1_9788491693642

InfAdolescenci@s Una mirada socioeducativa - tecnocrítica

José Javier Navarro-Pérez (Coordinador) Universitat de València

apuntes

Copyright ® 2017 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito del autor y del editor.

En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant lo Blanch publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com.

© TIRANT LO BLANCH EDITA: TIRANT LO BLANCH VALENCIA TELFS.: 96/361 00 48 - 50

Email: tlb@tirant.com www.tirant.com Librería Virtual: www.tirant.es DEPOSITO LEGAL: V-2089-2017 ISBN: 978-84-9169-364-2 MAQUETA E IMPRIME:

´

Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com.

En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea nuestro procedimiento de quejas en: www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa

InfAdolescenci@s.

Una mirada socioeducativa - tecnocrítica.

José Javier Navarro-Pérez (Coord).

Universitat de València

InfAdolescenci@s. Una mirada socioeducativa - tecnocrítica.

Presentació InfAdolescenci@s es un treball que tracta de representar tant la infància com l’adolescència. Perque moltes vegades no sabem quan acaba una i s’enceta l’altra; per això la contracció del terme. Aquest treball pretén ser un referent d'en la intervenció i atenció social d’adolescents i joves. Hem tractat la temàtica amb el respecte que es mereixen les dubtes d’aquest període vital. Ens vam plantejar com objectiu fonamental, adaptar les temàtiques als nous temps i des d'ací construir un corpus teòric - pràctic que puguera rescatar les principals reflexions que emboliquen l'adolescència i als qui l'envoltem: pares, mares, professorat, professionals de l'atenció directa, estudiants i futurs professionals, etc.

InfAdolecèncias està construït des de l’experiència d’acadèmics i amb professionals de l’atenció a infants i adolescents de reconegut prestigi. Escrit des de posicionaments crítics, apostant per una visió compromesa però a la volta incisiva del que es la vida i els trets que l’envolten. El llibre conté nou capítols que incideixen inicialment en les regulacions jurídiques i administratives en matèria de prevenció, protecció i justícia juvenil. Així mateix, s'explica amb deteniment el procés de risc i les vulnerabilitats que poden acabar en exclusió / desemparament. També adquireix fonamental rellevància la distinció entre aquests conceptes i els seus condicionants, introduint el maltracte, la violència, i els riscos de la societat digital. El texts es completa mitjançant exercicis aplicats a la pràctica de l'exercici professional.

Posteriorment a partir del capítol 4 apareixen una sèrie de temàtiques que des del plànol educatiu (primària i secundària) orienten més les InfAdolescènci@s, a un escenari de vulnerabilitat com el qual representa el carrer. Inisistim a presentar un capítol d'aquesta índole, perquè no volem oblidar-nos de l'escenari en el qual segons deia el mestre Manolo Puig (2010), els adolescents en el carrer fan i desfan la seua quotidianitat. Amb les seues violències i la fragilitat que envolta aquest territori, unes vegades espontani i lliure i altres, crispat i enverinat. Un espai que gradualment els professionals de l'esfera socioeducativa hem abandonat i del que fem significatiu la necessitat de recuperar. Els capítols finals els hem deixat per a les qüestions de l'amor i el sexe, on afloren els sentiments, les emocions i es dibuixa un horitzó d'interrogants, inseguretats i reflexions compartides per adults i adolescents.

Es un treball que s’obri als ulls del lector amb un llenguatge clar, directe, sense pal·liatius i cridant a les coses pel seu nom. No oblidem que aquest material s'orienta principalment a estudiants universitaris, en la seva majoria d'últim curs i de titulacions compromeses amb el desenvolupament humà, la lluita contra la vulnerabilitat i exclusió, i la gestió diària del conflicte. Problemàtiques en les quals moltes ocasions es 3

InfAdolescenci@s. Una mirada socioeducativa - tecnocrítica.

veuen immersos els adolescents, però que no són més que víctimes de la fam i devastació del desenvolupament tecnològic, que acaba per dissoldre com deia Bauman (2002), l'essència de l'ésser humà. Per tant, aquest, no es un llibre de receptes ni de varetes màgiques, sinó de questionaments, de reflexions i de propostes que puguen informar, però a la volta canviar de perspectiva, integrar noves percepcions de la realitat. No es un manual per a intervindré però potser dóne algunes pistes de com ferho.

