Issuu

humanidades

humanidades márgenes

márgenes

tirant

L’EDUCACIÓ EN TEMPS DE GUERRA

(Coordinadora)

Mª DEL CARMEN AGULLÓ DÍAZ

A aquestes experiències contraposades ens acosten les pàgines d’aquest volum, que inclou també un homenatge als mestres republicans “ànima de l’escola” en un recull dels textos llegits en l’acte de reconeixement al magisteri valencià, celebrat a l’hemicicle de l’Ajuntament de València el novembre de 2016, concretat en les i els mestres que formaren part de la corporació municipal durant el període bèl·lic. Recuperar-ne els seus noms i les trajectòries vitals signiﬁca un homenatge al seu triple compromís pedagògic, polític i social. Tot un repte per als temps actuals.

L’EDUCACIÓ EN TEMPS DE GUERRA

En temps de guerra, l’educació es converteix en un instrument adoctrinador i propagandístic de les idees que identiﬁquen cadascun dels contendents, i en marca les iniciatives. Paraules i conceptes es revesteixen de connotacions diferents segons les ideologies: escola, memòria, propaganda, depuració o solidaritat seran utilitzats com armes de lluita pels sectors ideològicament enfrontats. Una constant que es repeteix històricament en tots els segles, espais i conﬂictes, possibilitant pràctiques educatives de caràcter formal, no formal i informal tradicionals, però també d’altres plenes de creativitat, innovació i transgressió, propiciades per la convulsió del moment.

Mª del Carmen Agulló Díaz (Coordinadora)

tirant

humanidades márgenes

L’EDUCACIÓ EN TEMPS DE GUERRA

COMITÉ CIENTÍFICO DE LA EDITORIAL TIRANT HUMANIDADES

Manuel Asensi Pérez

Catedrático de Teoría de la Literatura y de la Literatura Comparada Universitat de València

Ramón Cotarelo

Catedrático de Ciencia Política y de la Administración de la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología de la Universidad Nacional de Educación a Distancia

Mª Teresa Echenique Elizondo Catedrática de Lengua Española Universitat de València

Juan Manuel Fernández Soria

Catedrático de Teoría e Historia de la Educación Universitat de València

Pablo Oñate Rubalcaba

Catedrático de Ciencia Política y de la Administración Universitat de València

Joan Romero

Catedrático de Geografía Humana Universitat de València

Juan José Tamayo

Director de la Cátedra de Teología y Ciencias de las Religiones Universidad Carlos III de Madrid

Procedimiento de selección de originales, ver página web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales

L’EDUCACIÓ EN TEMPS DE GUERRA

Coordinadora

Mª DEL CARMEN AGULLÓ DÍAZ Traducción

ÁNGEL CANO MATEU Colaboran

tirant humanidades Valencia, 2018

Copyright ® 2018 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito de los autores y del editor. En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant Humanidades publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com.

Director de la colección: JUAN MANUEL FERNÁNDEZ SORIA

© Mª DEL CARMEN AGULLÓ DÍAZ y otros Dibujo de la portada realizado por Mª del Carmen Cabello Pérez en una Cantina escolar de Madrid en 1936. Dedicado a Nini Haslund. Cedido por Rose Duroux, donación de familia Haslund-Gledistsch.

© TIRANT HUMANIDADES EDITA: TIRANT HUMANIDADES C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com www.tirant.com Librería virtual: www.tirant.es ISBN: 978-84-17203-20-7 MAQUETA: Tink Factoría de Color Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea en www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa nuestro Procedimiento de quejas. Responsabilidad Social Corporativa: http://www.tirant.net/Docs/RSCTirant.pdf

