Any IV Nº 1 0 marÇ 2013
El Tierno
ISSN: 2173-643X D.L.: V-312-2011
PERIÒDIC TRIMESTRAL DE L'IES ENRIQUE TIERNO GALVÁN DE MONCADA
“Al Tall som músics i això Moncada inicia la 11ª és un sentir, una vivència” modificación de PGOU Entrevista a Xavier Ahuir i Manolo Miralles integrants del grup Al Tall que parlen de l'anunci de la seua retirada.
PàGINes 89
El nuevo Plan permitirá construir en parcelas más pequeñas, ocupar más el terreno y regulará la instalación de antenas para móviles. PàGINA 4
L'IES amplia el programa de reciclatge de llibres
El programa implica que les families puguen estalviar fins a 1.200 euros al llarg de l'ESO i garanteix la igualtat d'oportunitats a tot l'alumnat.
La piscina cubierta de Moncada gestionada por una nueva empresa La nueva empresa, escisión de Secopsa, debe garantizar su solvencia
Una nueva empresa "Centro plurideportivo Moncada S.L. gestiona la piscina como beneficiaria de la escisión de Secopsa servicios SAU. La nueva empresa debe acreditar que dispone de solvencia adecuada según el informe encargado a la Secretaría General del Ayuntamiento de Moncada. PàGINA 5
Opinió: ¿Què pensen sobre la piscina coberta? PàGINA
INVESTIGACIÓ:
El alcalde y el concejal de deportes supervisan las obras de la piscina a finales del 201 0.
Presentació del documental "Amb veu de dona"
Pàgina 15
La Delegada del Gobierno, Paula Sánchez, junto al General Jefe de la Guardia Civil, Fernando Santafé y el alcalde de Moncada, inauguran la casa Cuartel.
Pàgina 3
SOCIETAT
Se celebra el Festival Comarcal de bandas de música
Pàgina 11
Se celebra la V Fira de l'Stock
Pàgina 11
CULTURA L'Ateneu obre les portes
Francisco Fort, hijo predilecto de Moncada
Moncada celebra les Falles 2013 Des dels més grans als més
xicotets celebren les falles. Les FF.MM. de Moncada de 2013, Zaira Jara i Andrea Fuentes presidixen els diferents actes fallers.
ESPECIAL: 30 anys de la Junta local Els alumnes de la Rambleta planten la seua falla
Les piscines de gestió privada són més cares que les de gestió pública.
MONCADA Inauguran el cuartel de la Guardia Civil
Pàgina 13
Dins del actes amb motiu de la setmana de la dona es presenta el documental "Amb veu de dona", un treball realtizat pels alumnes del programa Talento de l'IES Tierno Galván. El documental recull les impressions de diferents dones que conten les seues experiències amb la igualtat. El documental es presentarà al concurs "Cortometrajes por la igualdad" pàgina 14
2
PàGINA 3
Aquest any ha sigut especial ja que se celebren 30 anys de la Junta Local fallera de Moncada. Totes les falleres majors dels 30 anys PàGINes 67
Pàgina 13
El Tierno , març de 201 3
Opinió ¿Qué piensan sobre la piscina cubierta?
2 ,
Sergio Navarro Docente
Isabel Real Ama de casa
Vanessa dela Cruz Médico
Juan Carlos Alejo Marmolista
¿Qué le parece el centro en ¿Qué le parece el centro en ¿Qué le parece el centro en ¿Qué le parece el centro en general? general? general? general? Hombre está bien, es un cenEstá bastante bien, es nuevo y Las instalaciones son muy Bien, bastante bien porque se puede entrenar y es a lo que me gusta. Las instalaciones adecuadas, está muy bien tro nuevo, moderno y está acondicionado y es muy com- bien. vengo. No necesito más. Es tienen poco tiempo. suficiente; y aparte de la pro- ¿Le parecen los precios ase- pleto ya que se pueden hacer ¿Le parecen los precios asemuchos deportes, no única- quibles? ximidad es bastante fácil quibles? Si fuera público sería mejor, Un poquito caros, la verdad. mente natación. aparcar y es estupendo. ¿Le parecen los precios ase- Podrían ser precios un poco ¿Le parecen los precios ase- si no se hubiera privatizado con el dinero público y postemás asequibles teniendo en quibles? quibles? riormente se hubiera hecho cuenta la situación actual. No, me parecen un poquito Sí, porque es invertir en salud y para la importancia que eso ¿Piensa que el mantenimien- caros, pienso que se podría privado los precios serían más tiene, considero que es muy to de las instalaciones es ase- poner en marcha sistemas que asequibles, lo público siempre quible? se utilizan en otros resulta más barato y en asequible. Sí de momento como es nuepolideportivos, que para la definitiva mejor para el ¿Piensa que el mantenimiento de las instalaciones vo no tenemos ninguna queja. gente del pueblo hay unos pueblo. Como os he comentado las precios un poco más baratos ¿Piensa que el mantenies el idóneo? Sí, todo bien, es más, está to- instalaciones tienen poco que para los usuarios de otras miento de las instalaciones es el idóneo? tiempo y por tanto sería raro poblaciones. do nuevo y eso gusta. ¿El estado del agua (limpie- que hubiese problemas de ¿Piensa que el manteni- Sí, con el dinero de los demás miento de las instalaciones sí. za, temperatura…) es el manteniento. ¿El estado del agua (limpieEl estado del agua (limpieza, es el idóneo? adecuado? za, temperatura...) es el adetemperatura...) es el aproSí, creo que sí. Las instalacioYo la veo bien. Me siento a nes son nuevas y están muy cuado? gusto en el agua porqué reune piado? Hombre, es lo menos que se Yo uso poco la piscina, utilizo bien. unas buenas condiciones. Además de la piscina ¿utili- más otros servicios como el ¿El estado del agua (limpie- puede pedir en un centro de za otros servicios como las gimnasio, pero creo las pocas za, temperatura...) es el estas características, que este tipo de cosas estén bien. veces que he estado que sí que apropiado? pistas o el gimnasio? Yo creo que sí, supongo que Además de la piscina ¿utiliLa piscina la utilizo menos, es el adecuado. habrá gustos, peró a mí sí que za otros servicios como las sobretodo utilizo los gimnaAdemás de la piscina ¿utilime parece que está muy bien. pistas o el gimnasio? sios. ¿Echaría algo en falta de las za otros servicios como las Además de la piscina ¿utili- Especialmente utilizo las pispistas o los gimnasios? za otros servicios como las tas de pádel. instalaciones? Text i fotos: Anabel Martín i Jorge Jiménez ¿Echaría algo en falta en las Depende de los sitios anterio- Sí, mayoritariamente utilizo pistas o los gimnasios? instalaciones? estos servicios más que la No, de momento solo utilizo res donde hayas entrenado, No sé, quizás podría tener un la piscina. porque si vienes de un gimna- piscina. sio mejor, lógicamente la ma- ¿Echaría algo en falta en las ¿Echaria algo en falta en las pista de frontón, pero dentro de lo que cabe está bien, las instalaciones? quinaria deja un poco que instalaciones? pistas que se ofertan y el resto Estaría bien que se ofertaran Para lo que yo las uso creo desear, no hay fuentes de agua, por ejemplo… Me pare- más clases para disponer de que está bien como está, no de instalaciones son bastante completas. echo nada en falta. cen excesivos los precios que diferentes horarios. tienen en la cafetería. Es difícil que vuelva a nadar aquí. Y Daniel Chardí, Javier Ciordia, Carles Estellés, Borja Gómez, Luisvi Granell, Cristian Jugaru, Pau Miquel, Jorge bueno, por lo general, lo veo Ponce, Fran Rodriguez y Rubén Ruiz 2ºESO bien.
El Tierno
DIARI TRIMESTRAL DE L'IES ENRIQUE TIERNO GALVÁN DE MONCADA
Paqui Ferrando
¿Qué le parece el centro en general? Está muy bien, muy bien preparado, cuenta con buenas instalaciones y servicios y en general funciona muy bien. ¿Le parecen los precios asequibles? Sí, me parecen bien, considero que no está mal de precio para las instalaciones que oferta el centro. ¿Piensa que el mantenimiento de las instalaciones es el idóneo? Sí, lo mantienen bien. El centro es nuevo y las instalaciones también. ¿El estado del agua (limpieza, temperatura... es el apropiado? Sí, el agua está limpia y bien clara. ¿Además de la piscina, utiliza otras instalaciones como las pistas o los gimnasios? No, solo utilizo la piscina, pero está muy bien que haya otro tipo de instalaciones para diversificar el tipo de deportes que se pueden practicar. ¿Echaría algo en falta en las instalaciones? No, yo lo veo bien todo. Como os he dicho las instalaciones están muy bien y puedo practicar el deporte que me gusta y además contar con otras posibilidades por si quiero practicar otro deporte.
DIPÒSIT LEGAL: V-31 2-201 1 • ISSN: 21 73-643X
DIRECTOR: Fco. Manuel García Plasencia • CAP DE REDACCIÓ : Araceli Rodríguez Navarro • REDACCIÓ I FOTOGRAFIA: Dani Chardí, Javi Ciordia, Carles Estellés, Borja Gómez, Luisvi Granell, Adrián Jugaru, Pau Miquel, Jorge Ponce, Fran Rodriguez, Rubén Ruiz, Aroa Arenas, Sergio Andrés, Vicente Balanza, Iván Cortegoso, Borja Francés, Jorge Fuster, Alba García, Paula Martínez, Juan Ramallón, Alicia Rivera, Ángel Verdeguer, Sohaib El Amiri, Boutaina El Farssoui, Marc Palanca, Felicitat Lluesma, María Orenga, Raúl Guiot, Carlos Alejo, Pepe Palanca, Lucía López, Aurora Gascó, Neus Alfonso, Nerea Maldonado, Sergio González, Anabel Martín, Carlos Monleón, Cristian Murcia, Vicky Rohovyk • MAQUETACIÓ : Manuel García i Cheli Rodríguez. • PUBLICITAT: Trinidad Navarro. •Dirección Postal: Ctra de Benifaraig s/n, 461 1 3 Moncada . Valencia. • TELÈFON : 96 1 39 41 55. • FAX: 96 1 39 55 09. • CORRECCIÓ : Josep Bono, Amparo Chardí i Maria Jesús Devís .
