LA SITUACIÓ JURÍDICA DELS IMMIGRANTS IRREGULARS A ESPANYA
MARC GIMÉNEZ BACHMANN
València, 2015
Copyright ® 2015 Tots els drets reservats. Ni la totalitat ni part d’aquest llibre pot reproduir-se o transmetre’s per cap procediment electrònic o mecànic, incloenthi fotocòpia, enregistrament magnètic o qualsevol emmagatzemament d’informació i sistema de recuperació sense permís de l’autor i de l’editor. En cas d’errates i actualitzacions, l’Editorial Tirant lo Blanch publicarà la correcció pertinent al lloc web www.tirant.com (http://www.tirant.com)
© Marc Giménez Bachmann
© TIRANT LO BLANCH EDICIÓ: TIRANT LO BLANCH C/ Artes Gráicas, 14 - 46010 - València TEL.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 A/e:tlb@tirant.com http://www.tirant.com Llibreria virtual: http://www.tirant.es ISBN: 978-84-9086-180-6 MAQUETACIÓ: Tink Factoría de Color Si té alguna queixa o suggeriment, enviï’ns un missatge a: atencioncliente@tirant.com. En cas que el seu suggeriment no sigui atès, si us plau, llegeixi a: www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-deempresa el nostre Procediment de queixes.
Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició. Article 2 de la Declaració universal dels drets humans (1948)
Introducció Els gestors administratius som la professió de referència en matèria d’assessorament en els àmbits iscal, laboral i de seguretat social, i igualment en la tramitació dels més diversos expedients davant de les diferents administracions. Sempre hem sabut detectar i donar cobertura als canvis que es produeixen en la nostra societat: històricament així ho vam fer donant resposta als reptes de la Llei de procediment administratiu de 1958; a la implantació de l’impost sobre la renda de les persones físiques; al sistema RED de la Seguretat Social; i actualment estem treballant per afavorir la implantació i el desenvolupament de la Llei de l’administració electrònica de 2007 o del nou sistema CRET@ de la Seguretat Social, entre altres. Quan sorgeix una necessitat social, els gestors administratius sempre intentem trobar solucions per resoldre-la, tal com s’ha demostrat en matèria d’estrangeria. Així, Espanya, tradicionalment país d’emigrants, es va convertir, a principi d’aquest segle, en una nació que va atreure una multitud d’estrangers. Es va transformar en un lloc de destinació de moltes persones que, fugint de situacions de pobresa o conlicte, van buscar en la Unió Europea l’indret on poder viure i prosperar. Els estrangers a Espanya constitueixen una nova comunitat de ciutadans. Tenen les nostres mateixes necessitats, però quan arriben al nostre país els manca el coneixement necessari sobre el funcionament real de la nostra societat. Per això i per donar resposta a aquesta nova necessitat, els gestors administratius, amb el suport dels col·legis, ens formem en matèria de tramitació d’autoritzacions de residència i, si escau, de treball dels estrangers al nostre país i s’ implanta, a través dels col·legis de gestors administratius, sistemes que permeten agilitar-ne la tramitació. Aquest llibre és una mostra d’aquest coneixement. Ha estat escrit pel Dr. Marc Giménez Bachmann, un dels millors especialistes espanyols en matèria de tramitació d’expedients d’obtenció de permisos de residència i treball per als estrangers a Espanya. És gestor admi-
nistratiu col·legiat, vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya, secretari del Consell de Col·legis de Gestors Administratius de Catalunya i membre de la Comissió d’Estrangeria del Consell General de Col·legis de Gestors Administratius d’Espanya. Actualment també desenvolupa la tasca de professor associat de les universitats de Barcelona i Abat Oliba CEU, on ensenya la part del dret administratiu relatiu als procediments per obtenir els diferents permisos de residència i, si escau, de treball que han d’obtenir els ciutadans estrangers a Espanya. Aquesta formació la imparteix als alumnes dels màsters en gestió administrativa. El Dr. Giménez ha sabut combinar perfectament la seva activitat formativa amb la professional, buscant traslladar als seus clients els coneixements adquirits i, als seus alumnes, l’experiència pràctica acumulada, fet que es relecteix al llarg de tot aquest manual que és, alhora, pràctic, didàctic, crític i amè. No voldria acabar aquesta introducció sense esmentar un fet que el lector segur que desconeix. Aquest llibre també suposa la culminació d’una de les aspiracions de la professió de gestor administratiu. És la primera tesi escrita al nostre país per un alumne que ha superat el Màster en Gestió Administrativa per convertir-se en Doctor i aconseguir, així, el reconeixement acadèmic més preeminent per a ell i per a la nostra professió. Aquesta obra suposa també la culminació d’un projecte que va portar els gestors administratius a implantar diversos estudis de Màster, homologats per l’Espai Europeu d’Educació Superior, en diferents universitats per aconseguir l’accés universitari directe a la nostra professió, projecte en el qual el Dr. Giménez va tenir un paper protagonista.
