Programa electoral Socialistes de Mallorca 2011

amb la teva forรงa, guanyam el futur

MALLORCA

S O C I A L I S TA

el teu vot decideix

francinapresidenta.org

FRANCINA PRESIDENTA

índex

Resum executiu Un projecte col·lectiu, 10 propostes de futur i de compromís amb Mallorca Introducció: El projecte socialista, un projecte col·lectiu i de futur per a Mallorca Primera part: Una economia més competitiva per sortir de la crisi i afrontar el futur. Un canvi de model per a una nova època Segona part: Sostenibilitat i solidaritat amb el futur. Un projecte basat en la mobilitat, el medi ambient i el territori Tercera part: Estat del benestar, solidaritat i qualitat de vida: per una ciutadania plena al segle XXI, per una Mallorca cohesionada i solidària Quarta part: Coneixement i cultura, els valors que ens fan créixer com a poble Cinquena part: La participació de la ciutadania, eix de la transparència en la gestió Sisena part: Més autogovern per situar Mallorca al món i adaptar-la als canvis

FRANCINA PRESIDENTA

Resum executiu Un projecte col·lectiu, 10 propostes de futur i de compromís amb Mallorca El programa dels socialistes de Mallorca mira el futur. I ho fa amb un projecte col·lectiu del qual en destacam 10 propostes per als pròxims anys 1 Continuarem amb l’aposta per la inversió pública com a motor de reactivació de l’economia i de la generació d’ocupació.

2 Augmentarem el pressupost en polítiques socials en 50 milions d’euros durant la pròxima legislatura. Reforçarem els serveis personalitzats per als més fràgils. Donarem un impuls municipalista als serveis socials i a la Llei de la dependència, a més de crear un consorci amb l’Ajuntament de Palma per unificar serveis i prestacions.

3 Impulsarem esdeveniments d’impacte internacional que ens situïn al món, com Mallorca illa capital de la cultura d’Europa o amb la promoció de figures de relleu universal, des de Ramón Llull fins a les personalitats més contemporànies. Convertirem el Teatre Principal en l’eix d’una xarxa de producció cultural pròpia.

4 Donarem suport al sector audiovisual i posarem en marxa iniciatives com declarar Mallorca, illa plató de cinema i de televisió, fer un festival de cinema de la Mediterrània, crear la Filmoteca de Mallorca o consolidar la Mallorca Film Commission.

Mantendrem la Ràdio Televisió Pública de Mallorca 6 Continuarem amb la inversió pública en infraestructures viàries dins el marc del Pla de carreteres, tot donant prioritat al manteniment de la xarxa viària existent i a la seguretat. Cercarem el consens per a l’execució de la via connectora amb el nou traçat aprovat durant aquest mandat.

7 Farem del paisatge el nostre eix en matèria territorial, tal i com hem fet en el cas de la serra de Tramuntana. Per això crearem l’Observatori del paisatge de Mallorca. Invertirem recursos en actuacions de millora d’aquest paisatge i impulsarem una iniciativa legislativa per regular els camins públics de Mallorca.

8 Treballarem per impulsar iniciatives de turisme cultural per desestacionalitzar i diversificar l’oferta i per això proposarem una Fira de turisme internacional anual a Mallorca, concentrada en sectors emergents, així com un Pla turístic de promoció per fer del paisatge la nova marca de Mallorca. A més, donarem suport als productes de l’agricultura i de l’artesania locals.

9 Impulsarem la nova Llei dels consells insulars per modernitzar la institució i consolidar-la com a govern de Mallorca, tot assumint les competències que marca l’Estatut d’autonomia.

Obrirem noves vies de participació i transparència, com l’Assemblea ciutadana de Mallorca.

10 Agilitzarem tots els serveis i tràmits amb la creació d’un espai nou on es centralitzaran els serveis d’atenció als ciutadans, tot deixant la resta d’edificis actuals per a ús cívic. Farem de l’edifici de la Misericòrdia un espai totalment dedicat a la cultura i el convertirem en un lloc de referència i innovador.

FRANCINA PRESIDENTA

Introducció: El programa electoral dels socialistes de Mallorca desenvolupa un conjunt de propostes que tenen com a objectiu consolidar un projecte col·lectiu de societat i de país per fer front al canvi d’època que vivim en aquesta segona dècada del segle XXI amb un objectiu principal, el de millorar la qualitat de vida de totes les persones que viuen a Mallorca.

Volem per a Mallorca un model territorial i d’infraestructures que millori la cohesió social i que rebaixi la pressió urbanística, que posi en valor una oferta paisatgística que sigui el “fil vermell” d’un turisme de més qualitat, innovador, i que es complementi amb el que més ens diferencia: el nostre paisatge i la nostra cultura però també amb l’experiència d’una indústria pionera al món. Al mateix temps, volem que Mallorca continuï millorant per ser un espai més ben connectat que aporti més qualitat de vida als seus habitants i redueixi els desequilibris històrics.

Proposam, a més, seguir treballant per un nou model productiu, basat en sectors d’activitat que permetin diversificar la nostra economia i el nostre model productiu tradicional, tot reforçant la competitivitat de sectors complementaris que ens diferencien, des dels nostres productes gastronòmics al nostre paisatge, des de les nostres tradicions a la cultura, amb la incorporació de nous sectors, com l’audiovisual, o els que deriven del medi ambient i de l’agricultura.

Accions que no només són necessàries, sinó imprescindibles davant l’impacte de la crisi financera.

Una crisi mundial que ha accelerat a la nostra terra els signes d’esgotament d’un model basat en un turisme que ha estat acompanyat d’un creixement urbanístic il·limitat. Tot un seguit de factors que no han ajudat a millorar el nostre posicionament turístic mundial en aquesta darrera dècada de canvis profunds, també pel que fa a l’oferta de sol i platja.

Per als socialistes, Mallorca s’ha de dotar, per ser plenament moderna, de polítiques socials que redueixin els desequilibris estructurals entre les famílies i que facin de la nostra terra un territori amb serveis més propers i moderns, adaptats a les realitats del segle XXI, com són l’atenció a l’envelliment de la població, a la dependència o a les problemàtiques lligades a la crisi actual. A més, reduir les desigualtats millorarà les oportunitats per als joves d’aquesta terra.

Per fer front al canvis actuals necessitam institucions reivindicatives, transparents i eficaces. És el que volem per al Consell de Mallorca. Que sigui una eina per millorar el nostre nivell d’autogovern i que això generi millors serveis per als ciutadans. Però també el volem transparent i obert a la ciutadania, més eficaç i eficient en el seu funcionament, capaç de donar respostes, amb la mateixa capacitat i eficiència del sector privat.

Un model col·lectiu de present i de futur precisament ara, en un moment de canvi d’època que es veu reflectit en la crisi mundial, europea i nacional, que es va iniciar el 2008. Però no és l’únic símptoma d’aquesta transformació. L’impacte creixent i global de les tecnologies de la informació i de les xarxes socials en el nostre quotidià, en la nostra societat, en els nostres costums, comportaments i en la cultura també en són una bona mostra.

Com ho són els canvis profunds en la gestió i la velocitat de la informació, els nous i cada vegada més evidents reptes de l’envelliment i les noves demandes socials que planteja, l’impacte i les oportunitats que suposa la immigració i el futur de l’estat del Benestar.

Però també l’aparició de nous gegants econòmics emergents i de països en desenvolupament amb un creixement i desenvolupament desconegut fins ara. Tot un plegat de transformacions visibles que són indicadors rellevants amb un impacte directe en les nostres vides.

11

FRANCINA PRESIDENTA

Un ventall de factors al quals s’afegeix, com a element decisiu, l’impacte creixent per a la nostra terra del canvi climàtic, tant per a les generacions presents com per a les futures. Una problemàtica cabdal a tenir en compte a l’hora de dissenyar polítiques que vulguin afrontar els reptes del futur de la nostra societat i del nostre territori.

Tots aquests aspectes condicionaran les pròximes dècades i la nostra manera de viure i de relacionar-nos. I això els socialistes ho volem afrontar des de la cohesió i la visió de país, des de la proximitat dels municipis i des de la Política en majúscules basada en millorar la qualitat de vida d’aquesta terra, per participar així en la construcció autonòmica que hem anat forjant des del 1983.

Hi ho volem fer des de la política. Perquè només la política és capaç d’orientar els canvis amb l’objectiu de més benestar per a aquesta societat, per a aquest país a partir de l’interès general. Petit país, però optimista davant el futur.

Patim i passam actualment per una crisi sistèmica i global, provocada per la desregulació salvatge dels mercats, tan demandada i posada en pràctica per les forces conservadores d’arreu del planeta i que ha acabat provocant el patiment de milions de famílies de tot arreu i també de governs sencers d’arreu d’Europa.

Paradoxalment, són les polítiques més desreguladores les que han provocat els majors rescats a economies europees i intervencions de l’Estat des de la crisi del 1929, tant a Europa com a països de l’altra banda de l’Atlàntic.

Són, per tant, les polítiques neoliberals que posen en perill el que s’ha aconseguit en aquest darrers cent anys: un estat del benestar dins el marc d’una economia social de mercat i a partir de principis com la igualtat, la llibertat i la justícia social. I tot això, en aquesta nova dècada, es qüestiona, per això és tan important treballar per millorar el seu funcionament i les seves mancances.

Vivim un període d’austeritat que no és sinònim de retalls de drets adquirits, sinó de prioritats a l’hora de decidir quines polítiques s’han d’aplicar. Nosaltres adaptam l’Estat del benestar a la nova realitat, però en cap cas amb polítiques que el facin progressivament més disfuncional en favor de polítiques més desreguladores basades en la força natural del mercat. Per als socialistes, el sistema financer ha d’estar al servei del sistema productiu, i no al revés, com ha passat en els darrers anys.

Davant això, i durant aquest període convuls i d’incertesa, els socialistes de Mallorca i de les Illes Balears hem governat a les principals institucions d’aquesta comunitat autònoma durant els darrers quatre amb un objectiu comú: millorar el benestar i la qualitat de vida a aquesta terra a partir de principis universals com la justícia, la cohesió social i la llibertat, i alhora hem fet front a la crisi actual tot posant els fonaments d’un nou model per a aquesta terra. Un model que costarà un temps d’implantar, però que no pot esperar més i que ja executam.

Per fer aquest canvi hem hagut d’afrontar un doble repte. Per una banda, el de fer front a la crisi en el curt termini, i per l’altra posar els fonaments per enfortir la nostra economia i la nostra cohesió social per evitar repetir aquest període de dificultats.

Així, els socialistes de Mallorca presentam aquí un projecte de consolidació d’un canvi, col·lectiu, de país i de futur, que ofereix propostes a llarg termini per crear les bases d’una societat més cohesionada, més competitiva i més preparada per als reptes del segle XXI. Els reptes són molts i diversos, perquè la globalització i les decisions es prenen cada dia a més gran velocitat.

12

FRANCINA PRESIDENTA

Per això feim propostes de futur, que ens reforcin en el nostre projecte de societat i de poble insular i mediterrani.

Propostes bàsicament centrades en tres grans eixos d’acció encaminats a millorar el nostre benestar.

En primer lloc, un país i una societat progressa si les diferències estructurals es redueixen. Per això és prioritari desenvolupar polítiques de distribució de la riquesa, per retallar les fractures que sofreixen, especialment els més fràgils, a fi de crear una societat més justa, més integrada i més cohesionada socialment.

En segon lloc, si miram el futur, és evident que la nostra terra, el nostre territori, és el nostre límit principal al nostre creixement econòmic. Per això, proposam la preservació del que ens diferencia, la preservació del que ens dóna valor afegit com a element vertebrador d’una economia de la diferència, d’una economia que diversifiqui, reforci i doni qualitat i excel·lència a la nostra oferta de sol i platja, el motor de la nostra economia productiva. És un viratge difícil i complex, però Mallorca i els mallorquins hem de treballar per exportar al món el que ens fa universals, per situar-hi el que ens reconeix mundialment, com a element d’atracció i de diversificació de la nostra activitat productiva.

Mallorca, per tant, si vol comptar amb un projecte de futur, ha d’incloure en aquestes propostes un model territorial en el qual s’integrin com a prioritat unes infraestructures adaptades a la nostra dimensió, sostenibles, amb polítiques de mobilitat adaptades als reptes del segle XXI, i també amb el paisatge com a element transversal de totes les polítiques territorials.

Mallorca necessita donar solucions tot cercant les arrels dels problemes, no els símptomes, i per això hem de treballar en un model territorial que integri tots aquests aspectes, sense deixar de banda la nostra identitat, el nostre patrimoni, la nostra cultura i el nostre passat.

Un passat que ha de ser la nostra força del futur. Una força que s’ha de veure en la protecció i la preservació del nostre patrimoni, de la nostra llengua i també de la nostra identitat.

En tercer lloc, Mallorca no pot mirar el futur sense ambicionar més autogovern, sense ambicionar més recursos per fer de l’illa un referent mediterrani amb un major benestar per a les persones que hi vivim. Per això necessitam una Mallorca que tengui institucions més reivindicatives per dur endavant els eixos de futur que hem plantejat a les línies anteriors. Treballam així per una Mallorca amb una veu forta i activa, aquí i a les instàncies nacionals, europees i internacionals.

Un projecte des de la responsabilitat d’una formació, el PSIB-PSOE, que té una llarga trajectòria en defensa de la democràcia, la llibertat, la igualtat i els drets socials. Que creu en l’interès general front els interessos particulars i que posa com a banderes els valors universals per a tots els éssers humans, com la llibertat, la igualtat, la justícia, l’equitat social, el respecte a la pluralitat de cultures i de les llengües tot promovent un marc de convivència de respecte a la diversitat i de pau.

Un projecte, per tant, que volem impulsar des del Consell Insular de Mallorca, el govern de totes les persones que viuen a Mallorca, una institució que ha de catalitzar canvis per fer de Mallorca i dels seus municipis una illa de més projecció, més qualitat de vida i més cohesió de la nostra societat.

Una illa que guanyi el futur i tengui el seu lloc al món des de la seva diferència.

13

FRANCINA PRESIDENTA

Primera part

Una economia més competitiva per sortir de la crisi i afrontar el futur. Un canvi de model per a una nova època La primera preocupació dels pròxims anys és donar solució a les dificultats que passen les famílies, les empreses i els treballadors arreu de tota l’illa per la crisi mundial iniciada el 2008. Ara, i com a conseqüència d’aquesta explosió d’un model financer especulatiu, vivim un canvi d’època marcat per profundes transformacions socials, culturals, polítiques i també econòmiques. A Mallorca, la crisi mundial ha provocat una crisi sense precedents de la construcció i una profunda desacceleració del sector serveis. Ambdós fenòmens han posat de manifest el desgast del model productiu al voltant del qual s’havia articulat el creixement de l’economia mallorquina. És evident que no es tracta de guanyar una batalla a una crisi cíclica com les altres, sinó de vèncer la crisi més important des del 1929, que a més ve acompanyada per factors tecnològics i geopolítics nous. Per tant, no es pot afrontar com qualsevol altra crisi. Es tracta de sortir de la situació actual reforçats. I això passa per un canvi de model. De societat, però també de model productiu. Proposam mesures i propostes concretes que permetin remuntar el moment de dificultat i evitar que es repeteixi en el futur.

Els nous reptes El nostre objectiu prioritari és el de treballar per diversificar un model productiu que ha de tenir en el turisme la seva clau. Que alhora doni suport a sectors i activitats emergents i innovadores, com l’audiovisual, les noves tecnologies, les activitats lligades al paisatge i a sectors de l’alimentació i dels productes locals. Sectors que fonamentalment complementin la nostra primera font de riquesa i ajudin a diversificar la nostra economia. És per això que proposarem: Donar suport a iniciatives que ens portin a l’obertura de nous mercats per als nostres empresaris.

Fomentar iniciatives per potenciar els sectors tecnològics.

Donar suport a iniciatives per consolidar un sector primari rendible i autosuficient.

Impulsar la presència de les energies renovables a les nostres empreses, per fer-les més com-

petitives davant els elevats costos energètics.

Posar en marxa una política cultural que atregui un perfil de turista més alt que el predominant actualment a l’illa.

Impulsar el sector audiovisual com a indústria de futur.

Mitjançant aquestes propostes, volem un sector dels serveis competitiu i una oferta complementària més adaptada a les demandes actuals.

Nous sectors, noves oportunitats Si el futur passa per diversificar l’activitat productiva de Mallorca, això s’ha de realitzar amb una clara aposta per obrir nous sectors i per donar noves oportunitats als nostres joves en sectors creatius.

Treballarem en el desenvolupament de la Ràdio Televisió de Mallorca, que ha de ser el motor del

1

FRANCINA PRESIDENTA

sector audiovisual de Mallorca.

Per altra banda, volem que Mallorca sigui el millor plató natural d’Europa, escenari de pel·lícules, anuncis i de sèries d’arreu del món. Per aconseguir-ho, volem: Impulsar

la creació de nous estudis de formació professional, universitaris i de formació continuada vinculats al sector audiovisual i les arts escèniques perquè els nostres professionals estiguin al nivell dels millors d’Europa per poder treballar amb els millors del món.

Simplificarem els tràmits perquè filmar a Mallorca sigui més senzill. Volem que a una sola finestreta es puguin realitzar tots els tràmits per posar en marxa rodatges cinematogràfics, sessions fotogràfiques, documentals, entre d’altres.

Crearem un catàleg de recursos naturals, historicoartístic i turístics amb material multimèdia per

facilitar la localització de llocs de rodatge.

