Orientació psicopedagògica

Sobre l’altruisme i la col·laboració

És evident que som éssers socials per naturalesa. Naixem dependents i necessitem molt de temps per poder-nos valdre per nosaltres mateixos. La nostra naturalesa social fa necessari que ens eduquem per a la col·laboració entre nosaltres, per a formar part de la societat.

I és ben cert que l’única manera d’aprendre a sentir-nos part d’una col·lectivitat comença a casa, en el petit grup familiar. Com sempre apuntem, l’exemple és clau perquè els nostres fills i filles vulguin ser altruistes i aprenguin a posar-se al lloc de l’altre. L’escola ja és un grau més en el procés de socialització, on ja són necessàries més interaccions i situacions en les que cal col·laborar i renunciar moltes vegades al que ens agradaria personalment per adaptar-nos a les normes i a les voluntats dels altres.

Pensem també que l’única manera d’aconseguir que els nostres fills i filles siguin altruistes i col·laboradors és que estiguin ben atesos, en les seves necessitats més genuïnes. Ningú pot donar als altres si ell mateix no està ple. Perquè donar implica cedir i renunciar a una part de cadascú, per un bé més gran, i això només és possible si un sent que no hi perd, sinó que guanya en la satisfacció d’haver ajudat a algú altre.

Cal entrenar-se per poder arribar a tenir aquests sentiments altruistes, i és aquest l’entrenament que educa autènticament, l’esforç que suposa la pràctica diària i guiada de les accions altruistes té la recompensa en el futur saber estar dins de qualsevol grup d’una manera humana i col·laboradora. Val la pena invertir en això, i un bon començament seria preguntar cada dia a qui tenim al costat: en què et puc ajudar?