Issuu

Lliçons de Dret de la Unió Europea

María Jesús García García Juan María Martínez Otero

apuntes

Copyright ® 2019 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito de los autores y del editor. En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant lo Blanch publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com.

Email: tlb@tirant.com www.tirant.com Librería Virtual: www.tirant.es DEPOSITO LEGAL: V-3711-2018 ISBN: 978-84-1313-194-8 MAQUETA E IMPRIME:

Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea nuestro procedimiento de quejas en: www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa Responsabilidad Social Corporativa http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf

Lliçons de Dret de la Unió Europea

María Jesús García García Profesora Titular Departamento de Derecho Administrativo y Procesal Universitat de València Juan María Martínez Otero Profesor Ayudante Doctor de Derecho Administrativo Departamento de Derecho Administrativo y Procesal Universitat de València

Índex Pròleg ...................................................................................................... 13 Tema 1. El procés d’integració europea .............................................. 15 1. Prehistòria del procés d’integració europea ......................................... 15 2. Evolució històrica del procés d’integració europeu: de les Comunitats Europees a la Unió Europea ................................................. 19 a) L’origen de la integració europea i el sorgiment de les Comunitats Europees ........................................................................ 19 b) Els Tractats constitutius i les seues modificacions en el procés d’integració europeu .............................................................. 20 3. Les dos grans crisis del projecte europeu en el nou milꞏlenni .............. 24 4. La legitimitat de la Unió i els seus escenaris de futur........................... 26 Tema 2. La Unió Europea: concepte, valors, objectius i principis .... 29 1. Introducció: sorgiment, concepte i naturalesa ...................................... 29 2. Valors ................................................................................................... 31 3. Objectius .............................................................................................. 32 a) Objectius econòmics: la integració econòmica ........................... 33 b) La cohesió econòmica, social, territorial i la solidaritat entre els Estats membres .................................................................. 39 c) Objectius polítics ......................................................................... 40 4. Principis fonamentals ........................................................................... 41 Tema 3. La Unió Europea: elements subjectius .................................. 45 1. Els Estats com a subjectes de la UE .................................................... 45 a) Adquisició de la condició d’Estat membre de la Unió Europea ... 45 b) Retirada de la Unió ..................................................................... 48 c) Mecanismes de reacció enfront de la violació dels valors de la Unió .......................................................................................... 50 d) Les cooperacions reforçades entre Estats .................................. 50 2. La ciutadania europea i la protecció dels drets fonamentals ............... 52 a) Sorgiment i significat de la ciutadania europea ........................... 52 b) Els drets reconeguts en l’article 20.2 TFUE ................................ 53 c) La Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (CDFUE) ... 59

d) La Agència de drets fonamentals de la Unió Europea ................ 62 e) La protecció multinivell dels drets fonamentals a Europa ........... 63 Tema 4. Les competències de la Unió Europea .................................. 65 1. El fonament de les competències de la Unió Europea: el principi d’atribució ................................................................................. 65 a) El principi d’atribució en la normativa comunitària ...................... 65 b) El principi d’atribució en l’ordenament jurídic espanyol ............... 66 2. Característiques de les competències de la Unió ................................ 67 3. Tipologia de les Competències ............................................................ 68 a) Competències exclusives............................................................ 68 b) Competències compartides ......................................................... 69 c) Competències de suport, coordinació i complement ................... 70 d) Altres competències expressament esmentades en l’article 2 TFUE ................................................................................. 71 e) Les competències implícites ....................................................... 71 4. Principis que regeixen l’exercici de les competències: els principis de subsidiarietat i proporcionalitat .............................................. 73 a) El principi de subsidiarietat ......................................................... 73 b) El control del principi de subsidiarietat ........................................ 75 c) El principi de proporcionalitat ...................................................... 76 5. Altres principis ...................................................................................... 76 a) El principi de solidaritat ............................................................... 76 b) El principi de cooperació lleial ..................................................... 77 c) Principi de Cooperació interinstitucional ..................................... 77 d) El principi de suficiència de mitjans............................................. 77 Tema 5. Les polítiques de la Unió Europea ......................................... 79 1. La política de cohesió .......................................................................... 79 a) Concepte..................................................................................... 79 b) Els instruments financers de la política de cohesió ..................... 79 2. La política interior de la Unió Europea ................................................. 84 a) Introducció .................................................................................. 84 b) Política d’asil i immigració ........................................................... 84 c) Política fronterera ........................................................................ 85 d) Cooperació judicial ...................................................................... 86