Potenciarem la presència de Mallorca Plató a les fires turístiques i audiovisuals de la Mallorca Film Commission.

Donarem suport a les produccions d’origen mallorquí i a la seva promoció exterior.

Incentivarem la producció cinematogràfica a Mallorca.

Promocionarem als nous creadors cinematogràfics.

La formació com a eix del nou model productiu. El camí cap a la societat del coneixement Els socialistes de Mallorca jugam decididament la carta de la formació per als nostres professionals, bé estiguin en actiu o a l’atur. Un dels factors bàsics per evitar l’estancament econòmic serà la transformació de la nostra població activa -en bona part dependent del sector de la construcció i del turisme tradicional- en ciutadans i ciutadanes que puguin tenir noves oportunitats professionals en nous sectors. Com a propostes de cara al futur, treballarem: Per impulsar juntament amb la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el Govern de les Illes Balears la creació d’una universitat internacional d’estudis turístics, en cooperació amb els centres més prestigiosos de Mallorca i d’arreu del món en matèria turística, tot potenciant els programes d’intercanvi i per apropar el món acadèmic al món empresarial.

Per potenciar màsters especialitzats en gestió a les facultats d’empresarials i Escola de Turisme: l’existència de quadres ben formats facilita una indústria autòctona forta.

Per reforçar les sinèrgies existents entre l’Escola Oficial d’Idiomes i la Universitat de les Illes Balears

(UIB) per a la formació de traductors i intèrprets com a passa important per al nostre teixit productiu.

Per donar suport als clústers d’innovació , bé siguin turístics i/o empresarials. A més de tenir un sector que es relaciona millor, aquestes agrupacions empresarials innovadores (AEI) facilitaran l’augment del coneixement de la destinació. També donarem suport a les noves iniciatives empresarials (spin offs) de base tecnològica, que facilitaran la transmissió del coneixement i de la investigació científica al món empresarial.

Per impulsar noves empreses vinculades a les noves tecnologies, al sector audiovisual, a la innovació i a la investigació. I això ho posarem en marxa sense descuidar les microempreses i les petites

16

FRANCINA PRESIDENTA

i mitjanes empreses que són la base del nostre teixit productiu.

Per potenciar la formació i la reorientació laboral. Creiem que ens hem de basar en el talent de les persones i que la posada en valor dels negocis es fonamentarà cada cop més en tenir treballadors més preparats.

Per facilitar des de les administracions noves oportunitats de negoci i la utilització de les noves tecnologies per posar els fonaments d’un canvi d’escenari més competitiu.

És amb aquest impuls a la Formació i a la Innovació( R+D+i) que creiem que la nostra economia -i molt especialment la nostra classe empresarial- podrà sortir reforçada i més competitiva.

El turisme, motor del canvi de model El turisme és el principal motor de la nostra economia i el primer generador de riquesa de la nostra terra, el sector amb més capacitat de generar creixement i ocupació.

El turisme que ha de continuar impulsant el nostre creixement ha de ser un turisme basat en el que ens diferencia, i que principalment està lligat a la nostra posició geogràfica, a la nostra història, al nostre paisatge i al que som com a poble.

Els socialistes, quan parlam de turisme, pensam que tenim tres grans eixos d’acció a desenvolupar.

En primer lloc, Mallorca és una destinació que encara té molt a oferir. I per tant diversificar el nostre destí serà un dels nostres reptes, que ja hem iniciat amb la candidatura de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial de la Humanitat dins l’àmbit de Paisatge Cultural.

El primer pilar de feina és potenciar la diversificació del nostre destí, que majoritàriament és de sol i platja. Per tant treballarem per associar el destí Mallorca a activitats culturals, lligades a paisatge, a esports i a cultura alternativa, ecològica i sostenible al llarg de la pròxima legislatura.

Al mateix temps, treballarem en els països d’origen per oferir una marca unificada, però que reconegui la diversificació del nostre destí. El lema serà Ho tenim tot (“It’s all here”) i resumirà el fet que a Mallorca es pot trobar tot sigui el mes que sigui de l’any. Aquesta serà la segona tasca transversal en els pròxims quatre anys al Consell de Mallorca.

I finalment, des del punt de vista del producte que oferim al visitant, el Consell de Mallorca impulsarà un Pla de qualitat per tal d’associar Mallorca a una oferta i a un producte diversificat, desestacionalitzat i alhora de qualitat. Aquest programa tendrà com a objectiu identificar el turisme de Mallorca amb un servei estrictament de qualitat.

Això s’ha de sustentar des del principi bàsic de la millora de la connectivitat, des de l’aposta per més inversions en el sector i per una millora del producte.

Mallorca com a marca

17

FRANCINA PRESIDENTA

Per als socialistes, el turisme ha de continuar impulsant el nostre creixement, però ho ha de fer tot combinant una marca de qualitat amb un posicionament clàssic. Per tant serem més competitius si: Donam

força als nostres productes fruit de la nostra idiosincràsia, els que ens diferencien de la resta.

Sabem potenciar i posar en valor a nivell local, nacional i internacional el producte local i el que ens fa diferents.

Posam en valor característiques que ens reconeixen universalment, com la nostra mil·lenària cultura, marcada per una abundant història d’interacció de l’home i del paisatge.

Sabem vendre la nostra tradició de poble obert al món i als canvis, hospitalari i multicultural.

Impulsam la Mallorca artística, des de la creativa fins arribar a l’étnicoartesanal.

Ensenyam adientment al món la nostra oferta de serveis i la bona connectivitat en matèria d’infraestructures.

Col·laboram amb el petit comerç per fer-lo més present davant el món turístic Arribam al sector agropecuari –i el potenciam-, on una major interacció amb el món hoteler faria molta falta.

Potenciam aspectes ara per ara secundaris, com les races i varietats autòctones.

Posam en valor la marca MALLORCA a tots nivells i en tots els àmbit de l’activitat productiva.

Mallorca, destinació turística símbol de qualitat En aquestes paràmetres pensam que és primordial: Adaptar el nostre sector a la personalització de l’oferta i a l’exigència d’un compromís de quali-

tat imprescindible en un món global, competitiu i connectat permanentment. en la gestió de les principals infraestructures de transport, com són els ports i l’aeroport. Hem de tenir veu i vot als punts d’arribada dels passatgers.

Combinar el turisme de sol i platja amb altres alternatives per tal d’aprofitar el màxim potencial de la nostra illa, sempre amb la defensa del territori i del paisatge perquè sense aquesta riquesa el turisme no existiria.

Eliminar places turístiques desfasades davant els mercats emergents de forma consensuada amb els sectors empresarials.

Arribar a acords amb diferents instituts tecnològics i clústers d’innovació per a la millora i la innovació dels establiments turístics: això hauria de comportar la necessària implantació d’elements que millorin la despesa energètica als comerços i a les empreses en general, bé siguin turístics o no.

Potenciar la riquesa extraordinària que diferencia Mallorca com a receptor front altres destins, com són el territori, els costums, els nostres productes, les nostres tradicions, la barreja de natura i cultura, la mar i la muntanya, les ciutats i els pobles, el patrimoni cultural, natural i mediambiental.

Creació de marques que segmentin el nostre destí, que el diferenciïn i el posicionin enfront destinacions competidores. Marques lligades a productes que ens situïn al món, com ara els productes agroalimentaris (oli, vi, ametlla, etc) o productes culturals com els museus, els festivals musicals o el patrimoni arquitectònic i cultural.

Participar

El que es pretén és competir com a destinació des del que ens diferencia i des de la qualitat i no en preus front a altres destinacions emergents. I ho volem fer amb els nostres serveis, la nostra oferta complementària, des dels museus i l’oferta cultural tot passant pels esports que es poden practicar a l’illa (vela, ciclisme, golf, etc.) fins arribar a la nostra variada oferta gastronòmica.

En els pròxims anys, treballarem per desenvolupar actuacions turístiques que promoguin un turisme sostenible, posarem en valor els recursos naturals, culturals i patrimonials propis de l’illa

18

FRANCINA PRESIDENTA

com un element diferenciador respecte dels principals competidors, per tal de posicionar Mallorca com a destí turístic de qualitat. És ben sabut que el turisme és un sector de l’economia on hi incideixen molts altres aspectes, com la sanitat, els transports i la cultura, per això el Consell Insular de Mallorca impulsarà la creació d’una Comissió Interdepartamental de Turisme, amb la finalitat de posar en marxa una política turística integral i també per a una millor coordinació entre els departaments amb incidència en el turisme.

Desestacionalitzar: noves oportunitats de diversificar Per aconseguir atenuar l’estacionalitat turística apostam per l’estructuració de nous productes. Proposam regenerar l’actual model turístic per anar cap a un model de turisme menys focalitzat en l’època de l’any de més bon temps. Per això treballarem per fomentar polítiques complementàries, tot potenciant la competitivitat dels eixos o productes turístics que estiguin encaminats a: Turisme

de creuer. Es tracta d’aprofitar el turisme dels creuers que arriba a Mallorca, al port de Palma, per redireccionar-lo cap a diferents indrets de l’illa, tot creant rutes de connexió amb la part forana.

Turisme de salut. L’objectiu és atreure el turisme per raons de salut, enfocat a resoldre patologies

en què la climatologia sigui beneficiosa; una oferta que al seu lloc de residència aquestes persones no poden trobar.

Turisme actiu. Es tracta d’oferir Mallorca com a lloc ideal per a la pràctica esportiva, tant en l’àmbit professional com en el del lleure. La diversa orografia i el clima benigne de l’illa possibiliten un ampli ventall d’activitats esportives durant tot l’any, com són el senderisme, el cicloturisme, el nòrdic walking, el submarinisme, la nàutica i l’escalada.

Turisme natura. Es tracta de convertir en productes turístics aquells recursos que té l’illa, així com

les activitats relacionades amb el medi natural i que es poden dur a terme a l’illa. D’aquesta manera es donarà a conèixer el patrimoni natural i es posarà a l’abast de l’usuari.

Turisme cultural. Es tracta de potenciar i promoure Mallorca com a destinació cultural a nivell internacional, tant en un sentit material (patrimoni, jaciments arqueològics, artesania.) com immaterial (festes, tradicions, festivals i certàmens de referència internacional).

Turisme d’incentius i congressos. En aquest sentit, el Palau de congressos de Palma serà cabdal perquè els grans operadors de fires i les multinacionals de tot el món s’interessin per Mallorca com a destinació per als seus esdeveniments.

Turisme d’experiència i sensorial. Mallorca ha de poder oferir noves sensacions al visitant. El turis-

ta anirà a llocs agradables on visqui experiències noves o enriquidores, a un lloc on no tot ja és conegut.

Turisme gastronòmic, “Tasta Mallorca”. Es tracta de posar en valor la gastronomia mallorquina i els seus productes agroalimentaris, tot apropant-los als visitants amb la seva incorporació a l’activitat turística.

Per tant, reforçarem la promoció de Mallorca com a destí que ofereix molt més que turisme de vacances de sol i platja, un turisme que pot ser una destinació durant tot l’any. Per això és necessari oferir un calendari anual d’activitats que condensi tota l’oferta de Mallorca.

19

FRANCINA PRESIDENTA

La promoció en temps de gran competitivitat La promoció turística és la clau per a l’èxit de les destinacions turístiques. Més encara en situacions com l’actual, de canvis tecnològics, (les xarxes socials i el turisme 2.0), climàtics i de recessió econòmica mundial. Tot això són circumstàncies que afecten el turisme, tant pel que fa a la seva oferta demanda com pel seu l’impacte en el territori.

En aquest context, Mallorca es troba avui en gran competència amb molts d’altres destins turístics mundials. Per aquest motiu, la ciutat de Palma, com a capital de la nostra illa, ha de jugar un paper clau en aquesta promoció. Dins aquest marc: Modernitzarem les infraestructures de les oficines turístiques de Mallorca, crearem i impulsarem

una imatge corporativa per a totes les oficines d’informació turística de l’illa, tot compartint recursos i sistemes d’informació.

Fomentarem i consolidarem el portal turístic de Mallorca, infomallorca.net com a eina de referència, tant per a l’intercanvi d’experiències amb els turistes dins l’àmbit de les xarxes socials com perquè aquests puguin obtenir tota la informació turística i cultural.

Consolidarem

la Fundació Mallorca Turisme com a referent de promoció turística de Mallorca, tot facilitant als professionals del sector turístic mallorquí els mitjans necessaris per possibilitarlos la competitivitat en els mercats exteriors. I alhora per continuar donant suport i promoció a la comunicació i a la col·laboració entre tots els agents del sector turístic de l’illa de Mallorca i continuar facilitant-los la presència a fires i mercats internacionals.

Fomentarem la promoció turística dels productes agroalimentaris de Mallorca, per tal de donar-

los a conèixer i reactivar així el desenvolupament econòmic del comerç interior i del teixit industrial de l’illa.

Consolidarem la imatge i la visibilitat de Mallorca com a destinació de turisme sostenible i de qualitat. I per això impulsarem una promoció mancomunada que ens permeti optimitzar recursos i realitzar una millor promoció.

Treballarem

en la construcció d’un model més sostenible i de qualitat, en el qual la natura, el paisatge, l’etnologia i el patrimoni serveixin per fomentar el sector audiovisual com a indústria de futur, generadora de nous ingressos derivats de la creació de productes i projectes cinematogràfics a la nostra illa, que a la vegada potenciaran promoció exterior del nostre enclavament illenc a la resta del món.

Mallorca, com a referent turístic a la Mediterrània, necessita comptar amb un espai vertebrador

i dinamitzador turístic per tal de potenciar els valors culturals i patrimonials de l’illa. Per això amb la creació d’un centre d’interpretació turística de Mallorca al casal gòtic, més conegut com Can Weyler, no tan sols s’aconseguirà rehabilitar i recuperar part del nostre patrimoni arquitectònic i arqueològic, sinó que també permetrà mostrar als ciutadans què som, d’on venim i on anem en matèria turística.

En definitiva, els socialistes mallorquins creiem en una promoció multidisciplinària, que es vertebrarà de forma transversal al Consell de Mallorca i que es projectarà al món des de les noves tecnologies.

20

FRANCINA PRESIDENTA

Ordenació del territori i model turístic Per avançar des de l’excel·lència, per fer de Mallorca una destinació competitiva i alhora atractiva per a viatgers cada vegada més segmentats i demandants de productes més exclusius, hem de treballar en un política d’ordenació turística que ha de basar-se en cinc grans eixos d’acció, que són els que es potenciaran en els pròxims quatre anys: Es fomentarà la modernització de la planta hotelera de Mallorca, així com l’eliminació de l’oferta obsoleta.

Es durà a terme la revisió del Pla d’ordenació de l’oferta turística (POOT), que en primer lloc es farà tot pensant i fent prevaler la preservació del territori i la millora dels espais turístics. S’analitzaran els possibles canvis d’usos.

S’apostarà per la prevalença de l’oferta d’allotjament turístic per sobre del residencial.

Es treballarà per aconseguir mecanismes per a la millora de la diversificació de les empreses turístiques i també perquè puguin aconseguir nous sistemes de finançament.

Continuarem amb el desenvolupament de PERIS especials per millorar els espais turístics.

Agricultura, ramaderia i pesca El sector agrari dinamitza el món rural i té cura de l’entorn, però a més té un paper importantíssim, sobretot a una illa, que és el de la provisió d’aliments. Com més importància li donem a aquesta funció, més contribuirem a la reducció dels efectes del canvi climàtic, a més de revertir directament en el benestar del mateix sector.

Un dels problemes greus a l’illa és, des de fa temps, l’alt índex d’abandonament del camp. Per invertir aquesta tendència, incentivarem la realització de plans de desenvolupament agrari a escala comarcal per tal d’aprofitar les terres en desús. Recuperarem el paisatge agrícola de l’illa. Crearem la marca de producte de Mallorca (És de Mallorca). Promocionarem els productes agroalimentaris per incentivar-ne el consum tot creant així nous llocs de feina en el sector primari.

Entenem que amb el suport al sector agrari reforçam la preservació del territori. Hi ho farem: Fomentarem

la competitivitat amb ajudes a la comercialització per apropar els productors als consumidors. A més d’augmentar la competitivitat s’ha de potenciar la dimensió social de les empreses agràries. Agilitarem els tràmits per a la comercialització directa dels productes agrícoles.

Obrirem processos de diàleg amb el sector productiu.

Donarem suport a les arts tradicionals (per al conreu, ramaderia i pesca).

Potenciarem les marques (denominacions d’origen protegides) tot impulsant l’òrgan certificador i la garantia de la MARCA. Impulsarem la creació d’un Contracte de Custòdia (agrari del territori, ramader de les espècies i pesquer quant a art i captures).

Treballarem per aconseguir la diferenciació de producte, tot impulsant la cria i comercialització de les races autòctones a través del manteniment de convenis estables amb els principals distribuïdors, majoristes i grans superfícies.

Impulsarem la incorporació de les dones i dels joves al món del camp com a responsables d’ex-

plotacions agrícoles a través del suport a programes de formació i d’especialització.

21

FRANCINA PRESIDENTA

Apostarem per l’agricultura i la ramaderia ecològicament i mediambientalment sostenibles i donarem el suport necessari perquè Mallorca sigui territori lliure de transgènics Impulsarem

el concepte de sobirania alimentària, tot fomentant el consum de producte local, tant per part de les famílies com dels establiments turístics. Potenciarem la valoració del producte local dins l’àmbit de la restauració a través de programes de difusió i de formació. Establirem una marca distintiva de cuina mallorquina amb producte mallorquí, tot lligant el producte local a una marca diferenciadora tant per als consumidors locals com per als turistes.

