Socialistes de Puigpunyent i Galilea

Full Informatiu Municipal PSIB-PSOE. PUIGPUNYENT. setembre 2012

Socialistes de Puigpunyent i Galilea

Treballam en positiu front els intents d’embrutar la imatge de Puigpunyent El passat cap de setmana Puigpunyent va ser notícia a diferents mitjans de comunicació. A dos diaris es parlava de la I Caminada per la Memòria, un acte impulsat per l’Agrupació Socialista de Puigpunyent i Galilea amb el suport de l’associació Memòria per Mallorca, el Grup de Ball de Bot de Galilea i diferents agents socioculturals del nostre municipi.

A la caminada assistiren més d’un centenar de persones amb sensibilitats polítiques diferents. No hi havia distinció. Tots erem un mentre caminàvem en direcció al cementiri de Calvià fent una sola reivindicació: que tornin a Puigpunyent les restes mortals dels nostres veïns Joan Ferrà i Cristòfol Barceló.

Unions com aquesta són les que ens fan ser millor poble, millors ciutadans. Quan estam tots junts i no hi ha veus discordants que rompin aquesta pau, aquesta unitat.

Com a poble hem estat notícia en moltes ocasions, tant en premsa escrita com en mitjans audiovisuals. Els mitjans s’han fet ressò de la nostra lluita per protegir el medi ambient, pel nostre equip de futbol, per iniciatives ciutadanes i, en altres ocasions, per esdeveniments que a tots ens entristeixen, però mai hem estat notícia per ser un poble discriminatori.

I és aquí, on el passat diumenge, a través d’un diari de tirada nacional, vam ser notícia quan el senyor Deudero va acusar al nostre col·legi públic Puig de Na Fàtima d’”adoctrinar políticament” als seus alumnes reprenent a aquells que parlen castellà tant a classe com al pati.

Acusa al personal docent de repartir circulars amb contingut clarament polític i adoctrinador i d’obligar als estudiants a vestir amb camisetes verdes cada dimecres amb reivindicacions contra l’actual política del Govern de les Illes Balears. És cert que al nostre poble hi ha diverses sensibilitats polítiques, però mai han servit per donar la imatge bruta de poble discriminatori que intenta donar aquest senyor.

Deudero ni tan sols viu al nostre poble, segurament no durà als seus fills al nostre col·legi públic, no sap com funciona aquesta institució, no s’ha preocupat ni de parlar amb el personal docent i, així i tot, ha decidit interposar una denúncia a la Conselleria d’Educació i, sense cap tipus de prova que certifiqui aquesta denúncia, ha acudit als mitjans de comunicació a embrutar la imatge dels nostres professors i el nostre poble.

Des de l’Agrupació Socialista de Puigpunyent i Galilea volem mostrar el nostre suport a tot el personal docent del col·legi Puig de Na Fàtima perquè estam convençuts que els nostres fills i filles estan rebent la millor educació d’aquests professionals. Nosaltres vos tractam cada dia, hem vist la vostra vessant més humana, la vostra professionalitat i sabem que, a pesar de les denuncies infundades, a aquest col·legi es parla català, castellà i anglès. Entenem que el català és i serà la llengua vehicular de l’ensenyança i, per tant, és necessari aconsellar a aquells nins i nines que no el parlen que l’utilitzin a les seves conversacions per aconseguir una major facilitat i comprensió pels estudis.

Demanam al senyor Deudero que rectifiqui públicament i que deixi d’avergonyir al nostre poble, que deixi d’utilitzar als nostres fills i filles i a la nostra llengua com arma electoral per la seva incapacitat de fer política a Puigpunyent.

L’Agrupació Socialista de Puigpunyent i Galilea s’oposa a la utilització del català de forma sectària per a dividir o enfrontar a la gent. El català és una llengua que ens identifica com a poble, que hem de defensar i protegir, que hem d’ensenyar als nostres fills i filles. Possiblement, qualque dia, com diuen alguns, el bilingüisme desapareixi, però no serà així mentre no siguem capaços de parlar dues llengües com el català i el castellà sense faltar-nos al respecte, no serà així mentre segueixin utilitzant-les de forma política a la caça del vot.

Enhorabona al club de futbol de Puigpunyent i Galilea!

El nostre club de futbol està d’enhorabona! La passada temporada, l’equip aleví de futbol 7 va fer campió de la seva lliga i l’equip dels grans va pujar de la 3a categoria a 2a Regional.

Són, sens dubte, dues grans notícies pels nostres esportistes i pel nostre poble. I el mèrit és, amb tota seguretat, més gran del que en principi podem pensar degut a les dificultats que comporta tenir un club de futbol al nostre poble.

En primer lloc, per la situació geogràfica. Puigpunyent, a nivell pràctic, només té a Palma com a veí i no pot, com sí fan altres municipis, compartir jugadors i infraestructures amb els pobles veïns.

En segon lloc per la població. És complicat completar els equips de futbol base i categories inferiors degut al nostre reduit nombre d’habitants.

I en tercer, per les infraestructures. Som gairebé l’únic poble que juga en camp de terra.

El Govern de les Illes Balears, l’any passat, ens va llevar la subvenció per fer les pistes de tennis i complementar el camp de futbol de gespa artificial. Per la seva banda, el Consell de Mallorca no ha convocat el Pla d’Obres i Serveis (POS) ni al 2011 ni al 2012, una subvenció amb la que els municipis podien fer les infraestructures que necessitaven.

Tot i les promeses que va fer el PP des del Consell de Mallorca que tancaven la televisió insular per destinar més recursos als ajuntaments, el cert i segur és que ara no hi ha ni Televisió de Mallorca ni POS. És cert que la situació econòmica és complicada, però no és impossible com alguns ens volen fer creure. El camp de futbol de gespa artificial de Puigpunyent havia de fer-se amb una inversió de dos anys finançat, en part, pel POS. Bé, idò en lloc de dos anys, que es faci en quatre o cinc, per exemple, però quedar completament aturats i immòvils front la situació no és pas la solució ni pel poble ni per l’economia.

La prioritat no poden ser els bancs, han de ser els ciutadans!

Governar en temps difícils implica més enginy, més feina, més esforç. Hi ha moltes fórmules i maneres de fer les coses, pot ser diferents a fa tres o quatre anys, però n’hi ha. Basta ja de posar excuses!