1_9788417203740

humanidades

tirant

plural

Carmen Montalbá (Coordinadora)

EL MÍNIM COMÚ DE LES POLÍTIQUES DE PARTICIPACIÓ LOCALS Autores Arantxa Grau Emilio Soria Joaquín Martín Carmen Montalbá

tirant

Coordinadora Carmen Montalbá

humanidades

EL MÍNIM COMÚ DE LES POLÍTIQUES DE PARTICIPACIÓ LOCALS

plural

tirant

humanidades plural

Copyright ® 2018 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito de los autores y del editor.

En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant lo Blanch publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com.

© Carmen Montalbá Arantxa Grau Emilio Soria Joaquín Martín

© TIRANT HUMANIDADES EDITA: TIRANT HUMANIDADES C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com www.tirant.com Librería virtual: www.tirant.es DEPÓSITO LEGAL: V-1385-2018 ISBN: 978-84-17203-73-3

Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea en www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa nuestro Procedimiento de quejas.

Responsabilidad Social Corporativa: http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf

EL MÍNIM COMÚ DE LES POLÍTIQUES DE PARTICIPACIÓ LOCALS Coordinadora: CARMEN MONTALBÁ Autors: ARANTXA GRAU JOAQUÍN MARTÍN CARMEN MONTALBÀ OCAÑA

tirant humanidades Valencia, 2018

PARTICIPACIÓ CIUTADANA GOVERN OBERT OPEN DATA

EL MÍNIM COMÚ DE LES POLÍTIQUES DE PARTICIPACIÓ LOCALS Autoria: Carmen Montalbá Ocaña (Bloc 1) Arantxa Grau Muñoz (Bloc 2) Joaquín Martín Cubas (Normativa vigent en matèria de participació ciutadana) Emilio Soria Olivas (Apps i participació ciutadana) .....

Correcció ortogràfica i traduccions (castellà i valencià): Aglaia Montoya leyendatraducciones.com

2

Disseny i maquetació: Helena Olcina Amigo - fabrikagrafika.com

Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 2

12/6/18 21:35

“Els participants de la conferència reconeixen que, en diverses regions del món, encara no s'ha aconseguit la participació del ciutadà en la vida democràtica. Ben sovint, és a nivell local on s'obrin espais i prenen forma els primers mecanismes que van en el sentit de la democràcia participativa. El nivell local és el més adequat per a la participació, ja que les accions de les autoritats locals repercutixen directament en la vida quotidiana dels ciutadans” (La 17ª Conferència de l'Observatori internacional de la Democràcia Participativa es va celebrar en Mont-real del 16 al 19 de juny de 2017)

La participació ciutadana no és una successió de “QUÈS”, d'activitats, d'iniciatives aïllades, sinó un continu de “COMS”, de formes (noves) de fer la política.

(De la Riva F; 2017)

INTRODUCCIÓ,

5

ETAPA 6: Com sabem si el nostre procés participatiu ha tingut impacte

BLOC 1: LES COORDENADES DE LA POLÍTICA PARTICIPATIVA,

9

Buscant claredat: a què anomenem participació?

10

Buscant sentits i compromisos comuns: disseny de les polítiques de participació,

18

Buscant raons: què motiva la participació?

26

Buscant l’impacte: la participació ha de ser útil,

30

transformador?

BiBLIOGRAFIA,

84

91

ANNEX: RECURSOS NORMATIUS I TECNOLÒGICS PER A LA PARTICIPACIÓ,

93

Normativa vigent en matèria de participació,

94

Apps i participació ciutadana,

97

Qui és el subjecte que participa?

Amb quants n’hi ha prou?

33

BLOC 2: BUSSEJANT EN L’EXPERIÈNCIA,

36

Atenció amb els “grans èxits” de la participació,

37

Consells de participació,

41

La participació com a procés,

45

ETAPA 0: Quan, Com i Per què iniciar un procés participatiu?

47

ETAPA 1: Qui participarà al nostre procés,

53

ETAPA 2: Com portarem a terme el procés participatiu? Quines tècniques utilitzarem?

