L’ADVOCACIA I LA HISTÒRIA COL·LEGIAL D’ALZIRA Dels Estatuts de 1838 a la Postguerra
COMITÉ CIENTÍFICO DE LA EDITORIAL TIRANT LO BLANCH MARÍA JOSÉ AÑÓN ROIG
Catedrática de Filosofía del Derecho de la Universidad de Valencia
ANA CAÑIZARES LASO Catedrática de Derecho Civil de la Universidad de Málaga
JORGE A. CERDIO HERRÁN
Catedrático de Teoría y Filosofía de Derecho. Instituto Tecnológico Autónomo de México
JOSÉ RAMÓN COSSÍO DÍAZ Ministro en retiro de la Suprema Corte de Justicia de la Nación y miembro de El Colegio Nacional
EDUARDO FERRER MAC-GREGOR POISOT Presidente de la Corte Interamericana de Derechos Humanos. Investigador del Instituto de Investigaciones Jurídicas de la UNAM
OWEN FISS Catedrático emérito de Teoría del Derecho de la Universidad de Yale (EEUU)
JOSÉ ANTONIO GARCÍA-CRUCES GONZÁLEZ Catedrático de Derecho Mercantil de la UNED
LUIS LÓPEZ GUERRA Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad Carlos III de Madrid
ÁNGEL M. LÓPEZ Y LÓPEZ
Catedrático de Derecho Civil de la Universidad de Sevilla
MARTA LORENTE SARIÑENA
Catedrática de Historia del Derecho de la Universidad Autónoma de Madrid
JAVIER DE LUCAS MARTÍN
Catedrático de Filosofía del Derecho y Filosofía Política de la Universidad de Valencia
VÍCTOR MORENO CATENA
Catedrático de Derecho Procesal de la Universidad Carlos III de Madrid
FRANCISCO MUÑOZ CONDE
Catedrático de Derecho Penal de la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla
ANGELIKA NUSSBERGER
Jueza del Tribunal Europeo de Derechos Humanos. Catedrática de Derecho Internacional de la Universidad de Colonia (Alemania)
HÉCTOR OLASOLO ALONSO
Catedrático de Derecho Internacional de la Universidad del Rosario (Colombia) y Presidente del Instituto Ibero-Americano de La Haya (Holanda)
LUCIANO PAREJO ALFONSO
Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad Carlos III de Madrid
TOMÁS SALA FRANCO
Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de Valencia
IGNACIO SANCHO GARGALLO
Magistrado de la Sala Primera (Civil) del Tribunal Supremo de España
TOMÁS S. VIVES ANTÓN
Catedrático de Derecho Penal de la Universidad de Valencia
RUTH ZIMMERLING
Catedrática de Ciencia Política de la Universidad de Mainz (Alemania)
Procedimiento de selección de originales, ver página web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales
L’ADVOCACIA I LA HISTÒRIA COL·LEGIAL D’ALZIRA Dels Estatuts de 1838 a la Postguerra
CARLOS TORMO CAMALLONGA
tirant lo blanch València, 2020
Copyright ® 2020 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito del autor y del editor. En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant lo Blanch publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com.
© Carlos Tormo Camallonga
© TIRANT LO BLANCH EDITA: TIRANT LO BLANCH C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email: tlb@tirant.com www.tirant.com Librería virtual: www.tirant.es ISBN: 978-84-1355-147-0 MAQUETA: Innovatext Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea en www.tirant.net/index.php/empresa/ politicas-de-empresa nuestro Procedimiento de quejas. Responsabilidad Social Corporativa: http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf
Índex Sigles................................................................................................... 11 Presentació, Agustín Ferrer Olaso.................................................. 13 Membres de l’actual Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats d’Alzira............................................................................................... 17 Pròleg, Javier Palao Gil.................................................................... 19 Introducció................................................................................ 29 Primera Part Precedents i context ELS ADVOCATS DE LA RIBERA ALTA EN L’ANTIC RÈGIM.......... 37 UN NOU MARC JURÍDIC I INSTITUCIONAL................................ 50 Legislació liberal bàsica................................................................ 50 Les noves demarcacions: el partit judicial..................................... 56 El partit judicial d’Alzira.............................................................. 65 El partit judicial d’Alberic............................................................. 67 Els Jutjats de Primera Instància i altres instàncies judicials............ 82 NORMATIVA COL·LEGIAL BÀSICA................................................ 87 Els Estatuts Generals de 1838....................................................... 88 Legislació posterior....................................................................... 90 La Llei Orgànica del Poder Judicial de 1870................................. 94 Els Estatuts de 1895 i els posteriors.............................................. 101 Els Congressos de l’Advocacia Espanyola..................................... 104 REQUISITS PER A L’EXERCICI DE L’ADVOCACIA ........................ 108 Edat, títol acadèmic i passantia..................................................... 109 Recepció o habilitació................................................................... 114 Capacitat...................................................................................... 120 Residència.................................................................................... 122 Contribució.................................................................................. 123 Col·legiació................................................................................... 127 Segona Part Fundació i funcionament LA FUNDACIÓ DEL COL·LEGI D’ADVOCATS D’ALZIRA............. 131