Potenciarem el cooperativisme agrari. Es tracta del millor instrument empresarial d’agricultors i ramaders per millorar la qualitat i la competitivitat de petites explotacions. Impulsarem un Pla de modernització de cooperatives agràries i un Pla estratègic de foment del cooperativisme amb la idea d’afavorir la màxima concentració i la unificació en la comercialització dels seus productes.

Incorporarem les noves tecnologies amb la finalitat de reduir l’escletxa digital i per millorar competitivitat, i al mateix temps impulsarem l’estudi de l’aplicabilitat de les noves tecnologies al món agroalimentari i pesquer des de la Universitat.

Crearem una marca distintiva de cuina mallorquina per diferenciar aquells establiments hotelers i/o de restauració que cuinin o utilitzin en un percentatge elevat producte mallorquí. Això permetrà una major simbiosi entre oferta complementària i productors agrícoles.

Impulsarem clústers en els sectors de l’oli, el vi i la gastronomia, juntament amb les empreses del sector.

A més, en el marc de la potenciació de l’agricultura, la vincularem al turisme, ja que a la vegada que l’agricultura fa la funció de conservació dels paisatges característics de la nostra illa que tant agraden a molts de visitants, el sector turístic ha d’ajudar a donar sortida als productes produïts a l’illa, i així al sector agrícola. S’ha de potenciar que els dos sectors s’ajudin mútuament.

Finalment, els socialistes proposam la creació d’horts als espais lliures de la ciutat i als afores de ciutats i pobles, tot ocupant espais degradats i/o abandonats, tant públics com privats (mitjançant la custòdia del territori en el cas de terrenys privats), que es poden convertir en una gran eina de recuperació paisatgística i, a la vegada, poden contribuir a millorar la qualitat de vida i el teixit social dels municipis, així com a potenciar el cultiu de varietats locals per a l’autoconsum.

Pensam en la creació d’horts de diversos tipus: horts familiars, gestionats per nuclis familiars, horts per a la gent gran, horts educatius per educar els més joves, terapèutics, i fins i tot horts per a la integració social.

Pesca Els socialistes, conscients de la compromesa situació que passa el sector pesquer, proposam diverses iniciatives basades en solucions de futur que passin pel diàleg de tots els implicats: Mesa pesquera: els socialistes endegarem un Pacte amb el sector pesquer per tal d’acordar els grans temes pendents que preocupen els professionals de la pesca.

Construcció de vaixells sostenibles: els pesquers del futur seran aquells que gastin menys. Conscients d’això, els socialistes ajudarem els armadors que vulguin renovar la seva flota amb criteris d’ ecosostenibilitat.

22

FRANCINA PRESIDENTA

Formació: cal formar els pescadors del futur. Avui en dia la pesca ja no és un art intuïtiu, sinó més

aviat una cadena d’elements tecnològics.

Defensa dels drets de pesca: els professionals de la pesca veuen amb preocupació com naus estrangeres ancoren sense permís a Balears i pesquen a les nostres costes. Treballarem per defensar els seus drets.

Artesania Per als socialistes, l’artesania és un reflex del que som, part fonamental de la nostra tradició, de la nostra cultura, del nostre patrimoni i del nostre present i futur. En aquest sentit, creiem fermament en la recuperació i en la posada en valor de la feina dels artesans de Mallorca, i per fer-ho proposam: Estimular la creativitat i l’originalitat dels artesans i donar-los suport, tot convocant anualment el Premi d’artesania de Mallorca, per tal de reconèixer la trajectòria professional dels artesans, promoure la labor artesana entre els joves i incentivar la innovació en aquest sector.

Establir línies d’ajuda per tal de fomentar el desenvolupament, la capacitació i la competitivitat de les empreses artesanes mallorquines.

Promoure i afavorir la diversificació del sector artesanal, així com la implantació de nous mercats temàtics.

Promoure

el comerç interior i la seva adaptació a les noves circumstàncies del mercat, per tal d’incentivar el consum intern així com la seva integració dins l’oferta turística, tot incidint en la qualitat com a element diferenciador.

Crear la marca de garantia “Artesania de Mallorca”.

Treballar amb associacions d’artesans per recuperar antics oficis artesans.

Potenciar la introducció de l’artesania pròpia en els comerços turístics.

Continuar donant suport a la formació d’oficis tradicionals, com és el cas del programa de formació de margers.

Ens implicarem en la potenciació de l’Escola d’Oficis Artesans.

Potenciarem la introducció de tallers d’artesania entre les activitats lúdiques, de fires i festes mu-

nicipals.

Crearem catàlegs d’artesans per millorar la difusió de la seva obra, tot facilitant l’accés a totes les

dades com són els punts de venda, etc.

Establirem convenis per a l’aprenentatge d’oficis artesans, entre els artesans en actiu i els joves interessats en l’ofici i recuperarem la figura de l’aprenent.

Per altra banda, l’artesania s’emmarca dins un marc en què el comerç sigui de qualitat, competitiu i ambiciós. Per tant, i per als socialistes, és necessari fomentar la cultura emprenedora i donar suport a la internacionalització de les empreses mallorquines, així com obrir nous canals de comercialització.

23

FRANCINA PRESIDENTA

Les empreses s’han de preparar per competir en altres canals de base tecnològica, han d’estimular la formació, la captació i la retenció del talent i avançar en la millora de la productivitat i de la competitivitat.

Volem una indústria i un comerç de qualitat, competitius i ambiciosos. És necessari fomentar la cultura emprenedora i apostar per la internacionalització de les empreses mallorquines. El Consell Insular de Mallorca donarà suport i complementarà les tasques internacionalitzadores d’altres entitats per a sectors com l’alimentari i el calçat.

També donarem suport a les escoles de disseny, interpretació, arts visuals i capacitats artístiques i les potenciarem i fomentarem tot obrint nous sectors per donar noves oportunitats als nostres joves. I ho farem tot impulsant els mitjans necessaris per dur a terme un desenvolupament professional. Volem que les nostres empreses siguin capaces d’oferir tots els serveis associats que puguin ser demandats.

24

FRANCINA PRESIDENTA

Segona part

Sostenibilitat i solidaritat amb el futur. Un projecte basat en la mobilitat, el medi ambient i el territori

Si la nostra primera prioritat és la recuperació i la generació d’ocupació des d’una activitat productiva més diversificada que ens faci ser més forts davant el futur, aquest objectiu s’ha d’aconseguir des d’un model territorial que hem consolidat en aquest darrers quatre anys.

Un model territorial que s’articula a partir d’un fet geogràfic indiscutible: la condició de territori insular, petit i amb pocs recursos naturals, amb un sòl escàs i limitat. Des d’aquest principi els socialistes treballam a l’hora d’analitzar els problemes i les solucions de present i de futur per a les persones que habiten la nostra terra.

Entenem els socialistes que la nostra economia, la nostra estructura social, el nostre posicionament al món en definitiva, ha de partir d’aquest fet territorial singular i excepcional.

Entenem el territori com un ens viu, en el qual conviuen una multitud de factors, als quals cal donar una resposta integrada, conjunta i coordinada. Una resposta que contempli aspectes territorials, paisatgístics, de mobilitat, urbanístics, econòmics, ambientals i socials.

Des del Consell hem treballat i seguirem treballant en aquest model integrat, tot fent feina conjuntament amb els municipis per conjugar els reptes de la nostra societat actual amb un model de desenvolupament que ha de conviure amb el territori i la seva població i no contra el nostre paisatge, la nostra qualitat de vida i la sostenibilitat de les generacions futures. Apostam per la transparència en la presa de decisions i per la participació ciutadana com a eines bàsiques de treball amb el territori, l’urbanisme i el medi ambient.

Les bases d’aquest model ja s’han implantat durant la legislatura: s’ha modificat el Pla territorial de Mallorca per suprimir les àrees de reconversió territorial (ART) tot eliminant els creixements desmesurats i descontrolats que preveien la implantació de noves urbanitzacions a llocs sense cap lògica urbanística, paisatgística ni territorial.

Alhora s’ha creat una nova figura, la dels Àmbits d’Intervenció Paisatgística (AIP), que permet intervenir en àrees degradades o amb necessitats específiques tot planificant-hi actuacions de millora del paisatge i del territori. I s’ha treballat a partir del Conveni Europeu del Paisatge a través de projectes, com el de la declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial, que s’han elaborat amb la col·laboració de la ciutadania.

La proposta de declaració de la Serra de Tramuntana és precisament l’exemple que més visualitza aquest nou model territorial. Consideram que la Serra de Tramuntana és l’espai que millor conserva els trets d’identitat del paisatge mallorquí tradicional; és un exemple magnífic de convivència entre l’home i la natura al llarg de la història de la qual n’ha resultat un paisatge humà de valors excepcionals. La protecció d’aquests valors, a través de la declaració com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, i la seva posada en valor com a actiu econòmic són el nou paradigma d’aquest nou model territorial que implantam.

2

FRANCINA PRESIDENTA

Aquesta legislatura és la de la consolidació d’aquest nou model. Per això continuarem amb l’aposta per una política territorial i urbanística basada en els valors del nostre paisatge i de la nostra societat com el principal actiu econòmic de Mallorca, en el treball per un model territorial més respectuós amb el medi ambient i compromès amb la sostenibilitat a escala global. Continuarem el treball en matèria de paisatge i vetllarem perquè les noves infraestructures i actuacions en matèria de mobilitat no malmetin el territori.

Per consolidar aquest model territorial des del Consell de Mallorca, els socialistes proposam les mesures següents: 1. Consolidar l’Estratègia de Paisatge de Mallorca com a exemple d’aplicació del Conveni Europeu del Paisatge a escala insular: Tot implicant en aquesta línia les polítiques en matèria d’obra pública i mobilitat, agricultura, turisme, economia i medi ambient, de manera que tots els departaments treballin de manera coordinada.

Tot fent arribar aquesta estratègia als ajuntaments, per tal que la puguin incorporar al seu planejament urbanístic i en totes les actuacions que tenguin incidència sobre el paisatge, tot fent especial esment a qüestions com els accessos als pobles i a les ciutats; les franges periurbanes, els espais lliures urbans i la gestió adequada dels espais rurals i agrícoles.

Tot impulsant accions de divulgació i de difusió d’aquesta estratègia a través de projectes con-

crets, com la creació d’una xarxa de miradors de paisatge; un pla de recuperació i de millora dels espais residuals de la xarxa viària; la creació d’estratègies de recuperació d’espais agrícoles periurbans d’abast supramunicipal, com ara el cas del Prat de Sant Jordi; o la creació d’una xarxa de parcs periurbans que puguin servir de llocs d’esbarjo i de gaudi del nostre paisatge complementaris als ja existents en l’actualitat.

2. Crear l’Observatori del Paisatge de Mallorca, un òrgan que ha de permetre avançar en la difusió i la divulgació dels valors del nostre paisatge, que introdueixi a escoles i instituts els seus valors educatius i que sigui una vertadera eina de participació ciutadana en matèria de paisatge i de territori.

Com a primera acció treballarem per crear un observatori fotogràfic que serveixi de repositori de les imatges, antigues i actuals, del paisatge de Mallorca, com a eina educativa, documental i de sensibilització en matèria de paisatge.

3. Desenvolupar els àmbits d’intervenció paisatgística inclosos al nou Pla territorial: Entorns de la Real, tot desenvolupant-hi les actuacions de millora ja iniciades al voltant del monestir de la Real; Entorns de Son Reus, tot minvant l’impacte de les infraestructures de tractament de residus sobre

les zones residencials properes; Connexió Palma - Marratxí, tot creant un vertader corredor verd al llarg del curs del torrent Gros que permeti enllaçar les barriades del seu entorn amb la mar; Connexió Son Servera – Sant Llorenç (Cala Millor), tot desenvolupant-hi actuacions de millora i de recuperació del paisatge com a eina de reactivació de la zona turística; Antiga

central tèrmica d’Alcúdia, amb la restauració de l’antiga central i la recuperació del paisatge del seu entorn.

26

FRANCINA PRESIDENTA

4. Executar el Pla de gestió de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial. De cara als propers anys, el gran repte per a la Serra de Tramuntana ha de ser el desenvolupament del Pla de gestió mitjançant l’òrgan de gestió ja creat, de manera coordinada entre administracions públiques, agents socials i econòmics i ciutadania en general.

5. En matèria d’urbanisme, consolidar les polítiques per tal que els municipis comptin amb un planejament modern i actualitzat, adaptat al Pla territorial: Continuar amb les ajudes als ajuntaments per a la redacció dels planejaments urbanístics, Consolidar actuacions com l’Oficina d’Informació Territorial com a eina de comunicació entre ciutadans, ajuntaments i Consell de Mallorca; Impulsar amb força l’ús de les noves tecnologies per millorar l’accés a la informació urbanística per part dels ciutadans i per agilitar la tramitació d’expedients de planejament urbanístic.

6. Seguir treballant per evitar la dispersió d’usos no apropiats en el sòl rústic i per donar sortida a les activitats vinculades a sectors com el dels transports, l’emmagatzematge de mercaderies o la logística, activitats que es veuen abocades a ocupar zones poc adients per la manca d’espais en les zones urbanes industrials o de serveis.

7. Consolidar l’Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial, creada aquesta legislatura, com una eina fonamental de salvaguarda de la legalitat urbanística i de defensa del territori, tot dotant-la de més mitjans i capacitat.

8. Com s’esmenta a la part dedicada al sector turístic, revisarem el Pla d’ordenació de l’oferta turística per impulsar la recuperació de les zones turístiques madures a partir de la revaloració del nostre paisatge com a element diferenciador. La recuperació dels espais turístics s’ha d’estendre a totes les zones de Mallorca; treballarem per revalorar els espais agrícoles i naturals a l’entorn de cada zona com a valors a potenciar per millorar els teixits turístics tot millorant i recuperant les zones urbanes més denses; apostarem per sistemes de mobilitat que afavoreixin el transport no motoritzat, i per evitar la dispersió dels usos turístics de cap a l’interior.

9. Treballar per a la recuperació dels espais rurals i agrícoles de l’interior de Mallorca mitjançant eines de desenvolupament local per a la gestió i la conservació del paisatge i per al foment de les activitats agrícoles que són essencials per al manteniment dels espais rurals. Per a aquesta finalitat es proposa l’impuls a la custòdia del territori, com a mecanisme d’acord entre els propietaris de finques privades i entitats ciutadanes que permetin recuperar i mantenir els espais rurals i agrícoles ben conservats; tot creant xarxes de finques i amb l’establiment de convenis amb diferents sectors de l’àmbit públic i privat. També desenvoluparem polítiques d’inserció laboral en l’àmbit agrícola i rural que permetin donar noves oportunitats de treball en aquests sectors.

Mobilitat, infraestructures i obra pública Consolidar un nou model de territori implica consolidar també una política de transports i d’infraestructures orientada a aconseguir una mobilitat més sostenible i segura que impulsi de manera decidida el transport col·lectiu i no motoritzats per tal que esdevengui una alternativa real al transport privat i que permeti una mobilitat eficient, eficaç i econòmica per als usuaris. Aquest nou model és fonamental per continuar amb la lluita contra el canvi climàtic i per a la millora dels nostres pobles i ciutats.

Un dels elements clau a l’hora de plantejar la política de mobilitat ha de ser la d’oferir solucions als problemes de trànsit tant des de la política de carreteres com des de la política de transport col·lec27

FRANCINA PRESIDENTA

tiu i no motoritzat, per tal de preveure alternatives que no suposin només haver de recórrer a l’ampliació successiva de la xarxa viària. Treballarem sempre per un model de mobilitat integral.

Des d’aquest punt de vista, les noves obres viàries previstes en el Pla de carreteres s’han de dimensionar adequadament per oferir solucions ajustades a les necessitats reals, tot acostant-les als nuclis urbans per evitar la dispersió urbana i per projectar-les de manera intel·ligent i integrar-les sobre el territori i el paisatge pel qual discorren.

Caldrà preveure, a més, la inclusió de carrils preferents per a transport col·lectiu; evitar l’efecte barrera per a vianants i ciclistes; i a més ampliar la xarxa d’aparcaments dissuasoris en punts estratègics per tal que es converteixin en vertaders punts d’intercanvi entre modes de transport diferents per accedir als centres urbans.

El traspàs efectiu de les competències en transport terrestre al Consell de Mallorca, tal i com es preveuen a l’Estatut d’autonomia, és fonamental per permetre aquesta planificació global del model de mobilitat. En tot cas, és necessari establir mecanismes de coordinació entre totes les administracions per impulsar aquest nou model.

En els desplaçaments curts a l’interior de les ciutats i dels pobles s’ha de potenciar la mobilitat en bicicleta i a peu, per tant és fonamental una bona planificació dels centres d’atracció de desplaçaments, com equipaments i serveis públics, escoles, centres esportius i zones comercials. Alhora és important facilitar els desplaçaments no motoritzats amb la creació d’espais de preferència per a vianants i ciclistes. És també fonamental donar un impuls definitiu a la xarxa de vials no motoritzats per a tota l’illa de Mallorca com a recurs paisatgístic de primer ordre, en el sentit de crear rutes per al passeig a peu, en bicicleta o a cavall, i posar en valor la xarxa viària com a punt d’observació del paisatge.