ALFONSO LLUZAR LÓPEZ DE BRIÑAS President
Introducció Espanya ha estat tradicionalment un país emigrant que al llarg de la història ha patit invasions alhora que sortia de les seves fronteres per conquerir nous mons. Situant-nos en el segle xx, els espanyols van emigrar a l’Amèrica del Sud durant els anys cinquanta a “reconquerir les Amèriques”. Als anys setanta, la llavors Europa central (Suïssa i Alemanya, preferentment) fou qui acollí noves onades d’emigrants procedents de la Península Ibèrica, sense oblidar l’exili de milers de republicans hispans que va provocar la Guerra Civil espanyola cap a territori francès. Es pot dir, per tant, que el segle xxi ha estat el que ha trencat aquesta tendència, ja que ha convertit el territori espanyol en un paradís per als immigrants que van veure en l’excepcional situació econòmica espanyola que es va produir durant la primera dècada del segle (2000-2010) el lloc on podrien sortir de la pobresa i assolir l’estat del benestar que els seus països d’origen els negaven. Així ho indica el nombre d’immigrants, que va passar dels 923.879 ciutadans estrangers empadronats l’any 2000 als 5.648.671 l’any 2009, segons les xifres de l’INE. No hem d’oblidar que durant la dècada dels vuitanta Espanya es va incorporar a la Unió Europea, la qual cosa suposà obrir fronteres interiors per permetre la circulació lliure de persones. Aquesta obertura era teòricament beneiciosa, ja que dotava de més drets els ciutadans de la Unió i permetia un lux de treballadors que podien beneiciar-se dels avantatges que aquest espai de llibertat i seguretat els oferia. Tanmateix, la realitat que mostra l’obra que presentem és una altra de ben diferent. L’efecte crida que aquesta situació va produir no fou ben gestionada pels diferents governs espanyols. Aquesta situació donà lloc a una entrada massiva d’immigrants no regularitzats que van desestabilitzar un mercat laboral espanyol que requeria mà d’obra no qualiicada i mal regulada. Es pot dir que la immigració ens va agafar desprevinguts. Espanya és un país d’acollida i les nostres lleis estaven pensades per rebre estrangers; tanmateix, l’allau que va arribar des d’Àsia, Àfrica i Europa requeria altres tipus de controls que evitessin el frau i la il·legalitat,
així com la manca de recursos per gestionar una població que necessitava atencions especials. La realitat va ser una altra. Els immigrants arribaven amb visats de turista, però es quedaven a residir al nostre territori sense que hi hagués controls de sortida. D’altres arribaven per mar i reclamaven ajudes humanitàries, tot i que no teníem els espais suicients per acollir la descomunal pobresa que el continent africà expulsava. Europa també ens va enviar els seus excedents en les successives regularitzacions que Espanya va dur a terme per resoldre aquesta situació. La Unió Europea estava preparada per controlar el trànsit intern, però no per controlar de manera uniforme les fronteres exteriors. Aquest estat ha creat situacions d’horror en països com Itàlia i Espanya, que reben onades d’immigrants procedents de persecucions i guerres, els quals han de gestionar dins de centres d’internament desbordats, sense que Europa ofereixi respostes. L’autor d’aquesta obra coneix aquests problemes per la seva llarga experiència en l’exercici de l’estrangeria, així com pel seu entusiasme en l’intent de donar una solució als problemes que arriben cada dia al seu despatx. El gran valor d’aquesta obra no rau només en l’exposició sistemàtica de l’entramat normatiu que les successives lleis d’estrangeria han intentat solucionar aquestes situacions a Espanya, i que només un gran coneixedor d’aquesta matèria pot desenredar. Al costat d’aquesta anàlisi sistemàtica, l’autor mostra, a través de l’anàlisi legislativa i jurisprudencial, quina és la situació jurídica dels estrangers a Espanya. A continuació, es duu a terme un estudi detallat dels efectes que un marc legislatiu incomplet i desorganitzat pot provocar, com ara la creació de bosses d’immigrants irregulars per a qui és difícil trobar sortida. Un cop exposada la situació i localitzats els focus problemàtics, l’autor, basant-se en la pràctica i en els casos que diàriament ha de resoldre, ofereix solucions de les quals el legislador hauria de prendre nota. És especialment interessant el tractament de l’arrelament des del seu vessant legislatiu i jurisprudencial prudencial, en què l’autor troba una de les fórmules perquè les bosses d’irregulars deixin de ser un problema dins del territori espanyol. L’autor demostra que, amb una
