Page 1

B.FLOWERS

MARTA CARRASCO

Sala La Planeta Foto: David Ruano

dissabte 5 d’octubre, 21h www.martacarrasco.com


B.FLOWERS Marta Carrasco

Fitxa Creació i direcció: Marta Carrasco Ajudant de direcció: Antonio Castaño Assistència a la direcció: Neus Cots Intèrprets: Marta Carrasco, Anna Coll, Majo Cordonet Escenografia: Marta Carrasco, Pau Fernández Il·luminació: Quico Gutiérrez Muntatge musical: José Antonio Gutiérrez Vestuari: Marta Carrasco, Pau Fernández, Alba Viader Maquillatge: Pau Fernández Realitzacions escenogràfiques: Dario Aguilar Tècnic general (cap tècnic): Antoni Vilicic Tècnic de so: Joan Valldeperas Fotografia: David Ruano Producció: Salometa SL Producció tècnica: Antoni Vilicic Producció executiva: Rosa Isart Coproducció: CAET-Centre d’Arts Escèniques de Terrassa, CCVV (Centre Cultural Vilanova del Vallès) Col·laboració en la producció: Festival Temporada Alta de Girona Amb el suport de: Departament de Cultura-Generalitat de Catalunya, Institut Ramon Llull Agraïments: L’Estruch (Sabadell), Pep Bou, Ajuntament del Masnou. A tot el meu equip, que ha treballat en condicions econòmiques molt adverses, sent-hi, fins i tot més que mai, amb tot el seu esforç i el seu talent.

Dades Dia i hora: Dissabte 5 d’octubre Lloc: Sala La Planeta Preus: 20 € Durada: 60min (aprox.) Espectacle sense gairebé text

Estrena 02

Estrena: 11 d’octubre horari: de dmc a diss. a les 21h i dg. a les 19h. www.tantarantana.com 20 d’octubre Horari: 18h Sala Maria Plans

La programació de Temporada Alta a sala La Planeta compta amb la col·laboradaió de:


B.FLOWERS Marta Carrasco

Presentació Marta Carrasco sempre trepitja les convencions, els seus passos ferotges i els seus moviments inesperats destapen la veritable naturalesa de tot el que ens fan passar per bonic i inofensiu. Un txa-txa-txa, per exemple. Qui no ha taral·lejat els compassos de Capullito de alelí pensant-se que és una cançó d’amor? Sí? Segur? És això, l’amor? I les dones una flor d’intenssísima aroma? Deixeu que Carrasco la balli i la disseccioni, que mai més la sentireu amb les mateixes orelles. És una de les nostres ballarines i coreògrafes més internacionals, al Temporada Alta li hem vist presentar No sé si... i ara torna amb B. Flowers. Marta Carrasco té la ironia a punt, la crítica darrera el somriure burleta, i preparada una nova desfilada d’éssers imperfectes que, com sempre, ens acabarem estimant. Albert Forns

Sobre l’espectacle... Una altra flor, una altra vida... Un batec que no s’apaga mai. Primer i darrer viatge La flor representa la bellesa per naturalesa. La bellesa de la vida, la bellesa de la mort i altra vegada la vida Milions de flors són mutilades cada dia per motius sentimentals o decoratius decoratius decoratius sentimentals sentimentals... Les arranquem d’arrel i elles continuen aferrades a l’existència Què passa després amb les flors…? Què està passant…? Què els estem fent?… Què ens està passant…? Les flors ens parlen i sembla que ningú no les sent. Què ens estan dient les flors? Segle XXI Segle XXI Segle XXI... La humanitat no seria pas possible sense les flors … Abans de res

tots vam ser totes Antonio Castaño

03


B.FLOWERS Marta Carrasco

B.FLOWERS en gira... 10-27 d’octubre de 2013 - Teatre Tantarantana, temporada a Barcelona 20 d’octubre de a la Sala Maria Plans (IT) - Terrassa (Barcelona) Del 10 al 20 de novembre de 2013 Mèxic 22 de novembre de 2013 Tolosa (Guipúscoa, País Basc) 23 de novembre de 2013 Lasarte-Oria (Guipúscoa, País Basc) 5 i 6 de febrer de 2014 Teatro Piemonte (Torí, Itàlia) Maig 2014 Segòvia