InfAdolescèncias incorpora una sèrie d’exercicis que a més poden ajudar a integrar els continguts. Exercicis que estan basats en pràctiques reals i en questionaments quotidians que es donen a l’ambit professional.

Per tant, lluny de ser un llibre més que apropa la realitat de la infància i l’adolecència a l’espai acadèmic, InfAdolescèncias incorpora variables tecnocràtiques, comportaments i noves associacions derivades de la socialització i que apareixen invisibles a l’ull humà però que tenen la capacitat de manipular la societat actual i contaminar la vida diària, tant dels adolescents com dels adults que compartim tant l’esfera real com la virtual.

Espere que el grapat de capítols que hem dissenyat pugueu rebre-los amb constructivisme, perquè un llibre sense crítica es com un teatre amb butaques buides.

València, Juny de 2017

J. Javier Navarro

4

InfAdolescenci@s. Una mirada socioeducativa - tecnocrítica.

José Javier Navarro-Pérez (Coord).

Univesitat de València.

Pàgina Presentació Índex

3 5

Capítol 1. Polítiques públiques en la protecció de Menors 7 Enrique Pastor, José Javier Navarro-Pérez, Alberto Martinez-Reyes.

Capítol 2. Les situacions de risc i desemparament 25 José Javier Navarro Pérez, Mercedes Botija, Eva Reina Giménez.

Capítol 3. Educació i Infància 39 José Javier Navarro-Pérez, Marcelo Viera Abelleira, F. Xavier Uceda i Maza.

Capítol 4. Models d’intervenció escolar davant el fracàs i la exclusió social.

Influències de la violència en la inadaptació 57 Mercedes Botija, Àngela Carbonell, José Javier Navarro-Pérez,Mª Amparo Margarit, Alejandro Ripoll.

Capítol 5. La Intervenció amb adolescents i el carrer 75 Xoán Lombardero Posada, José Javier Navarro-Pérez Capítol 6. Noves tecnologies, sexisme i mites en l’adolescència 91 José Javier Navarro-Pérez, Amparo Oliver, Pedro Morillo, Marcos Fernández, Laura Galiana, Angela Carbonell, Jéssica Llácer.

Capítol 7. La Salut afectiva i sexual dels adolescents 105 Francisco-Xabier Aguiar Fernández, José Javier Navarro-Pérez.

Capítol 8. Empresa i necessitats socioformatives en adolescents vulnerables.

Propostes de canvi per a la inserció.

121 José Javier Navarro-Pérez, Vanessa Campos i Climent Capítol 9. Questions ètiques derivades de la intervenció amb adolescents 135 Carmen Verde Diego, Antonia Picornell-Lucas, José Javier Navarro-Pérez.

Capítol 10. Les referències per al desenvolupament de treballs Teòric-Aplicats en infància i adolescència 151 Mercedes Botija, Sergio Capella Castillo, Mª Valle Medina.

5

InfAdolescenci@s. Una mirada socioeducativa - tecnocrítica.

CAPÍTOL 1. POLÍTIQUES PÚBLIQUES EN LA PROTECCIÓ DE MENORS Enrique Pastor Universidad de Murcia José Javier Navarro-Pérez Alberto Martinez-Reyes Universitat de València Enquadre de continguts 1.1. Conceptes.

1.2. Fonaments Legals.

1.3. Principis bàsics d’actuació en menors.

1.4. Coordinació inter-institucional.

1.5.

Intervenció en desprotecció de menors.

1.5.1. Tipus d’intervenció en protecció de menors.

1.5.2. Detecció i Intervenció davant problemàtiques de menors.

1.5.2.1. Problemes freqüents en la detecció.

1.1.

CONCEPTES:

MENOR Segons la convenció de drets del xiquet, es tracta d’un terme jurídic que es referix a l’esser humà menor de 18 anys. Segons el Codi Civil i la Constitució (on no es defineix de forma massa clara) afirmen que la majoria d’edat comença als 18 anys.

PROTECCIÓ Parlem de protecció per a referir-nos a les actuacions encaminades a: o L’atenció de les necessitats bàsiques (concepte sociològic) com ara: afecte, higiene, alimentació… del menor. o La garantia (concepte jurídic) dels drets fonamentals del menor (dret a la vida, a l’educació, a la no-explotació…) o Procurar el seu desenvolupament integral i promoure la seua vida familiar normalitzada.