66

ETAPA 3: Com és la realitat sobre la que volem actuar? La diagnosi participativa,

70

ETAPA 4: Quines transformacions proposem? La fase propositiva-deliberativa,

76

ETAPA 5: Què hem de fer amb la informació que produïm durant el

4

procés?

Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 4

80

12/6/18 21:35

el mínim comú de les polítiques de participació locals

5

INTRODUCCIÓ

Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 5

12/6/18 21:35

Les eleccions municipals del 2015 van suposar un impuls a la política de participació. En els programes dels partits de tot l’espectre ideològic s’al·ludia a la necessitat d’activar la participació ciutadana i la transparència. Després de les eleccions, estes intencions es van materialitzar en la consideració institucional de figures com les regidories de participació, àrees o serveis. No obstant això, este impuls pareix que s’està produint des d’una certa confusió en els termes i les pràctiques

6

desplegades.

Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 6

12/6/18 21:35

el mínim comú de les polítiques de participació locals

participació local. Així, s’ha dissenyat una

pot tindre sobre el potencial de les po-

mostra teòrica de possibles entrevistats

lítiques de participació en l’entorn local,

i entrevistades atenent a eixos distints:

des de la Càtedra de Govern Obert,

grandària poblacional del municipi, pro-

Participació i Open Data a càrrec de les

víncia, localització (poblacions d’interior/

Facultats de Dret, Ciències Socials i En-

poblacions de la costa). Buscant la

ginyeria Electrònica de la Universitat de

diversitat de posicionaments respecte a

València, promoguda per la Conselleria

la implantació de polítiques de partici-

de Transparència, Responsabilitat Social,

pació, així com la casuística amb què es

Participació i Cooperació, s’ha considerat

poden trobar els municipis.

una mesura d’especial rellevància arre-

Tot el material recopilat a través del

plegar informació d’aquelles administra-

treball de camp s’ha transcrit i analitzat

cions locals que ja estan apostant pel

qualitativament. Este exercici ens ha

desenrotllament de processos participa-

permés, d’una banda, seleccionar els

tius o accions orientades a introduir la

continguts a incloure en la guia d’acord

veu de la ciutadania en el disseny, gestió

amb eixe diagnòstic qualitatiu inicial, i de

i/o execució de les polítiques públiques.

l’altra, com s’apreciarà amb la seua lectu-

Amb això es pretén conéixer la materia-

ra, exemplificar algunes de les disjunti-

lització d’estes polítiques de participació

ves o dubtes que planteja la implemen-

local, la percepció que existix a l’entorn

tació de les polítiques de participació: les

de la idea de participació ciutadana,

justificacions polítiques, els interrogants

quins límits s’estan trobant en la seua

metodològics… La riquesa i interés d’eixe

activació i amb quins recursos i estratè-

material ens ha decidit a incloure en el

gies compten. En definitiva, oferir una

text fragments de les entrevistes realit-

guia que no té ànim de receptari sinó de

zades: confiem que serviran a la persona

guió per a motivar reflexions i proposar

lectora per a situar-se en la complexitat

un mínim comú que dissenye el tauler

del tema que ací es tracta.

de les polítiques de participació local.

Per a l’elaboració d’este document

En el primer bloc d’esta guia (“Coordenades de la política participativa”)

s’ha combinat la revisió bibliogràfica

hem intentat situar els pilars teòrics a

de material científic sobre la matèria

propòsit de les implicacions que com-

amb un procés d’exploració empírica

porta la implementació de la participació

fonamentat en entrevistes semi-estruc-

en les polítiques públiques. Un govern

turades. La finalitat d’esta estratègia

obert és un govern que es mostra trans-

dual respon a l’interés de recopilar les

parent amb la informació que produïx,

experiències directes d’aquells actors

que escolta la ciutadania i que preveu

(regidors/es de participació, tècnics/

canals perquè eixes veus formen part

tècniques de participació o alcaldes) que

de la governança. Ara bé, per tal que la

han fet una aposta per les polítiques de

participació no es limite a una declaració

Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 7

7

Atesos els efectes que tal confusió

12/6/18 21:35

d’intencions i que les administracions

directa des de la quotidianitat, i l’objectiu

apareguen com a verdaderes promo-

principal de les quals rau en incidir en la

tores i permeables a la implicació de la

definició d’una política pública específica.

ciutadania en la presa de decisions, cal que estes proposen el marc necessari per a fer-la plausible.