04


B.FLOWERS Marta Carrasco

Marta Carrasco Coreògrafa i intèrpret

Creadora escènica, intèrpret, ballarina, coreògrafa, pedagoga teatral. Després d’una trajectòria a diverses companyies de dansa, l’any 1995 crea el seu primer solo de dansa-teatre, Aiguardent, un espectacle sobre la solitud humana, l’abisme de l’alcoholisme, la fragilitat i la debilitat humana. A continuació, sorgeixen per ordre cronològic: Blanc d’Ombra (Recordant Camille Claudel) (1998), un apassionat homenatge a l’escultora francesa (1864-1943), Mira’m (Se dicen tantas cosas) (2000), un espectacle dedicat a la bellesa i a la imperfecció, Eterno? Això sí que no! (2003), on inclou temàtiques com la desesperació, l’esperança i textos d’Emil Cioran (1911-1995; El circ de la soledat) i de Fiodor Mikhàilovitx Dostoievski (1821-1881; El somni d’un home ridícul). Posteriorment, neix Ga-gà (2005), per parlar de la necessitat del riure, dels éssers especials o defectuosos i de la supervivència humana a un món que no fa riure gens. J’arrive...! (2006) recorda que ja fa 10 anys que la companyia acumula tot un univers personal suggeridor a escena i planteja que cal seguir corrent, anant endavant. L’any 2008 sorgeix Bin & Go, una proposta on participa el músic Llibert Fortuny que es presenta al Festival Temporada Alta de Girona 2008. A Dies Irae; en el rèquiem de Mozart (2009), una (macro)creació de Carrasco, es fa pujar a escena tretze intèrprets per reflexionar i qüestionar —amb altes dosis de risc i bellesa— allò sagrat i allò profà, per parlar-nos de la religió i la litúrgia, de la dona, de la fúria, de la impotència humana, de la por i la vida. El 2011 neix No sé si..., un petit format per a dues germanes molt especials. Des de l’any 1996, amb Pesombra, 05


B.FLOWERS Marta Carrasco Carrasco acumula més de vint-i-cinc col·laboracions a muntatges aliens. Des del seu primer premi, el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 1996-97 per Aiguardent i per Pesombra, la creadora ha acumulat més de vint premis o mencions, entre ells el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya (2005), el Premi Ciutat de Barcelona (2007) i el Premi Serra d’Or de la Crítica Teatral (2007) al millor espectacle teatral, per J’arrive...!

Col·laboracions escèniques PESOMBRA. Dir.: Magda Puyo. Basat en Joan Salvat-Papasseït. 1996-97. Dir.coreogràfica. A LA JUNGLA DE LES CIUTATS, de Bertolt Brecht. Dir.: Ricard Salvat. 1998. Dir. coreogràfica. EL MANIQUÍ. Dir.: Pere Planella. Produccció Teatre Nacional de Catalunya (TNC). 1998. AMBROSIA. Dir.: Pep Bou.1999. Col·laboració en la direcció teatral. ¿BAILAS?. Espectacle de la Companyia Sèmola Teatre. 1999. Col·laboració en la creació. A LITTLE NIGHT MUSIC. Dir.: Mario Gas. 2000. Direcció coreogràfica. LULÚ. Dir.: Mario Gas. 2001. Direcció coreogràfica. BODAS DE SANGRE. Dir.: Ferran Madico. 2001. Direcció del moviment escènic. UNA NIT AMB LEOPARDI. Dir.: Pere Arquillué. 2001. Direcció del moviment escènic. EL PERRO DEL HORTELANO, de Lope de Vega. Dir.: Magüi Mira. 2001. Direcció coreogràfica. RONDA DE MORT A SINERA, de Salvador Espriu. Dir.: Ricard Salvat. Teatre Lliure, 2002. Direcció del moviment i gest escènic. NARCÍS, de Jordi Bertran. 2002. Col·laboració en el moviment escènic. SOMNI D’UNA NIT D’ESTIU, de Shakespeare. Dir.: Àngel Llacer. Teatre Borràs, 2002. Col•laboració en el moviment escènic. DIAFAN, de i dir.: Pep Bou. 2003. Col·laboració en la direcció. AL OTRO LADO DE LA CAMA. Dir.: Josep Maria Mestres. 2004. Direcció coreogràfica. IBERIA (film). Participació al llargmetratge de Carlos Saura. 2005 EL PLAN B, d’Isabel Díaz. Dir.: Pep Pla. Projecte T6 del TNC. 2005. Dir. del moviment teatral. RACCORD, de Rodolf Sirera. Dir.: Carme Portaceli. Projecte T6 del TNC. 2005. Direcció del moviment teatral. (DE)LIRIOS Y OTROS PE(S)CADOS. Direcció del taller i la presentació pública, dins del programa Territorio Danza de La Cuarta Pared, Madrid. 2005. ABOUT DARWIN’S NIGHTMARE. Direcció del workshop, amb actors de la companyia Latino Theater de Los Angeles (Festival Internacional de Teatro Latino). 2005. LA FINESTRA TANCADA, d’Agustí Vila. Dir.: Carme Portaceli. Espai Lliure (Teatre Lliure), 2006. Direcció del moviment teatral. L’AGRESSOR, de Thomas Jonigk. Dir.: Carme Portaceli. Nau Ivanow (Barcelona), 2006. Direcció del moviment teatral. TRANUITES CIRCUS. Dir.: Lluís Danés. Música: Lluís Llach. TNC, 2006. Direcció del moviment. 06


