Issuu

Els professionals de l’educació no poden estar al marge de la reﬂexió sobre aquest caràcter formatiu del cinema, en el seu sentit més profund, de la personalitat humana. Per descomptat, l’escola ha de preparar als alumnes perquè adopten una visió crítica de la cultura audiovisual. És també una tasca ineludible la lluita contra els estereotips, que contribueix a difondre la pantalla i sota la força dels quals vivim. Així doncs, l’escola ha de viure atenta a aquests dos pols del cinema com a formador i deformador de la nostra personalitat, del cinema com a gènesi de la consciència de la nostra identitat i com a responsable de l’alienació d’aquesta. És al voltant del cinema com ajuda o impediment a una plena identitat personal que gira aquest nou volum de la sèrie Didàctica de la Pantalla, expressió del grup d’innovació didàctica espaiCinema de la Universitat de València. La reﬂexió sobre cinema, educació i identitat va dirigida a professionals i estudiants d’educació i és d’interès també per a qualsevol persona que desitge aprofundir en la comprensió de la humanitat.

tirant

humanidades

(coords.)

plural

tirant

JOSEP V. GARCIA RAFFI / PAULA JARDÓN

JOSEP V. GARCIA RAFFI / PAULA JARDÓN (coords.)

El cinema proporciona coneixement i està connectat de forma essencial amb l’educació perquè és una via bàsica d’acostament al món. En la pantalla apareixen personatges de ficció amb personalitats definides que ens emocionen com a espectadors i amb els quals ens hi podem identificar però el cinema intervé també en la construcció d’identitats, la majoria de les vegades facilitant els mecanismes d’integració de l’individu a la societat però d’altres reforçant els trets de les persones i el seu dret a la diferència fins i tot per damunt de la pressió social. La identitat d’aquests personatges ens ajuda a comprendre la gran diversitat i complexitat de la identitat humana.

IDENTIDADES, CINE Y EDUCACIÓN

plural

IDENTIDADES, CINE Y EDUCACIÓN DIDÁCTICA DE LA PANTALLA IV ESPAICINEMA

tirant

humanidades plural

Imagen de portada:

Ramiro Zardoya Sanchez

IDENTIDADES, CINE Y EDUCACIÓN. DIDÁCTICA DE LA PANTALLA IV ESPAICINEMA

COMITÉ CIENTÍFICO DE LA EDITORIAL TIRANT HUMANIDADES Manuel Asensi Pérez

Catedrático de Teoría de la Literatura y de la Literatura Comparada Universitat de València

Ramón Cotarelo

Catedrático de Ciencia Política y de la Administración de la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología de la Universidad Nacional de Educación a Distancia

Mª Teresa Echenique Elizondo Catedrática de Lengua Española Universitat de València

Juan Manuel Fernández Soria

Catedrático de Teoría e Historia de la Educación Universitat de València

Pablo Oñate Rubalcaba

Catedrático de Ciencia Política y de la Administración Universitat de València

Joan Romero

Catedrático de Geografía Humana Universitat de València

Juan José Tamayo

Director de la Cátedra de Teología y Ciencias de las Religiones Universidad Carlos III de Madrid

Procedimiento de selección de originales, ver página web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales

IDENTIDADES, CINE Y EDUCACIÓN. DIDÁCTICA DE LA PANTALLA IV ESPAICINEMA

Edición de JOSEP V. GARCIA-RAFFI PAULA JARDÓN GINER

tirant humanidades Valencia, 2018

Copyright ® 2018 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito de los autores y del editor. En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant Humanidades publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com. Espaicinema es un grupo estable de innovación continua de la Universitat de València; ayudado por el Vicerectorat de Polítiques de Formació i Qualitat Educativa (www.uv.es/cinemag/) y autor de 3 volúmenes más de Didáctica de la Pantalla. Imagen de portada cedida por Ramiro Zardoya Sánchez (estudiozardoyos@ gmail.com

