Quan la mort venia del cel

12

SomGarrigues • del 29 de març a l’11 d’abril de 2013

REPORTATGE

Quan la mort venia del cel Bombardeig. El 2 d’abril de 1938, ara fa 75 anys, la comarca va entrar de cop i volta a la guerra. Per primera vegada, i amb el front lluny encara, s’atacava la població civil des de l’aire, amb l’únic objectiu de fer mal i desmoralitzar. Des d’aquell dia, res ja no seria igual Miquel Andreu

85 bombardejos aeris en nou mesos que van devastar la comarca

Comarca

El front era lluny encara. S aproximava a Lleida, però encara no es feia notar a les Garrigues. Aquí, a banda de les tensions pròpies de la conflictivitat política i social i de les absències d homes que eren al front, la població continuava fent vida relativament normal. No hi havia moviments de tropes, no hi havia bases militars. Érem a la rereguarda. Era primavera i era dissabte. Dissabte assolellat de 2 d abril de 1938. La canalla, jugant pels carrers, ajudant la família al camp o estant a col·legi el poc collegi que es podia fer en aquelles circumstàncies . A mig matí, però, tot va canviar de sobte a tres po-

bles: les Borges, Juneda i l Albagés.

Alguns recorden avisos de campanes, altres no van sentir res. Al cap d uns instants apareixien avions en aquell cel nítid i clar. Sembla que eren avions alemanys. Corredisses, crits, explosions, pànic, desorientació, pols, runa i morts. En només uns segons, la mort ja era al carrer.

A mig matí, tot va canviar de sobte a les Borges, Juneda i l’Albagés. Van aparèixer avions i es va estendre el pànic Damunt de persones indefenses, desprevingudes, que mai abans havien vist una cosa semblant.

Creien que la guerra es lliurava al camp de batalla, soldats contra soldats, amb armes. Però aquella guerra era també, per a alguns, un experiment. L Alemanya nazi i la Itàlia feixista, amb el beneplàcit de l Espanya franquista, volien comprovar els

Plafons, publicacions i una exposició com a record dels atacs i les víctimes que van produir

Entre el 2 d abril de 1938 i el 10 de gener de 1939, les Garrigues Administratives van rebre 85 bombardejos, a càrrec de les aviacions italiana, alemanya i franquista.

El municipi castigat més sovint (25 vegades) va ser Castelldans, seguit de la Granadella (20), Bellaguarda (19), les Borges (13) i l Albagés (10). Segueixen la tràgica llista el Cogul (6), Vinaixa (4), Arbeca i Granyena (3), Juneda, Bovera, la Pobla i els Omellons (2) i el Soleràs, Fulleda i el Vilosell (1). Prova de la magnitud de la destrucció és que les Borges, Castelldans i la Granadella serien adoptats per Regiones Devastadas.

Un dels plafons instal·lats el 2008 a les Borges. | FOTO: Arxiu |

L any 2008, amb motiu del 70è aniversari del primer bombardeig a les Borges, l Ajuntament va celebrar un acte de memòria a les víctimes i va instal·lar uns plafons d acer a alguns indrets de la ciutat. Hi havia també un projecte museístic a cal Gineret, un dels refugis de l època a les Borges, però va quedar sense data ni pressupost. El 2011, el Consell Comarcal va fer una exposició sobre la guerra, amb espai destacat per als bombardejos, que va itinerar per 17 pobles de la comarca. Avui es troba a la Granadella.

Atacs salvatges i premeditats a la rereguarda josep.rubio@somgarrigues.cat

Fins fa relativament poc, es creia que els atacs aeris a la comarca eren obra únicament de la legió Còndor alemanya, però l’accés a diferents arxius militars ha permès saber, entre altres coses, que l’Aviazione Legionaria italiana hi va tenir un paper destacadíssim. Unes accions sàdiques, salvatges, dramàtiques, tràgiques i especialment premeditades, amb clara traïdoria i amb la voluntat de delmar les forces físiques i mentals de la gent.

Cal que dins l’imaginari col·lectiu garriguenc quedi establert que els atacs més violents i amb més víctimes civils que van

patir les poblacions de la comarca es van fer quan encara érem rereguarda, és a dir, abans que els franquistes iniciessin l’ofensiva final cap a la conquesta de Catalunya (desembre de 1938) i que aquests els va protagonitzar de forma més brutal l’aviació italiana.

