Especial Cassoles de Juneda 2013

número 345 • any XIV

del 10 al 23 de maig de 2013

2€

COMERÇ DE LES BORGES

DELINQÜÈNCIA

HISTÒRIA

Fruiteries es queixen del mercat del dissabte

Atracament a l’oficina bancària de Juncosa

Es compleixen 100 anys de les societats d’Arbeca

Pàgina 7

Pàgina 9

Pàgina 12

TRADICIONS

ESPECIAL CASSOLES

Arriben les primeres festes majors a diverses poblacions de la comarca Bellaguarda, el Cogul i els Torms van ser els primers municpis a celebrar-les. Amb motiu de la festivitat de Sant Isidre, ara serà el torn de l Albi, Juncosa, Cervià i també l Albagés i Bovera.

Pàgina 19

OCUPACIÓ

Gairebé un centenar d’aturats més a les Garrigues respecte a l’any passat Segons dades del SOC, el mes d abril el nombre de persones registrades a l atur a la nostra comarca ha patit un increment en la majoria de poblacions respecte al mateix període de l any 2012.

Pàgina 20

El 19 de maig se celebra el 35è Concurs de Cassoles de Tros al Parc de la Banqueta, amb multitud d’actes paral·lels, tant el mateix dia com l’anterior | IMATGE: Adrià Martí |

Nascut el 1979, el certamen congrega el poble sencer i gent de fora al voltant d’un dels plats que millor defineixen la cultura i la història de la comarca Pàgines 15, 16 i 17

Afores Terrall, s/n LES BORGES BLANQUES (Lleida) Tels. 973 14 28 18 faura@embalatgesfaura.com www.embalatgesfaura.com

15

SomGarrigues • del 10 al 23 de maig de 2013

CASSOLES DE JUNEDA El dia que tot un poble homenatja la nostra història Identitat. El Concurs de Cassoles de Tros de Juneda, que enguany arriba a la 35a edició, és la història d’un èxit rotund des del seu primer dia.

Un èxit que, més enllà de xifres de participació, rau en la posada en valor, des de l’entusiasme, d’un plat definidor de la cultura d’aquesta terra Miquel Andreu

miquel@somgarrigues.cat

L any 1991, Joan Solé escrivia al llibret del Concurs de Cassoles de Tros: cercar el camí que porti a la identificació d una identitat sociocultural ha estat, entre d altres, una de les premisses cabdals d ençà d aquell 1979 . I ho escrivia perquè era evident, per aquells anys, que això s havia aconseguit. De fet, s havia aconseguit bastant més enrere, quasi que podríem dir que a la segona edició. Com s explica, si no, que de les 36 colles inscrites el 1979 es passés a les 84 el 1980?

La de les cassoles de Juneda és, sens dubte, una història d èxit des del primer dia. Un primer dia que, val a dir, es remunta a una experiència pilot , el 1975, duta a terme per un grup de junedencs inquiets.

Volíem fer alguna festa popular, però no sabíem quina , explica Pere Bellmunt, activista local i un dels impulsors d aquella primera prova. Sigui com sigui, allò va quallar. Es va estructurar amb una comissió organitzadora i va agafar tal volada que ben aviat va convertirse en una referència en el calendari de la cultura popular del país.

La iniciativa va agafar tal volada que aviat es va convertir en una referència en el calendari de la cultura popular del país El dia que tothom fa cassola

De cassola de tros, se n feia, i se n fa, arreu de Ponent, però també és cert que, si algú no se li hagués acudit fomentar-la i posar-la en valor,

potser avui només en sentiríem a parlar amb cert menysteniment i com una cosa remota de quatre padrins. I el cas és que, entre les coses de què serveix el concurs de Juneda és que gent de totes les edats es bolca en l elaboració i el coneixement d un plat que defineix molt bé el mode de vida i de treball del món pagès d aquesta terra. Pel concurs, a Juneda tothom menja el mateix. O dit d una altra manera, tothom ret un homenatge, festiu i alegre, als nostres avantpassats i a la nostra cultura.