B.FLOWERS Marta Carrasco JOSEP I MARIA, de Peter Turrini. Dir:: Carme Portaceli. Festival Temporada Alta de Girona, 2007. Direcció del moviment teatral. FAIRY, de Toni Martín i Carme Portaceli. Dir.: Carme Portaceli. Nau Ivanow (Barcelona), Festival Grec de Barcelona, 2007. DAVANT LA JUBILACIÓ, de Thomas Bernhard. Dir.: Carme Portaceli. Centro Dramático Nacional (Madrid), 2008. Direcció del moviment teatral. QUÈ VA PASSAR QUAN NORA VA DEIXAR EL SEU HOME (O ELS PILARS DE LA SOCIETAT), d’Elfriede Jelinek. Dir.: Carme Portaceli. Teatre Nacional de Catalunya (TNC). 2008. Direcció del moviment escènic i coreografia. CANTS D’AMOR, FUROR I LLÀGRIMES. Versos de Torcuato Tasso, música de diversos compositors barrocs (Monteverdi, Mazzocchi). Dir.: Carme Portaceli. Palau de la Música Catalana (Barcelona), Festival Grec de Barcelona, 2008. Moviment coreogràfic i interpretació. EL AMOR BRUJO, de Rojas & Rodríguez. Música: Manuel de Falla. Dir.: Marta Carrasco. Intèrprets: Ángel Rojas & Carlos Rodríguez (“Nuevo Ballet Flamenco”), Antonio Canales, Chevy Muraday, Lola Greco, Gema Morado. Teatro Auditorio San Lorenzo (El Escorial, Madrid), Festival de Verano, 2012. #PEROESPOTSABERQUEHASMENJAT (#PEROSEPUEDESABERQUEHASCOMIDO), de Pep Pla/Marc Artigau/Marta Carrasco. Dir.: Pep Pla. IT-Sala Maria Plans, Terrassa (Barcelona). Festival TNT, 2012. Intèrprets: Marta Carrasco, Ireneu Tranis, Artur Martínez.

