Encesa literària
6
2n semestre de 2018
Biblioteca Víctor Català Víctor Català L’epistolari de Víctor Català Dos poemes de Víctor Català Caterina Albert, pintora L’edició de bibliòfil de Solitut Una cambra pròpia
Quadern de Música 1968 L’any de la revolta Quadern d’Art Premi Junceda 2018 Museu de Cadaqués Quadern Literari Jaume Torrent Mariona Masferrer Ino Coll David Paloma Mónica Montserrat Amor Pomareda Joan Armangué
Ariel Halac Carles McCragh Jaume Medina Gastón Sironi Susana Cabuchi María Teresa Andruetto Estela Smania
6 encesa literĂ ria
1
2
encesa literĂ ria 6
Encesa literĂ ria
6
2n semestre de 2018
6 encesa literĂ ria
3
Encesa Literària
6 2n semestre de 2018 Edita Edicions Cal·lígraf, SL Monturiol, 2, 1r 1a 17600 Figueres Tel. (0034) 615 261 764 www.edicionscalligraf.com info@edicionscalligraf.com La publicació d’aquesta revista ha rebut el suport de la Diputació de Girona Director editorial Jaume Torrent Director Juan Jesús Aznar Directora d’art Mercè Riba Redactor en cap Ramon Moreno Correcció Eva Munoz Ariadna Martín Disseny i composició Kame editors Disseny de portada © Dani Torrent ISSN 2462-2567 Dipòsit Legal GI-1192-2015 Queda rigorosament prohibida, sense l’autorització per escrit dels titulars del copyright, la reproducció parcial o total d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic. Les infraccions d’aquests drets es troben sotmeses a les sancions establertes a les lleis.
4
encesa literària 6
6
Museu de Cadaqués Mariona Seguranyes Bolaños
quadern literari
2n semestre de 2018
editorial Juan Jesús Aznar
7
biblioteca
Víctor Català, la Biblioteca de l’Escala (1984-2018) Lídia Solés i Poch
11
quadern central Víctor Català 17
Dos poemes del Llibre Blanc Víctor Català
23
Caterina Albert, pintora Enric Tubert i Canada
29
Una cambra pròpia (i algunes coses més) Lluís Freixas Mascort
39 45
quadern de música 1968, l’any de la revolta Ramon Moreno
55
quadern d’art Premi Junceda 2018
1r premi literari Blaberura
81
Dom Pérignon y albondigas con curry Jaume Torrent
82
La lleganya Mariona Masferrer
86
El habitante Ino Coll
90
Les set rutes Pompeu Fabra David Paloma i Mònica Montserrat
95
Carta a Venus y otros relatos Amor Pomareda
101
Rafael Ramis, mestre vocacional 109 Joan Armangué
L'epistolari de Víctor Català Irene Muñoz i Pairet
Algunes precisions a l’edició de bibliòfil de Solitut de Víctor català (1929) Pep Vila
65
63
El pueblo al mediodía y otros relatos Ariel Halac
115
Mariannina, la curruca rebelde de Noto Carles McCragh
123
La poesia difícil de Carles Riba Jaume Medina
131
Volver a navegar Gastón Sironi
141
Tres poemas de El viajero Susana Cabuchi
145
Tres poemas de Rembrandt/Beatriz 148 María Teresa Andruetto Tres poemas de Elegía para E. Estela Smania
150
Por qué Viento de Fondo María Teresa Andruetto
153
Apunts biogràfics
157
6 encesa literària
5
6
encesa literĂ ria 6
editorial
EDITORIAL
«U
na és l'entrada de tots a la vida, i igual la sortida», aquestes paraules les va escriure el rei Salomó, en el llibre de la Saviesa. Tots ens gestem, durant nou mesos, al ventre d'una dona, des del seu interior, percebem els sons del món. Units, pel cordó umbilical, mare i fill es van transformant. La fisonomia femenina alberga la vida en el seu si, i aquest nou ser va aprenent, al foc de les seves entranyes, el camí del naixement a la llum de la vida. I, si això és així, si la biologia ha decidit que naixem de dona, per què la nostra història, la nostra literatura, la nostra ciència, la nostra història de l'art no s'ha escrit, també, en femení?