Una menció especial mereixen els bombardeigs del dissabte 2 d’abril de 1938, que en ple assetjament franquista de la ciutat de Lleida, l’aviació alemanya, en aquest cas sí, va castigar durament la població civil de les Borges, l’Albagés i Juneda. Segurament eren els danys col·laterals que els

seus veïns van haver de patir abans de l’entrada franquista a Lleida l’endemà, 3 d’abril.

Aquell atac, protagonitzat pels Heinkel-111, va agafar desprevinguts els veïns i va provocar un pànic fins llavors insospitat. Fou l’hora dels refugis, dels amagatalls, de la fugida a les cabanes, però sobretot fou l’hora de la por i el terror a un futur bombardeig indiscriminat, mortal, assassí, que malauradament poc temps després es produiria.

Llibre de Josep Rubió. | Pagès Editors |

Josep Rubió l

13

SomGarrigues • del 29 de març a l’11 d’abril de 2013

REPORTATGE Antoni Mir

Les Borges Blanques Tenia 13 anys Era al carrer Carme, era un nen i voltava. De sobte, van començar a petar les bombes i em vaig ajeure al carrer mateix, a tocar de la vorera, protegint-me el cap.

A només uns metres, al carrer la Bassa, van caure moltes bombes i hi va haver molts morts. Quan va passar l atac, vaig anar corrents a casa, a veure si havia passat res. Per sort, els vaig trobar bé.

Les Borges Blanques Tenia 10 anys Era al carrer la Bassa i al sentir la campana, per instint, vaig marxar corrents que ja queien les bombes. Gent per terra, pedres, fum, soroll... Allí va ser fort.

No es pot explicar. Vaig anar cap als afores. Al camp estaves més segur que al poble.

Al acabar vaig anar a casa i vaig trobar els pares i la casa bé. Però hi ha qui al tornar ja no va trobar ni casa ni pares.

efectes de portar el terror a les cases de la gent, al cor de la població civil. L informe de la tripulació deia 56,4 toneladas. 4.500 metros.

Bombas en los blancos . S ha dit moltes vegades: era l avantsala de la Segona Guerra Mundial.

Destrucció massiva

Manel Giné

La pitjor part se l emportà la capital. Les xifres oficials van registrar 24 morts. A Juneda, cinc.

A l Albagés, dues. Les fonts orals, però, parlen de més. A les Borges, Manel Giné sempre ha fet referència a 63 víctimes, segons el recompte del jutge de pau i de l agutzil del jutjat. Entre els morts,

A partir d’aquell dia, la majoria d’habitants se’n va anar a viure a les cabanes, amagats. El poble ja no era un lloc segur nens i nenes menors de 10 anys.

Alguns, alumnes del Col·legi dels Republicans, així com el mestre i la seua família. Bombas en los blancos. Com un nen de només un mes, de Juneda, trobat sota les runes. O com la noia de 16 anys de l Albagés que es parapetava a una

Josep Quintillà

Teresa Giné

Les Borges Blanques Tenia 13 anys Era al tros, regant, i a les 12 h del migdia tornava a casa. Quan era entre la via del tren i el tros, es va sentir un soroll que no sabia què passava. Em vaig ajeure i els avions ja eren damunt. Van començar a petar i quan em vaig alçar es veia tot de fum al poble. En arribar, la gent desesperada, tothom buscava tothom. Vam agafar el carro i directes cap a la cabana.

Les Borges Blanques Tenia 8 anys Érem una colla de canalla pel carrer i la mare d una ens va dir que anéssim a collir una col. Vam agafar la panera, la rodeta i el ferret, per avall. De tornada, toquen les campanes. Els refugiats ja sabien de què anava, van sortir corrents i ens van fer pujar als pins del coster, ens vam posar una branqueta a la boca i va caure una bomba a uns metres, però no va explotar.

Casimiro Gelonch

porta del carrer Soleràs i va quedar feta miques.

Juneda Tenia 14 anys

Ramon Tutusaus Juneda Tenia 13 anys

Érem al carrer, jugant, i vam sentir les bombes a Lleida. Al cap d un moment ja eren a Juneda. A casa no en va tocar cap, però tres cases més avall ja va quedar destruït. Una dona que portava un nen al braç es va arrupir a una porta d una casa, però una explosió la va fer volar a l altre costat de carrer i va quedar empastada, amb el crio, a la paret.

