16
SomGarrigues • del 28 de febrer al 13 de març de 2014
REPORTATGE GÈNERE • Comarca
La igualtat encara és lluny Dia de la Dona. El 8 de març es commemora, com cada any, el Dia Mundial de la Dona i es repeteixen conferències, concentracions i manifestos. La resta de dies de l’any, però, sembla que poques coses canviïn per a les dones, especialment en la doble càrrega de feina i família lectura el més genèrica possible. I si ens atenem a aquestes reflexions, podem concloure que, efectivament, la dona, per definició, encara és dona treballadora.
Miquel Andreu Comarca
Concentrar tot el discurs d una causa, sigui la que sigui, en un dia concret i que, a més, aquest es repeteixi cada any com una commemoració rutinària té un risc: que la resta de l any poques coses canviïn. I les Garrigues no s escapen d aquesta lògica. Pels volts del 8 de març, Dia de la Dona, hi haurà actes de tot tipus i es llegiran manifestos, però l endemà romandrà una realitat que encara és lluny de posar en qüestió la necessitat d un dia per recordar que hi ha desigualtats. N hi ha que l anomenen Dia Mundial de la Dona Treballadora, altres prefereixen Dia Mundial de la Dona, a seques, entenent
Roman una realitat que encara no posa en qüestió la necessitat de tenir un dia al calendari per recordar les desigualtats
La doble càrrega
Tot i els avenços en les generacions més joves, encara continua sent norma que la dona s ocupi més de les tasques domèstiques i familiars,
Encara continua sent norma que la dona s’ocupi més de les tasques domèstiques i familiars i de les persones dependents Fòrum de la Federació d’Associacions de Dones de les Garrigues celebrat l’any 2007. | FOTO: Arxiu |
que, per definició, una dona ja ho és, de treballadora. Hem buscat sis dones garriguenques, de sis àmbits diferents, perquè ens parlin de com es viu el fet de ser dona dins del seu sector
professional. Són casos concrets, i sempre és agosarat extrapolar, però molt probablement la seua visió s ajusta força a la realitat. En aquest sentit, els hem demanat que fossin elles mateixes les
que expliquessin no tant possibles problemàtiques seues, sinó la seua visió i les seues reflexions sobre la qüestió de gènere en el seu àmbit, fugint així d un enfocament massa concret per aproximar-nos a una
que se sumen a les pròpies ocupacions laborals i, en no pocs casos, a l atenció a persones dependents. Tres fronts que es coneixen com a triple jornada laboral , una realitat que, com evidencia un estudi d Anna Torres [v. SomGarrigues, núm. 338] sobre l associacionisme femení a les Garrigues, encara és molt present.
Carme Pinyol
Mabel Albà Infermera. Castelldans
Directora ZER L’Oliver. Llardecans
“Hauria estat difícil si hagués hagut de triar entre vida professional i familiar”
“La quota femenina va disminuint mentre va augmentant l’edat de l’alumnat”
Fa 30 anys que sóc infermera a les Garrigues, 23 a Castelldans. Sempre ho he compaginat amb ser mare. Quan les meves filles eren petites, treballava de 8 a 15 h i feia una guàrdia de 24 h cada setmana. Ara hi penso i no puc entendre com ho feia. Suposo que perquè era molt jove i estava fent el que més m agradava: ser mare i infermera. Tenia un cap de setmana de guàrdia al mes, 55 hores de feina seguides que em semblaven un moment relaxat perquè el meu marit es quedava a càrrec de la casa i les
filles. En el meu cas, ser dona hauria estat difícil si hagués hagut de triar entre la vida professional o la familiar, però si saps compartir les responsabilitats i la feina que això suposa, es pot fer tot. Professionalment, mai m he sentit discriminada. En la sanitat no hi ha tabús ni prejudicis per ser dona, tot i que a vegades la feina es complica amb pacients d altres cultures. La pràctica clínica també es fa més difícil darrerament, perquè la gent està més angoixada, es mostra més exigent amb nosaltres i el personal sanitari tenim menys recursos per afrontar els mateixos problemes. Però m agrada pensar que els temps de crisi també ensenyen i que, per tant, toca treure el millor d una mateixa i fer pinya.
Quan ara pensa les jornades laborals que feia quan les seues filles eren petites, se’n fa creus. “Suposo que perquè era molt jove i feia el que m’agradava”, diu.
Avui dia, la presència de la dona en el camp de la docència és majoritària, sobretot a Educació Infantil i als primers cursos de Primària, en què la pràctica totalitat dels docents són dones. La quota femenina continua sent molt alta en els següents cursos de Primària, però als instituts i a les escoles de formació professional va disminuint mentre va augmentant l edat de l alumnat o segons les matèries que cal impartir. Quant als càrrecs directius, crec que continua predominant la presència d homes, encara que en el cas d Educació Infantil i Primària s està normalitzant i la presència femenina s ajusta cada cop més en relació a l alt
percentatge de dones docents que hi ha en aquest sector de l ensenyament. Des de l inici de la seva escolarització, l alumnat interioritza una sèrie de clixés estereotipats d allò que es considera masculí o femení, o allò que s espera d ells, i els repeteixen. Així, des del seu lloc de docència, la dona intenta transmetre uns valors que responen a les demandes d una societat en què les dones puguin accedir als llocs i posicions exclusius dels homes, a la vegada que els homes puguin adoptar les actituds i comportaments considerats exclusivament de dones.
A les fases inicials d’escolarització, la presència de dones és alta. Carme Pinyol (a la dreta), Georgina Bonet i Dori Beà formen l’equip directiu de la ZER L’Oliver.