8
Índice
INCORPORACIÓ AL COL·LEGI D’ADVOCATS.............................. 135 Altes o ingressos........................................................................... 135 Una transitorietat en la lliure col·legiació i el dubte d’Alzira ........ 137 Baixes i sancions........................................................................... 141 Nombre d’individus...................................................................... 143 EL GOVERN DEL COL·LEGI............................................................ 144 La seu del Col·legi........................................................................ 145 Junta Particular o de Govern........................................................ 147 Junta General............................................................................... 157 L’EXCLUSIVITAT EN L’EXERCICI.................................................... 167 Plantejament de la qüestió............................................................ 167 L’objecte de la discussió................................................................ 171 El cas d’Alzira amb els seus precedents......................................... 176 L’enrocament del Col·legi d’Advocats de València.................... 181 Canvi d’estratègia: la camaraderia............................................ 191 Una altra estratègia: les contribucions...................................... 193 Un assaig de solució................................................................. 198 Els col·legis menors guanyen, o una calma inestable..................... 202 ELS ADVOCATS DE POBRES I D’OFICI........................................... 211 VIDA PÚBLICA I CORPORATIVA..................................................... 217 Comunicació entre institucions..................................................... 224 Defensa de la professió................................................................. 225 L’essència de l’associacionisme...................................................... 227 Política, religiositat i mutualisme.................................................. 232 Tercera Part Segle XX: Supervivència ES MARQUEN POSICIONS............................................................... 239 LA BATALLA DECISIVA.................................................................... 242 Els nous Estatus del Col·legi d’Advocats de València.................... 242 La ferma resposta del Col·legi d’Advocats d’Alzira....................... 254 Reformes frustrades...................................................................... 265 LA RESTITUCIÓ DEL COL·LEGI DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL.. 272 Consideracions finals ALZIRA COM A MODEL; DIFERÈNCIA I REFERÈNCIA............... 285 ENTRE CONVENIÈNCIA I GREUGE, BENEFICIATS I AGRAVIATS.. 292 IMPRECÍS PERÒ IRRENUNCIABLE................................................. 297 Fonts i Bibliografia.............................................................................. 303
9
Índice
ANNEXOS I. Estatutos para el Régimen de los Colegios de Abogados del Reino.... 313 II. Estatutos para el Régimen y Gobierno de los Colegios de Abogados del territorio de la Península, Islas Baleares y Canarias.......... 325 III. Curia del Distrito Judicial de Alcira. Año 1898 ............................ 341 IV. Individus del Col·legi d’Advocats d’Alzira en l’acta de la Junta General Extraordinària de 29 de novembre de 1942..................... 345 V. Llista d’individus del Col·legi d’Advocats d’Alzira, de 7 de febrer de 1945........................................................................................ 349 VI. Advocats del Partit Judicial d’Alzira col·legiats a València en temps de Guerra........................................................................... 351
Sigles
ADV AGMJ AICAA AICAS AICAV AMA AMAB AMS AMX ARV BOE BOMGJ GM
Arxiu de la Diputació de València Arxiu General del Ministeri de Justícia Arxiu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats d’Alzira Arxiu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Sueca Arxiu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de València Arxiu Municipal d’Alzira Arxiu Municipal d’Alberic Arxiu Municipal de Sueca Arxiu Municipal de Xàtiva Arxiu del Regne de València Boletín Oficial del Estado Boletín Oficial del Ministerio de Gracia y Justicia Gaceta de Madrid
Presentació
D. Agustín Ferrer Olaso Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats d’Alzira
Estic escrivint aquest pròleg en un moment certament difícil per a Espanya; sens dubte, l’alarma sanitària dictada pel Govern dissabte passat 14 de març ho marca tot, i és quasi impossible abstraure’s a una situació d’Estat d’Alarma que sembla absorbir qualsevol activitat. No obstant això, aquest pròleg és necessari per a posar en relleu l’esforç col·lectiu que suposen 175 anys d’història comuna. El llibre al qual ara t’acostes és fruit de l’esforç col·lectiu de molts advocats i era una obligació que em vaig marcar com a Degà: recopilar la història del Col·legi d’Advocats d’Alzira en el seu conjunt i deixar constància escrita d’un esdevenir comú al llarg de moltes generacions. Després de la pausada lectura del llibre, podrem observar com el partit judicial d’Alzira es manté amb el pas del temps, fins i tot s’amplia, absorbint altres partits judicials com el d’Alberic.
