1_9788499850146

GUILLEM DE TORROELLA

La faula Edici贸, notes i estudi de Sara Vicent Santamaria

tirant lo b anch Valencia, 2010

Copyright ® 2010 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito de la autora y del editor.

En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant lo Blanch publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com (http://www.tirant.com).

©

©

SARA VICENT SANTAMARIA

TIRANT LO BLANCH EDITA: TIRANT LO BLANCH C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com http://www.tirant.com Librería virtual: http://www.tirant.es DEPOSITO LEGAL: BI - 3021 - 2010 I.S.B.N.: 978 - 84 - 9985 - 014 - 6 IMPRIME: Gráficas Díaz Tuduri, S.L. MAQUETA: PMc Media Si tiene alguna queja o sugerencia envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia por favor lea en www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa nuestro Procedimiento de quejas.

Índex Próleg ……………………………………………………………………………

Estructura del treball………………………………………………………

11 11

Agraïments ………………………………………………………………………

15

I. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ………………………………

17

II. ÍNDEX DE FOTOS I IL·LUSTRACIONS ……………………………

55

III. ESTUDI ……………………………………………………………………

57

1. La família Torroella …………………………………………………

2. Temes i folklore de LF ……………………………………………

2.1. Estructura narrativa de LF ……………………………………

2.2. El folklore i els temes de LF …………………………………

2.2.1. El matí de sant Joan …………………………………

2.2.2. El viatge a l’altre món ………………………………

2.2.3. Els animals màgics ……………………………………

2.2.4. El jardí …………………………………………………

2.2.5. La font …………………………………………………

2.2.6. El palau feèric …………………………………………

2.2.7. La fada …………………………………………………

2.2.8. Els objectes màgics……………………………………

2.3. Conclusions ……………………………………………………

3. La derivació siciliana de la llegenda artúrica ………………

3.1. La tradició siciliana: origen, formació i textos ……………

3.2. Sicília, Avalon i Glastonbury …………………………………

3.3. LF i la derivació siciliana de la llegenda artúrica …………

3.4. Conclusions ………………………………………………………

4. L’estil formulari en LF ……………………………………………

4.1. Introducció ………………………………………………………

4.2. La tècnica formulària …………………………………………

4.3. La tècnica formulària en LF …………………………………

4.4. Les fórmules lingüístiques en LF ……………………………

4.4.1. Introduir i mostrar les accions ……………………

4.4.2. Introduir les paraules dels personatges o del narrador ………………………………………………………

57 67 67 71 71 75 80 96 107 112 118 125 130 131 131 137 143 150 153 153 154 158 162 163 164

8

Índex

4.4.3.

4.4.4.

