Revista El Timó 23 Juny 2014

AIRES NOUS Publicació de l’Escola Pia de Tàrrega Departament de Comunicació 7a etapa · núm. 23 - juny 2014

Articles i col·laboracions Professors, mestres, alumnes, exalumnes i pares d’alumnes Coordinació Jordi Orobitg Clua Impressió Anfigraf, SA Disseny gràfic i publicitat

C. Torras i Bages, 3, 1r, 1a Tel. 973 312 332 · 25300 Tàrrega

Plaça del Pare Carles Perelló, 1 Tel. 973 310 155 · 25300 Tàrrega tarrega.escolapia.cat

Quan s’acaba un curs, a l’escola fem valoracions, revisem com ha anat i ens plantegem en quins aspectes podem millorar. I així cada any, perquè ens permet progressar i afrontar el futur. La revista que teniu a les mans és una bona manera de fer memòria i veure una bona mostra dels projectes d’escola.

Després de quatre cursos al capdavant de l’Escola Pia de Tàrrega, també podria ser un bon moment de fer valoracions, però en aquest cas de tancament d’etapa, prefereixo parlar d’agraïment i d’aires nous. Recullo algunes de les paraules enviades a tota la comunitat educativa: “Agraïment envers els pares i mares, i els propis alumnes, que han deixat que participi en el seu procés educatiu. Una tasca tan humana com la d’ensenyar i aprendre a la vegada, de formar persones i tenir la satisfacció d’haver-hi col·laborat, fa que m’emporti molts records gratificants. Agraeixo el suport rebut per part de les famílies i la confiança amb què hem pogut treballar colze a colze, fent les coses de la millor manera possible.

Han estat uns anys molt enriquidors, plens d’una feina que m’ha agradat, que m’ha permès conèixer gent nova, realitats d’escola també noves per a mi. Em sento satisfeta d’haver participat en un projecte educatiu que té molt ben definides les seves línies de treball i que compta amb un equip d’educadors implicats amb l’escola i plenament compromesos en l’educació dels nostres alumnes. Sense el seu ajut res no hauria estat igual. La seva gran tasca d’equip i el seu entusiasme constant seran sempre un exemple per a mi.

També vull agrair a la institució, Escola Pia de Catalunya, que hagi confiat en mi i que m’hagi fet costat en tot moment al llarg d’aquests anys. La institució m’ha fet sentir com un “escolapi” més i estic segura que així li passarà també al nou director, en Jordi Roig, que entoma la torxa de la direcció. En Jordi és una persona que coneix l’escola, que té experiència en direcció i gestió i, sobretot, que emprèn aquest nou camí amb moltíssima il·lusió. Segur que farà una gran tasca educativa.”

Els canvis propicien noves idees, noves maneres de fer que permeten anar enriquint els projectes consolidats. Per tant, és un bon moment perquè corrin aires nous per l’Escola Pia de Tàrrega i beneficiïn a tota la comunitat educativa, però especialment a qui més apreciem: els nostres nens i nenes, nois i noies, que tenen aquí la seva segona casa.

Les renovacions no ens han de fer cap por, sinó més aviat al contrari, ja que les persones que entomen els canvis ho fan amb moltes ganes i això s’encomana també a tots els del seu voltant.

Gràcies un cop més per la confiança que heu dipositat en la nostra escola.

Que tingueu un bon estiu! A reveure!

escola pia tàrrega

El Timó

1

Convivències a les piles

Els dies 5 i 6 de juny els nens i nenes d’Educació Infantil vam marxar de convivències a la casa Món Seré, al poble de Les Piles.

En arribar vam fer la descoberta de la casa i vam jugar una estoneta lliurement. Després vam anar d’excursió a la font de Llorac, una vegada allà els monitors ens van explicar algunes característiques dels diferents ocells que viuen en aquell indret i vam poder gaudir del seu cant gràcies a una gravadora.

A la tarda tot fent de pastissers ens van sortir unes magdalenes magnífiques. Que bones!!

Quan es va fer fosc, tots vam anar a buscar la llanterna

2

El Timó

escola pia tàrrega

per fer el joc de nit, que consistia en escoltar una història i buscar el tresor de les Piles.

L’endemà al matí amb cara d’adormits i despentinats ens vam retrobar al lavabo rentant cara i dents. Després d’esmorzar ens vam dividir en dos grups, mentre uns feien el taller de bitxos on vam descobrir la fauna de l’entorn: cargols, formigues, papallones, marietes, abellots, cucs, aranyes... els altres, feien les Olimpíades cooperatives on l’objectiu principal era treballar els valors: compartir, ajudar, escoltar, esperar, respectar,... Que bé ho vam passar!

Finalment, ben dinats i carregats amb les motxilles vam tornar cap a Tàrrega molt cansats i amb ganes de dormir.

i r o t a v r e s b O ’ Sortida a l c e s t n o M l e d Astronòmic

El passat dia 4 d’abril els alumnes d’Educació Infantil van poder gaudir d’un dia fantàstic al Parc Astronòmic del Montsec, a la comarca de la Noguera.

En arribar ens van rebre els monitors i ens van repartir en dos grups per dur a terme millor les activitats programades.

- Un taller consistia en fer un enlairament de coets. En aquesta activitat els nens van poder descobrir i tenir la primera experiència de com s’enlairen els coets propulsats per aire i aigua.

- L’altre taller era fer una sessió al planetari digital multimèdia que permet recrear el cel i projectar qualsevol element de l’univers (sistema solar, constel·lacions,..). A més a més vam poder gaudir de l’espectacular cúpula que s’obre completament i ens va deixar a tots bocabadats sota el cel del Montsec.

En acabar les activitats ens van acompanyar a la zona de pic-nic on vam dinar i jugar enmig d’un bonic entorn natural.

Quin dia més diferent!

Mètode Artigal Aquest curs 2013-2014 s’ha iniciat l’aprenentatge de la llengua anglesa amb un nou mètode: Artigal. Consisteix en contes escenificats sense cap suport visual on els alumnes representen des del primer moment tots els papers argumentals que hi apareixen. Fan tots els personatges i diuen tots el diàlegs.

L’emoció experimentada des de la posició dels protagonistes els converteix en aprenents de la llengua.

Posteriorment, els contes es complementen amb un conjunt de treballs que afegeixen suport visual: murals collectius, targetes, cançons, llibres, jocs i petits teatres amb personatges autoadherents.

Finalment els contes arriben a casa on seran explicats a la família i les persones més properes a l’infant.

El pensament del mètode Artigal és que l’acte d’explicar

contes ensenya llengua a qui els explica. L’emoció de qui ho escolta afegeix significat a aquesta explicació.

Després de tot un curs aplicant aquest mètode de manera experimental, podem constatar que es tracta d’una manera d’aprendre la llengua anglesa molt enriquidora, plena d’emocions, sensacions i vivències que fan protagonista al nen en primer lloc i a les famílies a continuació. escola pia tàrrega

El Timó

3

Sortida de rastres d’animals El divendres 9 de maig l’Àrea Bàsica dels Agents Rurals de l’Urgell ens van preparar la gimcana de rastres d’animals.

Els alumnes de tercer de Primària van poder identificar i classificar en cinc zones diferents del parc de sant Eloi, diverses petjades, restes de menjar i ocells que viuen a la nostra comarca, durant quasi dues hores prenien notes i tot nerviosos buscaven els animals.

Aquest any varen poder ser testimonis de l’alliberament d’un petit mussol que venia de Vall calent (centre de recuperació d’animals).

Un any més ha estat una gran i profitosa experiència.

Excursió a Olot El divendres 16 de Maig a les 7:30 va arribar l’autocar amb els nens de Balaguer que venien a buscar-nos per anar a Olot. Quan vam a arribar a Vic, vam parar a esmorzar. Després d’esmorzar vam tornar a pujar a l’autocar per continuar el trajecte. Quan vam arribar a Olot estaven totes les escoles Pies de tota Catalunya i vam fer noves amistats. Hi havia moltes activitats: Ruta BTT, Patinatge, Zumba, Futbol, Rugby, etc. Cada alumne havia escollit un esport diferent i ens vam separar durant el matí per a fer cada activitat.

A l’acabar tots els esports vam anar a dinar tots junts a un parc, on vam poder descansar i parlar amb els companys/es d’altres escoles PIA. Per acomiadar-nos vam anar al poliesportiu a veure 4 actuacions de patinatge sobre rodes. Quan van acabar les actuacions vam pujar a l’autocar i vam marxar cap a Tàrrega i a l’arribar a Tàrrega els mestres (Mònica i Sergi) ens van donar un detall: un fuet de la Garrotxa! ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ!

RUBINAT - MASSONS INSTAL·LACIONS D’AIGUA, GAS, CALEFACCIÓ, AIRE CONDICIONAT, PISCINES I MANTENIMENTS EN GENERAL C. Betlem, 2 · Tàrrega · Tel./Fax 973 500 999 4

El Timó

escola pia tàrrega

Sortida al Museu Molí Paperer de Capellades Els alumnes de cicle inicial ja engrescats en la investigació dels orígens de la història del paper fet a l’escola, van tenir l’oportunitat de conèixer i observar de forma directa, la seva elaboració en temps antics, a Capellades.

guia molt agradable. Ens va anar explicant tot el procès, al mateix temps que observàvem les diferents màquines que s’utilitzaven. I.... quin soroll! Pobra gent! Tot el dia treballant allí dins tancats.

El dia ens acompanyava, feia un sol esplèndid i després d’un bon esmorzar, ens ho vam passar d’allò més bé fent una gimcana relacionada amb les tasques que es realitzaven dins del molí. Equilibris portant “raimes” al cap, destressa per penjar els papers als assecadors, esquinçar paperets per tirar-los al podridor (simulant que era roba).. . Al superar totes les proves vam poder composar el mapa secret i finalment trobar el tresor. I per fi, va arribar el moment esperat i vam poder visitar el museu acompanyats d’una

Vam descobrir per a què servia aquella bassa d’aigua tan gran que hi havia davant del museu on ens havíem fet fotos molt boniques, perquè era un espai fantàstic. Doncs, l’aigua d’aquesta bassa, era l’encarregada de fer girar la gran roda del molí que abastia d’energia la maquinària de la fàbrica. Ara sí, que vam quedar bocabadats!

En definitiva, un dia molt enriquidor, divertit i amb la millor companyia, els nostres amics i amigues.

Jornades esportives de Sant Eloi El 9 de Maig del 2014, els alumnes més grans de totes les escoles de Tàrrega i els pobles del costat, vam fer tots els esports en un lloc on hi podíem estar tots, a Sant Eloi.

Abans d’arribar-hi, ens van separar per grups: Blau, Vermell, Groc, Verd i Marró. Quan vam arribar, vàrem menjar l’esmorzar i ens vam trobar amb els amics.

Després d’una estona esperant, ens van posar junts amb totes les escoles del mateix color. A tots els grups de colors els tocava una activitat diferent, hi havia: Jocs d’aigua (passar got i carreres), Zumba, Hokey, Bitlles Catalanes, Joc de les

Pedres, altres jocs (carreres de sacs, al mocador, etc.).

Cada activitat principal durava 30 minuts. Ens van estar allà des de les 9 fins les 12:30. Va ser súper divertit i vam conèixer diferents persones i jocs, però tots vam acabar ben suats i cansats, així que abans de marxar, uns quants es van mullar. Quan vam arribar a l’escola, tots ens vam posar a beure aigua i, als de 6è, que érem els únics que hi havíem anat, ens van deixar jugar i descansar una estona al pati.

Ens ho vam passar molt bé!

Lola i Marta. 6è

escola pia tàrrega

El Timó

5

“He après a ser responsable amb la meva fillola, la Jana”.

Marta Càrdenas “L’Àlex és molt bon lector, m’ha agradat ser el seu padrinet”.

Toni Gimenez “La Mireia ha estat una gran llegidora , té molta imaginació i ha sigut molt agradable!” Gisela “L’Anna és una nena molt intel·ligent, ha millorat molt. Ha estat una experiència molt bonica! “ Ilona “L’apadrinament lector ha sigut una experiència genial gràcies als llibres que hem anat llegint i imaginant. Però el més bonic és que m’ha tocat un bon lector, en Dani!”. Nadia “M’ha agradat molt perquè he après a ser pacient! M’ha agradat ensenyar a llegir a un nen tan eixerit!”. Mohamed “L’apadrinament lector m’ha canviat la vida perquè ara conec millor al meu fillol, Lluís. Ha sigut divertit però m’agradaria que fos permanent per poder escoltar les seves paraules”. Marcos “Ha sigut una experiència inoblidable. Els dimecres ens ho passàvem molt bé. Espero que siguis un gran lector, gràcies Isaac”. Toni H. “A part de ser divertit he ensenyat al meu fillol Oriol a llegir.

La veritat és que ho fa molt bé i sempre que li porto un llibre està molt alegre i m’omple el cor”. Roger “M’ha agradat ensenyar a llegir al meu fillol i ens ho hem passat molt bé. Hem après molt”. David “Tant el meu fillol com jo, hem après a col·laborar junts i a treballar amb gent diferent edat”. Nerea “Per a mi ha sigut genial! La meva fillola s’ho ha passat molt bé llegint. Berta, segueix així que pots arribar a ser una gran lectora. Petons de la teva padrina.”. Elsa

M’ha agradat llegir amb el meu padrí. Gràcies per portar-me llibres tan bonics. Isaac.

M’ha encantat el llibre de les set cabretes. M’has ensenyat moltes coses i era ets el padrí més divertit. Per cert, no entenc la teva signatura. Suzana.

Alba, m’han agradat molt els llibres que m’has portat. Et voldria tenir sempre com a padrina lectora. M’ho has fet passar molt bé. Alèxia.

L’Elsa m’ha ensenyat paraules que no entenia, també a pronunciar bé i moltes altres coses. Gràcies padrina. Berta.

