EL COPRINCIPAT D’ANDORRA Evolució històrica i desenvolupament institucional
COMITÈ CIENTÍFIC DE L’EDITORIAL TIRANT LO BLANCH María José Añón Roig
Javier de Lucas Martín
Ana Cañizares Laso
Víctor Moreno Catena
Jorge A. Cerdio Herrán
Francisco Muñoz Conde
Catedràtica de Filosofia del Dret de la Universitat de València Catedràtica de Dret Civil de la Universitat de Màlaga
Catedràtic de Teoria i Filosofia del Dret. Institut Tecnològic Autònom de Mèxic
José Ramón Cossío Díaz
Ministre en retirada de la Suprema Cort de Justícia de la Nació i membre del Col·legi Nacional
Eduardo Ferrer Mac-Gregor Poisot
President de la Cort Interamericana de Drets Humans. Investigador de l’Institut d’Investigacions Jurídiques de la UNAM
Owen Fiss
Catedràtic emèrit de Teoria del Dret de la Universitat de Yale (EUA)
José Antonio García-Cruces González
Catedràtic de Filosofia del Dret i Filosofia Política de la Universitat de València Catedràtic de Dret Processal de la Universitat Carlos III de Madrid Catedràtic de Dret Penal de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla
Angelika Nussberger
Jutgessa del Tribunal Europeu de Drets Humans. Catedràtica de Dret Internacional de la Universitat de Colònia (Alemanya)
Héctor Olasolo Alonso
Catedràtic de Dret Internacional de la Universitat del Rosario (Colòmbia) i President de l’Institut Iberoamericà de La Haia (Holanda)
Luciano Parejo Alfonso
Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Carlos III de Madrid
Tomás Sala Franco
Catedràtic de Dret Mercantil de la UNED
Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València
Luis López Guerra
Ignacio Sancho Gargallo
Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Carlos III de Madrid
Ángel M. López y López
Catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Sevilla
Marta Lorente Sariñena
Catedràtica d'Història del Dret de la Universitat Autònoma de Madrid
Magistrat de la Sala Primera (Civil) del Tribunal Suprem d’Espanya
Tomás S. Vives Antón
Catedràtic de Dret Penal de la Universitat de València
Ruth Zimmerling
Catedràtica de Ciència Política de la Universitat de Mainz (Alemanya)
Procediment de selecció d’originals, veure pàgina web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales
EL COPRINCIPAT D’ANDORRA Evolució històrica i desenvolupament institucional
Isidre Bartumeu Martínez
tirant lo blanch Valencia, 2023
Copyright ® 2023 Està rigorosament prohibida, sense l’autorització dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics. En cas d’errates i actualitzacions, l’Editorial Tirant lo Blanch publicarà la pertinent correcció en la pàgina web www.tirant.com
© Isidre Bartumeu Martínez
© TIRANT LO BLANCH EDITA: TIRANT LO BLANCH C/ Arts Gràfiques, 14 - 46010 - València TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email: tlb@tirant.com www.tirant.com Llibreria virtual: www.tirant.es ISBN: 978-84-1169-488-9 MAQUETA: Innovatext Corrector: Josep Maria Montraveta Per a queixes i suggeriments envieu un mail a: atencioncliente@tirant.com. En cas de falta de resposta seguiu el procediment de queixes disposat a www.tirant.net/index. Responsabilitat Social Corporativa: http://www.tirant.net/docs/rsctirant.pdf
A la meva mare, Luisa, al meu pare, Isidre; in memoriam. Pels bons temps. Us trobo molt a faltar. A la meva esposa, Beti; als meus fills, Isidre, Roger i Marcel, Ells ja saben per què.
Índex Agraïments............................................................................................
17
Pròleg....................................................................................................
19
Prefaci...................................................................................................
27
Introducció general.................................................................................
31
Abreviatures...........................................................................................