Expressió d’opinions i valoracions …………………

Vocatius i formes de tractament entre personatges ………………………………………………………

4.4.5. Indicacions temporals ………………………………

4.4.6. Indicacions locals ……………………………………

4.4.7. Indicacions modals……………………………………

4.4.8. Indicacions de materials ……………………………

4.4.9. Comparacions …………………………………………

4.4.10. Qualificatius positius …………………………………

4.4.11. Qualificatius negatius ………………………………

4.4.12. Parelles sinònimes ……………………………………

4.4.13. Invocacions a Déu ……………………………………

4.4.14. Unes altres fórmules …………………………………

4.5. Les fórmules temàtiques en LF ………………………………

4.5.1. El jardí …………………………………………………

4.5.2. La font …………………………………………………

4.5.3. El palafré ………………………………………………

4.5.4. La descriptio puellae …………………………………

4.5.5. El palau …………………………………………………

4.5.6. Les enumeracions ……………………………………

4.5.7. Les pregàries a Déu …………………………………

4.6. Conclusions ………………………………………………………

5. La possible interpretació política de LF ………………………

5.1. Introducció ………………………………………………………

5.1.1. Interpretacions de caire polític o reivindicatiu …

5.1.2. Interpretacions literàries i morals …………………

5.2. Algunes notes sobre el context històric de LF ……………

5.2.1. Els paral·lelismes Artús – dinastia mallorquina …

5.2.2. La família Torroella i la casa reial mallorquina …

5.2.3. Situació històrica de Mallorca a l’època de Torroella ………………………………………………

5.2.4. Els partidaris de la dinastia mallorquina …………

5.2.5. L’infant Jaume de Mallorca …………………………

5.2.6. La possible censura del Cançoner dels Comtes d’Urgell ………………………………………………………

5.3. Uns altres aspectes ……………………………………………

5.3.1. Precedents en l’ús polític de la literatura …………

5.3.2. El diàleg entre Artús i Guillem ……………………

5.3.3. La lectura política de les Cobles de Turmeda ……

5.4. Presència en LF de temes i tòpics de la literatura moralitzant ………………………………………………………………

5.4.1. Moralitzacions sobre el poder i la fortuna ………

5.4.2. Queixa per l’estat del món …………………………

5.5. La visió en l’espasa i exegesi …………………………………

5.5.1. El sintagma “riches rois” ……………………………

165 169 173 174 174 176 177 178 180 181 184 185 186 187 189 192 196 198 200 204 205 207 207 209 212 215 215 217 220 223 225 226 229 229 230 232 233 234 236 240 240

9

Índex

5.5.2. Les figures al·legòriques ……………………………

5.5.3. Dues possibles lectures d’un mateix fragment ……

5.6. Conclusions ………………………………………………………

242 243 246

IV. APÈNDIX DOCUMENTAL ……………………………………………

249

1. Testament i codicil de Guillem de Torrella ……………………

A) Testament ………………………………………………………

B) Codicil ……………………………………………………………

2. Documents procedents de l’Arxiu del Regne de Mallorca…

2.1. Document núm. 1: Arxiu Torrella (AT, 40): Carta de Pere IV a Pere de Torrella i als Jurats de Mallorca sobre la dotació de l’hospital construït “extra portam de Portopini” per iniciativa de Ramon Salelles ……………………………………

2.2. Document núm. 2: Arxiu Torrella (AT, 457): document de 1354 entre Pere IV i Huguet Roig (fill de Bertran Roig) …

2.3. Document núm. 3: BSAL V (1893): Jurament de fidelitat signat per Ferran Roderic, Guillem de Torrella i Guillem Robert el 1285, amb motiu de la invasió de Mallorca per l’infant Alfons de Catalunya-Aragó …………………………

3. Arbres genealògics de la família Torroella ……………………

3.1. Els Salelles ………………………………………………………

3.2. VICENT SANTAMARIA 2007 …………………………………

249 249 250 251

V. EDICIÓ ……………………………………………………………………

257

1. Estudi introductori a l’edició crítica ……………………………

1.1. Presentació ………………………………………………………

1.2. La tradició manuscrita i les edicions crítiques ……………

1.2.1. La tradició manuscrita ………………………………

1.2.2. Les edicions crítiques…………………………………

1.3. Els testimonis manuscrits ……………………………………

1.3.1. Extensió dels manuscrits ……………………………

1.3.2. Tipologia de les variants ……………………………

1.3.3. Errors evidents i significatius ………………………

1.3.4. Corrupcions i deturpacions de versos i fragments 1.3.5. Catalanismes …………………………………………

1.4. Relacions entre manuscrits ……………………………………

1.5. L’edició crítica …………………………………………………

1.6. La traducció rimada ……………………………………………

1.7. Annex: mostra de diversos passatges dels mss ……………

2. Text de l’edició crítica ……………………………………………

3. Notes al text de l’edició ……………………………………………

257 257 258 258 263 274 274 275 275 278 280 281 282 283 284 301 314

251 252

252 254 254 255

10

Índex

Aparat crític …………………………………………………………

Vocabulari ……………………………………………………………

Concordances…………………………………………………………

Traducció rimada ……………………………………………………

391 409 422 448

VI. CONCLUSIONS …………………………………………………………

461

1. L’edició crítica i la traducció ……………………………………

2. L’estudi de conjunt …………………………………………………

2.1. Guillem de Torroella i la seua família ………………………

2.2. Temes i folklore de LF …………………………………………

2.3. La derivació siciliana de la llegenda artúrica ………………

2.4. L’estil formulari de LF …………………………………………

2.5. La possible interpretació política de LF ……………………

461 462 462 462 463 464 465

4.

