Anarquisme garriguenc

19

SomGarrigues • del 25 de novembre al 6 de desembre de 2011

EL REPORTATGE

Anarquisme garriguenc

Llardecans fou probablement el primer poble on els obrers es van organitzar | FOTO: F.F. |

Quan avui dia en una conversa informal apareix la paraula anarquisme es generen tot un seguit de controvèrsies que sempre acaben anant a parar a la Guerra Civil i als disbarats de la rereguarda republicana. Però què en sabem del moviment anarquista?

Qui eren, quines motivacions tenien i perquè es movien? I de la seva relació amb les Garrigues?

Jordi Soldevila

somgarrigues@somgarrigues.cat

Al mes de març d enguany, el Miquel Andreu publicava, en aquest mateix quinzenari, un reportatge sobre la simbologia de la dictadura encara present en alguns espais públics de les Garrigues.

Possiblement aquesta sigui l explicació més gràfica del desconeixement tan esbiaixat d un dels moviments socials i polítics més importants dels Països Catalans com és el llibertari. La Guerra Civil va donar als seus vencedors la possibilitat d escriure només una versió de la història i obviar-ne, o tergiversar-ne, la part que no els interessava. En la memòria collectiva actual ha perviscut la visió fosca que va donar el franquisme dels anarquistes, i és per aquest motiu que quan encara avui dia

apareix la paraula anarquisme a les converses, aquestes acaben conduint inexorablement cap a la violència a la rereguarda republicana generada en els primers mesos de la guerra.

El recentment desaparegut professor Josep Termes va explicar al llarg de diferents obres qui eren els anarquistes i quin era el seu projecte social, i ho va fer exposant-ne amb rigor les llums i ombres. Segons el professor Termes, les claus d aquell moviment estaven en les dues ànimes que tenia: una de constructiva (sindicalista) i l altra de destructiva (insurgent), vinculades a dos dels seus principals ideòlegs (Bakunin i Kropotkin, respectivament).

Tanmateix, pocs historiadors s han dedicat encara a aprofundir sobre el moviment llibertari i obrer, i encara menys a les comarques de Ponent. Enguany, per exemple, ha aparegut per primer

cop una obra dedicada al moviment obrer i, concretament, a l anarquisme ponentí, titulat Memòria Llibertària. 100 anys de moviment llibertari a Ponent i editat pel sindicat CGT. És des d aquesta obra que podem iniciar un primer recorregut històric sobre l anarquisme a les Garrigues, i ja podem avançar que ens hem trobat amb algunes sorpreses.

Llardecans, primera estació

L olivera i l oli han estat un dels emblemes de les Garrigues Administratives i Històriques, productes estrella d un desenvolupament originat al segle XVIII i que continuà al segle XIX. Joan J. Mateu explica l èxit econòmic aconseguit a través del producte entre els anys 1860 i 1880, fet que va permetre duplicar, i fins quadruplicar, la població de la comarca. És en aquest marc que es va produir una revolta política que

20

SomGarrigues • del 25 de novembre al 6 de desembre de 2011

EL REPORTATGE catalanistes i els carlins.

Renaixement a les Borges i expansió a les Garrigues

De fet, actualment tan sols coneixem les adhesions de les federacions locals de Lleida i Llardecans a la secció estatal de l AIT, i és que el cop d estat del general Pavía el 1874 no va donar temps per a gaire més.

Malgrat tot, la força de la federació local de Llardecans sí que devia influir a la resta de pobles de la comarca, perquè, en una comunicació entre la federació local i la Federació Regional Espanyola, la primera exposa la voluntat de crear federacions locals en todos los pueblos de la comarca .

Just l any que s adheria Llardecans a l AIT, aquesta patia una divisió entre marxistes i bakuninistes, que donaria lloc a la històrica divisió dins l obrerisme entre comunistes i anarquistes. Les comarques de Ponent van acabar decantant-se per l anarquisme, després d uns primers moments de vacil·lació amb el marxisme.