© TIRANT HUMANIDADES EDITA: TIRANT HUMANIDADES C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com www.tirant.com Librería virtual: www.tirant.es DEPÓSITO LEGAL: V-2486-2017 ISBN 978-84-1678-685-5 MAQUETA: Tink Factoría de Color Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea en www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa nuestro procedimiento de quejas. Responsabilidad Social Corporativa http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf

Índex Introducció...................................................................................................................... 11 Capítol 1

LA IDENTITAT HUMANA MITJANÇANT LA FIGURA DE L’INFANT SALVATGE EN LA FILMOGRAFIA. LA SOCIALITZACIÓ EN L’EDUCACIÓ Paula Jardón Giner Sandra García de Fez

1. INTRODUCCIÓ............................................................................................. 19 2. EL CINEMA EN LA FORMACIÓ DELS/DE LES EDUCADORS I EDUCADORES............................................................................................... 20 3. IDENTITAT HUMANA, EDUCACIÓ I SOCIALITZACIÓ................... 21 4. LA FIGURA DEL XIQUET SALVATGE EN DUES PEL·LÍCULES: L’ENFANT SAUVAGE (1970) I ENTRE LOBOS (2010)............................ 24 5. CONCLUSIONS.............................................................................................. 34 6. PROPOSTA DIDÀCTICA............................................................................. 35 BIBLIOGRAFIA..................................................................................................... 38 Capítol 2

INFANCIA, EDUCACIÓN E IDENTIDAD: EL MITO DE PETER PAN Josep-Vicent Garcia-Raffi

1. DE ROUSSEAU AL MITO DE PETER PAN.............................................. 41 2. ROUSSEAU Y LA CREACIÓN DEL MITO DEL HOMBRE NATURAL: LA CULTURA COMO UNA FALSA IDENTIDAD....................... 43 3. LA INFANCIA COMO PARAÍSO: LA ESCUELA COMO SISTEMA DE DEGRADACIÓN..................................................................................... 46 4. PETER PAN O EL NIÑO QUE NO QUERÍA CRECER.......................... 48 5. UNA VÍCTIMA DE LA CULTURA: EL CAPITÁN GARFIO................ 52 6. PETER PAN BAJO EL RODILLO DE HOLLYWOOD............................ 55 7. FINALE............................................................................................................. 61 BIBLIOGRAFÍA..................................................................................................... 62

Índice

Capítol 3

DIAMANTES NEGROS. UNA LUCHA POR EL DEPORTE Y LA REIVINDICACIÓN DE UNA IDENTIDAD CULTURAL. “TARJETA ROJA AL TRÁFICO DE NIÑOS” María Botella Martínez María Alcantud Díaz

1. INTRODUCCIÓN.......................................................................................... 65 2. IDENTIDAD SOCIAL................................................................................... 66 3. DIAMANTES NEGROS................................................................................ 68 4. JUSTIFICACIÓN DE LA PROPUESTA DIDÁCTICA............................ 73 5. CONTEXTO DE LA HISTORIA: DE MALI A ESPAÑA Y PORTUGAL, PUERTAS DE ENTRADA A EUROPA DE MENORES DEPORTISTAS.............................................................................................................. 74 6. DISEÑO DE LAS ACTIVIDADES............................................................... 75 7. CONCLUSIÓN................................................................................................ 82 BIBLIOGRAFÍA..................................................................................................... 82 Capítol 4

IDENTITATS LGTB EN LA FORMACIÓ DE DOCENTS A PARTIR DE LA PEL·LÍCULA PHILOMENA Ricard Huerta

1. LA IRONIA (O LA MANCA D’AQUESTA) EN LA FILMOGRAFIA SOBRE TEMÀTIQUES LGTB...................................................................... 87 2. L’ENCOMIABLE CARRERA DE STEPHEN FREARS, DES DE MY BEAUTIFUL LAUNDRETTE O PRICK UP YOUR EARS FINS A PHILOMENA.......................................................................................................... 90 3. OPORTUNITATS QUE OFEREIX EL TRACTAMENT DE LA QÜESTIÓ LGTB EN LA FORMACIÓ DE MESTRES......................................... 92 4. PHILOMENA: UNA PEL·LÍCULA AMB MOLTES CARES I ARESTES..................................................................................................................... 96 5. PHILOMENA, UN BON EXEMPLE DEL CINEMA DE FREARS......... 99 6. EL CINEMA COM A REVULSIU............................................................... 103 BIBLIOGRAFIA..................................................................................................... 104 Capítol 5

