1_9788491195979

PRÀCTIQUES DE PSICOBIOLOGIA DE L'ESTRÈS

Coordinadors: Miguel Ángel Serrano Adrián Alacreu-Crespo Diana Abad-Tortosa

Copyright ® 2016 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito de los autores y del editor.

En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant lo Blanch publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com.

© TIRANT LO BLANCH EDITA: TIRANT LO BLANCH VALENCIA TELFS.: 96/361 00 48 - 50 Email: tlb@tirant.com www.tirant.com ISBN: 978-84-9119-597-9 ´ MAQUETA:

Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com.

En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea nuestro Procedimiento de quejas en: www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa

Quadern de pràctiques: Psicobiologia de l’estrès

PRÀCTIQUES DE PSICOBIOLOGIA DE L´ESTRÈS

Coordinadors: Miguel Ángel Serrano Adrián Alacreu-Crespo Diana Abad-Tortosa

Quadern de pràctiques: Psicobiologia de l’estrès

Volem mostrar el nostre agraïment a Maria Torres i Palau per la correcció i l’assessorament en la traducció al valencià d’aquest quadern de pràctiques.

Quadern de pràctiques: Psicobiologia de l’estrès

PRÒLEG L’objectiu d’aquest document és explicar les pràctiques que es poden realitzar a l’assignatura de Psicobiologia de l’Estrès. Per a aquesta finalitat, s’ha sistematitzat la informació que habitualment es proporciona durant les classes donant-li una coherència interna, tal i com foren concebudes inicialment. Tenint en compte que aquesta assignatura està integrada tant a l’itinerari de Psicologia del Treball i les Organitzacions com a l’itinerari mixt, les pràctiques tractaran de recollir ambdues sensibilitats. No obstant això, és necessari indicar que l’avaluació psicofisiològica de l’estrès i la intervenció es pot generalitzar i, posteriorment, especificar en funció del camp del psicòleg.

Per tant, el lector trobarà les principals activitats pràctiques amb una breu introducció teòrica que entroncarà la pràctica dins de la teoria, junt amb els objectius d’aquesta. A més a més, s’indicarà el procediment aproximat de funcionament, així com qüestions que seran treballades per l’estudiant.

En primer lloc s’explicarà la pràctica relacionada amb les fonts bibliogràfiques d’informació. Aquesta pràctica, si bé bàsica, resulta fonamental per a qualsevol professional interessat en fer un abordatge actualitzat i integral de qualsevol temàtica. A continuació, es descriuran les pràctiques relacionades amb l’avaluació psicolfisiològica de l’estrès en els estudis de laboratori i de camp, necessàries per entendre les diferencies entre ambdós, i, sobretot, els avantatges i desavantatges d’aquests. Açò ens ajudarà a interpretar adequadament la informació que s’obté de les investigacions publicades i tenir el bagatge suficient per a saber plantejar futures investigacions en relació amb l’estrès. Posteriorment, ens centrarem en les pràctiques relacionades amb la intervenció en estrès des d’un punt de vista psicofisiològic. Així, s’introduirà la practica relacionada amb la relaxació de Jacobson i la seua aplicació en les tècniques de biofeedback. Per últim, ens centrarem en casos pràctics d’intervenció en estrès, tant des del punt de vista laboral com general. Finalment, l’última activitat que trobarem fa referència a un treball grupal que ha de servir per integrar tots els continguts de l’assignatura, així com altres coneixements d’assignatures afins.