5.

6.

7.

Pròleg Només conservem una obra del mallorquí Guillem de Torroella, escrita en novas rimadas: La Faula1. Aquest text de 1269 versos és una mostra de la presència de la matière de Bretagne a les terres de la Corona d’Aragó, alhora que constitueix un exemple clar dels lligams culturals, històrics i lingüístics que unien Occitània amb la Confederació Catalanoaragonesa. L’estudi pacient dels models literaris que van poder inspirar Torroella revela que aquest coneixia la tradició literària i cultural d’oc i d’oïl i que la considerava perfectament vàlida: no debades LF comparteix la tècnica de composició formulària tan característica de les novas rimadas, els lais, els romans artúrics o les chanson de geste, i al mateix temps incorpora temes i motius folklòrics presents i freqüents en aquest tipus d’obres.

L’atractiu de LF s’incrementa quan hom recorda que una de les línies interpretatives de l’obra considera que, encobert sota la ficció artúrica i folklòrica, Torroella hi va introduir un missatge de crítica política. Aquesta crítica faria referència a la situació de Mallorca en l’època de Torroella —acabada de reintegrar a la Corona d’Aragó pel rei Pere el Cerimoniós— i condemnaria l’actuació del rei.

ESTRUCTURA DEL TREBALL2 He dividit aquest treball en dues grans parts: un estudi de conjunt i una edició crítica.

He considerat convenient situar primer de tot l’apartat de les referències bibliogràfiques per dos motius: per facilitar-ne la consulta al lector, i perquè aquest les conega ja quan encete la lectura de l’estudi de conjunt i de l’edició crítica, on es remet a treballs llistats en aquest apartat.

1 2

En endavant, LF. Aquest treball s’inscriu en el projecte d’investigació “La cultura literaria medieval y moderna en la tradición manuscrita e impresa (IV)” (FFI2009-14206), que es desenvolupa a la Universitat de València amb el suport del Ministerio de Ciencia e Innovación.

12

Sara Vicent Santamaria

A continuació presente un índex de les il·lustracions i fotografies incorporades en diverses parts del treball.

L’estudi de conjunt s’inicia amb la recopilació de totes les dades al meu abast sobre la família Torroella i sobre l’autor de LF, així com també sobre la datació de l’obra. Les diverses informacions de què disposem actualment posen de relleu que aquesta família va exercir una influència gens menyspreable en la vida política, econòmica, religiosa i social de l’illa ja des de la conquesta de Mallorca duta a terme per Jaume I. Tot seguit el capítol 2 tracta dels temes i dels motius folklòrics de l’obra, relacionant-los i comparant-los amb uns altres textos romànics medievals, per mostrar la integració de LF en el context literari en què es va escriure. El capítol 3 està dedicat a la derivació siciliana de la llegenda artúrica i a explicar-ne diversos aspectes: com apareixen llegendes sobre el rei Artús a l’illa de Sicília; com es va establir la identificació Glastonbury-Avalon; com, posteriorment, es va associar l’illa bretona mítica amb l’illa mediterrània real; i, per acabar, com conegué i utilitzà Torroella tot aquest material en l’elaboració de LF. Seguidament ve el capítol 4, on he estudiat l’estil formulari que, procedent de l’estil oral, es revela molt útil com a tècnica de composició d’obres de diversos gèneres (chanson de geste, novas rimadas, lais, romans artúrics). Aquest capítol mostra que Torroella coneixia i que va saber aprofitar molt bé aquesta tècnica, la qual és útil també en un altre camp: el de l’edició crítica. Finalment, el capítol 5 examina les dues línies interpretatives que fins ara s’han proposat per a LF, analitza la presència en LF de temes i tòpics de la literatura moralitzant, estudia la situació de Mallorca en l’època de Torroella i aprofundeix en la qüestió de la possible lectura política de l’obra, tot aportant documents que fins ara no havien estat posats a contribució.