• IMPRIM IX: Artes Gráficas del Mediterráneo. • e-mail: redaccion@eltierno.es • WEB : http://www.eltierno.es • El Tierno lo realizan los alumnos/as del Proyecto Talento. Programa Experimental de Atención a Alumnado de Altas Capacidades seleccionado por la Conselleria de Educación. Generalitat Valenciana. • COL·LABORA: Ayuntamiento de Moncada.
El Tierno publica 5.000 ejemplares cada uno de los trimestres del curso escolar, los meses de diciembre, marzo y junio. Además nos encontrarás en formato digital en:
http://www.eltierno.es
Síguenos en http://www.facebook.com
http://www.youtube.com/ user/iesmoncada
http://issuu.com/tierno
El Tierno , març de 201 3
Moncada
3
El Consell Escolar de l'IES Tierno Galvan amplia el programa municipal de reciclatge de llibres
El programa de reutilització de llibres de text arranca amb un estalvi de més del 50%
La continuïtat i millora del programa implica que una família puga arribar a estalviar-se fins a 1.200€ al llarg de tota l’etapa de l’ESO. Un lot de llibres complet a la llibreria suposa una despesa aproximada de 400€ per curs que amb el Al curs 2012/2013 s’ha iniciat un programa de reutilització i reciclatge de llibres de text. Després de reunions de la Comisió, el Consell Escolar de l’IES Enrique Tierno Galván va decidir desenrotllar un programa de reutilització i reciclatge de llibres i intentar en poc de temps enriquir-lo amb les aportacions voluntàries de les famílies, de l’AMPA i amb els recursos del centre. Els seus objectius són desenvolupar en l’alumnat els valors d’apreci als llibres de text i al material comú, desenvolupar actituds de solidaritat i consolidar la consciència de respecte i conservació del medi ambient, així com disminuir el cost que per a les famílies suposa l’adquisició de llibres. A més, d’aquesta manera també s’assegura la possibilitat que tots els alumnes compten amb el material el primer dia del
curs la qual cosa beneficia a tot el col·lectiu, no sols a les famílies que poden presentar dificultats en l’adquisició de llibres. Aquesta iniciativa ja es duu a terme en la resta de centres públics de la població fa molts anys, la qual cosa afavorix la continuïtat a l’institut, ja que els alumnes més menuts estan conscienciats i participen d’una forma molt activa en la donació dels seus llibres. De fet, ja s’està pensant ampliar el programa a altres tipus de recursos com llibres de lectura o materials de consulta. Pel que fa al curs 2012/2013 s’han dut a terme dues fases. La primera fase es va dur a terme amb el pressupost municipal (9.396 €) amb què s’han reutilitzat els següents llibres: primer i tercer d’ESO, Castellà i Matemàtiques; i per a segon i quart, Castellà. En la
programa de reutilització es pot veure reduïda a 100€. Amb aquest programa, a més, es fomenten valors com el reciclatge, la solidaritat i es garantix la igualtat d'oportunitats entre tots l'alumnat.
Alumnes de 1 r d'ESO amb part dels llibres reutilitzats
segona fase del projecte, que compta amb 3.265€ (1.965€ dels fons de l’AMPA i 1.300€ aportats pels departaments) permet per a aquells alumnes que, a més, han donat els seus llibres rebre en concepte de préstec altres: per a segon
d’ESO, Ciències socials, ciències naturals i el Student book d’Anglès, els de tercer rebran Ciències socials i Física i Química i els de quart Ciències socials i el Student book d’Anglès. Aquest curs s’han recollit un
total de 692 llibres que passen a integrar el banc de l’institut amb l’objectiu de ser prestats. Una volta finalitzat el primer any en què s’ha posat en marxa aquest projecte, les dades d’estalvi aconseguides s’estimen en una mitjana de 184,28€ en el cas dels cursos PEV i de 185,42€ en els cursos de PIP. La qual cosa implica que si el projecte continua, l’estalvi en finalitzar els quatre cursos d’ESO pot arribar a un total de 737,11€ en el cas de PEV i de 741,68€ en el cas de PIP. A més, segons fonts consultades “l’estalvi encara augmentarà molt més amb la continuïtat que s’està donant al projecte i si l’alumnat continua participant de manera activa en la donació de llibres tal com s’està fent” Sergio Andrés, Jorge Fuster, Paula Martínez i Alicia Rivera 3r d’ESO
La comunitat educativa contra la LOMQE i les retallades en ensenyament públic
La Plataforma en defensa de l'escola pública de Moncada i Alfara acudix a la manifestació del 9 de febrer
La Plataforma en Defensa per l’Ensenyament Públic de Moncada va participar en la manifestació convocada dia 9 de febrer per la Plataforma per l’Ensenyament Públic per mostrar la seua oposició a la LOMQE (Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa), així com afavorir la potenciació del valencià a l’ensenyament i la necessitat de posar fi a les retallades. Unes 15.000 persones van realitzar un recorregut que va començar en la plaça de Sant Agustí i va recórrer el centre de València fins a la plaça d’Amèrica on es va lle-
gir un manifest. Per la seua banda, el Sindicat d’Estudiants va convocar vaga els dies 5,6 i 7 de febrer en què s’emplaçava els estudiants a protestar contra la LOMQE i reclamar el seus drets. Les tres jornades de protesta van finalitzar amb una manifestació celebrada el dia 6 a les 12 hores a la Facultat de Història.Segons el Sindicat de Estudiants “les recents mesures que Wert pretén introduir a la LOMQE tenen el mateix caràcter profranquista que les revàlides i itineraris segregadors contra els que vam sortir al carrer a
l’octubre”. Així, les protestes es van concretar en l’oposició que l’assignatura de religió en secundària siga avaluable, en contra de protegir les subvencions per a col·legis que segreguen per raó de sexe, en posar de manifest l’ofensiva contra les llengües pròpies de manera que aquesta mesura significa acabar amb el model d’immersió lingüística i la intenció de suprimir el dret de vaga de tots els estudiants de secundària. Vicente Balanza, Boutaina El Fars sioui i Borja Francés 3r d’ESO
El Tierno , març de 201 3
Moncada
4
El nuevo PGOU permitirá construir en parcelas más pequeñas y ocupar más el terreno
La 11ª modificación de plan General de Ordenación Urbanística de Moncada reduce la parcela mínima para edificar en el casco urbano de 120 a 80 metros. Las unifamiliares podrán construirse en parcelas de 300 metros en lugar de los 400 anteriores, además se permite la ocupación
Contenido concreto de la nueva modificación
- Regulación de vallado de solares y parcelas. - Altura libre. Mejora del texto de la definición. - Soportales. Se facilita la solución con vigas colgadas. - Instalaciones en la fachada. Se completa la regulación de la altura de aparatos en fachada de planta baja. - Accesibilidad vertical en edificios existentes. Se da preferencia a la mejora de la accesibilidad (instalación de ascensor) frente a - Evacuación de los humos. Se añade la exigencia de chimenea en reserva para locales sin uso para evitar los problemas que se dan muy a menudo con la comunidad de propietarios que bloquean la instalación de cocinas en bares y restaurantes. - Instalación de clima artificial. Se regula la reserva de espacio en azotea y patinillos de paso de las instalaciones. - Antenas de telefonía móvil. Se regulan las condiciones urbanísticas para permitir la instalación de antenas de telefonía móvil. - Dotación mínima de plazas de aparcamiento. Se perfecciona el texto, aumenta tamaño mínimo de parcela a partir del cual existe reducción en la reserva de aparcamiento, en aras de la viabilidad técnica. - Usos (zona CAS-1). Se ha eliminado la incompatibilidad de aparcamiento en edificio de uso exclusivo regulando condiciones de integración. - Condiciones de volumen y forma de los edificios (zona CAS1). Flexibilización de condiciones exigibles por estar reguladas o comprobarse excesivas o problemáticas.
- Condiciones estéticas (zona CAS-1). Eliminación de la regulación de parcela máxima por ser ineficaz. - Usos (zona ENS). Se ha impulsado una flexibilización en los usos y su compatibilidad en aras a la necesidad actual de utilización de plantas bajas en edificios plurifamiliares. - Condiciones de la parcela (zona ENS). Se adecua la parcela mínima para que la reserva de aparcamiento sea técnicamente viable. - Condiciones de la parcela (subzona UFA-1). Se procede a reducir al máximo las exigencias de parcela, de forma que será posible la ejecución de viviendas más pequeñas, de acuerdo con las necesidades del mercado. - Condiciones de la parcela (subzona UFA-2). Se procede a reducir al máximo las exigencias de parcela, de forma que será posible la ejecución de viviendas más pequeñas, de acuerdo con las necesidades del mercado. - Actuaciones conjuntas (subzona UFA-2). Se han reducido las exigencias y el número de viviendas para hacer más viable la actuación conjunta. - Condiciones de la parcela y de la edificación (zona TER). Se aminoran las exigencias de superficie para propiciar que se puedan poner comercios más pequeños. Se regula una mejor integración en el medio urbano - Usos (zona IND). Se ha flexibilizado en cuestión de usos compatibles. - Tipos y categorías de Sistemas locales (sistemas locales). Se establece un régimen de usos compatibles.
el 35 % de la parcela (antes era del 25 %). También regulará la instalación de antenas de teléfonos móviles para alejarlas a 200 m. de los lugares “sensibles” como son colegios o guarderías. El nuevo PGOU permitirá mayor porcentaje (50%) de edificación en las parcelas de los colegios.