37
Capítol primer Els orígens i desenvolupament de les institucions bàsiques andorranes 1.
2.
3.
LES INSTITUCIONS DE BASE POPULAR............................... 1.1. L’estructura parroquial eclesiàstica.................................. 1.2. El règim assembleari i de consell obert com a punt de partença de les institucions andorranes de base popular. 1.3. La intervenció de les institucions andorranes de base popular en el desenvolupament institucional d’Andorra..... LES INSTITUCIONS ANDORRANES D’ORIGEN SENYORIAL. 2.1. La intervenció de l’Imperi Carolingi a la Marca Hispànica..................................................................................... 2.2. El senyoriu episcopal......................................................... 2.3. De les infeudacions al cosenyoriu.................................... 2.3.1. La infeudació al Comdor de Caboet................... 2.3.2. La infeudació als Vescomtes de Castellbò........... 2.3.3. La infeudació als Comtes de Foix........................ 2.3.4. Els Pariatges de 1278 i de 1288, origen del cosenyoriu.................................................................... LA CRISTAL·LITZACIÓ DE LA SOBIRANIA ANDORRANA. 3.1. Els diversos corrents en la recerca de l’origen i naturalesa de la sobirania andorrana.......................................... 3.1.1. El corrent històric interpretatiu.......................... 3.1.2. El corrent de l’efectivitat de la sobirania............ 3.2. L’efectivitat de la sobirania d’Andorra............................. 3.2.1. Els antecedents.....................................................
39 40 46 52 58 60 68 74 75 77 80 83 85 87 88 91 94 95
10
Índice
3.2.2. 3.2.3.
L’exercici efectiu de la sobirania a partir dels Pariatges fins a l’any 1700.................................... Les relacions exteriors.........................................
98 104
Capítol segon L’acció dels Coprínceps, en el marc de llur asimetria, com a interacció contrapesada en el desenvolupament de la sobirania interior i exterior d’Andorra (1700-1993) 4. 5.
6.
7.
LA PARADOXA DEL DESACORD QUASI INSTITUCIONAL DELS COPRÍNCEPS COM A FACTOR DE PERMANÈNCIA I D’INDEPENDÈNCIA D’ANDORRA.......................................... ANDORRA ENTRE DUES MONARQUIES BORBÒNIQUES. 5.1. El protagonisme dels Bisbes d’Urgell.............................. 5.2. El retraïment progressiu dels Monarques francesos....... 5.3. Les relacions d’Andorra amb la Monarquia espanyola dels Borbons durant el segle XVIII.................................. 5.3.1. L’intent d’imposar l’ús del paper timbrat espanyol a Andorra................................................... 5.3.2. La presència de les tropes de Felip V a Andorra amb motiu de la pesta de Marsella i de la Provença (1720-1721)................................................ 5.3.3. El cultiu i el contraban del tabac......................... 5.3.4. Les qüestions tributàries...................................... 5.3.5. Altres qüestions.................................................... ANDORRA, LA REVOLUCIÓ FRANCESA I L’IMPERI NAPOLEÒNIC.................................................................................. 6.1. La repercussió social i política de la Revolució Francesa a Andorra........................................................................... 6.2. La ruptura institucional.................................................... 6.3. El restabliment institucional............................................. ELS GRANS REPTES D’ANDORRA I DE LES SEVES INSTITUCIONS DURANT EL SEGLE XIX........................................ 7.1. Andorra, Espanya i França................................................ 7.1.1. L’abolició dels senyorius...................................... 7.1.2. Les guerres carlistes a Espanya............................ 7.1.2.1. El pontificat del Bisbe Simó de Guardiola i Hortoneda (1827-1851)............ 7.1.2.2. El pontificat del Bisbe Josep Caixal i Estradé (1853-1879)..............................
107 112 116 119 124 126 127 130 132 135 136 137 141 142 149 150 151 154 155 160
11
Índice
8.
