Issuu

El segon objectiu del llibre, és posar a disposició dels juristes, una eina de consulta en llengua catalana sobre la responsabilitat civil derivada de l’ús de vehicles de motor, esperem que aviat no sigui l’única, que permeti als advocats, i professionals en general, familiaritzar-se amb els principals conceptes jurídics i mèdics propis d’aquesta branca del dret.

Antoni Sant Blanch / Ignasi X. Sant Blanch

ALTA CALIDAD EN INVESTIGACIÓN JURÍDICA

ANTONI SANT BLANCH IGNASI X. SANT BLANCH BREVIARI SOBRE RECLAMACIÓ DE LESIONS TEMPORALS, SEQÜELES I PERJUDICI ESTÈTIC

Aquest breviari vol ésser, abans que res, una eina de consulta eminentment pràctica que serveixi com a brúixola d’orientació bàsica en la navegació per les aigües, a vegades no gaire clares, del nou sistema de reclamació i valoració dels danys personals instaurat per la Llei 35/15, l’entrada en vigor de la qual, lligada amb la reforma operada en el camp de la imprudència penal pel nou codi de juliol de 2015, instaura un nou règim legal, material i processal en l’àmbit de les lesions causades pels vehicles a motor.

monografías

BREVIARI SOBRE RECLAMACIÓ DE LESIONS TEMPORALS, SEQÜELES I PERJUDICI ESTÈTIC

ACCESO AL E-BOOK GRATIS

[+] Diríjase a la página web de la editorial www.tirant.com [+] En Mi cuenta vaya a Mis promociones www.tirant.com/mispromociones [+] Introduzca su mail y contraseña, si todavía no está registrado debe registrarse [+] Una vez en Mis promociones inserte el código oculto en esta página para activar la promoción

Código Promocional

Rasque para visualizar

La utilización del LIBRO ELECTRÓNICO y la visualización del mismo en NUBE DE LECTURA excluyen los usos bibliotecarios y públicos que puedan poner el archivo electrónico a disposición de una comunidad de lectores. Se permite tan solo un uso individual y privado.

No se admitirá la devolución de este libro si el código promocional ha sido manipulado

BREVIARI SOBRE RECLAMACIÓ DE LESIONS TEMPORALS, SEQÜELES I PERJUDICI ESTÈTIC Estudi pràctic sobre les innovacions introduïdes per la Llei 35/2015, de 22 de setembre, de reforma del sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidentes de circulació

COMITÉ CIENTÍFICO DE LA EDITORIAL TIRANT LO BLANCH María José Añón Roig

Catedrática de Filosofía del Derecho de la Universidad de Valencia

Ana Belén Campuzano Laguillo

Catedrática de Derecho Mercantil de la Universidad CEU San Pablo

Jorge A. Cerdio Herrán

Catedrático de Teoría y Filosofía de Derecho. Instituto Tecnológico Autónomo de México

José Ramón Cossío Díaz

Ministro de la Suprema Corte de Justicia de México

Eduardo Ferrer Mac-Gregor Poisot

Juez de la Corte Interamericana de Derechos Humanos. Investigador del Instituto de Investigaciones Jurídicas de la UNAM

Owen M. Fiss

Catedrático emérito de Teoría del Derecho de la Universidad de Yale (EEUU)

Luis López Guerra

Juez del Tribunal Europeo de Derechos Humanos Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad Carlos III de Madrid

Ángel M. López y López

Catedrático de Derecho Civil de la Universidad de Sevilla

Marta Lorente Sariñena

Catedrática de Historia del Derecho de la Universidad Autónoma de Madrid

Javier de Lucas Martín

Catedrático de Filosofía del Derecho y Filosofía Política de la Universidad de Valencia

Víctor Moreno Catena

Catedrático de Derecho Procesal de la Universidad Carlos III de Madrid

Francisco Muñoz Conde

Catedrático de Derecho Penal de la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla

Angelika Nussberger

Jueza del Tribunal Europeo de Derechos Humanos. Catedrática de Derecho Internacional de la Universidad de Colonia (Alemania)

Héctor Olasolo Alonso

Catedrático de Derecho Internacional de la Universidad del Rosario (Colombia) y Presidente del Instituto Ibero-Americano de La Haya (Holanda)

Luciano Parejo Alfonso

Catedrático de Derecho Administrativo de la Universidad Carlos III de Madrid

Tomás Sala Franco

Catedrático de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social de la Universidad de Valencia