Desde que se aprobara en 1989 el PGOU ya contempla 10 modificaciones. El pasado día 27 de diciembre el pleno municipal dio luz verde a la 11ª modifica-
ción con los votos favorables del PP, la abstención de Compromís y el voto en contra de PSPV y de EUPV. El anuncio oficial se publicó en el DOGV
el día 22 de enero y se establecían 30 días para presentar las alegaciones que se deben estudiar y aprobar definitivanebte por el Pleno.
Los alcaldes y las 10 modificaciones
Leonardo Margareto
Modificación nº1 27 de septiembre 1990. Incluir área del Seminario/Ceu. Ampliar el terreno industrial junto al Barrio del Pilar. Cambio
de zona de una manzana en Masías. Modificación nº2 24 de marzo de 1993. El suelo no urbanizable de protección del medio rústico se califica como suelo no urbanizable común. Delimitación para desarrollar suelo no urbanizable común. Nueva regulación de las actuaciones en San Isidro de Benagéber. Reconocimiento del carácter urbano junto al núcleo de Massarrotjos. Cambio de
Modificación nº5. 27 de julio del 2001. Apertura de la calle que une el EL-701 con el EL-315. Apertura de la calle a la Real Acequia de Moncada. Cambio de titularidad del EL-406. Recalificación del SP604. Juan José Medina parámetros urbanísticos definitorios del aprovechamiento de las parcelas y edificaciones. Normas relativas a las exigencias básicas de calidad y a las condiciones mínimas de habitabilidad de las viviendas. Juan José Medina Adecuación a las normas Modificación nº 8. 2 de diciembre de 2009. de habitabilidad de los Normas relativas a los espacios destinados a los
calificación de algunas parcelas. Revisión del Plan General 27 de septiembre de 1994 Clasificar área de suelo urbanizable de uso dominante industrial al sur del by-pass. Modificación nº3. 7 de noviembre de 1995 Ajuste de la superficie del equipamiento sanitario-asistencial, para la construcción de un centro de salud. Modificación del art.6.36, de
Concha Andrés
aparcamientos de vehículos. Modificación nº 9 22 de diciembre del 2009. Modificación de la ordenación para la ampliación del Sistema General Ferroviario actual. Modificación nº 10. 6 de mayo de 2011. Regulación de las licencias de parcelación Flexibili-
las Normas Urbanísticas y Homologación del sector “Carrer Barcelona”. 17 de diciembre del 1997. Delimitación del sector y área para su adaptación a la ley reguladora de la actividad urbanística y delimitación de dos Unidades de Ejecución. Homologación del sector NPI-1. 5 de marzo del 1998. Modificación nº4. 5 de noviembre del 1998. Modificación de los artículos 5.132, 7.5.1
Modificación nº6. Se planteó pero nunca se realizó Modidicación nº 7 10 de octubre del 2007. Inclusión de la regulación particular de los garajes en el caso de viviendas unifamiliares. zar la posibilidad de ubicación de usos comerciales en zonas terciarias e industriales. Plan de reforma interior de Mejora Zona Masías de zonas sin consolidar. Pequeños ajustes en la ordenación y reparto y equilibrio de cargas entre las unidades de ejecución.
El Tierno , març de 201 3
Moncada
5
La nueva empresa debe acreditar que dispone de solvencia adecuada
SECOPSA cede la gestión de la piscina a otra empresa de forma unilateral
Una empresa de reciente creación gestiona desde el 27 de diciembre de 2012 el polideportivo y la piscina. Se trata de una escisión de SECOPSA SERVICIOS S.A.U. que se había hecho cargo hasta ahora. El cambio ha sorprendido a propios y extraños ya que no se ha tratado en ninguna comisión, junta de portavoces ni tampoco en el pleno. La portavoz socialista, Concha Andrés, pidió explicaciones en el pleno municipal y EUPV pidió el expediente para estudiar las repercusiones jurídicas. “La empresa entregó en escrito en el registro de entrada del Ayuntamiento de Moncada el pasado día 10 de enero” hasta entonces “ni el alcalde, Juan José Medina, ni el concejal responsable, Jesús Gimeno, conocían las decisiones de Secopsa respecto a la escisión”. En el pleno el portavoz del
Servicios S.A.U. Según Gimeno “se nos presentó el acta de constitución y la documentación de la notaría y cuando tuvimos conocimiento se le remitió la carta”. El alcalde solicitó un informe a la Secretaría General del Ayuntamiento en el que se puede determinar si esta cesión a una empresa recientemente constituida cumple con todos los requisitos establecidos en la adjudicación. Dicho informe concluye que " no es necesaria la previa autorización de la Administración para llevar a cabo la escisión, pero sí que El alcalde de Moncada el día de la inauguración del complejo. deberá acreditar ante ésta que grupo Popular; Jesús Gimeno, consecuencia” añadió. El Con- dispone de la solvencia ademanifestó en el pleno “No cejal aseguró “Tenemos nues- cuada" teníamos conocimiento del tra dudas de si esto se puede SECOPSA ya intentó cecambio ya que la empresa ha hacer así”.El edil popular ma- der en 2009 a una empretomado las decisiones de ma- nifestó que desde la alcaldía sa diferente la gestión de nera unilateral y sin comunica- se había enviado una carta, la piscina ción previa al Ayuntamiento”. que leyó completa, en la que Secopsa servicios, ya solicitó “Si la empresa ha hecho algu- se contestaba a la comunica- la autorización al Ayuntamienna cosa mal actuaremos en ción de la empresa Secopsa to para ceder el contrato a una
Se inaugura la nueva casa cuartel de la Guardia Civil en Moncada
La delegada del Godicación histórica del bierno en la Comunitat municipio” además de Valenciana, Paula Sánconfigurarse como un chez de León inauguró moderno edificio “desjunto al General Jefe de donde poder desade la 6ª Zona de la rrollar, en óptimas Guardia Civil, Fernancondiciones, las funciodo Santafé, y el alcalde nes que competen a la de Moncada, Juan José Guardia Civil y velar Medina, la nueva casa por la seguridad de los cuartel de la Guardia ciudadanos”. Civil en el municipio. Actualmente la plantilla El acuartelamiento del acuartelamiento está consta de 2 edificios, el La Delegada de Govern Paula Sánchez de integrada por 53 efectide las dependencias León inaugura el quartell de la Guàrdia Civil vos y el puesto de Monoficiales y una residencada, perteneciente a la rantías, no hay mejor libertad cia con 18 viviendas. Las que la que se asienta en la se- Compañía de Puerto de Saobras se iniciaron en abril de guridad”. gunto, abarca a los municipios 2009 y han contado con un pre- Por su parte el alcalde Medina de Alfara del Patriarca, Foios, supuesto de ejecución de calificó la construcción y pues- Godella, Moncada, Rocafort y 3.138.508 €. ta en marcha de estas instala- Vinalesa, que en conjunto suPara Sánchez de León, “más ciones como “una reivin- man una población total de seguridad implica mejores gamás de 50.000 habitantes.
nueva empresa denominada SECOPSA DEPORTES, S.L. perteneciente al Grupo SECOPSA. Esta solicitud se registró en el Ayuntamiento en enero de 2009 y proponía que “esta empresa gestionará de forma directa todos los ingresos, gastos e inversiones”. El Ayuntamiento por su parte pidió un informe a la Junta Superior de Contratación de la Generalitat. El informe de la Junta Superior de Contratación de la Generalitat negó rotundamente la posibilidad de la cesión. En la primera de sus conclusiones indicaba literalmente “si el pliego de cláusulas administrativas no lo ha previsto, no procede aceptar la solicitud formulada por la empresa adjudicataria”. Finalmente no se llevó a efecto la cesión y hasta la fecha la empresa adjudicataria ha sido Secopsa Servicios. Pepe Palanca 4º ESO
Joan Ribó explica el conflicte de L’EMT a Vinalesa
Joan Ribó a Vinalesa
El passat dissabte 2 de febrer, a la sala de plenaris de l’ajuntament de Vinalesa, es va celebrar una xarrada amb Joan Ribó en què es va tractar el conflicte de la línia 16 de l'EMT. Joan Ribó va explicar que "el transport públic no podia ser un negoci, que era imprescindible fer polítiques metropolita-
nes i que l’EMT l’estaven retallant per totes bandes", i que " no tenia trellat, que l’EMT demanara al poble de Vinalesa 397.000€ per entrar a la població". Cal recordar que s’ha recuperat el servei de la línia 16 després de l’acord a què arribaren els ajuntaments de València i d'aquesta localitat de l'Horta Nord. Aquesta línia ha prolongat el seu itinerari des de Cases de Bàrcena fins a la rodona d’accés a Vinalesa. Amb aquesta modificació l’EMT ha oferit un servei adaptat a la demanda de la població amb un cost de 65.000 euros. Maria Orenga García 4t ESO
Porque tus hijos te preocupan. Habla con ellos
www.testdrogas.com 96 1 39 1 8 70
El Tierno , març de 201 3
Moncada
6
La Junta Local Fallera de Mo Anabel Uroz Gómez F.M 1 993
Sandra Bosch Noves F.M.I 1 993
Josefina Villagrasa Catalá F.M 1 994
Vanesa Romero Gómez F.M.I 1 994
Laura Moya Lapiedra F.M 1 995
Verónica Meléndez Fácila F.M.I 1 995
MªCarmen Garzón Gómez F.M 1 999
Laura Antón Villar F.M.I 1 999
Azucena Gómez Gómez F.M 2000
Estefanía Perea García F.M.I 2000
Amparo Heredia Merino F.M 2001
Lourdes Martínez Garrido F.M.I 2001
Miriam Ballester Meléndez F.M 2005
Teresa March Navarro F.M.I 2005
Mireia Pérez Toral F.M 2006
MªCarmen Bódalo Nieto F.M.I 2006
Cristina F. Guijarro García F.M 2007
MªAmparo Blanco Granell F. M.I 2007
Sheila Marco Lluesma F.M 201 0
Tamara Marco Lluesma F.M.I 201 0
Elia Pérez León F.M 201 1
Paula Linares Sacedón F.M.I 201 1
Paqui Nogales Ramos F.M 201 2
MªIsabel Aguilar Palanca F.M.I 201 2
Moncada celebra els diferents actes fallers durant els primers caps de setmana de març. Així cal destacar actes com la crida i exaltació de totes les falleres majors, la cavalcada i exposició de ninot i la jornada de convivència de falles que marca el punt de partida d’una intensa setmana fallera.Un any més la ciutat de Moncada es prepara per celebrar un nou exercici faller.