Premis i reconeixements Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 1996-97, dansa i coreografía d’Aiguardent, espectacle creat i dirigit, coreogràficament, per Marta Carrasco. Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 1996-97, dansa i coreografía de Pesombra, espectacle dirigit per Magda Puyo, basat en l’obra literària de Joan Salvat-Papasseït. Nominació en la categoría de Millor Espectacle no valencià del “Premi d’Arts Escèniques de València 1998”, per Aiguardent. Premi Butaca 1999 (Premi del Públic) en la categoria de Dansa per Blanc d’Ombra (Recordant Camille Claudel), espectacle en solitari de Marta Carrasco basat en la vida de Camille Claudel. Premi d’Honor 2001 del Festival d’Almada (Portugal) per Mira’m (Se dicen tantas cosas), espectacle creat i dirigit per Marta Carrasco. Premi Butaca 2001 (Premi del públic) en la categoria de Millor Espectacle de Dansa per Mira’m (Se dicen tantas cosas). Premi MAX 2003 de les Arts Escèniques en la categoria de Millor Intèrpret Femenina de Dansa per Aiguardent. Premi MAX 2003 de les Arts Escèniques en la categoria de Millor Coreografia per Aiguardent. Premi del Públic i del Lector 2003 del diari El País per Eterno? (Això sí que no!), espectacle creat i dirigit per Marta Carrasco. Premi Nacional de Dansa 2005 de la Generalitat de Catalunya. 07


B.FLOWERS Marta Carrasco Finalista dels Premis MAX 2005 de les Arts Escèniques per Eterno? (Això sí que no!) Premi MAX 2006 de les Arts Escèniques en la categoria de Millor Espectacle de Dansa per Ga-gà, espectacle creat i dirigit per Marta Carrasco. Premi MAX 2006 de les Arts Escèniques en la categoria de Millor Coreografia per Ga-gà. Premi Butaca 2006 en la categoria de Millor Espectacle de Dansa per J’arrive...!, espectacle creat i dirigit per Marta Carrasco. Premi Ciutat de Barcelona 2007 per la trajectòria de Marta Carrasco. Premi Serra d’Or de la Crítica Teatral 2007 al Millor Espectacle Teatral per J’arrive...! Menció Especial 2007 del TAC de Valladolid per J’arrive...! Nominació als Premis ACE de la Crítica de Nova York en la Categoria de Millor Interpretació Unipersonal. Primer Premi, Millor Direcció del XIII Certamen Nacional de Teatro para Directoras de Escena Ciudad de Torrejón de Ardoz, abril 2010, amb l’espectacle Dies Irae; en el Rèquiem de Mozart. Premi Especial “José María Rodero” del XIII Certamen Nacional de Teatro para Directoras de Escena Ciudad de Torrejón de Ardoz, abril 2010, amb l’espectacle Dies Irae; en el Rèquiem de Mozart. Premi Homenatge del XI Festival Internacional de Teatro y Artes de Calle de Valladolid (TAC), per ser un referent inesgotable de la dansa i pel compromís artístic amb la creació (2010). Premi Butaca 2010 (XVI ed.) en la categoria de Millor Espectacle de Dansa per Dies Irae; Réquiem de Mozart, espectacle creat i dirigit per Marta Carrasco. Finalista dels Premis MAX 2011 de les Arts Escèniques en la categoria de Millor Espectacle de Dansa per Dies Irae; en el Rèquiem de Mozart. Premio Racimo, categoría Danza (2011), Ayuntamiento de Serrada (Valladolid). Finalista del XV Certamen Nacional de Teatro para Directoras de Escena Ciudad de Torrejón de Ardoz (2012), amb l’espectacle No sé si... Finalista dels Premi Butaca 2012 en la categoria de Millor Espectacle de Dansa per No sé si..., espectacle creat i dirigit per Marta Carrasco. Finalista dels Premis MAX 2013 (XVI ed.) de les Arts Escèniques en la categoria de Millor Espectacle de Dansa per No sé si..., espectacle creat i dirigit per Marta Carrasco. Finalista dels Premis MAX 2013 (XVI ed.) de les Arts Escèniques en la categoria de Millor Coreografia per No sé si... Finalista dels Premis MAX 2013 (XVI ed.) de les Arts Escèniques en la categoria de Millor Intèrpret Femenina de Dansa per No sé si...