He afegit un apèndix documental on hi he inclòs les transcripcions de documents utilitzats i esmentats en aquesta part de l’estudi: es tracta del testament i el codicil de Guillem de Torroella (tractats en el capítol 1r), de documents procedents de l’Arxiu del Regne de Mallorca (estudiats en el capítol 5é) i, finalment, de la reproducció dels arbres genealògics de la família Torroella proposats per diversos estudiosos (i explicats també al capítol 1r).

La part de l’edició crítica s’enceta amb un estudi introductori en el qual analitze, d’una banda, les diverses edicions crítiques —parcials o completes— del text de Torroella, així com també els diversos testimonis manuscrits que ens l’han conservat, les característiques i problemàtica que presenten, i les relacions que existeixen entre ells. D’altra banda, explicite i raone els criteris

Pròleg

13

i el modus operandi que he fet servir en l’edició crítica. Per acabar, introduïsc una mostra de diversos passatges dels mss. (començament i final del text de LF copiat en cada còdex, i diversos fragments de l’obra), amb l’objectiu que els lectors puguen observar algunes de les característiques codicològiques dels testimonis que ens han trasmés l’obra de Torroella.

Tot seguit ve l’edició crítica pròpiament dita, seguida de les notes al text de l’edició, de l’aparat crític, d’un vocabulari (que inclou termes occitans i termes francesos) i d’unes concordances. Finalment, la traducció rimada al català modern que tanca aquest apartat pretén apropar als lectors contemporanis el món medieval, oferir-los-en un tast. I també serveix per cloure aquesta obra a la forma de les festes de cort medievals, amb una faula per agrair la paciència dels lectors.

Per acabar, les conclusions ofereixen una visió panoràmica del treball i en destaquen els aspectes més importants.

Agraïments Durant els sis anys de treball en aquesta aventura han estat moltes les persones que m’han ajudat i m’han donat suport de diverses maneres, i voldria expressar-los ací també el meu agraïment.

Primer de tot, al meu director de tesi, el dr. Albert Hauf, al qual li estic agraïda per moltes raons, però principalment perquè sempre ha mostrat confiança en mi i en el treball que duia a terme, perquè ha estat un estímul constant de coneixement i d’aprenentatge, i perquè m’ha oferit consell i suport quan l’he necessitat.

La vinculació a Mallorca no acaba ací, perquè uns altres mallorquins m’han fet més senzilla la investigació. El dr. Gabriel Ensenyat, especialista en el període de la reintegració de la Corona de Mallorca a la Corona d’Aragó, em va facilitar molt l’estada de recerca a Mallorca durant l’estiu de 2006.

Dos sollerics, Jaume Coll Conesa, director del Museu de Ceràmica i Arts Sumptuàries “Gonzàlez Martí”, i Toni Gomila, professor del Departament de Psicologia a la UIB, em van proveir de mapes i d’indicacions per a realitzar el mateix itinerari que el protagonista de LF va recórrer cavalcant el matí de sant Joan (des de Binibassí fins a santa Caterina) i que finalment va cristal·litzar en un article. I Pere Serra, director del “Grup Serra”, va tindre la deferència d’enviar-me un exemplar de la voluminosa edició de LF patrocinada per ell mateix i preparada per Joan Nadal i Canyellas.

També he d’agrair-li a la dra. Isabel de Riquer que em va respondre molt amablement la consulta que li vaig plantejar.

L’amiga dra. Claire Challéat es va esforçar molt per trobar i enviar-me des d’Itàlia un article d’A. M. Compagna que no estava disponible en les biblioteques espanyoles ni en moltes d’italianes. I els col·legues i amics Josep Antoni Aguilar, Pepi Badia, Joan Furió i Anna Isabel Peirats m’han animat i ajudat de diverses maneres al llarg del procés d’elaboració d’aquesta obra, i especialment en els darrers moments, quan l’estrés era més evident.

A Salvador Vives, director de l’editorial Tirant Lo Blanc, he d’agrair-li la confiança que ha dipositat en mi i en aquest treball.