Quadern de pràctiques: Psicobiologia de l’estrès

Pràctica 1: Fonts d'informació en estrès

Quadern de pràctiques: Psicobiologia de l’estrès

INTRODUCCIÓ: Un dels trets més característics de la societat actual és l’explosió d’informació en què estem immersos gracies a les noves tecnologies. La disponibilitat de fonts documentals ha augmentat en gran mesura, i l’accés a documentació és pràcticament infinit en qualsevol camp de la vida. El ritme de creixement de la informació científica és molt més ràpid que el de la majoria de fenòmens socials, i la Psicologia no s’escapa a aquest fet. Actualment, la quantitat de fonts d’informació i recursos és realment extensa, fins al punt d’arribar a desbordar-nos. De fet, en l’ultima dècada es parla del “disease of science” fent referència a la dificultat de processar aquesta gran quantitat d’informació. Per això, és molt important saber detectar quina és la informació essencial i rellevant.

El coneixement en psicobiologia de l’estrès en tots els àmbits, inclòs el laboral, s’alimenta de la investigació científica que dóna lloc a innumerables articles científics concentrats en grans bases de dades. Ací anem a intentar donar algunes claus per a la recerca d’informació respecte de l’estrès.

Però, quina és la informació realment rellevant per a cadascun de nosaltres i com es troba? Com sabem que aquesta informació és fiable? Doncs, encara que parega obvi, la primera cosa que cal és definir quin és el tema concret que vull buscar. El tema pot començar sent molt general (per exemple “l’estrès”), però es deu tindre una tendència a concretar per a no trobar una quantitat d’informació més gran del que podem gestionar. Per això, del tema general “estrès” ens pot interessar “l’estrès laboral” (ja hem acotat un poc) i, dins d’aquest, podem pensar en alguna cosa relacionada amb el tema, per exemple “clima laboral” o fins i tot acotar més dins del mateix tema, “estès en professors”. D’aquesta manera la recerca de fem produirà un nivell de referencies que començarà a ser gestionable.

Per tant, el primer que deguem definir són les paraules clau que ens delimiten el camp d’estudi. En totes les bases de dades que anem a emprar, les recerques es realitzaran mitjançant les paraules clau. Si, per exemple, busquem en la base de dades Pubmed la paraula clau “stress” obtindrem més de 65.000 resultats. Si escrivim “work stress” obtindrem més de 40.000; segueixen sent massa resultats. Amb una recerca avançada amb “work stress” AND “working enviroment” ja reduïm a més de 7.000 resultats, que són molts, però ja estem més a prop de tenir una recerca acotada. D’aquesta manera, si anem aplicant més filtres, podrem arribar a un nombre abordable d’articles sobre la temàtica amb què volem treballar.

Aquests filtres poden ser de diferents tipus, alguns exemples serien: l’idioma (anglès, castellà...), l’any (a partir de 20XX), el tipus de document (article, manuscrit, tesis...), fins i tot el tipus d’animal emprat en la investigació... també podem acotar dient una revista o autor concrets, que sabem que treballen en el nostre tema objectiu. A més, li podem demanar que les paraules clau estiguin presents en llocs concrets com per exemple el títol, el abstrac/resum o el cos del

Quadern de pràctiques: Psicobiologia de l’estrès

text. Per últim, un altre tipus de filtre que es pot emprat són els operadors booleans, paraules enmig de les paraules clau que delimiten més encara la recerca. Per exemple: si escrius “stress” AND “Health” li estàs dient al buscador que vols textos incloent ambdues paraules; i, si en lloc de AND escrius OR li estàs dient que t’interessen textos amb una de les dues paraules; si, per últim, escrius “stress” NO “Health” li demanes trobar textos contenint “stress” però no “Health”.

Finalment, sabrem que hem fet una bona recerca si aconseguim acotar a aproximadament uns 100 resultats. Ara ve la part costosa: llegir-se els títols i, si pareix interessant per al nostre tema, els abstracs. Al la fi no ens quedarem amb els 100 articles que hem trobat i sols ens llegirem els que realment ens resulten interessant. Per últim, cal tindre en compte que no ens podem fiar de totes les fonts d’informació. No obstant això, les bases de dades que us anem a proporcionar són ferramentes on, generalment, no es penja qualsevol cosa i que són fonts fiables. En cas de dubte, l’opció més encertada és anar a la pàgina web de la revista i comprovar si està indexada en el Journal Citation Report (JCR). Açò ho sabrem si la web ens aporta una dada anomenada Índex o Factor d’impacte, que és un índex que, actualment, especifica la qualitat d’una revista científica.