3. La política agrària comuna (PAC) ........................................................ 87 4. Altres polítiques de la Unió Europea .................................................... 89 Tema 6. Les institucions de la Unió Europea ...................................... 93 1. Introducció............................................................................................ 93 2. El Parlament Europeu .......................................................................... 94 a) Evolució i significat democràtic ................................................... 94 b) Funcions ..................................................................................... 96 c) Elecció ........................................................................................ 99 d) Composició ................................................................................. 99 e) Organització i funcionament ...................................................... 100 3. El Consell Europeu ............................................................................ 101 a) Composició ............................................................................... 101 b) Funcions ................................................................................... 102 c) Funcionament ........................................................................... 102 4. El Consell ........................................................................................... 103 a) Composició ............................................................................... 103 b) Competències del Consell ........................................................ 103 c) Organització i funcionament ...................................................... 104 d) L’òrgan auxiliar del Consell: el Comitè de Representats Permanents (COREPER) .......................................... 106 5. La Comissió Europea ......................................................................... 106 a) Composició ............................................................................... 107 b) Organització i funcionament ...................................................... 108 c) Funcions ................................................................................... 108 6. El Tribunal de Justícia de la UE ......................................................... 109 7. El Banc Central Europeu .................................................................... 109 a) Composició ............................................................................... 110 b) Funcions ................................................................................... 110 8. El Tribunal de Comptes ...................................................................... 111 a) Composició ............................................................................... 111 b) Funcions ................................................................................... 111 9. Les institucions consultives: el Comitè Econòmic i Social i el Comitè de les Regions ....................................................................... 112 a) El Comitè Econòmic i Social ..................................................... 113 b) El Comitè de les Regions .......................................................... 114

Tema 7. El Dret de la Unió Europea .................................................... 117 1. Introducció.......................................................................................... 117 2. El Dret originari o Dret primari ............................................................ 118 a) Fonts del Dret originari .............................................................. 118 b) Especial referència als Tractats com a font del dret originari .... 119 c) El procediment de revisió dels Tractats .................................... 120 3. El Dret derivat .................................................................................... 121 a) Introducció ................................................................................ 121 b) Actes típics jurídicament obligatoris .......................................... 123 c) Actes típics no vinculants .......................................................... 125 d) Actes atípics .............................................................................. 126 e) El Dret Internacional: tractats internacionals conclosos per la Unió Europea................................................................................... 127 4. Aplicació del DUE als Estats membres i relacions entre el DUE i els ordenaments jurídics estatals. ........................................................ 127 a) Introducció ................................................................................ 127 b) Principis que regeixen les relacions entre el DUE i el Dret intern 128 c) La responsabilitat de l’Estat per danys causats per l’incompliment del DUE.................................................................... 133 Tema 8. El sistema judicial de la Unió Europea ................................ 135 1. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ........................................ 135 a) Introducció ................................................................................ 135 b) Competències ........................................................................... 135 c) Estructura.................................................................................. 136 2. El control de l’aplicació del DUE pel Tribunal de Justícia ................... 139 a) Introducció ................................................................................ 139 b) El recurs per incompliment........................................................ 139 c) El recurs d’anulꞏlació ................................................................. 141 d) El recurs per omissió................................................................. 143 e) L’excepció d’ilꞏlegalitat .............................................................. 144 f)

El recurs per responsabilitat extracontractual ........................... 144

g) La qüestió prejudicial ................................................................ 145

