La gran nevada

8

SomGarrigues • del 14 al 27 de febrer de 2014

REPORTATGE METEOROLOGIA • Comarca

Febrer de 1944: la més gran nevada que es recorda Tres dies seguits. Es compleixen 70 anys del fenomen meteorològic probablement més impactant de tot el segle XX i el que portem de XXI. La neu caiguda del 23 al 26 de febrer alteraria la comarca durant setmanes

Joan Maria Morlans

joanmaria.morlans@somgarrigues.cat

El del febrer de 1944 de ben segur que és l episodi meteorològic més important del segle XX a la nostra comarca. La descomunal nevada que va afectar les terres de Ponent i el nord tarragoní va deixar gruixos de prop de dos metres, així com moltes anècdotes, desgràcies i records inesborrables per a la gent que ho va viure.

El dia 23, després d una setmana d ambient molt gèlid per la penetració d una massa d aire siberià, va començar a nevar sense parar, fins el 26 al migdia. A la resta de Catalunya, la precipitació va ser líquida a partir del dia 24 i va deixar quantitats també excepcionals (a Susqueda, per exemple, 469 litres) i greus incidents.

Efectes negatius

El fenomen va produir nombro-

sos danys als pobles de la comarca on es van acumular fins a 1,7 metres de neu i, per extensió, a tota la zona afectada. A Juneda, per exemple, es va ensorrar el cafè de Ramon Bragós, un accident que va provocar la mort de dues persones i quinze ferits.

La nevada va deixar gruixos de prop de dos metres, així com moltes anècdotes, desgràcies i records inesborrables Al camp, els olivers van patir severes destrosses, i les comunicacions (tren, cotxes de línia, telègrafs) es van bloquejar. El diari La Mañana no va poder-se editar el dia de la nevada.

Són representatives, també, anotacions d altres municipis, com les

Els carrers van quedar bloquejats per la neu durant dies, com el Marquès d’Olivart, a les Borges. | FOTO ANTIGA: Autor desconegut |

de Josep Company Torrelles, de Belltall, que explicava Dia 23 de febrer, dimecres, comença a migdia a nevar. Neva tot el dijous dia 24 al vespre. Hi havia dos pams de neu i el divendres al matí, dia 25, arribava als picadors de les portes.

La pallissa de Cal Sebastià ensorrada, tothom espantat i incomunicat. Neva tot el dia fins dissabte, dia 26 al migdia. Tres dies seguits sense parar gens i hi havia un metre vint o metre trenta de gruix al davant de casa. Els carrers del poble, plens de congestes, fins a moltes cases les portes tapades [...] .

O aquest altre testimoni d Agramunt: Allò que havia començat com una cosa bonica i alegre va acabar com una veritable tragèdia. La nit de dijous a divendres es van ensorrar algunes teulades pel pes de la neu i el pànic es va estendre per la vila. La majoria de

El fenomen va produir nombrosos danys, tant als edificis com al camp i les comunicacions, que van quedar bloquejades

Gruix màxim de neu acumulada (23-26 de febrer de 1944) 220 cm 200 cm 180 cm 160 cm 140 cm 120 cm 100 cm 80 cm 60 cm 40 cm 20 cm

Un grup de gent de Cervià davant de l’ajuntament. | FONT: Revista ‘El Cérvol’ |

** Falset * Cervera * Els Omellons * Les Borges Blanques ** Sta. Coloma de Queralt Roquetes de Fonollosa El Vilosell Tàrrega 1 Arbeca 2 Nalec Mollerussa Vinaixa Les Borges Blanques Lleida Almacelles

0 cm la gent feia caure la neu de les seves teulades. Qui no s ho podia fer, llogava treballadors que cobraven entre 25 i 50 pessetes per la neteja dels teulats. No es va ser a temps a totes les cases i algunes es van ensorrar a causa d estar malmeses encara pels bombardeigs de la guerra [...]. La vila va quedar completament incomunicada durant vuit dies i també es va interrompre el subministrament de corrent elèctric. Escenes que es reproduïen a les Garrigues.