Índex PRESENTACIÓ.............................................................................................................. 11 María del Carmen Agulló Díaz CONFERÈNCIES Conferència inaugural DUES ESPANYES, DUES EDUCACIONS............................................................... 17 Juan Manuel Fernández Soria 1. HOMENATGE NECESSARI........................................................................... 17 2. PLANTEJAMENT............................................................................................. 18 3. EDUCAR PER A LA GUERRA I LA REVOLUCIÓ...................................... 19 Les arrels de la revolució................................................................................... 19 L’educació instrument de domini.................................................................... 23 4. EDUCAR PER A LA CONTRAREVOLUCIÓ................................................ 32 Un nou ordre educatiu ancorat en la tradició................................................. 33 Desmantellant l’obra educativa de la República............................................ 40 5. CONCLOENT: EDUCAR PER A LA GUERRA SENSE OBLIDAR L’ENDEMÀ................................................................................................................. 45 Conferència de cloenda DIBUJAR EN TIEMPOS DE GUERRA Y EXILIO................................................ 49 Rose Duroux 1. UNA SELECCIÓN DE DIBUJOS PERSONALIZADA (1937-1944)........... 50 1938, una cantina escolar en el Madrid en guerra......................................... 50 • “A Nini Haslund”................................................................................... 50 1942, una colonia infantil en la Francia de Vichy: Château de Larade (Toulouse).................................................................................................... 53 • “Chère Miss Resch”............................................................................... 54 • “Pour Melle Miss Resch”....................................................................... 55 • “Charmante” (Pr. Galí).......................................................................... 57 2. LAS ACTIVIDADES DE LOS NIÑOS EN LA “COLONIA LARADE”....... 58 ¿Qué sabemos de los niños y de las niñas de la colonia?............................... 58 ¿Cómo educar a los niños y a las niñas?.......................................................... 59 El profesor Galí, “maestro de maestros”.......................................................... 59 El huerto pedagógico......................................................................................... 60 El periódico colectivo........................................................................................ 61 Descripción detallada de un ejemplar............................................................. 63 • pg. 1 y pg. 2: “Un autre Noël”............................................................... 64 • pg. 3: “Monsieur Gali”.......................................................................... 64 • pg. 4: “Portrait de Pierre”..................................................................... 65 • pg. 5: “La vie scolaire”........................................................................... 65 • pg. 6: “L’express du Chambon sur Lignon”........................................ 65 • pg. 7: “Mouvement de la colonie”......................................................... 66 • pg. 8 y pg. 9: “Les plaisirs du Jeudi” y “Le coin de la Bibliothèque”. 66 • pg. 10: “La panne de lumière”.............................................................. 66 • pg. 11 y pg. 12: “Loisirs”…..................................................................... 66

Índex La presunta libertad de expresión “a altura de niño”..................................... 67 El periódico ilustrado Joyeux ¿un remanso de paz aislado del mundo?..... 68 La invitación permanente al dibujo................................................................. 68 La propensión a la exposición de los dibujos de las infancias en guerra..... 71 3. EL DIBUJO COMO OBJETO DE ESTUDIO. NUEVAS MIRADAS......... 71 Dos conocedores del dibujo de las infancias en guerra: “los Brauner”........ 72 RELATORIES

Secció 1 AULES I EXPERIÈNCIES EDUCATIVES EN TEMPS DE GUERRA............... 81 Andrés Payà Rico Luz Sanfeliu Gimeno Secció 2 LA FUNCIÓ SOCIAL DE L’EDUCACIÓ EN TEMPS DE GUERRA.................. 97 Sandra García de Fez Sergio Valero Gómez Secció 3 PROPOSTES TEORICOPEDAGÒGIQUES I POLÍTIQUES EN TEMPS DE GUERRA......................................................................................................................... 123 PEDAGOGIES POLÍTIQUES A EUROPA EN TEMPS DE GUERRA............... 123 Xavier Laudo Castillo 1. 2. 3. 4.

PEDAGOGIA POLÍTICA, GUERRA I CULTURA....................................... 123 PEDAGOGIES POLÍTIQUES A L’ESCOLA EN TEMPS DE GUERRA.... 125 LITERATURA I PENSAMENT DE LA GUERRA........................................ 128 ENFOCAMENTS RELIGIOSOS ‘RELLIGANT’ TRADICIÓ I INNOVACIÓ...................................................................................................................... 129 4. LA PEDAGOGIA POLÍTICA DESPRÉS DE LES GRANS GUERRES...... 131 EDUCACIÓN, CULTURA, PROPAGANDA E IDEOLOGÍA: PROPUESTAS TEORICOPEDAGÓGICAS Y POLÍTICAS EN TIEMPOS DE GUERRA EN ESPAÑA........................................................................................................................... 133 Javier Bascuñán Cortés 1. LA LUCHA POR EL CONTROL DE LA HEGEMONÍA CULTURAL EN TIEMPOS DE GUERRA EN ESPAÑA........................................................... 133 2. EL CAMBIO DE NOMBRE DE LAS ESCUELAS DE PALMA COMO INSTRUMENTO PROPAGANDÍSTICO....................................................... 137 3. LA PROPAGANDA DEL INSTITUTO OBRERO DE VALENCIA A TRAVÉS DE UN FILM Y DE LAS INSTANTÁNEAS DE SUS ACTIVIDADES................................................................................................................ 139 4. EVITAR LA PROPAGANDA ANTIPATRIÓTICA EN LAS INSTITUCIONES DOCENTES SUPERVISADAS POR LA INSPECCIÓN EDUCATIVA......... 141 5. LA PROPAGANDA DE LA LABOR EDUCATIVA REPUBLICANA REALIZADA POR LA MENORQUINA MARGARITA COMAS........................ 142 6. LA CULTURA OBRERA ANARCOSINDICALISTA EN LA LUCHA POR LA AFILIACIÓN Y EN EL ESFUERZO PROPAGANDÍSTICO POR ATRAER AL MAGISTERIO A LA MILITANCIA SINDICAL.................... 144