Tema 9. La acció exterior de la UE ..................................................... 149 1. Introducció: evolució històrica i estructura.......................................... 149 2. La personalitat jurídica de la Unió Europea i les seues implicacions en l’acció exterior ............................................................... 150 a) Dret a ser membre d’altres organitzacions internacionals i participar en conferències internacionals......................................... 150 b) Dret a celebrar tractats i acords internacionals amb altres subjectes de Dret internacional ....................................................... 151 c) Dret de legació davant d’altres subjectes de Dret internacional .................................................................................... 151 d) Responsabilitat internacional activa i passiva ........................... 152 3. Objectius i principis de l’acció exterior ............................................... 152 4. Repartiment competencial en matèria de política exterior ................. 153 5. Manifestacions de l’acció exterior de la UE ........................................ 154 a) La Política Exterior i de Seguretat Comuna .............................. 154 b) La Política Comercial Comuna .................................................. 156 c) La Política de Cooperació al Desenvolupament ....................... 156 d) Les polítiques territorials ........................................................... 157 Bibliografia Recomanada .................................................................... 159

Pròleg El present volum de Lliçons de Dret de la Unió Europea té com a objectiu servir de suport a l’estudi de l’assignatura Institucions Jurídiques de la Unió Europea, que es cursa en el primer curs del Grau de Dret. Es tracta d’uns materials que pretenen exposar succintament el Dret i les Institucions de la Unió Europea, acostant l’estudiant a la complexa realitat de la Unió Europea i el seu ordenament jurídic, que seran exposats en major detall a l’aula. L’obra s’estructura en nou lliçons. Al Tema 1 es fa una aproximació històrica a la Unió Europea, exposant el seu procés de creació, els seus principals fites històriques i les seues crisis, així com els possibles escenaris de futur. El Tema 2 aborda els elements més bàsics de la UE: concepte, valors, objectius i principis fonamentals. El Tema 3 s’ocupa dels actors del procés d’integració europea, exposant el paper dels Estats membres i dels ciutadans de la Unió. Al Tema 4 s’analitzen competències de la Unió: el seu fonament, característiques, tipologia, i principis que regeixen el seu exercici. El Tema 5 presenta les polítiques més importants de la Unió, responent a la pregunta sobre què és el que fa la UE. El Tema 6 fa un repàs de les principals institucions de la Unió, explicant breument la seua naturalesa, composició, competències i funcionament. Juntament amb les institucions pròpiament dites, s’analitzen els òrgans o institucions consultives. El Tema 7 analitza l’ordenament jurídic comunitari, així com la seua aplicació en els Estats membres i la seua relació amb els ordenaments de caràcter intern. Per la seua banda, el Tema 8 presenta el sistema judicial de la Unió Europea, explicant l’estructura i competències del TJUE, així com la seua tasca de control de l’aplicació del Dret de la Unió. Finalment, el Tema 9 s’ocupa de presentar l’acció exterior de la Unió, exposant l’actuació de la UE com agent de ple dret en l’esfera internacional. Com s’ha dit més amunt, el propòsit d’aquestes lliçons és el d’introduir les explicacions de classe, per la qual cosa s’ha procurat simplificar al màxim el seu contingut. Pel mateix motiu, s’han deixat de banda qüestions particularment complexes o secundàries, més pròpies d’assignatures de Màster. A més, s’ha buscat, d’intent, utilitzar un llenguatge marcadament accessible. Com és natural, aquestes Lliçons no tenen com a finalitat substituir els principals manuals de referència en la matèria, molt més complets i profunds, que analitzen les qüestions objecte de l’assignatura en molt més detall, i la consulta dels quals resulta imprescindible per obtindre una visió plenament cabal del Dret i les Institucions de la Unió Europea. Confiem que aquestes Lliçons de Dret de la Unió Europea siguen un instrument útil al servei dels estudiants, que puguen trobar-hi una guia senzilla per orientar-se dins el procelꞏlós i canviant món del Dret de la Unió Europea.