En este sentit plantegem la reflexió entorn dels termes empleats i els ingredients a considerar en el disseny de la política de participació.

En el segon bloc de la guia (“Bussejant en l’experiència”) focalitzarem la nostra atenció en la dimensió més instrumental o executiva del que representa la democratització de les polítiques públiques; és a dir, ens centrarem en els processos participatius.

La implementació de la participació no pot veure’s reduïda a una acció puntual i temporalment limitada: una votació, una reunió amb el veïnat, una xarrada informativa... encara que tracten temàtiques que afecten la vida local, no poden ser considerades per si mateixes com a processos participatius fins que no estiguen inserides com a peces d’un engranatge més complex, llevat que hagen estat concebudes com una de les accions que han de fer possible un procés deliberatiu. Quan parlem de processos participatius en esta guia ens referim, per tant, a experiències de participació política impulsades per una institució pública, promotores de la deliberació i el diàleg, fonamentades en la implicació efectiva tant dels i les representants polítiques com del personal

8

tècnic i el seu coneixement especialitzat, de la ciutadania i la seua experiència

Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 8

12/6/18 21:35

el mínim comú de les polítiques de participació locals

9

BLOC 1: LES COORDENADES DE LA POLÍTICA PARTICIPATIVA

Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 9

12/6/18 21:35

Buscant claredat: a què anomenem participació?

Transparència, participació, bon govern, govern obert... són termes que apareixen en els programes electorals de pràcticament qualsevol partit polític. No obstant això, la forma d’apropiació del terme, i el sentit que se li atorga, diferix. No és només un problema de coneixement o informació: en la pràctica, no estem davant de termes neutres que han d’imposar-se per a millorar el funcionament democràtic amb indiferèn-

10

cia de la procedència ideològica. Polítics i personal tècnic els interpreten des d’esquemes previs de creences i valors; en definitiva, en funció de la ideologia que professen.

Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 10

12/6/18 21:35

el mínim comú de les polítiques de participació locals

Quan s’impulsen polítiques i accions

i qualitat democràtica. No obstant

de participació cal explicitar quin sentit

això, si els esmentats termes només

de participació es promou, des de quin

s’assumixen com a significants buits de

marc de valors i ideologia, així com ex-

significat i com a “segells o garanties”

posar clarament quin nivell de participa-

que procedixen del mandat de moder-

ció es pretén. En cas contrari, es genera

nització de l’administració, la falta de

confusió en conviure visions dispars de

veritat no passa desapercebuda a la

participació que s’emmarquen en un

ciutadania, i al descrèdit s’hi afig ara la

“tot val”, però des d’un relativisme que

desesperança.

acaba destruint el seu propi significat.

Ho hem vist i experimentat amb

L’ús d’este terme revela un escenari de

l’impuls de les polítiques mediambientals

molta ambigüitat, la participació pot ser

(per exemple, les Agendes 21) o les polí-

tota acció que es desenrotlle en l’espai

tiques d’igualtat (per exemple, els plans

públic i al mateix temps no ser-ho. Com

d’igualtat o les certificacions d’empresa

expressa un tècnic de participació en les

per la igualtat). Si l’impuls d’una políti-

entrevistes realitzades:

ca no té ànima, convicció ideològica, projecte de societat i visió que l’alimente,

“La participació és allò de què tothom parla però que ningú sap

tot queda en el màrqueting institucional i correm el risc que trivialitze aspectes

molt bé què és. Tothom la reclama

essencials per a l’ADN de l’estructura

però al mateix temps ningú la vol

social i l’organització d’una societat de-

per a si.” (ET5:1)

mocràtica.