En el contracte social, Jean Jacques Rousseau escriu: «L'home ha nascut lliure i a tot arreu es troba amb cadenes», unes cadenes pesades que arrossegaven o arrosseguen encara les dones. No obstant això, en la història humana sempre hi ha hagut excepcions i dones excepcionals que han escrit pàgines als annals de l'esdevenir humà. Potser, ara que es comença a donar nom a aquest període de vida al planeta Terra com l'era de l’antropocè, s'il·luminin els dies amb societats humanes, és a dir, igualitàries, en les quals dones i homes tinguin els mateixos drets i deures, les mateixes oportunitats de viure en igualtat, de despertar conscients a la llum del món, a 6 encesa literària
7
Editorial
la claredat de l'ésser, fins a sentir la vida, el seu magisteri, en l'esdevenir dels dies. Després de les pàgines d'aquest editorial, obrim el número 6 d'Encesa Literària amb la imatge de la Biblioteca de l'Escala i les paraules de Lídia Solés i Poch sobre aquest temple dels llibres. D'aquí, en passar les pàgines, ens trobem amb el Quadern Central, aquesta vegada dedicat a Caterina Albert, l'escriptora que va guanyar els Jocs Florals de la ciutat d'Olot, el 1898, amb el relat L'infanticidi i que va escandalitzar una part de la societat conservadora de l'època, potser, per això, l'autora de Solitud va decidir adoptar el pseudònim de Víctor Català. En aquest quadern, Irene Muñoz indaga en l’Epistolari de Víctor Català; Pep Vila ens comenta detalls de l'edició de bibliòfil de Solitud; Enric Tubert ens descobreix una faceta menys coneguda de Caterina Albert, la de pintora. Finalment, Lluís Freixes ens parla d'aquesta «cambra» pròpia de tantes dones que van ocultar el seu veritable ser amb noms masculins, aquesta habitació en la qual va habitar Víctor Català. Els dits posats a la revista passen les pàgines fins a portar la nostra mirada al Quadern d'Art, on Mariona Seguranyes fa una glossa del Museu de Cadaqués, de la seva història, d'una col·lecció que conté 320 obres amb les quals es pot dissertar d'una part essencial de la història de l'art del segle xx. La partitura del Quadern de Música és coral i es deté en un any màgic per a la música, el 1968, aquell any inobli8
encesa literària 6
dable en el qual es van gravar tants discos que, d'una manera o altra, han estat i són part de la banda sonora de moltes de les nostres vides. Al ritme dels instruments de percussió, passem pàgina i la nostra mirada lectora intenta captar el ritme i la cadència poètica de tres poetes que ens reciten, des de la Còrdova argentina, els seus versos amb el vent de fons i les paraules introductòries de Gastón Sironi, el seu editor. Amor Pomareda, des de la seva finestra retrata l'última dels Trastàmara amb una carta a Venus. Ariel Halac, un altre escriptor cordovès argentí, dedica els seus relats a Marguerite Duras (1944), Gabriel García Márquez (Les plagues) i al poble de Víctor Català, l'Escala (El poble al migdia). Jaume Medina i Joan Armangué glossen, en els seus assajos, les figures de Carles Riba i de Rafel Ramis, respectivament. El primer, l'intel·lectual i poeta català, mentre que el segon retrata un catalanista, republicà i maçó, un home de valors i ideals. Un altre assaig més, el de David Paloma, aquesta vegada, dedicat a la figura de Pompeu i Fabra. He deixat per al final el bell relat de Carles McCragh dedicat a Mariannina, aquesta poeta italiana l'esquinçament de la qual trobem en el seu alè poètic: «Què em val l'enginy, el cor i l'art, si perdent-te cada cel vaig perdre?» Encara més pàgines dedicades a la literatura, en aquest cas, Encesa Literària publica els contes guanyadors del Primer Premi literari Blaberura (nom primitiu d'Empúries). Segons les normes del
concurs, els contes no podien superar els quatre folis i havien d'estar dedicats al tema d’«El ventilador». El jurat el formaven el periodista Josep M. Sòria, l'escriptor Pere Zarraluky i Maria Teresa Calabús de la llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí. Els guanyadors del concurs van ser: finalistes, Mariona Masferrer amb el seu relat titulat La lleganya i Ino Coll amb El habitante; el guanyador del concurs va ser el nostre editor, Jaume Torrent, amb el conte titulat Dom Pérignon y albóndigas con curry. Hem arribat al final del recorregut introductori per les pàgines del sisè número d'Encesa Literària, tan sols ens queda la lectura de les breus semblances dels autors que han col·laborat a la revista.