COMUNICAR L’ART COM A CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT DELS JOVES. EL PROJECTE SECOND ROUND MOVIE: LÍNIES María José Gómez Aguilella

1. EL PROJECTE “SECOND ROUND: ART I LLUITA ALS INSTITUTS VALENCIANS”................................................................................................ 107 2. SECOND ROUND MOVIE: LÍNIES............................................................. 112 3. ALTRES CURTMETRATGES EDUCATIUS, EL CAS DE APORUE..... 118

Índice

4. EL CAS PARTICULAR DE DESANIMADO BUSCANT LA SEUA IDENTITAT AL MÓN................................................................................... 119 5. RECAPITULACIÓ FINAL: COMUNICAR I REIVINDICAR L’ART AMB SECOND ROUND............................................................................... 121 BIBLIOGRAFIA..................................................................................................... 122 Capítol 6

CINE MUSICAL CONTEMPORÁNEO, IDENTIDAD Y EDUCACIÓN Rosa Isusi-Fagoaga

1. INTRODUCCIÓN.......................................................................................... 125 2. EL CINE MUSICAL Y LA EDUCACIÓN.................................................. 128 3. MÚSICA POP E IDENTIDAD..................................................................... 129 4. OBJETIVOS DE NUESTRO TRABAJO...................................................... 130 5. METODOLOGÍA, CRITERIOS DE SELECCIÓN Y PLAN DE TRABAJO: TRES PELÍCULAS MUSICALES DEL S. XXI CON LOS FUTUROS MAESTROS DE EDUCACIÓN INFANTIL................................ 130 5.1. La modernización de lo clásico más allá de las modas: Moulin Rouge (2000), una ópera para oídos jóvenes.............................................. 132 5.2. Fomentando la educación en igualdad y las competencias: a propósito de Dando la nota (2012)............................................................. 134 5.3. Educación, valores e infancia: otra mirada sobre Frozen (2013)...... 136 6. RESULTADOS................................................................................................. 138 7. CONCLUSIONES........................................................................................... 141 BIBLIOGRAFÍA..................................................................................................... 142 Capítol 7

EVALUAR DESDE EL CINE. EL EJEMPLO DE UNA PRÁCTICA DE AULA DEL GRADO DE MAGISTERIO Helena Rausell Guillot

1. ¿POR QUÉ EL CINE? EL CINE Y LAS NUEVAS FORMAS DE NARRATIVA.......................................................................................................... 146 2. LA ELABORACIÓN DE LOS INFORMES: EL TRABAJO COLABORATIVO Y EL TRATAMIENTO DE LA INFORMACIÓN.................... 147 3. EVALUAR DESDE EL CINE. LA ELABORACIÓN DE LOS INFORMES O CÓMO “ESCRIBIR” LAS CIENCIAS SOCIALES....................... 150 4. OTRO INSTRUMENTO DE RECOGIDA DE RESULTADOS: LA AUTOEVALUACIÓN........................................................................................... 155 5. CONCLUSIÓN................................................................................................ 158 BIBLIOGRAFÍA..................................................................................................... 160

Índice

Capítol 8

LA IDENTIDAD DOCENTE DESDE UNA PROPUESTA PEDAGÓGICA Alicia Ros-Garrido

1. INTRODUCCIÓN.......................................................................................... 163 2. LA IDENTIDAD DOCENTE Y EL CINE.................................................. 163 3. PROPUESTA PEDAGÓGICA PARA ANALIZAR, COMPRENDER, REFLEXIONAR, DIALOGAR Y VALORAR LA PELÍCULA HOY EMPIEZA TODO................................................................................................... 167 4. LAS TAREAS (PROFESIONALES) Y LA IDENTIDAD DOCENTE.... 173 5. OTROS ASPECTOS QUE PUEDEN TRABAJARSE EN EL AULA....... 175 6. CONCLUSIÓN................................................................................................ 176 BIBLIOGRAFÍA..................................................................................................... 177