En definitiva, la participació es veurà

Apareix també com a mantra o moda, no hi ha ajuntament o equip de

condicionada per diverses fonts que marcaran el seu sentit i finalitat:

de millorar la democràcia i aprofundir

S El programa polític, i per tant par-

en els canals de relació amb la ciutada-

tidista de l’equip de govern, on d’alguna

nia, sobretot quan anys de corrupció i

manera s’enuncia la consideració de

falta de transparència han provocat el

la participació i l’agenda de temes que

descrèdit de les institucions i dels seus

en podran ser objecte. No es tracta

representants. Així, independentment

d’una declaració explícita, però indub-

de la procedència ideològica, és habitual

tablement, el programa conté el marc

trobar-se discursos que advoquen per

ideològic del qual es desprén allò que es

una major rendició de comptes, espais

considera “problema” i la “proposta” per

de participació i consulta ciutadana,

a la seua resolució.

transparència, coproducció de les polítiques públiques i un llarg etcètera en

S La propia acció de govern que

la línia del bon govern, govern obert

s’exercisca en condicions de major o

Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 11

11

govern que puga negar la necessitat

12/6/18 21:35

menor obertura al diàleg de les diverses

l’impulsen organitzacions, grups o

forces polítiques i en la pròpia estructu-

moviments que perseguixen interes-

ra institucional (p. ex. plens oberts a la

sos propis o de la comunitat, i que no

ciutadania).

necessàriament tenen un impacte en el que és comú. Poden ser el substrat de la

S El diàleg amb la ciutadania, i so-

participació ciutadana, allò del que se’n

bretot, la capacitat d’observar i escoltar

puga alimentar, però no necessàriament

el “sentir del carrer”, establint canals

són termes identificables.

perquè tinga el seu impacte i expressió

En l’actualitat estem assistint a la

en el disseny, execució i avaluació de

construcció social de la “participació

les polítiques públiques, o inclús, en la

ciutadana” des de pràctiques, instru-

pròpia acció de govern en un sentit més

ments o canals promoguts tant des

integral. Com planteja Subirats (2016),

de la norma com des de les polítiques,

la concepció d’allò que és públic no

sense tindre clar o compartit (en ter-

s’esgota en allò que és institucional.

mes socials) allò que es vol aconseguir.

Les tres dimensions (amb diferent

En este sentit, alguns responsables

ponderació) estaran afectant el mode

públics entrevistats identifiquen l’alta

en què es proposa la participació i es

participació ciutadana amb l’alt nombre

veuran afectades pel marc ideològic de

d’associacions, amb expressions com:

qui les impulsa en les seues diferents

“ací hi ha molta participació ciutada-

expressions (acció de govern i gestió

na, en el poble tenim associacions de

pública).

tot tipus: puntaires, petanca, clavaris,

En esta guia assumim com a definició de participació ciutadana les accions o pràctiques que desenrotlla la ciutadania per a incidir en la cosa pública i/o en la gestió del que és comú. El problema és que esta definició engloba gran quantitat de pràctiques amb formes institucionals i no institucionals, formals i informals, individuals i col·lectives, estables i puntuals, la qual cosa provoca una certa confusió a l’hora de delimitar-la.

Alguns exemples que revelen tal

Les accions o pràctiques que desenrotlla la ciutadania per a incidir en la cosa

12

confusió són:

pública i/o en la

S La falta de distinció entre participa-

gestió del que és

ció social i participació ciutadana.

La participació social o comunitària

Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 12

comú

12/6/18 21:35

el mínim comú de les polítiques de participació locals

amics de la caça, associació de dones,

qual cosa no està exempta de conflic-

associació de futbol infantil, etc..” Estos

tes, diversitat i interessos, així com de

són col·lectius que no necessàriament

la desigual distribució de poder per a

incidixen en eixe espai de construcció de

participar.

la cosa pública i/o comuna i per tant la seua mera existència no és en si mateixa

S La participación individual o

indicadora de l’existència de “participació

l’associativa. Molts dels instruments i

ciutadana.”

organismes creats per a mobilitzar o establir espais de diàleg amb la ciutadania

“També, hi ha una visió a nivell

entenen com a subjectes de participa-

polític, que és que encara no s’entén

ció les associacions i agents socials. La

el concepte de participació, i potser,

ciutadania només pareix interpel·lada en

que vinguen 100 persones a un

processos de consulta tipus enquesta, o

concert per a algunes persones ja és

en alguns processos de participació amb

participació i dius: ‘No estem parlant

convocatòries obertes. Però en general,

d’eixe tipus de participació. Estem

continua existint un dèficit d’iniciatives

parlant d’una participació en què el

que tinguen en compte la ciutadania no

ciutadà forma part de les decisions

formalment organitzada.

directament de l’ajuntament’.”