Tanmateix, l aposta per l anarquisme no va poder tenir massa transcendència en un primer moment, perquè el cop d estat de Pavía que l any 1874 va acabar amb la Primera República es va emportar per davant tot el moviment obrer, que va haver de passar a la clandestinitat. No foren els únics, però, ja que amb el cop militar també van quedar al marge del sistema tots els republicans, els

La desfeta provocada per la fi de la Primera República va sotmetre l obrerisme a un llarg silenci a les comarques de Ponent. I no seria fins als primers anys del segle XX quan tornaria a brotar. El 1903 ja trobem organitzades societats obreres en vuit poblacions de la zona, entre les quals una a les Borges Blanques. El sindicalisme rebrotava a les Garrigues després de gairebé trenta anys sense notícies. Les societats de les comarques de Ponent es posaren en contacte per crear la Federació Obrera Provincial, que el 1904 ja reunia 250 afiliats. És difícil resseguir l activitat d aquest primer nucli, però potser té alguna analogia amb la repercussió que tingué la Setmana Tràgica a les Garrigues. En aquella revolta es produïren tot un seguit de fets que culminaren amb la crema d un tren a la Floresta per part d un nombrós grup d Arbeca i altres participants de les Borges i Juneda. Els revoltats intentaven impedir que els homes de les classes més desafavorides fossin enviats a la guerra del Marroc. La intervenció de l estudiant de medicina i anarquista arbequí Josep Perera devia ajudar a promoure la revolta i qui sap si també a difondre les idees llibertàries a la comarca. Això i el fet que els homes de les cases benestants no anessin a la guerra van ajudar a prendre consciència de classe als més pobres i a començar a pensar que l anarquisme podia ser una eina per lluitar contra les acusades diferències socials del moment.

La fundació de la Confederació Nacional del Treball (CNT) el 1910 va donar lloc a la creació d una poderosa eina, gràcies al suport de les societats locals i a la posada en pràctica de nous mètodes sindicals. Tant és així que als anys deu es van organitzar dues vagues que van paralitzar el país (la vaga revolucionària de 1917 i la de la Canadenca, a Barcelona, de 1919), però la falta d informació no ens permet saber la repercussió que aquestes mobilitzacions van tenir a les Garrigues. Queda pendent per a un proper article.

El que sí sabem és que els èxits sindicals i el lideratge de Joaquim Maurín van fer augmentar l afiliació sindical a la província de Lleida fins a assolir 10.312 afiliats el 1920, tot un rècord que no es tornaria a produir ni durant els anys trenta.

En aquest context, durant els anys deu van reaparèixer diver-

L’any 1920, hi havia més de 10.000 afiliats sindicals a la província de Lleida. Els èxits i el lideratge de Joaquim Maurín hi van ajudar

“Los indomables” de Vinaixa o “Los de siempre” de la Pobla són alguns dels grups d’afinitat que es van crear als anys vint

Aquarel·la que recorda els fets del tren de la Floresta per la Setmana Tràgica, obra de Carles Vallalta.

va donar lloc a sis anys d obertura democràtica (1868-1874) i a la Primera República (1873-1874).

L augment de les llibertats democràtiques va facilitar que els treballadors s organitzessin en societats obreres per millorar les seves crues condicions de vida.

Les societats obreres de seguida van enllaçar amb l internacionalisme socialista que promovien en aquells moments Marx i Bakunin a Europa a través de l Associació Internacional de Treballadors (AIT), fet que va iniciar la relació entre una part de l obrerisme amb una alternativa social al capitalisme.