interpretació de la llei, existeixen procediments que permeten als ciutadans estrangers legalitzar-se a Espanya, després d’una permanència il·legal, “legitimant” una situació que està penada per la mateixa llei. Així mateix, s’hi proposen mesures per reduir la immigració il·legal, davant del poc èxit de les igures jurídiques que s’han anat implantant, amb l’objectiu que no augmenti, tal com queda patent en les estadístiques, l’increment de sol·licituds d’autoritzacions de residència per circumstàncies excepcionals.
CARMEN PARRA RODRÍGUEZ Professora de Dret internacional Universitat Abat Oliba CEU
Resumen En el presente estudio se analiza el fenómeno de la extranjería en España a través de las diferentes épocas que se han ido dando por el cambio de tendencia en el que España ha pasado a ser un país de emigración a un país de inmigración. Este cambio de tendencia, que se ha incrementado principalmente a partir del año 2000, ha provocado diferentes momentos que han tenido relejo en dos aspectos objeto de estudio: – las diferentes problemáticas que han ido surgiendo en cada momento – las adaptaciones normativas que se han ido realizando al respecto El principal objeto de estudio es el referido al trato de los ciudadanos que no poseen residencia comunitaria, irregulares en España, que ha sido el caballo de batalla de los diferentes gobiernos. En concreto se van a analizar los instrumentos que tienen como in luchar contra la permanencia de ciudadanos sin autorización de residencia en España, así como el análisis de bolsas de irregulares que se producen y el trabajo que éstos desempeñan sin tener autorización de residencia y trabajo, y mucho menos contrato de trabajo y alta en la Seguridad Social. Como consecuencia de estos hechos se han promulgado diferentes leyes y reglamentos desde que se elaboró la primera Ley de Extranjería en el año 1985. Así mismo y se han tomado una serie de medidas que han dado lugar a diferentes procedimientos de regularización extraordinaria. El presente trabajo se subdivide en dos partes: en una primera parte se exponen dentro de un contexto general, la condición jurídica de los ciudadanos extranjeros en España así como los Derechos y Libertades que normativamente se les reconocen. En una segunda parte se realiza un estudio de las diferentes leyes de extranjería que se han promulgado en España, analizándose con posterioridad las diferentes materias que afectan a los ciudadanos extranjeros. Finalmente se estudiarán las posibilidades de regularización que poseen los ciudadanos extranjeros que se encuentran de manera irregular en España a través de las diferentes solicitudes de autorizaciones de residencia por circunstancias excepcionales, conocidas también como arraigo. Estas autorizaciones de residencia son el eje central y la clave para demostrar por un lado, las contradicciones de la norma al permitir una legalización a ciudadanos que se encuentran irregularmente en España y por otro lado para demostrar con datos que se adjuntan, como las diferentes normativas y soluciones que se han intentado buscar en todo momento no han hecho disminuir el número de ciudadanos irregulares sino incrementarlos. Así mismo se demuestra junto a la ineicacia de las soluciones planteadas hasta el momento, como hay otras soluciones posibles que permitirán eliminar las contradicciones de la norma y llegar a resultados positivos para disminuir el número de inmigrantes irregulares.