Tema 1. El procés d’integració europea 1.Prehistòria del procés d’integració europea Que la idea d’Europa és vella constitueix una circumstància fàcilment deduïble del qualificatiu del nostre com el “vell continent”1. Al llarg de la història, a Europa ha existit una tensió de forces centrípetes i forces centrífugues, o, en altres paraules, entre la unitat i diversitat (de fet, el lema de la UE és “units en la diversitat”). Com manifestació de això, hi ha hagut reiterats intents de posar ordre dins dels diferents Estats europeus, a fi de superar el fraccionament d’Europa. Juntament amb altres, hi ha tres elements que històricament han dotat d’una certa unitat o homogeneïtat als pobles europeus: des del punt de vista jurídic, el Dret romà; des del religiós i cultural, el cristianisme; i des del filosòfic, el pensament grec i helꞏlènic. Entre els intents històrics d’unificació europea cal destacar alguns: -

L’Imperi romà, que va ser l’intent d’unificació europea per la força més important fins aquell moment en la història. Després de la temptativa dels romans d’unir per la força el món “conegut” en aquell moment –és a dir, Europa i la conca del Mediterrani- i la caiguda de l’Imperi romà d’Occident, la divisió bàrbara d’Europa va ésser una constant fins a la culminació de la Segona Guerra Mundial.

Carlemany. L’Imperi carolingi (segles VIII i IX), fundat pels francs, va ser un primer intent de restaurar l’Imperi romà d’Occident.

Sorgiment d’Estats nacionals moderns, alguns dels quals van aglutinar davall la mateixa corona un número extens de territoris, com el Sacre Imperi Romà, d’arrels germàniques.

Imperi Napoleònic i Imperi Austrohongarès. Tant l’Imperi Napoleònic com l’Imperi Austrohongarès van representar una unió d’Estats davall un mateix monarca o dinastia. El seu equilibri, no obstant, serà molt inestable, i ambdós imperis es disgregaran al llarg del segle XIX o després de la Primera Guerra Mundial, moment històric que va representar la consolidació de l’Estat nació.

L’últim projecte d’unió europeu, abans de la Unió Europea, és el protagonitzat per Hitler, amb les seues pretensions d’instaurar el Tercer Reich.

Aquesta denominació (que amb certa raó es pot qualificar d’eurocèntrica), es va encunyar en l’Edat Moderna en oposició al concepte de “Nou Món”.

Més enllà d’estes construccions polítiques o assajos a gran escala, al llarg de la història ha hagut personatges que han proposat formes d’Unió o mecanismes per a garantir la pau perpètua dins d’Europa. Entre molts, esmentem alguns de aquests pensadors: Pierre Dubois (s. XIV); Emeric Crucé (s. XVII); el Duc de Sully (s. XVII); l’Abat Saint-Pierre i Kant (s. XVIII); Saint Simon i Victor Hugo (s. XIX). En tot cas, estes propostes i iniciatives personals es tractaven de propostes més o menys utòpiques, de ilꞏlusions, i no de projectes polítics susceptibles d’ésser posats en pràctica. Arran d’això, i ja en el primer terci del segle XX, tot seguit de la catàstrofe de la Gran Guerra, sorgiren moviments més generalitzats i amb suport polític, proposant la unió de països europeus: -

Moviment Paneuropeu: moviment elitista, dirigit als principals líders econòmics europeus. El seu principal impulsor va ser un aristòcrata vienès: Richard Coudenhove-Kalergi, que en 1923 va publicar un manifest titulat Pan-Europa, proposant la creació de la Unió Internacional Paneuropea.

Projecte d’Unió Europea: aquest moviment, d’un caràcter més polític, va a ser impulsat pel ministre d’afers exteriors francès, Aristide Briand. De caràcter federal, tingué més impacte que el Moviment Paneuropeu. La proposta es basava en l’idea d’una delegació competencial a un ens supranacional. Briand va presentar el projecte en un famós discurs davant de la Assemblea General de la Societat de Nacions, en 1929. La crisi econòmica subsegüent va a dificultar molt la seua posada en marxa. Els esdeveniments dels anys posteriors van evidenciar el fracàs d’aquestes idees de bona entesa entre els diferents Estats europeus.