Per a finalitzar, no hem d’oblidar que hem de referenciar i citar tots els textos que emprem en els nostres manuscrits. Els psicòlegs solem utilitzar el format APA. A l’apartat de bibliografia podreu trobar una ferramenta web que us pot ajudar a citar correctament.

Bibliografia: Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat de València (2010). Define tu necesidad de información. Recuperado de http://www.uv.es/websbd/formacio/define.pdf Herramienta para citar en formato APA: http://www.cva.itesm.mx/biblioteca/pagina_con_formato_version_oct/apa.htm

Quadern de pràctiques: Psicobiologia de l’estrès

OBJETIUS: 



L’objectiu principal d’aquesta pràctica és que l’alumne siga capaç de realitzar recerques d’informació fiables emprant termes rellevants en psicobiologia de l’estrès dintre de les bases de dades, tant espanyoles com d’altres països.

Així mateix, deuen ser capaços de seleccionar algunes referencies rellevant i justificar aquesta selecció.

PROCEDIMENT DE LA PRÀCTICA: En un primera part, el professor mostrarà als alumnes diverses bases de dades i formes d’utilitzar tan els filtres com les paraules clau: 







Començarà donant diverses bases de dades per a recerques en castellà directament des del web (Redalyc). Cal comentar que aquestes bases de dades tenen les seues limitacions i que, normalment, és difícil trobar articles en castellà que superen uns criteris de qualitat alts. D’altra banda, els llibres i tesis en espanyol basats en bibliografia científica sí poden ser-nos útils per a posar-nos en context.

Després ensenyarà algunes bases de dades en anglès. En totes tres, el professor farà una recerca emprant alguns dels filtres explicats a la introducció: o PsycINFO (recerques més relacionades amb aspectes purament psicològics i cognitius) o Pubmed (recerques relacionades amb la psicobiologia i aspectes mèdics) o Science Direct (combina ambdós tipus de recerca, però les opcions de recerca avançada són més limitades) o Scopus S’assenyalaran formes alternatives de trobar articles en cas de no poder descarregar-los: o La majoria d’articles no estan en obert, és a dir, no poden descarregar-se des de qualsevol lloc. Per això cal intentar descarregar-los en la universitat connectant-se a Eduram o bé connectar el nostre ordinador a la VPN de la universitat. o Malgrat tot, la UV no te accés a tots els articles. Per a solucionar aquest problema hi ha diverses opcions:  Podem escriure-li un correu a l’autor i demanar-li’l.  Podem inscriure’ns a plataformes com ResearchGate, una xarxa social de científics on es poden sol·licitar articles publicats.

Finalment, els alumnes realitzaran una tasca que consistirà en la definició d’un tema i la recerca de bibliografia tant en castellà com en anglès.

Quadern de pràctiques: Psicobiologia de l’estrès

TASCA:    

Defineix el tema sobre el qual vols treballar en tres frases (pots aprofitar per a buscar sobre alguna cosa relacionada amb el teu TFG).

Busca i selecciona 5 articles “rellevants” i actuals (10 últims anys) a bases de dades en espanyol, sobre l’estrès o l’estrès laboral.

Busca i selecciona 5 articles “rellevants” i actuals (10 últims anys) a bases de dades en anglès, sobre l’estrès o l’estrès laboral: Amb aquests 10 articles has de: o Fer les corresponents cites en format APA. o Indicar la base de dades emprada. o Justificar per què l’has escollit (2-3 línies).