A banda de l’ajuda des del món acadèmic, he tingut la sort de rebre en tot moment suport des de l’esfera personal, sense el qual l’esforç de tants

16

Sara Vicent Santamaria

anys hauria sigut més dur encara. Vull agrair especialment, doncs, als meus pares i als meus germans tot el que han fet per mi abans, durant i després de la realització de la tesi i de la posterior transformació dels materials en el format actual, i que seria massa llarg d’enumerar en aquest espai.

I a Conrado, que ha patit els darrers anys de treball amb molta paciència i comprensió, he d’agrair-li que sempre ha estat en l’aventura de LF, i més enllà.

I. Referències bibliogràfiques I. EDICIONS DE LA FAULA a) Edicions completes BOHIGAS, P. i J. VIDAL ALCOVER (eds.) (1984): Guillem de Torroella: La Faula, Tarragona, Tarraco.

COMPAGNA, A. M. (ed.) (2000): Guillem de Torroella: La Faula, edició electrònica disponible a l’espai del RIALC, nº 179.1, sota la següent adreça: http://www. rialc.unina.it/179.1.htm.

COMPAGNA, A. M. (ed.) (2004): Guillem de Torroella: La Favola, Roma, Carocci Editore.

TORROELLA, G. de (2004): La Faula, edició a cura de J. Nadal i Cañellas, Palma, Grup Serra, amb dues litografies de Juli Ramis.

b) Edicions parcials LLABRÉS i QUINTANA, G. (1907): Estudi histórich y literari escrit per En Gabriel Llabrés sobre’l Cançoner dels Comtes d’Urgell, Barcelona, Societat Catalana de Bibliòfils.

MASSÓ i TORRENTS, J. (1932): Repertori de l’antiga literatura catalana, Barcelona, Alpha i IEC, pp. 11-13 i 501-511.

MILÀ i FONTANALS, M. (1890): “Les noves rimades. La codolada”, dins Obras Completas, tom III: “Estudios sobre historia, lengua y literatura de Cataluña”, Barcelona, Librería de Álvaro Verdaguer, pp. 361-440.

RIQUER, M. de (1952): Antología de textos literarios románicos medievales, vol. III, Secció de Filologia Romànica de la UB, Universitat de Barcelona, pp. 96-97 (part III: “Materia de Bretaña”).

c) Versió en prosa BADIA, L. (2003): Tres contes meravellosos del segle XIV, Barcelona, Quaderns Crema.

d) Adaptació per a un públic infantil i juvenil DÍAZ I VILLALONGA, R. (1995): La Faula, Palma, Moll.

18

Sara Vicent Santamaria

II. TREBALLS I ESTUDIS SOBRE La Faula – (1999): Cançoner dels comtes d’Urgell, edició a cura d’E. Castelló i Gassol, pròleg d’A. Espadaler, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs.

ARRETXE, I. i R. VICH (1993): “La Faula, el Llibre de Fortuna e Prudència i les Cobles de la divisió del regne de Mallorques: tres variants d’un tema literari a la narrativa en vers del segle XIV”, dins Anuari de Filologia 16, Barcelona, Universitat de Barcelona, Facultat de Filologia, pp. 9-22.

BADIA, L. (1993): “De La Faula al Tirant lo Blanc, passant pel Llibre de Fortuna e Prudència”, en Tradició i modernitat als segles XIV i XV, València / Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 93-128. Ara també disponible en versió electrònica a la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives en la següent adreça: http://www.lluisvives. com/servlet/SirveObras/jlv/01260407766699486328813/index.htm BOHIGAS, P. (1982a): “El Cançoner català Vega-Aguiló”, dins Aportació a l’estudi de la literatura catalana, Barcelona, PAM / AILLC / Fundació Congrés de Cultura Catalana, pp. 155-180.

CABRÉ, Ll. (1986): “Torroella, Guillem de: La Faula”, Llengua & Literatura I, Barcelona, IEC, pp. 609-615.

Cançoner Aguiló (2000): edició facsímil, transcripció i comentaris de G. Ensenyat, J. Mas i Vives, i J. M. Matas i Alomar; estudi codicològic d’A. Mut i Calafell, Palma, Societat Arqueològica Lul·liana.

Cançoner dels Comtes d’Urgell (1999), edició facsímil a cura d’A. Espadaler i E. Castelló, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs.

