La botiga, l'altra ànima dels pobles petits

SomGarrigues • del 21 de gener al 3 de febrer de 2011

15

EL REPORTATGE

Dolors Martínez, al seu comerç d’Alfés, que tancarà l’any que ve. | FOTO: M.A.|

La botiga, l’altra ànima dels pobles petits

Tothom té molt clar que quan un poble perd l’escola, aquest queda tocat de mort. A les Garrigues ha passat, i pot anar passant. Però hi ha llocs on encara queda una segona ànima: la botiga, la salvació quotidiana de molta gent gran sense vehicle i, sovint, l’únic punt de trobada del municipi. A una dotzena de pobles només en queda una, i alguns ja l’han perdut

Que a un poble petit hi hagi pocs o un sol comerç no és cosa estranya, i que estiguin al servei, sobretot, de la gent gran, tampoc. Però què passa a les Garrigues? Que un 70% dels municipis té menys de 500 habitants i, en aquests, un terç de la població és major de 65 anys. Molts pobles petits i molta gent gran. Això dibuixa un panorama

on la imatge daquell petit municipi no és lexcepció romàntica duna comarca, sinó la norma, i una acció que pot semblar tan quotidiana com fer la compra o anar a trobar allò que un necessita és, per a molts garriguencs, una complicació. Dels 33 pobles de la comarca, dos no disposen de cap comerç, 12 en tenen un de sol i 7 compten amb un parell o tres. I en tots aquests casos, si hi ha botiga al poble només pot ser, evidenment, duna

cosa: una mica de tot. Queviures, carn, fruita, verdura, pa i estris de la llar és el paquet mínim de productes que no poden faltar a les cases i al qual es dediquen aquest tipus de comerços, molts dels quals no tenen ni nom ni rètol; senzillament perquè no fa cap falta: no nhi ha cap altre i tothom el coneix.

Vendes a mida

Tot i que, a més daliments, shi pot trobar premsa, llanternes, espardenyes

o gas butà, tindre-ho tot, avui és impossible, afirma Miquel Gaya, responsable de Casa Gaya, lúnica botiga de lEspluga Calba, que va obrir les portes el 1932. Tot i les limitacions, el Miquel explica que si li demanen algun producte que no té, prefereix anar a buscarlo i oferir-lo que no pas haver de dir que no. Quasi que fem vendes a mida, com els sastres, i aquesta predisposició, la gent gran, que té la problemàtica del cotxe i no està gens acostumada a les grans

superfícies, laprecia molt, diu. De la mateixa manera ho explica Mercè Boqué, de Cal Marxant del Vilosell, que els divendres va a les Borges a repostar, a vegades només per quatre encàrrecs de carn. I és que, en general, a aquest tipus destabliment hi arriben pocs comercials i majoristes, i són els mateixos propietaris els que van a buscar els productes, a les Borges o a Lleida. És un esforç extra, deficitari en alguns casos, però que ajuda a disminuir diferències de

16 SomGarrigues • del 21 de gener al 3 de febrer de 2011

EL REPORTATGE

Miquel Gaya atenent la seua clientela de l’Espluga. | FOTO: M.A.|L¡interior de la botiga de la Cooperativa de l’Albagés. | FOTO: M.A.|

preus entre la ciutat i el poble, un dels tradicionals punts febles del comerç rural. Una clientela reduïda impedeix, a més, tenir gaire estoc, sobretot de producte fresc. No podem portar molt gènere si després no sha de vendre, explica la Magda Roqué, gerent de la cooperativa de lAlbagés, on es va obrir un petit supermercat fa més de 40 anys. Amb la verdura i la carn treballem molt per encàrrec i en portem una mica més només per a necessitats puntuals, diu.

Temps passats, millors

Lúnica botiga que hi ha ara a molts pobles garriguencs no sempre ha estat lúnica. La dels Torms, per exemple, va obrir als anys 60 i el municipi en tenia dues. A Aspa, on trobem un dels comerços més antics (va obrir a principis del segle XX), fa 10 anys hi havia quatre botigues; lany passat encara nhi havia dues i ara ja només queda aquesta, la que regenten la Pepita Batallé i la Maria Teixidó. El mateix passa a Alfés, on 10 anys enrere hi havia tres botigues i ara en queda una de queviures i un punt de venda de pa. O al Vilosell, on Cal Marxant va obrir fa uns 40 anys i hi havia hagut tres comerços i tres forns de pa. O fins

i tot a Tarrés, on ara no hi ha cap establiment obert, lúltima botiga va tancar fa quasi una dècada. El mateix que feia que al Soleràs no hi havia lloc on comprar res si no sera soci de la cooperativa, fins que ara fa quatre mesos la Simona Alexandrina va decidir fer realitat el somni de la seva vida, tenir botiga pròpia. Havia treballat 2o anys al sector, 18 anys a Romania dencarregada, i treballant al bar dels Torms va detectar que al Soleràs hi havia una necessitat no resolta. Va redactar el projecte, va obtenir finançament bancari i ara ja és darrere el taulell del Supermarket Mali-Cris, contenta fent contenta la gent, però esperant que passi la crisi i vinguin temps millors.

