humanidades
tirant
plural
Carmen Montalbá (Coordinadora)
EL MÍNIM COMÚ DE LES POLÍTIQUES DE PARTICIPACIÓ LOCALS Autores Arantxa Grau Emilio Soria Joaquín Martín Carmen Montalbá
tirant
Coordinadora Carmen Montalbá
humanidades
EL MÍNIM COMÚ DE LES POLÍTIQUES DE PARTICIPACIÓ LOCALS
plural
tirant
humanidades plural
Copyright ® 2018 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito de los autores y del editor. En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant lo Blanch publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com.
© Carmen Montalbá Arantxa Grau Emilio Soria Joaquín Martín
© TIRANT HUMANIDADES EDITA: TIRANT HUMANIDADES C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com www.tirant.com Librería virtual: www.tirant.es DEPÓSITO LEGAL: V-1385-2018 ISBN: 978-84-17203-73-3 Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea en www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa nuestro Procedimiento de quejas. Responsabilidad Social Corporativa: http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf
EL MÍNIM COMÚ DE LES POLÍTIQUES DE PARTICIPACIÓ LOCALS Coordinadora: CARMEN MONTALBÁ Autors: ARANTXA GRAU JOAQUÍN MARTÍN CARMEN MONTALBÀ OCAÑA
tirant humanidades Valencia, 2018
PARTICIPACIÓ CIUTADANA GOVERN OBERT OPEN DATA
EL MÍNIM COMÚ DE LES POLÍTIQUES DE PARTICIPACIÓ LOCALS Autoria: Carmen Montalbá Ocaña (Bloc 1) Arantxa Grau Muñoz (Bloc 2) Joaquín Martín Cubas (Normativa vigent en matèria de participació ciutadana) Emilio Soria Olivas (Apps i participació ciutadana) ..... Correcció ortogràfica i traduccions (castellà i valencià): Aglaia Montoya leyendatraducciones.com
2
Disseny i maquetació: Helena Olcina Amigo - fabrikagrafika.com
Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 2
12/6/18 21:35
“Els participants de la conferència reconeixen que, en diverses regions del món, encara no s'ha aconseguit la participació del ciutadà en la vida democràtica. Ben sovint, és a nivell local on s'obrin espais i prenen forma els primers mecanismes que van en el sentit de la democràcia participativa. El nivell local és el més adequat per a la participació, ja que les accions de les autoritats locals repercutixen directament en la vida quotidiana dels ciutadans” (La 17ª Conferència de l'Observatori internacional de la Democràcia Participativa es va celebrar en Mont-real del 16 al 19 de juny de 2017)
La participació ciutadana no és una successió de “QUÈS”, d'activitats, d'iniciatives aïllades, sinó un continu de “COMS”, de formes (noves) de fer la política. (De la Riva F; 2017)
INTRODUCCIÓ,
5
ETAPA 6: Com sabem si el nostre procés participatiu ha tingut impacte
BLOC 1: LES COORDENADES DE LA POLÍTICA PARTICIPATIVA,
9
Buscant claredat: a què anomenem participació?
10
Buscant sentits i compromisos comuns: disseny de les polítiques de participació,
18
Buscant raons: què motiva la participació?
26
Buscant l’impacte: la participació ha de ser útil,
30
transformador? BiBLIOGRAFIA,
84
91
ANNEX: RECURSOS NORMATIUS I TECNOLÒGICS PER A LA PARTICIPACIÓ,
93
Normativa vigent en matèria de participació,
94
Apps i participació ciutadana,
97
Qui és el subjecte que participa? Amb quants n’hi ha prou?
33
BLOC 2: BUSSEJANT EN L’EXPERIÈNCIA,
36
Atenció amb els “grans èxits” de la participació,
37
Consells de participació,
41
La participació com a procés,
45
ETAPA 0: Quan, Com i Per què iniciar un procés participatiu?
47
ETAPA 1: Qui participarà al nostre procés,
53
ETAPA 2: Com portarem a terme el procés participatiu? Quines tècniques utilitzarem?