Resum En aquest estudi s’analitza el fenomen de l’estrangeria a Espanya a través de les diferents èpoques que s’han anat succeint pel canvi de tendència que ha fet que Espanya passés d’ésser un país d’emigració a un país d’immigració. Aquest canvi de tendència, que s’ha incrementat principalment a partir de l’any 2000, ha provocat diferents moments, que han tingut un relex directe en dos aspectes objecte d’estudi: – Els diferents problemes que han anat sorgint en cada moment; – Les adaptacions normatives que s’han anat realitzant respecte a això. El principal objecte d’estudi és el que es refereix al tracte dels ciutadans que no són posseïdors d’autorització de residència comunitària, irregulars a Espanya, la qual cosa ha estat un cavall de batalla per part dels diferents governs. En concret, s’analitzaran els instruments que tenen com a inalitat la lluita contra l’estada de ciutadans irregulars a Espanya, així com les bosses d’il·legals i la feina que aquests duen a terme sense disposar de l’autorització de residència i treball, i molt menys encara de contracte de treball i d’alta a la Seguretat Social. Com a conseqüència d’aquests fets, s’han promulgat diferents lleis i reglaments des de la primera llei d’estrangeria, de l’any 1985. Tanmateix, s’ha anat prenent una sèrie de mesures que han portat al fet que es donessin diferents procediments de regularització extraordinària. Aquest treball consta de dues parts. En una primera s’hi exposa, dintre d’un context general, la condició jurídica dels ciutadans estrangers a Espanya, així com els drets i les llibertats que, per llei, se’ls reconeix. En una segona part es realitza un estudi de les successives lleis d’estrangeria que s’han promulgat a Espanya i, seguidament, s’analitzen les diferents matèries que afecten els ciutadans estrangers. Finalment, s’estudiaran les diferents possibilitats de regularització que tenen aquests ciutadans que es troben de manera irregular a Espanya, mitjançant les diferents sol·licituds d’autorització de residència per a circumstàncies excepcionals, conegudes també com a arrelament. Aquestes autoritzacions de residència són l’eix central i clau per demostrar, d’una banda, les contradiccions de la norma, ja que permeten la legalització de ciutadans que es troben de manera irregular a Espanya, i, de l’altra, per posar de manifest, mitjançant les dades que s’hi inclouen, com les diferents lleis i solucions que s’han aplicat en cada moment no han fet reduir el nombre de ciutadans il·legals, sinó augmentar-lo. Tanmateix, es demostra, al costat de les solucions plantejades ins ara, que hi ha possibles solucions que permetran acabar amb les contradiccions normatives i arribar a obtenir resultats positius per disminuir el nombre d’immigrants il·legals.
Abstract Into the following study it’s been analysed the foreignness phenomenon in Spain through the different eras that have been giving because of the turnaround that has happened in Spain in the step of been a country of emigration to a country of immigration. This turnaround which has been increased meanly from 2000 has caused different moments that have had an impact in two aspects under consideration: – The various problems that have arisen at all times. – Policy adjustments that have been carried out in every moment. The main object of study is the one referred to the treatment of those citizens which doesn’t have any community residence —irregular in Spain— in order to ight the permanency of irregular citizens in Spain as well as the creation of bags of illegal; and the work that they do in Spain without a residence authorization, work, and Social Security. As a result of these events, it has been enacted different laws and regulations since the irst Law on Foreigners which in 1985 was developed, and have been adopted a series of measures such as the case of the different extraordinary regularization procedures. This study is subdivided into a irst part in which are exposed within a broader context the legal status of foreigners in Spain as well as the Rights and Freedoms that they have normatively recognized. Into the second place it’s realized a study of the different foreigners laws which have been enacted in Spain, and later it’s realized an analysis of the different areas that affect foreigners citizens to inally delve into the regularization possibilities that have foreigners citizens that are illegally in Spain through the different requests of residence authorization for exceptional circumstances also known as rootedness. These residence authorizations are the central axis and the key in order to demonstrate - into one hand - the contradictions of the norm by permitting legalization to citizens which are illegally in Spain - and into the other hand - these allow the demonstration with data attached that the different standards and solutions that have been tried to ind at all times doesn’t have reduced the number of irregular citizens but increased them. Also it is shown next to the ineffectiveness of the solutions proposed so far, as there are possible solutions in order to remove inconsistence of the standard and achieve positive results to reduce the number of illegal immigrants.
