa· lla», d’Edicions 62, i «La Negra», de La Magrana. També, aquí, un té debili· tats: «El Elefante Blanco», de l’editorial Saturnino Calleja, «El Séptimo Círcu· lo», d’Emecé, i «Esfinge», de Noguer.

Els llibres estan enregistrats amb el detall del nom de l’editorial, la col· lecció, l’autor, el títol i el lloc i la data de publicació. Algunes dates s’escapen del segle xx i entren en el xxi i alguna s’hi anticipa, com en el cas del llibre Un crimen misterioso, de Mrs. Henry Wood, publicat el 1888 a Madrid per El Libe· ral. Això no impedeix, però, que sigui una col·lecció centrada bàsicament en el segle xx, quan la novel·la de crim i de misteri entrava per la porta de servei. n

5 encesa literĂ ria

15

16

encesa literĂ ria 5

quadern central

5 encesa literĂ ria

17

Arxiu LluĂ­s Benejam.

18

encesa literĂ ria 5