Dades oficials

*25 de febrer de 1944 **26 de febrer de 1944

Dades no oficials

1. 8 pams = 1,60 m 2. 1 cana catalana = 1,55 m

9

SomGarrigues • del 14 al 27 de febrer de 2014

REPORTATGE es quedava atrapat en alguna torre disparava trets i el venien a buscar amb canyissos arrossegats per damunt la neu; igualment es feia si s havia de portar algun difunt al cementiri . I és que la neu s hi va quedar setmanes. Els pagesos estaven contents, perquè sabien que la collita d aquell any seria molt bona. De fet, la nevada va deixar saó per a dos anys.

Josep Guiu Llauradó, de Bellaguarda, va viure els fets i va compondre aquesta cobla, avui encara recordada.

LA NEVADA Del mil nou-cents quaranta-quatre, ja ens en podem recordar, va fer una gran nevada, que set pams se’n van posar.

Al vint-i-tres de febrer, es posar a nevar, i va nevar seixanta hores seguides, no va parar.

‘Si algú es quedava atrapat en alguna torre, disparava trets i l’anaven a buscar amb canyissos’, explica el borgenc Manel Giné

Una altra quotidianitat

Tot i aquests primers moments difícils, la gent ràpidament va obrir pas pels carrers i es va adaptar com va poder a la nova situació. El borgenc Manel Giné i Freixes ho descriu així: A les cases sempre hi havia menjar, atès el mode de vida d aquell temps; l electricitat va marxar, però gràcies als llums de ganxo s il·luminaven les estances.

Sense poder anar a treballar, els cafès s omplien cada dia. Si algú

Va morir un tal Rosendo, un tal Rosendo Pujol, a fer pas al cementiri, hi va anar tothom.

Per sobre la neu anàvem amb les pales a les mans, aquí caic, allà m’aixeco, passant penes i treballs.

Diuen que el riu Corb va portar rubina del desglaç durant dos mesos, i que per Sant Joan, a la Segarra, refredaven els càntirs a la neu que encara restava a les obagues i als camins. Tanta aigua va fer créixer els aqüífers i a Nalec (l Urgell), per exemple, a causa dels moviments de terra, la cabana del senyor Batiste de Cal Grabat es va desplaçar vuit metres en horitzontal sense patir desperfectes. Encara avui és al mateix lloc.

En definitiva, la gran nevada va ser una mostra molt excepcional del que pot donar de si quan es troben, d una banda, el fred de la Sibèria i, de l altra, l explosivitat del Mediterrani. Un fet memorable que no és descartable que es pugui tornar a produir.

El riu Corb va portar rubina durant dos mesos i, per Sant Joan, a la Segarra refredaven càntirs amb la neu que encara quedava

Hi va haver algunes famílies que pel terme es van trobar, i van sortir voluntaris per anar-los a auxiliar.

Va sortir el cotxe de línia, i sabeu què va passar?

Que en parar a la Granadella, aviat va bolcar.

Van donar dos o tres voltes i ningú va prendre mal, tots els passatgers que hi anaven van sortir pel �nestral.

Durant aquella nevada, molts successos van passar.

Edi�cis, cases velles, a terra van anar.

Van parar trens i cotxes, carruatges i animals, i durant tots aquells dies vam passar molts treballs.

Hi va haver algunes persones, que viatjant es van trobar, per fonde o pel viatge, assetjades van quedar.

L’Espluga Calba, dies després de la nevada (dalt). A les Borges, la neu quasi cobria les persones (baix). | FOTOS: Família Cabeça / Arxiu Fernández i Genoveva Llorens |

Van sortir cent vint homes, amb les pales a les mans, que ja feia quinze dies, que estaven incomunicats.

Un permís de mili diferent Jaume Roig l L’Espluga Calba Recordant aquesta nevada retorno a la joventut, no menys que 70 anys enrere.

Faré un petit relat d’aquesta gran nevada que recordo com si fos avui, en primer lloc perquè en tinc uns bonics records que guardaré dins el meu cor tota la vida. Vaig comptant més o menys com la vaig presenciar i la vaig viure.

Ens trobem en el dia 22 de febrer de l’any 1944, primer dilluns després de Carnaval.

Me’n recordo com si fos en aquests moments, tal com es desenvoluparen els esdeveniments.