Gent de totes les edats es bolca en l’elaboració i el coneixement d’un plat que defineix molt bé el món pagès de la comarca Del sol a l’ombra

Si la fórmula va funcionar des del primer minut, estava clar que poca cosa hi havia a canviar. Ingredients (exclòs l arròs, sempre!), germanor (la festa s ha presentat sempre també com un retrobament de junedencs residents a fora), primavera, ganes i actes paral·lels garanteixen l èxit per si mateixos. La resta són qüestions logístiques o de cert ordre, com el sistema d inscripcions i adjudicació de parcel·les o el canvi d ubicació, tal vegada la modificació més substancial, o almenys més visible, en aquests 35 anys, al passar l any 2004 de celebrar la trobada a la plaça de Catalunya a fer-ho al Parc de la Banqueta, més ombrívol i procliu al passeig. En definitiva, i com diu l expressió, aquell dia a Juneda tothom té una sola cosa al cap: Fer-la gran.

16

SomGarrigues • del 10 al 23 de maig de 2013

CASSOLES DE JUNEDA Antoni Villas

Ramona Urgell

Alcalde de Juneda

Molt bona cassola a totes les persones que fan gran aquesta festa: als collaboradors, que ajuden amb la seua aportació a fer possible aquest llibret; als que ajuden desinteressadament a tirar endavant un nova edició del concurs; als regidors, que amb el seu temps coordinen tots i cada un dels detalls, però sobretot a tots els que aquest dia en sou protagonistes cuinant i degustant les millors cassoles de tros que es fan per tot el territori.

La cassola, tot un ventall d’aromes, sabors i colors, la d’estiu o la d’hivern, la picant o la d’herbes, la sucosa o l’espessa... La tradició ens uneix en aquesta diada tan especial per al nostre poble, que aplega gent d’arreu i que fa que ens retrobem en aquesta festa tan nostra.

El que no pot faltar és l’alegria i l’amistat, voler gaudir del moment i de l’espai tan emblemàtic com és el passeig de La Banqueta i sentir la felicitat de la nostra festa. Un any més us convido a cuinar i menjar la vostra cassola a la Banqueta, per estar tots junts, plegats, per fer poble, per fer Juneda.

Ens veiem a les Cassoles. Fem-la bona, fem-la gran!

Aibert Garriga

Regidora de Cultura

Regidor de Festes

D’un temps ençà, la gastronomia és acceptada com una part fonamental de la cultura d’un poble.

Per aquest motiu, la cuina és un reflex de la manera de ser de les persones i de les societats que la conreen, és a dir, la cuina forma una part essencial de l’estructura cultural de cada poble: “som el que mengem”, diuen els savis. Per tot plegat, la manera de menjar és, sense cap mena de dubte, un element d’identitat de primer ordre.

En aquest sentit, és transcendental el paper del receptari popular català, ja que és un valuós patrimoni, en evolució constant, amb uns trets que fan la nostra cuina única al món i, per tant, cal “mimar-la” i conservar-la.

I això és el que hem fet els junedencs i junedenques amb la cassola de tros, l’hem conservat com a patrimoni dels nostres avantpassats, dels nostres pares i avis. Ells la cuinaven de manera senzilla quan treballaven de sol a sol i s’aplegaven amb els veïns de les finques properes fent una cassola amb els productes que portaven de casa i els ingredients que tenien del propi hort.

Avui, a Juneda continuem “mimant” aquest senzill però a la vegada saborós plat, com un homenatge i com una gran festa, la festa del Concurs de les Cassoles de Tros, amb l’objectiu de premiar la colla que la fa més bona i gustosa.

I han passat trenta-cinc anys des d’aquell primer concurs de l’any 1978, un temps en què la gent de Juneda hem estat capaços de mantenir i conservar tan preuada tradició.