14
Presentació
En un món canviant com el present, en el qual les institucions i els organismes apareixen i desapareixen a la velocitat de la llum, m’enorgulleix poder dir que el meu col·legi té una llarga trajectòria que el situa com a la institució professional més antiga de la Ribera Alta. Podem vore com des de l’origen, els advocats de la Ribera van estar units amb la finalitat de poder tindre un col·legi propi, una institució de caràcter professional que defensara els interessos del col·lectiu front a diferents atacs d’altres col·legis professionals i els envits d’altres institucions. I els advocats d’Alzira van saber agrupar-se com a col·lectiu i superar aquells moments difícils. Per tant, aquella màxima que permetia el Decret de 6 de juny de 1844 que establia la constitució de Col·legis d’Advocats “en totes les ciutats i viles que comptaren amb vint advocats amb despatx obert i residència en el partit judicial” és la base del nostre col·legi, eixa capacitat d’unió dels advocats que en 1945 varen saber agrupar-se i formar junts una institució que hui perviu fins als nostres dies. El Col·legi d’Advocats des dels seus orígens va estar servint els ciutadans més necessitats de la Ribera mitjançant els denominats “Advocats de Pobres”, que en l’actualitat coneixem com a “Advocats d’Ofici”. Aquesta labor altruista va suposar el compromís clar amb els drets fonamentals dels ciutadans de la Ribera, que creia fermament en el dret de defensa, en un dret fonamental que ara consagra la Constitució Espanyola de 1978, però que sempre ha sigut bandera del Col·legi d’Advocats des de la seua creació. Al llarg del llibre s’analitzen els diferents períodes històrics que van des de l’Antic Règim, la realitat foral, passant per l’època Borbònica del segle XVIII, fins a arribar al constitucionalisme; tot açò sense deixar de costat el començament del Col·legi i la dura lluita per la supervivència que van mostrar els col·legiats en aquell moment i la Junta de Govern en particular, i en concret el litigi que en 1922 el Col·legi va mantenir amb el Col·legi d’Advocats de València. No han sigut pocs els obstacles que un Col·legi com el nostre, denominat en ocasions històriques com a rural o menor, ha hagut de salvar; per això el títol del llibre Tenacitat i fermesa, paraules que indubtablement encaixen a la perfecció amb la manera de ser dels seus col·legiats i amb l’esdevenir històric del Col·legi, atés que sense una postura forta i decidida no haguera pogut sobreviure; al contrari del que ocorregué
Presentació
15
a altres Col·legis pròxims, els quals no es van mantenir ferms, i finalment van desaparéixer. No puc finalitzar sense comentar que en l’actualitat seguim com a col·lectiu mantenint amb esforç els valors que aquest Col·legi sempre ha defensat. Contràriament a altres Col·legis que amb el temps han desaparegut, com Xàtiva, nosaltres hi romanem. I continuem junts i units en defensa del col·lectiu i dels drets civils dels ciutadans, vigilants sempre que el poder executiu, legislatiu i econòmic no minve els drets individuals i col·lectius, que després de la Carta Magna del 78 gaudim tots com a societat. Alzira, març de 2020 Agustín Ferrer Olaso Degà
Membres de l’actual Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats d’Alzira
D. AGUSTÍN FERRER OLASO Degà
D.ª CLARA REAL FURIÓ Secretària
D.ª PAZ ARROYO DE LA ROSA Diputada 1a
D. CARLES ARANDA MATA Tresorer
D. BERNARDO PALOMARES LEÓN Bibliotecari Comptador
D. JUAN GARCÍA SANCHIS Diputat 2n
D. JOSÉ SANTIAGO BOLUDA SERRA Diputat 3r
EVARISTO SOLER LLÁCER RTE AJA
18
Membres de l’actual Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats d’Alzira
Els actuals membres de la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats d’Alzira han dut a terme un treball important per a recuperar la història del nostre Col·legi, amb especial record a tots els companys/es que en tots aquests anys han fet possible la vigència i actualitat d’aquest Col·legi professional, mostrant un especial agraïment al professor Carlos Tormo Camallonga, i amb el desig de poder continuar durant molts més anys al capdavant d’una institució essencial per als ciutadans de la comarca de la Ribera Alta amb els representants públics de la qual mantenim des de sempre una bona col·laboració, i especialment als nostres patrocinadors: Excm. Ajuntament d’Alzira i Banc Sabadell.