"De les 11 comissions amb què ha comptat la ciutat, hui en dia es mantenen 10, però l’essència de la festa es manté intacta"
Aquesta any és, a més, especial ja que se celebren 30 anys de la Junta Local Fallera de Moncada. Al llarg d’aquests 30 anys alguns són els canvis que han tingut lloc. De les 11 comissions amb què ha comptat la ciutat, hui en dia es mantenen 10, però l’essència de la festa Les falleres eldia de la cavalcada
es manté intacta. Per ella han passat diferents vicepresidents, així com falleres majors i infantils que han representat la ciutat. Curiosament, cal destacar que la seua presència es remunta 20 anys enrere; 1993 és el primer any en què Moncada compta amb dues falleres majors: Anabel Uroz Gómez i Sandra Bosch Noves. Pel que fa a la presidència de la Junta Local, cal distingir entre el president nat, que és l’alcalde que governa en eixe moment, i el president executiu que és triat entre els diferents representants de les 10 comissions. Fa 30 anys va ser Ricardo Gimé-
nez Vilanova qui ostentà aquest càrrec i actualment està en mans de Juan Pedro Hortelano Requena. Dins dels actes que es realitzaran per commemorar aquest aniversari resultarà especialment emotiu la possibilitat de comptar de manera excepcional amb la imatge titular de la verge dels Desemparats per a l’ofrena de flors. Normalment, aquest acte es realitza amb una imatge pictòrica, però enguany els anderos de la mare de Déu la pujaran a l’ermita on finalitza el recorregut de la tradicional ofrena. Coincidit amb els 30 anys de la Junta Local Fallera de Moncada, hi ha dues comissions més que festegen enguany el seu aniversari, es tracta de la falla Amics de Masies, amb 20 anys d’ història i la falla la Tauleta, que
El Tierno , març de 201 3
Moncada
7
oncada celebra 30 aniversari Rosa Gómez Gómez F.M 1 996
Cristina Marco Peris F.M.I 1 996
Silvia Giménez Pérez F.M 1 997
Sandra Besnart Tomás F.M.I 1 997
Mª Eugenia Paños Almansa F.M 1 998
Gemma Alex. Gómez Lanzas F.M.I 1 998
MªCarmen Domenech Pla F.M 2002
Estefanía Fernández Fuentes F.M.I 2002
Silvia Gómez Ródenas F.M 2003
MªCarmen Bódalo Nieto F.M.I 2003
Verónica Palomares Ródenas F.M 2004
Paula Diago Marí F.M.I 2004
Marta March Clemente F.M 2008
Clara Guanter Chiralt F.M.I 2008
Sonia Cardo de la IglesiaF.M 2009
Ángela Rodríguez Marí F.M.I 2009
celebra el 40 aniversari. Pel que fa als diferents actes fallers que s’han realitzat a la ciutat de Moncada, cal destacar que el passat 23 de febrer es va celebrar el tradicional acte de la Crida. Les falleres majors, Andrea i Zaira, junt a tot el col·lectiu faller, van rebre les Claus de la ciutat de mans de l’alcalde Juan Jose Medina. A l’acte assis-
tiren centenars de fallers que les acompanyaren durant el discurs en què convidaren tots el ciutadans de Moncada a celebrar les pròximes falles. Una volta va finalitzar aquest acte, les comissions junt a les falleres majors de Moncada, es dirigiren al Centre Cultural Blasco Ibañez, pels principals carrers del municipi, per a celebrar l’ex-
jors acompanyades per les corts d’ honor imposaren a les falleres majors i infantils de les comissions la insígnia del 30 aniversari de la Junta Local Fallera. Finalment, l’acte terminà amb l’himLes FF MM de Moncada de 201 3, Zaira Jara i Andrea ne regional i la desfilada de les vint falleres maFuentes, amb l'alcalde i el president de JLF jors i va ser tancada per altació que va comptar mantenidora. Zaira Jara i Andrea Fuenper segon any consecutiu Al llarg de la presenta- tes. Altres dels tradicioamb Isabel Torrijo com a ció, les dues falleres ma- nals actes que s’han
celebrat han sigut l’exposició del ninot a la Biblioteca Municipal i la cavalcada del ninot, on la desfilada de disfresses va omplir de color i alegria els carrers de la ciutat. També es va celebrar la jornada de convivència entre les falles que marca el punt de partida de la setmana fallera. Nerea Maldonado 4t ESO
El Tierno , març de 201 3
Entrevista
8
"Al Tall som músics i això és una cosa qu
Com a conseqüència de l’anunci de la retirada de l’activitat pública del grup Al Tall, el dimecres 27 de febrer alumnes del programa Talento van realitzar una entrevista a Xavier Ahuir i Manolo Miralles, dos dels integrants del grup. Abans de començar es va compartir un dinar a la cafeteria de l’IES amb els músics, les alumnes i altres professors. Posteriorment, es va realitzar l’entrevista a l’aula de música. Tant Manolo con Xavier es van mostrar molt còmodes i van Per a començar d’on ve el nom d'Al Tall? MANUEL MIRALLES: El nom d'Al Tall té una història, estàvem buscant noms en una reunió entre alguna gent , Vicent Torrent , Miquel Gil, jo i algú mes, el nostre manager de l’època, fa molts anys. Portaven dues hores dient noms i cap ens pareixia bé i de sobte no sé si vaig ser jo que vaig dir “xe ja hi ha prou, anem al tall!".No,a l’inrevés, això ho va dir un altre i jo vaig dir, ja està, eixe és el nom i així va ser més o menys. Anar al tall significa anar a la feina, a les coses fonamentals, així que Al Tall, perfecte. Com vos vau conéixer? XAVIER AHUIR: Això és molt llarg d’explicar. En principi el grup va nàixer amb tres persones. Jo no estic des del principi, vaig entrar l’any 91 i ells van començar a treballar durant una sèrie d’anys i a poc
a poc han anat entrant i renovant-se els membres. Segons ha anat la demanda i la situació personal de cadascú han anat deixant el grup i incorporant-se altres. M.M: En total pel grup hauran passat 30 o 40 músics. Com veieu el panorama de la música tradicional valenciana? X.A: Jo faig el meu comentari si vols. Per una part veig una part molt positiva de molts grupets que estan eixint i que estan buscant el seu lloc i estan fent-ho molt bé, però estan entropessant contra un gran mur i eixe mur és que la música comercial està sent una barrera infranquejable en el sentit que copa tot el mercat,
"Un sols tipus de música és un empobriment per al món cultural"
Manolo i Xavier durant l'entrevista
Al Tall és un grup valencià de música d'arrel tradicional, creat el 1975. Al llarg d’aquests 43 anys ha anat variant la seua composició inicial formada per quatre membres, d’entre els quals tans sols Vicent Torrent i Manolo Miralles hi ha romàs ininterrompudament. Altres incorporacions han sigut les de Xavier Ahuir, Enric Banyuls, Jordi Reig, Miquel Blanco, Robert Moreno. Al llarg de la seua trajectòria han editat un total de 16 discos on el que més destaca és el disc de “Quan el mal ve d’Almansa” per la seua repercusió a la societat i cultura valencianes. El grup “Al Tall” va formar part d’un nucli que va recuperar la música folk com un gènere modern, cosa que ha marcat el punt de partida per a fomentar aquest tipus de música en altres grups. A més a
aleshores sempre hem d’anar pel camí del costat i buscar la gent més afí, buscar eixos llocs on poder fer la nostra música en valencià, música autòctona i moltes vegades és un camí difícil d’aconseguir. M.M: Jo també estic d’acord amb ell, jo diria, a més, que el que és molt fàcil per als músics o per a la gent que comença és copiar el que està en el mercat, el que sona per la ràdio, el que sona per la televisió, que sobretot són músiques
més han creat i interpretat la tendència folk coneguda com “riproposta” que implica la recuperació d’antigues melodies a partir de les quals es creen sons actuals i amb una vessant reivindicativa. La fusió és altra de les seues senyes d’identitat on les tradicions dels diferents paissos de la mediterrània estan ben presents i compartixen l’espai amb músiques àrabs, flamencs o el fado entre altres. Finalment el 19 d’octubre de 2012 van decidir finalitzar la seua activitat artística com a grup musical. El grup “Al Tall” ha constatat que "hem estat fidels a les esperances que molts van posar en el nostre treball i al compromís amb la música i la cultura del nostre País. Per això, podem estar satisfets de dir-vos adéu per haver compartit amb vosaltres esta passió i la nostra vida”.
