Encesa literària
8
2n semestre de 2019
La biblioteca de la presó
Poetes catalans al Líban El poeta Jad Hatem Lourdes Godoy
Quadern
de
Música
Les altres músiques del rock
Quadern d’Art Natalia Mela. La adorable escultora del hierro Xicu Cabanyes. El hombre, el bosque, la piedra y el viento
Quadern Literari Sam Abrams, Núria Ardévol, Joan Armangué, Eusebi Ayensa, Juan Jesús Aznar, Josep M. Barris, Anna Dodas, Josep M. Francino, Mariona Masferrer, Pol Messeguer, Ramon Moreno, Nuccio Ordine, Amor Pomareda, Roberto Pla, Ignasi Rifé, Dani Torrent, Jaume Torrent, María-Rosa Wennberg
#BARNASANTS2020
LA CULTURA ÉS EL KALÀIXNIKOV DEL S.XXI BARNASANTS.COM DEL 24/01 AL 18/04/20
8 encesa literĂ ria
1
2
encesa literĂ ria 8
Encesa literĂ ria
8
2n semestre de 2019
8 encesa literĂ ria
3
Encesa Literària
8 2n semestre de 2019 Edita Edicions Cal·lígraf, SL Monturiol, 2, 1r 1a 17600 Figueres Tel. (0034) 615 261 764 www.edicionscalligraf.com info@edicionscalligraf.com La publicació d’aquesta revista ha rebut el suport de la Diputació de Girona Director editorial Jaume Torrent Director Juan Jesús Aznar Directora d’art Mercè Riba Redactor en cap Ramon Moreno Correcció Eva Munoz Joan Riba Disseny i composició Kame editors Imatge de portada Gravat de Edward Julius Detmold ISSN 2462-2567 Dipòsit Legal GI-1192-2015 Queda rigorosament prohibida, sense l’autorització per escrit dels titulars del copyright, la reproducció parcial o total d’aquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic. Les infraccions d’aquests drets es troben sotmeses a les sancions establertes a les lleis.
4
encesa literària 8
8
2n semestre de 2019
editorial D’on ve tot Juan Jesús Aznar
7
biblioteca Biblioteca del Centre Penitenciari del Puig de les Basses Núria Ardévol Campos 11
quadern central Els poetes catalans al Líban Lourdes Godoy El poeta Jad Hatem Lourdes Godoy
17 45
quadern de música Les altres músiques del Rock Ramon Moreno
57
quadern d’art Natalia Mela, la adorable escultora del hierro Carles Mc Cragh El hombre, el bosque, la piedra y el viento Juan Jesús Aznar
67 75
quadern literari Premis Grop: ¡Bum! Dani Torrent
87
.-.. ..- .--- ..- .-. .. .- .-.-. Ignasi Rifé
91
Petita luxúria d’en Quim Joliu, vingut al món a passar Mariona Masferrer
95
Tres micro relatos: Amargo ardor, Antígona e Infructuosa pasión Amor Pomareda
101
La ciutat conquerida de les Cigonyes Anna Dodas
105
El rapte de la Pedrera Maria-Rosa Wennberg Bell-llovera
111
Crónica dels somnis. Memories Josep M. Francino
115
Crónica trentaquatrena. Mala digestió Josep M. Francino
119
El hijo del carpintero Juan Jesús Aznar
123
Poesia catalana moderna de tema grec Eusebi Ayensa i Sam Abrams
131
Democràcia electrònica i fragilitat digital Josep M. Barris i Pol Messeguer 137 En defensa de los clásicos Nuccio Ordine
143
Puig Pujades i els fets d’octubre de 1934 Joan Armangué
147
Hora de España Jaume Torrent
155
Apunts biogràfics
171
8 encesa literària
5
6
encesa literĂ ria 8
editorial
D’ON VE TOT Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules. Miquel Martí i Pol
L
ector, tens a les mans el vuitè número d’Encesa Literària, una revista en la qual la paraula, d’on ve tot, s’enriqueix en escriure sobre art i en sentir el ritme de la música convertida en lletra impresa, en partitura, l’entonació de la qual té una gran importància en el desenvolupament d’aquest número. «La Biblioteca del Centre Penitenciari Puig de les Basses» il·lustra la nostra secció dedicada a aquests magatzems de llibres que són les biblioteques, siguin personals o públiques. En els seus prestatges, les biblioteques atresoren el coneixement que emana de tota lectura. En aquest cas, Núria Ardèvol ens explica la vida d’una biblioteca molt especial, d’uns llibres, tancats dins dels murs d’una presó, la lectura dels quals ajuda els qui els llegeixen a evadir-se de la seva realitat quotidiana. La confecció del «Quadern Central» l’hem demanat a Lourdes Godoy i tracta de la presència dels poetes catalans al Líban i el rastre d’aquesta presència en la nostra literatura. El professor libanès