Familiaritat i punt de trobada

El fet de ser lúnic o un dels pocs establiments oberts fa que les botigues de poble es converteixin en un punt de trobada entre veïns i veïnes, que es posen al dia de les novetats. Això passa a tot arreu, de lEspluga a Sunyer i de Puiggròs a Bovera, i no és estrany que els propietaris hagin habilitat seients per fer petar la xerrada. A vegades aquí ens reunim quatre o cinc persones i tot ajuda a fer passar millor el dia, explica Teresa

Moltes botigues es converteixen també en un punt de trobada entre els veïns per posar-se al dia de les darreres novetats del poble

Serra, de Queviures Domingo Serra, el comerç que queda obert als Omellons, a part del forn de pa. Colpejada per tràgiques cir-

cumstàncies familiars, la Teresa té en la botiga la seva manera de tirar endavant i per això obre tot el dia, matí i tarda. Una familiaritat que fa que els clients, per exemple, es vagin servint ells mateixos, com fa una clienta de Cal Marxant, al Vilosell, el dia que hi anem: als pobles ho fem així, no com a la capital, que tho han danar posant ells, diu, al mateix temps que demana uns mocadors de paper, però al veure que és lúltim paquet no sels emporta tots, que en quedi per si en necessita algú altre, com també fa una clienta a Cal Quim, de Sunyer, que renuncia a totes les barres de pa encomanades perquè en quedi

pel veí que ve darrere. I és que, en aquestes circumstàncies, legoisme no hi té lloc. Com quan els ciutadans de la Floresta es van quedar sense botiga durant dos anys i molts veïns dels Omellons compartien cotxe amb senyores grans florestines per anar a comprar a les Borges. Ja se sap, però, que als pobles la línia entre familiaritat i tafaneria és molt fina, cosa a què la Dolors Martínez, que venia de fora i va obrir el Comerç Freixanet a Alfés ara fa 12 anys, no estava acostumada. La gent comenta moltíssimes coses, i pregunta, però jo no estic per informar, sinó per servir, diu. A part de vendre, molts propietaris reconeixen que

Isabel Pacheco, del Plus de la Floresta. | FOTO: M.A.|

La Mireia regenta la botiga dels Torms i obre dues tardes a Granyena.| FOTO: MA.|

Els circuits del pa

Si hi ha pobles que només tenen una botiga, nhi ha més encara que no tenen forn de pa. Al tractar-se, justament, dun aliment bàsic, això obliga a recórrer a subministraments externs. Així, a la Floresta i lEspluga Calba reben el pa dels Omellons; al Vilosell el reben de Vinaixa; a la Pobla de Cérvoles, de lAlbi; a Tarrés, de Vimbodí; al Soleràs, de la Bordeta i a Puiggròs, de Miralcamp. Menció a part es mereix la forta implantació que té a la comarca la panificadora Forn les Garrigues que, tot i el nom, està ubicat a Artesa de Lleida

i proporciona pa i rebosteria a molts pobles garriguencs, entre els quals Aspa, Alfés, Sunyer, el Cogul, lAlbagés o els Torms. A lAlbagés, però, també hi ha forn de pa propi, regentat pels mateixos propietaris que el de Castelldans. Curiosament, part del pa de lAlbagés fa cap a Juneda (a un altre forn i a la llar de jubilats) i a Torregrossa. A Fulleda, on no hi ha cap botiga però sí forn de pa, el porten també a vendre a Mollerussa, on la mateixa família té botiga. El de Fulleda és dels pocs fora de les Borges on es cou pa de ronyó.

SomGarrigues • del 21 de gener al 3 de febrer de 2011

17

EL REPORTATGE

Exterior de Cal Quim de Sunyer. | FOTO: M.A.|

el tracte amb els veïns requereix també moltes dots de confessors i de psicòlegs.

La Floresta i la Pobla, a part

Les situacions de la Floresta i la Pobla de Cérvoles són a part. Si bé tots dos pobles compten amb una sola botiga, en els dos casos es tracta destabliments de la cadena lleidatana PlusFresc. I això té avantatges, tant per als clients com per als responsables. Els uns hi troben la varietat, els preus i les ofertes que trobarien a Lleida ciutat i els altres sestalvien lanar i venir per aconseguir productes, ja que cada setmana arriba el camió de la cadena per fer la distribució.