que s’assemblen unes a d’altres. Jo supose que estareu d’acord amb mi, que és que la biodiversitat és important per a la humanitat, però la diversitat cultural també és igual d’important i d’això la gent no se n’adona. Empobrir culturalment la humanitat, és a dir, fer un sol tipus de música anglosaxona com rock o jazz només, i no cultivar els tipus de música tradicional és, doncs, un empobriment per al món cultural de la humanitat. Destacaríeu algun grup actual de música tradicional? M.M: Música tradicional es pot fer de dues maneres, una documentalista que consistix a fer allò que van fer els nostres avantpassats tal com ho feien, que ja és difícil perquè moltes vegades es desconeix com es feia i és una recreació. Una altra cosa és agafar l’esperit de la música tradicional i fer música actual com tu la sents sobre les bases de la música tradicional i això hi ha molt poca gent que ho faça. X.A: Possiblement Botifarra és un exemple de la música tradicional que s’està fent hui en dia més autèntica. Per quin motiu heu decidit retirar-vos de la música? X.A: De la música cara al públic podria ser que Al Tall estiga acabant la seua vida, però tots els membres d’Al Tall som músics i això és una cosa que portem dins, un sentir, una vivència, morirem amb les botes posades. Acabarem fent
(D'esquerra a dreta) Erica Cádiz, Paco Alcaina (prof. música), Xavier Ah MªJesús Devís (profa. valencià) i Aroa Arenas.
coses sense parar, però el que és molt probable és que no les fem cara al públic o fent treballs esporàdics. La música continuarà sempre amb nosaltres. M.M: Com a grup és un bon moment per a deixar-ho, el grup està en bones condicions i ja hem fet moltes coses. Millor ara que d’ací cinc, sis o set anys que no sé què podríem fer ja amb gaiato. X.A: De tota manera jo vull fer un comentari, el grup s’acaba no perquè nosaltres ho hagem decidit solament, sinó perquè ens han ofegat. Les classes polítiques busquen uns camins en els quals la cultura no compta, no té valor i aleshores no se sufraga amb les despeses que correspon per a mantindre aquestes vies. Aleshores, a poc a poc, si hem d’anar picant sempre amb molta voluntat, any rere any, doncs al final ens cansem. Heu sentit el reconeixement de les institucions públiques a la vostra trajectòria professional? M.M: N'hem tingut algunes, la més primerenca va ser la Creu de Sant Jordi, que ens va donar la Generalitat de Catalun-
ya. Ara, quan hem decidit deixar-ho, resulta que algunes institucions valencianes, la Universitat per exemple, el Consell de Cultura, ens ha volgut donar un cert reconeixement, però, realment al llarg de la nostra història, reconeixement de les institucions poquet. X.A: És possible perquè la ideologia del grup no ha sigut compartida per les institucions. M.M: Sí, bo, nosaltres sempre hem sigut políticament incorrectes. A l’hora de difondre la vostra música us heu sentit recolzats pels mitjans de
El Tierno , març de 201 3
Entrevista
ue portem dins, un sentir, una vivència"
9
facilitar molt la tasca a les entrevistadores. Es tractaren temes diversos, tant relacionats amb la seua trajectòria musical, com a qüestions més concretes i tècniques dels seu repertori. Una volta es va finalitzar amb les preguntes previstes els músics van interpretar les notes d’una de les seues cançons més emblemàtiques. “Tio canya”. Finalment, van signar alguns discos que tenien els assistents a l’entrevista.
huir (Al Tall), Manolo Miralles (Al Tall),
comunicació? M.M: Doncs no, ens ha passat un poc el mateix que amb les institucions, però, eixa cosa no és nostra només. Hi ha molta gent que fa músiques diferents de les estàndards i no tenen abast. X.A: Jo diria el que he començat a dir al principi. Tota la política musical està feta per a guanyar diners, aleshores hi ha unes discogràfiques que promouen un cert tipus de grups, dels quals pensen guanyar diners. Tots aquells que no s’adapten a eixes pretensions, doncs van quedant al marge. Què penseu de la pirateria musical? X.A: A mi m’agrada. M.M: A nosaltres ens beneficia perquè dóna la possibilitat de sentir la nostra musica a gent que d’una altra manera no podria escoltar-la. A qui no li beneficia? A les multinacionals de la música, perquè no trauen els guanys que ells volen. Què va suposar per al grup la publicació del disc “Quan el mal ve
d’Almansa”? M.M: Per a nosaltres va ser una manera de conéixer el País Valencià. Per al públic jo supose que va ser un poc el mateix, el públic que va escoltar aquell disc va descobrir un país que no coneixia, van descobrir una molt digna música pròpia, no pel fons tradicional que transmetíem en eixe disc. Demostràrem que era una música molt digna per a crear música nova. X.A: El disc del mal d’Almansa és el cant d’una derrota que va fer que el País Valencià fóra un país ocupat. Aleshores és un document històric i s’ha utilitzat molt en els centres educatius. M.M: Aprofitant açò, vull recomanar un llibre, Victus que és la història de la Guerra de la Successió espanyola entre els Àustries i els Borbons vist des del punt de vista d’un català, que va ser enrolat a la milícia francesa dels Borbons. Quin tipus d’instrumentació utilitzeu i per què la triàreu? X.A: Podem començar per les cordes, des de la tradicional guitarra passant pel llaüt, la bandúrria i la mandolina elèctrica que tocava Manolo, els buzuquis. El grup no solament ha fet música valenciana, sinó que ha pretés agafar tota la cultura mediterrània, aleshores hem aprofitat coses d’altres països al voltant de la Mediterrània com estos que us estic comentant . També hem tocat amb el grup Muluk elHwa del Marroc de Marràqueix i bo, hem tocat amb els instrument autòctons d’ells, no tenim peròs en utilitzar cap dels instruments que hi ha a la vora del que és la Mediterrània. Per un altre costat, sí que s’han tocat percussions però ens hem adaptat als nous temps, hem utilitzat la bateria, el baix elèctric, però tot açò adobat en la música tradicional. M.M: Depén de les mans i del cap del que toca un instrument sona d’una manera o d’una altra, qualsevol instrument en presintetitzadors canvia, nosaltres els hem utilitzat d’una forma musical segons nosaltres creíem que havien de sonar per a la música que féiem. Ei-
xos instruments no estaven en la tradició, són nous, són innocents; si no els toques no sonen i segons els toques sonaran. D’on ve el repertori que interpreteu? És original? X.A: Les lletres són totes originals i després el que són les músiques moltes hem anat a la base, per exemple en l’últim disc hem incorporat la jota que té unes melodies i una manera de cantar, després nosaltres hem escoltat tot el que hi ha de músiques enregistrades. És important la investigació musical a l’hora de composar música tradicional? M.M: No sols en la música tradicional. Per exemple el que vol fer jazz si no investiga les fonts del jazz, no farà mai un jazz com cal. El que fa música tradicional si no estudia, si no fa una inmersió lingüística, no sabrà mai de què està parlant. Ha de fer-ho siga el tipus de
"nosaltres sempre hem sigut políticament incorrectes" música que siga. En el cas del rock i el pop és més fàcil per què estem sentint-los a tota hora. Heu col·laborat amb altres artistes del vostre gènere? X.A: Hem col·laborat des del principi amb Muluk el-Hwa que fan música tradicional marroquina, s’ha col·laborat amb els nous deixebles que tenim com són Obrint Pas, amb Maria del Mar Bonet. El concert que està gravat en directe en Algemesí amb altres músics jazzístics i rockers també, justament l’altre dia estàvem tocant a l’Auditori de Barcelona amb un grup de dolçainers que encara que són valencians viuen a Catalunya. De tant en tant, també ve algun excompany del grup com Miquel Gil. Amb Jean Marie Carlotti també hem fet moltes coses junts i també amb Carles Dénia i Efren López . Quines col•laboracions recordeu amb més afecte? X.A: Totes les col·laboracions que fem les recordem amb afecte. Som músics que hem
arribat a un cert nivell del públic, però considere que tots el grups som molt humils perquè sabem quines són les nostres limitacions i sabem quin és el nostre paper i aleshores no som gens creguts i sempre procurem estar i pegar-se colzadetes entre tots els músics. Ens agrada sentir que estem recolzats, que s’estimem... És molt important tot açò per a nosaltres. Per finalitzar, a banda d’Al Tall continueu actius en la música de manera individual? Quins projectes teniu per al futur? M.M: Això és el que volem. Ara necessitem un temps de reflexió, de recerca, de situarnos com supose que tots. Ell ho té més fàcil perquè la dolçaina ja funciona per ella mateix, en el moment que vulga tocarà en una colla de dolçainers i no tindrà cap problema.