Sóc quinto de l’any 1942, em trobava de permís, vaig passar el Carnaval al poble d’Arbeca, on hi tenia relacions amistoses. També m’hi vaig quedar a dormir.

Quan retornava al meu poble, el dilluns a la tarda, o sigui el dia 22 de febrer de 1944, amb un fred que pelava, quan vaig arribar a casa, el meu germà ja m’esperava i em digué aquestes paraules: “Canvia’t de roba que hem d’anar al Masblanc a buscar una carretada de llenya.”

Així ho vam fer.

De tornada a casa ja començaven a caure algunes volves de neu, poques, però molt grosses. No fou fins a la nit quan es posà a nevar de valent. A l’endemà al matí ens trobàrem

amb tres pams de neu, però ja no nevava. El dia es presentava amenaçador amb el cel ben encaputxat, però no caigué una sola volva en tot el dia. La gent estàvem segurs que continuaria nevant, a la nit del 23-24, no recordo l’hora que començà, lo que sí sé és que a altes hores de la matinada vaig sentir uns crits molt esgarrifosos d’una persona que demanava auxili. Aquests crits provenien del carrer Fulleda.

Em vaig aixecar en un tres i no res, em vaig mig vestir i vaig sortir al terrat, cosa que no vaig poder perquè la porta estava bloquejada per la neu. Després de molt furgar i empènyer vaig poder veure el cel i d’on provenien els crits amb demanda d’auxili. I estava nevant “de lo lindo”. Vaig parar atenció i vaig reconèixer les veus. La que demanava auxili era una senyora molt gran i la seva néta, era la Sra. Quitèria de cal Tramèga, tal vegada recordaran, i el que els prestava l’ajuda era el Lluís de cal Cabesso, veí de la Sra. Quitèria. A aquesta pobra vella se li ensorrà la casa i per això demanava auxili.

Se’n van ensorrar moltes, de teulades.

Al dematí, quan ens aixecàrem, trobàrem totes les portes blocades per la neu amb una altura de més de 8 pams de neu.

Va fer una destrossa d’arbres, va morir molt del bestiar, per falta d’assistència, per no poder-lo auxiliar.

Podria explicar moltes coses d’aquesta nevada. Ens vam quedar sense llum, incomunicats entre els pobles, tant a peu com amb vehicle.

Haguérem d’obrir passos.

Aquesta nevada tan gran va caure en dues nits, la del 22 al 23 i la del 23 al 24 de febrer de 1944. Al meu poble una senyora que anava de part hagué de ser transportada amb llitera fins a l’estació del tren per ser intervinguda, on tot va anar molt bé. Aquesta senyora era la Mercè del Farré. Jo i d’altres companys haguérem d’ajornar un mes la reincorporació a l’exèrcit per falta de locomoció, cosa que no ens anà gens malament.

També us vull dir que el local de la Samfaina d’Arbeca també s’ensorrà, una part, i va morir un home. A Juneda s’ensorrà el Foment i també va morir un vell. S’ensorrà en el moment en què la gent havia sortit del local cridats per l’alcalde per fer neteja, lo que podia haver estat una gran desgràcia. A Barbastre també s’ensorrà una nau militar quan la tropa havia desallotjat el local.

Accepteu aquest petit relat d’un vell que va trepitjar la nevada més gran del segle XX, fa 70 anys.

Per la carretera avall, a colles vam marxar, i en arribar a mig camí, allí tots ens vam parar.

Quan vam estar reunits, vam començar a fer pas, i aviat vam sentir el cotxe que pitava detràs.

I en ser l’endemà al matí, un camió va passar, i ens va deixar farina, per poder-nos auxiliar.

Recordem-nos-en, de la nevada i dels successos que hi va haver, al mil nou-cents quaranta-quatre, el vint-i-tres de febrer.

Set pams de neu hi va haver, que allò feia esgarrifar, per tota aquesta comarca, tots sitiats vam quedar.

Lo que ha tret aquestes cobletes, ara us ho explicarà, és un vell de seixanta anys, que no sabia què fer.

De Pobla de Granadella, del vint del carrer Major, habitant d’aquesta vila, i d’o�ci, pastor.