Ramona Pons Juneda Tenia 13 anys

Fugida a les cabanes

Aquell dia i els següents, la majoria d habitants va agafar el portant i se n va anar a viure al camp, a les cabanes, amagats, sovint amuntegats amb altres famílies. El poble ja no era un lloc segur. L endemà diumenge, 3 d abril, Lleida queia en mans franquistes. Començaven els vuit mesos del Front del Segre i vindrien més morts i més bombardejos, fins que entre el Nadal del 38 i el gener del 39 la comarca seria ocupada del tot. Era l inici de 40 anys de dictadura.

Aquell era a Vinaixa, per amagar-nos, però ma germana i mon germà eren al poble i al pujar amb el tren ens van dir que a Juneda ho havien xafat tot.

Va ser horrorós. Després, molta gent va anar a viure al tros. Nosaltres vam marxar aquell mateix dia, però al cap de poc vam tornar. La mare deia si em maten, que sigui a casa .

Maria Llimós L’Albagés Tenia 12 anys

Estat en què va quedar el carrer la Font de les Borges després d’un dels atacs. | FONT: Col·lecció “El Burj”, núm. 3 |

Era al matí, la mama havia anat a l hort i jo, al ser la gran, m havia de cuidar dels dos petits. Va vindre l aviació i vam córrer cap a una roca al carrer Soleràs.

Temps de posar-nos dins i van llançar les bombes. Van matar una noia de 16 anys i un home gran a aquell carrer mateix. Por, tanta com vulguis. Després ja va marxar tothom del poble.

Vam veure els avions i vam córrer cap al refugi que ja queien les bombes. El refugi era a un hort, fet de terra i canyissos. Allí no van tocar, però a les cases de la vora sí. D estona no en va durar gaire, tot era ràpid, temps de refugiar-nos i prou, però la vam passar magra. Un cop passat el bombardeig, les famílies ens vam tornar a ajuntar.

Víctimes de les bombes Les Garrigues

Hi ha testimonis que no han pogut parlar.

De fet, fa 75 anys que no poden parlar, perquè uns avions que ningú havia cridat van venir a treure ls la vida.

Podia tocar a qualsevol i els va tocar a ells i elles. Molts eren nens i nenes, altres eren noies, altres eren gent gran. Fos com fos, per a cap d ells era el moment de deixar de fer el seu camí.

Càstig al feu de Macià josep.rubio@somgarrigues.cat

Les Borges Blanques es va veure afectada per 11 bombardejos documentats (dos més segons fonts orals) que es van perpetrar entre el 2 d’abril de 1938 i el 4 de gener de 1939. Pel que fa als autors dels atacs, hi va haver una combinació d’avions italians, alemanys i espanyols (la documentació de l’Aviazione Legionaria ha perdurat, la teutona no i l’espanyola no es pot consultar amb normalitat). Segons les ordres d’atac italianes i les imatges associades no hi ha dubte que no eren atacs sobre equipament militar, sinó una estratègia macabra d’atemorir la rereguarda per provocar la desmotivació al front.

El primer bombardeig va ser obra de la legió Còndor alemanya i va ser el més mortífer, com el de

Lleida, ja que la població civil no s’esperava ser un objectiu militar. Va causar 26 morts, entre els quals uns nens de l’Escola dels Republicans del carrer Sant Jaume (llavors dit Jaume I). La conseqüència immediata fou que la majoria de la població (unes 2.000 persones, segons fonts orals) es va haver de refugiar a les nombroses cabanes de volta del terme.

Després de les ràtzies aèries, el dia 5 de gener de 1939 les tropes feixistes (amb els italians primer i els espanyols i magrebins després) entraven a la ciutat per ocupar-la.

Les Borges, amb una destrucció del 60% dels seus edificis a causa dels bombardejos, era aquell dia

una ciutat fantasma i en runes. Havia rebut un càstig sever, innecessari des d’un punt de vista militar, però que va voler fer pagar que fos el feu irreductible del president Macià.

Llibre de J. Satorra i J. Rubió. | Col·lecció “El Burj” |

Jordi Satorra l