Ignacio Sancho Gargallo

Magistrado de la Sala Primera (Civil) del Tribunal Supremo de España

Tomás S. Vives Antón

Catedrático de Derecho Penal de la Universidad de Valencia

Ruth Zimmerling

Catedrática de Ciencia Política de la Universidad de Mainz (Alemania)

Procedimiento de selección de originales, ver página web: www.tirant.net/index.php/editorial/procedimiento-de-seleccion-de-originales

ANTONI SANT BLANCH Advocat i professor de dret processal

IGNASI X. SANT BLANCH Advocat i professor de dret civil

Fundació Privada dels Advocats de Girona Valencia, 2017

Copyright ® 2017 Todos los derechos reservados. Ni la totalidad ni parte de este libro puede reproducirse o transmitirse por ningún procedimiento electrónico o mecánico, incluyendo fotocopia, grabación magnética, o cualquier almacenamiento de información y sistema de recuperación sin permiso escrito de los autores y del editor. En caso de erratas y actualizaciones, la Editorial Tirant lo Blanch publicará la pertinente corrección en la página web www.tirant.com.

© TIRANT LO BLANCH EDITA: TIRANT LO BLANCH C/ Artes Gráficas, 14 - 46010 - Valencia TELFS.: 96/361 00 48 - 50 FAX: 96/369 41 51 Email:tlb@tirant.com www.tirant.com Librería virtual: www.tirant.es ISBN: 978-84-9143-951-6 MAQUETA: Tink Factoría de Color Si tiene alguna queja o sugerencia, envíenos un mail a: atencioncliente@tirant.com. En caso de no ser atendida su sugerencia, por favor, lea en www.tirant.net/index.php/empresa/politicas-de-empresa nuestro Procedimiento de quejas.

Índex PREFACI................................................................................................... 11

1. PRINCIPIS I OBJECTIUS DE LA REFORMA: UN RESULTAT AGREDOLÇ....................................................................................................... 13

2. EL NOU ENGRANATGE DE LA CULPA CIVIL I LA CONTRIBUCIÓ CAUSAL DE LA VÍCTIMA.............................................................. 17

3. EL NOU SISTEMA DE SOLUCIÓ EXTRAJUDICIAL PRECEPTIU: RECLAMACIÓ PRÈVIA. OFERTA I RESPOSTA MOTIVADES.............. 19 1. La reclamació extrajudicial prèvia obligatòria..................................... 19 2. Posició de l’asseguradora davant de la reclamació extrajudicial del perjudicat............................................................................................ 21 3. Atestats i informes policials................................................................. 23 4. EL NOU SISTEMA DE SOLUCIÓ EXTRAJUDICIAL FACULTATIU: INTERVENCIÓ DEL FORENSE I DELS METGES PRIVATS. LA MEDIACIÓ.................................................................................................... 25

5. LA RECLAMACIÓ JUDICIAL: ASPECTES D’ORDRE PROCESSAL I MATERIAL. EL TÍTOL EXECUTIU....................................................... 27 1. Efectes vinculants de l’incident preceptiu............................................. 27 2. Aportació al procès dels informes pericials.......................................... 27 3. El títol de quantia màxima.................................................................. 28 6. ESPECIALITAS EN DETERMINADES RECLAMACIONS................. 29 1. Reclamació dels hereus del lesionat premort........................................ 29 2. Renda vitalícia (art. 41)....................................................................... 32 3. La pretesa singularitat de la reclamació derivada de traumatismes vertebrals menors (art. 135)..................................................................... 33