El padrí lector m’ha ensenyat a llegir i m’ha fet riure. Quan llegia contes amb ell em sentia molt feliç. Lluís.

M’ha agradat molt els llibres que m’ha portat. M’ha ensenyat a respectar els signes de puntuació i m’ha fet sentir content. Pol. Gràcies Ilona per explicar-me i compartir amb mi tants contes i aventures. Anna.

M’ha agradat molt els contes que m’has portat. Ets molt simpàtica. Mireia.

El que m’es m’ha agaradat és que m’ensenyés a llegir millor i també quan em feia riure. Marina.

M’he sentit molt bé llegint amb tu. Els teus contes són molt divertits. Josep.

La meva padrina m’ha ajudat a llegir més bé cada dia. Jo m’he sentit feliç d’aprendre, si no entenia alguna cosa la meva padrina m’ho explicava. Jana.

M’han encantat els llibres i també tenir-te com a padrina.

Gràcies Marina. Laia.

Els llibres que he llegit amb el meu padrí lector, m’han fet créixer. Dani.

“M’ha agradat molt compartir tots aquests moments amb l’Abril perquè s’ha esforçat molt i no es queixa per res. La meva fillola s’ha portat molt bé i es mereix el millor”. Clàudia

M’ha agradat molt fer l’activitat. El meu padrí m’ha encomanat els sentiments. Compartir la lectura amb el meu padrí lector ha estat genial! Clara.

“Ha sigut una experiència molt agradable perquè així el nen ha après a llegir i a estimular més les neurones. Ha sigut molt divertit. La meva fillola i jo vam estar molt contentes!”.

Mariona

Glòria, m’han agradat molt tots els llibres que m’has portat.

Sobretot el llibre de Sant Jordi i el drac. Marc.

“Ha sigut una experiència extraordinària perquè tenia moltes ganes d’ensenyar a llegir a la meva fillola”. Marina “En Marc Llanes, el meu fillol, ha gaudit molt llegint i espero que sempre ho gaudeixi. Nosaltres també ens hem posat a la pell dels professors. No paris de llegir mai Marc!”. Glòria “M’ha agradat molt poder ensenyar a llegir a la Marina i veure com anava aprenent a llegir amb els diferents contes que li portava.”. Maite “Per a mi ha sigut una experiència molt bonica per a que aprenguin a llegir i sobretot que els agradi la lectura sigui amb el llibre que sigui!”. Ariadna

6

El que més m’ha agradat de l’apadrinament és que el meu padrí em portava llibres del Barça! Llegir coses del Barça em fa sentir feliç. Jan.

El Timó

escola pia tàrrega

El meu padrí lector m’ha ajudat a llegir millor. Adrià.

M’has ensenyat a llegir, m’has portat llibres molt bonics.

M’has fet sentir els contes. Gràcies. Reimon.

La meva padrina m’ha portat llibres molt “xulos” i jo m’he sentit feliç llegint. Dan. Ens heu ajudat molt. M’ha agradat fer aquesta activitat. Gràcies Lola. Martí.

A mi m’ha agradat compartir la lectura amb el meu padrí lector. Oriol.

Mariona, gràcies! Per ajudar-me a millorar amb la lectura i per portar-me els llibres que et vaig explicar que m’agradaven més. Ariadna.

Adrià, el llibre del Barça Toons és genial! Arnau.

M’ha encantat el llibre del Guixanet! Àlex.

escola pia tàrrega

El Timó

7

Visita a l’Embarrat Els alumnes de 5è de primària van anar a la “Biblioteca de Cuerdas y Nudos” dins del festival de creació contemporània “EMBARRAT” a Cal Trepat, el divendres 3 de juny.

Vam poder visitar una biblioteca que ens va captivar a tots, sobretot per la seva simplicitat i originalitat. Hi havia boles de paper, petits manuscrits o redaccions no publicades, llaunes xafades, llibres amb històries en boles de paper, llibres amb peces de rellotges que explicaven històries de temps passats, missatges amb cordes i nusos… En fi, a tots els alumnes de cinquè ens va agradar molt la petita biblioteca, que tot i ser petita és la més gran del món de la seva “espècie”. i totes les històries màgiques fetes amb boles de paper i “Cuerdas y Nudos” que ens va explicar el seu creador, en José Antonio Portillo Vesga.

Alumnes de cinquè de primària.

ROMEO & JULIETA Els alumnes de 5è de primària, aquests últims dies de curs, vam estar preparant amb molt d’entusiasme una obra de teatre molt famosa, de literatura anglesa, escrita per William Sheakspeare: Romeo i Julieta. Va començar tot un bon dia quan al Tom li va sorgir una gran idea i ens la va comentar. A partir d’aleshores, tots motivats, ens vam repartir els papers i vam començar aquest gran repte. Vam estar força dies assajant el “Gran Acte”. Sense l’ajuda del Tom i de la Tatiana no hauria estat possible fer aquest teatre. També cal dir que nosaltres vam posar molta voluntat i interpretació. L’obra va ser representada el dia 17 de juny al claustre de l’escola.

Alumnes de cinquè de primària.

8

El Timó

escola pia tàrrega

CINQUÈ DE PRIMÀRIA VISITA L’ASSOCIACIÓ ALBA

El dia 16 de juny els alumnes de 5è de primària vam anar a visitar el taller i l’associació Alba.

Allà, ens va rebre una de les coordinadores del taller i també en Sergi, un noi molt amable, educat i carinyós que ens va acompanyar i explicar tots els espais que té el taller.

Vam començar la visita anant al menjador del taller. Ens van informar que diàriament fan més de 400 menús. Després ens vam dirigir a l’espai “Artist”, on vam poder veure de primera mà com pintaven els diferents dissenys pels articles que comercialitzen més tard, com ara motxilles, samarretes, bosses...

A continuació ens vam dirigir a la bugaderia, l’espai on s’encarreguen de rentar, planxar i plegar la roba de molts centres mèdics de les terres de Lleida.

Després, vam continuar la visita a la sala de treballs manuals. En aquest espai les persones que hi havia possaven dins de capcetes i bosses petites menjar per a mascotes i tornilleria per a vendre en ferreteries.

A continuació la visita es va centrar en el nou obrador de les galetes “El Rosal”. L’han ampliat recentment i hi fan arrugats, vanos, neules, cubanos i cubanitos. Feia una olor fantàstica i ens volíem menjar tot el que vèiem!

Finalment, vam anar a l’hort de l’Associació Alba, un hort molt gran que els permet, fins i tot, vendre part de la producció que fan. No vam marxar sense passar a veure la botiga que tenen al restaurant “El gat del Rosal”, allí venen tots els objectes que fan al taller Alba i també les famoses galetes del Rosal.

Alumnes de cinquè de primària.

escola pia tàrrega

El Timó

9

Laboratori Determinació de la densitat de tres líquids : oli, alcohol i aigua Amb els alumnes de sisè de Primària vàrem fer una visitapràctica al laboratori de l’escola. Sí, sí...Com ho llegiu!!! El passat divendres 14 de març, els alumnes d’ESO ens van deixar les seves bates blanques i...cap al laboratori s’ha dit!!!

Com que estem estudiant el tema de LA MATÈRIA estàvem molt engrescats en poder experimentar, i realment comprovar, que allò que el llibre ens diu de manera molt teòrica...realment és ben cert!!!!

Així doncs, la Núria Mateu ens va preparar una pràctica de CÀLCUL DE LA DENSITAT DELS LÍQUIDS. La Mònica, la nostra tutora i mestra de medi, ens havia explicat què volia dir aquell nou concepte...densitat...Un concepte certament complex...!! I nosaltres, força motivats... Ho vam poder experimentar!!

La Núria ens va plantejar la pràctica preguntant-nos què pesava més un quilo de palla o un quilo de plom...

Després d’alguns dubtes i de deixarnos emportar per la primera impressió...Tots vam dir que pesaven el mateix...Un quilo!!!!

Ara bé, seguidament la professora ens va plantejar a veure si sabíem contestar què pesava més un litre d’aigua o un litre d’oli d’oliva...Aquesta vegada, la resposta no era tan

10

El Timó

escola pia tàrrega

evident!!! Doncs la Núria ens parlava de litres...No de quilograms!!! Quin embolic!!!!...La resposta no era fàcil, havíem de conèixer una nova magnitud física anomenada densitat.

La Núria ens va dir que aquella tarda seríem petits científics disposats a resoldre l’enigma de la densitat!! Per això ens havíem de fer tres grans preguntes:

1. Què volem fer?

Volem calcular la densitat d’un líquid. Concretament la densitat de tres líquids diferents (oli, aigua i alcohol). Volem fer-ho de manera experimental aplicant l’expressió d = m/v.

2. Com ho hem de fer?

• Per calcular la densitat d’un líquid vam haver de mesurar la massa d’un volum de líquid determinat.

DENSITATLÍQUID =

MASSAlíquid

grams (g)

VOLUMlíquid

mil·lilitres (mL)

1r) VAM MESURAR LA MASSA DEL LÍQUID:

2n) VAM MESURAR EL VOLUM DEL LÍQUID:

Lectura del VOLUM DEL LÍQUID (en mL o cm3)

3. Quin material necessitem?

Pesada amb la proveta buida MASSA 1 Massa proveta (en grams)

Pesada amb la proveta que conté líquid MASSA 2 Massa proveta + líquid (en grams)

• Tres líquids: aigua, alcohol i oli.

• Balança (per mesurar la massa) • Proveta (per mesurar el volum)

4. Quins són els resultats?

Contrastem-los i raonem-los!

MASSA 2 – MASSA 1 Massa del líquid (en grams)

Els resultats de la major part d’alumnes van ser molt encertats!!! Vàrem comparar els valors experimentals de la densitat de l’aigua, de l’alcohol i de l’oli i realment s’apropaven moltíssim als reals (en alguns casos va coincidir el valor experimental i el real!!!!Quina passada!!!)

El divendres 14 de març vam gaudir d’una tarda al laboratori amb la Núria Mateu! Primerament, la Núria ens va ensenyar els objectes del laboratori i ens va fer un breu resum de què vol dir densitat . Ens va mostrar quin era el procediment a seguir i com s’havia de fer un informe de pràctiques de manera correcta.

Vam seguir el procediment indicat pels tres líquids. Els resultats van ser sorprenents!! L’aigua era el líquid més dens dels tres! Després vam observar com posant oli i aigua en una proveta, era impossible barrejar-los!! L’oli era menys dens i surava!!!Va ser una tarda de ciència al·lucinant!!

Marina Fonoll i Glòria Serra Aquella tarda al laboratori vam aprendre moltes coses...Vam aprendre com es mesuren els volums utilitzant provetes i com podem calcular la densitat d’un líquid! Ens van deixar unes bates blanques...Estàvem molt moderns!

Marcos Ontiveros i Toni Hurtado Un divendres vam anar a experimentar! La Núria ens va fer fotografies mentre nosaltres concentrades fèiem l’experiment. L’experiment ens va agradar molt, va ser molt interessant. Gràcies a ella hem après un nou experiment.

Ilona Tutka i Marta Cárdenas escola pia tàrrega

El Timó

11

Un divendres a la tarda vam anar al laboratori amb la Núria Mateu i vam poder aprendre com es calcula la densitat dels líquids. Ens va costar bastant fer l’experiment però finalment, amb l’ajuda de la Núria, ens en vam sortir; ella va ser molt amable i pacient. Quan vam sortir del laboratori vam marxar amb el desig de poder tornar un altre divendres! Ens ho vam passar molt bé! Gràcies Núria!

Clàudia Dalghi i Gisela Pubill El nostre primer experiment al laboratori va ser el divendres 14 de març.

Quan vam entrar al laboratori tots vam quedar-nos amb cara de sorpresa al veure un espai tan diferent! La Núria Mateu ens va explicar molt bé com fer-ho perquè nosaltres encara no ho sabíem gaire. Vam fer el nostre llibret d’operacions!

Pol Roig i Adrià Melà Al març vam anar al laboratori! Primer ens vam posar una bata blanca de científics: estàvem per fer-nos una fotografia! Vam començar a mesurar la densitat per l’aigua, després l’alcohol i per últim l’oli. Va ser una experiència genial!

Elsa Muñoz, Maria Alfonso i Aina Collados Els alumnes de sisè vam anar al laboratori acompanyats de la professora Núria Mateu. La Núria ens va ensenyar com calcular la densitat d’un líquid (ho vam fer amb aigua, alcohol i oli). Va ser una experiència extraordinària, molt divertida!

Alba Duran i Mariona Fígols Vam arribar al laboratori, ens vam posar les bates i ja estava tot preparat per començar la pràctica. Vam calcular densitats. Va ser divertit i, a més, ens va donar bastant bé perquè la Núria ens va acabar indicant quins eren els valors reals.

Mohamed i Toni Giménez El dia 14 de març vam anar al laboratori per aprendre com es calculaven les densitats d’un líquid. La Núria Mateu ens va presentar els instruments que necessitaríem i com havíem de realitzar pas a pas l’experiment per tal que poguéssim tenir uns resultats bastant exactes. Va ser una tarda diferent i molt divertida!

Maite Trullols i Braian Vancells El divendres vam fer dos grups i vam anar al laboratori. Quan vam arribar, la Núria Mateu ens va explicar quin seria l’experiment. També ens va donar un quadern que havíem d’anar omplint per tal de poder resoldre la pràctica.

La Núria Mateu ens va ensenyar que l’oli és menys dens que l’aigua i ho vam poder veure en una proveta on hi havia oli i aigua i no es barrejaven i, a més, l’oli es quedava dalt!

David Sánchez i Roger Arenas

12

El Timó

escola pia tàrrega

Ens endinsem en la història!