Les comarques de Ponent no en van quedar al marge, i les Garrigues, tampoc. Pel poc que sabem avui dia, el 1872 a Llardecans ja hi havia organitzades dues societats obreres, una d oficis varis i una de jornalers del camp. Seria un dels primers municipis ponentins que va veure com s organitza-

ven els obrers, junt amb Cervera, Agramunt i Lleida. No tardarien gaires mesos a córrer rumors de l organització d una altra societat obrera al poble veí de Maials. La idea s estenia i el moment econòmic exigia un repartiment més just dels beneficis.

El 1870 diverses societats obreres

estatals van decidir adherir-se a l AIT i crear-ne la Federació Regional Espanyola. El març de 1872 s hi adherien les societats obreres de Lleida i al juliol del mateix any ho feia la federació local de Llardecans, formada per dues seccions que devien correspondre a les dues societats existents.

Llardecans: primer assaig col·lectivista a Ponent Possiblement l experiència més interessant dins el moviment anarquista previ a la Guerra Civil (1936-1939) es va donar a Llardecans. Els afiliats a la federació local del poble van aconseguir una porció de terra prou gran com per plantar-hi 600 olivers i 2.000 ceps. Els terrenys per dur a terme el projecte eren antigues pastures de cases benestants. L experiència, però, no devia durar gaire, perquè al gener de 1874 es produïa el cop d estat del general Pavía i les societats obreres tornaven a la clandestinitat, aquestes i tots els seus projectes de justícia social.

L’Agrupació Obrera de les Borges es reunia al Centre Republicà. | FOTO: M.A. |

21

SomGarrigues • del 25 de novembre al 6 de desembre de 2011

EL REPORTATGE Poblacions amb presència anarquista entre 1870-1936

Juneda

Arbeca

Les Borges Blanques Sarroca de Lleida Granyena de Les Garrigues

Cervià de Les Garrigues L’Albi

Els Torms Llardecans La Granadella Almatret

La Pobla de Cérvoles

Vinaixa

El Vilosell

Maials

La Setmana Tràgica a les Garrigues, la revolta dels pobres Portada del llibre editat per la CGT aquest any. | FONT: J.S. |

ses societats obreres a la comarca. El 1914, els treballadors de les Borges reprenien el seu projecte societari del 1903. Aquest cop ho feien als baixos del Centre Republicà Democràtic, amb el nom d Agrupació Obrera de les Borges i amb la presència inaugural del dirigent revolucionari Andreu Nin. Per la seva banda, els treballadors de Juneda organitzaven la seva Societat Obrera el 1915, també a l entorn dels republicans.

Si bé algú pot pensar que aquestes societats eren de tendència republicana i que l anarquisme en quedava lluny, només cal resseguir la correspondència entre 1910 i 1919 amb el periòdic anarquista Tierra y Libertad per veure que l anarquisme sí que tenia adeptes a la comarca i que era caldo de cultiu de futurs nuclis. La correspondència ens indica que hi havia lectors, com a mínim, a Juneda, Vinaixa, la Pobla de Cérvoles, les Borges, l Albi i la Granadella. Això donarà lloc a la creació de diversos grups d afinitat ideològica a principis dels anys vint, amb el nom de Los indomables a Vinaixa, Los de siempre a la Pobla de Cérvoles, Los invencibles al Vilosell o Los inflexibles

a l Albi. Tots aquests grups van tenir relació amb el sindicalista reusenc Joan Montseny (conegut amb el pseudònim de Frederic Urales) i la seva filla, Federica Montseny, estiuejants a les Masies de Poblet, des d on es desplaçaven a les Garrigues per participar en actes de propaganda. A més, la mare de Joan Montseny era de la Granadella.

D aquesta època localitzem adhesions a la CNT de diverses societats obreres garriguenques, com les de Maials, les Borges i, possiblement, Juneda. I si resseguim les subscripcions al periòdic Lucha Social, publicat pels cenetistes lleidatans, observem que la influència del sindicat augmenta a les Garrigues. Així, trobem subscriptors a Almatret, Llardecans, Maials, Sarroca, Arbeca, les Borges, Cervià, Granyena, Juneda, la Pobla de Cérvoles, els Torms, el Vilosell i Vinaixa. Una influència gens menyspreable.