Palabras clave / Paraules clau / Keywords Extranjería - Inmigración - Emigración - Autorización de residencia - Autorización de residencia por circunstancias excepcionales - Inmigración ilegal Estrangeria - Immigració - Emigració - Autorització de residència - Autorització de residència per circumstàncies excepcionals - Immigració il·legal Immigration Law - Immigration - Emigration - Residence - extraordinary regularization procedures - Illegal Immigrants
PART I
1. L’evolució normativa de les lleis d’estrangeria 1.1. INTRODUCCIÓ En la normativa d’estrangeria hi ha moltes alternatives que inclouen aspectes que afecten els ciutadans estrangers que volen venir a residir a Espanya o que ja viuen en territori nacional, ja que no s’hi troba tot el que es refereix als ciutadans estrangers en una única forma. És per aquesta raó que, a tall de resum, cal fer una breu referència ordenada cronològicament a tota la normativa necessària, perquè és d’ús corrent en parlar de normes vigents o d’evolució normativa, la qual queda relectida en el següent esquema: Llei
Modiicació
Reglament
LOEs* 7/1985, d’1 de juliol RD 1119/1986, de 26 de maig RD 155/1996, de 2 de febrer LOEs 4/2000, d’11 de gener
LOEs 8/2000, de 22 de desembre RD 2393/2004, de 30 de desembre
Llei
Modiicació
Reglament
Llei orgànica 11/2003, de 29 de setembre, de mesures concretes en matèria de seguretat ciutadana, violència domèstica i integració social dels estrangers RD 1463/2009, de 18 de setembre LOEs 14/2003, de 20 de novembre RD 557/2011, d’abril
de
20
LOEs 2/2009, d’11 de desembre RD 844/2013, de 31 d’octubre** Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització *
**
RD 162/2014, de 14 de març
D’ara endavant, abreviació amb la qual em referiré a la Llei orgànica d’estrangeria. Es tracta de la transposició de la Directiva 2003/109/CE del Consell: estatut dels nacionals de tercers països residents de llarga durada.
Quadre d’elaboració pròpia
A i d’aclarir el possible caos que es pugui crear, a continuació exposaré el quadre de la normativa d’estrangeria que he elaborat, per entendre en cada moment les explicacions donades, ja que, en ocasions, cal tenir en compte dues normes a la vegada. L’estrangeria
disposa, des dels seus inicis, de només dues lleis, però la segona, que actualment continua vigent, s’ha modiicat en quatre ocasions. És per aquesta raó que, sempre que hi hagi una norma d’estrangeria que no sigui la LOEs 7/85, es farà referència a una modiicació de l’actual LOEs 4/2000. Així mateix, he inclòs en el quadre tant les lleis d’estrangeria com les seves modiicacions posteriors i els desenvolupaments reglamentaris d’aplicació en aquesta matèria. La LOEs 7/851 fou la primera norma relativa a ciutadans estrangers, promulgada amb l’objectiu de recollir i sintetitzar “els principis que hagin d’informar de la situació de l’estrangeria en si mateixa i en els seus aspectes més importants, i que eviti la proliferació de disposicions de diferent rang que ins ara han anat regulant aquesta matèria”2, tal com estableix la seva pròpia exposició de motius. Aquesta norma tenia com a principal objectiu recopilar totes les regulacions referents als ciutadans estrangers. La LOEs 7/85 consta de trenta-sis articles, dels quals n’hi ha set de dedicats als drets dels estrangers, partint de la base de considerar objecte de drets únicament els estrangers que es trobin legalment a Espanya. La norma va ser desenvolupada pel Reial decret 1119/1986, de 26 de maig, pel qual s’aprova el Reglament d’execució de la Llei orgànica 7/1985, d’1 de juliol, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya. El desembre de 1990 el Govern va enviar al Congrés dels Diputats un informe sobre la “situació dels estrangers a Espanya: línies bàsiques de la política espanyola d’estrangeria”, en compliment de la moció aprovada pel ple d’aquesta cambra en la reunió del 26 de juny de 1990. Com a resultat d’aquest informe, el Congrés dels Diputats va aprovar, el 9 d’abril de 1991, una proposició no de llei sobre la situació dels estrangers a Espanya, en què s’instava el Govern a actuar en relació amb els estrangers residents al país. En l’informe del Govern de 1990 s’hi assenyala, en relació amb les normes derivades de la Llei orgànica 7/1985, que “s’ha de reconèixer
1 2
LOEs 7/1985, d’1 de juliol (BOE núm. 158, de 3 de juliol de 1985). Les traduccions de totes les citacions aparegudes al llarg del text són de l’autor.