Som mentre vivim i som solament una vegada, en aquest trànsit de temps, hi ha persones, éssers humans, que deixen la petjada del que són o han estat. Conservem el seu testimoniatge en paraules, en obra d'art, en ciència o en qualsevol mitjà d'expressió que ens recordi la seva memòria, com hem fet en aquest número en evocar el record de Víctor Català. I, més encara, en donar a la llum les paraules de totes les dones que han col·laborat en aquesta llum encesa a l'Empordà i oberta al món. n
Juan Jesús Aznar Director d’encesa literària
6 encesa literària
9
editorial
Juan Jesús Aznar
Biblioteca municipal Víctor Català, l'Escala.
10
encesa literària 6
VÍCTOR CATALÀ, LA BIBLIOTECA DE L’ESCALA (1984-2018) Lídia Solés i Poch Bibliotecària
L’
any 1984 es va inaugurar a l’Escala la Biblioteca Víctor Català. És evident que el seu nom no podia haver estat cap altre. Víctor Català va ser, és i serà l’escriptora de capçalera, per excel· lència, d’aquest poble que, avui, mira el futur sense perdre de vista el passat, que creix amb la voluntat de no perdre els seus orígens. En aquell moment, l’any 1984, la Biblioteca es va ubicar al primer pis de l’edifici on hi havia Caixa Girona a la plaça Víctor Català. Atès que l’espai era notòriament insuficient per acollir tot el fons de què es disposava en aquell moment, l’any 2010 es va fer una remodelació de l’edifici per ampliar-la. Actualment, la Biblioteca disposa de dues plantes de consulta i una tercera
on situem la sala d’actes «Víctor Mora» i el magatzem. La Biblioteca posa a disposició del públic un ampli fons general per a infants i adults. Dins aquest fons, podem destacar com a especificitat les tres col· leccions d’escriptors relacionats d’alguna manera amb la població: Víctor Mora, Josep M. Murià i Víctor Català.
La col·leció Víctor Mora La relació de Víctor Mora amb l’Escala es deu al fet que l’escriptor va ubicar la llar d’un dels seus personatges més coneguts arreu de l’Estat, el Capitán Trueno, al castell carolingi de Sant Martí 6 encesa literària
11
Víctor Català, la biblioteca de l’Escala (1984-2018)
d’Empúries. Per aquest motiu, l’Escala acull la Fundació Víctor Mora amb l’objectiu de preservar, difondre i afavorir l’estudi de l’obra de l’escriptor. Una de les activitats que organitza anualment la Fundació és el premi de narrativa breu Víctor Mora, que es lliura a la Biblioteca Municipal, a la sala d’actes que porta el nom de l’escriptor. Es tracta d’una col·lecció que consta, d’una banda, de les obres editades per Víctor Mora, sobretot novel·les i, de l’altra, dels seus còmics més coneguts. Una part d’aquesta col·lecció ha estat adquirida per la Biblioteca i l’altra ha arribat al nostre fons per les donacions de l’autor i de la Fundació Víctor Mora.
La col·lecció Josep M. Murià Germà d’Anna Murià i Romaní, escriptora, traductora i periodista catalana casada amb el poeta Agustí Bartra, Josep Maria, igual que la seva germana, va estar molt implicat en el món polític i literari català. En acabar la Guerra Civil espanyola, l’any 1939, va haver d’exiliar-se. L’any 1942 arribà a Mèxic i s’establí finalment a Guadalajara l’any 1959. La seva relació amb el poble de l’Escala li ve de la seva dona, Anna Rouret, originària del poble i germana del dirigent d’ERC, Martí Rouret, amb qui es casà l’any 1934 i amb qui va tenir dos fills, Guifré i Josep Maria. Després de la mort de la seva dona, Josep M. va 12
encesa literària 6
tornar diverses vegades al poble i, en una d’aquestes visites, va fer la donació del fons a la Biblioteca argumentant que li feia molta il·lusió que una part del seu fons es pogués consultar a la Biblioteca del seu poble «d’adopció». La col·lecció Josep M. Murià i Romaní conté diverses obres seves d’assaig, narracions i contes, però també, llibres sobre la civilització mexicana on l’autor va viure durant molts anys i fins a la mort (Barcelona, 1907-Guadalajara, Jalisco 1999).