Índex

7. MEJORAR LA CULTURA SANITARIA DE LA POBLACIÓN MEDIANTE LA PROPAGANDA DE LA HIGIENE PERSONAL Y PÚBLICA EN FORMA DE PRODUCCIONES CINEMATOGRÁFICAS........................... 146 8. CIENCIA E IDEOLOGÍAS. DEL CIENTIFISMO DARWINISTA AL DARWINISMO SOCIAL. EL CASO DEL CIENTÍFICO VALENCIANO RAFAEL VILAR I FIOL................................................................................... 147 9. A MODO DE CONCLUSIONES: TODO LO SUCEDIDO PARECÍA UN SUEÑO…............................................................................................................ 148 Secció 4 LA HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ INVESTIGADA I ENSENYADA................... 149 Andrés Payà Rico HOMENATGES I BIOGRAFIES HOMENATGE AL MAGISTERI VALENCIÀ.......................................................... 161 BIOGRAFIES I HOMENATGES................................................................................ 163

Presentació Al novembre de 1936 el govern de la II República es va instal·lar a València. Diferents edificis van albergar els ministeris. A l’Ajuntament i a la Llotja tingueren lloc sessions de les Corts republicanes, i el Paranimf de la Universitat acolliria actes on es pronunciarien discursos que van trascendir el calendari, com el del president Manuel Azaña on feia palès que “no hay unas reflexiones que sean específicamente propias el día 19 de julio del año 1937, sino que han de ser valederas para todos los días del año que acaba de transcurrir, como lo serán para todos los días de todos los años por venir”. Constatar aquest caràcter de la perdurabilitat de la veritat va fer que una efemèride, el 80 aniversari d’aquesta simbòlica capitalitat republicana de València, ens reunira, en els mateixos espais de 1936, a investigadors i investigadores de la història de l’educació per tal de reflexionar i debatre al voltant d’un tema tan conflictiu i, alhora, apassionant, com és educar en temps de guerra. La convocatòria, de caràcter internacional, intentava posar de relleu la internacionalització del conflicte que commemoràvem, i recordar-ne altres, d’anteriors i posteriors, on s’havien produït experiències educatives peculiars dignes de ser analitzades. Les comunicacions foren recollides en un volum publicat per la Institució Alfons el Magnànim, en una magnífica i acurada edició que va permetre posar-les a l’abast de totes les persones interessades. L’objectiu d’aquest segon volum és completar les aportacions incorporant les dues conferències, inaugural i de cloenda, i les relatories elaborades per professors i professores de la Universitat de València, en un intent d’oferir, des de mirades pròpies, nous elements de reflexió. Com a pòrtic engrescador, el llibre s’obri amb la conferència inaugural, pronunciada pel catedràtic d’història de l’educació de la Universitat de València, Dr. Juan Manuel Fernández Soria sobre “Dues Espanyes, dues educacions”, un relat excel·lentment construït i fonamentat, on l’autor exposa i argumenta de quina manera l’Espanya republicana volia fer de l’educació i de la cultura el seu fonament en un afany de convèncer a la població de la necessitat de lluitar contra el feixisme, amb les armes i els llibres, mentre l’Es-