A principis dels anys vint, però, Joaquim Maurín va fer un tomb cap al comunisme, tomb que va fer aparèixer divergències dins de la CNT. Els anarquistes van fundar cap al 1921 la Federació Anarquista de Lleida i província, dins

la qual hi havia grups o individus de Sarroca i Cervià. D aquest poble, a més, coneixem el nom d un dels seus militants, Josep Zaragoza. La dictadura de Primo de Rivera, però, va tallar de nou l activitat del moviment llibertari, que no renaixeria una altra vegada fins a la Segona República.

La Segona República

La proclamació de la República l abril de 1931 va significar l obertura de vells debats interns dins de la CNT, i la influència de Maurín a Ponent va fer que alguns sindicats locals es dividissin o sortissin de la CNT, com ho van fer els de les Borges, Juneda o Maials. Per contra, els sindicats d Arbeca, Cervià i la Granadella es van mantenir fidels a l ideari anarquista fins a la Guerra Civil.

La divisió va alimentar el doctri-

La Setmana Tràgica va tenir a les Garrigues una important mobilització d una part dels seus habitants. La negativa a deixar marxar els homes de les classes més desafavorides a la guerra del Marroc va comportar el tall de les vies fèrries, el trencament dels pals del telègraf a Juneda i les Borges i alguns encesos mítings a la capital i a Arbeca. La crema del tren a la Floresta seria el punt àlgid d aquesta revolta. L aixecament també ressonava en altres pobles com l Albi, on els seus partidaris es van fer sentir al carrer.

La forta repressió posterior, però, encaminarà el moviment cap a altres vies organitzatives que arribaran fins a la Guerra Civil.

narisme dins la CNT, cosa que va comportar l alineament amb les tesis insurreccionalistes de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica), tal com es va veure en l intent de cop revolucionari del gener de 1933 [v. desglossat].

A les Garrigues, a més, segons el secretari provincial de la FAI, hi havia grups afins a aquesta organització a la Pobla de Cérvoles i Vinaixa.

Els successos desencadenats per la proclama de l Estat Català del president Lluís Companys el 6 d octubre de 1934 com a resposta a la involució conservadora de la

L’intent revolucionari del 8 de gener de 1933 Un sector important de la FAI apostava per desestabilitzar el règim republicà i instaurar el comunisme llibertari mitjançant intents armats. És el que es va conèixer com gimnàstica revolucionària . La militància lleidatana de la FAI, amb el suport de militants de pobles propers, es va afegir a l intent del 8 de gener de 1933. L objectiu era assaltar la caserna de La Panera de Lleida per obtenir armes i, posteriorment, la caserna de la Seu Vella, des d on dominar la ciutat. L empresa va quedar-se a La Panera, on hi va morir Domingo Gassió Musté, faista de la Pobla de Cérvoles, que junt amb altres militants del seu poble i del Vilosell van participar en el cop.

Edifici que albergava la Societat Obrera de Juneda. | FOTOS: A.S. |

República tenen una curiositat a les Garrigues. Arreu de Catalunya la proclama i la posterior revolta se sosté amb la militància del BOC (Bloc Obrer i Camperol), alguns republicans, rabassaires i membres d Estat Català. A Cervià, a més, s hi va afegir el Sindicat de Treballadors de la CNT, l únic cas a les comarques de Ponent.

Al cap de dos anys, la Guerra Civil farà créixer l afiliació al sindicat i canviarà la correlació de forces.

Amb el conflicte bèl·lic començava una altra història, ja més coneguda, i de què es parla a l entrevista de la pàgina següent.

22

SomGarrigues • del 25 de novembre al 6 de desembre de 2011

EL REPORTATGE ENTREVISTA AMB Josep Rubió i Sobrepere

Cervià de les Garrigues, 1968

“L’anarquisme garriguenc queda totalment anul·lat després de la Guerra Civil” Jordi Soldevila: Quin pes tenia

l anarquisme abans del cop de 1936 a les Garrigues?