Jad Hatem va suggerir a l’autora que escrivís sobre aquesta relació, iniciada per Jacint Verdaguer i que arriba fins als nostres dies i hi aprofundís. Poesia per sentir la il·luminació que neix al país dels cedres, llegida en un català que agermana les dues ribes d’una mar Mediterrània que exerceix de mare comuna de la nostra cultura. El «Quadern de Música» està dedicat a les altres músiques del rock, concretament al rock llatí de Carlos Santana i al reggae de Bob Marley. Ramon Moreno, en la introducció de l’article, descriu el naixement i la ramificació del fenomen cultural i musical del rock, que va donar lloc a una gran diversitat d’estils, d’aquesta manera: «Els anys cinquanta i seixanta van veure el naixement i la consolidació d’un nou fenomen que marcaria tendència de manera continuada. El rock no només era música, era un element d’alliberament juvenil, marcava moda, tendències vitals… El gòspel, el blues i el country van fer néixer el rock-and-roll. 8 encesa literària
7
Editorial
Les cares del fenomen als seixanta van consolidar el blues, el rhythm and blues, el so Motown, el soul, el folk, el folk rock, el garatge i un llarg etcètera de submons que formaven part del mateix i únic univers que era el rock.
El blanc i el negre es conjuntaven sense problemes, el mestissatge era evident, lògic, natural, profitós». L’empremta i el llegat de la música encoratja els poetes. Reproduïm aquests versos de Joan Margarit a tall d’il·lustració:
De la belleza forma parte el mal. Por ello Parker deja en esta pieza que el saxo continúe tras la sombra de una mujer que baila con los ojos cerrados y abrazándose a nadie en la tiniebla. El «Quadern d’Art» el dediquem a dos escultors: ella i ell, o ell i ella. Ella, Natalia Mela, va néixer a Kifissia, Grècia, el 10 de juliol de 1923. Ens va deixar el republicà 14 d’abril de 2019. Natalia Mela va captivar Carles McCragh, l’autor del text sobre aquesta escultora. L’impacte de la seva obra va inspirar a l’autor unes paraules que van arribar impensadament i sobtadament fins al jardí de la seva ànima. Ell, l’escultor Xicu Cabanyes, em va convidar a celebrar el do de l’amistat en el Bosc de Can Ginebreda, on la naturalesa i l’art es fonen per crear l’harmonia d’un paisatge. Allà vaig entendre la seva obra i la seva passió creativa, que celebra la vida i conrea l’art de viure. El «Quadern Literari» conté els tres textos guanyadors del segon concurs literari Grop, escrits per Dani Torrent, Ignasi Ferré i Mariona Masferrer. Una altra autora que visita les nostres pàgines és Amor Pomareda, que ho fa amb tres relats titulats «Amargo ardor», «Antígona» i «Infructuosa pasión». Per 8
encesa literària 8
la seva banda, Julià Guillamon ens introdueix i ens contextualitza un relat d’Anna Dodas, la malaguanyada escriptora que morí en plena joventut, titulat «La ciutat conquerida de les cigonyes». Prosseguint el gènere literari del relat, publiquem «El rapte de la Pedrera», un text de l’any 1937 escrit per Maria Rosa Wennberg; dues cròniques, nascudes del somni, signades per Josep Maria Francino i titulades «Mala digestió» i «Memòries», i el relat «El hijo del carpintero», de qui signa aquest editorial. Cal fer un esment especial del pròleg de l’antologia poètica Una vela de mar blau, editada per Edicions Cal·lígraf, els autors del qual, Eusebi Ayensa i Sam Abrams, també han estat els antòlegs dels poetes catalans que han cantat Grècia. I en darrer lloc, des de Grècia ens acostem al text del guanyador del Premi LiberPress Literatura 2019: Nuccio Ordine. L’assaig sempre ha tingut presència a les pàgines d’Encesa Literària, dins del conjunt dels textos de caire literari.