Quadern de pràctiques: Psicobiologia de l’estrès

FITXA DE LA PRÀCTICA PSICOBIOLOGIA DE L’ESTRÈS Curs __/__

Dades de l’estudiant: Cognoms i nom: DNI: Grup:

PRÀCTICA: __________________________________________________________ TEMA: ______________________________________________________________ Dia de realització: _____________________ En el cas que haja sigut realitzada en grup: Nom i cognoms dels companys: ______________________________________________ __________________________________________________________________________ Què he o hem fet? (resum de la pràctica)

Què he aprés? (reflexió sobre els coneixements adquirits)

Per a què és útil el que he aprés?

Quadern de pràctiques: Psicobiologia de l’estrès

Pràctica 2: Estressors de laboratori

Quadern de pràctiques: Psicobiologia de l’estrès

INTRODUCCIÓ: El terme estrès, des dels primers intents de conceptualització, s’empra tant per a referir-se a un estímul (estressor) com a la resposta d’un organisme davant aquest estímul. L’estrès com a resposta fa referència als canvis que realitza l’individu per a recuperar la homeòstasis alterada per estímuls externs o interns, tant a nivell fisiològic com psicològic. En aquest sentit, la resposta d’estrès s’ha considerat clàssicament com una resposta psicofisiològica que prepara a l’organisme per a lluitar o fugir de l’estressor (resposta de lluita o fuga). Aquesta resposta dóna lloc a canvis a nivell emocional, cognitiu i fisiològic a l’organisme modulades per recursos cognitius de l’individu estressat, la seua personalitat i la interpretació de la situació com a més o menys estressant o com a un ¡ATENCIÓ! repte o una amenaça. Ara bé, als essers humans la resposta d’estrès pot donar-se La resposta d’estrès, davant d’estímuls que no demanen lluitar o fisiològica i psicològica, fugir. La complexitat humana fa que tinguem completa la podeu revisar als temes 1 i 2 respostes d’estrès davant situacions a priori de teoria inofensives per a la supervivència i fa que es mobilitzen recursos de la mateixa manera que si estiguera compromesa la supervivència. Açò té la capacitat, a la llarga, de fer emmalaltir els individus.

Per aquesta complexitat, la investigació en estrès s’ha dut a terme des de dos punts de vista: investigació de camp o de laboratori. Per un costat, la investigació de camp té una gran validesa ecològica, ja que estudia les persones en el seu entorn natural, sense incloure massa elements estranys per a la seua vida diària. Es tracta per exemple de prendre mesures psicofisiològiques durant la seua jornada laboral o en el seu dia a dia. Però el principal desavantatge respecte a les investigacions de laboratori és la pèrdua de control. A més, al laboratori es poden emprar aparells d’electrofisiologia molt més precisos. Açò dóna lloc a que es puga establir més fàcilment una relació causa-efecte, ja que podem controlar millor variables estranyes que porten a errors. El problema, com estem dient, és que es perd validesa ecològica al laboratori.

Per això, els estressors de laboratori s’han anat modernitzant de forma que es pareixen, cada vegada més, a situacions de la vida diària d’una persona. A continuació es presenta una classificació d’estressors de laboratori, més o menys coneguts en la comunitat científica:

Quadern de pràctiques: Psicobiologia de l’estrès

Físics Cold pressor test Heating test Activitat física i Ergometria

Cognitius Tasques aritmètiques Test Stroop Resolució de problemes Videojocs Temps de reacció Estímuls amenaçadors

Socials Competició Role-play (p.e. Conflictes) Interaccions socials Entrevistes (TSST)

Els estressors físics són estímuls del medi ambient físic que alteren directament el cos humà, el qual necessita fer un esforç per a recuperar la homeòstasis i així tornar a una situació “basal”. A diferència de la resta, aquests estressors no provenen de nosaltres mateixa o d’altres persones. Alguns exemples són els tests estandarditzats de canvi de temperatura durant un curt període de temps, Cold Pressor (CPT: aplicació de fred intens) o Heating (aplicació de calor).