Índex

4. Reclamacions per danys sobrevinguts i per alteracions substancials de les circumstàncies (art. 43)................................................................... 36 7. VALORACIÓ DE LES INDEMNITZACIONS PER SEQÜELES........... 39 1. Perjudici personal bàsic (art. 95).......................................................... 39 1.1. Barem mèdic................................................................................ 39 1.2. Regles en la valoració de les seqüeles fisiològiques....................... 40 1.3. Seqüeles concurrents, concurrents interagreujants i agreujants d’estadi previ............................................................................... 40 2. El perjudici personal particular............................................................ 43 2.1. Danys morals complementaris per perjudici psicofísic orgànic i sensorial (art. 105)....................................................................... 43 2.2. Perjudici per pèrdua de qualitat de vida ocasionada per les seqüeles (art. 107)................................................................................ 43 2.3. Perjudici moral per pèrdua de qualitat de vida de familiars de grans lesionats (art. 110)............................................................. 47 2.4. Pèrdua del fetus a conseqüència de l’accident (art. 111)............... 48 2.5. Perjudici excepcional................................................................... 48 3. Perjudici patrimonial (taula 2.C)......................................................... 49 3.1. Dany emergent............................................................................ 49 3.1.1. Despeses d’assistència sanitària futura, pròtesis i ortesis, i rehabilitació domiciliària i ambulatòria............................ 49 3.1.2. Despeses per pèrdua d’autonomia personal...................... 51 4. Lucre cessant per seqüeles (arts. 126 a 132)......................................... 56 8. EL PERJUDICI ESTÈTIC..................................................................... 61 1. La valoració del perjudici estètic bàsic (articles 101 a 103).................. 61 2. Danys morals complementaris per perjudici estètic (art. 106).............. 63 9. INDEMNITZACIONS PER LESIONS TEMPORALS (ART. 134 A 140).......................................................................................................... 65 1. Perjudici personal bàsic per lesions temporals (t3a)............................. 65 2. Perjudici personal particular per lesions temporals (T3B).................... 65 3. Perjudici patrimonial per lesions temporals (T3C)............................... 66 3.1. Dany emergent per lesions temporals (141)................................. 66 3.2. Lucre cessant per lesions temporals (T3C)................................... 67 4. Les denominades “seqüeles temporals”................................................ 68

Índex

10. CAS PRACTIC “ÒMNIBUS” DE VALORACIÓ DE SEQÜELES, PERJUDICI ESTÉTIC I LESIONS TEMPORALS..................................... 71

BIBLIOGRAFÍA CONSULTADA............................................................. 79

Prefaci Segons el Diccionari de l’Institut d’estudis Catalans, principal eina lingüística que hem utilitzat per l’edició en català del present treball, un breviari és un petit llibre que hom porta a sobre constantment. Som lluny de pretendre que el lector dugui a sobre aquest llibret permanentment, ben al contrari, no ho aconsellem pas, però sí que modestament voldríem que l’advocat el tingués a mà al despatx, o a la maleta per anar al jutjat, per tal de fer-ne una consulta més o menys accelerada, ja ens coneixem tots, quan s’hagi d’enfrontar a l’estudi d’algun aspecte de la reclamació i valoració econòmica de les lesions. Per tant, l’obra vol ésser, abans que res, una eina de consulta eminentment pràctica i el seu profit serà, en tot cas, si serveix de brúixola d’orientació bàsica en la navegació per les aigües, a vegades no gaire clares, del nou sistema de reclamació i valoració instaurat per la Llei 35/15; norma, que juntament amb la reforma operada en el camp de la imprudència penal pel nou codi de juliol de 2015, obliga que els professionals hàgim de fer ràpidament nostre —la nostàlgia és un error— un nou règim legal, material i processal, que poc té a veure amb el ja moribund i familiar amb el que hem treballat colze a colze durant mols anys. Per aconseguir-ho, el text del llibre prima l’explicació objectiva dels articles de la llei. Per complementar-la, quan cal, hi acompanyem les cites jurisprudencials que considerem imprescindibles per encaixar-hi, o no, les innovacions legals en la resposta que fins ara han donat els nostres tribunals als principals problemes plantejats pel dret de danys en l’àmbit de la circulació. Només quan considerem necessari fer una aportació personal, en moltes ocasions amb caràcter de crítica o advertiment, i amb excepció del capítol primer on fem una glosa general sobre els principis que sostenen el nou sistema legal, l’acotem clarament entre claudàtors a fi que el lector no confongui el criteri del legislador o del jutjador amb el parer dels autors forjat a partir de la l’experiència professional com advocats i professors i a partir de la lectura de les obres de consulta que es relacionen al final de l’obra. Confirmant l’objectiu eminentment pràctic del llibre, solem posar, en lletra petita, algun exemple en els casos que considerem que ajudarà a la comprensió d’algun aspecte concret. Acaba el llibre presentant un cas “òmnibus” per posar en escena molts dels criteris, pautes i regles valoratives del nou sistema n exposats en els anteriors capítols.