L’alumnat de sisè de primària ha representat les diferents edats de la història amb una exposició que ha sorprès molt gratament!

dre. El dia de la presentació estàvem molt nerviosos però,

El grup de l’edat mitjana compost per: Glòria, Lola, Ilona, Marta, Ariadna, Marina, Nerea, Marcos i Toni G. hem volgut explicar aquesta època amb una representació teatral on cada personatge que apareixia era una persona de cada classe social de les que hi havia a l’època. Ens hem disfressat per a posar-nos al paper d’aquelles persones en aquell temps i ho hem decorat. També vam crear un carruatge de l’època i una maqueta simulant el poblat de l’època.

Clàudia, Elsa, David, Aina, Pol i Mohamed; ens hem en-

El grup de l’edat moderna compost per: Alba, Nadia, Maria, Maite, Braian, Roger, Adrià i Toni G., hem volgut representar aquesta edat amb un vaixell típic de l’època, amb el qual Cristòfol Colom va arribar a Amèrica. Ens va costar una mica però vam quedar bastants cops i ens ho vam apren-

vam deixar de banda els nervis i ho vam fer molt bé.

El grup de l’edat contemporània compost per: Mariona, dinsat en aquesta època muntant un gran carro de fusta, amb l’ajuda del pare del Pol, en Josep. Vam crear el nostre espai dins l’aula i vam explicar quines guerres hi van haver en aquest període força importants, com per exemple, la Guerra Civil.

Aquest projecte ens ha agradat molt i hem après molts fets importants de la nostra història, com per exemple: en les tres èpoques hem vist que hi havia una gran diferència entre classes socials ja que els rics tenien molts privilegis i els altres no. Ha estat força divertit!

Alumnes de 6è

escola pia tàrrega

El Timó

13

Des de l’àrea de cultura religiosa intentem trobar resposta a la pregunta “quina és la meva vocació?”

Els alumnes de 2n d’ESO han entrevistat a familiars, amics o coneguts per descobrir si havien trobat la seva manera de realitzar-se i ser feliços a la vida. Hem vist exemples de professions ben diferents (esportistes, pagesos, cuineres, metges, mestres,...). L’important és anar trobant la pròpia vocació, com podem veure en aquests fragments de les entrevistes realitzades.

Entrevista a Sònia Franco, per Ariadna Vilà i Mireia Cots · Des de quan t’agrada fotografiar? Des de quan era petita, als set, vuit anys i el meu avi era fotògraf aficionat i tenia el seu propi estudi de revelar a casa i sempre hem estat rodejats de càmeres de vídeo i de filmar i jo sempre estava amb ell ajudant-lo i per això em torna boja la fotografia. La meva primera càmera me la vaig comprar quan tenia 18 anys, i fins llavors les guardo totes. Vaig començar amb diapo, després amb rodet fotogràfic i ja revelàvem a les botigues i ara digital. · Per què t’agrada fotografiar? M’encanta fotografiar perquè m’agrada plasmar tot el que veig amb els meus ulls

i tenir-ho present sempre, i així no s’obliden els records i moments. · T’agrada més fotografiar o els cavalls? Les dues coses m’agraden per igual. Diria que em torna boja fotografiar cavalls. Però animals en general també, persones i coses... en fi, fotografiar tot el que els meus ulls veuen m’agrada. · Què consideres com a vocació els cavalls o la fotografia? És una pregunta que encara em faig ara, crec que la meva vocació seria ser fotògrafa aventurera per safaris... però em conformo en fer fotos a les bèsties catalanes.

Entrevista a Jordi Silvestre, per Marc Capdevila · Quan vas decidir dedicar-te a aquesta feina? Des de petit sempre m’havia agradat fer esport i practicar jocs d’equip amb altres nens. Com més gran em feia més m’agradava, fins que el dia que vaig haver de decidir com em volia guanyar la vida: fer el que m’agradava i fer agradar als altres el que jo feia, per això vaig decidir fer les dues coses que més m’agradaven, fer esport i estar amb els nens, què podia fer millor que dedicar-me a l’ensenyament d’educació física? · Què et va ajudar a descobrir la teva vocació? Al principi no ho tenia gens clar. Pels de casa meva l’esport era una distracció, un joc per passar el temps, no ho consideraven una feina seriosa. Però quan el meus pares em venien a veure jugar a bàsquet i veien que m’agradava tant, al final

14

El Timó

escola pia tàrrega

em van dir que potser sí que valia per fer-ho. · Estàs content pel camí que has seguit? Molt, perquè és una feina que m’agrada, m’omple de satisfaccions, i en estar amb nens i nenes d’edats compreses entre sis i dotze anys fa que m’ho passi molt bé amb ells. Sobretot amb la seva admiració, comprensió i amistat que em donen a vegades i que em fan sentir un més de la classe. Per uns moments sóc un company dels seus jocs en lloc de ser el seu mestre i això em fa posar molt content. · Has assolit el que volies aconseguir? Sí, hi ha vegades que m’ho plantejo, crec que aconseguir les coses és fer a poc a poc el que un vol, superant els entrebancs que anem trobant pel camí. Cal gaudir dels petits triomfs, al final, tots sumats, en fan un de gran.

Entrevista a Marta Besa Castellà, per Josep Segarra Són les 10 de la nit del dimarts 3 de juny. Pel programa del FaceTime, m’entrevisto amb la Marta Besa Castellà, una amiga de la meva tieta. Viu a Barcelona, té 33 anys i és metgessa, però també col·labora en la ONG “Ajuda’m a viure” que treballa al sud-est de la capital de Burkina Faso. · Quan vas decidir començar aquesta vocació? La veritat és que sempre havia tingut moltes ganes. A mi m’agrada molt viatjar i també havia tingut moltes ganes sempre d’anar a algun lloc a veure una medicina diferent de la que tenim aquí i per casualitat, que una amiga va conèixer a un dels metges que està en aquesta ONG i ella s’hi va voler apuntar i jo em vaig apuntar amb ella. Va ser una mica, una casualitat però sempre havia tingut ganes de marxar fora, de fer alguna cosa així. · Què et va ajudar a descobrir-ho? Bé, una mica la feina del dia a dia ja és això, és intentar ajudar els altres, intentar fer la feina de que la gent no estigui malalta i tingui salut, i afortunadament vivim en un país on això és relativament

senzill d’aconseguir. Però pensar que pel fet d’haver nascut en un altre país algú no pot tenir accés a això, doncs és el que fa que vagis a l’altra punta del món i almenys durant uns dies els dones una oportunitat a uns nens i a gent gran de tenir aquests beneficis. · Quines decisions vas haver de prendre per aconseguirla? Has de fer més que decisions, has de treure algunes pors de si seràs capaç de fer-ho, de si quan seràs allà, el fet de veure nens malalts, de veure molta pobresa, si seràs capaç d’assumir-ho i després en el meu cas, has de, diguem-ho així, hipotecar part de les teves vacances per anar a fer alguna altra cosa, o sigui, durant tot l’any estàs treballant i utilitzes les vacances per fer una mica el mateix però en un altre lloc. · Què és la vocació per tu? Doncs per mi és ser valent i a la vegada entre agosarat i irresponsable perquè fer coses que si ho penses massa vegades no ho faries, però les fas perquè el destí final és una cosa que realment valdrà la pena.

escola pia tàrrega

El Timó

15

Els alumnes de 1r d’ESO descobrim com funciona...

El microscopi òptic!

El microscopi òptic és un instrument de precisió que permet veure augmentats objectes molt petits i detalls invisibles a ull nu.

brir-ho!) i com s’enfoquen aquests instruments (doncs, si no sabem enfocar-lo...com podrem veure totes les mostres que prepararem??!!).

Microscopi (micros = petit; scopeos = veure, observar).

L’enfocament va ser la part que vam trobar més difícil!!! Sabem que és important i sabem que de vegades ens impacientem per poder veure la mostra que hem preparat i és que...Enfocar un microscopi és feina de paciència i de molta, molta atenció en allò que fem...No s’hi val a despistar-se!!!

A 1r d’ESO hem après a utilitzar i a manipular correctament el microscopi òptic, doncs l’utilitzarem bastant al llarg de l’ESO i...qui sap si hi ha algun petit-gran científic entre nosaltres que continua fent camí en el món de les ciències!!

Per aprendre a utilitzar aquest aparell, la Núria ens va explicar que havíem de conèixer les parts de què consta i quina és la seva utilitat (ens referim als elements més importants que integren els sistemes d’il·luminació, el sistema òptic i mecànic d’un microscopi). Així mateix, també hem après a calcular quins són els augments de cadascun dels microscopis que tenim al laboratori (i nosaltres que pensàvem que tots els microscopis eren iguals!! anem a desco-

16

El Timó

escola pia tàrrega

A banda, i per evitar la desesperació d’alguns companys i companyes, la Núria ens va indicar que a base de pràctiques, òbviament, aniríem millorant la tècnica d’enfocament de les preparacions i que si hi posem atenció, cada cop enfocarem de manera més perfecta i més ràpida...

Com tantes coses, la tècnica del microscopi exigeix una mica d’experiència i requereix molta paciència...La hi posarem!

A 2n d’ESO hem fet una preparació de fongs per observar-la al microscopi òptic!

FLORIDURES Les persones utilitzem microorganismes amb finalitats molt diverses: com indicadors del grau de contaminació de l’aigua, en la depuració d’aigües residuals, en l’obtenció de productes de consum (vinagre, formatge, iogurt...) així com en la producció d’antibiòtics.

Els bacteris no són els únics microorganismes utilitzats pels humans. Els fongs del gènere Penicillium, per exemple, segreguen penicil·lina que és un antibiòtic que es fa servir per guarir malalties infeccioses causades per bacteris. Aquest antibiòtic va ser descobert per Alexander Fleming (18811955), un metge anglès. Un dia, el Sr. Fleming, va observar que en un recipient hi havia crescut una floridura verda i que al voltant d’aquest no hi havia crescut cap bacteri. Per això va suposar que la floridura produïa alguna substància quer impedia el desenvolupament dels bacteris: la penicil·lina.

Les floridures són fongs pluricel·lulars de mida microscòpica. Són genèticament similars a llevats, estudiats anteriorment. Estan formades generalment d’hifes, unes estructures filamentoses, separades l’una de l’altra per unes divisions anomenades septes. Al conjunt d’hifes se l’anomena miceli.

HIFES

CONIDIS

Penicillium és un gran gènere, amb gairebé 90 espècies citades al nostre país. El nom deriva (penicillium, pinzellet) de l’aspecte dels conidiòfors, solitaris i més o menys ramificats vers l’àpex. Les branques acaben en grups de fiàlides que originen els conidis, i aquests es disposen en cadenes, que poden ésser columnars o divergents.

òptic (posant en pràctica així les tècniques d’ús i maneig del microscopi apreses a primer d’ESO!), seria una floridura produïda pel fong del gènere Penicillium.

La professora ens va deixar veure un aliment que ella havia mantingut en les condicions adequades per tal que s’hi desenvolupés una floridura de color verdós corresponent al gènere Penicillium. I...hi tant que hi havia fongs!! Estava ben envellutat!

Així doncs, vam començar la pràctica agafant, amb un escuradents, una petita porció de floridura i la vam dipositar sobre un portaobjectes net. Seguint els protocols bàsics per a realitzar una preparació, vam estendre la mostra sobre el portaobjectes, la vam assecar i fixar a la flama i posteriorment la vam tenyir...Alguns alumnes no tenien massa confiança de poder veure res perquè la impaciència els va portar a no fixar bé la mostra o a eliminar l’excés de blau de metilè amb massa rapidesa o...amb massa aigua!!!

Tanmateix, tots vam poder observar la immensa quantitat de fongs que hi havia en una mostra mínima de floridura...sembla impossible!!! Vam veure les hifes, el miceli i, alguns, fins i tot els conidis!

Els alumnes de segon d’ESO hem realitzat diverses preparacions al llarg del curs. Aquesta és, probablement, la que més ens ha sorprès!

Un dijous a la tarda, en una de les sessions de pràctiques, la Núria ens va explicar que la preparació que aquella tarda hauríem de preparar i, òbviament, observar al microscopi escola pia tàrrega

El Timó

17

DISSECCIÓ DEL COR El cor és l’òrgan central de l’aparell circulatori.

En els éssers humans el cor és una víscera buida, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impel·lent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capil·lar.

El cor està situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons. Té forma de con aixafat la base del qual és superior i la punta es dirigeix cap avall, endavant i a l’esquerra.

El cor té la mida d’un puny i les seves parets són formades per tres capes: • Pericardi (membrana externa) • Miocardi (massa contràctil, capa muscular, central i gruixuda; s’encarrega de la contracció involuntària) • Endocardi (la membrana més interna) Al seu torn, el cor està dividit per un septe (paret muscular de gruix considerable) que separa el costat dret de l’esquerre, cadascun dels quals es divideix al seu torn en aurícula i ventricle.

A través de les venes caves, la sang arriba al cor i entra per l’aurícula dreta des d’on passa al ventricle dret, surt del cor per l’artèria pulmonar que la porta fins als pulmons.

Una vegada en els pulmons, la sang es distribueix per petits capillars que arriben fins als alvèols on prenen

18

El Timó

escola pia tàrrega

oxigen que després, mitjançant les venes pulmonars i l’artèria aorta, es distribuirà per tot el cos.

La dissecció d’aquest òrgan ens permet estudiar l’anatomia interna dels animals, ja que aquesta no és visible.

EXPERIÈNCIA Amb els alumnes de 3r d’ESO vàrem fer la dissecció del cor. Mitjançant aquesta experiència vam poder observar la morfologia externa i interna dels cor (concretament del cor d’un mamífer, el xai o el porc) així com les seves característiques anatòmiques, i les vam poder relacionar amb la seva funcionalitat. Així mateix, en vam poder identificar les cavitats, vàlvules, artèries i venes i relacionar aquests vasos amb la seva funció.

PROCEDIMENT I RESULTATS Primer vam col·locar el cor a la safata de dissecció i vam observar-ne la seva morfologia externa.