L’activitat física per se, també es un estressor ja que altera la homeòstasis, però el laboratori limita molt (per qüestions d’espai) el poder emprar-lo com a estressor. No obstant, es pot utilitzar la ergometria o proba d’esforç en un laboratori com a estressor físic que implica activitat física intensa.

Els estressors cognitius no exigeixen un canvi físic, sinó més bé utilitzar els recursos cognitius de manera que supose un esforç per a la persona. Les tasques aritmètiques o la presentació d’estímuls que són una font d’amenaça requereixen d’un treball cognitiu important, que pot fer necessari l’increment de l’esforç realitzat.

També és possible que entre en joc l’avaluació que altres puguen fer del nostre rendiment, convertint en mixtes aquests estressors (Cognitiu/Social). I és que hem de tindre en compte que els estressors cognitius i socials no tenen una separació clara. Per exemple, en una competició o entrevista és necessari emprar els nostres recursos cognitius, però també estem davant situacions d’avaluació social. Fins i tot una interacció social fa necessària la utilització de recursos cognitius per a comunicar-se. A més, comença a haver-hi un gran ventall d’investigacions que usen tant estressors físics com socials, i açò té el seu sentit, ja que la majoria d’estressors de la vida diària humana tenen un component social.

D’aquesta manera, els estressors més rellevants i ecològics en un laboratori solen ser els socials. De tots ells, el més estandarditzat és el Trier Social Stress Test (TSST) que consisteix en una entrevista davant d’un tribunal de dues o tres persones, la qual, a més a més, està sent gravada. Durant aquest test, el participant deu parlar sobre les seues pròpies capacitats per a aconseguir un lloc de treball o l’oportunitat de ser el president d’una associació, entre d’altres exemples. Altres estressors socials menys emprats són la interacció social entre dues persones o grups de persones, entre persones de diferent categoria social,

Quadern de pràctiques: Psicobiologia de l’estrès

raça, gènere... També mitjançant role-play es pot generar un conflicte fictici que incrementa la resposta d’estrès. Per últim, un altre estressor social és la competició entre dues o més persones. A través de tasques cognitives i jugant amb la motivació (oferint recompenses) i el feedback es pot crear un context competitiu en el laboratori que siga més estressant que la tasca en si mateixa.

Evidentment, tots els estressors no causen el mateix efecte en l’organisme.

Quan es revisen els estressor més comuns en la literatura es pot observar que els nivell més elevats d’estrès es perceben amb: 1º TSST, 2º Ergometria, 3º Stroop i 4º CPT; la major resposta de cortisol: 1º TSST, 2º Ergometria, 3º CPT i 4º Stroop; i la major resposta cardiovascular: 1º Ergometria, 2º TSST, 3º Stroop i 4º CPT. Per últim, en els últims anys és freqüent que els investigadors empren diversos tipus d’estressors en un mateix protocol. Així, el Maastricht Acute Stress Test (MAST) s’ha presentat com un protocol de laboratori per a estressar de manera aguda els participants, la qual ha produït respostes autònomes i de glucocorticoides. Aquest estressor consisteix en un CPT com a estressor físics; a continuació, els participants deuen contar des de 2043 cap enrere de 17 en 17, i, si s’equivoquen, reben feedback negatiu i deuen tornar a començar (estressor cognitiu). Les proves es van alternant durant 10 minuts, moment en què el participant és informat que està sent gravat amb una videocàmera, i que aquesta gravació serà analitzada posteriorment, cosa que també resulta estressant.

Evidentment aquest test dóna lloc a respostes d’estrès fisiològic i psicològic més exagerades que la resta d’estressors simples.

Bibliografia: Moya-Albiol, L. & Salvador, A. (2001). Empleo de estresores psicológicos de laboratorio en el estudio de la respuesta psicofisiológica al estrés. Anales de psicología, 17 (1), 69-81.