Introducció És una evidència que el cinema proporciona coneixement i està connectat de forma essencial amb l’educació perquè és una via bàsica d’acostament al món, una exposició de la realitat i molt especialment de la realitat social. Però, pel que fa a les persones i els seus trets de conducta i relació amb els altres, té el cinema alguna cosa a veure? En la pantalla apareixen personatges de ficció amb personalitats definides que ens emocionen com a espectadors i amb els quals ens hi podem identificar: és l’única influència de la pantalla sobre la identitat del espectador o també el cinema d’alguna forma la construeix? Es veuen els individus reflectits en els protagonistes de les pel·lícules i acaben sent els arguments i les emocions de la pantalla part del seu jo? És el cinema un element que acompanya la gènesi de la personalitat i forma part activa de les forces que la construeixen? La nostra resposta és afirmativa i sense dubte pensem que el cinema és un dels elements que participa en el procés de construcció de la identitat personal; la majoria de les vegades facilita els mecanismes d’integració de l’individu a la societat, però d’altres reforça els trets propis de cada persona i el seu dret a la diferència, fins i tot per damunt la pressió social. L’escola no pot restar al marge de la reflexió sobre aquest caràcter formatiu del cinema, en el seu sentit més profund, de la personalitat humana. Per descomptat, l’escola ha de preparar els alumnes perquè adopten una visió crítica de la cultura de la imatge i controlen la influència de la imatge a la seua vida. És també una tasca ineludible la lluita contra els estereotips, alguns d’ells molt negatius, que contribueix a difondre la pantalla i sota la força dels quals vivim. Així, doncs, l’escola ha de viure atenta a aquests dos pols del cinema com a formador i deformador de la nostra personalitat, del cinema com a gènesi de la consciència de la nostra identitat i com a responsable de l’alienació d’aquesta. És al voltant del cinema com ajuda o impediment a una plena identitat personal que gira aquest nou volum de la

Josep-Vicent Garcia i Paula Jardón

sèrie Didàctica de la Pantalla, expressió del grup d’innovació didàctica espaiCinema de la Universitat de València. El cinema, creiem, és un dels elements constitutius de la identitat de les persones, de la gènesi de qui són. La base està en la capacitat d’empatia que el cinema aconsegueix —amb idèntica o major força que altres arts escèniques— entre l’espectador i els protagonistes. Així, el cinema fa palès idees complexes en la conducta dels actors, que en l’actuació adquireixen una dimensió emocional captivadora. També provoca reflexions respecte a les accions dels protagonistes i les seues opcions vitals i ens obliga a meditar com a espectadors sobre quina n’hauríem pres si haguérem estat en la pell dels personatges. Fins i tot el cinema produeix el fenomen del que podríem anomenar la pel·lícula transcendent, una pel·lícula que s’incorpora a la memòria personal d’un individu que la recorda perquè li va ensenyar a veure la realitat d’una altra manera. Aquest caràcter formatiu del nostre jo pel cinema es reforça amb el fenomen de les pel·lícules generacionals, pel·lícules específiques que marquen tota una generació, que es converteixen en experiències úniques perquè sintetitzaven els ideals i les angoixes dels joves no solament d’un país sinó d’una cultura i, fins i tot, del món. Exemples com ara Esplendor a l’herba (Splendor in the Grass, Elia Kazan 1961) o El Graduat, (The Graduate, Mike Nichols 1967) ens mostren pel·lícules generacionals típiques de la cultura occidental, la influència de les quals s’estengué més enllà de la cultura anglosaxona en la qual foren fetes. El temps passa i el sentit de aquestes pel·lícules s’amorteix junt a la generació de joves que s’hi va veure reflectit. Aquest lligam desapareix per a generacions posteriors que no comparteixen l’entorn emocional i social que aquestes pel·lícules reflectien. Un element fonamental de l’impacte generacional del cinema en els espectadors és la música. És un element essencial d’identificació generacional i part fonamental del món de les emocions de l’adolescència. L’aparició de la música pop hi ha subratllat el seu caràcter d’element aglutinador de les emocions d’una generació amb gran força; de fet, la música pop per la seua persistència en el temps s’hi