Ull!! Abans d’iniciar la dissecció vam haver de retirar les restes de pericardi i greixos localitzats a la sortida dels grans vasos...Déu n’hi do quant de greix pot acumular-se a les parets d’aquest òrgan! Així mateix, ens va cridar l’atenció la quantitat de vasos sanguinis presents a les parets del cor...Amb les explicacions de la professora i la recerca posterior vam determinar que es tractava de les artèries i venes coronàries, encarregades d’irrigar el cor.

Seguidament, tot observant externament l’òrgan, vam detectar que, efectivament, com ja ens havien explicat, el cor tenia dues cares ben diferenciades per la seva forma: • La cara anterior o ventral, lleugerament convexa.

• La cara posterior o dorsal, de forma aplanada.

Així doncs, segons ens va indicar la Núria, havíem de procedir a orientar el cor per poder dur a terme correctament l’anàlisi de la morfologia externa i identificar certament els vasos sanguinis

Des de la cara anterior vam poder localitzar les artèries pulmonars i aorta, així com les venes cava. Llavors, vam introduir l’agulla emmanegada per l’artèria pulmonar per veure exactament que aquesta artèria comunicava amb el ventricle dret i que, per tant, portava sang desoxigenada (procedent de les venes cava).

Per un moment ens vam quedar encuriosits...Si és una artèria, com pot ser que porti sang desoxigenada?! Ràpidament vam recordar allò que havíem estudiat i amb el que tant ens havien insistit...: “artèria és aquell vas sanguini que porta la sang del cor als òrgans...la major part porten sang oxigenada però n’hi ha una, concretament l’artèria pulmonar, que porta sang desoxigenada als pulmons precisament per...oxigenar-se!!!” ... I així tot reproduint el circuit sanguini amb un cor de debò a la mà, ens va quedar encara més clar el concepte!!

ret muscular creieu que és més gruixuda, la dreta o l’esquerra?

Aquestes preguntes tenen una resposta molt clara... Si ho pensem bé el ventricle dret bombeja la sang que ha d’anar al pulmó i aquest està relativament proper al cor... Altrament, el ventricle esquerre bombeja la sang de l’artèria aorta; sang que ha d’arribar a totes les parts del cos...Llavors, és evident que la “força” amb la que el ventricle dret ha d’impulsar la sang és molt inferior a la que ha de fer el ventricle esquerre...Per això, aquest últim és el que té la paret muscular més gruixuda!

Us deixem unes fotografies com a mostra de l’experiència.

Ben bé que havíem pogut comprovar-ho amb els nostres propis ulls i les nostres pròpies...mans!!! Sembla que no ho oblidarem fàcilment!!

Ja estàvem a l’equador de la pràctica, ja havíem analitzat a fons l’anatomia externa del cor... Ara ens disposàvem a analitzar l’estructura interna del cor!!

Així doncs, vam començar tallant al llarg de les parets ventriculars, amb un bisturí afilat; concretament vam fer un tall des de l’artèria pulmonar seguint el septe ventricular per continuar duent a terme un segon tall començant per l’artèria aorta seguint el septe fins arribar al ventricle esquerra.

Alguns dels companys van poder observar que a l’interior de les aurícules s’observava la sortida de les venes coronàries i, també, van poder veure una cicatriu blanquinosa: molts, inquiets, van preguntar que era aquella cicatriu...La Núria ens va explicar que es tractava de la fossa oval, que és una cicatriu blanquinosa que correspon a una comunicació entre aurícules que hi ha en el fetus.

Una altra cosa que ens va sorprendre bastant fou el gruix de les parets de la part dreta i esquerra del cor...Quina passada!! Sabeu per què trobem aquesta diferència? I...quina pa-

escola pia tàrrega

El Timó

19

TALLER DE TECNOLOGIA Al taller de tecnologia estem construint invents molt divertits!!!

D’una banda, els alumnes que acabem d’iniciar-nos a la nova etapa educativa hem estat treballant de valent amb la fusta per poder acabar construint una maquineta... amb aspecte de robot!! Hem estat molt enfeinats entre serres de vogir, llimes, raspes i plànols!! I és que això d’interpretar plànols sembla molt i molt complicat però...ens n’hem sortit! Som uns petits-grans investigadors, doncs a mesura que avançaven els trimestres tots hem anat donant forma a les bases del kit!

Mireu quin robot més eixerit hem construït!

Alumnes de 1r d’ESO Els alumnes de segon d’ESO hem treballat per construir una hèlix amb tracció d’energia solar! Per a dur a terme aquest kit hem conegut i aplicat tècniques de treball amb fusta i soldadura tova.

Vam estar bastants dies marcant i revisant les peces serrades i enllestint l’estructura de la casa i de la torre...Teníem moltes ganes de soldar i veure com pujava la torre!!!!

Us agrada? Us podem assegurar que funciona!

Alumnes de 2n d’ESO Els alumnes de tercer d’ESO hem posat totes les peces en joc per a obtenir un cotxe que...funciona amb una pila! Hem passat una part del segon trimestre marcant el xassís del nostre car, perforant-lo i muntant la direcció!! És una mica costós fer aquestes operacions ja que les peces amb les que treballem són de metall!

Tanmateix, no vam perdre, en cap moment, l’esperança d’obtenir un cotxe molt original i sobretot que funcionés!

Alumnes de 3r d’ESO

20

El Timó

escola pia tàrrega

ANEM A L’ATENEU A APRENDRE CIÈNCIA!!

The Big Van Theory 1r, 2n i 3r d’ESO The Big Van Theory és un grup de joves monologuistes científics format al març del 2013. Aquest grup de científics pretén apropar la ciència al públic general, mostrant els avenços més recents d’una forma divertida i entenedora en diferents contextos: bars, teatres, fires científiques i altres esdeveniments. Tots nosaltres us podem assegurar que ho aconsegueixen!! I és que l’estona a l’Ateneu ens va passar volant: vam riure molt, vam fer una mica de teatre i sobretot...Vam aprendre moltes coses noves i en vam refermar de conegudes!!!

The Big Van Theory compta, actualment, amb 12 investigadors en diferents àmbits de la ciència: biologia, química, matemàtiques, física, geologia, enginyeria ... A Tàrrega, concretament, van venir l’Helena, el Daniel i el Manuel, que tot seguit us presentem: • Helena González Burón, llicenciada en Biologia i en Bioquímica. Doctoranda en l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) a Barcelona.

• Daniel García Jiménez, doctor en Física i màster en Comunicació Científica. Consultor extern del Servei Geològic dels EUA (USGS) a Barcelona.

• Manuel Tardáguila Sancho, llicenciat en Biologia i doctor en Bioquímica. Investigador post doctoral al Centre Nacional de Biotecnologia (CSIC), Madrid.

El nom del grup no fa referència a la “gran explosió” o teoria sobre l’origen de l’univers sinó que vol dir CIENTÍFICS SOBRE RODES.

A mi em va agradar molt escoltar aquells monòlegs! Vam passar una bona estona rient i aprenent!! Marcel Viladrich Va ser una experiència molt maca i divertida i em van parlar de coses que no hauria pensat mai que fossin així!

Montse Mateu L’obra va ser molt emocionant! A més vaig poder sortir a l’escenari a representar la reacció d’un terratrèmol!

Oriol Arenas Les bromes que van fer ens van sorprendre! Van parlar de coses molt interessants! Gerard Sánchez Van ser tres monòlegs molt divertits amb els que vàrem riure i aprendre un munt! Una gran idea que s’hauria de repetir! Pau Inglada Els monòlegs van ser d’allò més divertits!!! Està molt ben pensat això de fer monòlegs sobre ciència!!!Els “personatges-científics” fèien molt de riure!!! Em va agradar tant que espero poder repetir! Maria Roca Aquesta obra teatral (monòleg) va ser molt divertida i em va sorprendre que els persontages fossin científics de veritat i que sabessin fer monòlegs tan bé! Si ho tornessin a fer-ho aniria a veure sense pensar-m’ho dos cops i hi portaria la meva família! Mariona Marcén Aquesta activitat m’ha agradat molt perquè ha estat molt diferent a les altres!! Primer ens pensàvem que seria en anglès però finalment només hi van haver algunes frases en anglès, la resta va ser en castellà: això va fer que entenguéssim ben bé totes les bromes i explicacions que ens feien i poguéssim gaudir-ho encara més! Els científics van estar molt simpàtics! Repetiria! Alba Teixidó Ells es definien com tres “friquis” que feien monòlegs. Alguns van ser molt divertits. El de l’Helena és el que em va agradar més! Marina Albets Em va agradar molt: aprenies i reies molt! M’ho vaig passar molt bé, en cap moment em vaig avorrir! Anna Solé Em va agradar molt! Com ho explicaven, com ho representaven, com ho feien…Si pogués escoltar més monòlegs seus ho faria perquè fan riure molt! Manel Meda

escola pia tàrrega

El Timó

21

CONCURS FICCIONS L’aventura de crear històries

El dissabte 24 de Maig, vam anar a l’Espluga de Francolí (Tarragona) al Museu de la Vida Rural, on feien el lliurament de premis de la sisena edició del concurs literari FICCIONS (concurs de redaccions: crear històries dividides en quatre capítols).

Vam quedar dels 60 finalistes de 360 classificats.

Estàvem molt neguitoses, només esperàvem sentir el nostre nom, i per fi el van dir. Vam pujar a l’escenari molt nervioses i ens van donar un diploma mentre ens feien una foto.

En baixar, vam rebre una bossa amb un llibre, una entrada pel museu de les coves de l’Espluga i un bolígraf. Al final, van fer una fotografia de grup amb els 60 finalistes i es va acabar l’acte, amb l’oferiment d’un abundant i deliciós pica-pica.

Va ser un dia diferent, emocionant i molt divertit!

Andrea Melà i Montserrat Segués 3r d’ESO

-XERRADA D’EMPRENEDORIA A 3r D’ESOVolem donar les gràcies a la Marta Grañó per haver buscat un forat en la seva apretadíssima agenda i venir a fer una xerrada als alumnes d’ Emprenedoria (3r d’ESO) de la nostra escola (escola de la qual ella en forma part com a mare d’un alumne d’ESO). El seu discurs va tenir un èxit absolut i va captivar als nois des del primer minut fins al darrer.

La Marta Grañó és llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses i actualment compagina l’activitat docent a ESADE amb el desenvolupament del seu treball d’investigació de doctorat en “Economia de l’ educació”.

Us adjuntem l’adreça del seu bloc anomenat “Educación & Emprender” http://www.martagranyo.com/ amb l’objectiu que tots plegats tinguem l’oportunitat de gaudir dels seus articles (“Para afrontar el futuro: educaci-

22

El Timó

escola pia tàrrega

ón” ,” Mejorar el futuro de los niños con iniciativa y espíritu emprendedor”, “Emprender tu proyecto es....difícil”, “Dedícate a tu pasión”, etc. )i de la seva particular manera de veure i entendre un proper futur.

ENTREVISTA

MERCÈ ROMERO Va néixer a Tàrrega el 5 de juny de 1978. Fins a 8è EGB (no hi havia ESO en aquells temps) va estudiar a l’escola Pia de Tàrrega. Continuà estudiant BUP i COU a l’Institut Manuel de Pedrolo de la mateixa ciutat. El 1996 comença els seus estudis a Barcelona a la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC i el 2002 obté la Llicenciatura de Matemàtiques.

Entre el 2002-2007 realitza la tesis doctoral en el programa Ciència i Tecnologia Aeroespacial de la UPC. Va aconseguir una beca doctoral de la URV a Tarragona, compaginant la recerca amb les classes. Va passar 4 mesos al Laboratoire d’Astrophysique de Marseille (França) que li va permetre tenir la menció de doctorat europeu. Li van donar el premi extraordinari de doctorat per les tesis llegides en l’àmbit de la ciència del curs 2006-2007. Del 2007 al 2008 duu a terme una estada postdoctoral al Laboratoire d’Astrophysique de Marseille (França). Això li va permetre escriure els articles derivats de la tesi i presentar els resultats en diversos congressos internacionals. Des del setembre 2008, és membre de l’equip Gaia UB i professora associada al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona.

Altre cop, compagina les classes i la recerca. Recentment el seu equip ha rebut el premi Ciutat de Barcelona.

1. Ets una ex-alumna de la nostra escola, en tens un bon record? Què és el que més recordes i no has oblidat mai?

Per descomptat que tinc molt bons records sinó no estaria aquí. És una etapa en la que m’ho vaig passar molt bé a tots els cursos, des de Parvulets, on hi tenia la mare fins a tota la Primària. En aquell moment no hi havia Secundària i vaig estar aquí fins als 14 anys, és a dir, fins el 8è d’EGB, és el que hi havia abans; actualment equival a 2n d’ESO. Recordo especialment les convivències a Pineta; ens ho passàvem súper bé; encara que totes les colònies tenien el seu encant.

Nosaltres anàvem a la muntanya i jugàvem a la nit al ‘’Zorro’’, era molt divertit. Després també recordo a 4t, amb el mestre Ramon, al qual li agradava preguntar-nos la lliçó o fer càlcul i ens posava a tots en fila, un darrera l’altre, al voltant de la seva taula i et venia a assenyalar i deia el teu nom “fulanito de tal”. Tenia un regle d’aquells de fusta molt llargs que li deia l’Ernesto i llavors quan t’equivocaves o xerraves en el moment que no et tocava, cop de l’Ernesto damunt de la taula i si t’agafava i tenies els dits a la taula te’ls enganxava. Era una època molt divertida, érem aplicats, tot i que érem nens i teníem la nostra ‘’juerga’’ ens ho passàvem molt bé a classe. Érem un curs molt divertit i el mestre Ramon i l’Ernesto és una d’aquelles coses que me’n recordo més de l’escola.

2. Eres una bona estudiant?

Era una estudiant d’aquelles que se’n diu una mica “repellent”, d’aquelles que saben una mica de tot, o molt de tot.