A partir d’aquest marc, les propostes i accions en matèria de mobilitat són les següents: 1. Desenvolupar, tot aprofitant les eines ja existents en el Pla de carreteres i el Pla de transports, un pla de mobilitat integral per a Mallorca, a partir del fet que la política de transport col·lectiu i la de carreteres no es poden entendre per separat. Aquest pla inclourà accions com: La inclusió a la xarxa de carreteres de carrils específics per a vehicles d’alta ocupació i transport públic; La previsió d’una xarxa d’aparcaments dissuasoris i punts d’intercanvi modal, on es pugui deixar el cotxe en llocs connectats als centres urbans mitjançant tren/tramvia, bus i carrils bici, i que inclogui punts de recàrrega per a vehicles elèctrics; La coordinació amb la resta d’administracions afectades, sobretot els ajuntaments, a l’hora de plantejar les diferents solucions a problemes de trànsit sobretot en les zones properes als nuclis urbans; Les accions necessàries per tal que les actuacions que es duguin a terme estiguin ben integrades en el territori i el paisatge; tot tenint en compte criteris paisatgístics que integrin les actuacions en el paisatge que les envolta i per potenciar la presència de varietats locals mediterrànies i pròpies de la nostra illa; La validació del pla a través de processos de participació ciutadana, necessaris per tal de proposar accions que siguin el més consensuades possible.

28

FRANCINA PRESIDENTA

2. Continuar donant solució a tots els punts negres de la nostra xarxa viària. Tot i les millores que s’han fet en els darrers anys a les nostres carreteres, sobretot amb relació a les mesures de seguretat per a motociclistes i amb la solució de punts de gran sinistralitat, cal treballar per resoldre els punt negres encara existents on anualment s’hi produeixen accidents de trànsit.

3. Específicament, per al cas de Palma, resoldre definitivament els accessos a la ciutat a través de la via connectora i la resta d’actuacions previstes al Pla de carreteres, de forma coordinada amb la política de mobilitat ja impulsada per l’Ajuntament de Palma, i tot tenint en compte les noves actuacions com el nou tramvia de la badia de Palma.

4. Establir ajuts per a la redacció de plans de mobilitat sostenible als pobles i a les ciutats de Mallorca, que incloguin mesures com la creació de zones per a vianants i ciclistes, la reordenació del trànsit en els centres urbans i el foment de l’ús del transport col·lectiu i no motoritzat, així com dels vehicles elèctrics.

5. Donar un impuls definitiu a la creació d’una xarxa de vials no motoritzats única, integral i que connecti tots els pobles i ciutats de Mallorca, amb l’objectiu que tant visitants com residents puguin gaudir dels camins interiors que serveixen de vertaders miradors paisatgístics; edició de guies amb els itineraris i desenvolupament d’una senyalització única i eficient d’utilitat per a tots els usuaris diferenciant-hi els diferents mitjans (bicicleta, a peu o a cavall).

6. Impulsar l’aprovació d’una llei que resolgui els problemes de lliure circulació que hi ha a alguns camins públics de Mallorca i dotar les administracions locals de les eines necessàries per garantir la lliure circulació als camins públics.

7. Per tal de potenciar la implantació del cotxe elèctric a l’illa de Mallorca d’una manera decidida, el Consell de Mallorca impulsarà punts de recàrrega per a vehicles elèctrics a la xarxa viària de l’illa.

Mesures per a la sostenibilitat ambiental i contra el canvi climàtic En el món globalitzat actual, el nostre desenvolupament s’ha de realitzar en un marc d’ús responsable dels recursos de què disposam tot respectant al màxim el nostre entorn. Tot pensant en la sostenibilitat global hem posat en marxa actuacions locals que protegeixen el medi que ens envolta que, a la vegada, és el nostre bé més preuat. És important fomentar l’aplicació d’aquest tipus de polítiques que impulsin el desenvolupament sostenible i respectuós amb l’entorn, ja que són bàsiques per aconseguir una bona qualitat de vida per a la població actual i per a les generacions futures.

Els socialistes entenem que les administracions públiques han de ser capdavanteres en la realització d’accions i de programes amb aquesta finalitat. El Consell de Mallorca, en ser una administració propera als ciutadans, és la més adient per establir vies de comunicació entre la resta d’administracions estatals, autonòmiques i locals per coordinar esforços i recursos en favor de la protecció del medi ambient.

Per tant, les propostes i les accions del socialistes i les socialistes a favor del medi i la sostenibilitat es concreten en els següents eixos: Canvi climàtic: El canvi climàtic accentuat per l’acció de l’home és un problema global que necessita d’accions locals per fer-li front. Es tracta d’una qüestió transversal i per tant s’han d’incloure estratègies i mesures des de tots els departaments per estabilitzar aquesta situació i reduir-ne els

29

FRANCINA PRESIDENTA

efectes. Amb aquest objectiu, s’instarà a fer un diagnòstic que tengui en compte les característiques de la nostra terra, a fi de dur a terme les mesures més convenients.

El Consell de Mallorca continuarà treballant per fer de l’administració un ens més sostenible que compleixi amb els compromisos adquirits per reduir les emissions de CO2 d’aquí al 2020.

Sistemes de regeneració dunar: Amb l’’augment de la temperatura de la Terra es preveu una pujada del nivell de la mar en les pròximes dècades. Aquest és un problema que ens afecta d’una manera especial pel fet de viure a una illa. Un objectiu important serà la implantació de sistemes de regeneració dunar als llocs que es puguin veure més afectats per aquest fenomen, amb la finalitat de fer recular la línia de costa i de limitar els efectes negatius a la població i a les ciutats costaneres.

Varietats locals de flora: La plantació d’algunes espècies exòtiques dóna lloc a una utilització de recursos de manera indiscriminada. La sembra de gespa, per exemple, requereix un ús desmesurat d’un recurs tan escàs com és l’aigua. Per això volem dur a terme una campanya d’educació ambiental per tal de conscienciar d’aquest fet mitjançant programes educatius i publicacions didàctiques.

A la vegada, potenciarem la utilització de varietats locals en totes les obres públiques que requereixin de plantació vegetal i instarem que es faci així tant en espais privats com turístics.

Control eficaç d’espècies invasores: Constitueixen la segona amenaça més greu contra la biodiversitat a causa dels efectes que provoca en el medi, l’economia i la salut humana. El control de la introducció d’aquestes espècies i el seguiment de la seva expansió permetrà una millor gestió dels ecosistemes de l’illa. Pretenem, d’aquesta manera, posar en marxa estratègies per al control d’espècies i al mateix temps reduir el risc d’invasió de noves espècies gràcies a un control més exhaustiu en ports i aeroport, mitjançant inspeccions rigoroses de viatgers i equipatges per part de cans ensinistrats.

Lluita pels drets i el benestar dels animals domèstics: La nostra comunitat és, avui en dia, on hi ha més abandonaments d’animals. Per això promourem campanyes d’educació i difusió a favor de l’adopció dels animals de companyia, l’esterilització primerenca dels animals i contra la crueltat i el maltractament. A més, creiem necessari instar a la construcció de caneres comarcals que assegurin la protecció dels animals abandonats i que resolguin la saturació de la canera de Son Reus.

Política hidràulica: La qüestió de l’aigua a Mallorca s’ha de tractar tot tenint en compte l’escassetat d’aquest bé i els factors climatològics que ens afecten. Pretenem fomentar una gestió i un ús responsables de l’aigua, tot incidint en la lluita contra les fuites per evitar perdre aigua potable, així com de la contaminació que suposen les fuites de la xarxa de clavegueram. Hem de cercar col·laborar amb els ajuntaments per implantar, a fi de fomentar l’estalvi d’aigua, campanyes de conscienciació ciutadana sobre l’ús responsable de l’aigua, instal·lació de comptadors individuals, aprofitament de les aigües pluvials, reutilització de les residuals i regenerades i realització d’un inventari, control i vigilància dels pous existents. A més a més, també treballarem perquè les instal·lacions turístiques realitzin i duguin a terme plans d’estalvi d’aigua.

Aposta per les energies renovables i netes: El consum d’energia és un dels temes ambientals més greus a nivell mundial, tant pel que fa a contaminació, com a la degradació del medi. Per això, els socialistes volem fomentar l’ús de les energies renovables i netes com a eix principal en la lluita contra el canvi climàtic. Potenciarem que els sectors econòmics que més consumeixen (indústria, sector turístic i comerç) duguin a terme mesures d’estalvi i eficiència energètica. A més s’estudiarà la instal·lació de sistemes innovadors de producció d’energia respectuosos amb el paisatge, com les plaques solars fotovoltaiques o els sistemes de cogeneració, en comerços, poliesportius, polígons, hospitals, oficines, hotels o la il·luminació als carrers.

30

FRANCINA PRESIDENTA

Gestió de residus eficaç, eficient i respectuosa amb el medi: És voluntat dels socialistes aconseguir un tractament sostenible dels residus, però sobretot educar per a la reducció de residus i la seva reutilització. Els nostres hàbits de consum tenen conseqüències prou importants en la producció de residus. Per això, s’incentivarà que els comerços fomentin la substitució de bosses de plàstic pel carretó, la senalla, les bosses de paper reciclat i les capses de cartró usades. I al mateix temps, estimularem mesures que evitin l’excessiu empaquetatge dels productes. A més, el Consell de Mallorca impulsarà la homogeneïtzació de la gestió municipal de residus i la posada en marxa de plantes de compostatge municipals de manera que els municipis tregui un benefici dels seus propis residus orgànics.

A més, durant la pròxima legislatura volem afrontar la modificació del Pla director sectorial de residus, per tal d’adaptar-lo a la realitat actual, on la lluita contra el canvi climàtic i per un model més sostenible per al medi ambient fan que l’actual Pla director sectorial de residus hagi queda obsolet i no ens serveixi per afrontar aquests nous reptes que se’ns plantegen.

Gaudi dels espais naturals i culturals de Mallorca: Durant aquesta legislatura, l’impuls de la serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, ha estat un objectiu prioritari. L’entorn natural de la nostra illa és una de les nostres marques d’identitat tant a l’exterior com per als mallorquins. Per això, s’impulsaran totes les mesures que en facin més fàcil l’ús: creació d’una xarxa de parcs periurbans a la corona dels espais naturals (com per exemple, la zona del campus universitari), l’habilitació de zones d’acampada regulada a les finques públiques del Consell, catalogació de les possibles rutes i la seva potenciació mitjançant les noves tecnologies, amb la formació de monitors o guies de muntanya que ens facin més accessible aquests espais i amb el foment d’activitats recreatives relacionades amb l’agricultura, amb la finalitat de recuperar el paisatge agrícola de l’illa.

31

FRANCINA PRESIDENTA

Tercera part

Estat del benestar, solidaritat i qualitat de vida: per una ciutadania plena al segle XXI, per una Mallorca cohesionada i solidària Les polítiques socials, la nostra prioritat Les polítiques socials són per als socialistes una senya d’identitat, un compromís ètic de protecció social i un mecanisme per fer front a la crisi actual, tant per a la consolidació de drets ciutadans com un eix fonamental en la generació d’ocupació.

A més, són un element vertebrador de la distribució de la riquesa, de la cohesió social i de la solidaritat entre generacions, per oferir serveis de qualitat a la ciutadania.

En definitiva, són un eix fonamental per garantir l’Estat del benestar, ara tan qüestionat per les idees neoliberals que han portat a la crisi actual.

Per tant, els socialistes ens comprometem a augmentar i reforçar el compromís que ens diferencia, el de posar per damunt de tot la solidaritat i la justícia social com a motor del nostre teixit productiu, econòmic i social.

I en conseqüència, el nostre primer compromís és augmentar en 0 milions d’euros el pressupost de Benestar Social durant el pròxim mandat.

Hem millorat la planificació i la racionalització dels serveis i recursos amb l’elaboració del Pla de serveis socials de Mallorca i dels plans municipals de serveis socials dels ajuntaments de l’illa. Per reforçar encara més els plans municipals de serveis socials, hem municipalitzat l’aplicació de la legis lació de la dependència, els plans d’igualtat contra la violència de gènere, l’atenció a l’exclusió i als menors. I les ajudes econòmiques contra la crisi, tot duplicant la Renda Mínima d’Inserció per arribar a més de milions d’euros a l’any.

Per altra banda, hem impulsat més el tercer sector, tot fomentant la creació de la Taula del Tercer Sector i amb la dignificació de la situació econòmica dels professionals a través de la consolidació i la millora dels seus convenis, contractes i subvencions, a més del reconeixement a la seva tasca amb la creació dels premis a la solidaritat. És important destacar que en aquesta legislatura el pressupost insular de polítiques socials s’ha incrementat en un 0% i ha passat dels de 90 milions d’euros de 2007 als 13 de 2011. A més, les inversions realitzades en modernització d’infraestructures han superat els 12 milions d’euros.

Els socialistes i les socialistes de Mallorca, aquesta legislatura hem treballat per: A les persones en risc d’exclusió Amb l’augment del nombre de places i d’allotjament en els recursos de la Xarxa d’Inclusió Social i la millora de les infraestructures i dels equipaments on s’ubiquen els recursos residencials de la xarxa d’inclusió.

33

FRANCINA PRESIDENTA

La reestructuració del Menjador de Transeünts, tot creant un menjador en cada un dels centres residencials de la xarxa per cobrir des de cada un d’ells l’atenció de totes les necessitats bàsiques de les persones usuàries de la xarxa i amb la creació dels equips diürns de la Unitat Mòbil d’Emergència Social.

L’ajuda a persones nouvingudes, tot fomentant així una Mallorca més acollidora i solidària, a través del Centre d’acolliment Turmeda i dels serveis que ofereixen les OFIM (Oficines d’informació i assessorament per a immigrants), que han incrementat la cobertura territorial amb la creació de l’OFIM itinerant, amb punts d’atenció a sis municipis de l’illa que se sumen als de Manacor, Inca i la comarca de Palma.

Als menors desprotegits i en risc Amb augment dels menors atesos i dels acolliments familiars, així com un augment significatiu dels preus plaça dels centres concertats que ha millorat molt la qualitat assistencials d’aquests centres i entitats.

Amb l’’impuls de la gestió publica de les institucions implicades amb la protecció del menor, amb l’elaboració i l’edició del primer manual d’intervenció.

Amb la millora o canvi de tots els centres residencials públics de menors, amb equipaments moderns i adaptats als menors.

Als majors dependents Hem descentralitzat l’atenció a la dependència, tot valorant només dins l’any 2010 més de 6.000 persones, amb la cooperació dels ajuntaments.

Hem començat la reforma de les residències públiques del Consell que suposaran a la llarga a creació de 120 noves places per a persones dependents.

Hem iniciat la gestió concertada de més de 600 places amb noves residencies privades.

A les persones amb discapacitat Hem incrementat el concert de places de 1.234 a 1.666, amb un augment de més de milions d’euros.

Hem impulsat la col·laboració per a la millora de la qualitat de tots els centres que atenen persones amb discapacitat.

Hem millorat i augmentat els processos d’inserció social per un treball estable i normalitzat.

Volem renovar els nostres compromisos amb les persones dins un nou model de serveis socials de Mallorca.

Els socialistes i les socialistes seguirem lluitant perquè els serveis socials que ofereixen les institucions siguin accessibles i normalitzats per a tothom. S’han acabat els temps que els serveis socials es basaven en la caritat i la beneficència. Ens trobam en un moment en què és més necessari que mai garantir-los com a drets i normalitzar el seu accés i la seva visió.

Impulsarem un model de serveis socials per a Mallorca que posi en el centre les necessitats dels ciutadans i de les ciutadanes de Mallorca, tot garantint la coordinació dels serveis comunitaris amb la prestació de serveis especialitzats.

Per això, ens comprometem a invertir en polítiques socials per als més afectats per la crisi

34

FRANCINA PRESIDENTA

econòmica fins que en sortim definitivament, tot augmentant un 10% anual el pressupost de benestar social, un 40% al llarg de la legislatura.

Per tal de no duplicar les despeses inútils, realitzarem la transferència definitiva de tots els serveis i les prestacions que el Govern fa ara l’illa de Mallorca, especialment els serveis per a la dependència i l’atenció a les persones amb discapacitat i la renda mínima d’inserció.

Intensificarem la col·laboració amb l’Ajuntament de Palma per a tots aquells serveis en què compartim usuaris: infants, joves, persones majors, exclosos, etc. Mitjançant la creació d’un consorci entre l’Ajuntament de Palma i el Consell, per unificar les prestacions socials per als ciutadans de Palma.

Impulsarem un pacte per compartir els serveis socials amb els ajuntaments de més de 20.000 habitants: Calvià, Manacor, Marratxí, Inca i Llucmajor.

Intensificarem el suport a tots els ajuntaments de menys de 20.000 habitants per impulsar l’acció social comunitària, tot reforçant els plans municipals de serveis socials i els convenis específics amb cada ajuntament.

Nou impuls a la Llei de la dependència A partir d’aquesta base d’acció, les socialistes i els socialistes ens comprometem a consolidar aquest model i a garantir i ampliar els drets de les persones dependents.

En aquest marc, la Llei de la dependència ha suposat la posada en marxa d’un nou pilar als eixos clàssics de l’Estat del benestar com són l’educació universal i gratuïta, l’assistència sanitària, les pensions i ara la dependència. Els socialistes som conscients de les dificultats i que la crisis no ha ajudat aquests anys a aprofundir en aquest eix, però malgrat això hem de defensar l’aplicació d’aquesta llei i gradualment consolidar-la en base als graus de dependència.