X.A: Jo vaig deixar projectes que tenia perquè m’absorbia la tasca dins d’Al Tall. Ara quan s’acabe Al Tall no sé si recuperaré eixos projectes. He continuat donant classes de dolçaina, tinc bons dolçainers que l’altre dia en el Palau de Congressos van estar tocant "El cant dels maulets". Són gent que està fent alguns concerts, encara que jo la dolçaina no estic utilitzant-la com a instrument de concert fora d’Al Tall, però pense que quan acabe Al Tall, tal vegada torne el cuquet i alguna cosa haurem de fer. M.M: La veritat és que m'agradaria molt, a banda de tocar jo, poder muntar un grup de gent jove i ensenyar-los tot el que sé. Aroa Arenas, Vicente Balanza, Erica Cádiz, Borja Francés i Boutaina El Farssioui 3r d'ESO
Discografia
Cançó popular, País Valencià 1975 Deixeu que rode la roda 1976 Posa vi, posa vi, posa vi...: 1978 A Miquel assassinaren 1978 Quan el mal ve d'Almansa... 1979 Nadal valencià I i II: 1979 Som de la pelitrúmpel 1980 Cançons de la nostra Mediterrània 1982 Tocs i vares 1983 10 anys1984 Xarq al-Andalus 1985 Xavier «el Coixo» 1979 Quart creixent 1991 Europ eu! 1994 Antologia: vint anys d'Al Tall 1995 La nit 1999 25 anys en directe 2001 Vares velles 2004 Envit a vares 2006 Vergonya, cavallers, vergonya 2009 Cant de l'Aplec dels Ports 2012
Formació
10
Divertida jornada de patinatge sobre gel Els alumnes de 1 r d'ESO a la pista de gel abans de rebre les classes de patinatge
El passat divendres 1 de febrer l’alumnat de 1r ESO de l’IES Tierno Galván, acompanyat pel professorat del centre, van fer una eixida a la pista de patinatge sobre gel contigua al centre comercial Bonaire. Abans d’entrar a la pista de patinatge, els alumnes varen ser rebuts per monitors que els
donaren unes instruccions generals sobre l’activitat que anaven a realitzar. Posteriorment, ja en la pista, els alumnes es distribuïren en tres grups dividits per nivells i practicaren diferents tècniques de patinatge (girs, frenades…). A continuació realitzaren diversos jocs en grup, acabant l’activitat pa-
tinant per tota la pista al ritme del conegut “Gagnam style”. En definitiva, una activitat on els alumnes s’ho passaren de meravella. Vicent Alfonso, Juan Alberto Puchol, Jesús Segovia 1r ESO
El Tierno , març de 201 3
El Tierno digital publica 200 vídeos en dos años
Página del canal de youtube Tierno Digital
El canal de videos de El Tierno digital se inauguró el día 4 de diciembre de 2010, precisamente fue el día de Santa Bárbara. Desde entonces y hasta a la fecha se han publicado 193 videos en los se recogen los acontecimiento más importantes de Moncada. Entre otros se publican vídeos sobre las festividades locales como Santa Bárbara, Las fiestas patronales, San Antonio, Las cabaha sido pionero en la publicación de los videos con el contenido completo de los plenos municipales ya que, desde el año 2011, se han publicado
todos los que se han celebrado cada mes. En el canal también se publica las entrevistas que se realizan y entre ellas destacan personajes populares como Florentino Fernández, Wyoming, David Casinos, también escritores como Blue Jeans, cantantes como: Xavi Sarriá, Javier Krahe … consecuencia de El Como las reproducciones de los videos han alcanzado 82.000 en los dos años de actividad. Además se observa un crecimiento constante: el año 2011 fue de 21.121 reproducciones mientras que en el año 2012 se duplicó la cifra alcanzándose un total de 50.748. Según muestran las estadísticas de youtube los minutos totales de reproducción son 91.500, es decir más de 63 días de visionado interrumpido. Cada uno de los videos se ve una media de 414 veces.
Els alumnes de 1r d’ESO visiten el poblat ibèric El Tos Pelat L'IES celebra les falles amb el seu monument
Alumnes de 1 r d'ESO en la visita al Tos Pelat
Durant el mes de febrer els alumnes de 1r ESO anaren a visitar el Tos Pelat, un antic poblat ibèric, per a ampliar la informació que havien estudiat en ciències socials. Eixi-
ren de l' institut a les 8:30 amb els professors: Carmen Martí, Juanjo Valero i el professor en pràctiques, Amador. En arribar a l'ermita van esperar a l'arqueòleg municipal, Jo-
sep Burriel. Anaren caminant pel camí del "fornets"; un camí Ibèric amb restes de la calçada ibèrica. Van veure garroferes centenàries. Arribaren al puig del Tos Pelat i esmorzaren mentre Josep els explicava el poblat. Després, entraren a una de les restes de les cases ibèriques on Josep els va explicar el poblat on varen trobar el plom escrit. La casa tenia 150m2 i tenia 7 cambres, una del quals era un corral. Després de l' explicació anaren darrere on estava la muralla que els defensava. Les necròpolis encara no han sigut descobertes. Finalment tornaren i descansaren a l'ermita. Després tornaren a l'institut. Marta Caparrós, Raquel Gra nell, Marc Jornet i Natalia Loza no 1r ESO
Sergio González, Neus Alfonso y Vicky Rohovyk. 4º ESO
Part dels alumnes que han elaborat la falla posen amb el monument
Els alumnes de 1r d'ESO han realitzat un monument faller amb recursos cassolans. Amb cartró, llana, teles i pintures cadascun dels alumnes ha elaborat un personatge que porta un missatge. El projecte ha estat coordinat per Sunsi Estellés, professora de valencià de l'IES.
Sergio Andrés i Alba Garcia 2n ESO
El Tierno , març de 201 3
Societat
11
Las bandas de música suenan en Moncada El Centro Cultural Blasco Ibáñez acogió el domingo 10 de marzo el festival comarcal de bandas de l’Horta Nord, en el que tres bandas de música participaron en una cita donde ejerció como anfitriona la Unión Musical de Moncada. Así, abrió el festival la Unión Musical Santa María de El Puig, que ofreció un gran concierto con la interpretación del pasodoble “Aguero” de J. Franco, siguiendo con la famosa obertura del “Tambor de Granaderos” de R. Chapí, para finalizar con “Vents del Garbí” de Josep. M Martinez, bajo la batuta del maestro Manuel Járrega Ventura. Continuó la Agrupación Musical de Rocafort que inició su repertorio con del pasodoble “Francisco Fort Fenollosa” de Vicente R. Tarazona, en memoria del maestro de Moncada, recientemente fallecido. Seguidamente la banda dirigida por Juan José Catalá Borras ofreció “Una noche en Granada” de E. Cebrián, finalizando con el estreno mundial de la obra “Artis Calambria” de Carlos Marqués.
La banda del Centre Artístic Musical (CAM) durant una actuació
Cerrando el festival actuó la Unión Musical de Moncada, banda anfitriona, que bajo la dirección de José Salvador González Moreno, dedicó el pasodoble “30 aniversario” a su director titular Vicent Roig Gimeno, actualmente recuperándose de una enfermedad. Esta obra fue compuesta por Roig cuando la sociedad celebró tres décadas de existen-
cia y la interpretación de esta pieza se convirtió en el momento más emotivo del festival, tanto la Unión Musical como el consistorio expresaron su deseo de una pronta recuperación al director titular de la banda. El concierto continuó con el primer movimiento de la Sinfonía nº 2 “La Pasión de Cristo” de Ferrer Ferrán. También destacó la participación espe-
El pleno nombra Hijo Predilecto de Moncada a Don Francisco Fort El 14 de enero se conocía la triste noticia del fallecimiento de D. Francisco Fort, un gran músico y director nacido en Moncada, en el seno de una familia de músicos. Sin duda su paso por la Banda del Centro Artístico Musical de Moncada aportó realce y excelencia a esta sociedad centenaria, con la que obtuvo Primer Premio y Mención de Honor en la Sección Primera del Certamen Internacional de Valencia, además de ejercer la Dirección de la Escuela de Música. El pleno del 6 de febrero aprobó por unanimidad iniciar el expediente administrativo correspondiente Don Francisco Fort Fenollosa para el nombramiento como hijo predilecto a Francisco ciudad. 1959 ingresó por oposiFort. Tanto el público asisten- En ción en la Banda Municipal de te a la sesión como la corpora- Valencia, muy pronción municipal brindaron una to el lugarocupando de clarinete sonora ovación en memoria que ejerció hasta el año solista 2000. del músico y director, hijo de En 1965 inicia los estudios de Moncada. Dirección y en 1972 se hace En la misma línea se han dado cargo de la Dirección de la los primeros pasos para la cele- Banda de la Sociedad Musical bración del homenaje que Santa Cecilia de Alcàsser. tendrá lugar en el mes de En 1980 ocupa la Dirección abril, coincidiendo con el día de la Banda “Ateneo Musical” de la música. Fecha en la que de Cullera con la que consise entregará a su viuda y fami- guió varios premios en el Cerliares el título que otorga la
tamen Internacional de Valencia. Cinco años después se hace cargo de la Dirección de la Banda Sinfónica de la Sociedad Musical “LA Artística” de Buñol y de nuevo posteriormente, la Banda Santa Cecilia de Alcàsser. También, fue director de la Banda de Música de Vilanova de Castellón, del Centro Instructivo Musical de Mislata y Unión Musical de Llombai y profesor de la Escuela de Música de Nules. Asimismo dirigió las Bandas Sinfónicas Municipales de Madrid, Bilbao y Mallorca y fue subdirector de la Banda Municipal de Valencia. En los últimos años dirigió la Agrupación Musical de Mayores de l´Horta Nord, destacando los conciertos ofrecidos las pasadas fiestas patronales con el homenaje a los mayores y con su participación en el Festival de Bandas de Música. Cabe recordar que D.Pablo Sánchez Torrella, director de la Banda Municipal de Valencia hasta el año 2010, escribió un artículo dedicado a Fenollosa, con motivo de su jubilación, que se incluyó en el libro de Fiestas Patronales del año 2008.
cial de los Coros Infantiles de la Unión Musical de Museros y de la Unión Musical de Moncada, bajo la dirección de D. José Luis Sáiz, que acompañaron a la banda interpretando conjuntamente la obra de Bert Appermont “Celtic Child”. Como es tradición el festival terminó con la interpretación del pasodoble “Moncada”. El Centro Artístico Musical de Moncada celebró el Concierto
de Comisiones dedicado a la mujer Con motivo de la Semana de la Mujer, la Banda Sinfónica del Centro Artístico Musical de Moncada ofreció un concierto, en la sede de la sociedad, dedicado a las mujeres. El concierto estuvo dividido en dos partes, en primer lugar sonó “La espada de fuego” de José Ignacio Blesa, para continuar con “La del Manojo de Rosas” de Pablo Sorozábal y cerró la primera parte “Coplas de mi Tierra” de Manuel Palau. La segunda parte arrancó con “Rienzi” de Richard Wagner, coincidiendo con la conmemoración del 200 aniversario del nacimiento del compositor alemán, a continuación “Armenian Dances” parte 1ª de Alfred Reed, y para finalizar la banda interpretó “Francisco Fort Fenollosa” de Vicente Ramón Tarazona, todo bajo la batuta del director, José Alcácer Durá. Cabe apuntar que como gesto a las mujeres se hizo entrega a las representantes de las comisiones de un detalle floral.