Sempre treia excel·lents, tant en català com en castellà com en matemàtiques... Era una mica ‘’sabionda’’. De vegades costava una mica de reprimir que sabies de tot i quan tens aquesta edat vols ‘’xulejar’’ una mica d’això. Però sí, era una bona estudiant.

3. Ja que ets de números, se’t donaven bé la literatura o les matèries de lletres? Des de petita t’han interessat les matemàtiques o et van començar a interessar més tard?

Dons sí, sóc de números perquè vaig anar encaminant-me cap a aquest món i vaig descobrir que m’agradava manipular fórmules i saber entendre-les; tot això m’agradava molt. Llegir també m’agradava. La literatura clàssica, com l’actual també m’agrada. Però vaig veure que la ciència m’agradava més. Jo volia fer una enginyeria, però vaig veure que el dibuix no em sortia bé, no tenia la paciència per dibuixar i sabia que m’ho demanarien a qualsevol enginyeria, llavors vaig decidir fer matemàtiques... però no, perquè no m’agradés un altre tema, sinó perquè de tots els temes que hi havia, aquest m’agradava una mica més.

escola pia tàrrega

23

4. Sabem que la teva mare, la Conxita, era professora d’aquesta escola. Com et senties tenint la mare a l’escola i també tenint-la com a professora?

Diguem que jo era la reina de la casa, i no solament de la casa sinó també de l’escola. Tothom em coneixia. Tots els professors ja sabien que era la filla de la Conxita, i que anava com ‘’un patito’’ sempre darrera de la meva mare.

La vaig tenir a parvulari, o sigui la meva mare em va ensenyar a llegir. Després, va pujar a Secundària i jo, ja estava a l’institut; per tant, ja no la vaig tenir. Tenia els seus avantatges, com per exemple, a l’hora del pati anava a buscar l’esmorzar a la classe de la meva mare i ella estava amb 40 alumnes de 5 anys intentant-los fer llegir i jo anava tranquillament a buscar el meu entrepà. Tenia, també, els seus inconvenients..., com de vegades no tenia aquella llibertat extra que tenies quan els teus pares no estaven al col·legi, et senties més controlada. Però, és un bon record, és molt diferent tenir la mare a l’escola.

5. T’haguessis imaginat mai arribar on has arribat? L’esforç té recompensa?

Doncs la veritat és que a la vostra edat, ni a primer, ni a segon, ni a tercer de carrera, m’hauria imaginat arribar on he arribat. Jo, l’única cosa que sabia era que volia estudiar i vaig anar fent el meu camí. Per sort, els meus pares em van encoratjar i animar a fer-ho. I sí, que té recompensa, i tant!

6. Creus que només triomfen els grans cervells a l’estranger? Hi ha oportunitat per a aquests a Espanya? És una pregunta difícil! Els mitjans de comunicació diuen que tot el bo es troba fora de casa, també ens parlen dels grans cervells que hi ha a Estats Units i a la resta d’Europa... i la feina que fem aquí sembla que tingui menys categoria i això és una influència dels mitjans de comunicació. És una mentida garrafal. Aquí a casa nostra es fa ciència, ho dic perquè és el món que jo conec, però es fa ciència molt ben feta i més ara, actualment que no només els grups de recerca són locals sinó que són internacionals. No us deixeu influenciar pels mitjans de comunicació.

7. És complicat marxar per treball a l’estranger, concretament a França, i deixar la família?

Ni complicat ni no complicat. França, concretament Marsella està a cinc hores de Barcelona i em va enganxar en una situació en la que estava vivint amb la meva parella en un pis de Barcelona. I doncs, vaig prendre una decisió, era quelcom decisiu per la meva carrera i clar, nosaltres ens estimàvem i ens podríem veure cada tres setmanes, jo anava i ell venia. A més, és una distància relativament

24

El Timó

escola pia tàrrega

curta, França és aquí mateix. També tenim una gran sort, estem vivint en un bon temps perquè hi ha molts mitjans de comunicació: Whatsapp, Skype, Videoconferències... Pots veure cada dia les cares, l’únic que no pots fer és tocar-te, però també saps que és un temps limitat, després tornes amb la teva família i és quelcom que t’enriqueix moltíssim.

Per tant, compensa marxar fora.

8. Podries explicar-nos a grans trets que és el satèl·lit GAIA? Gaia és un satèl·lit artificial que està orbitant a l’altra banda de la Terra, entre el sol i la terra. Dins d’aquest satèl·lit hi ha dos telescopis i van fent com unes fotografies a tot el que té al seu voltant, siguin estrelles, planetes, meteorits... I després nosaltres ho classifiquem. Podem distingir entre estrelles més brillants i no tan brillants i en veiem moltes més de les que veiem a la nit quan sortim. Arribarem a mesurar la llum de mil milions d’estrelles. Com que té molta memòria, com un milió de DVDs, també és un repte tecnològic. Les dades recollides serviran per fer un catàleg de totes les estrelles de la nostra galaxia. Amb aquesta investigació podem arribar a saber moltes coses com: la forma, el tamany de la nostra galaxia, quantes espirals té... La idea principal és fer un mapa de com és la nostra galaxia.

9. Concretament, tu, com has col·laborat i col·labores en aquest projecte? Qui en forma part? És un projecte que es va iniciar fa 20 anys. Tot just s’ha llançat ara, des que es va pensar, des que es va idear i des que es va llançar, van passar gairebé 20 anys. És un projecte de la ciència Europea de l’Espai, és com la Nasa Europea i el formen més de 400 persones. Fins ara, jo he sigut més de la vessant científica, pensava el que faríem quan tinguéssim aquestes dades. Fa poc, ens vam agrupar i ens vam distribuir la feina, i sobretot, comprovar que les dades siguin certes.

10. Estàs implicada en algun altre projecte relacionat amb aquest món?

Amb aquest projecte en tenim prou. No estic relacionada en cap més d’aquest món.

11. En coneixes algun altre, de projecte, que s’estigui duent a terme en aquests moments?

Sí, un de molt conegut és el “Soho” que ja fa molts anys que existeix. És un telescopi que està entre la terra i el sol i està observant el sol contínuament. Després, n’hi ha d’altres com el “Yurick” per mesurar el radi de l’univers. N’hi ha molts altres.

12. Que se sent en sortir a les notícies i al diari? És una mica estrany. Jo vaig anar aquell dia a la universitat perquè era el dia del llançament del satèl·lit. Vam organitzar un acte universitari en el que vam convidar els alumnes, professors i els mitjans de comunicació. Aquell dia, feia 5 setmanes que jo havia donat a llum, per tant no estava treballant però no me’l volia perdre. I clar, vaig anar-hi amb la meva filla i al veure un bébé de 6 mesets enmig de tot l’enrenou del satèl·lit, els va sobtar, es van encuriosir i em van entrevistar. En arribar a casa, i posar les notícies, em vaig veure diferent, no em reconeixia la meva veu, pensava que m’hagués pogut pentinar millor. És molt estrany. I més tard, em van fer una entrevista al diari Segre. Després, al ser d’un poble com Tàrrega, tothom ho va llegir i m’ho deia, m’ho comentaven pel carrer.

15. Quin consell ens podries donar, en l’àmbit dels estudis?

“Força de voluntat”, si us agrada una cosa tireu endavant i fiqueu-vos-hi, no deixeu que les altres coses us distreguin, que ningú us digui que no podeu fer quelcom, sou vosaltres els que heu de tirar endavant. No us deixeu influenciar per ningú. Hi haurà moments que dius ho engego tot, però si realment alguna cosa us agrada, aquell moment passa. Es necessita sacrifici, si has de quedar un dia de festa per estudiar t’hi quedes, perquè saps que estàs fent el que t’agrada, i veus que és temporal. En fi, has de tenir força de voluntat.

16. Per respondre breument: a. Platja o muntanya: Muntanya b. Carn o peix: Les dues coses

13. Vas tenir algun model d’inspiració a l’hora de triar el teu futur?

c. Poble o ciutat: Ciutat

Jo anava a pinyo fix,anava a la meva i ja sabia el que volia estudiar. I jo ja sabia, quan vaig acabar COU, que estudiaria matemàtiques. I l’astronomia em va venir més tard.

Però no, no vaig tenir cap exemple a seguir.

e. Un número: el número 9

14. És difícil compaginar la vida laboral amb la vida familiar, ara que ets mare d’una preciosa filla?

Estàvem acostumats abans a anar a dormir a les deu, o dos quarts d’onze i ara, amb la nena, els horaris han canviat. Es desperta a mitja nit que vol menjar i ella com ha dormit les seves 6 hores ja està contenta. Jo, abans, podia dormir les vuit hores seguides, després et llevaves, et dutxaves i te n’anaves a treballar fresqueta. A la tarda, podies anar a fer un tomb, a comprar, fins i tot a ballar.

Ara només tens ganes d’acabar de treballar per poder-la veure, tens altres prioritats. I al migdia, no puc evitar de trucar per preguntar si ha menjat, si ha fet caca, si ha fet pipi, si s’ha begut el biberó... Els temes de conversa han canviat, ara parlem de si la nena ha menjat bé, ha fet caca i si s’ha portat bé.

d. Un color: El negre i el vermell f.

Un actor: Anthony Hopkins

g. Una actriu: Meryl Streep h. Una pel·lícula: “El silencio de los corderos” i.

Un menjar: Caragols a la llauna

j.

Un defecte: Molt tossuda

k. Una virtut: Molt tossuda l.

Un somni: Donar la volta al món

m. Equip de futbol: Visca el Barça! n. Un autor: John Richardson o. Un llibre: M’agraden tots! p. Ciutat preferida del mon: París i Barcelona q. Independentista? I tant! Sí!

Moltes gràcies per la teva col·laboració.

VISCA LES MATES! MIREIA BERTRAN I AINA MARCÓ

escola pia tàrrega

El Timó

25

ESTADES PEDAGÒGIQUES 2014 La Fundació Joan Profitós, sota el patronatge de l’Escola Pia de Catalunya, convoca unes Estades Pedagògiques per als alumnes de Secundària Obligatòria de tots els seus Centres.

El passat 18 de març, els alumnes de 2n d’ESO, vàrem participar a la X Gimcana Lingüística de l’Urgell que va tenir lloc al teatre Ateneu a les 10.30h.

Amb aquestes Estades es vol premiar el treball, la motivació i/o l’esforç de superació personal, així com les actituds de servei als altres i col·laboració en les activitats de l’escola que han demostrat els alumnes al llarg del curs.

Després de quatre setmanes de proves dins de la classe, els guanyadors MARINA ALBETS, MARIONA MARCÉN, JORDI LÓPEZ i JOSEP SEGARRA, ja estàvem ben preparats per competir a la Gimcana, on ens enfrontàvem amb els altres centres de la comarca.

Els objectius generals d’aquestes estades són els següents: • Donar la possibilitat d’una recerca aprofundida sobre una àrea temàtica d’interès per als alumnes participants i ferho en un espai natural, fora de l’aula, que els permeti assolir nous aprenentatges a partir de la investigació i experimentació sobre el propi terreny i també a través del joc.

• Fomentar l’intercanvi entre els alumnes de diferents escoles i poblacions. Potenciar la convivència, les habilitats socials i de treball en equip. Estimular l’autonomia personal de l’alumne.

• Promoure el respecte vers el medi ambient i la responsabilitat que tots tenim en la construcció d’un món millor.

Només poden ser candidats els alumnes que no hagin participat en ocasions anteriors en aquestes estades. A la nostra escola ofereixen dues places per alumnes de 1r d’ESO i dues places per alumnes de 2n d’ESO. Les despeses de formació, alimentació, habitatge i totes aquelles activitats que, institucionalment, estan programades per a cada estada van a càrrec de la Fundació.

Aquest any de la nostra escola hi han participat: • De 1r d’ESO : SARA GODOY I MARINA MORROS. • De 2n d’ESO: JOSEP SEGARRA I GUILLEM ARBÓS. Tots quatre han escollit l’estada “DESCOBERTA DEL MEDI MARÍ”. S’ha dut a terme a la casa de colònies “Casal Sant Vicens” a Arenys de Mar. Aquesta estada vol apropar els nois i noies a la cultura i a la biologia de la nostra mar mediterrània. Han visitat els vivers de marisc i la subhasta de peix al port d’Arenys; han sortit en vaixell i han fet activitats de pesca; han realitzat un curset de vela lleugera, entre altres coses. A part de la diversió, han ampliat coneixements en biologia marina, botànica i ecologia en general.

26

X GIMCANA LINGÜÍSTICA DE L’URGELL

Els nervis van començar a fer efecte 10 minuts abans de marxar de l’escola. En arribar a l’Ateneu, ens van fer escollir el torn de paraula de cada centre participant.

Tot seguit, pujàrem dalt de l’escenari, on hi havia en Carles Gómez, cantant de Lexus, com a presentador del concurs.

S’aixecà el teló, i, després de la primera prova (frases fetes), els marcadors s’estrenaren. Anàvem responent correctament, tot i els nervis del moment. Hi van haver set proves en total: passaparaula, jeroglífics, sinònims, cada cosa al seu lloc (ortografia), refranys i dictat de paraules.

Hi havia molta igualtat de respostes per part de tots els centres participants. Finalment, l’institut Lo Pla d’Urgell de Bellpuig, amb 30 punts, va ser el guanyador d’aquesta X Gimcana Lingüística de l’Urgell. Nosaltres vam quedar en tercer lloc, amb 19 punts, empatant amb INS Ribera del Sió.

Tots els participants dels centres van tenir un obsequi.

L’escola va ser premiada amb un diccionari de Locucions, frases fetes i refranys en català i també un llibre d’embarbussaments i altres jocs de paraules.

ESCOLES PARTICIPANTS: • INS Lo Pla d’Urgell:

30 punts

• INS Alfons Costafreda:

28 punts

• ESCOLA PIA:

19 punts

• INS Ribera de Sió:

19 punts

• COL·LEGI SANT JOSEP:

18 punts

És una estada adreçada a alumnes que cursen el primer cicle d’ESO (1r i 2n).