Aquestes actuacions s’aplicaran a menor en risc i d’exclusió com ara: o Menors víctimes de delicte(maltractament, abús sexual…) o Menors en situació de risc o desemparament.

7

InfAdolescenci@s. Una mirada socioeducativa - tecnocrítica.

o Menors de 14 anys infractors de la llei penal.

Els pares quan no es responsabilitzen de la seua funció i els serveis de protecció detecten aquest fet, es pot privar als pares de la pàtria potestat sobre els fills. Per tant, convé en primer lloc fer una aproximació des de Serveis Socials i posteriorment i en cas de sol.licitud, emetre un informe a Fiscalia de Menors ams les principals informacions que diagnostiquen la situació de risc. Sempre haurà de ser necessària, l’entrevista amb la família i el xiquet i la coordinació amb els recursos per a conèixer la situació que ha desenvolupat la situació de crisi.

La Fiscalia de Menors també té competències en materia de protecció de menors, per a denunciar els casos de desprotecció i instar a l’administració publica responsable l’atenció de les necessitats que s’hi donen (en aquest cas, la autonòmica responsable Conselleria encarregada del Benestar o Politiques inclusives, etc-)

1.2.

FONAMENTS LEGALS:

-

Marc internacional: Convenció sobre el Drets del Xiquet 1989, ratificada per Espanya el 30/11/1990.

-

Marc nacional: o Codi Civil o Llei enjudiciament criminal (CRIM) o Constitució Espanyola 1978 o Llei Orgànica 10/1995: Codi Penal o Llei Orgànica 5/2000: Responsabilitat penal de menors i modificacions posteriors. o Llei Orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència. o Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència (procediments).

-

Normativa autonòmica: o Decret 93/2001 de 22 de Maig o Llei 12/2008 de 3 de Juliol de Protecció Integral de la Família i Adolescència de la Comunitat Valenciana (imp. inclusió del terme “adolescència”).

8

InfAdolescenci@s. Una mirada socioeducativa - tecnocrítica.

-

Llei Orgànica 1/96 de Protecció Jurídica del menor (llei estatal que va ser modificada l’any 2015 i avantsala de la llei actual) que: o Va prohibir la difusió de dades i imatges de menors als mitjans de comunicació quan siga contrari als seus interessos. o Obligació de qualsevol persona que detecte situació de risc i desemparament a prestar auxili immediat i comunicar-ho a l’autoritat. o Obligació de l’Entitat Pública a investigar aquests casos i a assumir la tutela. o Va introduir els conceptes de “risc” i “desemparament”; Creà la figura i modalitat d’acolliment familiar.

-

Llei Orgànica 8/2015, de 22 de juliol i Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l'adolescència (lleis actuals).

En la seva idiosincràsia, es planteja com objectiu, reduir al mínim la xifra de 13.400 xicotets que estan en residències o centres d'acolliment. Representen el 38% dels quals estan tutelats per l'Estat. La Llei de la Infància estableix una sèrie de mesures per a agilitar i facilitar els tràmits de custòdia i adopció, i altres mesures per a protegir als més xicotets. La idea és afavorir que els xicotets estiguen amb famílies en comptes d'en institucions. Aquesta llei arriba tard, perquè a hores d’ara s’ha invertit molt en institucions i poc en programes preventius o de medi obert. Encara que s’obri amb bones intencions, el sistema no ha canviat massa la seva organització i hauran de ser les CC.AA les que articulen la planificació que haurà de tindre. S’ha tornat una llei am més garanties jurídiques per als menors i menys propostes socioeducatives. Els principals objectius, a banda del que s’ha esmentat abans, son: o Adopció oberta. Aquesta mesura consisteix que els xicotets adoptats podran, en alguns casos, mantenir contacte amb membres de la seua família biològica. La decisió la prendrà un jutge després de sentir a les tres parts interessades (el menor i ambdues famílies). Ha sigut vista amb recel pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). o Permís paternal. Quan un xicotet haja sigut declarat en situació de desemparament podrà ser adoptat als dos anys sense que siga necessari el permís dels pares biològics si en aquest període el pares biològics no han pres mesures per a revertir la situació. o Guarda amb finalitat d’adopció (abans, acolliment pre-adoptiu). Quan un menor siga considerat candidat a ser adoptat, podrà començar a conviure amb la família que l'entitat pública que li custodia considere idònia abans que el procés legal es realitze. D'aquesta manera s'acurta 9