Finalitzada la Segona Guerra Mundial, es va intensificar la consciència de que era necessària una unió, per tal de fer front a les potències emergides després de la guerra (sobretot la URSS) i de reconstruir Europa (amb ajuda econòmica per part dels Estats Units). Com ha escrit Jimena, “el tret d’eixida de la cursa cap a la UE que avui coneixem es va produir després del segon conflicte bèlꞏlic mundial. Efectivament, el continent europeu necessitava una reconstrucció, no sols econòmica (...), sinó també ideològica i política -que en la meitat occidental impedirà el ressorgiment del feixisme i del nazisme (...) i evités alhora la irrupció de les idees comunistes que sota domini soviètic van acabar imperant a la meitat oriental de Europa”2. De fet, cal dir que el procés d’unificació europea que comença una vegada finalitzada la Guerra Mundial és la materialització política del desig de “mai més” una guerra entre els països europeus.

Jimena Quesada, L.: Dret de la Unió Europea, Publicaciones de la Universitat de Valencia, Valencia, 2006, p. 37.

En aquest context, cal referir-se breument al Consell d’Europa, que naix després de la Segona Guerra Mundial amb el propòsit de salvaguardar els valors democràtics al continent europeu. Un dels seus màxims promotors va ser el primer ministre britànic, Winston Churchill. El Consell d’Europa no té res a veure amb la Unió Europea, malgrat que es cite ací perquè també és fruit del moviment d’unificació europea al que fèiem referència. Es va constituir el 1949 per satisfer les corrents intergovernamentals, recolzades pels anglosaxons, que no desitjaven fer cap cessió de sobirania, sinó que es basaven en la idea d’una cooperació intergovernamental amb institucions de caràcter consultiu. D’aquesta manera, els fonaments polítics i jurídics d’aquest organisme no es basen, com succeeix amb la Unió Europea, en una cessió parcial de la sobirania, que suposa acceptar una autoritat supranacional, les decisions de la qual s’imposen als Estats. En l’àmbit del Consell d’Europa s’han adoptat nombrosos convenis en matèria d’economia, cultura, política social i drets. El més important és el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans (CEDH). Aquest Conveni no només enumera i reconeix un conjunt de drets, sinó que incorpora una jurisdicció internacional (el Tribunal Europeu de Drets Humans) a la qual poden accedir els ciutadans dels Estats membres quan entenguen violats per les seues autoritats nacionals alguns dels drets enumerats en el CEDH, un cop esgotades les instàncies internes de protecció. També la Carta Social Europea ha estat aprovada en el si del Consell d’Europa. Tots els països europeus formen part d’aquesta organització, amb l’excepció de Bielorússia. No obstant això, alguns països partidaris de la cessió parcial de sobirania i d’institucions dotades de majors poders van sentir insatisfetes les seues pretensions amb la creació del Consell d’Europa, de manera que la proposta francesa de creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer va prosperar també, iniciant-se així el procés d’integració europeu que donaria lloc a la Unió Europea. Les principals finalitats de la creació de la Unió Europea són, a grans trets, les següents: -

Mantindre influença a nivell global. Després de les dues Guerres Mundials, Europa corria el risc de deixar de ser subjecte de la seua història per a convertir-se en mer objecte d’una història que vindria orquestrada per dues grans superpotències (els Estatus Units y la URSS). D’ací la necessitat de reedificar el vell continent per a recobrar el protagonisme perdut3.

Aquesta raó a favor de la unió entre els països d’Europa reviste una actualitat particular en el context de la globalització. En efecte, els països de la UE poden tindre un pes relatiu en l’escenari mundial si actuen units; per separat, no deixen de ser països petits o diminuts, la importància relativa dels quals es diluirà irremissiblement.

Garantir la pau. Segonament, el projecte de construcció europea tenia com finalitat establir unes coordenades de convivència pacífica y democràtica, que evitaren el sorgiment d’un altre conflicte bèlꞏlic.

Interès geoestratègic. La millor manera de contindre l’amenaça expansionista de la URSS a Europa era el seu enfortiment econòmic, inclosa Alemanya. Per això, Estats Units va tractar d’influir per a impulsar l’efectiva unió dels Estats Europeus. A aquesta pressió es va sumar prompte Anglaterra, que va advocar per la creació d’uns Estats Units d’Europa com a resposta a la federació de nacions que conformaven la URSS. Hi havia un sentit d’urgència històrica que es fonamentava en un temor real a una confrontació imminent amb el bloc comunista, al que calia fer front amb tots els instruments polítics i militars possibles. I un d’aquests instruments polítics era l’europeisme.