Va ser una experiència emocionant i ens ho vam passar molt bé tot jugant amb la nostra llengua.

Totes les estades es van realitzar del 13 al 17 de juny de 2014.

Marina, Mariona, Jordi i Josep. 2n d’ESO

El Timó

escola pia tàrrega

X Certamen Nacional Infantil i Juvenil de lectura en veu alta La Fundació Enciclopèdia Catalana i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, convoca el X Certamen nacional infantil i juvenil de lectura en veu alta amb l’objectiu de potenciar la lectura i, més concretament, la lectura en veu alta.

Enguany hi ha hagut novetats en l’organització. El Departament d’Ensenyament, a través dels Serveis Territorials, organitza la primera fase del Certamen, els quarts de final. Aquesta va ser un acte de petit format i amb pocs acompanyats (de fet, només hi havia els participants en el certamen i un mestre que els acompanyava).

Aquest certamen es compon de quatre categories, tres categories de participació individual i una, de participació col·lectiva. Cada escola participa amb un alumne/a per categoria, menys en la categoria de 3r i 4t d’ESO és un grup de tres alumnes.

Per a cada categoria s’ha seleccionat un llibre per als quarts de final.

• PRIMÀRIA: A) Grumets Vermells (Cicle Mitjà de Primària) - “Aixecant el vol” de Jaume Cela B) Grumets Verds (Cicle Superior de Primària) - “Un somni dins el mitjó” d’Eulàlia Canal • SECUNDÀRIA: C) Corsaris ( Primer i segon d’ESO) - “Wonder” de R.J. Palacios D) Tropa de Corsaris (Tercer i quart d’ESO) - “Viatge al centre de la Terra” de Jules Verne.

Durant el primer i segon trimestre del curs, les classes participants van anar treballant la lectura en veu alta dels llibres seleccionats i van decidir quins alumnes serien els representants per anar als quarts de final comarcal d’aquest X Certamen que va tenir lloc el dijous, 3 d’abril a les 10.30 h a la sala d’actes del REGSEGA de Tàrrega.

Aquest quart de final va aplegar diferents escoles de diverses procedències. Els participants havien de llegir un fragment d’un dels llibres proposats per categoria. Una setmana abans de la final, ens van facilitar els fragments seleccionats.

De la nostra escola, els alumnes que hi participaren, van ser: • CLÀUDIA MARSÀ de 4t de Primària.

• ELSA MUÑOZ de 6è de Primària.

• JAUME FONOLL de 2n d’ESO. • I els alumnes: MONTSE ROCASPANA, AINA MARCÓ I NÚRIA FREIXES de 4t d’ESO. Tots els participants van rebre un diploma acreditatiu de la seva participació i un llibre.

Hem de dir que els nostres representants no van passar a la final però ho van fer molt i molt bé.

escola pia tàrrega

El Timó

27

DISCURS FI DE CURS Avui, dijous dia 12 de Juny del 2014, ens toca dir-vos adéu.

El repte que més ens ha costat afrontar, el que no hem pogut encarar sense llàgrimes als ulls. I bé, doncs, hem de començar, així que allà anem.

Des de P3 fins a 4t d’ESO, ens han passat un munt de coses, unes bones, les altres dolentes, però sempre ens heu ensenyat a resoldre-les. I és que des de P3, amb el “carinyo” i l’amor que ens heu demostrat ens heu ensenyat que l’amistat és més forta que el fet de barallar-se per una nina de roba, o per un tractor groc.

Ens hem hagut de posar les piles, i vam haver de deixar les nines i tractors per agafar els llibres. Hem anat creixent i, l’etapa de primària, que semblava que mai s’acabava. Era una etapa llarga i de molts canvis, on ens pensàvem que érem els reis del món, però d’un dia per l’altre la vam deixar enrere, i vam endinsar-nos a l’ ESO. Al principi, l’ESO ens feia por, tots eren grans, i nosaltres havíem passat a ser els petits. Vam anar avançant a poc a poc, pas rere pas, i alguns es van quedar pel camí, altres van marxar.

Durant tota l’ ESO, hem anat creixent i els canvis ens han fet madurar.

I és que gràcies a les llargues reflexions dels professors, som com som, i això és el que hem d’agrair-vos. Ara per

28

El Timó

escola pia tàrrega

ara, som així, i hem de marxar d’aquesta escola que tantes coses ens ha donat. Ens ha educat no només en les assignatures que hem anat aprenent i assolint any rere any, aquesta escola ens ha fet persones.

Com molt bé diuen els professors, els anys passen volant, i ara veieu lluny el dia que tot s’acabi, però en realitat està aquí al costat. Ara ens veieu a nosaltres i penseu que mai us arribarà el dia en que vosaltres sigueu els que esteu aquí dient adéu davant de totes aquestes persones que tant us marcaran al llarg de la vostra vida.

Moltes gràcies a tots els professors i professores, per haver-nos ensenyat a ser persones, a passar-nos-ho bé, a somriure, a ser feliços, a gaudir llegint, a lluitar pel que volem, a saber triar els amics...

Moltes gràcies per formar-nos com a persones i fer que el dia de demà ens sabem defensar en els nous llocs on anem.

I és que aquesta escola ens ha donat molt, amics, coneguts, uns professors que d’alguna manera o altra ens han marcat. Aquesta escola ens ha fet persones i això és el que comptarà demà; podem ser més o menys llestos, però el que realment importa és que hem après que l’amistat és una de les coses més importants per nosaltres.

I el que podem dir ara, és que estem orgullosos de ser com som, d’haver-nos criat i madurat a l’Escola Pia. Moltes gràcies per tot el que us hem dit i mil i una coses més. Aquesta etapa de la nostra vida és molt important, i tots en formeu part d’ella. Gràcies.

creixement personal PESSIGA’T 2013

IAT E A LA ALMA

Més de 350 euros per projectes solidaris a Tàrrega!

L’Escola Pia de Tàrrega dins la setmana solidària, va realitzar el famós “Pessiga’t”, una activitat que té com a finalitat la recollida de diners per finançar projectes solidaris. Normalment els guanys recaptats en aquest acte es destinaven a projectes que la Fundació Educació Solidària, entitat membre d’Escola Pia, que té projectes educatius a Senegal i a Amèrica llatina.

Enguany, els diners recollits seran destinats a projectes de la nostra ciutat, Tàrrega, ja que som conscients que estem vivint moments difícils i també cal estar al costat de les famílies del nostre entorn proper”.

Les famílies que van poder, van elaborar un pa de pessic, coc o rebosteria a casa seva i la van portar a l’escola el dimarts 13 durant el “Pessiga’t”.

A l’hora d’esmorzar i berenar cada nen de l’escola portava un euro. D’aquesta manera podia comprar un tros de pa de pessic per esmorzar o berenar i alhora col·laborar en la recollida de diners.

Així mateix, de 5 a 6 de la tarda es va posar una parada al davant de l’escola per tal que pares, mares, avis i àvies poguessin comprar el seu tros de pa de pessic i col·laborar amb la iniciativa solidària.

Durant el curs, a 2n de primària hem anat treballant diferents activitats relacionades amb la “dimensió interior”. Els alumnes s’han anat familiaritzant amb cada una d’elles i en general se’n fa una valoració molt positiva. Ens agradaria però, fer especial menció a una activitat que ha resultat molt enriquidora i motivadora, LA VISUALITZACIÓ.

Després d’haver-ne fet alguna guiada per la mestra, es va optar per convidar a alumnes a dirigir l’activitat i quina va ser la sorpresa, en comprovar la riquesa, imaginació i interès que hi posava cada un d’ells. I...a la vegada , també la bona predisposició i respecte que mostraven els alumnes envers el company/a guia. Varem anomenar-la: “ VIATGE A LA CALMA” DESCRIPCIÓ.Cal crear un ambient agradable, amb poca llum, en penombra. Els alumnes estan asseguts al seu lloc, buscant una posició còmoda i relaxada. Fan 3 respiracions profundes, agafant aire i aixecant els braços i deixen anar poc a poc, en baixarlos. Sonarà de fons una música suau i tranquil·la.

La mestra inicia sempre l’activitat per posar-los en situació. És important utititzar un to de veu suau.

L’ alumne que la dirigeix, se situa al davant. Se li dona una mica de temps per organitzar el “viatge imaginari” intentant fer primer ell/a la visualització dels llocs on portarà als companys, què trobaran pel camí i com s’acabarà el viatge (cal pensar una situació i entorn agradable ), per poder finalitzar obrint els ulls i sentint- se relaxats, en calma.

El soroll de l’aigua del riu, el cant dels ocells, les papallones acolorides volant i acaronant, el bosc, els tímids rajos de sol, les ones del mar, els núvols, l’airet fresc…formen part del paisatge .El més interessant és, que sovint s’hi troben els personatges que els han acompanyat durant el curs en les seves lectures: La fada Cel i el petit i trapella, Tam.Tam. Han gaudit tant amb les seves aventures, que se’ls han fet molt seus i fent ús de la imaginació els volen incloure en el viatge. Tenen molt interioritzat que són personatges molt especials per a ells, perquè els han ajudat a créixer com a persones, tant en coneixements, com en valors.

En acabar l’activitat i encara sonant la música, els alumnes poden expliquen el què han sentit, emocions, sentiments…, en quin moment de la descripció s’ha sentit millor...És molt encoratjador comprovar amb quina naturalitat ho expressen.

En conclusió, UNA EXPERIÈNCIA ENRIQUIDORA I FANTÀSTICA! escola pia tàrrega

El Timó

29

creixement personal Mediació ESO 2014 A l’escola hem posat en pràctica la mediació didàctica! El conflicte és una situació en què unes persones i les altres persegueixen metes diferents, defensen valors contradictoris, tenen interessos oposats o diferents entre si o pretenen aconseguir simultàniament i competitivament el mateix objectiu. Es genera pel convenciment que cada un té la raó, que només val la seva raó. És un estat de disharmonia!

Una de les pràctiques que vam realitzar ens va agradar molt: el joc del nus!! Aquest joc consisteix en fer, entre un quants alumnes, una rotllana i, sense deixar-se anar de la mà, es van creuant passant per sota i per damunt dels braços.

El conflicte és una situació que sovint no podem evitar però que sí que hem d’aprendre a gestionar…D’aquí la importància de la mediació!

Nosaltres ho vam complicar una mica més, per fer-ho encara més distret i vam passar per sota de les cames! Quin nus, quin embolic!!! Això és el que passa sovint amb els conflictes que... sense ser-ne plenament conscients podem generar malestar i arribar molt lluny quan...realment l’origen no tenia pas tanta importància!

Els alumnes d’ESO també hem volgut conèixer què és això de la mediació! Així doncs, l’Alba, que ha estat aquest tercer trimestre a la nostra escola treballant aquest aspecte, ens ha mostrat eines per ser més bons gestors de conflictes!

Seguint amb el joc: l’alumne/a que para ha de desfer l’embolic mantenint el grup amb les mans agafades i tornar-lo a la posició d’origen. Això és una mica enrevessat però al final… tot acaba sortint!! I si no us ho creieu...Mireu aquestes fotografies!

Voluntariat 2014

30

A l’Escola Pia vam realitzar la setmana del voluntariat entre el 12 i el 16 de maig.

(Càritas Parroquial, Residència d’Avis St. Antoni, Associació Alzheimer i Taller Alba).

El dilluns, els alumnes de 4t d’ESO vam començar la setmana amb una xerrada molt instructiva del pare Joan Prat, escolapi responsable de l’acció que fa Escola Pia amb joves que es troben en situació de risc d’exclusió social, que ens va explicar coses dels centres tutelats.

El dimarts, l’escola va organitzar el “pessiga’t”. És una festa que consisteix en comprar trossos de pa de pessic, al preu simbòlic d’un 1 euro. En les darreres edicions d’aquesta festa, els diners recollits es destinaven a beques per alumnes d’Escola Pia al Senegal; aquest curs, com a novetat, amb els diners recol·lectats es col·laborarà amb una entitat de Tàrrega.

Els tutors, ens van organitzar per grups i ens van distribuir entre les diferents associacions, al matí en un lloc i a la tarda en un altre, per així poder conèixer diferents entitats. A Càritas Parroquial vam col·laborar ajudant a plegar peces de roba i organitzar-la, així com endreçar la botiga o passar l’escombra al taller... En la Residència d’Avis vam sortir a passejar amb ells, vam ajudar a la gent gran en diferents activitats i jocs de taula, a més de fer-los companyia. També vam anar al Taller Alba, on ens van distribuir en grups per així poder veure les diferents tasques que realitza l’associació. En l’Associació Alzheimer, vam fer juntament amb la gent que pateix aquesta malaltia, diferents activitats relacionades amb la memòria.

El dijous i el divendres de la mateixa setmana els alumnes de 3r d’ESO i 4t d’ESO vam fer accions de voluntariat. Aquestes accions, consisteixen en col·laborar directament amb diferents entitats targarines que es dediquen a tasques d’acció social

Per acabar, els alumnes de 4t creiem que va ser una experiència diferent i molt positiva. Vam poder estar col·laborant de diferents maneres en les associacions, de manera voluntària i altruista, sense rebre res a canvi.

El Timó

escola pia tàrrega

creixement personal

FES UN GOL PER AL RETT!

Des del taller d’ATAC vam pensar que el projecte del segon trimestre, i que al final va ser també el del tercer, havia d’anar una mica lligat amb el nostre futur i amb el que ens agradaria fer després dels estudis. A les dues ens agrada la medicina, així que vam pensar en buscar una malaltia i poder explicar i saber més d’aquesta.