66
ETAPA 3: Com és la realitat sobre la que volem actuar? La diagnosi participativa,
70
ETAPA 4: Quines transformacions proposem? La fase propositiva-deliberativa,
76
ETAPA 5: Què hem de fer amb la informació que produïm durant el
4
procés?
Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 4
80
12/6/18 21:35
el mínim comú de les polítiques de participació locals
5
INTRODUCCIÓ
Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 5
12/6/18 21:35
Les eleccions municipals del 2015 van suposar un impuls a la política de participació. En els programes dels partits de tot l’espectre ideològic s’al·ludia a la necessitat d’activar la participació ciutadana i la transparència. Després de les eleccions, estes intencions es van materialitzar en la consideració institucional de figures com les regidories de participació, àrees o serveis. No obstant això, este impuls pareix que s’està produint des d’una certa confusió en els termes i les pràctiques
6
desplegades.
Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 6
12/6/18 21:35
el mínim comú de les polítiques de participació locals
participació local. Així, s’ha dissenyat una
pot tindre sobre el potencial de les po-
mostra teòrica de possibles entrevistats
lítiques de participació en l’entorn local,
i entrevistades atenent a eixos distints:
des de la Càtedra de Govern Obert,
grandària poblacional del municipi, pro-
Participació i Open Data a càrrec de les
víncia, localització (poblacions d’interior/
Facultats de Dret, Ciències Socials i En-
poblacions de la costa). Buscant la
ginyeria Electrònica de la Universitat de
diversitat de posicionaments respecte a
València, promoguda per la Conselleria
la implantació de polítiques de partici-
de Transparència, Responsabilitat Social,
pació, així com la casuística amb què es
Participació i Cooperació, s’ha considerat
poden trobar els municipis.
una mesura d’especial rellevància arre-
Tot el material recopilat a través del
plegar informació d’aquelles administra-
treball de camp s’ha transcrit i analitzat
cions locals que ja estan apostant pel
qualitativament. Este exercici ens ha
desenrotllament de processos participa-
permés, d’una banda, seleccionar els
tius o accions orientades a introduir la
continguts a incloure en la guia d’acord
veu de la ciutadania en el disseny, gestió
amb eixe diagnòstic qualitatiu inicial, i de
i/o execució de les polítiques públiques.
l’altra, com s’apreciarà amb la seua lectu-
Amb això es pretén conéixer la materia-
ra, exemplificar algunes de les disjunti-
lització d’estes polítiques de participació
ves o dubtes que planteja la implemen-
local, la percepció que existix a l’entorn
tació de les polítiques de participació: les
de la idea de participació ciutadana,
justificacions polítiques, els interrogants
quins límits s’estan trobant en la seua
metodològics… La riquesa i interés d’eixe
activació i amb quins recursos i estratè-
material ens ha decidit a incloure en el
gies compten. En definitiva, oferir una
text fragments de les entrevistes realit-
guia que no té ànim de receptari sinó de
zades: confiem que serviran a la persona
guió per a motivar reflexions i proposar
lectora per a situar-se en la complexitat
un mínim comú que dissenye el tauler
del tema que ací es tracta.
de les polítiques de participació local. Per a l’elaboració d’este document
En el primer bloc d’esta guia (“Coordenades de la política participativa”)
s’ha combinat la revisió bibliogràfica
hem intentat situar els pilars teòrics a
de material científic sobre la matèria
propòsit de les implicacions que com-
amb un procés d’exploració empírica
porta la implementació de la participació
fonamentat en entrevistes semi-estruc-
en les polítiques públiques. Un govern
turades. La finalitat d’esta estratègia
obert és un govern que es mostra trans-
dual respon a l’interés de recopilar les
parent amb la informació que produïx,
experiències directes d’aquells actors
que escolta la ciutadania i que preveu
(regidors/es de participació, tècnics/
canals perquè eixes veus formen part
tècniques de participació o alcaldes) que
de la governança. Ara bé, per tal que la
han fet una aposta per les polítiques de
participació no es limite a una declaració
Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 7
7
Atesos els efectes que tal confusió
12/6/18 21:35
d’intencions i que les administracions
directa des de la quotidianitat, i l’objectiu
apareguen com a verdaderes promo-
principal de les quals rau en incidir en la
tores i permeables a la implicació de la
definició d’una política pública específica.