Skoluda, N., Strahler, A., Schlotz, W., Niederberger, L., Marques, S., Fischer, S., Thoma, M., Spoerri, C., Ehlert, U. & Nater, U. (2015). Intra-individual psychological and physiological responses to acute laboratory stressors of different intensity.

Psychoneuroendocrinology, 51, 227-236.

Smeets, T., Cornelisse, S., Quaedflieg, C., Meyer, T., Jelicic, M. & Merckelbach, H. (2012). Introducing the Maastricht Acute Stress Test (MAST): a quick and noninvasive approach to elicit robust autonomic and glucocorticoid stress responses.

Psychoneuroendocrinology, 37, 1998-2008.

Quadern de pràctiques: Psicobiologia de l’estrès

OBJETIUS: 



L’objectiu d’aquesta pràctica és que l’alumne siga capaç d’aprendre els avantatges i els inconvenients de la investigació de laboratori, diverses formes d’estressar a una persona en un laboratori, així com els efectes dels diferents estressors en la resposta emocional.

A més, l’alumne deu aprendre a distingir i explicar un estressor de laboratori d’una situació control, i de formular hipòtesis sobre l’estrès i contrastar-les.

PROCEDIMENT DE LA PRÀCTICA: Opció A: Experiment al laboratori 





El professor explicarà breument que els alumnes participaran en un experiment i els demanarà algunes dades mitjançant un qüestionari de preselecció, donant-los instruccions sobre que deuen fer abans i després d’anar al laboratori (la tasca).

Els alumnes deuran acudir al laboratori de forma individual o per parelles/grups en funció dels seus horaris i dels horaris en els que es desenvolupen les sessions experimentals. S’ajustaran els horaris de manera que mai perjudiquen als alumnes.

Per últim, els alumnes podran realitzar la tasca i entregar-la al professor.

Opció B: Estressors de laboratori a l’aula 







Els alumnes s’agruparan en sub-grups de 3-4 persones, 2 d’elles seran subjectes experimentals.

S’aplicaran diversos estressors a la classe i una situació control, depenent dels recursos es podrà aplicar un o altre estressor, però sempre intentant que siguen de diferents tipus.

El procediment serà el següent: o Línia base: mesura de pressió arterial i de l’estat emocional (percepció de l’estrès, arousal i valencià emocional). o Estressor o Post-estrès: mesura de pressió arterial i de l’estat emocional (percepció de l’estrès, arousal i valencià emocional). o Després de minuts, Recuperació: mesura de pressió arterial i de l’estat emocional (percepció de l’estrès, arousal i valencià emocional).

Els alumnes recolliran les dades obtingudes i podran realitzar la tasca de la pràctica.

Quadern de pràctiques: Psicobiologia de l’estrès

TASCA: Emplena sols la opció que hages escollit :

Opció A: Respon les següents preguntes: 1) Penses que has estat exposat a un estressor o una situació control? Raona la teua resposta.

2) Si ha sigut control, quina creus que era la situació amb estressor? Si ha sigut estressor, dissenya el control adient. En ambdós casos... Quin tipus d’estressor és?

3) Segons els instruments emprats al laboratori, què creus que estaven mesurant els experimentadors?

4) Realitza la hipòtesis relativa al que creus que estan buscant els experimentadors.

Opció B: QUESTIONS PRÀCTIQUES A RESOLDRE DESPRÉS DE LA TASCA (discussió grupal i entrega individual a realitzar a casa).

1) Fes hipòtesis o prediccions sobre els canvis que deuríem trobar en la situació experimental que hem realitzat en la pràctica (pren en consideració la introducció teòrica).

2) Descriu breument les respostes que ha mostrat el subjecte en la fase experimental. Compara abans-després de la tasca i la tasca amb la recuperació, segons la variable analitzada.

3) A partir d’aquestes dades, podem afirmar que la persona ha sigut exposada a una situació estressant? Explica la teua resposta.

4) Confirmen els resultats trobats la hipòtesis de partida? Raona la teua resposta.