COMPAGNA, A. M. (2003): “La faula di Guillem de Torroella: significato politico e tradizione testuale”, dins Rivista di Studi Testuali V, pp. 7-19.

ESPADALER, A. (1986): “El meravellós com a luxe i pedagogia”, dins El món imaginari i el món meravellós a l’edat mitjana, Barcelona, Fundació Caixa de Pensions, pp.137-49.

ESPADALER, A. (1999): “Un cançoner a la cort dels Comtes d’Urgell”, dins Cançoner dels Comtes d’Ugell, edició facsímil a cura d’A. Espadaler i Eloi Castelló, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs.

GRIFOLL, I. (1984): ressenya a l’edició Bohigas-Vidal Alcover (1984) de La Faula, dins Els Marges 32, pp. 99-102.

GRIFOLL, I. (1995): “Les noves rimades entre el jo líric i la ficció de la prosa.”, dins La narrativa in Provenza e Catalogna nel XIII e XIV secolo, Pisa, ETS Edizioni, pp. 109-144.

GUDAYOL, A. M. (1990): “Arturo, Morgana y la sierpe. Algunas anotaciones sobre las intervenciones en francés en La Faula de Guillem de Torroella”, dins Parole.

Referències bibliogràfiques

19

Revista de creación literaria y de filología 3, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares, pp. 93-98.

HAUF i VALLS, A. (1990b): “Artur a Constantinoble. Entorn a un curiós episodi del Tirant lo Blanc”, L’Aiguadolç 12-13, Dènia, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, pp. 13-31.

HAUF, A. (2000): “«Artús, aycell qui atendon li bretó?»: La Faula, seducció o reivindicació políticomoral?”, dins Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 56, Palma de Mallorca, pp. 7-24.

HAUF i VALLS, A. (2002b): ressenya al Cançoner Aguiló, dins Estudis Romànics XXIV, volum a cura d’A. M. Badia i Margarit, pp. 338-342.

LLABRÉS i QUINTANA, G. (1906): Cançoner dels Comtes d’Urgell, Barcelona, Societat Catalana de Bibliòfils.

LLABRÉS, G. (1920): “Guillermo de Torrella, poeta mallorquín del siglo XIV”, dins Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana IX, pp. 245-254.

MARTÍNEZ PÉREZ, A. (1994a): “En torno a las transposiciones intertextuales de la tradición artúrica en La Faula de Guillem de Torroella”, dins Revista de literatura medieval 6, Madrid, Gredos, pp. 133-145.

MARTÍNEZ PÉREZ, A. (1994b): “Ficción-realidad en la estructuración narrativa de La Faula de G. de Torroella”, dins Mundos de ficción: actas del VI Congreso Internacional de la Asociación Española de Semiótica, a cura de J. M. Pozuelo Yvancos i Fco. Vicente Gómez, Murcia, Universidad de Murcia, pp. 1021-1029.

MASSÓ i TORRENTS, J. (1913-14): “Bibliografia dels antics poetes catalans”, dins Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans.

MASSÓ i TORRENTS, J. (1932): Repertori de l’antiga literatura catalana, Barcelona, Alpha i IEC, pp. 11-13 i 501-511.

ORS, J. (1986): “De l’encalç del cèrvol blanc al creuer de la balena sollerica: la funció narrativa del motiu de l’animal guia”, dins Studia in honorem prof. M. de Riquer, vol. I, Barcelona, Quaderns Crema, pp. 565-578.

RIQUER, I. de (1991): “El viaje al otro mundo de un mallorquín”, dins Revista de lengua y literatura catalana, gallega y vasca 1, Madrid, Universidad Autónoma de Madrid, pp. 25-35.

RIQUER, I. de (2005): “Lo «maravilloso» y lo cotidiano en La faula de Guillem de Torroella”, dins Revista de Filología Románica 22, Madrid, Servicio de Publicaciones de la Universidad Complutense, pp. 175-182; disponible també en versió electrònica: http://www.ucm.es/BUCM/revistas/fll/0212999x/articulos/ RFRM0505110175A.PDF. RUBIERA i MATA, M. J. (1997): “Un relat àrab de viatge al més enllà (Buluqiya), possible font de la Faula de Torroella”, dins Estudis de llengua i literatura en

20

Sara Vicent Santamaria

honor de Joan Veny, Barcelona, Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, vol. I, pp. 71-80.