Se celebra la V edició de la Fira de l’Stock
El dia 1 de març es va celebrar la fira de l’Stock, organitzada per L'Associació de Comerciants de Moncada, per cinqué any consecutiu. Una iniciativa que va nàixer en 2008 amb el propòsit d'ajudar tant a comerciants com a ciutadans i que permet adquirir productes en bon estat a baix preu i que compta amb la col·laboració de la regidoria de comerç de l'Ajuntament de Montcada. Aquesta edició, que compta amb un nou recinte, va veure endarrerida la inauguració durant dues hores, a causa de les condicions climatològiques, però, finalment, va ser inaugurada per l’Alcalde i el president de l'Associació de Comerciants, Vicente Sepúlveda. Cal destacar que a la fira participen tots els comerços associats de Moncada que tenen com a objectiu vendre produc-
tes emmagatzemats a un preu més baix de l'habitual per als ciutadans. Així, una vintena de marqes han participat en aquest projecte on es poden adquirir des de calçat, òptica, roba, mobles, joieria, llibres i fins i tot vehicles d'ocasió. En definitiva es tracta d'articles que s'han descatalogat, però que els comerciants encara conserven i estan disposats a vendre. Els visitants van gaudir durant tot el cap de setmana d’ambientació musical i d'activitats lúdiques que es desenvoluparen en el propi recinte, a més també es pogué degustar gratuïtament xocolata i es realitzaren entre els participants diversos sorteigs de caps de setmana amb Spa. Pepe Palanca Lacasa i Mario Roca Montesinos de 4t ESO
El Tierno , març de 201 3
Cultura
12
Visiten l'institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes de la Politècnica El 17 de gener els alumnes del programa Talento van assistir a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, situat a la Universitat Politècnica de València. En un primer moment, es va fer una presentació del projecte que s’està duent endavant. Aquest compta amb la cooperació tant de la Universitat Politècnica com del CSIC (Consell Superior d’Investigació Científica) i s’ubica en el que es coneix com a Ciutat de la Ciència, un conjunt d’edificis en què els investigadors troben una sèrie de mancances. Pel que fa als recursos humans el projecte està format per 186 membres de personal investigador, 29 tècnics de laboratori i hivernacle i 8 persones d’administració. Respecte a l’objecte d’estudi es troba, d’una banda, les plantes que s’analitzen, on destaca de manera especial l'arabidopsis thaliana ja que és la que presenta el genoma més reduït i dóna una gran quantitat d’informació. D’altra banda, es
Els alumnes atenen a les explicacions al laboratori de cultius in vitro
duen endavant altres línies d’investigació on s’estudien els diferents processos que realitzen les plantes, tant de desenvolupament, com d’estrés biòtic i abiòtic. Per últim, també cal destacar la tasca realitzada en l’àmbit de la biologia molecular i cel·lular i els diferents processos que s’estudien.
Abans de visitar les instal·lacions, l’IBMCP va convidar l’alumnat a esmorzar. Posteriorment es va iniciar la visita al Departament de Microscòpia on es tracta d’esbrinar quins gens té una planta a través del processament de mostres vegetals i la posterior anàlisi mitjançant microscòpia convencional, de fluorescèn-
cia i confocal. Més tard, es va visitar una línia d’investigació, el cultiu in vitro dels teixits. Allí es va realitzar una pràctica en què els alumnes analitzaren diferents mostres i estadis que presentaven algunes de les plantes que s’estan estudiant. A més se’ls va proposar un experiment per tal d’aclimatar amb èxit unes plantes in vitro en condicions de cultiu in viu. La següent parada va ser al laboratori de Proteòmica on a partir de complexos procediments es tracta d’esbrinar quins són els gens que estan actius i posteriorment es va visitar el servei de Genòmica on els alumnes van tindre l’oportunitat d’experimentar amb els diferents procediments que es duen endavant per analitzar seqüències genètiques i creació de bases de dades. Per últim, el recorregut va finalitzar en la visita de la Finca Experimental on es troben els hivernacles i els fitotrons. Aquests últims són una espècie d’hivernacles especialit-
zats que compten amb cabines de cultiu de plantes. Pel que fa als hivernacles més tradicionals es va observar el cultiu del microtom, unes tomaques xicotetes que presentaven diferents tipus de estadis de cultiu i diferents maneres segons la manipulació genètica a què havien sigut exposades. Aquesta visita va permetre apropar-se els alumnes d’una manera més pràctica al món de la ciència en un any en què se celebra el 50 aniversari de la “Sociedad Española de Estudios de Biología Molecular” i un moment en què compta amb més dificultats que mai, ja que la investigació, desenvolupament i innovació ha sigut la partida pressupostària que més retallades ha patit, amb totes les greus conseqüències que això suposarà tant als projectes que ja estan en marxa com als previstos en un futur. Sergio González, Maria Orenga, Marc Palanca, Pepe Palanca 4t ESO
El Tierno , març de 201 3
Polaris, una constel·lació amb ritme
Cultura
13
L’Ateneu Montcada de l’Horta obre les portes
Alumnes de Talento posen amb el grup Polaris després de l'entrevista
El grup Polaris que està compost per Álvaro, Toni, Juan i Víctor va tocar el passat dia 7 de març a l'IES Tierno Galvan. Van presentar el seu pròxim single, "Ven Conmigo". A banda d'aquesta cançó van tocar altres cançons com ara Sexy,Dímelo,Tu aire. També parlaren dels seus projectes com el concert del dia 23 de març a la sala El Loco i la presentació del seu pròxim disc. El seu estil ha canviat des que van passar de ser Aviones de Papel a Polaris, és a dir, "hem canviat de Pop-Rock a música més electrònica, Pop-Electrònic", van dir Toni i Juan. El nom de Polaris prové d'una constel·lació, com va dir un
dels seus integrants, era el nom que més els va agradar i finalment es quedaren amb ell. Se'ls pot trobar a les xarxes socials com Tuenti, Twitter, Facebook i també els trobem en un canal en Youtube com POLARISgrupo. Els autors de les lletres són Toni i Juan. Tots dos han format un equip amb molt de feeling.Toni concretament va dir “cuando tengo extremos anímicos es cuando mejor me salen las letras”. També van afegir que un fa la base de la cançó i l'altre la complementa i li dóna el toc màgic. Raúl Guiot, Marc Palanca, Carlos Alejo 4t ESO
Moncada celebra la festivitat de Sant Antoni
Els habitants de Moncada porten les seues mascotes per a ser beneïdes
Un any més s’ha celebrat a la població de Moncada la festivitat de Sant Antoni, amb la popular benedicció dels animals. El diumenge 27 de gener va tenir lloc aquest acte al carrer major de Moncada, on els ciutadans de la població van portar les seues mascotes per ser beneïdes. Posteriorment, van desfilar els cavalls amb els carros que van assistir
tant de la població de Moncada com d’altres localitats veïnes. Un any més, l’esforç realitzat tant pels festers de Sant Antoni com per l’Associació de Comerciants i l’Ajuntament de Moncada que col·laboren fidelment, es va poder dur endavant un acte que va comptar amb una gran afluència de públic.
El dia 9 de febrer va tenir lloc a Moncada la presentació del Col·lectiu l’Ateneu Montcada de l’Horta. L’acte va comptar amb una assistència de més de 150 persones que tingueren la possibilitat de conéixer el nou local, aquest es troba ubicat a l’Avinguda Germanies núm. 21 i disposa d’una sala de reunions, altra més àmplia per a xarrades o exposicions, biblioteca, barra i cuina (Veure vídeo). A més de les noves infraestructures, els assistents conegueren part del projecte a través d’aquest muntatge audiovisual on es detallava l’origen del col·lectiu, els objectius així com les prime-
res activitats proposades:cicles de cinema, assessorament antidesnonaments o tallers infantils. La voluntat d’aquest nou espai rau de manera especial en la necessitat d’aconseguir un espai alliberat, autogestionat i que puga donar cabuda a iniciatives personals, però també col·lectives, des d’una visió transformadora de la realitat. Tot seguit un breu però emotiu parlament a càrrec de dos membres de l’Ateneu explicà el context actual de les lluites a la localitat montcadina a més de recordar els col·lectius i associacions juvenils que l’han precedit com ara La Mui-
xeranga, Radio Bakanal o el Col·lectiu Somnis. Per altra banda, es va fer esment de la necessitat de coordinació comarcal amb experiències com l’Aplec de l’Horta Nord. Així diversos membres de col·lectius i organitzacions locals. L’acte va cloure amb una picadeta inaugural mentre un grup de dansa tribal fusió amenitzava la vetllada. Per últim, Xavi Sarrià i Miquel Ramos, membres d’Obrint Pas, aquest últim amb arrels familiars montcadines, cantaren algunes de les seues cançons donant per finalitzada una jornada redona.