Junedencs i junedenques, continuem gaudint i preservant la nostra Festa de les Cassoles de Tros, impregnem-nos d’olors, de sabors, d’alegria i sobretot de bona companyia.

Recepta de la cassola de tros de Juneda Ingredients per a 6 persones (uns 50 g de cada tall per persona) · 300 g de cansalada · 300 g de costella de porc · 300 g de llonganissa · 300 g de botifarra negra · 500 g de caragols nets · 1,5 kg de patates · 2 kg d espinacs naturals · 500 g de pebrot · 250 g d albergínia · 800 g de ceba · 5 alls · 1 got de vi blanc · 1 cervesa (mitjana) · Bitxo · Sal · Llorer · Timó Elaboració En una cassola de fang, fregiu primer els talls i aneu-los retirant per reservar-los quan estiguin una mica daurats, començant per la cansalada i acabant per la costella de porc.

Amb el mateix oli feu el sofregit. Coeu primer la ceba, després els alls i el bitxo i finalment el pebrot (millor pelat).

Tot seguit, afegiu-hi l albergínia i al final les patates.

Remeneu-ho una mica i quan el sofregit estigui ja llest afegiu-hi els talls, els espinacs i els caragols (prèviament preparats).

Després fiqueu-hi el got de vi blanc i una cervesa, rectifiqueu-ho de sal i deixeu que faci xup-xup.

Cinc minuts abans de tancar el foc, afegiu-hi la botifarra negra.

Preparació prèvia dels caragols Renteu-los ben nets, deixeu-los reposar en aigua freda i després bulliu-los amb llorer, timó i força sal, començant a foc lent per acabar sobtant-los a la màxima potència fins que treguin el cap i surti tota l escuma, que haureu de llençar. Tot seguit ja els podeu afegir a la cassola.

Des de l’any 1979, any rere any, se celebra al nostre poble el que ja s’ha convertit en una tradició: el Concurs de Cassoles de Tros. Des de fa ja 35 anys, el diumenge de Pentecosta, es preparen les cassoles de terra, els focs de llenya i les colles perquè el concurs esdevingui una festa.

Podríem dir que aquesta festa és ja tan significada com la Festa Major, ja que, sigui a la Banqueta participant al concurs o bé al magatzem de casa o a la cabana del tros, tots els junedencs mengen cassola aquest dia.

El proper 19 de maig, celebrarem la 35a edició d’aquesta festa. Encara que l’objectiu principal és cuinar la millor cassola, no menys important és gaudir d’una jornada de germanor amb els companys de la colla i amb els de la resta de colles participants.

Les degustacions, les activitats paral·leles, l’olor de cassola i els visitants fan que la jornada sigui especial i que l’espai de la Banqueta tingui aquell color especial que fa goig de veure.

No obstant això, l’ingredient bàsic és la participació: les colles! Així doncs, us animem que participeu a la 35a edició del Concurs de Cassoles de Tros de Juneda: que vingueu a fer la cassola a la Banqueta, que gaudiu de les activitats que s’organitzen, que us quedeu a dinar, que gaudiu del ball i de la festa, que entre tots la fem cada any una mica més gran.

Salut, Cassola i bona festa! Fem-la gran!

PROGRAMA D ACTES Dissabte, 18 de maig de 2013

- A les 9 de la nit, al Complex Cultural, NIT INTERNACIONAL DELS MUSEUS Organitza: Amics del Museu i Fons Documental de Juneda | Col·labora: Ajuntament de Juneda - A les 11 de la nit, a la pista Parc Alegria, KALIQUENYO ROCK Organitza: Club de Bàsquet Juneda | Col·labora: Ajuntament de Juneda