InfAdolescenci@s. Una mirada socioeducativa - tecnocrítica.

el temps que els xiquets han de passar en centres esperant a ser rebuts per una família, i començarà abans el procés d'adaptació entre l'adoptante i els seus pares legals. o Dret a saber. Els xicotets adoptats tindran dret a conèixer els seus orígens. Per a ells, les Administracions públiques hauran de mantenir registres durant almenys 50 anys. o Guàrdia voluntària. Les famílies amb problemes econòmics o d'un altre tipus, poden lliurar als seus fills perquè siguen tutelats per l'Administració en un procés denominat com de guàrdia voluntària. Amb la nova llei aquest període solament podrà durar dos anys, a partir d’aquest temps, les Administracions poden decidir lliurar el xiquet en acolliment o adopció a una família. Amb açò es vol evitar que el procés es perpetue i el menor s’institucionalitze. o Desemparament. Els pares solament podran revertir la situació de desemparament declarada d'un menor (per maltractaments, inducció a la mendicitat, etc) durant els dos primers anys. Després serà el Ministeri Fiscal l'únic que podrà impugnar la declaració. o Permisos. Els futurs pares i mares d'adopció o acolliment, tindran dret a permisos laborals per a assistir a les sessions formatives que necessiten. o Violència. Els fills de dones víctimes de violència de gènere seran considerats, així mateix, víctimes d'aquests maltractaments. Els jutges hauran de decidir les mesures que sobre ells es prenguen, i es preveu que aquests xiquets puguen romandre amb les seues mares.

Així mateix s’han desenvolupat altres mesures com ara: o La creació d’un Registre de delinqüents sexuals: La Llei de protecció a la Infància i Adolescència contempla la creació d'una llista en la qual figure la identitat dels condemnats per delictes contra la llibertat sexual, tracta d'éssers humans i explotació de menors. El registre també compta amb informació de confidència sobre el perfil genètic dels delinqüents. o Professionals en contacte amb menors: S’estableix com a requisit que aquells treballadors la professió dels quals implique el contacte habitual amb menors han de provar, mitjançant una certificació del Registre Central de Delinqüents Sexuals, que no ha sigut condemnat per delictes contra la llibertat sexual, tracta o explotació de menors. També això afecta a qualsevol estudiant de pràctiques amb contacte amb menors.

10

InfAdolescenci@s. Una mirada socioeducativa - tecnocrítica.

o

Procediment per a continuar el treball amb menor ex-tutelats i en procés d’emancipació. S’atribueix a l’Estat, la funció de preparar-los per a una vida posterior. La llei fica la seva atenció a aquestos xiquets majors de 18 anys que han estat ingresats en centres o atesos amb mesures de protecció durant temps i que s’ha de finalitzar el seu procés d’autonomia. S’han creat recursos com vivendes i programes d’autonomia amb aquesta finalitat. En unes CC.AA s’ha assegurat més que en altres, la seva disposició. Per exemple, Catalunya i Pais Basc han fet un esforç superior per atendre a aquest perfil de xics i xiques.

Es planteja per aquestos xics i xiques, la formació en habilitats i competències per a afavorir la seua maduresa i propiciar la seua autonomia personal i social en complir els 18 anys d'edat; es preveu una garantia d'ingressos suficients per a subsistir; allotjament; formació per a l'ocupació, que facilite o prioritze la seua participació en ofertes d'ocupació com a mesura de discriminació. o Mesures per a xiquets menors de 14 anys amb problemes conductuals.

Es regula, com a novetat important, en el nou Capítol IV del Títol II de la Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor, l'ingrés de menors en centres de protecció específics per a menors amb problemes de conducta en els quals estiga prevista, com a últim recurs, la utilització de mesures de seguretat i de restricció de llibertats o drets fonamentals, així com les actuacions i intervencions que poden realitzar-se en els mateixos.

Aquests centres estan destinats a l'acolliment residencial de menors que estiguen en situació de guarda o tutela de l'Entitat Pública, diagnosticats amb problemes especials de conducta. Aquests centres de protecció a la infància tenen en compte les especials característiques, complexitat, condicions i necessitats d'aquests menors, que requereixen d'una intervenció especialitzada. La seua regulació pot, en ocasions, incidir en els drets fonamentals dels menors, la qual cosa exigeix una normativa en la qual es determinen els límits de la intervenció, regulant-se, entre altres matèries, les mesures de seguretat com la contenció, l'aïllament, els registres personals i materials o l'administració de medicaments.