Per això continuarem l’aplicació de la Llei de dependència, tot reforçant el paper dels ajuntaments a l’hora de la seva execució: avançarem fins a la seva efectiva aplicació i fomentarem l’ocupació amb la formació de professionals que puguin fer feina en aquest sector. De fet, en l’actualitat més de 23.000 persones ja han estat valorades, més de 7.000 famílies reben algun tipus de prestació i s’han generat més de 1. 00 llocs de feina. Dins aquest àmbit, per tant: Impulsarem el Pla sectorial de la gent gran de Mallorca.

Continuarem amb les polítiques dirigides a persones dependents, tot accelerant els processos administratius i per fer efectives les competències pròpies del Consell de manera que impliquin una millor gestió, única i integrada del procés de dependència.

Impulsarem el paper dels ajuntaments en l’aplicació de la Llei de dependència.

Crearem i formarem un major nombre de professionals en l’àmbit de la dependència, tant als ajuntaments com a la xarxa de professionals perquè desenvolupin la seva tasca en l’àmbit de la dependència i en l’àmbit de la prevenció.

Continuarem impulsant la transparència en la gestió de les llistes d’espera als accessos a les residències públiques i als recursos lligat a la dependència.

Augmentarem el nombre de places públiques concertades de residències per a persones dependents amb les màximes garanties en les inspeccions.

Simplificarem els processos administratius per a l’accés a la Llei de dependència, tot reduint-hi terminis i per millorar la informació als ciutadans durant els procés de tramitació i de resolució de la dependència.

Oferirem la formació necessària i l’atenció a queixes dels familiars cuidadors.

3

FRANCINA PRESIDENTA

Fomentarem la possibilitat que els dependents puguin romandre a casa a través dels habitatges amb serveis, amb un major nombre de places per a habitatges tutelats o centres de nit i crearem places de residència de curta estància per a persones amb les rendes més baixes i especials dificultats socials. De la mateixa manera potenciarem l’assistència domiciliària per a aquells usuaris que així ho sol·licitin.

Impulsarem un nou model de centre de dia que s’adapti millor a les necessitats dels usuaris amb una atenció més acurada, així com una ampliació dels horaris per adequar millor l’atenció amb les necessitats laborals o familiars dels cuidadors.

Impulsarem sistemes de qualitat a totes les residències públiques i seguirem els controls dels nivells de qualitat de les entitats de caire privat.

Consolidarem el sistema municipalista d’atenció a la dependència i avançarem en la reforma de les residències del Consell, tot eliminant les places per a vàlids i amb la generació de 120 noves places per a persones dependents i 0 places de respir per a emergències socials.

Una societat més accessible Els socialistes i les socialistes estam compromesos amb l’eliminació de qualsevol tipus de barrera que pugui generar desigualtats socials, que dificulti la integració com a ciutadans i ciutadanes de ple dret. Dins aquest àmbit, ens comprometem que les persones puguin desenvolupar la seva vida diària amb la màxima qualitat possible.

Així, continuarem incrementant les places públiques o en concert per a persones discapacitades.

De fet, i gràcies a la cooperació institucional, durant aquesta legislatura s’han augmentat el nombre de places oferides a persones amb discapacitat. En temps de crisis s’han creat a Mallorca 394 noves places.

Des del Partit Socialista, ens comprometem a: Impulsar el Pla sectorial de la discapacitat de Mallorca i concertar 400 noves places de diferents serveis per a persones discapacitades amb dependència.

Crear nous equipaments per a persones amb discapacitats.

Reforçar la Unitat tècnica de valoració, orientació i avaluació del Consell de Mallorca i fer-la més àgil. Aquesta unitat és la porta d’entrada de la ciutadania a la xarxa pública de places residencials, centres de dia, habitatges tutelats, etc.

Augmentar els recursos a través de les convocatòries pròpies del Consell de Mallorca per donar una major cobertura i protecció social a totes aquelles persones amb discapacitat física, psíquica i/o sensorial. I això amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida i de promoure la plena inserció social dins tots els seus àmbits.

Reforçar els programes d’inserció sociolaboral, a fi de promoure i facilitar que les persones amb discapacitat psíquica, física i/o sensorial, així com les persones pluridiscapacitades, millorin la seva qualitat de vida, tot optant amb les màximes competències a la plena normalització.

Potenciar, com a mecanisme d’inclusió social, el Servei d’orientació laboral específic; els cursos de formació; treball amb suport i suport social per integrar els col·lectius amb diversitat funcional.

El dret a envellir dignament: l’envelliment actiu i saludable Per consolidar el projecte socialista d’una Mallorca més cohesionada socialment, amb més justícia social i solidaritat, comptam amb persones que durant molts d’anys han contribuït a la prosperitat dels nostres municipis i ara són un actiu molt important per a aquests nous temps.

36

FRANCINA PRESIDENTA

Els canvis demogràfics provocats per l’envelliment de les persones, -indicador d’èxit d’una política social efectiva-, ens anima als responsables polítics, als professionals, al tercer sector i a la ciutadania en general, a dissenyar altres respostes més adients per a aquests nous temps.

L’etapa d’envelliment és ara mateix l’etapa més llarga de la nostra vida per gaudir del temps lliure.

Des del Consell de Mallorca, aquests darrers anys s’ha impulsat un canvi de model als que tradicionalment s’anomenaven els “clubs de la tercera edat”.

El nou model, com altres ja implantats, vol ser comunitari, participatiu, diversificat, dinamitzador, educador i cultural. Per això, els socialistes ens hem proposat una sèrie de canvis per convertir aquesta activitat en noves formes reals de ciutadania. Per això, proposam: La creació del Servei de promoció i protecció a les persones majors: dins aquest servei es podrien englobar els objectius següents: Generar mecanismes de relació personal i intergeneracional per aprofundir en el vessant comunitari, mitjançant la interacció de les diferents associacions entre els diferents municipis de Mallorca, molt especialment aquelles que es troben a la mateixa comarca, tot promovent-hi així la convivència i per fer a la vegada un ús més eficient dels recursos.

Potenciar la comunicació i la participació de les persones majors i del teixit associatiu dels municipis.

Fomentar la creació d’espais de diàleg, debat i participació per afavorir la implicació progressiva dels participants en la vida associativa i comunitària.

Potenciar la diversitat com a valor d’enriquiment de la comunitat i motor de convivència.

Oferir un ampli ventall d’ofertes socioculturals que responguin a les característiques i als interessos diversos de la comunitat. Impulsar les activitats des d’una perspectiva no merament lúdica, sinó social amb la incorporació d’activitats relacionades amb l’activitat mental, educatives artesanals, de servei a la comunitat, a més de les relacionades amb la protecció del medi ambient.

Acollir i donar suport a iniciatives socioculturals, de voluntariat i de treball a la mateixa comunitat dels participants, que cerquin una millora col·lectiva de la qualitat de vida.

Possibilitar l’accés de les persones majors a les diferents manifestacions de creació cultural artística, amb col·laboració i coordinació amb el departament de cultura.

Promoure la creació cultural comunitària entesa com un procés participatiu de recerca, expressió i creixement continu.

Establir un sistema rotatori en la participació a les activitats per poder donar més servei a més persones.

Crear l’oficina d’atenció al major que informi i orienti en tot el que fa referència als serveis públics.

Defensar les persones majors de qualsevol forma d’abús o de violència domèstica o institucional tot creant el servei de protecció al major.

Protecció de la infància, adolescència i famílies El desenvolupament de la salut de la infància, la seva educació i la seva participació activa són crucials per al futur de qualsevol societat. Els nins i les nines neixen sent completament dependents i creixen cap a la independència amb l’ajut dels adults. Per tant propugnam entorns urbans amics de la infància, de manera que qualsevol sistema de govern local es comprometi a respectar els drets de la infància i on l’opinió, les necessitats, les prioritats i els drets de la infància formin part de les polítiques i dels programes. Es tracta de crear un concepte diferent d’espai urbà, en el qual tots els ciutadans i ciutadanes es tenguin en compte, fins i tot els més petits.

37

FRANCINA PRESIDENTA

La protecció dels infants tutelats ha estat fonamental. De fet, s’ha millorat el nombre de places concertades i s’han invertit més doblers per dia i plaça. S’han renovat i estabilitzat els contractes amb les entitats concertades, a més d’augmentar el nombre de famílies d’acolliment per tal que els al·lots que ho necessitin tenguin l’opció de viure en família en lloc de fer-ho a un centre.

Per això, seguirem impulsant els programes d’acolliment i de famílies cangur per tal que els menors estiguin en les millors condicions socials i afectives possible i es reinsereixin bé dins la societat.

Ens comprometem, per tant, a garantir i fer complir els drets dels infants, mitjançant: L’impuls del Pla sectorial de menors de Mallorca.

La creació del nou edifici de protecció del menor, ubicat al carrer de General Riera, al costat de l’actual IMAS. L’augment del nombre de famílies acollidores, així com l’estabilització dels concerts amb les entitats socials de menors.

Els consells de participació infantil als municipis amb l’objectiu de promoure valors democràtics.

Propugnarem que Mallorca sigui “ILLA Amiga de la Infància” tot impulsant els plans municipals de la infància i amb l’establiment de prioritats i metes basades en les necessitats específiques de la infància a cada municipi.

El suport institucional a la diversitat de famílies solidàries que adopten infants de manera permanent o temporal.

Les polítiques d’igualtat en la corresponsabilitat de pares i mares en la cura dels fills i filles.

Les polítiques de suport a la infància i l’adolescència de forma transversal, des de l’escola, l’entorn, el lleure, el suport a les famílies, l’esport i la cultura com a inversió de tota la societat en els ciutadans i les ciutadanes del futur.

La prestació d’especial interès als entorns amb risc d’exclusió i de pobresa infantil, amb programes d’atenció comunitària i amb l’objectiu d’evitar situacions cròniques d’exclusió.

La priorització de les polítiques preventives conjuntament amb els ajuntaments i les entitats que treballen en l’àmbit de la infància. Reforçarem els equips d’atenció a la infància per tal d’incrementar la prevenció en les famílies més vulnerables, amb programes de prevenció i d’atenció en la primera maternitat i els 0-3 anys.

La lluita contra l’abús sexual infantil, a través dels protocols i la professionalització.

L’acolliment professional infantil per a germans, infants amb problemes de salut o de comportament, etc.

La garantia d’una atenció normalitzada als menors immigrants no acompanyats.

El reforçament dels mecanismes per lluitar contra la violència en l’entorn familiar i l’increment a l’atenció professional als infants d’entorns familiars on es produeixin situacions de violència.

Treballar per a la inclusió social Un projecte de vida digna passa per poder desenvolupar una feina i per l’autonomia personal. Una situació que qualsevol persona, en un moment determinat de la seva vida, pot experimentar. I això ho hem vist reforçat amb la crisi i el perfil de moltes persones que han quedat excloses del mercat de treball, sense suport familiar, sense sostre i depenent únicament del sistema públic de benestar.

Per tant, els circuits d’integració social són fonamentals per garantir els mínims per tal de restablir l’autonomia econòmica i personal als afectats. Dins aquest marc, seguirem millorant l’atenció de les persones en risc d’exclusió i lluitarem contra la pobresa i l’exclusió social perquè és un principi nostre de justícia social i de distribució equitativa dels recursos.

Continuarem amb l’aposta per una política de clàusules socials a la contractació pública per tal de millorar i de fomentar la igualtat d’oportunitats i l’ocupació de les persones en situacions desfavorides.

38

FRANCINA PRESIDENTA

En el marc de la política insular, cal prestar especial atenció a col·lectius especialment vulnerables davant la discriminació: persones grans amb pensions no contributives i sense xarxa familiar, persones amb discapacitat, drogodependents, col·lectius de dones amb major risc d’exclusió social, com les famílies monomarentals, les dones immigrants, les dones gitanes, les dones recluses i exrecluses o les dones prostituïdes i traficades.

Per tot això els socialistes i les socialistes des del Consell de Mallorca: Desenvoluparem el Pla d’inclusió amb el nou centre de referència de Ca l’Ardiaca i impulsarem la Fundació mallorquina per a la inclusió social, amb la col·laboració de les entitats del tercer sector.

Donarem suport i fomentarem iniciatives en matèria de prevenció de l’exclusió social, tot prestant especial atenció a les persones beneficiàries del programa de Renda Mínima d’Inserció.

Establirem mecanismes més ferms de cooperació interinstitucional i interdepartamentals per prioritzar la formació i la capacitació dels col·lectius més vulnerables i dels usuaris de les rendes mínimes, tot vinculant els serveis socials al nou model productiu que volem impulsar (xarxa de paisatge, ruta pedra en sec, informadors turístics, agents per a la convivència ciutadana, etc).

Consolidarem l’aplicació de les clàusules socials en les contractacions públiques del Consell de Mallorca i en els diferents municipis per aconseguir la inserció laboral d’un nombre cada vegada major de persones en risc o situació d’exclusió.

Mantendrem l’esforç inversor per a la millora de les infraestructures residencials on s’ubiquen els recursos que conformen la xarxa d’inclusió social.

Impulsarem la creació de recursos més personalitzats, normalitzats i intensius per a la intervenció amb les persones que es troben en processos d’inserció sociolaboral.

Proposarem, en col·laboració amb el Govern de les Illes Balears, que es treballi per abordar la problemàtica de la salut mental de les persones excloses mitjançant el desenvolupament de programes específics per al seu tractament i atenció.

Impulsarem la creació d’empreses d’inserció i les iniciatives d’economia alternativa i solidària.

Incrementarem el nivell de col·laboració entre el SOIB i l’Institut Mallorquí d’Afers Socials per consolidar itineraris estables de formació i d’inserció laboral adreçats als col·lectius més vulnerables.

Impulsarem mesures per a la protecció d’aquests col·lectius, amb atenció especial a totes aquelles mesures especialment dirigides a la seva efectiva reincorporació al món laboral.

Impulsarem programes específics per a col·lectius nouvinguts, dones maltractades o amb fills a càrrec.

Impulsarem l’aprovació de normatives que donin dret a prestacions econòmiques a les persones que viuen sota l’índex de renda de suficiència, famílies en risc, pocs recursos o amb fills al seu càrrec. Tot un seguit de drets que seran garantits en qualsevol cas i no sotmesos a restricció.

Drogodependència El foment de la salut implica sensibilitzar en hàbits de vida saludable i en la prevenció del consum de drogues. El millor tractament que pot rebre una persona en matèria de drogodependència és que aquesta persona no l’arribi a necessitar mai.

La prevenció és fonamental, i fruit del bon enteniment entre institucions s’han incrementant les ajudes en aquest concepte en un 12 % des de l’arribada al Govern estatal.

Per això, i en coordinació amb altres institucions, fomentarem iniciatives d’hàbits de vida saludable i de prevenció a les escoles, instituts i xarxes d’educació no formal com ara clubs d’esplai, associacions juvenils, etc.

39

FRANCINA PRESIDENTA

Coherents amb aquests principis i en el marc de la Llei 4/200 , sobre drogodependències i altres addiccions a les Illes Balears, continuarem potenciant el desenvolupament dels plans municipals de prevenció de drogodependències, tot impulsant polítiques de prevenció comunitària i el desenvolupant d’accions socioeducatives i preventives a través de la creació d’escoles de famílies en els municipis.

A més, impulsarem noves iniciatives, com el desenvolupament del Pla de prevenció de Mallorca i un programa d’atenció precoç i detecció primerenca de menors en risc de consum.

Seguirem avançant en la solidaritat internacional. Els socialistes volem ser actors del món Estam compromesos amb la solidaritat, la cooperació internacional i amb els valors universals, com la defensa dels drets humans. Per això, continuarem treballant mitjançant les accions de cooperació internacional en la millora de les condicions de vida dels habitants a través del Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació del Consell de Mallorca. Reforçarem a més la cooperació amb el continent africà a través de les campanyes “Mallorca per Àfrica”.

Aquesta legislatura, malgrat la crisi, hem volgut mantenir l’esforç i la solidaritat amb els països que pitjor ho passen tot mantenint l’aportació del 0,7% dels recursos propis del Consell Insular de Mallorca. En el pròxim mandat ens comprometem a destinar un 1% del nostre pressupost a projectes amb els països en desenvolupament.

A més, repensarem l’actual model de solidaritat per adaptar-lo als nous reptes globals i a les necessitats motivades per la crisi econòmica.

Per altra banda i amb la implicació de tota la societat, institucions públiques i privades, ens comprometem a continuar en la línia de responsabilitat social amb la comprar de productes de comerç just, la preferència d’empreses socialment responsables i l’extensió d’aquest procediment a tota l’illa de Mallorca.

A més, i mitjançant el Fons Mallorquí de Solidaritat, promourem “vacances solidàries” per apropar gent que durant les seves vacances vol donar una mà a països que en vies de desenvolupament.

D’aquesta manera es reforçarà el turisme i l’activitat econòmica als països amb dificultats i per altra banda es fomentarà el voluntariat a Mallorca.

La diversitat de la ciutadania a Mallorca: noves oportunitats, nous reptes Les polítiques públiques del segle XXI han de fer front a la gestió de la diversitat, de la heterogeneïtat de la societat, una societat multicultural, amb diferents identitats sexuals i de gènere, intergeneracional, amb diversitat funcional, amb diferents religions o atees, amb llengües diferents, amb costums i pràctiques diferents als nostres.

Hem passat d’una societat monocultural i homogènia a una diversa, on conflueixen diferents maneres de concebre i d’entendre el món i la identitat personal. La diversitat forma part de la societat i es converteix en cultura.