Diumenge, 19 de maig de 2013

- A les 9 del matí, ARRIBADA I EXPOSICIÓ DE COTXES D ÈPOCA AL CARRER D IGNASI GAVÍN - A 2/4 de 10 del matí, pels carrers de Juneda, CERCAVILA AMB LA BANDA MOLÍ VELL - A les 10 del matí, a la banqueta del canal, REBUDA DELS CONCURSANTS I PÚBLIC EN GENERAL - A partir de 2/4 d 11 i fins a l hora de dinar, RECORREGUT DE COTXES D ÈPOCA PELS CARRERS DE LA VILA I EXPOSICIÓ AL CARRER FONDO Organitzadors: Club de Vehicles Històrics de Lleida, Joan Arqués i Ajuntament de Juneda - A partir de les 12 de migdia, a la banqueta del canal,

VENDA DE TIQUETS PER A LA DEGUSTACIÓ DE LA CASSOLA DE TROS - A 2/4 de 2 del migdia, a la banqueta del canal, RECOLLIDA DE MOSTRES I TASTET DEL JURAT DEL CONCURS - Durant el matí, SORTIDA DELS GEGANTS I CAPGROSSOS DE JUNEDA Organitzador: Associació La Roca Fumada - Durant tot el matí i fins a l hora del ball, a la banqueta, BALANZ BIKES I INFLABLES INFANTILS - A les 2 del migdia, a la banqueta del canal i/o a l envelat, DINAR DE GERMANOR - A 2/4 de 6 de la tarda, al recinte de les piscines municipals, SOBRETAULA MUSICAL AMB LA VACA BOJA. Es farà una breu pausa per dur a terme l ENTREGA DE PREMIS DEL XXXV CONCURS DE CASSOLES DE TROS DE JUNEDA - A les 7 de la tarda, al recinte de les piscines municipals, BALL AMB EL QUINTET MADISON A continuació, DISCOMÒBIL AMB LA VACA BOJA Hi haurà SERVEI DE BAR A LES PISCINES DURANT TOT EL DIA.

17

SomGarrigues • del 10 al 23 de maig de 2013

CASSOLES DE JUNEDA Una festa compartida per diverses generacions Un dels trets definidors del Concurs de Cassoles de Tros de Juneda és la seua intergeneracionalitat. Ni és un aplec de gent gran ni és un aplec de gent jove, és un aplec de tots. En poques ocasions es fa tan poble com per les Cassoles, viscudes amb entusiasme per totes les edats i condicions. Per això, hem parlat amb tres colles de diferents generacions, des dels més veterans fins als més novells, per tal que ens expliquin com viuen i com preparen la jornada.

Des del primer dia

La colla Tornem-hi és de les veteranes. De fet, cap la pot superar en bagatge, ja que hi han participat sempre, en les 35 edicions

Un centenar de cassoles participen cada any al concurs. | FOTO: SomGarrigues |

BASES PER ALS CONCURSANTS 1. Els concursants es poden presentar en colles de nombre indefinit o individualment.

2. Cada concursant ha de donar el seu nom i cognom (si és una persona) o el de la colla (si és un grup).

3. Cada colla participant s ha de portar els seus estris i el material per cuinar la cassola. També s ha de responsabilitzar de les persones que hi menjaran. L organització facilitarà la llenya, així com l accés a l aigua mitjançant aixetes distribuïdes per la Banqueta.

4. Poden participar al concurs les persones del poble i les de fora vila.

5. Els concursants han d estar formalment inscrits: han d emplenar la butlleta d inscripció corresponent i han d abonar l import previst per poder concursar.

6. Les cassoles han de ser de terra i el foc de llenya. S exclou l arròs com a ingredient.

7. Cada concursant tindrà una parcel·la marcada, on només s hi podrà cuinar una cassola. El sorteig i l adjudicació de terrenys s haurà realitzat prèviament el 19 de maig.

8. A partir de dos quarts de 2 del migdia (13.30 h), els concursants han de portar les mostres de la seua cassola al jurat per tal que pugui valorar-les i deliberar.