Mª del Carmen Agulló Díaz

panya nacional utilitzava educació i cultura com armes per fer la contrarevolució. Seguidament la professora de la Université Clermont Auvergne, Rose Duroux ens ofereix, en la conferència “Dibujar en tiempos de guerra y exilio” un vibrant relat, amb un fort contingut sentimental, de les colònies infantils establertes durant la guerra i l’exili. Tres protagonistes: Nini Haslund Gleditsch, Alice Resch-Synnestvdet i Alexandre Galí i Coll sorgeixen com a animadors d’una pedagogia centrada en el benestar d’uns xiquets i xiquetes que intentaven superar, tots plegats, els traumes de la guerra. La magnífica recopilació de dibuixos realitzats pels menuts en les colònies completa i fa explícits els desitjos, pors, anhels, esperances, i el dia a dia dels colons. Uns temps de guerra, convulsos i difícils per a la població, que representen, però, un moment de creativitat i innovació en allò que fa referència a pràctiques educatives de caràcter formal, no formal i informal. Les necessitats ideològiques, de les quals és clar indici l’adoctrinament que cada exèrcit procura realitzar amb menuts i adults, i que es converteix en una autèntica guerra d’idees, conforma un teixit complex de pràctiques educatives, basades en paradigmes teòrics contraposats, que donen cos a un seguit d’experiències que seran exposades i analitzades en les relatories corresponents a les tres seccions que continuen el volum. Paraules i conceptes suficientment coneguts es revestiran de significats propis i, en bona mida, diferents als tradicionals. Escola serà, per als republicans, un espai d’educació popular, renovadora i creadora de consciència social revolucionària; per als nacionals, tal com ocorrerà a la Itàlia feixista, serà un instrument eficaç de transmissió de valors polítics conservadors a l’alumnat i el professorat. Memòria ens remet als records dels xiquets i xiquetes de la guerra on ens mostraran, en els seus relats personals, la pèrdua de la innocència, colpejats per una guerra de la qual eren, dissortadament, protagonistes. Propaganda serà una eina més de combat. Fotografies, premsa, documentals... transmetran un discurs construït al voltant dels referents propis, però també front a allò que la resta construeix sobre un

Presentació

mateix, en un intent de lloar les conquestes pròpies i desmuntar les condemnes de l’enemic. Depuració començarà a ser una paraula malauradament quotidiana per al conjunt de la població. Es depuraran responsabilitats als docents, tant per part dels republicans com pels franquistes amb greus conseqüències per als professionals; es canviaran els noms dels carrers, de les escoles, fins i tot de les persones; es farà una purga física, més enllà de la ideològica, dels llibres que tant a l’Alemanya nazi com l’Espanya franquista, es cremaran en pires instal·lades en espais públics... Solidaritat adquirirà un sentit internacional gràcies a l’ajut proporcionat per a la creació i manteniment de colònies de la infància evacuada, dins i fora del nostre territori. Paraules i discursos seran objecte d’una mirada de gènere. Eixa mirada ens mostrarà el manteniment del paper tradicional de les dones en la rereguarda, dedicades a tasques de subsistència i cura de la població, però també com serà complementat i qüestionat per altres, força transgressors, que les duran a ser milicianes de la cultura, o armades per combatre en primera fila, i a exercir un compromís polític i sindical. Per últim, en la secció Homenatges i biografies, incloem els textos llegits en l’acte de reconeixement als mestres valencians, ciutadans republicans, que va tenir lloc a l’Ajuntament de València. Allí, en la persona dels membres del magisteri valencià que foren regidores, regidors i alcalde accidental de València durant el període bèl·lic, així com en la del mestre Diputat a les corts republicans —que es reuniren a l’hemicicle de l’ajuntament valencià— intentaren recuperar la seua memòria, les seues trajectòries vitals i retre homenatge al seu compromís pedagògic, polític i social. Per finalitzar, fem nostres les paraules del poeta Miguel Hernández, miliciano de la cultura, educador en temps de guerra: Tristes guerras si no es amor la empresa. Tristes. Tristes. Tristes armas si no son las palabras. Tristes. Tristes.

Mª del Carmen Agulló Díaz Tristes hombres si no mueren de amores. Tristes. Tristes.1

Mª del Carmen Agulló Díaz Universitat de València-Vicepresidenta de la Societat d’Història de l’educació dels Països de llengua catalana

“Cancionero y romancero de ausencias”. Poesías completas. Madrid: Aguilar, 1979, pp. 635-636.