Nosaltres apostam per una Mallorca que respecti la diversitat, la llibertat i la igualtat de totes les persones. Diversitat no pot implicar desigualtat de cap tipus, ni socioeconòmica, ni d’estatus, ni de cap altra mena.

Mallorca és una societat plural i tolerant amb les diferents identitats i orientacions sexuals, però encara existeixen discriminacions cap a la població gai, lesbiana, bisexual i transsexual.

40

FRANCINA PRESIDENTA

Per això, el compromís de les socialistes i els socialistes de Mallorca és garantir aquesta llibertat i igualtat des de les institucions. Seguirem treballant per aprofundir la igualtat real, integral i social a tots els àmbits: a l’educació, a l’institucional, als mitjans de comunicació i al laboral, amb l’objectiu de garantir els plens drets civils i de ciutadania.

Combatre l’homofòbia i la transfòbia és fonamental per conviure en una societat on tothom pugui desplegar la seva identitat amb dignitat.

La confluència de diferents cultures que han decidit fer el seu projecte de vida aquí és un repte per a la societat actual de la mateixa manera que per a molts de mallorquins i mallorquines fou un repte emigrar fora de les nostres fronteres.

En època de bonança econòmica molta població va venir a fer feina en ocupacions que una part de la població mallorquina rebutjava, sobretot al sector serveis i de la construcció.

Amb la crisi econòmica, moltes persones han retornat als seus països per manca de treball, i les que han quedat contribueixen amb el seu treball i els seus imposts a garantir l’Estat del benestar. Els socialistes reconeixem als milers de persones que han vengut a la nostra terra amb l’esperança de trobar una millor qualitat de vida per a ells i per als seus, la contribució valuosa que han fet a l’avenç econòmic, social i cultural del nostre país.

Han contribuït amb l’increment de la natalitat a fer més jove la població, a l’augment de taxes d’activitat i han aportat com a plens ciutadans a la caixa de la Seguretat Social, la qual cosa garanteix l’estat del benestar. Però som conscients que en temps de crisi l’emigració és un instrument per a la demagògia fàcil i oportunista. Una demagògia que rebutjam de ple. Per això, i per combatre la intolerància i la xenofòbia, apostam pels plans de convivència, integració i la participació política.

Qualsevol tipus de simbiosi intercultural i intergeneracional que tengui com a objectiu l’enriquiment i la suma de formes de veure i de viure al món, constitueix la resposta política al fet de la diversitat cultural, fruit dels fenòmens demogràfics actuals i de la postmodernitat. Per això, volem construir la nostra societat des d’un model de convivència entre persones i grups amb identitats diverses per arribar a una situació plural, variada i dinàmica.

Treballarem per desenvolupar polítiques que afavoreixin la inclusió i la participació de tota la ciutadania i que a més garanteixin la cohesió social, la vitalitat de la societat civil i la pau. Aquesta aposta per la diversitat i la cooperació és inseparable d’una societat democràtica adaptada als reptes del segle XXI. Una societat respectuosa amb la llibertat de consciència i de creences que manté el principi d’aconfessionalitat i de laïcisme de les institucions públiques.

Per altra banda, els socialistes treballarem perquè els nouvinguts entenguin i estimin l’entorn en el que viuen i l’estimin i perquè coneguin la llengua pròpia, a més de les tradicions i el patrimoni de Mallorca, amb l’objectiu d’una integració plena i activa a la societat mallorquina.

Per això, apostam per: Afavorir l’intercanvi de coneixements i de les pràctiques recomanables en matèria d’interculturalitat, amb l’objectiu de facilitar a la nostra illa la inclusió i la participació de les persones i dels grups que procedeixen de horitzons culturals diferents.

Encoratjar la diversitat molt especialment entre els infants i els joves que són el nostre futur, mitjançant les diferents activitats que es duen a terme des del Consell de Mallorca, com són les esportives, culturals, tallers d’igualtat, educatives. I alhora, prendre consciència i ser altaveus del valor positiu de la diversitat.

Mantenir i fomentar el projecte, Mallorca artefacte de ciutadania com un referent d’aquest valor 41

FRANCINA PRESIDENTA

que proposa un model de societat basat en l’intercanvi i en la riquesa intercultural, molt especialment amb l’objectiu de relativitzar les diferències entre les persones d’orígens culturals diferents, tot subratllant els valors comuns i amb l’eliminació dels estereotips i dels tòpics associats a la immigració.

Fomentar totes les accions que tenen com a objectiu la construcció de noves formes de convivència i de ciutadania, com per exemple els programes de mediació ciutadana als municipis.

Promoure als diferents municipis i mancomunitats, la creació de la figura de l’agent de diversitat i ciutadania des d’una perspectiva multicultural i de la gestió pública de la diversitat.

Donar suport als municipis per a la implementació de programes de bones pràctiques en la gestió de la diversitat i la promoció de la convivència des de la perspectiva de gènere i LGTB. Impulsar els plans municipals per a la diversitat i la ciutadania, com a eines que puguin donar resposta a les diferents situacions de cada un dels municipis de l’illa de Mallorca. Transversals, entre institucions.

Promoció de la igualtat entre homes i dones La igualtat entre dones i homes a la societat mallorquina del segle XXI és un repte a curt termini.

Iniciades les primeres passes en aquesta legislatura, hem de continuar fent propostes per aconseguir consolidar un nou model de fer política cap a la igualtat.

L’apoderament de les dones serà una de les formes més eficients per poder eliminar tot el que alimenta un substrat ideològic que acondueix a qualsevol forma de violència de gènere. Eradicar-lo és la nostra prioritat. De fet, moltes són les conquestes de les dones en els darrers trenta anys al nostre país, de la mà de governs socialistes, que es concreten en el marc legal més avançat d’Europa.

Continuarem, com hem fet des de 2007, amb el desplegament al Consell de Mallorca de les diferents lleis d’àmbit estatal i autonòmic per dignificar les condicions de vida de les dones, en especial de les més vulnerables.

Continuarem treballant per: Les llibertats, la dignitat i els drets humans de les dones, tot fomentant una xarxa social a través de la qual puguin ser escoltades i amb el reforçament de la seva participació democràtica en la presa de decisions.

La normalització de les polítiques d’igualtat a nivell local, a través dels plans d’igualtat municipals.

El desplegament de les línies estratègiques del Pla marc d’igualtat, amb especial atenció als col·lectius més desprotegits per la crisi, com les dones soles amb infants, les dones víctimes de violència de gènere. I ho farem amb l’articulació d’ajuts específics per a elles i tot reforçant i modernitzant els serveis actuals. Dedicarem especial atenció a les dones discapacitades, especialment vulnerables a la violència de gènere i a les discriminacions múltiples.

Una formació sexual adaptada a col·lectius específics, per prevenir embarassos no desitjats, per promoure una sexualitat segura i responsable i els drets sexuals i reproductius de les dones, especialment als grups de joves.

La diversitat afectiva i sexual i per combatre la transfòbia, tot fent de Mallorca una societat més plural, paritària, diversa i democràtica. El treball amb associacions i col·lectius serà fonamental per poder desplegar aquestes polítiques.

Els usos del temps dels homes i de les dones des de la creença que el temps és un dret de les persones. Potenciarem els plans locals d’ús del temps, que són un eina que podrà millorar l’activitat diària de centenars de persones.

Establir mesures que permetin una millor conciliació del temps de treball i la vida diària, tot millorant els serveis disponibles i per potenciar la flexibilitat horària a l’àmbit laboral. A més, fo-

42

FRANCINA PRESIDENTA

mentarem l’envelliment actiu, tot creant bancs del temps entre persones majors per tal de poder atendre les necessitats diàries de nines i els nins petits i de les persones dependents.

La corresponsabilitat a la llar a través de tallers de coeducació per a nins i nines petites.

La interculturalitat des dels valors de la igualtat entre els sexes i la cooperació interdepartamental per millorar la transversalitat en l’aplicació de mesures d’igualtat.

El benestar, la salut i l’apoderament de les dones, a través de Genèrica: escola per la igualtat que doni eines i alternatives a les dones per enfrontar-se a situacions quotidianes de les seves vides, la família, la parella, la seva salut, sexualitat, maternitat, etc.

La millora de l’ocupació de les dones mitjançant els acords necessaris amb altres administracions.

L’atenció especial a les dones soles majors, que com a conseqüència de la precarietat de la seva vida laboral o de no haver treballat mai, perceben una pensió que no les permet atendre les seves necessitats vitals.

La implicació dels joves en la solidaritat i el respecte als majors, perquè puguin oferir una part petita del seu temps a donar-los suport.

Lleure, jovent i esports. Temps per a tu El lleure és aquell temps dedicat a les pròpies aficions que ens permet créixer personalment i per això resulta fonamental per al desenvolupament dels joves.

Per aquest motiu, des del Partit Socialista, pensam que és important donar oportunitats al jovent de conèixer la cultura en tots els seus àmbits, fomentar-los la creació artística i musical, promoure espais oberts on els joves puguin desenvolupar les seves aficions i dotar-los d’infraestructures adequades a aquests afectes.

Per tal d’acostar el jovent a la cultura cal conèixer les seves inquietuds culturals i de lleure. Per aquesta raó, promourem mitjans de participació jove.

Dins el marc de l’esport base, en el qual el Consell Insular de Mallorca té competències, consideram necessari diversificar el model de gestió dels centres esportius en funció de les seves característiques i de les dels seus usuaris. És per això que proposam les següents modalitats: Mantenir sota la gestió municipal aquelles que siguin viables com a tals, i quan sigui possible, crear un sistema de cogestió.

Fomentar l’ús d’instal·lacions esportives fora de l’horari escolar: Iniciatives tipus i elaboració d’un pla d’utilització conjunta dels equipaments esportius entre totes les institucions.

Aprofitar les instal·lacions existents i donar sortides a la demanda de la ciutadania. Cal estudiar propostes tipus “escoles obertes”, oci alternatiu, etc. Es tracta d’oferir tot un seguit d’activitats dinamitzadores de diferent tipus, dirigides a la ciutadania que doni resposta a la manca d’espais actuals.

Mancomunar la gestió entre els municipis que en fan ús d’aquelles instal·lacions més sofisticades.

Apostar per signar convenis entre municipis per tal de beneficiar també l’ús compartit i alhora minvar despeses a les administracions. I establir una concessió administrativa quan la mancomunitat no sigui viable o sigui l’opció més òptima per els usuaris.

43

FRANCINA PRESIDENTA

Les infraestructures esportives i l’estalvi energètic Aquesta és una problemàtica a la qual s’ha de fer front en els pròxims anys i per tant proposam incorporar, dins el Pla d’obres i serveis de la institució insular, l’adequació energètica de les instal·lacions esportives on el finançament vengui avalat per l’estalvi energètic que significarà.

A més, proposam potenciar la creació d’espais de pràctica física i esportiva a la nostra illa en zones no hi estan destinades, com poden ser els parcs, les places, els jardins.

I per altra banda, seguirem apostant pel que en aquesta legislatura ja ha fet el Consell de Mallorca: incentivar programes de línees d’ajuts per al suport al manteniment, la reforma i l’ampliació dels equipaments esportius municipals.

Professionalització de l’esport base No podem deixar l’educació dels nins i nines en mans d’aficionats. Per tant, l’educació esportiva ha de ser gestionada per personal qualificat i en constant reciclatge formatiu. Per això, s’ha d’estimular la formació professional relacionada amb l’esport i s’ha impulsar la formació ocupacional no reglada que s’hi vinculi.

Cal també fomentar la professionalització de les polítiques d’esports base locals, mitjançant el suport a la contractació de professionals per les administracions locals i el reforçament de la xarxa de gestors esportius comarcals del Consell de Mallorca. A més, s’ha de treballar per la incorporació de tècnics compartits.

Així mateix, es convenient considerar l’esport base fins a les categories juvenils.

Salut i esport S’han d’establir mecanismes per tal que la pràctica esportiva de lleure i manteniment sigui controlada i supervisada per professionals qualificats. Això és d’especial importància en el cas de l’esport base. Dins aquest àmbit, cal redimensionar tot el servei de medicina esportiva en col·laboració del Govern balear a través del Servei de salut.

Nosaltres comptam amb una bateria de propostes per aprofundir en aquesta línea d’acció que són principalment: Articular un pla d’activitat física, esport i salut.

Realitzar un programa de promoció de la salut des de l’atenció primària mitjançant el Consell.

Elaborar conjuntament amb la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears un programa d’accions per a la promoció de la salut dels ciutadans i ciutadanes a través de l’activitat física i esportiva i l’alimentació saludable, en un conjunt d’accions que es poden desenvolupar a diferents nivells: ajuntaments, mancomunitats i Consell.

Reconeixement del paper social de l’esport Consideram que l’esport, per damunt de tot, té una funció social que fa millors ciutadans. Per això tenim diverses propostes per aprofundir en aquest model que proposam, com són: Apostar per la integració de la discapacitat a la pràctica esportiva: adaptació del material i eliminació de barreres arquitectòniques.

44

FRANCINA PRESIDENTA

Facilitar l’accés a la pràctica esportiva d’aquelles persones amb rendes baixes.

Esport i gènere. Creació d’ unitats que depenguin de la institució com a integradores de desigualtat existents (per gènere, origen o exclusió).

Esport solidari: participació en fundacions solidàries i projectes a països en desenvolupament a través del Fons Mallorquí de Solidaritat o altres ONG. Esport educatiu: impuls de les polítiques sobre a la validesa dels valors amb conjunt a la CAIB. Consell Assessor de l’Esport Continuant la línea municipalista, impulsarem la creació d’un consell assessor de l’esport consensuat i participat on s’hi fomenti la participació dels municipis, les entitats esportives, els clubs, els esportistes, els tècnics i jutges, així com de les AMPAS. L’esport com a motor de desestacionalització Les condicions úniques del nostre entorn, situació geogràfica i meteorologia converteixen Mallorca en el lloc ideal per a l’esport quan a la resta d’Europa no es pot practicar.

Aquesta oportunitat ens ofereix una situació immillorable per a la desestacionalització turística si s’acompanyen les polítiques de promoció amb tasques d’infraestructures orientades a la millora de l’accessibilitat.

Així, proposam la creació d’un registre perquè clubs i particulars puguin consultar i accedir a les instal·lacions esportives.

Pel que fa a l’entorn, l’adequació de finques públiques per la pràctica d’esports i activitats de lleure a l’aire lliure, ja siguin pedestres, en bicicleta o a cavall, són necessàries. Aquesta iniciativa ha de comptar amb suports com la senyalització de rutes i la seva adaptació a les noves tecnologies.

A més, juntament amb les tasques de promoció externa, cal establir trobades entre les empreses que ja es dediquen al sector a través de la Cambra de Comerç, per tal de trobar noves oportunitats de desenvolupament.

Pel que fa a polítiques de joventut, seguirem lluitant per aconseguir que la societat mallorquina en general valori els joves com a subjectes amb plens drets.

Per això el Consell de Mallorca ha de dur a terme polítiques definitivament específiques i concretes que situïn els joves i les joves en les millors condicions per afrontar el seu present i el seu futur.

El nostre programa defensa l’assumpció i la gestió de noves competències per part del Consell de Mallorca i sota el marc general del nou Pla director de joventut aprovat per la institució durant aquesta legislatura. Una aposta per les polítiques afirmatives que parteixin de la realitat juvenil de l’illa de Mallorca.

Ambdós eixos es converteixen en pilars cabdals per dur a terme el nostre projecte. El nostre objectiu és la millora de les condicions de vida dels joves a partir de les seves necessitats i demandes, tot partint de la globalitat per així atendre millor les especificitats ja que tot està relacionat. És completament necessari que des del Consell de Mallorca s’articulin mecanismes que permetin que la gent jove pugui viure en plenitud la seva joventut i que aquestes accions s’adaptin al ritme que porten els mateixos joves, col·lectiu que es transforma ràpidament.

4

FRANCINA PRESIDENTA

A més, cal donar resposta a les necessitats del jovent amb la creació d’un programa transversal i dinàmic on l’eix cabdal per a la nova política de joventut sigui l’assumpció de la seva realitat econòmica, social i cultural.

En aquests darrers quatre anys, hem donat grans passes en l’aposta per les polítiques de joventut.

Hem incidit en la professionalització del sector que treballa dia a dia amb el jovent, en la seva formació i especialització, tot creant per a ells espais dins les administracions públiques.

La consolidació de la primera Taula per les Polítiques de Joventut de Mallorca, el primer òrgan assessor en la definició de les polítiques públiques de la nostra institució, ha de ser prioritari.

Ha de ser un òrgan participat pels representants del teixit associatiu, del món del voluntariat, del temps lliure i del món universitari on, a més, també hi sigui representat el sector professional que treballa al costat dels joves al carrer i que coneix el seu paper.

Com a mètode de treball proposam els objectius i les mesures següents: Facilitar l’accés als joves a un habitatge digne, bé sigui de compra bé sigui de lloguer amb: L’impuls a la creació d’una borsa d’habitatge jove àgil i eficaç.

L’establiment de línees de crèdit per a la rehabilitació i l’ús d’habitatges deshabitats per part dels joves (lloguer o compra).

La facilitació a l’adquisició d’un primer habitatge als joves amb la cerca de mecanismes de col·laboració amb els ajuntaments que permetin la reducció dels imposts municipals.

La incentivació de la reserva de sòl municipal per a promocions d’habitatges de lloguer o de compra per a joves.