El context que estem descrivint determina un factor important en la construcció europea. Enfront d’altres projectes polítics històrics que són progressivament demandats pels grups socials i els ciutadans, el projecte europeu és -des del seu origen- un projecte que va de dalt cap avall. Així, la nova revolució europea no sols és pacífica o no traumàtica, sinó que difereix de les revoluciones tradicionals en que parteix d’uns ideòlegs o uns arquitectes –d’uns pares fundadors-, pera projectar-la cap als ciutadans europeus. Les propostes de colꞏlaboració europea es realitzen en tres àmbits diferents:

Econòmic. Per a fer front a la reconstrucció europea, i facilitar el creixement harmònic dels països, es donen passos per a crear una organització intergovernamental d’Estats. De cara a implementar el Pla Marshall, es creà l’Organització Europea de Cooperació Econòmica (1948) que després s’anomenarà Organització de Cooperació i Desenvolupament (1960).

Militar. La cooperació militar és una necessitat de seguretat davant la possible conquesta soviètica. El 1947 s’aprovà al Senat americà la resolució per la qual es donava llum verd a l’aliança militar per la preservació de la seguretat, a la que segueix la creació de l’OTAN l’any 1949.

Polític. En 1948 es celebra el Congrés de L’Haja, on participaren intelꞏlectuals no adscrits a cap ideologia en pro de la reconstrucció política europea. Al congrés hi havia dues sensibilitats o posicions: d’una banda, estaven els unionistes, que pretenien una mera cooperació entre Estats, sense cedir sobirania; d’altra banda, els federalistes defensaven una integració més forta, que implicara la cessió de competències a instàncies supranacionals. En aquest context, es

creà a Londres el Consell d’Europa en 1949, una organització internacional amb voluntat de cooperació política entre Estats membres. Actualment el conformen 47 països europeus. Assumida la voluntat d’una certa integració europea, quedava per decidir quin model es preferia, si el federalista o l’unionista. El model unionista, defensat per De Gaulle i Churchill, es basava en la consolidació de l’Estat nació i del respecte de la sobirania nacional; el model federalista, estava dissenyat sobre la base dels grans blocs continentals, com als Estats Units o la URSS. Entre aquests dos models es va moure la declaració Schuman, centrant-se de forma pragmàtica en la idea de la cooperació econòmica, per a arribar a polítiques comuns.

2. Evolució històrica del procés d’integració europeu: de les Comunitats Europees a la Unió Europea a) L’origen de la integració europea i el sorgiment de les Comunitats Europees Després de l’aproximació continguda en l’epígraf anterior, resulta oportú referir-nos a dos moments transcendentals en la creació efectiva del que hui coneixem com la Unió Europea. Primerament, cal mencionar el discurs que Winston Churchill va pronunciar el 19 de setembre de 1946 a la Universitat de Zurich (Suïssa). En aquest discurs, el primer ministre britànic va a llançar la idea dels Estats Units d’Europa, incidint en que el primer pas d’aquest llarg camí seria el bon enteniment entre França i Alemanya. D’altra banda, la primera pedra en la construcció de l’edifici europeu va ser la Declaració Schuman, de 9 de maig de 1950. Per mitjà d’aquesta Declaració, Robert Schuman (ministre d’Assumptes Estrangers del Govern de França) va proposar a Alemanya (a més d’altres Estats europeus que es volgueren sumar) la creació d’una alta autoritat que gestionés la producció del carbó i l’acer, que aleshores eren els factors productius de major rendiment, estretament vinculats amb l’armament bèlꞏlic pesant. La creació de la dita Autoritat aconseguiria establir una solidaritat econòmica que aproximara als Estats signants, alhora que permetria una supervisió comuna de la política de defensa dels diferents països. Es va pensar, encertadament, que la fusió dels interessos econòmics contribuiria a augmentar el nivell de vida i constituiria el primer pas cap a una Europa més unida. La Declaració Schuman basava la integració europea en realitzacions concretes i en la creació d’una solidaritat de fet que permetrien estrènyer la unió entre el pobles del continent a petits passos i amb vocació federal. En concret, mitjançant la compartició de recursos econòmics, es pretenia aconseguir una convivència pacífica i una entesa més àmplia entre els països. Aquesta visió, pragmàtica i funcionalista, va fer que al llarg del procés