Josep Rubió: Un cop proclamada la República, la CNT lleidatana pretenia reforçar tot el moviment a comarques, i a les Garrigues se celebraren conferències i xerrades per captar el màxim de seguidors i afiliats. Així, entre el 6 i el 27 de maig de 1934 es van fer visites a 11 pobles de la comarca. Durant el període republicà es realitzaren petits actes i manifestacions a diferents pobles, però cal destacar la participació garriguenca en l assalt a la caserna de la Panera el 8 de gener de 1933 i durant el mes de juliol del mateix any es produí la crema de garberes per part dels mitgers. Cal ressaltar, a més, la seva activitat a Arbeca. Els mitgers estaven dirigits per la CNT d aquest poble, que, segons la premsa anarquista, aconseguí que els pagesos retinguessin els productes i provocà una aturada general (paralització de la trilla) com a protesta.

Els actes revolucionaris més importants a la comarca es realitzaren l octubre de 1934, especialment a Juneda, on es produí l única víctima pels fets a la demarcació de Lleida.

J.S.: El 18 de juliol, un cop aixe-

cat l exèrcit d Àfrica, què succeeix a la comarca?

J.R.: A les Garrigues, la major part dels comitès antifeixisites estaven encapçalats per membres de la CNT-FAI. A partir de l octubre del 1936, amb la dissolució dels comitès i la formació dels nous ajuntaments, la CNT-FAI es fa amb l alcaldia de 7 municipis, i es van produir diferents conflictes, especialment amb els regidors d ERC i del PSUC, per aconseguir el poder.

El conflicte més important es produí a Cervià, amb un autèntic enfrontament intern entre partidaris de la CNT-FAI i del PSUC-UGT, amb la mort de 7 persones la nit del 22 al 23 d octubre de 1936. La lluita de fons era pel poder al poble entre collectivistes i anticol·lectivistes (un fet semblant passaria a La Fatarella el gener de 1937).

J.S.: Vençut el cop militar a

Catalunya, s origina una forta repressió a la rereguarda contra tot allò relacionat amb la dreta. Quin balanç se n fa a les Garrigues?

X.X.: D entrada cal dir que es van produir 183 morts (fins ara documentat) per la repressió a la rereguarda a les Garrigues. 157

L’escassetat de recursos i la manca d’assessorament van contribuir a l’ensorrament de les col·lectivitats

Josep Rubió i Sobrepere és doctor en Història Contemporània per la Universitat de Lleida (UdL) amb la seva tesi La Guerra Civil a les Garrigues (1936-1939). Entre la revolució, la venjança, la por i la misèria. Professor d’Història a l’IES Josep Lladonosa de Lleida i president del Centre d’Estudis de les Garrigues, ha col·laborat en diversos estudis sobre la Guerra Civil a la comarca, entre els quals destca el cost humà del conflicte, un projecte coordinat per Jordi Oliva des del Centre d’Història Contemporània de Catalunya.

en queda, de l anarquisme? Alguna mostra de resistència?

J.R.: L anarquisme garriguenc queda totalment anul·lat després de la Guerra Civil. Molts afiliats són represaliats (afusellats o empresonats) i d altres aconsegueixen fugir. No coneixem cap mostra de resistència a la comarca. Als pobles encara podem recordar locals incautats i fets servir per la col·lectivitat com a magatzems, habitatges per als refugiats, molins d oli...

També, a la Pobla de Cérvoles encara es conserva un dipòsit d aigua que havia de bastir la població i que mai es va arribar a posar en marxa. L havien batejat amb el nom de 19 de juliol.

J.S.: Hi ha personatges desta-

corresponen a repressió civil i 26, a religiosa. Totes les esglésies, ermites i convents foren saquejats i alguns edificis cremats.