7.2. La interacció entre les institucions andorranes durant la segona meitat del segle XIX, com a precedent de l’anomenada qüestió andorrana...................................... 7.2.1. L’àmbit legislatiu.................................................. 7.2.2. L’àmbit governatiu............................................... 7.2.2.1. La crisi de 1868..................................... 7.2.2.2. La crisi de 1880..................................... 7.3. La qüestió d’Andorra........................................................ 7.3.1. La qüestió d’Andorra en el seu vessant exterior... 7.3.2. La qüestió d’Andorra en el seu vessant interior.... 7.3.2.1. Entre els Coprínceps............................. 7.3.2.2. Entre els Coprínceps i el Consell General de les Valls.................................... 7.3.3. Breu referència a la qüestió d’Andorra en l’àmbit doctrinal................................................................ EL DESPLEGAMENT DE LES VIRTUALITATS DEL LLEGAT INSTITUCIONAL DEL SEGLE XIX ANDORRÀ EN EL DECURS DEL SEGLE XX.......................................................... 8.1. La sobirania....................................................................... 8.2. L’exercici dels poders públics per part dels Coprínceps.. 8.2.1. En l’àmbit exterior............................................... 8.2.2. En l’àmbit interior................................................ 8.3. La interacció potent de les institucions de base popular protagonitzada pel Consell General de les Valls............. 8.3.1. La interacció de política econòmica amb incidència institucional.............................................. 8.3.2. La interacció reivindicativa de competències pròpies del Consell General de les Valls............. 8.3.3. La interacció reformadora...................................
162 163 164 165 167 169 170 172 172 178 182 184 186 192 192 197 201 202 207 209
Capítol tercer L’estructura institucional subjacent en la Constitució del Principat d’Andorra de 1993 9.
LA CONSTITUCIÓ DEL PRINCIPAT D’ANDORRA COM A SÍNTESI D’HARMONITZACIÓ DE L’ACCIÓ DELS COPRÍNCEPS I DE REESTRUCTURACIÓ DE LES INSTITUCIONS ANDORRANES SOBRE LA BASE DE L’ESTAT SOBIRÀ, DE DRET, DEMOCRÀTIC I SOCIAL........................
217
12
Índice
9.1. Sobirania i Estat................................................................. 9.1.1. La sobirania i l’Estat abans de la Constitució del Principat de 1993.................................................. 9.1.2. La sobirania i l’Estat en la Constitució del Principat de 1993......................................................... 9.1.2.1. Els preliminars....................................... 9.1.2.2. La sobirania interior i l’Estat................ 9.1.2.3. La sobirania exterior: la subjectivitat internacional del Principat d’Andorra.. 9.2. L’Estat de Dret................................................................... 9.2.1. Els elements de l’Estat de Dret en el sistema institucional andorrà abans de la Constitució del Principat de 1993.................................................. 9.2.1.1. Les institucions representatives............ 9.2.1.2. Els drets i les llibertats públiques i llur tutela...................................................... 9.2.1.3. La separació de poders......................... 9.2.2. L’Estat de Dret en la Constitució del Principat d’Andorra de 1993............................................... 9.2.2.1. Les institucions representatives............ 9.2.2.2. Els drets fonamentals de la persona i les llibertats públiques.......................... 9.2.2.3. La tutela dels drets fonamentals de la persona i de les llibertats públiques..... 9.2.2.4. La separació de poders i el control del seu exercici............................................ 9.2.3. La posició de supremacia de la Constitució en l’ordenament jurídic. Efectes respecte del dret pre i postconstitucional........................................ 9.2.3.1. Derogació del dret preconstitucional contrari.................................................. 9.2.3.2. Nul·litat del dret postconstitucional contrari.................................................. 9.3. Els Coprínceps, Cap d’Estat.............................................. 9.3.1. Les diverses concepcions sobre les institucions andorranes preconstitucionals en clau de la institució dels Coprínceps........................................ 9.3.1.1. La concepció negadora de la legitimitat del Coprincipat................................