En aquest número hem demanat als historiadors i responsables de l’Arxiu Municipal de Roses que fessin una dissertació sobre el tema «Democràcia electrònica i fragilitat digital». Les seves paraules ens fan pensar en com es guardarà la memòria del nostre temps. Per la seva banda, Joan Armangué signa el text «Puig Pujades i els Fets d’Octubre de 1934», el subtítol del qual, «Presó, esperança i llibertat», retrata l’actualitat dels nostres dies; acompanya les seves paraules una carta de Josep Puig Pujades adreçada a Federico García Lorca. I en darrer lloc, «Aerotrastornados», un text signat per Roberto Pla, ens relata una passió humana recent: l’amor pel que vola amb ales d’acer.
Finalment, publiquem el text de Jaume Torrent dedicat a la revista Hora de España, editada en temps de la Guerra Civil, la filosofia de la qual ens va servir de guia quan ideàvem aquest número d’Encesa Literària. D’aquella Hora de España, en reproduïm un paràgraf molt il·lustratiu que pertany a un article de Corpus Barga —pseudònim d’Andrés García de Barga i Gómez de la Serna— que es va publicar al número 7, de juliol de 1937, a la secció «Comentario político», titulat «La dimisión de las democracias». En aquest article, l’autor fa una crítica ferotge i fins i tot sarcàstica de la no-intervenció d’Anglaterra i França en la defensa de la República Espanyola:
«¡Ah !, estos buenos españoles, ¡qué lástima! Con lo hermoso que es vuestro país, a pesar de sus páramos, y lo bien situado que está. Con las magníficas condiciones personales que tenéis y habéis mostrado tantas veces en la historia. Pero estáis muy atrasados; sois ignorantes, vivís al margen de Europa; no os comprendemos ni sabemos lo que queréis con vuestras luchas: ¿lo sabéis vosotros? Parece que sólo tenéis ese gusto por la sangre que cultiváis en vuestra fiesta deslumbrante de los toros. Sois artistas refinados como pueden serlos los pueblos primitivos y los caídos, pero no sabéis vivir, ni siquiera sabéis comer; no sois políticos. La República, la democracia, os vienen muy anchas, os escurrís; sois extremistas y demagogos: ¿cómo queréis que nos comprometamos con vosotros? Nuestra democracia y nuestra República son otra cosa. Tenemos que salvarlas, aunque a vosotros os aplaste Franco.» Amb tot aquest conjunt de textos, tenim la voluntat de buscar la llum del coneixement, amb la il·lusió, qui sap si vana, que aquest miracle semestral d’Encesa Literària arribi a les
vostres mans lectores i que sapigueu que som més que paraules. n Juan Jesús Aznar Director d’Encesa Literària
8 encesa literària
9
ededitorial
Editorial
Presentació de Yo maté a Leopoldo María Panero, d’Henar Galán, a la biblioteca del Centre Penitenciari Puig de les Basses.
10
encesa literària 8
LA BIBLIOTECA DEL CENTRE PENITENCIARI PUIG DE LES BASSES Núria Ardévol Campos Bibliotecària
L
es biblioteques són i seran sempre un lloc on podem trobar coneixement, informació, aventures, etc. Avui us parlaré d’una biblioteca un xic peculiar: la «biblioteca de la presó». Per situar-nos, està emplaçada en el que anomenem Edifici Educatiu, on hi ha altres espais per a activitats, tant pròpiament de tractament com de caire cultural, entre les quals hi ha l’escola. Pugem fins a la segona planta i al fons de tot trobem la Biblioteca Central; s’anomena «Central» perquè cada mòdul també disposa d’una petita biblioteca atesa per interns.