Quadern de pràctiques: Psicobiologia de l’estrès

FITXA DE LA PRÀCTICA PSICOBIOLOGIA DE L’ESTRÈS Curs __/__

Dades de l’estudiant: Cognoms i nom: DNI: Grup:

PRÀCTICA: __________________________________________________________ TEMA: ______________________________________________________________ Dia de realització: _____________________ En cas que haja sigut realitzada en grup: Nom i cognoms dels companys: ______________________________________________ __________________________________________________________________________ Què he o hem fet? (resum de la pràctica)

Què he aprés? (reflexió sobre els coneixements adquirits)

Per a què és útil el que he aprés?

Quadern de pràctiques: Psicobiologia de l’estrès

Pràctica 3: Tècniques ambulatòries d'avaluació electropsicofisiològica de l'estrès (i aspectes relacionats)

Quadern de pràctiques: Psicobiologia de l’estrès

INTRODUCCIÓ: L’avaluació psicofisiològica de l’estrès habitualment s’ha realitzat al laboratori, emprat instrumental complex i difícil de transportar. Açò ha suposat que l’estrès, des del punt de vista psicofisiològic, haja hagut de ser estudiat en un context controlat i asèptic cosa que ha dificultat la generalització dels resultats al context real (per aquest motiu s’ha criticat la seua validesa ecològica). No obstant això, el avanços de la tecnologia i l’interès científic per avaluar els aspectes psicofisiològics en context real han permès l’aparició d’alguns instruments vàlids per a mesurar algunes respostes psicofisiològiques de forma ambulatòria.

Generalment, des del mesurament ambulatori, el que s’ha avaluat ha estat relacionat amb els aspectes afectius i emocionals, encara que en la última dècada s’està avançant ràpidament en la possibilitat d’avaluar aspectes cognitius utilitzant per a aquesta finalitat mesures d’activitat de l’escorça cerebral mitjançant dispositius d’electroencefalografia (EEG) portàtils. A més, en les últimes dècades s’ha avançat en la mesura dels indicadors hormonals d’estrès; concretament, en el cortisol a través de les mostres capil·lars i de saliva.

Així, principalment la resposta electró-psicofisiològica que s’ha avaluat de forma ambulatòria ha sigut la cardiovascular, mesurant la freqüència cardíaca (FC) mitjançant pulsòmetres els quals, inicialment, sols registraven les pulsacions per minut i les seues variacions. Actualment, i donat la falta de precisió d’aquestes primeres mesures, s’ha millorat la forma de captar el senyal cardiovascular, sent el resultat més complex i complet.

Tenint en compte que l’objectiu de la pràctica és fer una introducció a les tècniques d’avaluació electró-fisiològica ambulatòria, el lector podrà trobar una descripció bàsica de cada tècnica, la seua utilitat, i alguns dels paràmetres que s’avaluen. En primer lloc es comentaran les tècniques d’avaluació del sistema nerviós central; posteriorment, en centrarem en el sistema nerviós autònom; i per cloure, es descriuran alguns dispositius que ens permeten avaluar l’activitat física (relacionada amb la salut i l’estrès).

Sistema Nerviós Central Per avaluar l’activitat del sistema nerviós central, i en concret la del cervell, es pot emprar EEG. L’EEG és una tècnica que permet observar las respostes de l’escorça cerebral. Amb aquesta finalitat s’utilitza una gorra on estan situats els elèctrodes que estan connectats (mitjançant cables) al dispositiu que registra l’activitat cerebral. La utilitat en l’estudi de l’estrès està en veure com els processos mentals, que es poden avaluar/extrapolar mitjançant l’EEG, poden modular la resposta d’estrès. No obstant això, encara no hi ha molts estudis que analitzen l’estrès emprant aquest tipus d’instrumental. És d’esperar que en pocs anys, tenint en compte els dispositius ambulatoris que s’estan fabricant, s’incrementen aquests tipus d’estudis.