ciutadania en la presa de decisions, cal que estes proposen el marc necessari per a fer-la plausible. En este sentit plantegem la reflexió entorn dels termes empleats i els ingredients a considerar en el disseny de la política de participació. En el segon bloc de la guia (“Bussejant en l’experiència”) focalitzarem la nostra atenció en la dimensió més instrumental o executiva del que representa la democratització de les polítiques públiques; és a dir, ens centrarem en els processos participatius. La implementació de la participació no pot veure’s reduïda a una acció puntual i temporalment limitada: una votació, una reunió amb el veïnat, una xarrada informativa... encara que tracten temàtiques que afecten la vida local, no poden ser considerades per si mateixes com a processos participatius fins que no estiguen inserides com a peces d’un engranatge més complex, llevat que hagen estat concebudes com una de les accions que han de fer possible un procés deliberatiu. Quan parlem de processos participatius en esta guia ens referim, per tant, a experiències de participació política impulsades per una institució pública, promotores de la deliberació i el diàleg, fonamentades en la implicació efectiva tant dels i les representants polítiques com del personal
8
tècnic i el seu coneixement especialitzat, de la ciutadania i la seua experiència
Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 8
12/6/18 21:35
el mínim comú de les polítiques de participació locals
9
BLOC 1: LES COORDENADES DE LA POLÍTICA PARTICIPATIVA
Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 9
12/6/18 21:35
Buscant claredat: a què anomenem participació? Transparència, participació, bon govern, govern obert... són termes que apareixen en els programes electorals de pràcticament qualsevol partit polític. No obstant això, la forma d’apropiació del terme, i el sentit que se li atorga, diferix. No és només un problema de coneixement o informació: en la pràctica, no estem davant de termes neutres que han d’imposar-se per a millorar el funcionament democràtic amb indiferèn-
10
cia de la procedència ideològica. Polítics i personal tècnic els interpreten des d’esquemes previs de creences i valors; en definitiva, en funció de la ideologia que professen.
Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 10
12/6/18 21:35
el mínim comú de les polítiques de participació locals
Quan s’impulsen polítiques i accions
i qualitat democràtica. No obstant
de participació cal explicitar quin sentit
això, si els esmentats termes només
de participació es promou, des de quin
s’assumixen com a significants buits de
marc de valors i ideologia, així com ex-
significat i com a “segells o garanties”
posar clarament quin nivell de participa-
que procedixen del mandat de moder-
ció es pretén. En cas contrari, es genera
nització de l’administració, la falta de
confusió en conviure visions dispars de
veritat no passa desapercebuda a la
participació que s’emmarquen en un
ciutadania, i al descrèdit s’hi afig ara la
“tot val”, però des d’un relativisme que
desesperança.
acaba destruint el seu propi significat.
Ho hem vist i experimentat amb
L’ús d’este terme revela un escenari de
l’impuls de les polítiques mediambientals
molta ambigüitat, la participació pot ser
(per exemple, les Agendes 21) o les polí-
tota acció que es desenrotlle en l’espai
tiques d’igualtat (per exemple, els plans
públic i al mateix temps no ser-ho. Com
d’igualtat o les certificacions d’empresa
expressa un tècnic de participació en les
per la igualtat). Si l’impuls d’una políti-
entrevistes realitzades:
ca no té ànima, convicció ideològica, projecte de societat i visió que l’alimente,
“La participació és allò de què tothom parla però que ningú sap
tot queda en el màrqueting institucional i correm el risc que trivialitze aspectes
molt bé què és. Tothom la reclama
essencials per a l’ADN de l’estructura
però al mateix temps ningú la vol
social i l’organització d’una societat de-
per a si.” (ET5:1)
mocràtica. En definitiva, la participació es veurà
Apareix també com a mantra o moda, no hi ha ajuntament o equip de
condicionada per diverses fonts que marcaran el seu sentit i finalitat:
de millorar la democràcia i aprofundir
S El programa polític, i per tant par-
en els canals de relació amb la ciutada-
tidista de l’equip de govern, on d’alguna
nia, sobretot quan anys de corrupció i
manera s’enuncia la consideració de
falta de transparència han provocat el
la participació i l’agenda de temes que
descrèdit de les institucions i dels seus
en podran ser objecte. No es tracta
representants. Així, independentment
d’una declaració explícita, però indub-
de la procedència ideològica, és habitual
tablement, el programa conté el marc
trobar-se discursos que advoquen per
ideològic del qual es desprén allò que es
una major rendició de comptes, espais
considera “problema” i la “proposta” per
de participació i consulta ciutadana,
a la seua resolució.