Per assistir a la Biblioteca Central, els interns ho han de sol·licitar per instància. Un cop han estat acceptats, se’ls dóna d’alta a través d’un programa informàtic. Després d’això, ja poden sortir del mòdul per anar al petit oasi de placidesa i coneixement que és la Biblioteca. Què hi fan?: llegir el diari?, llegir llibres?, escriure cartes d’amor?, estudiar? La resposta seria una mescla de tot això, amb una apreciació que requereix una menció especial: molts d’ells vénen a treure l’entrellat del codi penal per fer recursos judicials i exercir el dret a la defensa. Altres miren atles, 8 encesa literària
11
La Biblioteca del centre penitenciari Puig de les Basses
com si aquesta pràctica els permetés sobrevolar les reixes, les concertines i els murs de seguretat. «Escapa’t amb llibres», deia un eslògan d’un punt de
llibre elaborat a la presó vella pels mateixos interns. Quin tipus de llibres es miren? Us en faré un rànquing de preferències:
1. Com et pots defensar a la presó 2. Codi penal 3. Novel·la negra i novel·la fantàstica 4. Poesia 5. Psicologia/autoajuda 6. Còmic 7. Novel·la històrica 8. Temàtica religiosa Podríem dir que aquests són els temes més demanats. Després hi ha els que, a cau d’orella perquè no ho senti ningú, demanen algun llibre de tema eròtic, de fets paranormals o de novel· la romàntica. Val més no semblar un friqui en aquests indrets. La meva feina és donar a cadascú l’atenció precisa, ni més ni menys, si no es produeixen raons i altres romanços: que si a aquell li tens més estima, que si amb l’altre hi parles més estona, que si m’ha passat alguna cosa amb en tal i en tal altre… Sí!, això passa! La presó és com un «Gran Hermano», on tot s’intensifica i la tafaneria està a l’ordre del dia. A part de fer les tasques pròpies de bibliotecària, una cosa que em cal fer
cada dia, sense excepció, també he de posar límits. Aclariré ràpid a què em refereixo: molts volen parlar dels seus problemes, que els escoltis i els donis suport anímic. Els escolto uns minuts i després dic: «Fins aquí puc escoltar». He de ser ben clara i contundent o, en cas contrari, hi tornarem a ser. La claredat és molt important perquè ho entenguin; si no, corro el risc de convertir la Biblioteca en un divan psicoanalític i de sentir que la meva energia és engolida per Escil·la i Caribdis a les aigües oceàniques. La Biblioteca, com a espai polivalent, organitza una xerrada al mes que porta a terme un intern del centre, aprofitant els seus coneixements. Aquí teniu un altre rànquing de les xerrades dels interns:
– Com es poden guanyar diners legalment (intern gestor financer) – Aliments transgènics (intern metge) – Saber paraules de dret per no ser tombat (intern advocat) – Recorregut per les presons de Canadà, Brasil, Alemanya, França, Bolívia, Itàlia i Puig de les Basses de primera mà (intern experimentat) – Navegació per les profunditats (intern capità d’embarcacions) 12
encesa literària 8
Núria Ardévol Campos
Aquestes són algunes de les nombroses xerrades que s’han fet. I les seguirem fent, ja que això permet als presos empoderar-se com a persones i constatar que qualsevol pot passar d’una banda a l’altra en algun moment de la vida. Altres tipus de xerrades es nodreixen de voluntaris aliens a la presó: presentació de llibres, lectura o cant de poemes, narració d’experiències interessants, sessions de reiki, meditació, etc. O sigui, la Biblioteca acull qualsevol tipus d’activitat que sigui profitosa per als interns. Tots els que vinguin a fer-hi activitats, com a compensació s’emportaran el silenci i el respecte dels interns. Per a ells és molt valuós que la gent de fora ofereixi possibilitats als que, com ells, estan privats de llibertat. Això es nota en l’expectació i en l’ambient que es crea. Com he dit al començament, es tracta d’una biblioteca peculiar i, com a tal, el dia de Sant Jordi, a part de vendre llibres, preparem un musical que té com a protagonistes els interns i el te-