(ET11: 4)

“Però per a nosaltres la clau de la participació del municipi està en les

La participació ciutadana remet al

associacions, sí... el verdader procés

dret i deure a participar en l’espai públic

d’educació per a la participació per-

amb vocació per la gestió d’allò que és

què és un projecte d’educació per a

comú, i esta definició és indissociable

la participació és la coresponsabilitat

del seu caràcter polític. Si ens remetem

dels ciutadans en la vida del municipi

al terme “política” d’acord amb el diccio-

a través de les associacions, que són

nari de la Real Academia Española, es re-

les que transformen la realitat, que

ferix a “l’activitat del ciutadà quan intervé

són les que oferixen activitats,

en els assumptes públics amb la seua

que són les que milloren el barri,

opinió, amb el seu vot, o de qualsevol

que són les que donen les classes de

altre mode.” En definitiva, la participació

música per als nostres fills, que són…

ciutadana és l’expressió de la política.

No?” (ET2: 3)

do (2008: 25) “cal recuperar el caràcter

Entendre que la participació és

ciutadà de la política i el caràcter polític

només del teixit associatiu resulta una

de la ciutadania.”

mirada limitadora i poc activadora d’un

La política representa, per tant, participar de la cosa pública i/o comuna. La

Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 13

aprofundiment major en la democràcia, en la mesura que d’una banda s’estimula

13

I en este sentit, com a expressa Pinda-

12/6/18 21:35

la participació dels qui ja “participen”,

l’espai on es construïxen col·lectivament

tot i que no necessàriament en l’espai

les solucions per a la comunitat.”

públic. I d’altra banda es corre el risc de privatitzar l’espai públic, perquè a

“Jo crec que vénen d’una època on

vegades estos col·lectius representen els

l’ajuntament era el lloc per a anar a

seus propis interessos, els del seu sector

demanar coses i a més era un ajun-

o col·lectiu.

tament que donava. Estem parlant

En un altre sentit, també proliferen

un model molt presidencialista. La

els alcaldes i regidors, copiant l’expressió

participació era anar al despatx de

de Pindado, F. (2008), “ara que et veig”

l’alcalde, directament. Llavors la gent

que promouen com a mesura de

arribava a demanar i l’alcalde era dels

participació la relació directa, personal

que donava. Llavors hi ha una actitud

i pròxima amb els seus conciutadans i

un poc de, d’anar a exigir, no? sense

conciutadanes. Amb expressions com

aportar massa, no? És un poc l’actitud

“el meu despatx sempre està obert a qui

esta de: ‘eres tu el que ha de donar

vol plantejar el que siga.” D’esta manera,

solucions’, ‘ jo vull viure tranquil en

perceben la participació com una espè-

la meua entitat i, i vull que em dónes

cie d’oficina d’atenció a la queixa o peti-

solucions’“ (ET1: 10)

ció ciutadana. Esta pràctica promou una visió individualista i populista de la lògica

D’altra banda, entendre que la partici-

participativa. Per exemple, si una perso-

pació passa només per les associacions

na es queixa de les cues de la infantesa

i col·lectius formalment organitzats, i en

que es produïxen en la porta de la ludo-

concret només per aquells que consten

teca municipal manifestant que li moles-

en el registre municipal d’associacions

ten, i es reunix amb un regidor o alcalde

com a úniques organitzacions legítimes

per a expressar el seu malestar i la seua

per al diàleg, com a representants de

consulta és escoltada i es tramita una

la societat civil, com els únics actors

solució que no té en compte l’interés

que demostren amb la seua activitat el

d’estos xiquets i xiquetes, açò no té res

compromís amb el que és públic, resulta

a veure amb contribuir a una cultura

molt perillós pel seu caràcter absolut.