219 220 223 223 228 233 241
243 243 244 250 255 255 257 261 263
266 267 270 272
274 274
Índice
9.3.1.2. La concepció de la cosobirania d’Espanya i de França.................................. 9.3.1.3. La concepció d’Andorra com a condomini.................................................... 9.3.1.4. La concepció d’Andorra com a protectorat................................................... 9.3.1.5. La concepció d’Andorra com a senyoriu privat de sobirania estatal i amb connotacions de territori dependent. Andorra i l’Espanya de Franco. La voluntat del rei d’Espanya Joan Carles I d’esdevenir Copríncep d’Andorra....... 9.3.2. L’ocàs de les concepcions sobre les institucions andorranes preconstitucionals............................ 9.3.2.1. La Comissió i el Tribunal Europeus dels Drets de l’Home............................ 9.3.2.2. L’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa......................................... 9.3.3. El debat constituent entorn de la institució dels Coprínceps i de la seva regulació constitucional. 9.3.3.1. La primera etapa del procés constituent en el si de la Comissió Tripartida (abril-novembre de 1991)..................... 9.3.3.2. L’interval entre les dues etapes del procés constituent en el si de la Comissió Tripartida (gener-maig de 1992)........... 9.3.3.3. La segona etapa del procés constituent en el si de la Comissió Tripartida (juny-desembre de 1992)...................... 9.3.3.3.1. El debat constituent derivat dels principis proclamats en el Títol I de la Constitució del Principat d’Andorra....... 9.3.3.3.2. El debat constituent sobre la regulació constitucional dels Coprínceps................... 9.4. Recapitulació de la configuració constitucional de la institució dels Coprínceps.................................................
13
277 278 280
282 287 288 292 300
303
307
315
317
326 371
14
Índice
9.4.1. 9.4.2.
La institució dels Coprínceps en el marc de la part dogmàtica de la Constitució del Principat d’Andorra. Aspectes polítics i jurídics................. La configuració de la institució dels Coprínceps en la part orgànica de la Constitució del Principat d’Andorra.............................................
372 375
Capítol quart La implementació postconstitucional del Coprincipat 10. LA IMPLEMENTACIÓ DEL COPRINCIPAT DURANT EL PERÍODE ESTABLERT PER LES DISPOSICIONS TRANSITÒRIES DE LA CONSTITUCIÓ DEL PRINCIPAT D’ANDORRA........................................................................................ 10.1. La legislació durant el període transitori......................... 10.2. Tractats i Acords internacionals durant el període transitori.................................................................................... 10.2.1. L’adhesió a la Carta de les Nacions Unides........ 10.2.2. El Tractat de bon veïnatge, amistat i cooperació entre el Principat d’Andorra, el Regne d’Espanya i la República de França................................ 10.2.3. Acord entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya relatiu a l’Estatut del Copríncep Episcopal............................................................... 11. LA IMPLEMENTACIÓ DEL COPRINCIPAT EN EL DESENVOLUPAMENT DELS PROCEDIMENTS LEGISLATIUS........ 11.1. El requeriment de dictamen del Tribunal Constitucional sobre la constitucionalitat de les lleis, previ a la seva sanció, promulgació i manament de publicació, per part dels Coprínceps......................................................... 11.2. El caràcter indivís de la institució i de l’acció dels Coprínceps com a Cap d’Estat.......................................... 12. LA IMPLEMENTACIÓ DEL COPRINCIPAT EN L’ACCIÓ EXTERIOR DEL PRINCIPAT D’ANDORRA............................ 12.1. L’establiment de relacions diplomàtiques com a reconeixement de la personalitat internacional de l’Estat andorrà............................................................................... 12.2. Els tractats i acords internacionals...................................