12

són els pobles garriguencs que compten amb una sola botiga

Fins i tot sestalvien la neteja dels vidres de portes i finestres, que la fa una empresa que recorre tots els Plus de Ponent. A la Floresta va obrir portes lany 2003 i a la Pobla, el 2005. Lajuntament hi posa el local i es fa càrrec de les despeses delectricitat i lempresa hi posa la botiga. Pertànyer a una cadena, però, no esborra les dinàmiques del comerç rural de què parlàvem abans i els clients també hi fan encàrrecs molt específics i també fan de la botiga un punt de trobada, com passa a la Floresta els divendres a la tarda, que és quan coincideixen les clientes joves, explica la Isabel Pacheco, responsable de lestabliment des de fa sis anys. A més, lespecificitat dels dos municipis, amb una certa pàtina turística i amb força gent que només hi va els caps de setmana o per vacances, fa que bona part de les compres siguin compres generals i no tant de petites coses que un sha oblidat, com sol passar en altres llocs, on la botiga fa més aviat una funció de rebost. A lestiu ve molta gent i pràcticament tots compren aquí, no té sentit que

vinguin a passar uns dies i facin encara més kilòmetres per anar a comprar a fora, assegura la Tere Roure, del Plus de la Pobla.

Fulleda i Tarrés, cap botiga

Aquest mateix model de vinculació amb la cadena comercial shavia valorat a Tarrés com una possible sortida a la inexistència de cap botiga al poble, però segons lalcalde del municipi, Ramon M. Arbós, lempresa va declinar la proposta. També es veia amb bons ulls el sistema que fan servir a Fulleda el poble més petit de la comarca, junt amb Tarrés on alguns veïns fan els encàrrecs a Casa Gaya, de lEspluga, que els ho porta a casa, però sembla que tampoc no va quallar. La gent no hi estava interessada i no és qüestió de forçar-ho, diu Arbós, que explica que els veïns ja estan acostumats a que si surten del poble fan la compra. Per la resta, de moment ve una parada de fruita i verdura un dia a la setmana, un dia al mes ve un camió de congelats i existeix un petit punt de distribució de pa i rebosteria en una casa particular.

Futur poc esperançador

La majoria de botigues rurals no tenen perspectives de continuïtat. Molts dels actuals propietaris tenen la il·lusió de ser-hi fins que puguin, però és molt segur que siguin ells mateixos els qui abaixin un dia la persiana. A més, entre els pobles que ara tenen més duna botiga algunes tancaran aviat per jubilació, com a Alcanó o Alfés. Aquell dia no es tractarà, només, dun negoci tancat, sinó de molt més. Tancar lescola fa molt difícil la vida dels joves als pobles, i tancar la botiga la hi farà als més grans, en uns municipis amb una població cada vegada més envellida. I és que aquest petit comerç saproxima més a un servei equivalent als educatius, culturals o sanitaris, que no a un negoci.Però, a diferència daquests, la seva existència i supervivència no depèn tant dadministracions com de certs hàbits de consum, especialment entre els joves.

font: pròpia i Idescat.

Pobles de menys de 500 habitants

MUNICIPI

HABITANTS

BOTIGUES

Fulleda

102

-

Tarrés

109

-

Els Torms

171

1

Granyena *

177

1

El Cogul

193

2

El Vilosell

200

1

La Pobla de Cérvoles

240

1

Alcanó

235

3

Aspa

242

1

Els Omellons

254

1

Torrebesses

299

3

Sunyer

307

1

Puiggròs

311

1

Bellaguarda

334

3

Alfés **

337

2

Bovera

341

1

El Soleràs ***

376

2

Almatret ****

399

3

L’Espluga Calba

427

1

Sarroca

433

1

L’Albagés

462

1

Juncosa

479

4

* 2 tardes a la setmana també obre un altre comerç ** s’hi ven pa i alguns queviures *** una és per a socis de la cooperativa **** 2 són carnisseries. També hi ha 2 forns de pa.

La dona, al capdavant

cap botiga

1 botiga +1 botiga

Podria ser una casualitat, però la proporció és tan indiscutible que convida a reflexionar-hi: tots els comerços visitats i consultats per a aquest reportatge estan regentats per dones, només amb una excepció, el de lEspluga Calba. Si tenim en compte la importància vital que tenen les botigues als pobles petits com els nostres, podem concloure que, una vegada més, el paper de les dones a lhora de sustentar i dinamitzar la comarca és cabdal i amb molt més pes en la seva economia del que pot semblar aparentment. No estem parlant dels rols de fa unes dècades, quan la dona portava a plaça els productes agrícoles que donava de si el camp familiar (gràcies, també, a la contribució inestimable de les dones), sinó del manteniment dun negoci a part i autònom, amb la corresponent paperassa i tracte amb els proveïdors. I això passa no només als comerços dels pobles petits, sinó també als daquells municipis més grans, on encara es fa real la divisió del treball per sexe, fins i tot dins del sector del comerç, on sembla que no és el mateix una ferreteria que una botiga de queviures.

El Plus de la Pobla i els seus clients. | FOTO: M.A.|El Forn de pa Manolita. | FOTO: M.A.|