TOLDRÀ, M. (1992-1993): “Notes sobre la suposada lectura “sebastianista” de La Faula”, dins Llengua & Literatura 5, pp. 471-478.

VICENT SANTAMARIA, S. (2005): “«Parole qui n’est entendue / vaut autretant comme perdue»: els problemes d’edició de La Faula de Guillem de Torroella”, dins Randa 55 (Homenatge a Jordi Carbonell), pp. 15-42.

VICENT SANTAMARIA, S. (2007): “La Faula de Guillem de Torroella: ¿literatura o política?”, dins Res Publica. Revista de filosofía política 17, pp. 341-356.

VICENT SANTAMARIA, S. (2008): “Noves aportacions sobre el rerefons política de La Faula de Guillem de Torroella, dins II Jornades d’estudis locals a Sóller, Sóller, Ajuntament de Sóller, pp. 255-275.

VICENT SANTAMARIA, S. (2009): “«Ara-m digatz, Seiner, per Deu, / fe qe-m devetz, no-us sia greu»: els models occitans en l’estil formulaic de La Faula de Guillem de Torroella”, dins Camps, Ch. (ed.): Les relacions catalano-occitanes al llindar del segle XXI, Association Française de Catalanistes-Editions de la Tour Gile, pp. 395-408.

VIDAL ALCOVER, J. (1996): “La Faula de Guillem de Torroella en el Cançoner d’Estanislau Aguiló”, dins Estudis de literatura Medieval i Moderna, a cura de Pere Anguera i Magí Sunyer, Palma de Mallorca, Moll, pp. 193-208.

III. GRAMÀTIQUES, DICCIONARIS I OBRES DE CONSULTA ANGLADE, J. (1965): Grammaire élémentaire de l’ancien français, París, Armand Colin, Collection U. ANGLADE, J. (1977): Grammaire de l’ancien provençal ou ancienne langue d’oc, París, Klincksiek.

BLOCH, O. i Walter von WARTBURG (1986): Dictionnaire étymologique de la langue française, París, Presses Universitaires de France, X vols.

COROMINES, J. (1991-1995): Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona, Curial.

DAELE, H. van (1940): Petit dictionnaire de l’ancien français, París, Garnier Frs. DCVB: A. Mª ALCOVER i F. de B. MOLL (1932-1969): Diccionari català-valencà-balear, amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Josep Moll, Palma de Mallorca, Moll, 10 vols.; també en versió electrònica: http://dcvb.iecat.net.

Diccionari de l’Enciclopèdia: http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0.

Diccionari de la llengua catalana multilingüe: http://www.grec.net/cgibin/mlt00. pgm/

Referències bibliogràfiques

21

DIEC: Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, en versió electrònica: http://pdl. diec.es.

DUBOIS, J. (1994): Dictionnaire étymologique et historique du français, París, Larousse.

FOULET, L. (1982): Petite syntaxe de l’ancien français, París, Honoré Champion.

GODEFROY, F. (1982): Dictionnaire de l’ancienne langue française et de tous ses dialectes du IXè au XV siècle, Genève, Slaktine, 10 vols.

GODEFROY, F. (1994): Lexique de l’ancien français, París, Honoré Champion.

GREIMAS, A. J. (2001): Dictionaire de l’ancien français: jusqu’au milieu du XIVè siècle, París, Larousse.

HONNORAT, S.J. (1846-1847): Dictionnarie provençal-français ou dictionnaire de la langue d’oc ancienne et moderne, suivi d’un vocabulaire français-provençal, Digne, Repos, Imprimeur Libraire-éditeur, 3 vols.

LA CHAUSÉE, F. de (1989): Initiation à la morphologie historique de l’ancien français, París, Klincksieck.

LEVY, E. (1980): Petit dictionnaire provençal-français, Raphele-lès-Arlès, Culture Provençale Méridionale.