Fomentar l’associacionisme juvenil als municipis amb: Transparència en l’adjudicació d’ajudes i subvencions per a les associacions juvenils, tot fent partícip el Consell de la Joventut de les Illes Balears (CJIB) en els mecanismes d’adjudicació de subvencions, ajudes i beques.

Potenciació de la creació d’associacions tot oferint suport, informació i recursos a la gent jove, a través del Casal d’Entitats de Mallorca.

Elaboració d’una guia actualitzada sobre entitats juvenils d’oci, temps lliure i cultura.

Creació d’espais de formació i de participació per a responsables d’associacions i de dinamització de processos de participació.

Aposta per la creació d’espais virtuals i noves fórmules de participació relacionades amb les TIC que s’adaptin a la realitat juvenil actual des de les institucions (tot aprofitant les xarxes socials existents: facebook, twitter i altres, tal com ja s’ha fet actualment amb índexs d’acceptació molt alts: creació de l’espai SOJOVE.CAT I CONSELLJOVE. Cal apostar per noves fórmules de participació més connectades amb l’interès del sector ja que ens movem dins autèntiques ciutats digitals on s’exigeixen respostes i moviments ràpids.

46

FRANCINA PRESIDENTA

Apostam per la participació virtual, amb canals de comunicació eficients i efectius entre els joves. Amb propostes com les següents: Crear un òrgan de participació juvenil que aposti per l’activisme: un fòrum representatiu de tots els joves de Mallorca i participat per totes les estructures participatives ja existents en els nostres municipis relacionades amb el col·lectiu jove. Per tant s’aposta per un doble vessant: potenciar l’activisme als municipis i alhora representar aquestes estructures dins del Fòrum de Participació de Joves de Mallorca.

Donar suport en la creació de programes municipals de mediació per solucionar mitjançant la via dialogada actes considerats “incívics” o “vandàlics”i que són provocats pel desconeixement o les actituds imprudents dels joves.

Institucionalitzar des del Consell i de manera anual un espai formatiu i de convivència entre el món associatiu i els ajuntaments de l’illa, tot aprofitant aquest referent creat com a interlocutor real en polítiques de joventut.

Seguir creant nous programes d’ajudes i recursos adreçats a noves formes d’associacionisme i de xarxes informals de participació.

Continuar amb l’aposta per la promoció de plans locals de joventut com a eina participativa i de realització de polítiques municipals de joventut, tot donant suport econòmic a la seva realització.

Els socialistes i les socialistes defensam un mètode de treball des del Consell, mètode que ha d’apostar per la creació d’un servei que doni suport als ajuntaments per a la redacció de programes municipals transversals, dinàmics i propers a les necessitats i a la realitat dels joves de cadascun dels municipis.

Pel que fa a la dinamització sociocultural, cal seguir treballant en polítiques d’oci i de temps lliure des d’una perspectiva més participativa i més propera a la realitat dels joves dels municipis de l’illa.

De la consolidació d’aquesta xarxa de professionals que treballen a diferents territoris de la nostra illa depenen els processos de dinamització sociocultural del jovent promogut fins a aquests moments.

A més de la consolidació d’aquesta xarxa, s’ha de continuar amb: La gestió i organització d’activitats d’oci i temps lliure, en col·laboració amb els ajuntaments tot partint de les realitats de cadascun d’ells des d’una perspectiva educativa en els espais informals dels joves que potenciï l’autoorganització i l’autogestió de les seves pròpies iniciatives.

La promoció de programes d’activitats alternatives a l’oci fàcil i consumista, que eduquin en el seu temps lliure.

La potenciació de les iniciatives de grups joves no formals o no associats per tal d’aproximar-los a l’administració local. D’aquesta manera s’assegura una distribució més equitativa dels recursos.

Cal adreçar-se als joves que no formen part del teixit associatiu per tal d’ampliar els diferents espais de participació ciutadana.

L’aposta, tal i com ja s’ha fet en aquesta legislatura, per la creació de línies d’ajudes a les corporacions locals que permetin la consolidació de figures professionals dins l’àmbit de joventut com són els dinamitzadors socioculturals, tècnics de joventut i informadors juvenils.

47

FRANCINA PRESIDENTA

Iniciar un pla d’aplicació de polítiques “actives” vers l’accés del jovent al món laboral amb: El foment i la potenciació del coneixement entre el jovent de les borses de feina existents a Mallorca.

L’ampliació de la xarxa d’oficines destinades a l’orientació i l’ocupació juvenil, tot consolidant les ja existents.

L’ajut a professions alternatives que apostin pel nou model econòmic, tot impulsant-les des de les diferents institucions.

La incentivació als ajuntaments que treballin en programes específics de formació no reglada per a joves.

En matèria d’equipaments proposam: Donar suport perquè les institucions locals (ajuntaments) creïn equipaments joves amb programes d’activitats destinades a ells i amb ells.

Elaborar d’una Guia d’Equipaments de Joventut de Mallorca.

Impulsar un pla de “Convivència nocturna” on administracions locals, joves, veïns i veïnes, i espais d’oci nocturn acordin una normativa conjunta durant la nit.

Facilitar l’ús d’equipaments públics en horaris nocturns per donar així resposta a propostes juvenils vinculades a l’esport, el lleure i la cultura.

Facilitar instal·lacions gratuïtes i adequades per a la creació cultural jove.

En matèria d’educació del jovent: Cal seguir treballant en educació sexual, planificació familiar i malalties de transmissió als centres formals i informals (escoles, instituts, universitat, ajuntaments, casals de joves, etc.).

Potenciar el Consell Insular d’Educació (ja existent) com a instrument vertebrador i coordinador de les polítiques del sistema educatiu formal i el sistema educatiu no formal: esplais, associacions, educadors, escoles, instituts etc.

Treballar l’educació no formal des de les associacions de mares i pares de les escoles i els instituts per implicar-los en la formació dels seus fills fora de l’horari lectiu. Apostar per l’obertura dels espais considerats “educatius” a la dinàmica social del barri o del poble. Les portes dels instituts i els patis oberts dels nostres instituts, a més d’una forta aposta pel tema de la conciliació laboral i familiar, és una ferma aposta per seguir educant els nostres joves des de la transversalitat i per reforçar alhora, la formació reglada.

Cal seguir trobant fórmules i alternatives perquè el món del voluntariat, el teixit associatiu que es dedica al món del lleure, al respecte dels drets humans, etc. entri a les aules. Seguim apostant per programes tipus “Iniciatives als instituts” que actualment arriben a més de 30.000 joves de Mallorca.

48

FRANCINA PRESIDENTA

En matèria de pau i solidaritat Des del Consell s’aposta pel foment de la cultura per la pau entre els infants i els joves com a eina per a la resolució de conflictes. És necessari donar suport a les nostres institucions locals perquè puguin apostar per la tolerància, la convivència i l’acceptació de la diferència com a element positiu des dels diferents àmbits joves (formal i informal).

Cal establir una relació efectiva amb l’Oficina de Defensa del Menor i amb l’Observatori de la violència escolar per tal de treballar conjuntament i establir protocols comuns de detecció i de derivació de conflictes tot fent especial incidència a la part forana.

En matèria de jovent i cultura apostam per: Apropar la cultura i la creació artística al jovent des d’una perspectiva activa i participativa, on els joves gaudeixin la cultura i la capacitat de creació artística des d’una perspectiva activa. En aquest sentit, potenciar experiències ja existents com la Factoria de Músics i crear nous espais on els joves puguin gaudir i crear de les arts plàstiques i escèniques.

Apostar per la creació d’una escola de teatre que defensi una nova visió de l’ensenyament de les arts escèniques, més propera a la dinàmica i a la realitat juvenil.

Promoure d’un espai de creació jove de Mallorca: cal estimular i potenciar noves formes de participació social i cultural amb l’aposta per la capacitat creativa dels joves. És important la creació d’una infraestructura adequada a la necessitat existent de la manca d’espais però, a més, cal dotar-la dels recursos necessaris per donar resposta a les necessitats creatives i culturals del nostre jovent.

Apostam per les polítiques identitàries com a complement de les polítiques participatives i d’emancipació.

Cal seguir amb l’aposta per la formació en el sentit més ampli; amb la creació d’un espai referencial a la nostra illa per a la creació i la promoció artística.

En aquesta línea treballam quatre vessants diferents: La dinamització i el foment de nous corrents artístics entre els joves de l’illa, per minvar les diferències relacionades amb la insularitat.

El foment i la millora de la projecció exterior dels joves artistes de l’illa.

L’aposta per l’enfortiment i la cohesió del teixit associatiu, artístic i cultural que treballa en l’àmbit artístic de l’illa, tot implicant-lo directament de forma participativa en el projecte i el funcionament de l’“Espai de creació jove de Mallorca”.

La millora de la percepció i implicació que tenen los joves de les Illes en qüestions culturals i artístiques, per estimular el seu coneixement, participació i desenvolupament i que serveixi com un recurs socialitzador i formatiu.

49

FRANCINA PRESIDENTA

Quarta part

Coneixement i cultura, els valors que ens fan créixer com a poble Identitat: les arrels que ens permetran créixer Els socialistes de Mallorca pensam que els eixos transversals per fer progressar i créixer el nostre país, situar-lo al món i alhora reforçar el nostre poble són els de la defensa, promoció i dinamització de la nostra cultura, la nostra història i el nostre patrimoni.

Els socialistes entenem que gestionar aquesta terra suposa gestionar-lo des de la força de la cultura, del país que som. Sense aquesta defensa, serem una terra líquida, difuminada en un món cada vegada més global, multipolar i complex.

En aquests darrers quatre anys, des del Consell de Mallorca hem realitzat una aposta decidida per preservar i potenciar els trets característics que configuren la nostra identitat. Dos exemples en són la prova: la proclamació de la Sibil·la com a Patrimoni de la Humanitat i la gestió de la finca de Raixa.

Els socialistes som receptius i sensibles als canvis que es produeixen en el nostre entorn, en un món de canvi i global. Per això, perquè som plenament conscients que la identitat d’un poble s’expressa i es construeix en el segle XXI a través d’una enorme multiplicitat d’aspectes que van des del terreny cultural al paisatgístic tot passant per la llengua pròpia, hem entès que per dur endavant un projecte col·lectiu, de país i de futur hem de posar els nostres trets distintius, els que ens diferencia, com una línea d’acció transversal.

I ho hem fet des de la llengua catalana i des del nostre compromís amb la seva potenciació, difusió i protecció, que es reafirma dia a dia. El model que s’ha potenciat a la Ràdio Televisió de Mallorca n’és una prova més que evident i una mostra de com els mitjans públics poden ser elements cabdals per canalitzar la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra memòria.

En aquest sentit, continuarem aprofundint en aquest model i treballarem perquè la nostra llengua, lligada intrínsecament a la nostra història, als nostres dies i al nostre futur, s’usi com a instrument de diàleg i no de confrontació. Serem molt ferms en el cas que s’intenti devaluar el nivell de reconeixement i la presència que tantes generacions ens ha costat aconseguir.

Els socialistes pensam que els nostres trets diferencials i únics ens situen al món. Som mediterranis i insulars, hereus d’una llengua rica, d’un poble ple de cultura, d’història i de tradicions. Sabem que queda molt per avançar, però treballarem perquè es valorin els factors que ens distingeixen i ens fan únics. Una feina que persegueix dos grans i ambiciosos objectius.

Per una banda, els socialistes volem, d’una manera àmplia, potenciar les nostres expressions culturals i el seu apropament al públic. Volem que l’oferta cultura s’acosti al públic i no al revés. Volem una oferta de qualitat, però també de proximitat i accessible.

Per altra banda, els socialistes volem impulsar aquests elements propis i distintius com a actius econòmics per al desenvolupament d’un nou model productiu. Perquè la cultura, com han dit experts i artistes, és un element essencial per sortir de la crisi. Nosaltres pensam que la cultura no ha de ser la gran perjudicada de la situació actual, sinó que ha de ser un motor per a la recuperació.

1

FRANCINA PRESIDENTA

En els pròxims quatre anys, continuarem posant en valor els nostres trets distintius i farem de la cultura un dels fonaments bàsics i essencials, un element vertebrador del projecte col·lectiu de país pel qual treballem. Apostarem decididament per un replantejament del model de gestió dels espais, recursos humans i materials i per una agenda pròpia de l’esfera cultural de l’illa adaptada a la realitat socioeconòmica actual.

Els socialistes creiem que hem de progressar en un model que s’ha de basar en la gestió en xarxa, en la suma d’esforços entre les diferents institucions i entre el sector públic i el privat. Hem d’ajudar a millorar els recursos. En aquests moments hem de creure en l’aposta d’una oferta cultural de proximitat des de la coordinació, l’aprofitament de les economies d’escala i l’oferta de productes culturals diversos i de qualitat. Per això hem de pensar en els espais de cultura com espais oberts, en espais transversals, en espais de pensament i de diversió, en espais audiovisuals i literaris. Hem d’aprofitar els recipients per obrir-los a nous continguts i a noves activitats basades en l’energia emergent de nous creadors, de noves iniciatives i de nous projectes. És per tot això que els socialistes proposam tres grans eixos de promoció de la cultura en xarxa: En primer lloc, proposam la creació d’un calendari cultural coordinat entre tots els municipis de Mallorca, al qual s’acompanyarà una proposta d’abonament únic que permeti fer una utilització massiva dels espais culturals de Mallorca a preus raonables centrats en els joves, a més d’establir convenis de col·laboració amb entitats privades del món de la cultura i de l’espectacle per fer la cultura més accessible. Dins aquest marc proposarem obrir espais a les nits per a trobades i esdeveniments, tot tractant de proposar que els espais comparteixin espectacles i públics diversos.

Per altra banda, volem crear, per cada una de les estacions de l’any, festivals temàtics dedicats a diferents arts escèniques, a més de llançar anualment les “nits blanques de l’art, de la música i del teatre”a Mallorca. Si per una banda es tracta de treballar un model de proximitat, també volem que cada període de l’any vagi lligat a esdeveniments culturals significatius. I ho farem associant-nos a altres entitats culturals i regions d’altres indrets d’Europa i del món.

A més, proposarem, dins el marc del projecte de la Serra de Tramuntana com a patrimoni material de la humanitat, la creació d’una xarxa d’oferta cultural al voltant dels pobles de la serra de Tramuntana i un festival internacional de la serra de Tramuntana de música clàssica i contemporània durant l’estiu que sigui una rèplica mallorquina de festivals similars de la resta del país.

Per altra banda, plantejarem la creació d’una col·laboració amb festivals de música contemporània per poder crear una oferta al voltant de la música actual a l’illa de Mallorca per tal de millorar la nostra oferta cultural tot lligant-la al turisme.

Dins el marc patrimonial, històric i cultural, llançarem un gran programa de recuperació dels béns més emblemàtics de Mallorca, així com la creació d’un gran arxiu històric de la història de Mallorca. Si existeixen llibres i documentació valuosa al voltant del patrimoni tudat, seguirem treballant amb programes de recuperació del patrimoni, en la línea dels darrers anys.

Per últim, recuperarem l’esperit inicial de la Misericòrdia, per convertir-la en un gran centre de referència de la cultura tot associant-lo a espais museístics d’altres països europeus.

Per altra banda, es treballarà en l’estudi per a la creació d’una filmoteca de Mallorca, d’una biblioteca de la història de Mallorca, a més de la creació d’una ruta cultural i un centre d’interpretació sobre els personatges més importants de la nostra cultura, el nostre patrimoni, l’art, la música i el cinema.

Un altre eix fonamental serà convertir el Teatre Principal en un centre de producció artística i cultural que funcioni com a generador de creació innovadora per a tota Mallorca. Alhora també serà

2

FRANCINA PRESIDENTA

un espai que programarà activitats joves, innovadores i de companyies emergents en què el Teatre es posicioni com un element estimulador de la nova creació.

El valor de la diferència En un entorn marcat per l’homogeneïtzació cultural a nivell global, és imprescindible per afrontar els nous reptes socials, econòmics i mediambientals la preservació de l’heterogeneïtat pròpia i definidora de l’ésser humà i dels seus pobles, però que alhora tengui present les potencialitats que ens ofereix el mateix procés de globalització per a l’establiment d’un diàleg permanent i enriquidor entre cultures i civilitzacions.

Sense dubte, tal com s’expressa a la Declaració Universal de la UNESCO sobre la diversitat cultural, la cultura es troba en els debats contemporanis sobre la identitat, la cohesió social i el desenvolupament econòmic.

En aquest sentit, som conscients de la dimensió clarament transversal de la cultura. D’aquesta manera, cal potenciar la funció de la cultura dinamitzadora i creadora d’oportunitats econòmiques, com a instrument per afavorir la convivència harmoniosa i la participació i el compromís dels ciutadans vers la comunitat i per a l’establiment d’elements de referència compartits per la societat que l’uneixen i la consoliden com a grup humà interrelacionat.

D’aquesta manera, ens comprometem a través de propostes concretes i assumibles a desenvolupar les polítiques culturals necessàries per crear les condiciones propícies per a la producció i la difusió de béns i serveis culturals diversificats. Així, treballarem per: La difusió i l’estudi dels trets característics de la nostra cultura popular, és a dir, elements distintius com poden ser els cossiers, els gegants i els capgrossos, els correfocs, etc.

El suport a associacions i grups que impulsen i fomenten la cultura popular i li donen continuïtat a través de la transmissió a les noves generacions dels elements de la cultura popular.

La realització de jornades de trobada i participació destinades tant als ciutadans de l’illa com als visitants.