democràtica. Al contrari, el missatge que

Òbviament la política de participació

14

es transmet amb este tipus de gestos a

ha de tindre en compte el teixit associa-

la població és que els “problemes són

tiu, han de comprometre’s en el disseny

individuals” i que les respostes depenen

de les polítiques, en la seua coproduc-

de la relació que s’establisca amb els

ció, i inclús en la gestió. Però no totes

responsables públics. Com expressa

les associacions respondran a esta

Pindado (2008:28): “La cosa pública, la

demanda d’implicació en la cosa públi-

política, no pot ser únicament l’escenari

ca ni perseguixen treballar per la cosa

de les reclamacions individuals, sinó

comuna, com no tota la ciutadania es

Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 14

12/6/18 21:35

el mínim comú de les polítiques de participació locals

troba tampoc preparada o desitjosa de

significant amb el significat, o el con-

fer-ho. D’altra banda, des del pol oposat,

tinent amb el contingut. A nivell local,

una relació quasi familiar i de veïnat dels

per exemple, ens trobem amb múltiples

responsables públics amb la ciutada-

testimonis que remeten a la “necessitat”

nia no és indicadora, en si mateixa, de

de generar reglaments de participació.

major horitzontalitat o democràcia. Este

No obstant això, es viu com una cosa

tipus de relació no pot ser entesa com a

que ve imposada i impulsada des de

participació ciutadana, genera un vincle

nivells competencials superiors i que

clientelar, fomenta l’individualisme, apor-

remeten quasi a un “segell” per a garan-

ta una visió de la política en termes de

tir que un municipi desenrotlla política

màrqueting dels vots buscant gestionar

participativa. En la mateixa línia, també

les decisions des del càlcul oportunista.

ens trobem amb nombroses declaracions que apunten els límits normatius,

S La participació des de la norma. La

els procediments burocràtics i la tecno-

política de participació s’està desplegant

cràcia com a verdaders problemes en el

basant-se en normes (lleis, reglaments,

desplegament de les polítiques de par-

decrets, etc.). No obstant això, la norma,

ticipació. Inclús ambdós arguments es

en termes generals, encaixa poc amb la

plantegen de manera contradictòria des

naturalesa de la participació ciutadana,

de les mateixes fonts que consideren

en la mesura que esta es mostra dinà-

necessari impulsar regulacions. Alguns

mica i impredictible, a vegades tant en

testimonis en esta línia són:

l’inici com en l’impacte que genera. Tal com planteja Castel, S. (2013) hi ha dos

“Però tot i així, crec que tant

tipus de polítiques de participació:

reglament, tanta carta de participa-

a)

ció ciutadana, tanta instrucció, ara

Polítiques de regulació, basades

la transparència; si al final és: mire,

en l’aprovació de la norma legal

deixe’ns treballar, no? Deixen de re-

que ordena els diferents instruments de

glamentar-ho tot. És a dir, si nosaltres

participació.

som gent… som ciutadans, som gent

b)

del poble que tenim una associació,

Polítiques artesanals o expe-

d’ames de casa (…) estem carregant-

rimentals que no se centren

nos el moviment associatiu. És molt

tant en l’elaboració de normes com en

difícil, no?” (ET2:11)

l’experimentació de processos i àmbits En definitiva, la norma ha de definir el marc des del qual potenciar i impulEntendre que la norma ja implica,

sar la participació en la política muni-

per si mateixa, impulsar una política de

cipal, per tant, no ha de tindre vocació

participació, no és més que confondre el

de detall, no ha d’entrar en el com sinó

Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 15

15

que generen cultura política.

12/6/18 21:35

en el què i el per a què. A més, un “què”

amb dificultats amb la participació, resul-

i “per a què”, que han de ser producte

ta un trage rígid, i prova d’això és que la

del diàleg, no sols entre les diferents

major part dels i les professionals i polí-

forces polítiques, sinó també amb la

tics i polítiques entrevistats s’hi referixen

ciutadania. Ha de construir-se des de

com un límit en el desplegament de la

baix, marcant una certa direcció o sentit

política participativa.

d’allò que es considera “política de participació” però amb la suficient flexibilitat

“El procés administratiu sempre és

com per a no dificultar-la i córrer el

el que més traves et posa a l’hora de

risc de trivialització, procedimentació i

fer qualsevol cosa, estem parlant que

burocratització.