transparència, coproducció de les polítiques públiques i un llarg etcètera en
S La propia acció de govern que
la línia del bon govern, govern obert
s’exercisca en condicions de major o
Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 11
11
govern que puga negar la necessitat
12/6/18 21:35
menor obertura al diàleg de les diverses
l’impulsen organitzacions, grups o
forces polítiques i en la pròpia estructu-
moviments que perseguixen interes-
ra institucional (p. ex. plens oberts a la
sos propis o de la comunitat, i que no
ciutadania).
necessàriament tenen un impacte en el que és comú. Poden ser el substrat de la
S El diàleg amb la ciutadania, i so-
participació ciutadana, allò del que se’n
bretot, la capacitat d’observar i escoltar
puga alimentar, però no necessàriament
el “sentir del carrer”, establint canals
són termes identificables.
perquè tinga el seu impacte i expressió
En l’actualitat estem assistint a la
en el disseny, execució i avaluació de
construcció social de la “participació
les polítiques públiques, o inclús, en la
ciutadana” des de pràctiques, instru-
pròpia acció de govern en un sentit més
ments o canals promoguts tant des
integral. Com planteja Subirats (2016),
de la norma com des de les polítiques,
la concepció d’allò que és públic no
sense tindre clar o compartit (en ter-
s’esgota en allò que és institucional.
mes socials) allò que es vol aconseguir.
Les tres dimensions (amb diferent
En este sentit, alguns responsables
ponderació) estaran afectant el mode
públics entrevistats identifiquen l’alta
en què es proposa la participació i es
participació ciutadana amb l’alt nombre
veuran afectades pel marc ideològic de
d’associacions, amb expressions com:
qui les impulsa en les seues diferents
“ací hi ha molta participació ciutada-
expressions (acció de govern i gestió
na, en el poble tenim associacions de
pública).
tot tipus: puntaires, petanca, clavaris,
En esta guia assumim com a definició de participació ciutadana les accions o pràctiques que desenrotlla la ciutadania per a incidir en la cosa pública i/o en la gestió del que és comú. El problema és que esta definició engloba gran quantitat de pràctiques amb formes institucionals i no institucionals, formals i informals, individuals i col·lectives, estables i puntuals, la qual cosa provoca una certa confusió a l’hora de delimitar-la. Alguns exemples que revelen tal
Les accions o pràctiques que desenrotlla la ciutadania per a incidir en la cosa
12
confusió són:
pública i/o en la
S La falta de distinció entre participa-
gestió del que és
ció social i participació ciutadana. La participació social o comunitària
Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 12
comú
12/6/18 21:35
el mínim comú de les polítiques de participació locals
amics de la caça, associació de dones,
qual cosa no està exempta de conflic-
associació de futbol infantil, etc..” Estos
tes, diversitat i interessos, així com de
són col·lectius que no necessàriament
la desigual distribució de poder per a
incidixen en eixe espai de construcció de
participar.
la cosa pública i/o comuna i per tant la seua mera existència no és en si mateixa
S La participación individual o
indicadora de l’existència de “participació
l’associativa. Molts dels instruments i
ciutadana.”
organismes creats per a mobilitzar o establir espais de diàleg amb la ciutadania
“També, hi ha una visió a nivell
entenen com a subjectes de participa-
polític, que és que encara no s’entén
ció les associacions i agents socials. La
el concepte de participació, i potser,
ciutadania només pareix interpel·lada en
que vinguen 100 persones a un
processos de consulta tipus enquesta, o
concert per a algunes persones ja és
en alguns processos de participació amb
participació i dius: ‘No estem parlant
convocatòries obertes. Però en general,
d’eixe tipus de participació. Estem
continua existint un dèficit d’iniciatives
parlant d’una participació en què el
que tinguen en compte la ciutadania no
ciutadà forma part de les decisions
formalment organitzada.