9. L organització es reserva el dret de resoldre qualsevol imprevist.

10. La participació al XXXV Concurs de Cassoles de Tros de Juneda implica l acceptació d aquestes bases.

Poques colles poden dir, com aquesta, que han participat en totes i cadascuna de les 35 edicions del Concurs. Són entre 25 i 35 membres, es fan dir Colla Tornem-hi, van vestits de verd i fan dues cassoles, una d estiu i una d hivern.

Tot i que, com passa en general, es reparteixen les tasques, qui porta la batuta de la cassola és la Ramona Bosch. Els homes remenen , diu.

La veterania també es nota en els detalls, i a la seua parcel·la sempre trobareu una taula parada amb un porró i unes olives, tot de casa, per als passejants. Abans, quan tenien guatlles, fins i tot hi posaven ous. Una vegada, un senyor que

va tastar el vi ( vi del racó que té Francesc Gelonch amb la mare en una bóta de casa feta de fa anys) li volia comprar de totes totes.

Tot va començar, el 1979, quan entre els veïns del carrer es van animar a participar en la festa. I ja no han parat. En aquesta trajectòria, a més, els han caigut cinc premis: el 1997, el 2001, el 2002 (dos guardons) i el 2005. Amb tot, l experiència no sempre ho és tot i han vist com altres colles, que començaven a preparar-ho tot tard, han acabat guanyant. Consideren que la Banqueta és un lloc idoni. No obstant això, a l hora de menjar la cassola, solen anar a casa d algú.

Amb la canalla a taula

Quan els membres de la colla ronden els 40 anys, la canalla ja és present a la festa, tal com ells hi eren quan els hi portaven els seus pares Alguns de la colla ja van començar participant al Concurs quan eren petits, amb la colla dels seus pares. Ara són ells els qui, aparellats i afillats, sumen 8 o 10 petits als 10 o 12 adults que són. Es reparteixen les tasques: un s encarrega de la inscripció, un altre de la intendència (tres peus, llenya, cassola, cullera...), un altre de la beguda, un altre de la carn, un altre de les verdures i els caragols, etc. per tenir una mica d ordre dins del desordre , diu l Isidre Pinyol. Malgrat tot, i malgrat l experiència, sempre acaba faltant alguna cosa. El pes de l elaboració no cau sobre algú en especial, sinó que entre totes i tots tam-

bé ho fan tot; alguns gaudeixen més remenant i altres pelant patates, per exemple.

No es vesteixen de cap manera especial, però sí que segueixen una peculiaritat: cadascú tasta la cassola i, en funció del seu gust, hi afegeix més o menys sal. Un cop feta, se l emporten a una cabana a menjar-se-la, però després tornen i s afegeixen als actes diversos o al ball de les piscines, situades a la vora de la Banqueta, un espai que consideren encertat, especialment per a aquells que estan més a sobre de la cassola i que a la plaça Catalunya patien més calor. Un any van quedar tercers, però no recorden quin.

El relleu de la tradició

Pocs anys enrere, els més joves menjaven amb les colles dels seus pares. Ara s’han emancipat i contribueixen a anar estirant el fil de la tradició

Cartell infantil del Concurs i cartell del concert previ. | FOTO: Aj. de Juneda |

Tenen al voltant de 16 anys i, tot i la joventut, ja han participat al Concurs tres o quatre vegades. I, anteriorment, cadascú ja hi anava amb les colles dels seus pares. I és que, amb 35 edicions al darrere, ja comença a ser habitual que moltes de les colles participants vegin com els seus fills es despengen i obren camí amb la seua pròpia colla. La de l Albert Grau són entre 11 i 12 persones, totes de Juneda, i de moment ni en perden ni n amplien. Han après a fer la cassola observant els procediments dels pares i mares o d altra gent més experimentada, però, tot i això, estan acabant de buscar el punt just per retirar

la cassola del foc, la part que troben més difícil d encertar. Entre ells no hi ha unes tasques establertes per a cadascú ni algú que prengui més la iniciativa amb l elaboració, sinó que entre tots ho fan tot i el que vulgui fer una cosa, la fa. Ningú dóna ordres als altres , diuen.