Prefaci

El segon objectiu que ens ha mogut a realitzar aquest llibre, és posar a disposició dels juristes, una eina de consulta sobre el dret de danys en llengua catalana, esperem que aviat no sigui la única, que permeti al advocats, i professionals en general, familiaritzar-se amb els principals conceptes jurídics i mèdics propis a aquesta branca del dret. D’aquesta manera volem posar un gra de sorra en la tasca comuna de normalitzar la nostra llengua pròpia en un àmbit, com el de la justícia, en el què, segons els darrers estudis estadístics, l’ús del català és quasi residual. No podem acabar aquest prefaci sense agrair la col·laboració desinteressada de la lingüista Susanna Canal i de Clara Sant Costa-Pau en la redacció i correcció del text d’aquest breviari; la del Dr. Xavier Hospital, expert consumat en la valoració del dany corporal, per ajudar-nos en la comprensió dels conceptes mèdic/jurídics de la llei i finalment, last but not least, gràcies al Degà del Collegi d’advocats de Girona, l’amic Carles Mc Cragh, per la confiança que ens ha dipositat. Esperem no haver-la traït.

1. Principis i objectius de la reforma: un resultat agredolç No creiem que es puguin titllar d’exagerats els que han qualificat com a revolucionària, la transformació produïda, en el curt lapse dels sis mesos que separen les entrades en vigor del nou Codi Penal i de la reforma de la llei de responsabilitat civil operada per la llei 35/15, en el sistema de valoració reclamació judicial dels danys perjudicis derivats del trànsit rodat. Aquest gir copernicà és especialment visible en l’àmbit de la reclamació d’indemnitzacions en els accidents amb resultat de lesions, molt especialment, per dues pinzellades del legislador (una penal i altre civil) que han tingut la virtualitat d’acabar amb un sistema legal i judicial de més de seixanta anys de vigència. Ens referim, concretament, a la despenalització de la imprudència menys greu amb resultat de lesions que comportessin tractament mèdic continuat (en el darrer moment i en contra de l’acord previ del govern amb les associacions de les víctimes), “oportunament” complementada per la del tot injustificable restricció en la pràctica del títol executiu de l’automòbil als casos de mort (en casos de lesions la hipòtesi que es pugui dictar el títol serà absolutament excepcional pels accidents posteriors a l’ 1 de gener de 2016). En el projecte de llei aprovat en el senat s’incloïa el tractament mèdic com a element del tipus de la imprudència menys greu fruit d’un acord de la majoria parlamentària amb les associacions de víctimes de trànsit. Fou en la darrera votació al Congrés quan el grup popular, al servei de la voluntat despenalitzadora de la imprudència per alleugerir la feina de jurisdicció penal, va introduir in extremis l’ esmena supressora de tal tipificació.

Dels tres objectius principals de la reforma declarats pel legislador en el preàmbul de la Llei 35/15 (incrementar la protecció de la víctima, reparació íntegra del dany i extrajudicialització de la imprudència per motius econòmics) de seguida comprovarem que en allò que pertoca a la protecció de la víctima, sobre tot en l’àmbit de la imprudència amb resultat de lesions, el suposat increment de la reforma està ple de clarobscurs. Sembla complir-se en determinats aspectes puntuals com en el de la inimputabilitat del lesionat menor de catorze anys i de

Ignasi X. Sant Blanch - Antoni Sant Blanch

l’incapaç, però s’allunya clarament amb les novetats que suposen la supressió —amb íntima complicitat de la reforma penal que l’ha precedit— del règim tuïtiu a favor de les víctimes amb lesions on la seva simple denúncia (sense ni tan sols intervenció preceptiva d’advocat) els obria un procés penal accelerat (el judici de faltes) en què l’òrgan judicial s’encarregava, si era necessari, d’identificar el causant i la seva asseguradora, de comprovar la cobertura de la pòlissa, de requerir la companyia a consignar de forma suficient previ accés de la víctima al control del metge forense, fins arribar, en cas de subsistència de la controvèrsia i en un lapse de temps més o menys curt, a una sentència, que en cas de resultar absolutòria obligava al jutge penal dictar a favor del lesionat un títol executiu amb quantificació dels perjudicis que a més d’apressar l’asseguradora al ràpid pagament de la indemnització obria la porta a un procediment civil en què la posició material i processal de la víctima era privilegiada. La reforma, ho veurem, és una ruptura nuclear d’aquest sistema judicial marcadament proteccionista que, en definitiva, permetia a la víctima adoptar una posició passiva ja que era l’estat qui tenia cura d’empènyer el causant —sota l’amenaça d’una multa o d’una retirada del permís de conduir— i a la seva l’asseguradora, al pagament de la indemnització. A partir d’ara el legislador exigeix a la víctima que reclami directament a una companyia asseguradora, previ esbrinar la seva identificació i cobertures; haurà d’aportar les dades de l’accident i els informes mèdics que també haurà d’obtenir pel seu compte per tal de facilitar així la feina a l’asseguradora. Se li exigeix que llegint una oferta motivada valori si li compensa adequadament els seus danys avaluats pels serveis tècnics de l’asseguradora a partir d’una norma molt ampla i complexa. Se li exigeix que decideixi què ha de fer si rep, de la companyia a què finalment ha aconseguit accedir, una resposta motivada de ruptura del nexe causal. S’exigeix a la víctima que sàpiga moure’s en l’exhaustiu i enrevessat laberint del nou sistema indemnitzatori per la qual cosa es necessiten coneixements jurídics, mèdics, econòmics i matemàtics. I al final d’aquest via crucis, si per esgotament la víctima no ha signat un acord poc favorable amb la companyia, podrà accedir a una mediació previsiblement inútil o directament a una demanda d’un procediment ordinari, on a diferència del l’agonitzant procediment executiu de l’automòbil, la víctima haurà de desvetllar