Introducción

ha convertit en llaç intergeneracional a través de la qual persones d’edats diferents poden compartir experiències emocionals semblants. La música pop ha acabat per independitzar-se de l’argument i alliberar-se del seu paper de tan sols un acompanyant de la trama per a acabar sent la música de la societat postindustrial, la música de masses de la cultura contemporània. En Moulin Rouge (Baz Luhrmann, 2000), Donant la nota (Pitch Perfect, Jason Moore, 2012) i Frozen (Chris Buck y Jeniffer Lee, 2013), s’examina el nou musical des d’aquesta perspectiva de la música com a constructora d’una identitat col·lectiva en el capítol “Cine musical contemporáneo, identidad i educación”. A l’anàlisi de la narració audiovisual com a conformadora de l’imaginari social està dedicat “Evaluar desde el cine. El ejemplo de una práctica de aula del Grado de Magisterio”, una experiència didàctica dins l’ensenyament de les Ciències Socials als futurs mestres. A partir de la pel·lícula Buda explotó por vergüenza (Buda as sharm foru rikht, Hana Makhamalbaf 2010) es mostra com es pot obtenir dels alumnes l’elaboració d’informes resultats de treballs d’investigació en diferents àrees a partir de la forma de la narració audiovisual del context social en el film. La capacitat de la gestió de les emocions de l’espectador que té el cinema destaca encara més la capacitat creativa de qui ho realitza. En “Comunicar l’art com a construcció de la identitat dels joves. El projecte Second Round Movie: Línies”, un projecte d’animació pedagògica orientat a remarcar la importància de l’educació estètica, la finalitat és aconseguir per a l’alumne, amb l’ajuda de la creativitat, eixa visió global del món que sempre ha cercat la pedagogia renovadora i en la qual s’ha de construir la identitat ideal de l’adolescent. És el cinema, amb la capacitat simbòlica, que ofereix la imatge, el mitjà per excel·lència per assolir aquest objectiu. Si considerem la memòria social part de la identitat de l’individu, donada la nostra consideració de la identitat com una construcció i no alguna cosa definida per la natura, el cinema seria un dels responsables de la nostra adscripció a una societat perquè ens fa com-

Josep-Vicent Garcia i Paula Jardón

partir els mites fundacionals i les recreacions històriques. Aquesta incorporació pot ser alienant i tracta d’acomodar la nostra personalitat a una cultura repressora. Tanmateix pot humiliar els individus perquè els presenta com a partícips d’una cultura inferior i deforma els elements de la cultura de pertinència sota el prisma del folklore, o subratlla amb traç gruixut els elements “diferenciadors” de la nostra cultura respecte a un estàndard civilitzat, o mostra el fals interès antropològic que desitja congelar en el temps a la societat on aquesta cultura viu. En conseqüència, la identitat cultural, l’arrelament o desarrelament de les persones, pot ser vulnerat per la imatge que de les cultures minoritàries ofereixen les cultures dominants, aquelles que controlen l’imaginari existent en el món del cinema. A aquesta problemàtica es dedica “Diamantes Negros. Una lucha por el deporte y la reivindicación de una identidad social. “Tarjeta roja al tráfico de niños”. Diamantes negros (Miguel Alcantud, 2013) tracta el xoc intercultural i els problemes que suposa mantenir una identitat en un entorn desconegut i hostil, una lluita per l’esport i la reivindicació d’una identitat pròpia. La pel·lícula conta l’aventura dels xiquets africans captats pels observadors dels equips europeus i serveix per a examinar un procés d’aculturació, una pèrdua dels arrels per un somni, una forma d’explotació de la infància dins d’un món desigual en el qual les relacions nord-sud es basen en el domini i l’abús. La imatge té també una enorme força sobre el nostre inconscient i és el mitjà fonamental a través del qual s’adquireixen estereotips culturals, d’especial importància en la construcció de gènere. La identitat sexual va mostrada per un conjunt de comportaments i per una forma de relacionar-se que el cinema ha marcat en grau superlatiu. Els patrons d’allò masculí i femení s’imposen des de la pantalla amb la intenció d’uniformitzar la conducta de les persones en esquemes fixos i inalterables. És una obligació universal contribuir a la disminució de la força d’aquests prejudicis mitjançant l’anàlisi racional de la imatge, tot i revelant com són de tramposes i falses aquelles que responen a una