L'ingrés en aquests centres requereix autorització judicial, que pots ser sol·licitada per l'Entitat Pública que ostente la tutela o guarda del menor, o pel Ministeri Fiscal. Les mesures de seguretat aplicades han de ser l'últim recurs, i tindran sempre caràcter educatiu. o Menors estrangers i Menors Estrangers No Acompanyats. S'estableix un marc regulador adequat dels drets dels menors estrangers, reconeixent, 11

InfAdolescenci@s. Una mirada socioeducativa - tecnocrítica.

respecte dels quals es troben a Espanya i amb independència de la seua situació administrativa, els seus drets a l'educació, a l'assistència sanitària i als serveis socials.

S'estableix l'obligació de les Administracions Públiques de vetlar pels grups especialment vulnerables, com els menors estrangers no acompanyats, els que presenten necessitats de protecció internacional i els que siguen víctimes de qualsevol abús.

Es reconeix el dret a obtenir la preceptiva documentació de residència a tots els menors estrangers que estiguen tutelats per les Entitats Públiques una vegada que haja quedat acreditada la impossibilitat de tornada amb la seua família o al país d'origen.

Quan no puga ser establida la majoria d'edat d'una persona, serà considerada menor d'edat a l'efecte del previst en la llei, en tant es determina la seua edat. El Fiscal haurà de realitzar un judici de proporcionalitat que pondere adequadament les raons per les quals es considera que el passaport o document equivalent d'identitat presentat, si escau, no és fiable. o Interés Superior del Menor (endavant ISM). Fins a la publicació de les noves lleis no arreplegava la normativa estatal una tècnica per a la valoració de l'interès superior del menor. Des de l'entrada en vigor de les noves Lleis tots els professionals i operadors jurídics, institucions, públiques o privades, Tribunals i òrgans legislatius, han de valorar l'ISM en totes les accions.

Criteris d'aplicació i interpretació: a) dret a la vida - necessitats bàsiques, tant materials, físiques i educatives com a emocionals i afectives. b) desitjos, sentiments i opinions / participació. c) dret a la seua família d'origen (opció criticada pel Consell General del Poder Judicial). d) identitat, cultura, religió / atenció a la discapacitat.

Els elements de ponderació de l’ISM son: a) edat i maduresa del menor b) igualtat i no discriminació c) efecte del transcurs del temps principis de necessitat i proporcionalitat d) estabilitat de les solucions i) trànsit a l'edat adulta

12

InfAdolescenci@s. Una mirada socioeducativa - tecnocrítica.

En les decisions que s'acorden sobre els menors, en els procediments administratius i judicials, sempre hi ha terceres persones afectades: pares, avis, germans, familiars més llunyants...pel que s'ha previst com decidir en cas de concurrència de cara a prioritzar l'ISM però valorant els drets fonamentals d'aqueixes persones.

-

Llei Orgànica 12/2008 de Protecció Integral de la Infància i Adolescència (llei autonòmica): o Foment de mesures preventives per a evitar la situació de desprotecció i risc. o Procurar la permanència del menor en l’entorn familiar. o Si no foren possibles les dos actuacions anteriors, estada en el centre de protecció amb caràcter provisional i durant el menor temps possible. o Potenciar els programes de formació professional i inserció laboral / centre de dia alternatius, dels menors sotmesos a mesures de protecció.

-

Constitució Espanyola 1978: o Atorga a les autonomies competències plenes en matèria de Serveis Socials i, particularment, en matèria de protecció de menors. (Llei Orgànica 5/1982 d’1 de Juliol, Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana modificat per la Llei Orgànica 1/2006 d’Abril).

1.3.

PRINCIPIS BÀSICS D’ACTUACIÓ EN MENORS:

-

Contacte amb els/les menors i amb el seu entorn. Contacte directe i no solament relacionat amb entrevistes i visites domiciliaries, sinó, contacte quotidià que permeta assimilar la realitat des d’una perspectiva afectiva i analítica completa.

-

Primícia de l’interès superior del menor (buscant el seu benestar a través del millor desenvolupament físic/psíquic; escolarització; relació amb el grup d’iguals…).

-

Prevenció com element fonamental de l’acció protectora que evite les intervencions i incideixa sobre les situacions de risc.