ma és la lectura. Aquest musical es presenta, amb tots els honors, al saló d’actes de la presó. La creació és dels mateixos interns. Ara ja sabeu una miqueta més com és la Biblioteca de Puig de les Basses. Si teniu alguna cosa interessant per compartir, quelcom per oferir, us convidem a aportar-la. Això sí: si veniu amb un toc d’humor, els tindreu tots a la butxaca! M’agradaria acabar dient que el fet que algú estigui intern no el fa diferent com a ésser humà, i per més que prediquem que no hi ha d’haver prejudicis, n’hi ha i molts. Correspon a tots ajudar a posar-hi remei, simplement amb l’actitud i el pensament, amb el convenciment que tots som habitants d’aquest planeta; alguns més evolucionats que altres, amb vivències i circumstàncies socials, econòmiques, etc., diverses. Ens cal a tots un exercici de presa de consciència. No és una tasca fàcil, però és necessària. El que afecta un individu repercuteix en el conjunt de la població de l’univers sencer. n
8 encesa literària
13
14
encesa literĂ ria 8
quadern central
8 encesa literĂ ria
15
Beirut.
16
encesa literĂ ria 8
ELS POETES CATALANS AL LÍBAN Lourdes Godoy Filòloga
E
l propòsit d’aquest article és resseguir la presència dels poetes catalans al Líban i les traces literàries que aquesta presència ha deixat. Una versió resumida d’aquest text es va presentar, en francès, en una taula rodona que es va celebrar a la Facultat de Lletres de la Universitat Sant Josep de Beirut, el 28 d’abril del 2018, organitzada pel professor Jad Hatem, i és per suggeriment seu que vaig escriure aquest text. La presència —i també els textos literaris— de poetes catalans al país dels cedres comença amb Jacint Verdaguer i arriba fins als nostres dies. Els quatre primers poetes dels quals parlaré foren parcialment contemporanis i els podríem anomenar clàssics de les nostres lletres: Jacint Verdaguer (1845-1902), Miquel Costa i Llobera (1854-1922), Maria-Antònia Salvà (1869-1958) i Josep Carner (1884-1970), que hi viatjaren entre el final del segle xix i les primeres dècades del xx. Entre la guerra civil, la postguerra espanyola i la guerra civil libanesa, aquesta relació quedà interrompuda, però en temps recents altres poetes contemporanis hi han viatjat i també n’han deixat testimoniatge en llurs escrits: Antoni Clapés (1948), Àlex Susanna (1957), Carles Duarte (1959), Manuel Forcano (1968) i Jaume Bosquet (1956). 8 encesa literària
17
Els poetes catalans al Líban
Castell dels croats a Saida (Sidó). Foto de Lourdes Godoy.
Fins i tot quan els seus contactes amb el Líban han estat fugaços o anecdòtics, en ocasió d’una visita curta, han produït fruits literaris, alguns dels quals mostrarem aquí, ja sigui complets, en el cas de poemes, o en fragments, en el cas dels textos en prosa, més llargs. El primer dels poetes catalans que trepitjà aquest petit país del Pròxim Orient fou també el més eminent, Jacint Verdaguer (1845-1902). Ja en el «Virolai» (1880) fa referència al Líban en parlar de la Verge en aquests termes: Cedre gentil, del Líbano corona, Arbre d’encens, Palmera de Sion, Alguns anys més tard va tenir l’ocasió de posar-hi els peus. El primer d’abril de 1886, el gran poeta de la Renaixença s’embarca cap a Terra Santa, experiència que deixarà consignada en el seu Dietari d’un pelegrí a Terra Santa. Viatge llargament somiat des de la seva infantesa, va poder veure’l fet realitat, finalment, a l’edat de 40 anys, després d’haver assolit el cim de la glòria literària. Acabava de ser coronat, el 24 de març a Ripoll, com Poeta de Catalunya pel bisbe Morgades, després d’haver publicat, l’any anterior, una de les seves obres mestres, el poema èpic Canigó. 18
encesa literària 8