CONFERÃˆNCIES

Conferència inaugural

Dues Espanyes, dues educacions1 Juan Manuel Fernández Soria2 Universitat de València

1. HOMENATGE NECESSARI En aquest mateix lloc, en aquest emblemàtic Paranimf de la Universitat de València, amb motiu del primer aniversari de la Guerra Civil, pronunciava Manuel Azaña un important discurs que va ser radiat a tot Espanya. Aquell dia calorós —d’un “calor irresistible. Nunca he sudado tanto”, va escriure l’aleshores president de la República—3 inicià la seua al·locució amb aquestes paraules: “Es preciso darse cuenta de que en cierto modo vivimos un poco esclavos del calendario; y así, en la rotación de los días, cuando aparece una fecha memorable que a nuestro juicio señala una gran divisoria en los tiempos, el espíritu se siente candorosamente inclinado a pensar que esta reparación, esta memoria, marcan la clausura de un ciclo y el comienzo de otro nuevo. Vosotros sabéis de sobra que eso no es así, y en las circunstancias de estos días, menos que nunca. Porque no hay unas reflexiones que sean específicamente propias el día 19 de julio del año 37, sino que han de ser valederas para todos los días del año que acaba de transcurrir, como lo serán para todos los días de todos los años por venir.”4

Aquest text, adaptat ara per a ser publicat, va fonamentar la conferència inaugural de les XXII Jornades d’Història de l’Educació, “Educar en temps de guerra”, pronunciada al Paranimf de la Universitat de València, el 9 de novembre de 2016. L’autor és catedràtic de Teoria i Història de l’Educació en la Universitat de València, especialitzat en Política Educativa i Història de l’Educació Contemporània. Dirigeix la Unitat d’Investigació en Política de l’Educació (UINPE) adscrita al Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació de la Universitat de València. Azaña, Manuel. “Diarios y apuntes de memoria. La Pobleta, 1937”. Obras Completas. Edición de Santos Juliá. Madrid: Centro de Estudios Políticos y Constitucionales y Ediciones Santillana. Vol. VI, p. 392. Azaña, Manuel. “Discurso en la Universidad de Valencia”. Pronunciat el dia 18 de juliol del 1937. Ib., 126.

Juan Manuel Fernández Soria

Crec que Manuel Azaña al·ludia al poder evocador de les efemèrides —com els huitanta anys de l’inici de la Guerra Civil, que, d’alguna manera, també evoquem en aquestes jornades—, però també manifestava una cosa essencial, decisiva i profunda: el caràcter perdurable de la veritat que transcendeix el calendari i sobreviu al memorialisme de les efemèrides, com aquesta que recordem. Aquesta cosa essencial són les “verdades irrefutables” del dret, la justícia i la raó que assistiren la República, a les quals s’oposaren “la fuerza y la violencia armadas” amb la pretensió de “destruir a los que mantienen esa verdad y ese derecho”. Per a Azaña, fins i tot això manca d’importància davant el “código de verdades absolutas, grabadas por modo indeleble, y con las cuales la República comparecerá ante la Historia”5. I rere “el juicio del Mundo”, la República emergí convertida en mite. Que siga, doncs, aquest el meu breu “homenatge necessari”6 a la memòria de les veritats immarcescibles de la Guerra Civil als huitanta anys del seu fatal inici.

2. PLANTEJAMENT L’educació i la guerra sempre han estat estretament connectades. D’alguna manera, el vincle ja és present en el que es considera el millor llibre d’estratègia militar de tots els temps, L’art de la guerra, escrit en el segle IV a. C. per l’estratega i filòsof xinés Sun Tzu, el qual valorava el coneixement —conèixer bé l’enemic i imposar-li una moral dominant— per sobre la ferocitat en la contesa. I encara que el saber és una qualitat que el general xinés aplicava al comandant de les tropes, tradicional protagonista en les guerres, en les modernes aquest coneixement transcendeix el líder militar per a concernir tots els actors i l’acció bèl·lica en conjunt. Perquè en totes les guerres és necessari conèixer l’enemic per a identificar què hi ha de negatiu i justificar, així, la raó de la lluita. Es tracta de saber per què es combat, i mantenir, consegüentment, una elevada moral de victòria; s’intenta

5 6

Id. Prenc l’expressió de Luis Araquistáin en “Homenaje necesario. Por Luis Bello”. El Sol, 24 de març del 1928.