Introducción

visió deformada de minories, grups socials o, fins i tot, cultures i nacions. Aquesta càrrega negativa de la imatge sobre el nostre procés de formació personal bastaria per a la inclusió de l’estudi de la relació entre cinema i identitat personal en l’activitat docent encara que, en realitat, la seua importància augmenta quan hi ha especialistes que defensen que els tòpics incorporats no són dissolts per la crítica racional, només disminuïda la força amb la qual actuen des del nostre inconscient. En “Identitats LGTB en la formació de docents a partir de la pel·lícula Philomena” la pel·lícula (Stephen Frears, 2013) és utilitzada per a potenciar la defensa de la diversitat sexual en la formació del professorat, una proposta per a incrementar la sensibilitat en els currículum cap als problemes de la identitat sexual i la seua expressió a l’escola. Cal evitar que una societat hipòcrita malbarate l’esforç de l’escola: les persones són més importants que els rols socials. No s’ha d’admetre una escola que ignore la diferència i la tanque amb esquemes socials predeterminats. L’examen del cinema de temàtica LGTB, que no renuncia ni a la sinceritat ni a l’humor, acaba amb l’exposició de la doble impostura oculta en la història de Philomena, a la qual l’Església catòlica va arrabassar el seu fill que, adoptat per una família conservadora americana, va patir com la seua mare la pressió social a causa de la seua orientació sexual, una orientació gai reprimida i culpabilitzada, exactament igual com a sa mare el seu embaràs fora de la institució matrimonial li valgué l’estigma i la persecució. Afegiríem en aquesta anàlisi de la força del cinema en la formació de la identitat, la capacitat que té la pantalla de mostrar la vida interior de les persones. Els nostres processos de raonament conscient i inconscient poden ser portats a la pantalla on adquireixen tota la força catàrtica d’un món ocult que ix a la llum per a evidenciar el poder del somni, dels records, dels traumes. Un món intern que revelat ens obliga a reflexionar sobre les vertaderes causes que mouen les persones. Les conductes desajustades, la bogeria, tenen en el cinema un mitjà ideal per a explicar la seua gènesi i evitar l’estigmatització. La

Josep-Vicent Garcia i Paula Jardón

imatge ajuda al fet que tinguem una visió més ampla i completa del comportament humà en el qual la reflexió ha de ser més important que l’emoció. L’escola, el tradicional socialitzador dels individus, un element decisiu de la formació de la seua identitat, ha estat protagonista de moltes més pel·lícules del que pensem. A la relació entre escola i cinema es va dedicar el volum fundacional de Didàctica de la Pantalla (Germanies, 2000) perquè el cinema ha utilitzat l’aula com una part del seu atrezo dramàtic. En efecte, a l’escola les emocions poden estar a flor de pell i és un àmbit pel qual van passar tots els espectadors, un lloc essencial en les seues vides; perquè les coses que passen a l’escola impliquen el cor de la nostra identitat. La connexió entre escola i identitat constitueix la part essencial d’aquest volum. En primer lloc es debat el dilema que va plantejar Rousseau a la Il·lustració: la cultura millora o corromp l’ésser humà? Amb l’afegit inevitable de: quina hauria de ser l’educació d’un ésser humà lliure? En “Infancia e identidad: el mito de Peter Pan”, s’exposa com el mite (Peter and Wendy Sir James Barrie, 1911, amb la seua seqüela en el món Disney: Peter Pan, 1953) amaga sota la seua disfressa de nen perdut el del bon salvatge de Rousseau, un ésser humà sense corrompre pels processos coercitius de la socialització, una persona realment lliure. El mite ha derivat en la creença universal en el món occidental del valor indiscutible de la infància com la vertadera època daurada dels éssers humans i en la presentació dels infants com a dotats d’un esperit creatiu que l’escola no ha de destruir. L’educació no ha de degradar l’ésser humà, s’hi han de trobar les maneres que la identitat socialitzada no implique la pèrdua de la seua genialitat. Rousseau s’oposa a l’educació forçada basada a tractar l’alumne com un esclau passiu: la seua concepció forma així la base de tots els experiments revolucionaris en educació. El poderós missatge elaborat en la filosofia de Rousseau sobre la infelicitat i la degradació de l’ésser humà com a desgraciades conseqüències de la socialització, encoratja i justifica la pervivència del mite de Peter Pan, en el qual envellir i perdre la capacitat d’imaginar i crear són processos paral·lels.