d’unificació primara la economia sobre la política. En paraules de Jimena, per no entrar en conflicte frontal amb les sobiranies nacionals, el Pla Schuman “va projectar la construcció d’Europa basant-se en el mètode funcionalista i guiant-se per un pragmatisme prudent: es tractava, en realitat, de no fer Europa d’un colp, sinó a través de realitzacions concretes, és a dir, postergant una integració global per centrar-se en un primer moment en integració per sectors i anteposant la integració econòmica a la política”4. Alemanya, Itàlia i el BENELUX acceptaren la proposta i començaren a negociar el funcionament i organització del projecte, donant com a resultat el Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), signat a París en 1951. La importància de la CECA radica en que per primera vegada diversos Estats consentien cedir part de la seua sobirania a una autoritat supranacional dotada de poders decisoris vinculants per als Estats. Al Regne Unit se’l convidà a tomar part, però inicialment va refusar. Consegüentment, els Estats fundadors de la Unió són Bèlgica, la República Federal Alemanya, França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos. Desprès de l’èxit del Tractat de la CECA, al any 1952 es va a intentar donar altre pas en la integració política a Europa, posant en comú els exèrcits europeus. En efecte, el 27 de maig de 1952 es va signar el Tractat de la Comunitat Europea de Defensa, amb la intenció de crear un organisme paneuropeu defensa i de combinar els exèrcits nacionals en una estructura supranacional. Amb tot, el Tractat va a ser rebutjat per l’Assemblea Nacional Francesa, i per tant mai va arribar a entrar en vigor. A pesar d’aquest puntual fracàs, el procés d’integració no es va detindre, i en 1957 es van firmar nous Tractats de colꞏlaboració entre els països membres de la CECA. En efecte, al any 1957 es van crear dues Organitzacions Internacionals més, amb la finalitat de cobrir els aspectes relacionats amb l’energia atòmica en particular (EURATOM) i els altres sectors econòmics en general (Comunitat Econòmica Europea, CEE). L’objectiu de la CEE era, a llarg termini, aconseguir la creació d’un mercat únic europeu.

b) Els Tractats constitutius i les seues modificacions en el procés d’integració europeu D’aquesta manera, els tres Tractats que hem descrit breument són considerats com els Tractats Fundacionals o Constitutius de les Comunitats Europees: -

Tractat de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (TCECA), de 18 d’abril de 1951;

Jimena Quesada, L.: Dret de la Unió Europea, Publicaciones de la Universitat de Valencia, Valencia, 2006, p. 39.

Tractat de la Comunitat Econòmica Europea (TCEE), de 27 de març de 1957; i

Tractat de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (TCEEA o EURATOM), de 27 de març de 1957.

Des de la seua signatura als anys 50 fins a l’actualitat, les Comunitats han experimentat nombroses transformacions, tant pel nombre de Estats membres com per l’abast de les competències que se’ls atribueixen. A continuació consignem breument les fites històriques més rellevants fins al moment present. Para a donar una visió coherent de la evolució històrica de les Comunitats Europees, resumim a continuació els principals Tractats modificatius dels Tractats constitutius.5 1965. Tractat de fusió de les Comunitats Europees o Tractat de Brusselꞏles, signat el 8 d’abril 1965. En aquest Tractat es creà una Comissió única i un Consell conjunt de tres Comunitats Europees existents (CECA, CEE i EURATOM). D’aquesta manera, s’eviten duplicitats i es economitzen i simplifiquen els procediments i el nombre de reunions. 1986. Acta Única Europea, signat a la ciutat de Luxemburg i La Haia el 17 i 28 de febrer de 1986 respectivament. Des de mitjans dels anys 70 es percep una necessitat de canvi i actualització de les Comunitats. En aquest sentit, se succeeixen diferents informes i propostes sobre quines mesures cal prendre per modernitzar l’estructura de les Comunitats que no arriben a bon port, com l’Informe Tindemans (1975), L’Informe dels Tres Savis (1979), el projecte Genscher-Colombo (1981), i el projecte Spinelli (1984). En 1984 es publica un Llibre Blanc sobre la Consecució del Mercat Interior, que després de diversos informes, culmina amb l’aprovació de l’Acta Única Europea (1986), que reformava els Tractats constitutius. Se substitueix la noció de mercat comú per la de mercat interior, subratllant la idea que es pretenia aconseguir un espai sense fronteres interiors, en el qual persones, mercaderies, serveis i capitals pogueren circular sense obstacles. Aquest mercat interior esdevindria en el Espai Econòmic Europeu. D’altra banda, l’Acta Única Europea suposa la superació de l’enfocament exclusivament econòmic. Així, s’introdueix la cooperació intergovernamental i es comença a parlar de la cooperació política europea (COPER) que més endavant donarà lloc a la Política Exterior i de Seguretat Comuna. S’estableixen noves polítiques en matèria social, medi ambient, investigació i desenvolupament