13

InfAdolescenci@s. Una mirada socioeducativa - tecnocrítica.

-

La coordinació, que permeta articular una responsabilitat adequada davant la possible dispersió dels mitjans amb els que es conta (més treball en la persona i menys burocràcia).

-

Foment de la solidaritat i sensibilitat social (equilibrant-ho amb la exigència).

-

Enfocament dels problemes de manera global atenent a les diverses causes que donen lloc a la marginació del menor, oferint solucions concretes a cada persona.

-

Agilitat, objectivitat, imparcialitat i seguretat jurídica en l’acció protectora.

-

El procés d’identificació d’aquestes situacions és allò que en lo successiu es denomina”detecció”. A més, es fa necessària la comunicació d’aquestes situacions a les entitats competents, procés essencial per a poder intervindre en la protecció del menor i que es denomina “notificació”.

1.4. IMPORTÀNCIA DE LA COORDINACIÓ ENTRE ENTRE ELS SERVEIS SOCIALS I L’ADMINISTRACIÓ DE SEGURETAT (policia) EN LA PROTECCIÓ DE MENORS: Detecció de la situació de risc: com a conseqüència del seu treball habitual, la Policia realitza actuacions preventives o repressives en matèria penal, de les que contínuament sorgeix informació sobre situacions de desemparament de menors. A més, davant del general desconeixement de la població sobra a quina Institució acudir quan coneguem una situació d’aquest tipus, solen acudir a la Policia, ja que són coneguts per tots, identificables i estan a disposició del conjunt de ciutadans.

Recollida de proves, evidències i dades. La policia està tot el dia al carrer i aprofita aquest fet per a fer supervisió de les incidències que pogueren produir-se.

Investigació: la policia compta amb grups especialitzats en matèria de menors delinqüents o víctimes.

1.5.

INTERVENCIÓ EN SITUACIONS DE DESPROTECCIÓ DE MENORS:

Important: la detecció i notificació de situacions en les que els menors no estiguen sent atesos adequadament (joves ociosos per exemple).

14

InfAdolescenci@s. Una mirada socioeducativa - tecnocrítica.

Les actuacions en matèria de protecció infantil es caracteritzen per ser intervencions globals (famílies, escola, etc).

1.5.1. TIPUS D’INTERVENCIÓ EN PROTECCIÓ DE MENORS: Anem a veure de manera resumida quines son els tipus d’intervencions que es desenvolupen amb menors d’edat: - Detecció i intervenció davant de situacions de risc o desemparament.

Competències compartides per tots els agents socials.

-

Investigació de situació de desemparament o delictes en els que existixquen víctimes menors d’edat.

Intervenció i coordinació amb altres recursos i agents comunitaris.

-

Avaluar la situació de risc, comunicar i proposar als organismes competents de protecció autonòmica les problemàtiques detectades.

-

Treball intens de carrer, de relació i d’acompanyament social amb famílies i menors en situació de risc o exclusió.

-

Traure al menor de la família com a últim recurs preveient les circumstàncies de la família extensa per a l’acolliment per a aquesta. Recordar que el xiquet és víctima de la situació (reduir efectes negatius).

1.5.2. DETECCIÓ I INTERVENCIÓ DAVANT PROBLEMÀTIQUES DE MENORS

-

-

-

a) DETECCIÓ Consisteix en: identificar situacions de desprotecció infantil, ja siguen situacions de risc, desemparament i/o sospita de maltractaments.

Obertura d’expedient.

Ho detecten: ciutadans; àmbit escolar; àmbit sanitari; àmbit policial; Fiscalies de menors i Serveis Socials i Educatius b) INVESTIGACIÓ Consisteix en: comprovar la veracitat de la situació de risc, possible desemparament i/o maltractament i valorar la necessitat de prendre mesures urgents de protecció.

Investiga: Serveis Socials; GRUME; EMUME; APROME; GAMA (en cas d’existir delicte i/o denuncia).

15

InfAdolescenci@s. Una mirada socioeducativa - tecnocrítica.

-

-

-

c) INTERVENCIÓ I AVALUACIÓ Consisteix en: s’estableixen hipòtesis casuals de la situació de risc, possible desemparament i/o maltractament; es confirma la situació i es pren la mesura més oportuna per tal d’atendre les necessitats del menor i de la seua família.