Vam arribar al punt en que ens volíem especialitzar en alguna malaltia poc coneguda, i pensant i buscant per internet, vam decidir que parlaríem sobre la malaltia de la Síndrome de Rett, ja que era una malaltia minoritària, i que ens va cridar l’atenció que normalment només afectava a les nenes, i rarament als nens.

Buscant informació vam veure que alguns pares i famosos dedicaven el seu temps en explicar el dia a dia de les seves nenes Rett en pàgines web, i a nosaltres se’ns va passar pel cap, la idea de buscar una nena amb aquesta malaltia que visqués per la zona i recollir diners per a donar-li, però no en vam trobar cap.

Vam començar a fer el treball teòric, però vam pensar en una possible part pràctica per guanyar diners i destinar-los a alguna associació del Rett de Catalunya, o bé a l’Hospital Sant Joan de Déu.

Vam voler dedicar tot un dia, des del matí fins a la nit, amb activitats per als mes petits i acabant amb un concert per als mes grans de la ciutat de Tàrrega i rodalies, però ens vam donar compte de que teníem poc temps i que estàvem pensant massa en gran, així que vam dedicar les nostres hores del dilluns a la tarda per a organitzar el torneig Solidari per a la Síndrome de Rett.

Al principi no sabíem per on començar, fins que poc a poc, vam començar a lligar conceptes i ens van sortir les idees. Organitzar els nens, els circulars, les tires del sorteig, els lots...

Vam voler donar veu a la notícia perquè la gent vingués a col·laborar, així que ho vam posar per les xarxes socials, i

vam tenir la gran sort de que es va posar en contacte amb nosaltres la Carme, i la seva filla l’Alba, és una nena Rett.

Ens van dir que també ens esperaven a Ràdio Tàrrega per explicar una mica de què tractava la malaltia i sobre tot, en què consistia el torneig; on també va venir la Carme.

Estàvem molt nervioses totes quatre, mai havíem parlat a la ràdio, però ens va sortir tot molt bé, i només faltava esperar el dissabte 7 de juny, on també coneixeríem a l’Alba.

Ho teníem tot preparat. El dissabte al matí vam quedar ben d’hora per preparar els últims detalls i esperar que la gent vingués. Mentre preparàvem els lots, la Mònica ens va regalar una samarreta a cada una, dedicada i signada pel Bojan (ex-jugador del FCB), per recompensar tota la feina que hem fet durant tots aquests mesos.

Tot i la calor que feia, ens vam posar molt contentes al veure la participació, i sobretot els diners que vam aconseguir, més de 500 euros.

Els nervis de conèixer a l’Alba cada cop eren més grans, teníem moltes ganes de veure com era realment una nena Rett, tot i que cada nena és diferent. Ens va sorprendre el bonica que era, ens vam fer fotos, vam parlar amb la seva germana gran i vam poder gaudir tots plegats d’una tarda solidària.

Al final del dia, es va fer el sorteig, en el que vam sortejar tots els lots amb els articles que ens van facilitar la CocaCola, Anfigraf i Petromiralles, i també les dues samarretes signades per l’ex-jugador del FCB Bojan.

Els diners recaptats, més de 500 euros, aniran destinats per la investigació de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, on els portarem nosaltres personalment.

Volem agrair de tot cor la participació i col·laboració que hi va haver! Moltes gràcies!

Andrea Melà i Ara Montero

escola pia tàrrega

El Timó

31

32

El Timó

escola pia tàrrega

CARNES TOLTES

A LESCOLA: REpRESENTEM TRADICiÓ!

El divendres dia 28 de febrer, els alumnes i professors de l’Escola Pia de Tàrrega van celebrar la festa de Carnestoltes. El tema central va ser: TRADICIONS CATALANES (“...A LA CATALANA” ) commemorant els 300 anys dels fets de 1714; així és, recordant la nostra història i entenent que el Tricentenari es fonamenta en quatre grans pilars: commemorar, reimaginar, cohesionar i projectar.

La festa va començar al matí amb la desfilada dels alumnes d’ESO, el sermó del rei Pòtol, el passeig del nostre drac i la tradicional rua per la nostra estimada ciutat.

Quant color!! Quines disfresses més boniques!! I és que l’escola tot d’una es va omplir de tradició: barretines, cargols a la llauna, pa amb tomàquet...Quina gana!!! Quin bon gust!!!

Que bonics que estaven els més petitons de casa nostra!!! ...També vam veure arribar uns tions molt alegres i...Alerta!!!

Els timbalers del Bruc!! En sabeu tots la llegenda, oi?

En aquesta festa, com no podia ser d’una altra manera, no hi podien faltar Sant Jordis i princeses així com una bona representació del nostre territori per part dels alumnes de 4t de primària...Quins mapes més ben fets!!! Com es nota que aquest any estudiem les comarques! I quina gresca vàrem fer a la rúa!!!...Us pensàveu que ja havíem acabat??

No, no!! Els de 5è de primària anaven de capgrossos!!I quins capgrossos: hi havia la Rosalia, el Guanxo, el Pio, lo Tossino... I fins i tot van venir alguns motoristes i molt i molts d’altres!!! Què originals i, alhora, entranyables!!!

Els més grans de la Primària, la nostra tradicional banda, es va engalanar de Miquelets i “Miqueletes” recordant el nom que rebé un mercenari català durant la Guerra dels

Segadors, en el conflicte armat que enfrontà la Generalitat de Catalunya amb el rei Felip IV. Ja veiem que la gresca no ha d’anar deslligada de la cultura!

I els alumnes d’ESO...També, també!!! També hi van voler ser!!!Així doncs, vam poder veure uns diables d’allò més marxosos amb forques i flamerades!!! Forques amunt!!! I uns bastoners que ens van fer gaudir amb un ball de primera: quin goig!!!

Aaaaaah!!!! Sentiu la cançó...Patim, patam, patuuuuum...

Alça!! Si també va venir una bona colla de patufets!!! I el bou i la col i la seva fantàstica representació del conte! I, ja per acabar, els més grans de l’escola van fer una excel·lent representació de la llegenda del comte Guifre el Pilós.

El concurs, el tant nostrat CarnavalESO, cada any està més renyit!!! Ja que els alumnes preparen amb molta cura les coreografies i les disfresses. Els guanyadors van ser els alumnes de 3r d’ESO. Com veieu, no hi va faltar de res! La gresca i el bon ambient estava servit. Malgrat el dia era fred i gris, no ens vam fer enrere i els professors, fins i tot, fent honor a la seva disfressa, es van atrevir a fer un castell, amb molta pinya, moltes rialles i, com sempre, representant un molt bon equip: els castellers de la Pia!!!!

El jurat del concurs, l’AMPA, va participar també de la festa, amb disfresses ben originals!

A la tarda, vam continuar la gresca amb la desfilada de comparses d’infantil i primària, per acabar la festa, l’AMPA va oferir xocolata desfeta a tothom!! escola pia tàrrega

El Timó

33

MA A

A

Durant la setmana del 22 al 25 d’abril, a l’escola es van dur a terme tot un seguit d’activitats culturals, entre elles la festa dels JOCS FLORALS, que va tornar-se a celebrar al claustre de l’escola.

• El dimarts, 22 d’abril: VISITA D’EN SADURNÍ TUDELA. En Sadurní és el responsable de l’activitat d’exploradors de llibres de l’Escola Pia de Catalunya, activitat en la qual participem des de fa anys. Va dedicar tres xerrades a les diferents etapes sobre el gust per la lectura. Es van dur a terme a la sala d’actes.

• El dimecres, 23 d’abril: SANT JORDI. Durant el dia els diferents cursos van anar a visitar les paradetes de llibres i roses al centre de Tàrrega. I a la tarda, a la sala d’actes i per als alumnes més grans, es va dur a terme una xerrada sobre el “1714”, a càrrec d’un historiador.

• El divendres, 25 d’abril: FESTA DELS JOCS FLORALS. Vam començar la festa a les 9.30h amb la presència de MERCÈ ROMERO GÓMEZ, ex-alumna de la nostra escola, doctorada en Ciència i Tecnologia Aeroespacial, membre de l’equip Gaia de la Universitat de Barcelona i professora del Departament d’Astronomia i Meteorologia d’aquesta mateixa universitat. La Mercè va fer una primera xerrada als alumnes de Primària a la sala d’actes. A les 10.30h va ser pels alumnes d’Infantil, que aquest any han fet l’itinerari d’aprenentatge: “Què hi ha en el cel?” i han dut a terme diferents projectes: “Les estrelles i l’univers” a P-5, “Els Planetes” a P-4 i “El Sol” a P-3.

A les 11.30 h es van iniciar els JOCS FLORALS PELS ALUMNES D’ESO. Es va començar a la sala d’actes amb una entrevista a la MERCÈ ROMERO GÓMEZ per part de dues alumnes de 4t d’ESO (entrevista que podeu llegir en aquesta revista). A

34

El Timó

escola pia tàrrega

A les 12h, al claustre, hi va haver la part més artística i literària de la festa, la recitació dels poemes guanyadors i les interpretacions musicals per part de dos alumnes de 3r d’ESO. A la tarda, cap a les 15 h hi va haver els JOCS FLORALS, de 3r a 6è de Primària, on es van llegir els poemes guanyadors de cada curs i la ballada de les danses tradicionals.

I a les 16 h, va tenir lloc l’últim acte de JOCS FLORALS, el dedicat als alumnes més petits de l’escola, els d’Ed. Infantil i 1r i 2n de Primària, on hi va haver una recitació de poemes relacionats amb el seu projecte i també van ballar les típiques danses tradicionals vestits de catalanets i catalanetes.

Dies enrera, ja es treballava a les classes aquesta festa i sobretot qui és la Mercè Gómez i el satèl·lit GAIA. Al claustre es podia veure exposada la seva trajectòria i l’explicació d’aquest satèl·lit.

En diferents moments del dia també van tenir lloc altres activitats: • Participació a la iniciativa començada el curs anterior: “Recicla Cultura”, contribució solidària d’1 o 2 euros per adquirir un llibre usat organitzada per la Fundació Servei Solidari.

• venda de coca i xocolata, per col·laborar amb el viatge de fi de curs dels alumnes de 4t d’ESO. • venda de manualitats pels alumnes de 3r d’ESO que participen a l’intercanvi amb Hongria al centre de Tàrrega.

Des d’aquí volem felicitar a tots els participants a la festa i a tots els guanyadors i guanyadores dels poemes. I d’aquesta manera, es donava per acabada la festa dels Jocs Florals i la setmana cultural.

Convivències primària

escola pia tàrrega

El Timó

35

CONVIVÈNCIES

vall de pineta

JUNY DE 2013. Aquest curs els alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO hem anat de convivències a la muntanya! Hem anat a la Vall de Pineta! El paisatge és fantàstic! De fet els alumnes de tercer hem repetit estada, doncs la casa el paisatge, l’entorn són sensacionals!

La nostra aventura va començar el dia 18 de juny quan ben d’hora al matí ens esperava, a l’estació d’autobusos de Tàrrega, l’autocar que ens portaria fins a l’alberg que colònies Jordi Turull té a Pineta. Ens van explicar els professors que Colònies Jordi Turull és una entitat de l’Escola Pia de Catalunya, nascuda l’any 1964 (aquest any estaven de celebració dels seus 50 anys!!!), dedicada a l’educació en temps de lleure. Per tant, podem dir que anàvem a un alberg dels escolapis que, a més, estava situat relativament a prop d’on era fill San Josep de Calassanç (va néixer a Peralta de la Sal, poble de la Llitera), fundador de les Escoles Pies.

El viatge començà, tots teníem una mica de son però estàvem...força esverats! Vam fer parada per esmorzar...Pineta està lluny, el viatge durà una bona estona!

A les voltes de les 12.00 h vam arribar a Aínsa: un poble petit i...preciós!

Aquest poble es troba a la comarca de Sobrabe, al nord de la província d’Osca. Està situat a la confluència dels rius Cinca i Ara, en un entorn privilegiat entre parcs naturals i

36

El Timó

escola pia tàrrega

nacionals com el Parc Nacional d’Ordesa i Mont-perdut.

D’aquest bonic poblet ens va deixar meravellats que s’haguessin mantingut tantíssim tant les construccions com l’estructura de la vila medieval!

De fet, ens van explicar els monitors (que ens van rebre a la mateixa plaça d’Aínsa) que des de fa més de trenta anys el casc antic d’Aínsa fou declarat Conjunt Històrico-Artístic.

La visita va ser molt agradable!! De fet, vam dinar al mateix poble. Encara ens quedava una miqueta de camí fins arribar a l’alberg...Ja en teníem ganes!

Dit i fet, vam arribar, ens vam instal·lar...Descans i activitat: som-hi tots a la gimcana de fauna pirenaica, corrent pels prats i seguint amb atenció les explicacions dels monitors, quantes vaques!!...Uff! I que cansats que vam acabar! Au, som-hi, a la dutxa, a sopar (que la gana està feta) i al taller d’astronomia...

Allà dalt si que es veuen els estels amb claredat!

El següent dia, i ja som 19 de juny, tocava fer un bon esforç: puja amunt a l’Estibeta... Quina emoció després del patiment! I quin goig veure aquells paisatges! Vam fer el cim d’una muntanya preciosa, de mística bellesa.

Ja tots esperàvem l’arribada de nou a l’alberg per poder fer jocs d’aigua al riu: quina aigua més gelada!!! Quin cruixir de dents!! Però…que bé que ens ho vam passar!!

El darrer dia havia arribat, i per molts…el més esperat! To-

cava ràfting al Riu Ésera! Vam haver de recollir les habitacions a corre-cuita, n’hi ha que som força desorganitzats…I això que les professores ens van avisar però…sempre ho acabem deixant per última hora!

Encara no havíem acabat d’obrir els ulls que ja ens vestíem amb els neoprens i ens posàvem els cascs… quina fila!!...I…quina por!! Malgrat havíem passat moments de tot…Va anar molt i molt bé!!! Una experiència, sens dubte, inoblidable!