directament de l’ajuntament’.” (ET11: 4)
“Però per a nosaltres la clau de la participació del municipi està en les
La participació ciutadana remet al
associacions, sí... el verdader procés
dret i deure a participar en l’espai públic
d’educació per a la participació per-
amb vocació per la gestió d’allò que és
què és un projecte d’educació per a
comú, i esta definició és indissociable
la participació és la coresponsabilitat
del seu caràcter polític. Si ens remetem
dels ciutadans en la vida del municipi
al terme “política” d’acord amb el diccio-
a través de les associacions, que són
nari de la Real Academia Española, es re-
les que transformen la realitat, que
ferix a “l’activitat del ciutadà quan intervé
són les que oferixen activitats,
en els assumptes públics amb la seua
que són les que milloren el barri,
opinió, amb el seu vot, o de qualsevol
que són les que donen les classes de
altre mode.” En definitiva, la participació
música per als nostres fills, que són…
ciutadana és l’expressió de la política.
No?” (ET2: 3)
do (2008: 25) “cal recuperar el caràcter
Entendre que la participació és
ciutadà de la política i el caràcter polític
només del teixit associatiu resulta una
de la ciutadania.”
mirada limitadora i poc activadora d’un
La política representa, per tant, participar de la cosa pública i/o comuna. La
Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 13
aprofundiment major en la democràcia, en la mesura que d’una banda s’estimula
13
I en este sentit, com a expressa Pinda-
12/6/18 21:35
la participació dels qui ja “participen”,
l’espai on es construïxen col·lectivament
tot i que no necessàriament en l’espai
les solucions per a la comunitat.”
públic. I d’altra banda es corre el risc de privatitzar l’espai públic, perquè a
“Jo crec que vénen d’una època on
vegades estos col·lectius representen els
l’ajuntament era el lloc per a anar a
seus propis interessos, els del seu sector
demanar coses i a més era un ajun-
o col·lectiu.
tament que donava. Estem parlant
En un altre sentit, també proliferen
un model molt presidencialista. La
els alcaldes i regidors, copiant l’expressió
participació era anar al despatx de
de Pindado, F. (2008), “ara que et veig”
l’alcalde, directament. Llavors la gent
que promouen com a mesura de
arribava a demanar i l’alcalde era dels
participació la relació directa, personal
que donava. Llavors hi ha una actitud
i pròxima amb els seus conciutadans i
un poc de, d’anar a exigir, no? sense
conciutadanes. Amb expressions com
aportar massa, no? És un poc l’actitud
“el meu despatx sempre està obert a qui
esta de: ‘eres tu el que ha de donar
vol plantejar el que siga.” D’esta manera,
solucions’, ‘ jo vull viure tranquil en
perceben la participació com una espè-
la meua entitat i, i vull que em dónes
cie d’oficina d’atenció a la queixa o peti-
solucions’“ (ET1: 10)
ció ciutadana. Esta pràctica promou una visió individualista i populista de la lògica
D’altra banda, entendre que la partici-
participativa. Per exemple, si una perso-
pació passa només per les associacions
na es queixa de les cues de la infantesa
i col·lectius formalment organitzats, i en
que es produïxen en la porta de la ludo-
concret només per aquells que consten
teca municipal manifestant que li moles-
en el registre municipal d’associacions
ten, i es reunix amb un regidor o alcalde
com a úniques organitzacions legítimes
per a expressar el seu malestar i la seua
per al diàleg, com a representants de
consulta és escoltada i es tramita una
la societat civil, com els únics actors
solució que no té en compte l’interés
que demostren amb la seua activitat el
d’estos xiquets i xiquetes, açò no té res
compromís amb el que és públic, resulta
a veure amb contribuir a una cultura
molt perillós pel seu caràcter absolut.