La col·lecció Víctor Català I, finalment, no podia faltar a la nostra Biblioteca el fons de Caterina Albert (l’Escala, 1869-1966), coneguda amb el pseudònim de Víctor Català, escriptora, escultora i pintora, filla d’una important família de propietaris rurals. A la Biblioteca disposem de totes les seves obres. Les edicions més noves les ha adquirit la Biblioteca, però, pel que fa a les edicions més antigues, corresponen al donatiu fet pel nebot de Víctor Català, Lluís Albert, conegut músic i compositor de sardanes. Tothom que ho necessiti pot consultar a la Biblioteca les obres més antigues. Les seves obres parlen sempre sobre el món rural i sobre el món de la dona. La percepció del món des del punt de vista de l’escriptora normalment és trist, violent i amarg, cosa que fa que les seves obres tendeixin al fatalisme en relació
Lídia Solés i Poch
amb el món rural i la dona. Com a resum de la seva literatura, la mateixa autora ens regala aquesta frase: «Jo estimo la vida tal com és: dolça i amarga, clara i ombrívola. Tota voldria abastar-la, però quina culpa tinc si són les tintes negres les que més impressionen la meva retina? He de seguir o no la meva vocació?».
La biblioteca a l’actualitat Les necessitats de la nostra societat han canviat molt des de l’any 1984 i les biblioteques s’han anat adequant a aquestes necessitats. Actualment, tot gira al voltant de les noves tecnologies. Durant els 34 anys que fa que funciona la Biblioteca hem passat per diferents fases de modernització. Vam començar utilitzant fitxes de consulta al catàleg, fitxes d’usuaris i de documents per fer el préstec, fent totes les tasques a mà i amb uns recursos molt limitats. Més endavant es va instal·lar un ordinador de consulta per als usuaris —quan encara no n’hi havia cap per a la gestió interna. Van passar uns quants anys fins que es va disposar d’un ordinador i es va començar a introduir els documents en un programa informàtic, com també els préstecs de manera digital. Des de la incorporació dels mitjans informàtics ençà, l’evolució ha estat molt ràpida i continuada i una gran part dels usuaris de la Biblioteca han passat de consultar i llegir els llibres en paper a llegir-los en aparells tecnològics.
Aquesta nova modalitat de lectura té els seus avantatges i els seus inconvenients. Permet poder tenir a la nostra disposició un munt d’obres en un aparell que no ocupa pràcticament espai i disposar-ne en el moment que ens va bé de llegir-les. Alhora permet poder augmentar i disminuir la mida de la lletra per a persones amb dificultats visuals i graduar la intensitat de la llum. D’altra banda, potser per l’amor que sentim pels llibres, és evident que hi ha factors afegits a la lectura que es perden: no poder palpar la textura del paper, no poder flairar l’olor que fan les seves pàgines o fins i tot, veure a cop d’ull el gruix que ens falta per acabar una obra. Són coses que poden semblar insignificants però que tenen molta importància per a la gent avesada a la lectura tradicional. Sigui com sigui, hi ha un aspecte de les obres literàries que encara que passin els anys i s’inventin nous aparells per llegir no podrem obviar i és la seva qualitat. Una obra ben escrita ho serà sempre més, sigui quin sigui el format en què ens arribi. Fomentar la cultura ha estat, és i serà el motor que impulsa dia a dia l’activitat d’aquesta i de totes les biblioteques, adaptant-nos a les noves tecnologies, a les noves necessitats, als diferents formats i formes de treballar, per tal de fer arribar a tots i a cadascú dels nostres usuaris el gran ventall de continguts —en forma de llibres, revistes, música, pel·lícules…— dels quals som dipositaris. n 6 encesa literària
13
14
encesa literĂ ria 6
quadern central
6 encesa literĂ ria
15
Caterina Albert.