Les convivències arribaven a la seva fi…La tornada era imminent…Deixàvem bons records…Somriures, pors, abraçades, descobriments, petites aventures, misteris, olors, paisatges…Havíem gaudit un cop més de l’aventura més gran que és la de conviure uns dies amb aquells companys de curs amb els que tantes n’hem passat!

Ja veiem el campanar de Tàrrega, tocava dir adéu i…fins demà, que havíem d’enllestir el treball de síntesi i, llavors sí, donar el curs per acabat!

escola pia tàrrega

El Timó

37

CONVIVÈNCIES

cantabria La setmana del 17 al 20 de juny els alumnes de 4t d’ESO vam realitzar el viatge de final de curs a Cantàbria.

El dimarts vam marxar de Tàrrega molt d’hora, ja que ens esperava un viatge molt llarg; vam parar a San Sebastian on vam visitar la ciutat (el casc antic, La Concha,...). El Peine del Viento ens va agradar molt a tots per la seva espectacularitat.

Després vam seguir fent camí fins arribar a l’ hotel Vivero Playa, a Suances, on ens allotjàvem, vam sopar i vam anar a dormir ja que l’endemà ens esperava un dia dur.

L’endemà vam esmorzar i vam marxar en direcció Unquera per tal de realitzar les activitats d’aventura (descens en canoa) tot esperant que el temps ens respectés. Després vam tornar a agafar l’autocar i vam marxar cap a Santillana del Mar, on vam dinar de pic-nic i vam visitar el Claustre romànic de la Colegiata.

38

escola pia tàrrega

El dijous 19, vam anar a la platja de los Locos a Suances, on vam fer una activitat d’iniciació al surf; després de descarregar molta adrenalina, vam anar a l’hotel a dinar i a fer una migdiada ben merescuda. A la tarda vam visitar Santander, on vam passejar i gaudir d’unes magnífiques vistes.

L’últim dia vam fer les maletes i vam anar cap al parc natural de Cabárceno, on vam poder veure diferents animals i gaudir dels espectacles d’elefants, d’aus i de lleons marins.

Després d’aquesta magnífica activitat vam dinar al restaurant del Parc. A la tarda vam visitar un poble mariner molt bonic, Sant Vicente de la Barquera.

Vam agafar l’autocar per retornar cap a Tàrrega, tots molt cansats i esperant no oblidar mai aquells últims dies amb els de la classe de l’Escola Pia, per última vegada.

de la festa de final de curs.

Aquí teniu un petit recull fotogràfic s les famílies que van venir Volem agrair la col·laboració de tote hi fi, sense elles aquesta a sopar i als que van sortir a l’escala no hagués pogut ser un èxit. bres delegats de curs i També volem agrair a tots els mem es van fer un fart de pencar, membres de la junta de l’AMPA que sible. I volem fer un agraïsense ells tampoc hagués estat pos pel vi, a Xavier Pla Roig per ment especial al Castelll del Remei Gomà, a Forn de pa Gaberla instal.lació eléctrica, a Pastisseria I, finalment, a tots aquells net, a Fleca Balcells i a Recreatius Gili. pares i mares que van donar un cop de mà. Moltes gràcies a tothom.

AMPA

escola pia tàrrega

El Timó

39

EX-ALUMNES Guillem Sales Vilalta i Patrícia Nájar Lizana Van acabar 4t d’ESO a l’escola l’any 2011 i després d’aconseguir matrícula d’honor a batxillerat, ja han acabat el seu primer any a la universitat. Ens envien les seves reflexions, que volem compartir amb tota la comunitat educativa. Els ho agraïm i els animem a continuar endavant.

Sembla el tòpic que es diu sempre, que el temps passa molt ràpid, que no t’adones i ja estàs a la universitat.

Quan vaig començar batxille rat, veia molt lluny tot això de la selectivitat, de mirar les assignatures que més et ponderen i escollir carrera, però la veritat és que aquests que diuen això de que el temps vola tenen tota la raó, sembla mentida, però ja he acabat primer de carrera i

estic preparada per agafar segon amb la mateixa força, suposo que quan fas el que t’agrada tot és més fàcil de digerir.

“Marxar d’un lloc després de passar-hi tretze anys és tot un esdeveniment. Penso que és molt raonable de sentir pena o tristesa arribats aquest punt, però el meu consell és de viure-ho, sobretot, com l’inici d’una nova etapa. Les experiències i els records que es deixen enrere ens han de servir per ajudar-nos a créixer a nivell personal: la riquesa que ens aporten és tot un tresor que no hem d’arraconar per res del món. El passat ens configura, i llegir en el passat és una eina clau per madurar i tirar endavant: és des d’aquesta perspectiva que intento mirar els anys passats a l’Escola. Amb aquesta mena de motxilla a l’esquena he fet via, sempre desitjós d’omplir-la cada vegada més. I he de confessar que els dos anys a l’Institut, tan acadèmicament com personal, van ésser molt positius. Va ser a l’Institut (on vaig cursar el Batxillerat humanístic), de fet, on vaig topar amb aquesta cosa tan formidable que la gent tendeix a tancar en biblioteques d’olor de ranci: la filosofia. Ho dic perquè aquest any he començat el grau de filosofia a la Universitat de Barcelona, disciplina de coneixement que considero immensament

40

El Timó

escola pia tàrrega

Ningú ha dit mai que estudiar sigui fàcil, però si fas el que vols i estàs convençut i decidit a arribar als objectius que t’has marcat, segurament hi haurà poca gent que et pugui fer canviar. Realment no sé ben bé què faré quan acabi, què vull “ser de gran”, només sé que estic molt contenta d’haver triat els estudis que estic fent, i que si al final m’equivoco i ha sigut una mala decisió, només espero haver après el suficient per no penedir-me i ser capaç de seguir endavant en qualsevol situació que em pugui trobar.

PATRÍCIA NÁJAR

necessària i profitosa. Invito tothom a introduir-s’hi: la filosofia eixampla horitzons i ajuda a viure la realitat d’una forma més crítica, reflexiva i plena. La filosofia com a carrera és molt recomanable, però la vida universitària en general també paga la pena. Les relacions que hi encetes, les activitats que s’hi fan, les grans estones que hi passes... tot plegat és una experiència fantàstica, i seria una llàstima que aquesta sort que encara és a l’abast de molta gent acabés convertint-se en el privilegi d’una minoria. L’experiència universitària és quelcom que t’enriqueix i que va més enllà del que puguis extraure de llibres i apunts (que també és moltíssim, per cert). Aprofiteu la universitat en tots els sentits: traieu suc a la formació intel·lectual que us ofereix sense oblidar les relacions socials i la part més lúdica. Cal dir, vist això, que la motxilleta amb què vaig marxar de l’Escola Pia comença a pesar una mica més: amb tot, m’agradarà veure quant pesa passats més anys...”.

Guillem Sales Vilalta

Cada any l’Escola Pia acull trobades d’exalumnes que volen recordar el seu pas per casa nostra i hem volgut fer-los un homenatge dedicant-los una secció de la nostra revista.

També ens fa molta il·lusió rebre notícies dels nostres antics alumnes i volem recollir-ne alguna de les que ens arriben.

Promoció 83-93 Per celebrar que fa vint anys que van acabar l’escola van preparar una trobada on hi eren convidades totes les persones que van formar part d’aquesta promoció: “Vam fer la trobada el dissabte 26 d’octubre de 2013 i ens va agradar poder tornar a visitar l’escola, ja que molts de nosaltres fa més de 20 anys que no hi hem pogut tornar!

Pel Centenari de l’Escola Pia de Tàrrega, l’any 84, ens van fer una foto al claustre de l’escola, fèiem pàrvuls, i ens va agradar molt poder-la tornar a fer 20 anys després !!”

Aquí tenim les dues fotos d’aquest grup.

Promoció 1944-1951 Al mes de novembre va tenir lloc la trobada de batxillers de la promoció 1944-1951. “Va ser un dia molt emotiu i agraïm l’acollida que vam rebre en la nostra visita”. El Sr. Antonio Pont Amenós ens ha cedit la fotografia del grup.

Pere Domingo Salvany En Pere Domingo Salvany és un targarí afincat a Barcelona, que va tenir la gentilesa de fer-nos arribar la col·lecció de “Clàssics de la literatura juvenil” promoguda pel diari Ara. Un cop vam rebre aquesta notícia vam intentar esbrinar qui era i contactar amb ell per fer-li arribar el nostre agraïment.

Vam tenir la grata sorpresa de saber que era ex-alumne de

l’escola i que en tenia un molt bon record, tal com mostra el missatge que ens va fer arribar: “Les aules de l’Escola Pia contribuïren fortament a la meva formació de base, aquella que marca per a tota la vida ... M’oferiren una educació fer-

ma en valors, completa en continguts i, sobretot, afectuosa en l’àmbit emocional ... Gràcies per continuar un projecte que, de ben segur, segueix en la mateixa línia.” Un cop més li donem les gràcies !

escola pia tàrrega

El Timó

41

SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA D’ACROSPORT “Quan mitjançant l’acrosport es pot treballar, l’expressió, emoció, creativitat i empatia” Des del departament d’Educació Física de l’escola hem treballat amb diferents cursos una seqüència didàctica d’Acrosport . Altres anys ja ho havíem fet però enguany hem afegit i barrejat l’acrosport amb l’expressió corporal i creativitat.

Com ho hem fet, però?. A les primeres classes ens vam dedicar a treballar figures d’acrosport . És a dir, les piràmides i figures corporals que poden ser realitzades per 2,3,4,5,6, o més persones. Els alumnes entrenaven la realització de les figures que sortien a les fitxes proporcionades per la professora o també podien inventar-les.

que lligaven les diferents figures . Així doncs, dimensió física i artística feta , però vam decidir afegir-li un toc expressiu, emocional, creatiu i, sobretot, “lliure”.

Aleshores els diferents grups van decidir elegir una música que li donés un contingut i tema a la coreografia realitzada (“Morts vivents” amb música de “Thriler”, “ Rapers” amb música de “ Hip –hop”, “Pirates” amb la música de la “BSO de Pirates del Carib”, “Àfrica” amb música de “Shakira”).

Després de la música i modificar alguns passos per donar-li sentit a tot plegat, van elegir un vestuari, maquillatge, complements, etc....

Van ser 5 sessions on van treballar molt físicament, creativament (tota la coreografia i posada en escena la van INVENTAR els i les alumnes) i amb molta empatia (quan tots i totes volen imposar la seva opinió i el que els hi agrada, es necessita aprendre a posar-se al lloc de l’ altre i saber cedir en certes ocasions PER TAL QUE LA CREACIÓ DEL GRUP AVANCI.)

Un cop triades i entrenades les figures o piràmides corporals (aquesta seria la part de la dimensió més física : força, equilibri, flexibilitat...), calia formar la coreografia (passos de dansa, girs, cabrioles, acrobàcies, desplaçaments,salts com a elements de transició entre les diferents figures o piràmides) , que li donaria la dimensió més artística.

Els alumnes van triar i inventar les figures i piràmides. També els elements de gir, salts, acrobàcies, desplaçaments...

42

El Timó

escola pia tàrrega

La vida en nuestro colegio Nuestra escuela tiene más de 125 años de historia. Unos 130 años de vida, esa vida que todos y cada uno de los alumnos, padres, profesores... han ayudado a que se haga un poco más vieja, un poco más sabia.

Es esa escuela a la que nosotros vamos, donde nosotros pasamos una pequeña parte de nuestra vida, nuestros primeros pasos, desde los 3 años hasta los 16, un colegio que no querríamos dejar, porque en él se aprende a ser personas. Un colegio abierto a los valores, abierto al diálogo, comprometido a hacernos capaces de encontrar sentido a nuestra vida...

Como cada año, la escuela se rige por una campaña en la que se trabajan diferentes valores como la solidaridad, el compañerismo, la paz, el saber compartir, el respeto, la responsabilidad... La de este año se llama: “¿Nos hace falta? ¿Es necesario? ”. Es una pregunta que invita a la reflexión.

Al ser una escuela pequeña, celebramos distintas fiestas todos juntos, desde los más pequeños a los mayores, como por ejemplo: “la Castanyada”, la Navidad, el Carnaval, campañas para recolectar dinero y enviarlo a escuelas de África... En todas las fiestas terminamos con alguna clase de reflexión y valoración. Estas diferentes actividades se preparan entre todas las clases, ya que al sólo haber una línea por curso y no superar los 30 alumnos por clase, es mucho más fácil el poder organizarlas. Podríamos decir que nuestro colegio es muy familiar.

Los profesores, al tenerlos desde pequeños y crecer junto a ellos, son una pilar fundamental para nuestra educación, ya que sabemos que siempre están ahí para poder ayudarnos en cualquier momento que necesitemos o pueden ser ellos quienes quieren darnos algún consejo en un momento determinado.

En las clases nos gusta hablar sobre la actualidad: política, guerras, injusticias... Podemos hacer un debate fácilmente siempre desde el respeto y el compañerismo que desde pequeños nos han enseñado.

Y para finalizar, como decía el gran Kant “Los niños deben ser educados no para el presente, sino para una condición futura. Posiblemente mejorada, de manera que se adapte a la idea de humanidad y al destino de hombre.” Y nosotros creemos lo mismo, no sirve de nada tener unos conocimientos si no somos capaces de saber utilizarlos en un futuro o tal vez transformar nuestros conocimientos para ser capaces de mejorarlos.

Por todo lo comentado anteriormente damos gracias por estar en una escuela con tantos valores, en la que hoy por hoy vivimos.

Núria Freixes, Arnau Boldú, Montse Rocaspana, Jessica Roa (Text escrit per aquests alumnes de 4t d’ESO en motiu

de la visita del Pare General Pedro Aguado, cap de l’Escola Pia a nivell mundial) escola pia tàrrega

El Timó

43

festival esportiu

44

El TimĂł

escola pia tĂ rrega