385 385 405 405 408 410 412
416 429 432 434 441
Índice
15
Síntesi de l’obra......................................................................................
455
Epíleg. El Coprincipat, garantia de la independència d’Andorra..............
477
Bibliografia............................................................................................
485
Annex I: Quadre comparatiu sobre les posicions de les tres representacions en el si de la comissió tripartida del procés constituent..............................
499
Annex II: Quadre de signatura de lleis per un sol Copríncep (del 3-9-1993 al 31-12-2022)......................................................................................
507
Agraïments
Aquesta tesi doctoral ha estat elaborada sota la direcció del professor Dr. Enoch Albertí Rovira, catedràtic de dret constitucional, a qui vull expressar el meu més sincer agraïment per la seva generositat i per tot el que hem compartit en l’elaboració d’aquest treball. Sense la seva tasca i orientació aquesta tesi no hauria estat possible. També vull deixar constància del meu agraïment a totes les persones que han estat al meu costat en aquest procés i que de diferents maneres m’han ajudat a elaborar aquesta tesi. Vull agrair també els suggeriments de molts amics al llarg de la lectura dels esborranys d’aquest treball. Especialment vull agrair al Síndic Jordi Farràs Forné l’oportunitat que em va donar d’ésser secretari de Sindicatura en el decurs dels anys 1992 i 1993. La seva confiança en mi va fer possible que visqués el procés constituent andorrà en primera línia. Al president Juan-José López Burniol, un pare espiritual per mi, per haver-me potenciat la passió pel dret en el decurs dels quatre anys i escaig que vam coincidir en el magnífic primer Tribunal Constitucional d’Andorra. Al magistrat constitucional François Luchaire, per ensenyar-me el valor de la tenacitat. A Miguel Ángel Aparicio i a Pere Vilanova, també magistrats constitucionals. Sense el meu pas pel Consell General i pel Tribunal Constitucional aquest treball no hauria estat possible. Al cap de la delegació del Copríncep Episcopal en el decurs de la negociació de la Constitució, Nemesi Marqués Oste, per haver-me ajudat a entendre plantejaments de la negociació constituent en relació amb els quals tenia dubtes. Al cap de la delegació del Copríncep Francès en el decurs de la negociació de la Constitució, Jean-Yves Caullet, per la seva disponibilitat a respondre sempre als dubtes i les qüestions que li he anat
18
Isidre Bartumeu Martínez
plantejant en el decurs de tots aquests anys d’elaboració de la tesi i, alhora, per haver-me autoritzat a enregistrar-lo i reproduir, en aquest treball, el contingut de les nostres converses. Sense el seu testimoniatge, aquest treball estaria coix. Andorra deu molt a Nemesi Marqués i a Jean-Yves Caullet. També a Joan Massa. A Antoni Mirambell; un raig de llum per a tu, Antoni. A Lluís Puig Ferriol i Ramon Viñas. A Òscar Ribas Reig, pels seus consells. A tots ells, el meu agraïment per les seves aportacions. A tots els que em van donar força per poder arribar a la defensa de la tesi. Als tècnics dels arxius que he pogut consultar, i molt especialment als responsables de l’Arxiu Secret del Vaticà, pel tracte tan amable que em fou dispensat en ocasió de les visites que hi vaig realitzar per consultar els fons documentals d’Andorra que s’hi troben dipositats. A tots, doncs, fora de tot ritual obligatori, el més sincer reconeixement.