Avalua, Intervé, Proposa: o Serveis Socials que proposen a les Administracions Públiques les mesures de protecció a adoptar. o Jutges i Fiscals quan han sigut els destinataris o demandants de la detenció. o En cas de que s’adopten les mesures de protecció i es requereixa traure al xiquet de seu medi biològic es decidirà per comissió de tècnics en la secció del menor, traslladant al xiquet a un centre de recepció que avaluarà les seues necessitats i proposarà la mesura més adequada després d’un període d’observació.

1.5.2.1. PROBLEMES MÉS FREQÜENTS EN LA DETECCIÓ: Falsos avisos o poc conscients; en aquest sentit es produeixen casos de separació i divorcio n els menors són utilitzats per un progenitor per a descarregar les ires i denunciar a l’altre progenitor de maltractaments de diversa índole, o bé de no atendre degudament les seues necessitats.

-

Les que denuncien als seus pares perquè els controlen o exigeixen disciplina o respecte a normes, a la seua manera d’entendre, extrema o injusta (El dret de correcció i educació paterna).

-

Dificultat d’investigar les situacions de desprotecció. Encobriment familiar de tals fets (maltractaments, abusos,…)

-

Nomadisme assistencial: canvi de domicili, de referent… (bona pràctica: conèixer i participar en la vida quotidiana de les persones, així en moments complexes no serem estranys).

16

InfAdolescenci@s. Una mirada socioeducativa - tecnocrítica.

Exercici. A continuació s’exposa el cas pràctic de Francisco. S’ha de fer un diagnòstic de la situació en tres plànols: personal i psicològic, familiar - socioeducatiu i comunitari (iguals, relacions comunitàries...). A més, haveu de fer una Valoració i Proposta de treball amb el menor, incloent-hi les fases de les fases de detecció, investigació, intervenció i avaluació.

INFORME - PROPUESTA

Nombre y Apellidos: XXXXXXXXX Domicilio: Avda. de los XXXXX, Nº XX – 4º A (Torrevieja – ALICANTE) Fecha de Nacimiento: 25 de Marzo de 2000 Edad: 17 Metodología:  Entrevista Estructurada  Observación Documental  Cuestionarios (WISC-R, EPQ-J, BAS-3 y AECS)  Batería Psicopedagógica Evalúa-6  Informes - Expediente del Menor.

Fuentes:  El propio menor.  Equipo educativo.  Técnico de Servicios Sociales de Ayuntamiento de Torrevieja.  M.C. Padre del menor.

S/ Ref: Expediente XXX/2017

Este informe se realiza a instancias de la Jurisdicción de Menores. Es un informe reservado. El uso y difusión del mismo queda circunscrito a los organismos judiciales oficiales competentes en el caso. No puede ser utilizado fuera de contexto, ni para fines distintos para el que ha sido elaborado.

EXPLORACI ÓN SOCI O-FAM I LI AR La familia del menor se formó hace dieciocho años. Inicialmente ubicaron su residencia en Granada, pasando poco después a Bilbao y Madrid, hasta que en 1989 se trasladan a Torrevieja, lugar en el que el padre había instalado algunos negocios inmobiliarios y hosteleros. A los ocho años de matrimonio (2004), la pareja se rompió debido a los problemas de relación conyugal, quedando los dos hijos habidos de la relación a cargo del padre. La familia del menor está compuesta por los siguientes miembros. Todos ellos residen en el núcleo familiar. Son los siguientes: 

M .C.H., padre, 40 años. Separado. Empresario del sector del calzado. Su empresa XXXXX.XXXXX factura aproximadamente 30 millones de euros al año, siendo una de las más productivas de XXXXX. Es una sociedad que tiene su sede en Torrevieja y diferentes subsedes en otras zonas de España –Granada, Bilbao y Madrid-, en las que tiene contratados a varias centenas de trabajadores. Mantiene buena relación con su hijo, pero debido a la gran cantidad de trabajo diario del que es responsable, le resulta bastante difícil poder controlarle. Se separó de la madre del menor hace seis años y desde entonces los hijos habidos del matrimonio residen con éste, no obteniendo ayuda por parte de la familia extensa residente en Madrid. Desde hace tres años no mantienen relación alguna con su madre (I .A.O.), que reside en Granada. O. respecto a su padre, también presenta buena relación, aunque siempre haciendo caso omiso a las indicaciones que éste le ofrece. Éste es

17

InfAdolescenci@s. Una mirada socioeducativa - tecnocrítica.

consciente de ello, pero a su pesar no cesa en intentar cambiar las actitudes de su hijo.