08


B.FLOWERS Marta Carrasco

Anna Coll Actriu i ballarina Graduada per l’Institut del Teatre, en l’especialitat d’interpretació, on va rebre el mestratge de Joan Ollé, Jaume Melendres, Joan Castells, Ramon Vila, Gemma Beltran, etc. S’ha format complementàriament en les matèries de teatre, dansa, dansa-teatre i cinema, amb professionals com ara Enrique Vargas (Teatro de los sentidos), Alain Denis (Shakespeare in Moviment), Agustí Villaronga, Miquel Garcia Borda, Bea Fernández (Las Santas; Espai per a la dansa La Poderosa), Mercè Boronat. Ha participat també en propostes de teatre infantil i juvenil. Ha actuat en obres de teatre de carrer, per exemple amb la cia. Artristas, la cia. Discípulos de Morales (Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona 2004), etc. Fou una de les actrius de l’espectacle Dies Irae, en el Rèquiem de Mozart, de Marta Carrasco, espectacle que va fer gira per Espanya, Portugal i Brasil, guanyador del Premi Butaca 2010 a Millor Espectacle de Dansa. Ara torna a engrescar-se i embarcar-se en una aventura d’aquesta creadora internacional.

Teatre Macbeth, de Shakespeare (dir.: Dani Salgado), Dits en joc, de David Ribera (dir.: David Ribera), L’illa dels esclaus, de Mariveaux (dir.: Gemma Beltran; companyia Dei Furbi), La pasión de mi tetera, de Carlos Roo (dir.: Carlos Roo).

Televisió Participació en sèries catalanes (TV3; Porca misèria, El cor de la ciutat, Majoria absoluta), i en documentals (The Power of Art, BBC Productions).

Majo Cordonet Actriu i ballarina S’inicia en la interpretació a l’Escola Antonio Mentruyt de Banfield, a la zona sud del Gran Buenos Aires (1996). Posteriorment, a l’Escola municipal de teatre de Lomas de Zamora (1998-2000); després, a l’Institut del Teatre de Barcelona (2009 i actualment). S’ha format complementàriament en les matèries de teatre, dansa i expressió corporal amb, per exemple: Pedro Gómez (teatre i expressió corporal, Teatre del Sol, Banfield, 1999), Nelson Valente (Banfield Teatro Ensamble, 1999-2001), Stefan Metz (Théâtre de Complicité, Barcelona, 2003), Bertus Compañó (Granollers, Barcelona, 2004), Maria Garriga (Granollers, Barcelona, 2004), Blai Llopis i Isabel Rocatti (estudis 09


B.FLOWERS Marta Carrasco cinematogràfics, 2004-2005), Carmen Nájera (Les Franqueses del Vallès, 2007), Elena Castelar (tècnica Alexander, La Garriga, Barcelona, 2006-2007), Andrea Acosta (Centre Cívic La Barceloneta, Barcelona, 2007), Felipe Cabezas (Commedia dell’arte, Escola Berty Tovías, Barcelona, 2007-2008), Marta Carrasco (Centre Cultural, Vilanova del Vallès, Barcelona, 2008-2009), Alejandro Catalán (Festival Ulls, Barcelona, 2011), Enrique Federman (Palermo, Buenos Aires, 2012), Guillermo Angelelli i Mónica Cabrera (Buenos Aires, Banfield Teatro Ensamble, 2012), Ignacio Gómez Bustamante (Buenos Aires, Banfield Teatro Ensamble, 2012). Ha estat professora teatral, de psicomotricitat, d’expressió corporal i també per a grups de disminuïts psíquics/físics i per a immigrants (a Cardedeu, Granollers, Montornès del Vallès, Vilanova del Vallès, Barcelona, ONG Nexes, Buenos Aires, etc.). Ha participat en intercanvis interculturals europeus (Budapest, Hongria, 2010; Linz, Àustria, 2011). Ha treballat amb Marta Carrasco, amb La Fura dels Baus, amb Banfield Teatro Ensamble de Buenos Aires, etc. Darrerament, aquest estiu del 2013, l’hem vist actuar a l’obra 8 veces te dejo, de Gabriel Beck, a l’espai escènic Porta 4 (Companyia Provensa; n’és membre confundador.) La María Jose, la Majo, ara torna a engrescar-se i embarcar-se en una aventura de la nostra creadora internacional i incombustible.

Teatre Muerte, de Woody Allen (dir.: Pablo Cordonet; 1999), Completamente en medias (dir. Pablo Cordonet; 2000-2001), XXX de La Fura dels Baus (2003), Vainilla Lila, de Bertus Compañó (dir.: Txell Roda; 2003-2004), Dies Irae, en el Rèquiem de Mozart de Marta Carrasco (2009-2011), Miserere nobis, d’Ignacio Gómez Bustamante (obra guanyadora de la Segona Trobada de Teatre Independent, Conurbano Sur, Buenos Aires, 2012), 8 veces te dejo, de Gabriel Beck (2013).