Pròleg
Fa uns anys, en un estudi publicat per la Universitat de València amb motiu del seu V Centenari, el professor Bartolomé Clavero parlava del dret com a professió. I en ell establia una línia de separació essencial entre l’Antic Règim i l’època constitucional. Em recordava l’adaptació que les ciències socials han fet del concepte de “paradigma”, encunyat per Thomas Kuhn allà pel 1962 en la seua obra cabdal L’estructura de les revolucions científiques. Des d’aquesta perspectiva, el paradigma descriu el conjunt d’experiències, creences i valors que afecten la forma en què un ésser humà percep la realitat, així com la forma de reaccionar davant d’eixa percepció. El canvi d’un paradigma comporta una revolució, una transformació profunda de les estructures i els valors que sostenen a una societat concreta en un moment determinat. He jutjat necessari fer una introducció com aquesta en el pròleg a l’obra del professor Carles Tormo i Camallonga perquè crec que és una de les claus que explica el naixement d’aquelles corporacions professionals que coneixem com a “col·legis d’advocats”. I m’explicaré. A l’Antic Règim, i en els nivells que determinen l’exercici del poder, el paradigma sociològic era el de les jurisdiccions, enteses com a potestats o poders que declaraven el dret –la creació només en corresponia al rei–. Aquell era un món judicialitzat, com indica Clavero, en què les qüestions es plantejaven i les decisions es prenien sovint mitjançant procediments contenciosos o entre unes parts que eren assessorades per advocats o lletrats –és a dir, els que coneixen les lletres o els textos d’autoritat–. De vegades costa explicar als estudiants que una reunió de les velles Corts del període foral era, en realitat, un procediment contenciós en què intervenien diverses parts –la Corona, amb un poder arbitral, en primer lloc, i després els braços o estaments, que representen al regne i els seus habitants–; i que, per eixa causa, la traducció més correcta al castellà de l’expressió “acte” –de cort– és la d’“auto”, i no pas “acto”. En un món com aquest, els advocats són una mena de sacerdots del seu saber, la jurisprudència. Són jurisconsults, perquè eren con-
20
Javier Palao Gil
sultats regularment per tots aquells organismes dotats de jurisdicció –consells, tribunals, jutjats, corts...– que representen el rei i la seua potestat per a impartir justícia. Actuen i treballen com a assessors, i reben no un salari, sinó honoraris per la seua alta funció –la paraula prové d’honor–. I són professors, no solament en el sentit docent de la paraula, sinó també com a paladins de la ciència que professaven i de l’ordre i de la tradició a què servien. En una època en què en les Universitats eren la Teologia i el Dret –civil i canònic– els sabers principals que s’hi ensenyaven, els estudiosos de les respectives tradicions textuals la Bíblia i el Corpus Iuris, i els seus comentaris i aparell interpretatiu conformaven una elit a tots els nivells. I encara que el dret es vinculava més a la religió que a la política, aquesta última, dominada pel monarca i la noblesa, se servia del dret i dels seus professors per a les tasques quotidianes del poder. Valga la figura de Cristòfor Crespí de Valldaura per tal d’il·lustrar l’estretor d’eixes relacions... Les corporacions d’advocats, com els col·legis que avui dia coneixem, no eren necessàries. Els professionals del dret no formaven gremis, com ara els forners o els corretgers. No havien de defensar preus ni salaris, ni la qualitat d’un producte material. En eixe sentit, tampoc no ho feien els preveres i capellans... Sí que és cert que, en ocasions, formaven confraries per celebrar la diada d’un sant, que es convertia en el patró; és el cas de la “Confraria de lletrats de Sant Iu”, creada en la primera meitat del segle XVI a Saragossa, i que començà a aglutinar els juristes de la capital aragonesa –no sols els advocats– abans de l’aparició del mateix col·legi. Però no hem de confondre, tot i les historiografies laudatòries, aquesta classe d’institucions amb les poderoses corporacions professionals que iniciaran el seu camí ja al segle XVIII. Fins aleshores, el control sobre els jurisconsults que exercien l’advocacia va ser tènue i limitat bé a les Audiències –per part dels jutges, que eren companys i socis en les tasques jurisdiccionals–, bé als poderosos municipis de la Corona d’Aragó, les autoritats dels quals eren igualment considerades magistrats. L’exercici professional era raonablement lliure, i els casos d’intrusisme, molt migrats, si comparem, a tall d’exemple, amb el de la Medicina, el que demostra el caràcter radicalment diferent que tenien ambdós sabers a l’Antic Règim –pràctic i instrumental, el mèdic; teòric, oral-textual i quasi sacerdotal, el jurídic–. Aquest estat de coses començà a canviar al llarg de la centúria il· lustrada. La crisi de l’Estat jurisdiccional amb l’exacerbació de l’abso-