Introducción

Dins el mateix esquema d’enfrontament entre cultura i natura està “La identitat humana mitjançant la figura de l’infant salvatge en la filmografia. La socialització en l’educació”, un estudi sobre dos casos de nens criats al marge dels esquemes de la civilització. S’hi compara el cas del xiquet salvatge d’Aveyron, tractat per Truffaut en la pel·lícula El pequeño salvaje (L’enfant sauvage, Truffaut 1970) amb el del nen pastor abandonat a la serra en Entre lobos (Olivares 2010), tot remarcant la importància de l’aprenentatge en la infància més primerenca com a element primigeni de la nostra identitat com a éssers humans. Sota la influència de Rousseau, la pel·lícula de Truffaut narra l’esforç del doctor Itard per recuperar el xiquet, apartat entre les feres i mancat de qualsevol tret de socialització, i transformar-lo en un ser moral, un ser capaç de refrenar els seus impulsos i sotmetre’s a les normes que li permeten socialitzar-se amb els altres éssers humans. La llibertat per a Rousseau no estava deslligada de la disciplina entesa com una força interior, un principi quasi moral que fa que regules per tu mateix la conducta. És per això que l’escola és mestra de bons ciutadans. L’anàlisi del cas de Marcos, abandonat dotze anys a la serra i sobrevivint sense més companyia que la dels animals, presenta un paral·lelisme evident amb el del nen salvatge de la pel·lícula de Truffaut i serveix per a realitzar una reflexió general sobre la necessitat d’una escola inclusiva que recupere per a la societat tots els nens, sense establir segregacions ni didàcticament ni èticament justificables. En “La identidad docente desde una propuesta pedagógica” es reflexiona sobre la formació de la identitat del docent i de la pràctica professional en una societat en conflicte amb l’ajuda de la pel·lícula de Tavernier Hoy empieza todo (Ça commence aujourd’hui, Tavernier 1999), una obra que s’ha convertit en un clàssic de la professió docent per la seua capacitat de mostrar la complexitat i les dificultats en què l’activitat dels mestres es realitza. La identitat professional serà el resultat de la pràctica professional i de les condicions en les quals aquesta es produeix, que inclou les tasques burocràtiques o el que podríem denominar “gestió del malestar social”, atès que l’escola és una de les institucions que han de controlar i remeiar les creixents

Josep-Vicent Garcia i Paula Jardón

desigualtats socials existents en la societat. L’ensenyament és el primer pas de la reforma de la societat: la conducta moral i política han de ser millorades per l’educació, necessària per a l’aparició d’adults ben preparats i disposats a jugar el seu paper de ciutadans. Les aportacions que presentem en aquest volum, doncs, proposen una reflexió múltiple i global sobre la identitat com a objecte i resultat de l’acció educativa. Reivindiquem la importància d’elements culturals com ara l’art i la música per a la configuració d’identitats. La formació d’una mirada crítica sobre el món ha d’incloure la diversitat sexual, genèrica i cultural i les problemàtiques més actuals: la guerra, les reconversions econòmiques i els moviments de la població. Una mirada infantil, juvenil i adulta que ens suggereix cinematogràficament com orientar l’acció educativa des de la conformació de la identitat dels futurs docents i discents, per a la futura ciutadania en un món més just i lliure. Josep-Vicent Garcia i Paula Jardón (espaiCinema, Universitat de València)