Antonio Castaño Ajudant de direcció Dramaturg, poeta, cineasta. Ha residit molt temps a Colòmbia. “Autor atípic que porta les seves propostes per camins feréstecs, conreant una mirada poètica en la imatge i la paraula inundada de sons i veus, olors i sabors... textures, com un tot orgànic i indivisible, alquimista en un viatge sense retorn que eludeix els convencionalismes. Viu les seves pròpies paradoxes...” “y otra vez más las palabras se me devolvían boquiabiertas y sin dificultad interrogándome como en un soliloquio agustiniano Me niego a reconciliar y organizar lo que soy”. Sobre ell han comentat: Escribe, crea(me) camina compone comparte diseña aprende muere … más que nada desaprende y aúlla. De tarde en tarde retorna lleno de vida, An tonio de los ojos tristes, voz de lluvia y viento apátrida de levante. Peculiar su manera de ver y afrontar la vida. Animal claramente endémico por naturaleza, de filiación un tanto surrealista y libre, cuestión que lo define 010


B.FLOWERS Marta Carrasco ante el mundo por sus actos y en su obra, plasmando una realidad insólita desde lo absurdo. Existencial. Un asalto a las fronteras…forajido, proscrito, desobediente, ecléctico, furtivo, insensato… Lo cateaba casi todo, así que se dedicó a lo que mejor sabía hacer y no ser… Quijotevagamundo. Invisiblemente explícito desde el silencio. Nado el infinito ahogando palabras, la razón naufraga yo navego…- Lee poemas en las palmas de sus manos. Sigue, siendo, inédito.

Neus Cots Assistent de direcció Ballarina formada en dansa clàssica i contemporània, i actriu. Entre d’altres, ha rebut el mestratge de Montse Sánchez, Marisa Guimil, Cristina Casanovas, Eva Maria Santiago, Sonia Garcia, Elisa Guertas, Eva Arques, Isabel Gómez, Livio Panieri, Nausica Guitart, Àngels Margarit, Marta Carrasco, Olga Tragant, Ramon Oller, Mercedes Boronat, Núria Martínez, Tatiana Yerojovets, Lívio Panieri, Esmeralda Maycas, Sandrine Rouet o Noelia Mora. Estudis complementaris de circ a l’Escola Rogelio Rivel de Barcelona, concretament de contorsionisme i flexibilitat amb Anne Miren. Becada de l’Institut d’Arts Escèniques Performers House de Silkebourg (Dinamarca, 2011). També ha desenvolupat tasques de regidoria en diversos àmbits i de professora de dansa clàssica.

Pau Fernández Vestuari i maquillatge Indumentarista, gestor cultural i dissenyador gràfic.Treballa en l’àmbit de la gestió cultural, teatre, escenografia i estilisme a diverses aplicacions. Especialista en el disseny i confecció de vestuari per a òperes, teatre i dansa, amb especial incidència en el vestit tradicional als Països Catalans. Ha treballat al Teatre Lliure, Gran Teatre del Liceu, Teatre Nacional de Catalunya, Ca L’Estruch i La Faràndula de Sabadell, Temporada Alta, Versus Teatre, Sala Beckett, Auditori de Sant Cugat, Auditori de Granollers, Teatre de Ponent, Principal de Girona, Teatre Bartrina i Teatre Fortuny de Reus, etc., amb companyies de dansa de diferents disciplines. Indumentarista per a molts Esbarts Dansaires com ara l’Esbart de Rubí, Esbart Sant Cugat, Esbart Ciutat Comtal, Esbart Santa Tecla, Esbart Marboleny, etc. Col·laborador habitual de la companyia Marta Carrasco. Treballa amb Fusic i el Departament de Cultura de la Generalitat als tallers del FESCAT, i amb la Fundació Pere Tarrés a l’àmbit de Tallers per a la Festa a diferents contrades del nostre país. Donà classes a l’Aula de Dansa de Ciències de l’Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, a més de la direcció i programació del Centre Cultural de Vilanova del Vallès (CCVV), continua treballant en l’àmbit de les arts escèniques i altres disciplines artístiques. 011