Debido a sus ocupaciones laborales –prácticamente viaja todos los meses-, Manuel ha permanecido tiempo fuera del domicilio familiar durante la adolescencia de sus hijos, elemento éste que no influye en demasía para que no sienta preocupación por ellos. Manuel tiene una pareja sentimental estable, que reside en Madrid y que en la actualidad presenta predisposición para trasladarse con él a Torrevieja.

Durante la entrevista mantenida con el padre del menor, se observa gran interés por atajar la problemática de su hijo. Su actitud es de total colaboración y se encuentra a la espera de que se les ayude, pues él mismo se siente incapaz de solventar el conflicto. Solicita abierta y explícitamente la intervención de profesionales especializados en esta materia. Ha acudido a diferentes instituciones en busca de ayuda, pero ésta no ha sido clara ni sistemática, lo más que ha llegado a obtener han sido buenos consejos. En su búsqueda de ayuda profesional no ha conseguido la enseñanza de pautas de crianza adecuadas. Asimismo, ha gastado mucho dinero en la educación de su hijo en diferentes recursos de orientación educativa, pero el resultado ha sido negativo. A pesar de ello, insiste en recuperar la estabilidad de su hogar y de su hijo.

Además de Manuel, también residía en el domicilio familiar sus hijos. El mayor de los dos recientemente se ha marchado a vivir con su novia. Estos son: 

M M A, Hermano, 18 años. Es fontanero en la empresa “SANJO”. Presenta buena relación con su padre y hermano. Recientemente se ha marchado a vivir con su novia. Residen en una vivienda que es propiedad de su padre.



OM A, 17 años. Menor objeto del presente informe. Reside junto a su padre. Es un joven alto y muy fuerte físicamente. Parece mayor dada su envergadura física, si bien, es muy infantil en sus comentarios y gestos. El hecho de permanecer durante mucho tiempo fuera del control familiar y en ausencia de supervisión constante paterna, ha provocado las conductas presentes. La unión con iguales consumidores de sustancias tóxicas ha posibilitado que haya iniciado el desarrollo de conductas netamente desviadas que no benefician su desarrollo biopsico-social y que afectan directamente a Manuel, el cual, se ve incapaz de atajar el problema. Además los recursos a los que ha acudido nunca han resultado fructuosos, por lo que se siente muy responsable de la situación actual que padece su hijo.

Es conocido en la calle con el sobrenombre de “Pelos”. Es capaz de asumir perfectamente responsabilidades derivadas de sus actos. A los dos años de edad padeció meningitis. Ha acudido a terapia psicológica con diferentes profesionales. Concretamente ha asistido a cinco psicólogos. Cuatro en Torrevieja y uno en Orihuela. De ellos, el menor, unicamente ha extraido la conclusión de que “me daban pastillas y mucha manzanilla, y el único bueno que tuve se murió a los pocos días de empezar” . Manuel ha intentado combatir la conducta antisocial de su hijo por todas las vías, pero los intentos han resultado infructuosos. Ha estado matriculado en diferentes colegios, tanto públicos como privados, obteniendo siempre el mismo resultado: negativo; expulsiones, agresiones, indisciplina... eran la tónica habitual del comportamiento de Óscar en estos centros. Incluso ha estado internado en un Centro Educativo destinado a chavales con problemas de conducta en El Espinardo, Murcia. Allí pasó únicamente quince días. A los quince años, Ó. abandonó la escuela, pasando mucho tiempo libre y ocasionalmente ayudando al padre en tareas administrativas, recados... en el negocio.

El contexto escolar nunca le ha resultado motivador. Ó. desea trabajar, pero dada la escasa motivación que posee, la mentalidad infantil y la ausencia de responsabilidades que tiene, se hace prácticamente misión imposible, además su buena posición económica (de su padre) le impide “necesitar” ese empuje para buscar trabajo. Se encuentra más motivado por aprender un oficio: fontanero, soldador, mecánico, electricista, etc., aunque siempre posee la puerta abierta de integrarse en las empresas de su padre, ya que según el padre expresa, “siempre será el hijo del jefe”.

La familia posee expediente abierto actualmente en Servicios Sociales, debido como anteriormente se citó por los problemas de conducta y expulsiones del menor. Familia de clase alta.

18