Dues Espanyes, dues educacions

convèncer, sense necessitat d’obligar per la força, a participar en una lluita en què està en joc fins i tot la mateixa vida. Per això, com dic, l’educació va lligada a les guerres, que solen ser, a més, guerres d’idees. No sorprendrà, doncs, que s’eduque per a la guerra i per a aconseguir el triomf de la causa a què es dona suport, la qual orientarà la societat després de la victòria. En les guerres, l’educació es posa al servei de les raons per les quals aquestes s’emprenen, i arriba a convertir-se en una poderosa arma de propaganda. Aquestes raons, d’una banda, són accidentals —mobilitzen en i per a la immediatesa de la guerra—, i, d’una altra, són fonamentals, perquè, a més, perduren més enllà del dia de la victòria, i s’expressen en una concepció de la vida i del món, en una forma d’entendre la societat. Raons i cosmovisions que s’aguditzen en un enfrontament fratricida com el que va suposar la Guerra Civil espanyola del 1936, en la qual, fins i tot, es va sotmetre l’educació a fins impropis. En aquesta, indubtablement, ambdós contendents hi buscaren la victòria, però també pretengueren convèncer de la justesa de la seua causa, si bé no pesaren el mateix una finalitat i una altra en les dues Espanyes enfrontades. L’Espanya republicana i l’Espanya franquista afrontaren la guerra i l’educació de manera molt distinta. La primera va voler simultaniejar la guerra i la revolució fent de l’educació i la cultura el seu fonament en un afany de convèncer, encara que a la llarga resultara infructuós en termes militars. La segona es volcà en la consecució de l’objectiu final, guanyar la guerra, en què l’educació i la cultura serviren a la contrarevolució. I en aquesta doble pugna, la República, junt amb les moltes llums que exhibí durant aquella guerra incivil, hi va mostrar també ombres. El franquisme només revelà obscuritat. Unes i altres protagonitzen les pàgines següents.

3. EDUCAR PER A LA GUERRA I LA REVOLUCIÓ Les arrels de la revolució Moltes de les llums i les ombres de la República en guerra procedeixen del lustre anterior, sense el qual no seria possible comprendre’n unes i altres. L’educació republicana en temps de guerra es pre-

Juan Manuel Fernández Soria

sentarà, en part, com una revisió i una resposta a la falta de solucions als principis bàsics del projecte educatiu republicà de 1931-1936, els fonaments irrenunciables del qual reiterarà. De fet, passat el primer bienni, la República reformista i liberal començava a no tenir crèdit per a executar l’ampli projecte social compromès. Per aquest motiu, el maig del 1934, el primer editorial de la revista Leviatán, dirigida per Luís Araquistáin, assenyalava amb claredat aquest desencant: “Tememos que, después de la experiencia del mundo y en la propia España, un Estado liberal y democrático, buen juez de campo, imparcial y a la vez humanitario, situado sobre la lucha de clases, como quieren los republicanos de izquierda, equivalga a una quimera. La clase obrera no acepta ya ningún partido que no sea el de su clase; su madurez política y cultural no le permite hacerse ninguna ilusión sobre los partidos organizados y conducidos por hombres de ideología burguesa; sirvió a la revolución burguesa en 1789 y en todas las del siglo xx; pero ahora reserva sus energías para su propia revolución.”7

La referència a la revolució predeia un futur polític turbulent8. Dos anys més tard, ja en l’escenari de la revolució que anunciava Leviatán, aquesta classe obrera té ocasió d’aplaçar-se en la fonamentació de vells projectes incomplerts en el lustre precedent (consideració no aristocràtica de l’educació i la cultura, lluita contra l’analfabetisme, l’educació com a atribució essencial de l’Estat, etc.), i en la construcció d’altres de nous que emergeixen en la guerra i de la mateixa mecànica de la Guerra Civil (escola proletària, socialització de l’educació…). Tres mesos abans de l’inici de la guerra, el primer número de la revista Nueva Pedagogía, dirigida per Rodolfo Llopis, aborda el tema “educació burgesa i educació proletària”. En aquest —on escriuen destacats mestres i membres de la FETE— es llegeix que ni l’escola pot romandre allunyada de la realitat ni l’educació pot ser neutral, perquè respondrà sempre als interessos d’una classe social9. Ja aleshores es rebutjava públicament la política educativa precedent, alhora que s’anunciava de manera premonitòria el que seria l’educació en els anys de la Guerra Civil, el caràcter revolucionari de la qual

7 8

“Tres años de República”, Leviatán (Madrid), 1 (1934), p. 5. Marichal, Juan. La vocación de Manuel Azaña. Madrid: Alianza Editorial, 1982, p. 183. “La nueva pedagogía. Editorial”, La Nueva Pedagogía, 1 (15 abril 1936), p. 1.