Tot i no haver viscut, com a colla, l època en què el Concurs es feia a la plaça Catalunya, consideren que la zona de la Banqueta és molt agradable, bonica i més acollidora. De fet, un cop cuinat el menjar, són dels qui es queden a l altra banda del canal a gaudir-ne, sense desplaçar-se a cap cabana.

Cafè Tertamla

La inquietud com a ingredient

Gabriel Pena gabriel.pena@somgarrigues.cat

Posa’m uns celtes

Crònica dels inicis del Concurs de Cassoles de Juneda

Renaixement. No és estrany que moltes de les iniciatives populars que avui coneixem estiguin complint ara 30, 35 o 40 anys. I és que si anem enrere en el temps, veiem com les dècades dels 70 i primers 80 van ser especialment prolífiques per al naixement de tot tipus d’activitats de caire col·lectiu, ja fossin trobades, jornades, publicacions o associacions. De la mateixa manera que s’estenia el revelatge de fotografies en color, el país s’anava alliberant també del pes d’una dictadura que havia imposat el blanc i negre a totes les facetes de la vida pública. Era el torn de recomençar. Una mica com ara.

Miquel Andreu

miquel@somgarrigues.cat

Totes les històries tenen un inici.

Siguin històries d èxit o siguin històries de fracàs, que també n hi ha moltes. Si ens hi fixem bé, però, les d èxit solen tenir un ingredient determinant i comú: la inquietud, la implicació, l activisme, les ganes de mullar-se sense esperar res a canvi.

I va ser això el que va fer que, l any 1977, a un grup de junedencs els passés pel cap organitzar una jornada sobre la cassola de tros, aquell plat que menjaven els pagesos d abans.

L objectiu no era altre que fer alguna cosa per promocionar el municipi, per cohesionar-lo, per desvetllarlo de les dècades de foscor en què havia quedat immers el país sencer amb la dictadura de Franco.

El futur era incert, el caudillo mort, l atado y bien atado present i la democràcia encara lluny. Tot i això, eren temps d aire nou, de tornar a néixer, de recuperar identitats.

Les històries d’èxit solen tenir un ingredient determinant i comú: les ganes de mullar-se sense esperar res a canvi Cassoles, pubilles, revistes Amb aquesta intenció, un grup de junedencs inquiets, entre els quals Pere Bellmunt, es reunien periòdicament en una de les aules de les escoles nacionals , presidits pel pare Miquel, franciscà de cal Tarroner. D aquestes reunions, en sortirien, bàsicament, tres iniciatives: celebrar la festa de les pubilles, editar una revista local i fer un concurs de cassoles. La primera ha passat a millor vida, però la segona i tercera van agafar peu, van fer camí, van créixer i van consolidar-se i avui, any 2013, la revista Fonoll i el Concurs de Cassoles celebren 35 anys d existència. Ja no és un

Abans que la trobada es traslladés al Parc de la Banqueta, se celebrava a la plaça de Catalunya. | FOTO: J.A. | concurs, sinó el Concurs, determinat i en majúscules.

El primer, ajornat El dia fixat per a la primera festa de cassolaires, el segon cap de setmana de maig de 1977, va caure un aiguat que va obligar a traslladar-la al cap de setmana següent. El temps, però, no va canviar gaire i es va acabar fent al cobert de l era del Minaire.