democràtica. Al contrari, el missatge que
Òbviament la política de participació
14
es transmet amb este tipus de gestos a
ha de tindre en compte el teixit associa-
la població és que els “problemes són
tiu, han de comprometre’s en el disseny
individuals” i que les respostes depenen
de les polítiques, en la seua coproduc-
de la relació que s’establisca amb els
ció, i inclús en la gestió. Però no totes
responsables públics. Com expressa
les associacions respondran a esta
Pindado (2008:28): “La cosa pública, la
demanda d’implicació en la cosa públi-
política, no pot ser únicament l’escenari
ca ni perseguixen treballar per la cosa
de les reclamacions individuals, sinó
comuna, com no tota la ciutadania es
Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 14
12/6/18 21:35
el mínim comú de les polítiques de participació locals
troba tampoc preparada o desitjosa de
significant amb el significat, o el con-
fer-ho. D’altra banda, des del pol oposat,
tinent amb el contingut. A nivell local,
una relació quasi familiar i de veïnat dels
per exemple, ens trobem amb múltiples
responsables públics amb la ciutada-
testimonis que remeten a la “necessitat”
nia no és indicadora, en si mateixa, de
de generar reglaments de participació.
major horitzontalitat o democràcia. Este
No obstant això, es viu com una cosa
tipus de relació no pot ser entesa com a
que ve imposada i impulsada des de
participació ciutadana, genera un vincle
nivells competencials superiors i que
clientelar, fomenta l’individualisme, apor-
remeten quasi a un “segell” per a garan-
ta una visió de la política en termes de
tir que un municipi desenrotlla política
màrqueting dels vots buscant gestionar
participativa. En la mateixa línia, també
les decisions des del càlcul oportunista.
ens trobem amb nombroses declaracions que apunten els límits normatius,
S La participació des de la norma. La
els procediments burocràtics i la tecno-
política de participació s’està desplegant
cràcia com a verdaders problemes en el
basant-se en normes (lleis, reglaments,
desplegament de les polítiques de par-
decrets, etc.). No obstant això, la norma,
ticipació. Inclús ambdós arguments es
en termes generals, encaixa poc amb la
plantegen de manera contradictòria des
naturalesa de la participació ciutadana,
de les mateixes fonts que consideren
en la mesura que esta es mostra dinà-
necessari impulsar regulacions. Alguns
mica i impredictible, a vegades tant en
testimonis en esta línia són:
l’inici com en l’impacte que genera. Tal com planteja Castel, S. (2013) hi ha dos
“Però tot i així, crec que tant
tipus de polítiques de participació:
reglament, tanta carta de participa-
a)
ció ciutadana, tanta instrucció, ara
Polítiques de regulació, basades
la transparència; si al final és: mire,
en l’aprovació de la norma legal
deixe’ns treballar, no? Deixen de re-
que ordena els diferents instruments de
glamentar-ho tot. És a dir, si nosaltres
participació.
som gent… som ciutadans, som gent
b)
del poble que tenim una associació,
Polítiques artesanals o expe-
d’ames de casa (…) estem carregant-
rimentals que no se centren
nos el moviment associatiu. És molt
tant en l’elaboració de normes com en
difícil, no?” (ET2:11)
l’experimentació de processos i àmbits En definitiva, la norma ha de definir el marc des del qual potenciar i impulEntendre que la norma ja implica,
sar la participació en la política muni-
per si mateixa, impulsar una política de
cipal, per tant, no ha de tindre vocació
participació, no és més que confondre el
de detall, no ha d’entrar en el com sinó
Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 15
15
que generen cultura política.
12/6/18 21:35
en el què i el per a què. A més, un “què”
amb dificultats amb la participació, resul-
i “per a què”, que han de ser producte
ta un trage rígid, i prova d’això és que la
del diàleg, no sols entre les diferents
major part dels i les professionals i polí-
forces polítiques, sinó també amb la
tics i polítiques entrevistats s’hi referixen
ciutadania. Ha de construir-se des de
com un límit en el desplegament de la
baix, marcant una certa direcció o sentit
política participativa.
d’allò que es considera “política de participació” però amb la suficient flexibilitat
“El procés administratiu sempre és
com per a no dificultar-la i córrer el
el que més traves et posa a l’hora de
risc de trivialització, procedimentació i
fer qualsevol cosa, estem parlant que
burocratització.