Capítol 1

La identitat humana mitjançant la figura de l’infant salvatge en la filmografia. La socialització en l’educació Paula Jardón Giner Sandra García de Fez Universitat de València

1. INTRODUCCIÓ La utilització del cine com a ferramenta formativa és una realitat que abasta tots els nivells educatius. Si ens centrem en l’etapa superior i aterrem a l’àmbit de la docència universitària, podem trobar que la imatge és present a les aules, encara que no sempre es treballa d’una forma adequada, és a dir, didàcticament profitosa. En aquestes pàgines presentem una proposta de treball per emprar dos films als graus relacionats amb la formació dels i de les educadors/es, al postgrau de formació de professorat de secundària així com a les àrees del coneixement afins. El capítol es compon d’un marc teòric que sustenta l’anàlisi posterior de les dues produccions en una doble vesant: com a mitjà audiovisual i com a element educatiu. A més a més recull algunes activitats suggerides i pretén oferir-se com un recurs per al professorat i l’alumnat. Al llarg d’aquest treball es tracta la identitat humana en relació al procés social més important i específic de l’ésser humà: l’educació. Es posa en evidència la relació entre dualitats que s’han proposat com a oposades: identitat humana versus animal, natura versus cultura, genètica front a ambient (filogènesis versus ontogènia). Els casos excepcionals de Victor d’Ayveron (L’enfant sauvage de Truffaut) i de Marcos Rodríguez Pantonja (Entre lobos d’Olivares), ens permeten apropar-nos a la comprensió del fet educatiu com a fet

Paula Jardón Giner i Sandra García de Fez

social. L’estudi d’ambdós, el primer per Ytard i el segon per Mainer, ens aporta informació complementària autoritzada per anar més enllà de les històries cinematogràfiques. El documental sobre Marcos Rodríguez Pantoja complementa el tractament de ficció del film amb informació sobre la vida posterior del protagonista i serveix com a material suplementari destacat.

2. EL CINEMA EN LA FORMACIÓ DELS/DE LES EDUCADORS I EDUCADORES La imatge, en qualsevol dels seus múltiples formats, té actualment un espai absolut en les nostres vides. Si ens centrem en el cinema, continua sent, malgrat les profecies al voltant de la seua desaparició com a recurs de masses, un vehicle d’entreteniment, d’estudi, de negoci i, al capdavall, de formació de les formes de pensar i actuar. Si traslladem aquesta reflexió a l’àmbit educatiu, trobem que els mitjans audiovisuals formen part quotidiana dels recursos didàctics emprats pel professorat a les aules. Concretament el cine ofereix un ampli ventall de possibilitats temàtiques que es poden ajustar als continguts que conformen una matèria o una part d’ella. En aquest sentit Es difícil descubrir un solo tema o núcleo de contenidos que no esté tratado de alguna forma en el cine. Siempre es posible encontrar películas o documentales que permitan su utilización como punto de partida en un debate, o como un rasgo, dato o documento en una investigación o estudio (Martínez-Salanova, 2002, p. 25).

Malgrat aquesta ampla oferta de temes, el cine no sempre es considera una eina valuosa o un vehicle formatiu per si mateix. De forma general, s’utilitza com a recurs secundari i complementari dins dels currículums, raó per la qual ocupa un lloc menor en comparació a d’altres com ara un article o un manual. Si bé és cert que els elements de treball que ofereix un film són molt variats (música, llenguatge, valors, context, etc.), l’anàlisi que es realitza des de les aules no sempre es du a terme amb la serietat i l’esforç necessari, ja que permet conèixer unes formes de comunicació