Isidre Bartumeu Martínez
Andorra la Vella, gener del 2023
Pròleg
Un pròleg ha de limitar-se, al meu parer, a estimular el lector perquè llegeixi el llibre que té entre les mans. En aquest cas, això resulta especialment fàcil perquè, no obstant el títol inicial del treball, una mica dissuasiu, la seva extensió, el rigor històric i el tractament essencialment jurídic del treball (una tesi doctoral), es tracta d’una obra extraordinàriament viva i polèmica, que afronta un tema cabdal per al Principat d’Andorra: el de la seva subsistència com a Estat independent. I, per aquesta mateixa raó, també resulta molt oportú fer referència a la personalitat de l’autor, que, es vulgui o no, marca d’una manera inevitable les idees que defensa. Isidre Bartumeu Martínez, andorrà del 1963, fill de pare andorrà i mare espanyola, és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, on també va cursar els estudis de Doctorat en Dret Constitucional i Ciència Política. Després de llicenciar-se, mogut per la seva primera, i segurament més profunda, vocació, que és el servei públic, fou nomenat secretari de la Sindicatura d’Andorra en el decurs del procés constituent (1992-1993) i, posteriorment, primer secretari general del Tribunal Constitucional d’Andorra (1994-1998). Durant aquests anys va participar en la redacció de diverses lleis, com ara la Llei qualificada del Tribunal Constitucional (1993), la Llei qualificada de règim electoral i del referèndum (1993), el Reglament del Consell General (1993) i la Llei qualificada del matrimoni civil (1995). L’any 1998 deixà el Tribunal Constitucional i, després d’aprovar les oposicions convocades per cobrir les notaries d’Andorra, va ser nomenat notari del Principat, i des de llavors serveix la seva notaria amb dedicació plena i constant. En aquesta etapa ha participat en l’elaboració de la Llei qualificada d’associacions (2000), la Llei de fundacions (2008), la Llei de la successió per causa de mort (2014) i la Llei qualificada de la persona i de la família (2022). És autor de diversos
20
Juan-José López Burniol
llibres, com ara Legislació i jurisprudència constitucional del Principat d’Andorra (2003), Empresa familiar i successió en l’ordenament jurídic d’Andorra (2008) i Introducció al sistema constitucional del Principat d’Andorra (2010), i també és coautor de L’economia andorrana en el canvi de segle (2001), Perspectives del dret successori a Europa (2007), Dret de successions (2018), La persona jurídica en dret andorrà (2020) i Tratado del Derecho de sucesiones vigente en España y Andorra (2020). Conec Bartumeu des de l’any 1993, quan coincidírem al Tribunal Constitucional, ell com a secretari general i jo com a magistrat i primer president. És per aquesta circumstància per la qual puc parlar d’ell amb cert coneixement de causa. Professionalment, és d’aquelles persones afortunades a les quals els agrada allò que han estudiat i allò en què treballen. En efecte, a Bartumeu li agrada molt el Dret. Tant que té una doble i bona formació. En primer lloc i com no podria ser d’una altra manera, atesa la seva forta vocació de servei públic a la qual ja m’he referit, una molt bona formació en Dret públic, posada a prova en la tasca potser més important que un iuspublicista pot afrontar, participar en la redacció d’una Constitució, que, en el cas de la d’Andorra, era una feina especialment difícil, atesa la concurrència de forces i d’interessos divergents: els dos Coprínceps, amb el que ambdós porten al darrere (la Santa Seu i la República Francesa); Espanya amb la Generalitat de Catalunya com a veïna, que tampoc és poca cosa, i last but not least, una societat andorrana menys unànime del que es podria pensar en la seva voluntat constituent. Gosaria dir que l’autèntic doctorat de Bartumeu en Dret públic foren aquests anys, que va viure dia a dia des de dintre com molts pocs ho van poder fer. Acte seguit, aprovada la Constitució, també va viure en primera fila els primers i decisius anys de la seva implementació des de la secretaria general del Tribunal Constitucional, en el qual va prestar un servei ple de dedicació, intel·ligència i prudència. Però, un cop acabada aquesta llarga i positiva etapa, va considerar que havia de donar un tomb a la seva vida professional. Preparà les oposicions a notaries submergint-se en el món del Dret privat, que, cosa estranya essent com era un home de Dret públic, també el va enganxar, convertint-se en un notari expert i dedicat al seu