la ciutadania ha d’accedir a temes interns d’un ajuntament, per tant, el
El reglament és una ferramenta,
funcionariat sempre et posarà entre-
és el marc normatiu, és a dir, és el
bancs, no? El tema de: “la Llei, la Llei.”
que legitima normativament allò que
(ET11: 12)
jo després puc fer durant molt de temps. És a dir, però açò per a què
“(… ) no pot ser que per a fer
ho vull? Si jo no sóc capaç de donar-li
qualsevol tonteria haja de fer tot un
un contingut útil, açò el que estarà és
procediment administratiu que és
tallant-me la vida tota la vida i totes
exagerat i que intenta ser garantista,
les accions que jo vullga fer. Llavors,
però garantista amb qui? Perquè amb
val, si això del reglament està ahí, si
el veí no ho és mai.” (ET10: 4)
jo tinc clar quin és el model de participació de la ciutat, si jo tinc clar què
No obstant això, tot i ser conscients
és el que vull fer en temes de partici-
dels perills que entranya esta burocra-
pació, després li done el format, que
tització de la participació, s’entén que la
és un tema de format a nivell de marc
norma és l’aval que acredita la voluntat
reglamentari, val?, a nivell de marc normatiu. ¿Per a què? Perquè em permeta, perquè a més ha de ser prou
d’una política participativa. Una de les coses que ha de posar-se en el centre de la política participativa és
obert i flexible per a poder adaptar-se
el canvi en la relació administració-ciu-
a les noves realitats (ET5: 15)
tadania, un canvi que no passa només per la transparència, l’obligació a ser
El testimoni d’este tècnic o tècnica
informat, sinó per la pròpia relació ho-
16
de participació revela que el reglament
ritzontal i la democratització interna de
només té sentit quan prèviament hi ha
l’organització. En este sentit s’expressa
un model de política participativa, no al
una de les tècniques entrevistades que
revés.
apunta els límits que s’imposen per la
Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 16
La racionalitat burocràtica conviu
pròpia jerarquia interna.
12/6/18 21:35
el mínim comú de les polítiques de participació locals
“Perquè és canviar completament, mai en la vida s’havia pensat que un TAE (tècnics de l’administració especialitzada) anava a estar pensant a canviar el reglament de participació ciutadana, quan només havien sigut secretaris i TAG (tècnics de l’administració general) els que havien pensat en la redacció d’un reglament de participació perquè com és un document normatiu de l’ajuntament.” (ET5: 15) En síntesi, una política participativa també ha de pensar-se des del funcionament intern de la pròpia administració, ha de contribuir a democratitzar-la, a col·laborar des de diferents departaments i àrees, replantejar la relació administració – ciutadania, no sols des del punt de vista de la transparència, sinó també des de la pròpia estructura orgànica que l’acull, com millorar-la per a acostar-se al ciutadà, escoltar-lo però també comprometre’l en allò que és
17
responsabilitat de tots i totes.
Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 17
12/6/18 21:35
Buscant sentits I compromisos comuns: disseny de les polítiques de participació La participació ha vingut per a quedar-se, no és una qüestió de voluntat política, respon a una societat que està farta i a l’exigència ciutadana per millorar una democràcia que s’ha vist debilitada per casos de corrupció, desafecció política, augment de l’abstenció, el pes en l’acció de govern de decisions que es prenen en espais supraestatals i al marge de la ciutadania, entre altres. En definitiva, la política de participació ha d’estar lligada a una estratègia de canvi estructural i estable en el temps. No obstant això, la realitat no es dibuixa d’esta manera, la participació s’imposa en molts casos com una moda, amb la inèrcia dels temps, sense un exercici de consciència i reflexió profunda sobre el seu sentit, els compromisos que comporta i la necessitat de desplegarla com a vacuna en l’estructura i acció de govern, com una nova forma de fer, de comunicar-se amb la ciutadania, però també com una nova
18
forma de relacionar-se en l’intern de l’administració entre el personal funcionari, la ciutadania i els representants públics.
Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 18
12/6/18 21:35