B.FLOWERS Marta Carrasco

Quico Gutiérrez Disseny d’il·luminació Les seves primeres il·luminacions tenen lloc en les gires de recitals d’Ovidi Montllor. Fins l’any 1988 col·labora amb diverses companyies de teatre. Durant els anys 1989-1991 forma part de l’equip tècnic del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Des de 1992 ha col·laborat amb prestigiosos directors en espectacles de tot tipus. Membre fundador de l’Associació d’ Autors d’ Il·luminació (A.A.I.). Ha rebut nombrosos premis o mencions pels seus dissenys de llum: Premi Max 2000 (El lector por horas, de Sanchis Sinisterra), Premi Butaca 2001 (nominació per Top Dogs, d’Urs Widmer), Premi Max 2001 (nominació per Top Dogs, d’Urs Widmer), Premi ADE 2003 (nominació per Las bicicletas son para el verano, de F. Fernán Gómez), Premi Max 2003 (Las bicicletas son para el verano, de F. Fernán Gómez), Premi Butaca 2006 (nominació per J’arrive...!, de Marta Carrasco), Premi de la Crítica de Barcelona (La América de Edward Hopper, d’Eva Hibernia), Premi Butaca 2009 (Mort de dama, de Llorenç Villalonga), Premi Escènica 2010 (nominació per Mort de dama, de Llorenç Villalonga).

Teatre: Fuenteovejuna (de Lope de Vega, dir.: Ramon Simó), Suite Bufa (acció musical, de Mestres Quadreny/Joan Brossa, dir. Víctor Álvaro), Mundomono (de Vol Ras), Fatma (de M. Benguetaff, dir.:Toni Vives), Aigües encantades (de Joan Puig i Ferreter, dir.: Ramon Simó), Mika i el paradís (de Francesc Cerrö, dir.: Ricard Salvat), J’arrive...! (de Marta Carrasco), Interior anglès (de Jordi Coca, dir.:Joan Maria Gual), El mentider (de Jean Cocteau, dir.: Damià Barbany), Arcàdia (de Tom Stoppard, dir.:Ramon Simó), Una mujer en transparencia (de i dir.: Eva Hibernia), L’Home, la bèstia i la virtud (de Luigi Pirandello, dir.: Pep Pla), El parany de la medusa (d’Erik Satie, dir.: Zep Santos), Sexe, amor i literatura (de i dir.: Joan Gallart), La dama de Reus (d’Ambrosi Carrion, dir.: Ramon Simó), Mort de dama (de Llorenç Villalonga, dir.: Rafel Duran), Bin & Go (de Marta Carrasco i Llibert Fortuny), La América de Edward Hopper (d’Eva Hibernia), El casament de Terregada (de Juli Vallmitjana, dir.: Joan Castells), Dies Irae, en el Rèquiem de Mozart (de Marta Carrasco), Petita feina per a pallasso vell (de Matéï Visniec, dir.: Ramon Simó), Cos en coma (de Tays Sampablo, dir.: Ginnette Muñoz Rocha), La música (de Marguerite Duras, dir.: Zep Santos), El bosc (de Daniela Feixas, dir.: Ramon Simó), Peus descalços sota la lluna d’agost (de Joan Cavallé, dir.: Albert Mestres), Copenhaguen (de Michael Frayn, dir.: Ramon Simó), Grimègies (Tortell Poltrona), Julieta & Romeo (dir.: Marc Martínez).

012


B.FLOWERS Marta Carrasco

José Antonio Gutiérrez Muntatge musical Creador de bandes sonores i efectes musicals. Premi de la Crítica (1995) a la Millor banda sonora, per El Zoo de Cristal en 1995, i Premi de la Crítica (1997) a la Millor banda sonora per El Malaguanyat. Ha col·laborat amb directors escènics com ara Mario Gas, Carles Alfaro, Josep Maria Flotats, Georges Lavaudant, Rafel Duran, Mathias Langhoff, Marta Carrasco, Alfredo Arias, Sergi Belbel, John Strassberg, José Luis García Sánchez, Rosa Novell, Francisco Vidal, Angel F. Montesinos, Eugenio Navarro, Mariona Masgrau, Lurdes Barba, Montse Sánchez y Ramón Baeza, Ramon Oller, Ángel Facio, Carme Portaceli, Elisa Crehuet i Joan Maria Gual.