Al Tema 3 es presentarà el progressiu creixement de les Comunitats Europees fins arribar a conformar l’Europa dels vint-i-huit. Valga de moment assenyalar que les successives modificacions dels Tractats constitutius van tindre freqüentment com a causa la necessitat d’adaptar les estructures de les Comunitats a un nombre creixent d’Estats membres.

i a nivell institucional, l’Assemblea passa a denominar-se Parlament Europeu. 1992. Tractat de Maastricht o Tractat de la Unió Europea (TUE), signat el 7 de febrer de 1992 i que va entrar en vigor l’1 de novembre 1993. El Tractat de Maastricht va significar la reforma més important dels Tractats constitutius fins al moment, creant la Unió Europea, encara que en aquest moment no té personalitat jurídica. L’esmentada Unió es funda sobre les Comunitats Europees i s’assenta en l’anomenat cabal comunitari. Aquest Tractat va suposar canviar el nom de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) pel de Comunitat Europea (CE), introduint noves estructures intergovernamentals per a plantar cara als aspectes de la Política Exterior i Seguretat Comuna i Justícia i Afers Interiors. D’acord amb Maastricht, la Unió Europea es va estructurar en torn a tres pilars: -

La Comunitat Europea, que exerceix competències (fonamentalment econòmiques i socials) que li atribueixen els Estats;

La cooperació en matèria de Política Exterior i Seguretat Comuna;

La cooperació en matèria de Justícia i Afers Interiors.

En l’àmbit de la integració econòmica es crea la Unió Econòmica i Monetària, i s’aspira a aconseguir un desenvolupament equilibrat i sostenible de les activitats econòmiques en el conjunt de la Comunitat, un alt nivell d’ocupació i de protecció social, la igualtat entre homes i dones, un creixement sostenible i no inflacionista, així com la protecció del medi ambient. El Tractat de Maastricht va més enllà dels aspectes purament econòmics, establint la ciutadania europea i proclamant l’adhesió dels Estats membres al principi de respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals, que es concreta en el compromís de respectar-los en la línia traçada per el Conveni Europeu de Drets Humans, aprovat en el Consell d’Europa en l’any 1950. 1997. Tractat d’Amsterdam, signat el 2 d’octubre de 1997. El seu objectiu fonamental era el de crear un espai de llibertat, seguretat i justícia comuna. Va fer èmfasi en diversos aspectes fonamentals: ocupació, lliure circulació de ciutadans, justícia, política exterior i de seguretat comuna, i reforma institucional per a afrontar l’ingrés de nous membres. Aquests assumptes havien quedat pendents a Maastricht. Crea la figura de Alt Representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat (colꞏloquialment coneguda com Mister PESC o ministre d’Exteriors de la Unió). El Tractat d’Amsterdam va introduir com a nous objectius de la Unió “la igualtat entre l’home i la dona” i “un alt grau de competitivitat”. Per mitjà del Tractat d’Amsterdam, també es va establir la lliure circulació de persones en el territori de la UE, procedents dels seus Estats membres (acord de Schengen). Igualment, el Tractat d’Amsterdam avança en la democratització de les institucions mitjançant diferents previsions: el Parlament Europeu ha d’aprovar