MOIGNET, G. (1988): Grammaire de l’ancien français: morphologie, syntaxe, París, Klincksieck.

PICOCHE, J. (1999): Dictionnaire étymologique du français, París, Le Robert.

RICKETTS, P. T., F. R. HAMLIN i J. HATHAWAY (1967): Introduction à l’étude de l’ancien provençal, Genève, Droz.

ROMIEU, M. i A. BIANCHI (2002a): Iniciacion a l’occitan ancian. Dètz e nòu tèxtes de l’Edat Mejana comentats, Bordeaux, Presses universitaires de Bordeaux.

ROMIEU, M. i A. BIANCHI (2002b): La lenga del trobar. Precís de grammatica d’occitan ancian, Bordeaux, Presses universitaires de Bordeaux, 2a. ed.

RONCAGLIA, A. (1965): La lengua dei trovatori. Profilo di gramática storica del provenzale antico, Roma, Edizioni dell’Ateneo.

SCHOSLER, L. (1984): La déclinaison bicasuelle de l’ancien français: son rôle dans la syntaxe de la phrase, les causes de sa disparition, Odense, Odense University Press.

ZINK, G. (2000): L’ancien français (XIè-XIIIè siècles), París, Presses Universitaires de France, 5a. ed.

IV. ÍNDEX I REPERTORIS FOLKLÒRICS I LITERARIS BOBERG, I. M. (1966): Motif-Index or Early Icelandic Literature, Munksgaard, Hafniae.

22

Sara Vicent Santamaria

BUTTERWORTH, H. (1956): Motif-Index and Analysis of the Early Irish Hero Tales, Yales University.

CROSS, T. P. (1952): Motif-Index of Early Irish Literature, Bloomington, Indiana University Press.

FLUTRE, L. F. (1962): Table des noms propres: avec toutes leurs variants figurant dans les Romans du Moyen Age écrits en français ou en provençal et actuellement publiés ou analisés, Poitiers, Centre d’Etudes Supérieures de Civilisation Médiévale.

FRENZEL, E. (1999): Motive der Weltliteratur, Stuttgart, Alfred Kröner.

GUERREAU-JALABERT, A. (1992): Index des motifs narratifs dans les romans arthuriens français en vers (XIIè – XIIIè siècles), Genève, Droz.

ORIOL, C. i J. M. PUJOL (2003): Índex tipològic de la rondalla catalana, Barcelona, Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura.

SCHENDA, R. (1955): Das ABC der Tiere. Märchen, Mythen und Geschichten, München, Beck.

THOMPSON, S. (1989): Motif-index of folk literature: a classification of narrative elements in folktales, ballads, myths, ..., Bloomington, Indiana University Press, 6 vols.

TUBACH, F. C. (1969): Index Exemplorum. A Handbook of Medieval Religiosus Tales, Helsinki, FFComunications, núm. 204.

V. OBRES SOBRE ECDÒTICA, CRÍTICA TEXTUAL I ESTILÍSTICA ALARCOS LLORACH, E. (1948): “Investigaciones sobre el Libro de Alexandre”, dins Revista de Filología Española - Anejo XLV, Madrid.

ALBERNI, A. (2001): “Notes per a una reconstrucció codicològica del Cançoner Vega-Aguiló (BdC, mss. 7 i 8)”, dins Canzonieri iberici, a cura de P. Botta., C. Parrilla i I. Pérez Pascual, Noia, Toxosoutos / Universidade da Coruña / Università di Padova, vol. 1: pp. 301-11.

ALBERNI, A. (2002): “El Cançoner Vega-Aguiló: una proposta de reconstrucció codicològica”, dins Literatura i cultura a la Corona d’Aragó (segles XIII-XV), a cura de L. Badia, M. Cabré i S. Martí, Barcelona, Curial Edicions Catalanes i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 151-171.

ALBERNI, A. (2003): El Cançoner Vega-Aguiló (BC, mss. 7 i 8): estructura i contingut, tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona i dirigida per Lola Badia i Vicenç Beltran, consultable ara dins el projecte “Tesis Doctorals en Xarxa” sota la següent adreça electrònica: http://www.tdx.cbuc.es/index.html.