El Tierno , març de 201 3
Cultura
14
Amb motiu de la commemoració de la setmana de la dona
Es presenta el documental "Amb veu de dona"
L’11 de març es va presentar el documental “Amb veu de dona”, un treball realitzat pels alumnes de Talento de l’IES Tierno Galvan. Aquesta activitat s’emmarcava dins dels diferents actes que va dur a terme l’Ajuntament de Moncada per commemorar el dia de la dona. La projecció del documental va tindre lloc al saló de plens de l’ajuntament. En primer lloc, es va presentar el projecte. Un treball que s’inicia amb la voluntat d’analitzar la presència de la dona a Moncada en els diferents àmbits laborals i culturals. Una volta es van obtindre aquestes dades es va buscar una representant de cada àmbit per preguntar-li per la seua experiència en el món laboral i les possibles dificultats amb què s’ha pogut enfrontar. Posteriorment, es va editar tot el material i es va crear un text que feia de fil conductor al llarg del documental. Ha sigut un treball interdisciplinar tant des del punt de vista del contingut com des del punt de vista de la forma,
fest a favor de la igualtat que va ser aprovat per unanimitat per tots els grups municipals, on s'afirmava que "los grupos políticos del Ayuntamiento de Moncada, nos comprometemos a seguir trabajando para evitar los obstáculos que dificulten la libertad de las mujeres en todos los ámbitos de la sociedad, favoreciendo la conciliación familiar. Defender y reafirmar la libertad de la mujer, para que podamos alcanzar los objetivos y organizar nuestro tiempo compatibilizando los diferentes ámbitos de la vida". La rosa de paper
Les dones protagonistes del documnetal "Amb veu de dona"
ja que han participat alumnes de diferents cursos i persones de diferents generacions. Un projecte que “és molt valuós pel seu resultat, però especialment ho és pel procés que ha implicat la seua elaboració” va afirmar una de les responsa-
bles del programa Talento. Tot seguit, es va passar a la visualització del documental que va comptar amb una gran acceptació per part del públic assistent. Lectura de manifestos A continuació, es van llegir
dos manifestos. D’una banda, Inma, tècnica de serveis socials de l’ajuntament va llegir una part del manifest que l’ONU va publicar en defensa dels drets de la dona i d’altra banda, Concha Gea, regidora d’Educació, va llegir el mani-
Elena Agúndez (sentada y de rojo) con el resto de autores del libro "1 1 monstruos por encargo".
El pasado 21 de febrero Elena Agúndez presentó, junto a otros diez autores la colección de relatos 11 monstruos por encargo. Los encargados de la presentación fueron los escritores Santiago Posteguillo, célebre autor valenciano de novela histórica, y Antonio Penadés. El libro está publicado por la Editorial Acen y los beneficios de su venta van destinados a niños con parálisis cerebral. El relato de Elena Agúndez se titula Desde la tormenta, y narra los intentos de un inglés del siglo XX, Andrew Crosse,
de resucitar a un muerto a partir de la electricidad de un rayo. Este científico existió realmente, y en él se inspiró Mary Shelly para escribir su novela Frankenstein. Este hombre descubrió esos pequeños seres a los que llamamos ácaros, pero creyó equivocadamente que habían surgido de la nada gracias al poder de la electricidad, sobre la que se hallaba experimentando, y de ahí surgió la idea de poder revivir un cadáver. En la ficción de este relato, Andrew Crosse se enamora de Mary Shelly y se pone manos
Com a cloenda de l’acte, una de les alumnes de l’IES, Boutaina El Farssioui, va llegir el poema del poeta valencià Vicent Andrés Estellés La rosa de paper. Un poema protagonitzat per una dona que estima i lluita per la llibertat fins a les últimes conseqüències, i que tot i que la mort va a buscar-la, deixa present eixe esperit de lluita a la societat.
Elena Agúndez, profesora del IES, coautora de un libro de relatos
a la obra con el fin de impresionar a la escritora. Los otros relatos también tratan de formas variadas el concepto de monstruo. Por ejemplo, monstruos derivados de experimentos científicos, aquellos que surgen de los miedos de la niñez, los de la crisis por la que estamos atravesando etc. Los once autores pertenecen al grupo literario llamado El Cuaderno Rojo, llamado así en honor a Paul Aster. Podéis visitar su blog ECR. Boutaina El Farssioui 3º ESO
El Tierno , març de 201 3
Esports
15
Les piscines de gestió privada són fins a un 35% més cares que les de gestió pública
En alguns serveis s’arriba fins i tot a un 49% de diferència en el preus. La piscina de Moncada destaca per tindre els preus més baixos entre les que es gestionen de manera privada. Piscines de gestió pública Piscines de gestió privada * Rafelbunyol. Els preus són per a no-residents per a nadons com per a adults, la mitjana de les piscines gestionades de manera pública respecte de les gestionades de manera privada varia en un 30% i en un 32% respectivament. La màxima diferència s'observa en l'abonament 10 que arriben a ser fins a un 48,9% més cares les de gestió privada, la qual cosa implica una oscil·lació d'11,23 €.
Gestió pública, més serveis i major varietat d'horaris
Tabla 1 (dalt): Activitats i preus de les piscines Tabla 2 (baix): Percentatges amb diferències de preus
Al llarg d’aquest trimestre s’han investigat els preus i serveis de les diferents piscines cobertes dels pobles que es troben al voltant de Montcada. D’una banda estàn les instal•lacions d’Alboraia, Carpesa i Moncada, que són de gestió privada, i d’altra, estan les que es gestionen de manera pública, que es troben a Bétera, Burjassot i Rafelbunyol. Després de realitzar la recerca a través de les pàgines web dels diferents centres i de completar la informació per via telefònica, s’ha pogut elaborar una taula de la qual es poden extraure di-
Públiques
Privades
Bany lluire
Abonament 1 0
Curset nadons
Curset Adults
ferents conclusions. En primer lloc, es pot observar que les piscines que estan gestionades per empreses privades presenten els preus més elevats, així per exemple es pot veure com un bany lliure a la piscina d’Alboraia costa 4€, mentre que el mateix servei a les instal·lacions de Rafelbunyol costa 2,7€, la qual cosa implica un 48% més. De la mateixa manera, es poden constatar aquestes diferències en altres serveis i si fem una mitjana entre alguns d’ells es poden observar percentatges notables en la diferència de preu (taula 2). En el cas dels cursets, tant
Altra de les conclusions que s’han extret, és que a les piscines de gestió pública s’ofereixen més activitats i amb més possibilitats d’horaris que a les de gestió privada, com es pot apreciar en taula 1. A les piscines de Bétera, Burjassot i Rafelbunyol es poden realitzar cursets de natació per a diferents edats, activitats terapèutiques, com matronatació i aquagym i totes elles amb una ampli ventall de possibilitats de freqüència de pràctica setmanal. Pel que fa a les instal·lacions de Montcada les dades mostren que tot i ser una piscina de gestió privada, els preus són mes baixos que la d’Alboraia i la de Carpesa, a més a més també s’ofereixen més activitats amb una major possibilitat de ser practicades. Aurora Gascó, Lucía López i Carlos Monleón 4t ESO
El Tierno , març de 201 3
16
Estudiantes del IES Tierno Galván viajan a Inglaterra
De Moncada a Norwich y a Cambrige con el programa home to home
Entre los días 9 y 14 de marzo los estudiantes de cuarto de ESO y de bachillerato han participado en un viaje a a ciudad de Norwich. Los alumnos han conocido la cultura británica a través del programa Home to Home, viviendo en casas de acogida con familias inglesas. Los estudiantes cuentan que el viaje "ha sido una experiencia interesante, espectacular, inolvidable, excitante, en definitiva, “amazing”". Los alumnos participantes en el programa han realizado actividades tales como: una excursión al centro histórico de Cambridge, visita por Norwich a los principales monumentos del centro y la catedral, clases de cultura y pronunciación, prácticas orales alrededor de la ciudad y discoteca.
El programa "home to home" favorece el intercambio de estudiantes de diferentes paises viviendo con familias del país donde se realiza el viaje.
El IES ofrecerá una línea de Bachillerato Plurilingüe En la línea del proyecto Talento de atención al alumnado de altas capacidades "Se debe exigir más al alumnado con mayor capacidad". El IES Tierno Galván ofrecerá al menos una línea de Bachillerato Plurilingüe. El instituto inició hace tres cursos la línea de ESO plurilingüe obteniendo unos resultados muy satisfactorios por lo que ha decidido incorporar la enseñanza plurilingüe también al Bachillerato. El alumnado que solicite esta enseñanza recibirá las enseñanzas en inglés en dos materias y tendrá más horas lectivas para potenciar la lengua inglesa. En el resto de las materias se utilizará tanto el valenciano como el castellano buscando un equilibrio en la utilización de las tres lenguas. En esta modalidad de bachillerato se au-
mentarán las horas lectivas para reforzar la utilización de la lengua inglesa. Este Bachillerato “será exigente” ya que en la línea del programa de atención al alumnado de altas capacidades que desarrolla el centro (programa Talento) “Se debe exigir más al alumnado que tiene mayor capacidad”. Las actividades lectivas se realizarán por la mañana mientras que las actividades complementarias de enriquecimiento curricular y profundización como proyectos de investigación, conferencias, cursos, … se realizarán en horario de tarde. El centro quiere iniciarlo el próximo curso escolar.
En esta experiencia han particilpado estudiantes procedentes de diversos paíseslo que ha permitido el intercambio de culturas y la diversidad de experiencias. Gracias a este viaje los alumnos han practicado las habilidades orales de manera especial y han enriquecido su vocabulario en inglés, cosa que favorece la mejora en la competencia en la lengua inglesa. El viaje también ha servido para contactar con diversos centros docentes, lo que puede significar potenciar esta serie de intercambios en el futuro ya que la apuesta del IES por el plurilingüismo fomenta este tipo de programas.