Direcció escènica: Manon, de Massenet (Festival de Ópera de Oviedo, 2000), Gianni Schicchi, de Puccini (Festival Internacional de Música de Santander, 2000), Manon, de Massenet (Teatro Cervantes de Málaga, 2001), Gianni Schicchi, de Puccini (Teatro Arriaga, Bilbao, 2001), Aida, de Verdi (Gran Teatre del Liceu, maig 2001), Aida, de Verdi (Palacio de Festivales, Festival Internacional de Música de Santander, agost 2001), Il Tabarro, de Puccini i Gianni Schicchi, de Puccini (Festival de Peralada, agost 2001), Lucia di Lammermoor, de Donizetti (Palacio de Festivales de Santander, novembre 2001), Gaudí, de Guinovart/Galceran/Miralles (Teatre Musical de Barcelona, setembre 2002), L’amico Fritz, de Mascagni (Teatro Campoamor, Oviedo, novembre 2002), Aida, de Verdi (Gran Teatre del Liceo, juliol 2003), Rigoletto, de Verdi. (Palacio de Festivales, Santander, 2003), Higroma (espectacle representat diàriament durant el Fòrum de Les Cultures de Barcelona, 2004), L´Elisir d´Amore, de Donizetti (codirecció; Palacio de la Ópera, A Coruña, Festival Mozart, 2004), Aida, de Verdi (Teatro Campoamor, Oviedo, 2005), Roberto Deevereux, de Donizetti (semi-stage; Gran Teatre del Liceu, 2005), L’Elisir d’Amore (Gran Teatre del Liceu, 2005), L’Elisir d’Amore, de Donizetti (Festival d’Òpera de Savonlina, Finlàndia, 2005), Salir el amor del Mundo, de Durón (sarsuela barroca; Festival de Música Barroca, Teatro Arriaga, Bilbao, 2005), L’Elisir d’Amore, de Donizetti (codirecció; Teatro Real, Madrid, 2006), De la contemplación al éxtasis (espectacle amb textos de poetes místics del Siglo de Oro espanyol; Festival de Música Sacra, Museo de Bellas Artes, Bilbao, 2006), Andrea Chénier, de Giordano (Teatre Principal, Maó, 2006), Aida, de Verdi (Gran Teatre del Liceu, 2007-2008), La Bohème, de Puccini (Teatre Principal, Palma de Mallorca, 2009). www.gutigutierrez.com

013


B.FLOWERS Marta Carrasco

Dario Aguilar Realitzacions escenogràfiques Llicenciat en Belles Arts (1989) per la Universitat de Barcelona. Tot i que habitualment, en els seus inicis, practica la pintura, progressivament entra a experimentar en altres camps: l’escultura, el disseny de mobles, etc. Treballa especialment el ferro. En la seva trajectòria més recent, a títol il·lustratiu, l’any 2005 participa a Estampa (amb l’editor Quadrat Nou), el 2006 fa una exposició d’escultures a la Fundación Vilacasas (Palafrugell) i crea escultura de gran format per a la col·lecció privada Fabres-Lecina (Mataró). L’any 2008 participa amb una exposició individual a la galeria ArtLoft (Reus). Darrerament, ja constitueix un col·laborador habitual de diversos creadors escènics. Participa escenogràficament a: J’arrive (2006), Tranuites Circus (2007), Dies Irae (2009), Napoli (2009); Bruno Oro. www.darioaguilar.com

014


B.FLOWERS Marta Carrasco

Venda Anticipada

Avantatges i descomptes

015


B.FLOWERS Marta Carrasco

Identifica els espectacles de Temporada Alta

Els espais

016

Dossier de l'espectacle de Marta Carrasco, Bijoux (The Flowers)  

Dissabte 5 d'octubre, 21h Sala La Planeta

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you