16
encesa literĂ ria 6
L'EPISTOLARI DE VÍCTOR CATALÀ Irene Muñoz i Pairet Professora
S
ón més de 600 corresponsals els que podem comptar a l'epistolari de Víctor Català, conservat a l'Arxiu Museu Víctor Català de l'Escala. El seu inventari va ser possible gràcies al senyor Lluís Albert, nebot de Caterina Albert, que ha conservat l'arxiu al llarg del anys fins que, a l'estiu del 2017, el va cedir de manera gratuïta a l'Ajuntament de l'Escala. A l'abril del 2019 serà quan l'Ajuntament inaugurarà l'espai Víctor Català a l'Alfolí de la Sal de l'Escala, on es podrà consultar la totalitat de l'arxiu de l'escriptora. El 2019 commemorarem els 150 anys del naixement de Víctor Català. L'epistolari inclou les seves grans amistats literàries: Joan Maragall, Lluís
Via, Francesc Matheu i Narcís Oller. Aquests referents són cabdals en la trajectòria professional de l'escriptora. A Joan Maragall li confia la seva poesia, el manuscrit del segon poemari, Llibre Blanc (1905) i el considera el seu Mestre a l'hora d'escriure poesia. La relació epistolar comença el 1902 arran de la publicació del primer recull de contes de Víctor Català: Drames rurals. Maragall n'escriu una ressenya al Diario de Barcelona titulada «Un libro fuerte e incompleto», on remarca que l'escriptora ha volgut plasmar l'aspecte més fosc de la vida, «el de revelar sólo lo duro, lo acerbo, lo horrible, lo lastimoso o repugnante de la simplicidad campesina». Pel que fa a la poesia, però, 6 encesa literària
17
L'epistolari de Víctor Català
comparteixen la mateixa estètica literària. En una carta datada el 12-16 de maig de 1903 (Obres Completes de Víctor Català, Selecta, 1972), Víctor Català dirà a Maragall: «Jo no sé quin exquisit i misteriós perfum hi posa V., en les poesies, que ubriaguen com un vi generós. No és sols la personalitat de l'estil i la fluïdesa del pensament lo que les hi dóna aqueix encant inexplicable que tenen; és quelcom més o més íntim; és l'exteriorització de l'ànima d'un veritable poeta. Vostè és lo més lliure i independent dels de Catalunya, lo que està menys sotmès als defectes i qualitats de la raça i de la tradició, que tots los altres revelen tan palesament; vostè és lo més modern i més cosmopolita de tots, sens deixar d'ésser català. Al relleu granat i a la violència de clarobscur que en les concepcions i en l'expressió tenen la majoria que els fa tan esculpturals, vostè hi ha anteposat condicions ben diferents: la dolcesa i la suavitat, la flexibilitat i l'elegància (aqueixa seductora elegància per la que hauríem de sospirar tots los catalans!) que sens minvar en res la fortalesa i la plasticitat n'atenua els caires massa vius i els ressalts massa crus traient-ne l'encarcarament i donant-li més mobilitat i més vida completa i harmònica.» Joan Maragall, amb la publicació de Llibre Blanc, va escriure a l'escriptora el 7 de juliol de 1905 (Obres Com18
encesa literària 6
pletes de Joan Maragall, Selecta, 1960), per dir-li: «I a més en el seu llibre hi ha quelcom de nou: aquell refinat egoisme del Marquès contemplant la gota de rosada, els misteris de les pures Majestats, aquella terrorífica visió de la vella ferida, aquells mendicants de l'Empalme que reforcen extraordinàriament el llibre. Quin poderós ferment hi ha en l'ànima de vostè, que penetra la seva poesia i tot enterbolint-la la fa més forta! Quin estrany lluitador hi ha en vostè, terrible i tendre, feréstec i piadós! Com el sento diferent de mi, i harmònic en el fons, i jo crec que per això mateix l'obra de vostè m'atrau per força… no sé com dir-l'hi. El seu modo de sentir la vida em fa pena i em fascina ensems.» Joan Maragall és un dels «herois» de Víctor Català, com l'escriptora deia al Qüestionari Proust. Sense Joan Maragall, Narcís Oller, Francesc Matheu i també Àngel Guimerà —només es conserva una carta de l'escriptora a Guimerà— no podríem entendre ni explicar Víctor Català. Amb la publicació de Drames rurals, Víctor Català també inicia correspondència amb Narcís Oller i Francesc Matheu. El 23 de desembre de 1902 Narcís Oller escriu per primera vegada a Víctor Català: «Envia’l més entusiasta aplauso á la modestíssima autora dels Dramas rurals, gloria imponderable de las lletras patrias que més estimo, son