Breviari sobre reclamació de lesions temporals, seqüeles i perjudici estètic

per avançat a l’asseguradora els arguments i fonaments de l’acció exercitada. És veritat que la pròpia facilitat i accessibilitat del sistema derogat donava lloc a inacceptables abusos rendistes, però la solució no pot ser fer pagar a justos per pecadors sinó arbitrar (com fa la reforma amb preceptes tant necessaris com l’article 135 de la nova llei) instruments en mans dels jutges, pèrits i advocats per detectar-los. Però hem de ser justos: tot el que ens porta a criticar la modificació dels articles 7, 13 i 14 operada per la llei 35/15 en allò que suposa disminució de la protecció material i processal de la víctima i exagerat enrevessament en la reclamació extrajudicial dels danys i perjudicis, es torna en merescut elogi a l’encert de la comissió d’experts (que per cert no va participar en el redactat dels articles que hem criticat, els quals van ser aprovats apressadament via esmena parlamentària del grup majoritari sense ni tan sols informe del Consell d’Estat) en la configuració del nou sistema de valoració dels danys i perjudicis contingut en els nous articles 32 a 143 de la llei pel que sens dubte significa un pas de gegant respecte al sistema anterior en l’assoliment dels principis d’igualtat entre víctimes, vertebració clarificadora entre els diversos conceptes indemnitzatoris i reparació íntegra dels danys i perjudicis ocasionats, amb excepció d’algunes injustificades reduccions en les quanties de les indemnitzacions per les lesions temporals, pel perjudici bàsic en els seus diversos graus d’ invalidesa i en la restricció del lucre cessant en la incapacitat parcial. La reforma, com a juristes que som, ens causa per tant un sentiment agredolç que esperem que la jurisprudència de les nostres audiències, com ja s’intueix en les primeres resolucions que han dictat sobre qüestions de la nova reforma que li han estat plantejades, vagi dissipant d’acord als principis tradicionalment emprats pels tribunals de protecció al dret de rescabalament de les víctimes, les que ho siguin de veritat és clar, d’ una activitat tant arriscada com la conducció de vehicles de motor.

2. El nou engranatge de la culpa civil i la contribució causal de la víctima La reforma operada a l’article 1 de la LRCVSM, que com sabem és la clau de volta del sistema de responsabilitat de civil circulatòria, és modesta en la configuració de l’exoneració de responsabilitat del conductor ja que es limita a substituir l’expressió “danys derivats únicament a la conducta o negligència del perjudicat” per la de “culpa exclusiva del perjudicat” (criticable que el legislador segueixi confonent en aquest article el conceptes de “víctima” i “perjudicat”). No obstant aquesta mínima modificació, que exclou la mera conducta de la víctima com a concepte equiparable a la culpa exclusiva, ja ens està anunciant que el tractament d’aquesta excepció i el de la contribució causal de la víctima són objecte d’ una modificació legal molt més àmplia i transcendent (respecte a la contribució causal de la víctima passa de despatxar-se en un apartat de tres línies a regular-se en un epígraf separat de catorze). Podem destacar, com novetats més transcendents: – S’exclou la possibilitat de culpa exclusiva i concurrència causal de les víctimes no conductores de vehicles de motor (vianants, ciclistes…) en els casos de lesions, però no (?) en el cas de mort, ni de danys materials en els següents supòsits: · Menors de 14 anys: En aquest cas l’exoneració legal no admet cap mena d’excepció, davant d’un lesionat menor de 14 anys no conductor de vehicles a motor no és admissible al·legar ni culpa exclusiva ni contribució causal de la víctima. (Per aplicació de la regla de l’article 39, el menor tindrà 14 anys a les 0 hores del dia en que els compleixi) · Les persones que pateixin un deteriorament físic, intel·lectual, sensorial o orgànic que els privi de capacitat de culpa civil. En aquest cas l’exoneració de culpa i contribució causal de la víctima no és absoluta sinó que s’haurà de determinar cas per cas a la vista del nexe causal entre el deteriorament físic que li privés de culpa civil i la mecànica de l’accident.