la ciutadania ha d’accedir a temes interns d’un ajuntament, per tant, el

El reglament és una ferramenta,

funcionariat sempre et posarà entre-

és el marc normatiu, és a dir, és el

bancs, no? El tema de: “la Llei, la Llei.”

que legitima normativament allò que

(ET11: 12)

jo després puc fer durant molt de temps. És a dir, però açò per a què

“(… ) no pot ser que per a fer

ho vull? Si jo no sóc capaç de donar-li

qualsevol tonteria haja de fer tot un

un contingut útil, açò el que estarà és

procediment administratiu que és

tallant-me la vida tota la vida i totes

exagerat i que intenta ser garantista,

les accions que jo vullga fer. Llavors,

però garantista amb qui? Perquè amb

val, si això del reglament està ahí, si

el veí no ho és mai.” (ET10: 4)

jo tinc clar quin és el model de participació de la ciutat, si jo tinc clar què

No obstant això, tot i ser conscients

és el que vull fer en temes de partici-

dels perills que entranya esta burocra-

pació, després li done el format, que

tització de la participació, s’entén que la

és un tema de format a nivell de marc

norma és l’aval que acredita la voluntat

reglamentari, val?, a nivell de marc normatiu. ¿Per a què? Perquè em permeta, perquè a més ha de ser prou

d’una política participativa.

Una de les coses que ha de posar-se en el centre de la política participativa és

obert i flexible per a poder adaptar-se

el canvi en la relació administració-ciu-

a les noves realitats (ET5: 15)

tadania, un canvi que no passa només per la transparència, l’obligació a ser

El testimoni d’este tècnic o tècnica

informat, sinó per la pròpia relació ho-

16

de participació revela que el reglament

ritzontal i la democratització interna de

només té sentit quan prèviament hi ha

l’organització. En este sentit s’expressa

un model de política participativa, no al

una de les tècniques entrevistades que

revés.

apunta els límits que s’imposen per la

Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 16

La racionalitat burocràtica conviu

pròpia jerarquia interna.

12/6/18 21:35

el mínim comú de les polítiques de participació locals

“Perquè és canviar completament, mai en la vida s’havia pensat que un TAE (tècnics de l’administració especialitzada) anava a estar pensant a canviar el reglament de participació ciutadana, quan només havien sigut secretaris i TAG (tècnics de l’administració general) els que havien pensat en la redacció d’un reglament de participació perquè com és un document normatiu de l’ajuntament.”

(ET5: 15) En síntesi, una política participativa també ha de pensar-se des del funcionament intern de la pròpia administració, ha de contribuir a democratitzar-la, a col·laborar des de diferents departaments i àrees, replantejar la relació administració – ciutadania, no sols des del punt de vista de la transparència, sinó també des de la pròpia estructura orgànica que l’acull, com millorar-la per a acostar-se al ciutadà, escoltar-lo però també comprometre’l en allò que és

17

responsabilitat de tots i totes.

Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 17

12/6/18 21:35

Buscant sentits I compromisos comuns: disseny de les polítiques de participació La participació ha vingut per a quedar-se, no és una qüestió de voluntat política, respon a una societat que està farta i a l’exigència ciutadana per millorar una democràcia que s’ha vist debilitada per casos de corrupció, desafecció política, augment de l’abstenció, el pes en l’acció de govern de decisions que es prenen en espais supraestatals i al marge de la ciutadania, entre altres. En definitiva, la política de participació ha d’estar lligada a una estratègia de canvi estructural i estable en el temps. No obstant això, la realitat no es dibuixa d’esta manera, la participació s’imposa en molts casos com una moda, amb la inèrcia dels temps, sense un exercici de consciència i reflexió profunda sobre el seu sentit, els compromisos que comporta i la necessitat de desplegarla com a vacuna en l’estructura i acció de govern, com una nova forma de fer, de comunicar-se amb la ciutadania, però també com una nova

18

forma de relacionar-se en l’intern de l’administració entre el personal funcionari, la ciutadania i els representants públics.

Maqueta_guia_participacio_VAL_A_canvis.indd 18

12/6/18 21:35