Es van fer grans fogueres a les places dels pobles o als afores per cremar-hi quadres, bancs, ornaments, figures i altres.

Els pobles més afectats van ser l Espluga Calba, amb 33 víctimes, Juncosa, amb 23, i Torregrossa, amb 22 (en aquella època pertanyia a les Garrigues).

J.S.: Paral·lelament a la guerra,

a la rereguarda republicana s origina un projecte revolucionari. Quins èxits i fracassos té a la comarca?

J.R.: El gran projecte revolucionari endegat per l anarcosindicalisme va ser la creació de di-

A l’esclatar la guerra, la major part de comitès antifeixistes de les Garrigues estaven encapçalats per la CNT-FAI

ferents col·lectivitats agrícoles després de realitzar les incautacions, requises o expropiacions de terrenys i locals. La CNT-FAI va tenir protagonisme en 18 de les 23 col·lectivitats formades a la comarca. Aquestes van tenir una vigència o un relatiu bon funcionament durant un any aproximadament. A poc a poc, però, les col·lectivitats van començar a perdre pes i funcionalitat. A la difícil situació conjuntural del moment (guerra, escassetat d aliments, etc.) hi hem de sumar tota una sèrie de factors intrínsecs, pràcticament comuns a totes, que provocaran, a la llarga, el seu ensorrament. Aquests cal reduir-los a dos d especialment importants: l escassetat de recursos econò-

La repressió a la rereguarda contra la dreta va produir 183 morts, sobretot repressió civil, però també religiosa

mics provocava una important dificultat, malgrat la bona collita de la campanya 1936-1937.

Cada vegada, a mesura que passaven els dies, es reduïen els productes i articles per elegir. A més, els equipaments mai foren els necessaris. I l altre factor va ser la manca d assessorament tècnic. La ignorància i la precipitació dels primers mesos van tenir conseqüències importants a la llarga, cosa que va provocar diferents enfrontaments, queixes i malestars dins de la col·lectivitat. Pocs entenien la idea de col·lectivització, és a dir, aquella de retornar a la societat, allò que un grup reduït de gent s havia anat apropiant.

J.S.: Els Fets de Maig del 37 signifiquen un retrocés del procés revolucionari. Com es viuen als pobles?

J.R.: Caldria destacar l acte repressiu fet a Torregrossa el 5 de maig de 1937, molt probablement relacionat amb els fets i el cop de força anarquista contra gent de dretes, segurament falangistes, amb l assassinat de 7 persones al Pla de Margalef.

J.S.: Vençuda Catalunya, s en-

gega una forta repressió que s allarga més de 30 anys. Què

cats dins l anarquisme garriguenc?

J.R.: A Arbeca, cap a finals de 1931, s organitzà el Sindicat de Treballadors afiliat a la CNT, destacant la figura de Pere Boldú, Peret del Bertomeu , que arribà a ser el màxim líder cenetista comarcal un cop començada la guerra i secretari general de CNT de la província de Lleida. Acabada la guerra s exilià a Toluges. Josep Reig (Cal Beltran), de la Pobla de Cérvoles, fou un dels primers a defensar la lluita contra el propietari i inicià i propagà les idees revolucionàries als homes que, després, el 1936, foren els capdavanters de la CNT-FAI a la població.

Avesat a la part més ideològica, no el veiem ni a les llistes de la CNT en la formació del Comitè Local Antifeixista ni formant part de cap llistat de l ajuntament per part anarcosindicalista. Poc després d acabar-se la guerra se suïcidà penjant-se a l entrada de casa. També tenim Domingo Gassió, Ramon de la Quima , de la Pobla de Cérvoles, mort a l assalt de la Panera del 1933. Durant la guerra, en memòria d aquell acte catalogat com a heroic pels anarquistes, se li dedicà una plaça al poble (actual plaça de l Església) com a homenatge.