Ignasi X. Sant Blanch - Antoni Sant Blanch

Per exemple: Víctima invident serà incapaç de culpa civil si el motiu de les lesions és un atropellament en travessar el carrer amb semàfor en vermell però no serà incapaç de culpa civil si les lesions es produeixen per no portar cordat el cinturó de seguretat.

– En els supòsits d’exoneració de les víctimes indicades no es permet la repetició contra els pares o tutors, excepte que hagin contribuït dolosament a la producció del dany. [disposició molt discutible si pensem en els casos que les lesions del menor s’ocasionen precisament per la imprudència del pare o tutor no conductor.] p.e pare que travessa un semàfor en vermell de la mà del se fill de tres anys

– Es considera que hi haurà contribució causal si la víctima, imputable civilment, incompleix el deure de mitigar el dany. En concret si abandona injustificadament el procés curatiu. Pensem com a cas prototípic la inassistència a les sessions de rehabilitació prescrites. – L’extensió de l’efecte compensador de la contribució causal s’estén a tots els conceptes indemnitzatoris, incloses les lesions temporals, el lucre cessant i les despeses sanitàries. – És fixa el 75% com a límit màxim de reducció de la indemnització per compensació de culpes. – Es determina expressament com a supòsits de concurrència causal de la víctima, la manca o ús inadequat dels sistemes de protecció (cinturó, casc…) sempre i quan contribueixin causalment a l’agreujament de les lesions.

3. El nou sistema de solució extrajudicial preceptiu: reclamació prèvia. Oferta i resposta motivades 1. LA RECLAMACIÓ EXTRAJUDICIAL PRÈVIA OBLIGATÒRIA Una de les novetats de més magnitud de la reforma és la instauració de la reclamació extrajudicial prèvia i obligatòria del perjudicat per poder interposar demanda judicial exercitant l’acció directa contra l’asseguradora en reclamació no només de danys personals sinó també dels materials i de les despeses (la dicció de l’art. 7.1 “en su persona i en sus bienes” així ho fa pensar). [S’instaura un privilegi a favor de les asseguradores respecte als altres subjectes de dret privat fins ara únicament concedit a les administracions públiques i per tant de dubtosa constitucionalitat per la limitació que suposa dels drets constitucionals d’igualtat i tutela judicial efectiva.] En aquest sentit el Tribunal Constitucional en la sentència 17/94 de 20 de gener va dictaminar la constitucionalidad de la reclamació prèvia obligatòria contra el CCS pel seu caràcter públic: “En el caso que nos ocupa, los supuestos de hecho contrastados no pueden de ninguna manera considerarse iguales. El hoy C.C.S. es una entidad de Derecho público, a diferencia de las compañías aseguradoras, circunstancia ésta que ya por sí condiciona la invocación del principio de igualdad. Como dijimos en la STC 84/1993 (LA LEY 2147-TC/1993), el art. 14 C.E. (LA LEY 2500/1978) no ‘daría criterio, en todo caso, para controlar la diversificación de posición y régimen jurídico entre entes públicos y sujetos privados’ (fundamento jurídico 3.)… en cuanto tal, el C.C.S. ha de tener presente los intereses generales, exigencia que no concurre en las aseguradoras privadas; mientras las aseguradoras privadas hacen frente, exclusivamente, a las responsabilidades derivadas de la actividad contractual”

– Segons l’article 7 el perjudicat haurà de comunicar el sinistre a l’asseguradora reclamant la indemnització que correspongui a través d’una reclamació extrajudicial en què farà constar les