Hi va haver tres cassoles (d Antoni Seró, Antoni Camí i Joan Salla) i una trentena de veïns. No va ser un esdeveniment de masses, però era l embrió sobre el qual es crearia una comissió específica formada per Ramon Cornudella, Josep Barrufet, Ramon Brufau, Antoni Bonet, Joan Espasa, Albert Bages i Ramon Triquell, i que el 1979 encetaria oficialment el primer Concurs de Cassoles de Tros de Juneda. Es va fer a l encara denominada plaça d Espanya l any següent ja passaria a dir-se plaça de Catalunya i hi van haver 36 colles inscrites i uns 500 participants, unes xifres que no pararien de créixer durant molt de temps: 84 colles l any següent, 119 l altre, 121 l altre, 132 l altre, 138 l altre, 152, 160, etc. La necessitat de posar ordre a les parcel·les adjudicades, la in-

clusió d un preu per inscripció i algunes coincidències amb l Aplec del Caragol de Lleida, però, van posar una mica de fre al creixement imparable, fins a estabilitzar-se en el centenar de cassoles actual. Que no vol dir que sigui el nombre total de cassoles que es fan a Juneda aquell dia, perquè aquell dia en fa tothom, però és habitual també que molts junendencs i junedenques, tot i passar el matí i la tarda per la zona de la festa, facin la seua cassola al tros o en algun magatzem.

Abans del primer concurs de 1979, es va fer a Juneda una trobada com de prova el 1977, amb tres cassoles sota un cobert Actes complementaris Ja a la primera edició, l organització va optar per afegir a la jornada altres aspectes ludicoculturals, com ballades de sardanes, actuació de l orfeó o activitats infantils. Altres anys, hi hauria firetes, futbol, patinatge artístic, ball, havaneres, aeròbic, titelles o cercaviles, com les de la Banda de Tambors i Cornetes d Arbeca durant quatre anys,

A la tercera edició, les colles inscrites ja superaven el centenar, i no pararien de créixer en tota la dècada que donaria el relleu als grallers d Arbeca uns altres tres anys. El 1983, Josep Giné escrivia al programa del Concurs: Durant aquests quatre anys, s ha demostrat que la iniciativa que van tenir un grup d entusiastes junedencs va prenent arrels. Ja hi havia força més de 100 colles i aquell any es va decidir complementar la festa també amb actes el dia abans, amb el I Festival pro Diada de la Cassola de Tros.

Una fórmula, la dels actes del dia abans, que tindria el punt àlgid el 1998, amb l actuació de Lluís Llach, que des de 1970, en plena dictadura, que no cantava a Juneda. Les nits prèvies al concurs també han servit moltes vegades per treure a la llum publicacions relacionades amb el municipi, o fins i tot una pel·lícula, titulada Cassola i xerinola i presentada el 1987 com una superproducció ecològica-folklòrica , rodada per un equip d aficionats durant les Cassoles de 1980. * Amb l’assessorament de Pere Bellmunt

Lo primer dissabte de maig lo bar de la Societat de Llardecans va viure una vetllada celta de la mà de Lauzeta, un conjunt musical de les terres de ponent format per Núria Garcia i Joan Baró. A banda de passar una vetllada entranyable em fa fer pensar que aquells pobles que van impregnar valor, independència i un punt d’arrogància a les seves tradicions han romàs en el temps. Quants herois, guerrers i romàntics filen les històries gairebé mitològiques de la cultura celta? A cabassos. I voleu dir que aquí no en teníem, d’herois? Em fa l’efecte que sí. Només que haguéssim tingut un pessic de l’autoestima d’aquelles nacions que habitaven l’arc que va des de Galícia fins a Escòcia, potser algun grup de fora emularia cançons de taverna pròpies del secà. Cançons que explicarien les ventures i desventures d’algun heroi quotidià. És veritat, l’oli no embriaga com ho fa el whisky. Però sí que teníem vi. I temps enrere, quan lo vi anava coll avall, es veu que acabaves fent la mateixa cara de celta que fan ells. Ara, en canvi, a tot arreu hi posen filtres.