que la complexitat tècnica i la prolixitat dels decrets de desenvolupament de la Llei n’han diicultat greument la correcta aplicació”3. En aquest context, i d’acord amb el que ja s’havia esmentat en l’informe governamental de 1990, la Comissió Interministerial d’Estrangeria va acordar la reforma del Reglament d’execució de la llei. Aquesta llei va ser desenvolupada reglamentàriament de nou pel RD 155/1996. Posteriorment, la situació de l’augment de l’estrangeria en cada moment va fer necessària l’elaboració d’una nova norma, la LOEs 4/2000, que es manté actualment, i que només ha estat modiicada. En el desenvolupament posterior, es veurà com aquesta LOEs 4/2000 ha estat objecte de diferents modiicacions, unes més signiicatives que d’altres que no ho han estat tant, quant al nombre d’articles modiicats i al seu contingut o la seva transcendència. Igualment es pot destacar el RD 1463/2009, de 18 de setembre, sobre traspàs de funcions i serveis a la Generalitat de Catalunya en matèria d’immigració, en desenvolupament de les potestat que li confereix la LO 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya4. Altres normes o reials decrets han provocat una reforma o afectació de la LOEs 4/2000 de retruc, per la modiicació d’altres aspectes, però no del mateix articulat de la norma, com seria el cas del Reial decret llei 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar-ne la qualitat i seguretat de les prestacions. Els recents LO 14/2013 i RD 162/20145 al·ludeixen a la llei d’emprenedors, que inclou cinc tipus d’autoritzacions de residència, i a la norma reguladora dels centres d’internament d’estrangers.
3
4 5
http://www.intermigra.info/intermigra/archivos/legislacion/b-002.htm (data de consulta: 24.1.2014). BOE núm. 172, de 20 de juliol de 2006. BOE núm. 233, de 28 de setembre de 2013, i núm. 64, de 15 de març de 2014, respectivament.
1.2. DIFERENTS ETAPES EN L’ANÀLISI QUE REGULA EL DRET D’ESTRANGERIA A ESPANYA Les diferents etapes són sis:
1.2.1. La primera meitat de la dècada dels vuitanta Entre 1980 i 1985 la immigració va començar a remuntar i a augmentar, tot i que encara es trobava lluny de ser una qüestió rellevant socialment o política. Aquest període d’estabilització política i de reajustament econòmic el podem considerar com una fase inicial en el fenomen de la immigració a Espanya, amb uns 250.000 estrangers regulars i entre 100.000 i 250.000 en situació irregular l’any 1985 (un 36% més que el 1980). Aquesta és, per tant, la primera de les fases de la immigració a Espanya, i cada una es dóna en el període de temps d’un lustre, aproximadament6.
1.2.2. De l’any 1985 al 1990, amb la promulgació de la LOEs 7/1985 El període comprès entre els anys 1985 i 1990, en el qual s’ha donat una certa estabilitat política i un reajustament econòmic i laboral, atès que aquests eren els requisits essencials per convergir amb Europa, es caracteritza així mateix per un creixement de mà d’obra no qualiicada en alguns sectors productius molt concrets, únicament. És per aquesta raó que en aquest període de temps té lloc un creixement lent de la immigració, amb un saldo zero de creixement. Des d’un punt de vista de la normativa, aquest lustre es caracteritza principalment per la promulgació de la LOEs 7/1985, reguladora dels drets i les llibertats dels estrangers a Espanya. Aquesta norma va 6
http://www.grupohasa.com/inmigrantes/pdf/6.pdf (data de consulta: 5.10.2012). La classiicació d’un lustre per etapa és una mica subjectiva, però es realitza, més que observant els luxos migratoris quantitativament, fent-ho a través de la regulació legal que es duu a terme amb les diferents modiicacions legislatives, les quals van coincidint aproximadament amb les diferents legislatures. Vegeu el treball d’Eliseo Aja a Arango, Joaquín i Aja, Eliseo (dir.): Veinticinco años de inmigración en España. Perspectivas jurídica y sociológica (1985-2006). Ed. Fundación CIDOB. Barcelona, 2006.