El foment de la cultura gastronòmica i l’enologia mallorquines. Dins aquest marc, proposarem la creació d’una fira del vi i la cultura a Mallorca, on es mesclin els productes locals amb la cultura de la terra.

Aprofitarem els espais culturals existents per organitzar-hi activitats gastronòmiques i enològiques. D’aquesta forma, es desenvolupa una tasca d’educació cultural i es promouen els productes autòctons.

El patrimoni recuperat Mallorca va ser un dels bressols de la cultura talaiòtica, amb uns trets característics que podem trobar a les diferents restes arqueològiques que hi ha al nostre entorn. També durant l’època medieval Mallorca, que arribà a ser un regne independent, va tenir una importància cabdal per a la història de la corona d’Aragó i a tota la Mediterrània.

Per això, el manteniment i l’estudi del seus vestigis és responsabilitat de tots nosaltres. En aquest sentit seguirem treballant àmpliament per la recuperació del patrimoni de Mallorca: Millorarem el servei de manteniment i de gestió dels jaciments que pertanyen al Consell de Mallorca.

Promourem les excavacions als jaciments i l’estudi de la cultura talaiòtica.

Crearem una junta, juntament amb els ajuntaments, que inclogui tots els jaciments arqueològics que hi ha al nostre entorn, tant els que pertanyen al Consell de Mallorca, com els que no.

3

FRANCINA PRESIDENTA

Mitjançant aquest nou òrgan, crearem activitats centrades en la difusió del seu valor patrimonial com: Itineraris atractius per al públic i per als nostres visitants. Així potenciarem el nostre patrimoni i el convertirem en un reclam turístic i en un actiu viu.

Activitats culturals orientades a potenciar el seu coneixement.

Realització de tallers educatius a les escoles, així els escolars es podran familiaritzar amb el nostre patrimoni.

Potenciació per a la realització de diferents actes culturals que puguin promocionar el patrimoni arquitectònic i arqueològic: concerts de música clàssica, lectura de poesia, etc.

Cultura en viu Tal com estableix la Declaració Universal dels Drets Humans, entenem i defensam que tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin. Però som conscients que, per fer efectiu aquest dret, són necessàries polítiques actives que permetin l’accés en igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans a la cultura, en el sentit ampli de la paraula, com a creadors i com a espectadors.

Donada l’actual conjuntura econòmica i social, consideram que resultarà més necessària que mai la implicació en l’àmbit cultural de les grans empreses privades del sector serveis, a través de les seves obres socials.

S’ha de tenir en compte que moltes entitats culturals no podran dependre únicament i exclusiva del suport de les administracions públiques. A més, en un territori com el nostre, en el qual aquesta xarxa d’organitzacions privades compta amb un pes tan important dins la nostra economia, ens esforçarem per tal d’aconseguir el seu suport.

Els socialistes apostam per una gestió més eficient dels recursos i de les infraestructures existents i per una organització coordinada de l’oferta cultural de l’illa que eviti duplicitats programàtiques i aprofiti les economies d’escala. Aquesta estructura basada en la gestió mancomunada de serveis serà per desenvolupar estratègies de racionalització de recursos paral·leles i complementàries a l’aposta per les ofertes culturals de qualitat.

Suport a la creació Si d’una part s’ha de treballar en l’oferta i en la recuperació del patrimoni de Mallorca, és evident que hem de treballar també en el suport a la creació, al risc, a la innovació i a la creativitat cultural.

Per això, els socialistes proposam diverses accions en aquesta línea: Signar convenis amb les centres d’ensenyaments artístics (Escola Superior d’Arts Escèniques, Conservatori de Música i Dansa, escoles de música etc.) per a la creació de beques d’estudis destinades a l’alumnat d’aquests centres.

Potenciar l’ús dels espais culturals municipals i insulars per a la representació/exhibició dels nous creadors.

Proposar campanyes de difusió institucional entre propostes, a través de concurs, d’estudiants i nous creadors de l’illa.

Potenciar la contractació d’artistes locals per a les festes populars, tot oferint serveis complementaris i imprescindibles per a l’actuació a preus més econòmics.

Realitzar certàmens i festivals temàtics: rock pop, música popular, jazz etc. On hi participin artistes consolidats, noves promeses i grups amateurs.

4

FRANCINA PRESIDENTA

Diversificar la categoria d’art i cultura del programa d’iniciatives als instituts tot introduint activitats relacionades amb l’artesania popular i amb la música tant tradicional com moderna.

Seguir promocionant la carrera ascendent dels dissenyadors de la indústria tèxtil de l’illa, tot assumint que és un valor afegit per a la nostra economia.

Canalització, ordenament i potenciació de la cultura Els socialistes pensam que les institucions són, per damunt de tot, canalitzadores dels canvis que demana la ciutadania. Però a més, les institucions han de ser estimuladores de la cultura, de la creativitat i de la difusió de la memòria, per tal de crear un gruix que permeti al país estar més preparat i gaudir a l’hora d’un element com la cultura, vital per a la construcció d’un poble, per a la seva articulació, a més de per la construcció.

Potenciarem més els teatres municipals a través del sistema de mancomunitats, és a dir, compartir despeses i esforços amb teatres de la mateixa comarca per tal de poder representar obres de qualitat i d’una manera més senzilla i econòmica.

Agilitarem els tràmits administratius a les principals administracions públiques.

Crearem el Consell de la Cultura i les Arts de Mallorca on hi siguin presents les entitats, organismes i institucions relacionades amb el món de la cultura a Mallorca en totes les seves dimensions i expressions, a partir del qual es podrien constituir comissions temàtiques. Tot plegat esdevindria un òrgan de debat i de retroalimentació constant entre els responsables polítics i els actors culturals.

Crearem les assemblees sectorials de la cultura. Cada assemblea farà referència a una zona de Mallorca on estaran englobats els diferents municipis de la zona, les entitats públiques i també les privades que tenguin a veure amb la cultura.

Amb aquestes assemblees mancomunarem els serveis que facin referència a la cultura, per tal de donar una millor oferta i que aquesta sigui més sostenible per a totes les entitats, tant públiques com privades.

A més, gràcies aquesta nova institució crearem un calendari únic de la cultura i farem així que l’oferta sigui molt més variada i accessible als ciutadans. Aquest calendari es podrà trobar a totes les planes webs de les entitats que conformin les assemblees.

Crearem una borsa de feina per a treballadors i treballadores de l’àmbit cultural. Donades les dificultats econòmiques de molts de municipis per poder incorporar i/o mantenir treballadors o treballadores per a les seves instal·lacions culturals, aquesta borsa permetrà que, entre uns quants municipis, es puguin contractar persones i compartir els seus serveis i les despeses de contractació que originen. Per altra part, aquesta borsa estaria formada per treballadors i treballadores en atur, amb la qual cosa la creació d’aquesta borsa acompliria amb una funció social de foment del treball.

Apropament de la cultura a la ciutadania Els socialistes volem més oferta cultural, però la volem més pròxima a la ciutadania. Per això, proposam mesures en aquest sentit: Aproparem les arts escèniques als més joves mitjançant una oferta cultural atractiva i assequible.

Crearem una“nit del teatre”, amb la posada en marxa d’una jornada de portes obertes als teatres de l’illa, per unificar activitats en un dia. Aquesta iniciativa tendria un caire educatiu i aniria destinada a la població general.

Fomentarem la creació d’abonaments especials i de targetes culturals per tal d’abaratir l’accés a la cultura dels ciutadans i de les ciutadanes.

FRANCINA PRESIDENTA

Implicarem les administracions públiques perquè donin més suport a les entitats culturals públiques i perquè esdevenguin una eina de pressió per reduir el cost cultural per als ciutadans i ciutadanes.

Ampliarem les funcions de la xarxa de biblioteques municipals ja existent.

Mantendrem i potenciarem la Ràdio Televisió de Mallorca com a mitjà eficient i eficaç per a la difusió cultural i l’apropament del món cultural en la seva diversitat a la ciutadania.

Seguirem apostant per una televisió pública de qualitat, entesa com a servei públic, un dels eixos centrals de la qual sigui la programació cultural i formativa.

Fomentarem projectes municipals que, des de la visió intercultural de la convivència, apostin per la cultura com a via per al desenvolupament de vincles comunitaris i d’integració entre nouvinguts i autòctons.

La llengua element de cohesió i d’integració social Dia a dia, els fonaments culturals i identitaris que ens són propis s’enriqueixen amb les influències d’altres expressions culturals que confereixen una nova dimensió als nostres elements d’identitat.

Uns elements que perviuen en l’essència a través de la seva reinterpretació.

En una societat cada vegada més diversa es fa imprescindible assegurar una convivència respectuosa i fomentar els intercanvis culturals. Per assegurar aquesta convivència s’ha de treballar des de tots els nivells, però especialment des de l’àmbit local, per aconseguir la inclusió i la participació de tothom i que la col·lectivitat es beneficiï de la pluralitat de visions, idees, expressions artístiques i concepcions del món que ens aporta cada cultura en què mantenim contacte.

Tot partint de la premissa que la llengua és molt més que una eina de comunicació, entenem que un coneixement bàsic de la llengua catalana és imprescindible per desenvolupar una vida plena a la nostra illa i per aquest motiu defensam que a través de l’aprenentatge de la nostra llengua pròpia es garanteixi la integració efectiva dels nouvinguts. És responsabilitat de les institucions potenciar l’ús social del català i assegurar que tots els mallorquins i mallorquines sentin la llengua catalana com a patrimoni col·lectiu compartit. Per fer-ho, i com ja hem treballat en aquests quatre anys: Mantendrem i ampliarem els programes d’acolliment lingüístic que es desenvolupen en els municipis gràcies al Consell de Mallorca. A més introduirem algun tipus de vinculació d’aquests programes amb els de foment de l’ocupació.

Assegurarem l’accés a l’aprenentatge del català i el coneixement de la seva importància cabdal en el procés d’integració i de participació en la vida social.

Posarem totes les eines i instruments tècnics i legals necessaris perquè els ciutadans puguin desenvolupar la seva vida en tots els àmbits socials i econòmics, públics i privats, en català.

Mantendrem i potenciarem el català com a llengua vehicular de l’administració pública.

Impulsarem específicament les expressions artístiques en català.

Potenciarem la creació i donarem suport especial als mitjans de comunicació en català.

Mantendrem un ferm compromís amb l’emissió en català dels mitjans de comunicació públics, eines imprescindibles per a la plena normalització lingüística.

Impulsarem plans específics per a la introducció del català en els sectors de la restauració i del comerç.

6

FRANCINA PRESIDENTA

Cinquena part

La participació de la ciutadania, eix de la transparència en la gestió Durant la primera dècada del segle XXI, la ciutadania de Mallorca ha viscut profunds canvis en la manera de relacionar-se, d’accedir a la informació, en el món laboral i en la seva vida quotidiana. I això ha passat tant al sector privat com en les relacions entre la ciutadania, els agents socials, les entitats sense ànim de lucre, i fins i tot, a l’administració pública.

El Consell de Mallorca, en aquest sentit, també ha fet canvis en la seva relació amb la ciutadania, i amb els agents econòmics i socials amb els quals interactua. Avui, en el 2011, és innegable que les noves tecnologies condicionen la manera de relacionar-se i d’interactuar a tots els nivells, la qual cosa suposa un major repte per a les administracions, que arrosseguen mecanismes de funcionament als quals costa adaptar-se a les transformacions.

Evidentment, estam davant un nou model de societat, en el qual la tecnologia i especialment Internet faciliten nous canals de relació entre una gran part de la nostra estructura social. Relacions individuals en les quals cada persona aporta els seus interessos, necessitats, inquietuds i talent pel bé de la comunitat.

Dins aquest marc, és evident que el Consell de Mallorca ha fet un canvi major en aquests anys. S’ha convertit en una institució més transparent, més accessible que ofereix molta més informació i que interactua amb la ciutadania. No només amb les noves tecnologies, s’ha treballat també per fer els espais més accessibles, per millorar l’atenció i també per explicar millor la seva tasca, a més de treballar amb clàusules socials i per la integració de les persones amb discapacitats.

Però és evident que els progressos no són mai suficients si acceptam que els canvis són permanents, perquè les transformacions tecnològiques són continuades i les administracions han de treballar-hi en permanència. Si en aquest passat mandat s’han millorat eines com els webs de la institució, la seva Intranet, el seu sistema de correu electrònic, a més d’iniciar línies per implantar l’administració digital i per comptar amb projectes pioners com una extranet que uneix totes les biblioteques de la xarxa de biblioteques, això ha de seguir millorant perquè els canvis tecnològics són permanents.

Per això, i tot aprofitant les oportunitats que dóna la tecnologia, els socialistes volem per a la institució insular i per als municipis de Mallorca un aprofundiment de la transparència en la gestió, en la rendició de comptes i en l’accessibilitat a la informació.

Però a més, els pròxims anys volem que siguin els anys de la transparència i de l’eficiència. Hem d’aconseguir que l’administració, ara més transparent i orientada a la societat, adapti mesures per millorar la seva eficiència i la seva eficàcia. I això ha de ser mesurable a partir d’un millor servei als interlocutors de l’administració i també amb els ajuntaments. Això s’ha d’aconseguir també amb més participació de la ciutadania.

Per aconseguir aquesta administració més transparent és necessària la incorporació de nous instruments encarregats d’analitzar, avaluar i supervisar el nivell de transparència i eficiència del Consell de Mallorca.

7

FRANCINA PRESIDENTA

En aquest sentit, i en primer lloc, proposam la creació d’un òrgan independent, anomenat Assemblea de la Ciutadania de Mallorca, encarregat de fer la institució més participativa, i que alhora comptarà amb un comitè ètic per controlar el compliment de les obligacions de l’administració en matèria de transparència, qualitat i execució del pressupost.

Aquest òrgan comptarà amb el sector privat, associacions sense ànim de lucre, entitats de caire econòmic i empresarial, a més de representats del món veïnal. Proposarem la seva presidència a una persona de gran prestigi, qui farà un informe anual de la transparència.

Així, el Consell de Mallorca farà una memòria de la transparència que presentarà públicament i a la qual podrà tenir accés tota persona que ho desitgi. Al mateix temps, posarem a disposició dels ciutadans la consulta dels pressuposts de la institució de forma immediata i virtual.

Els socialistes ens comprometem, com ja hem fet en aquesta legislatura, que cada responsable polític tengui una fitxa pròpia amb la seva trajectòria professional i política, a més de delimitar clarament les seves funcions, els objectius presentats per cada àrea i els objectius aconseguits al final de la legislatura.

Finalment, ens comprometem a realitzar avaluacions anuals de transparència a cada un dels òrgans que depenen del Consell de Mallorca i a fer-ne públics els resultats.

I com en l’actualitat, continuarem amb un registre públic i d’accés àgil on s’hi recopilaran els currículum vitae de tots els alts càrrecs del Consell Insular Mallorca, que ara es pot trobar a la web de la institució.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA Una institució del segle XXI ha de ser oberta i participativa, però també moderna, adaptada als temps actuals, als canvis tecnològics i organitzatius. Per això, en els pròxims anys seguirem treballant en la modernització de la institució del Consell de Mallorca. I això es declina en una feina diària a tots els departaments en matèria de qualitat i de transparència, en la millora de l’eficiència i en una major interacció i diàleg amb tots els agents socials i ciutadans, i també amb els representants sindicals de l’administració insular.

Els pilars fonamentals d’aquesta feina es basen en tres grans eixos: Integrar la gestió i la qualitat en l’activitat i el funcionament diari de l’administració. Per això és bàsic comptar amb un equip de qualitat integrat a cada departament. A més, s’ha de seguir treballar en l’aplicació de la Llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, la Llei 11/2007, a fi de facilitar la interacció amb els ciutadans. I, per últim, amb una feina de sinèrgies amb la resta d’administracions, especialment amb els ajuntaments.

Per altra banda, en la relació amb la ciutadania, volem un govern obert que ofereixi proximitat i diàleg, en el qual les persones s’impliquin i siguin agents actius en la formulació de les polítiques que els afecten.

Els socialistes pensam que el Consell de Mallorca ha d’utilitzar les eines que proporciona la tecnologia per ser un element actiu del diàleg i l’intercanvi de la xarxa amb la ciutadania. I això suposa oferir més transparència, més participació i més col·laboració a la ciutadania.

Aquest nou model implica seguir treballant per la renovació tecnològica, però també per una transformació de la cultura de l’administració en la seva interacció amb la ciutadania, que mitjançant les

8

FRANCINA PRESIDENTA

noves eines opina, s’implica i actua amb els agents actius de la nostra societat.

Per això, el Consell de Mallorca ha de treballar per oferir, mitjançant les eines de comunicació que té actualment amb la ciutadania, més: Transparència, tot posant a disposició de la ciutadania totes les dades, activitats, actuacions, decisions, plans i actuacions.

Participació, progressivament les iniciatives podran ser debatudes, valorades i completades amb les opinions de la ciutadania. A més comptarà amb un espai en el qual cada ciutadà/a podrà fer propostes o expressar idees per ser discutides i analitzades entre tots i totes. Al mateix temps, es farà una escolta i un intercanvi actiu de propostes i activitats de la ciutadania, tant a la xarxa com a altres suports.

Col·laboració, entre l’administració i la ciutadania, associacions, ONG, empreses i la resta d’administracions per crear una societat dinàmica, àgil i innovadora.

L’accés electrònic a la totalitat dels tràmits de la institució, l’agilització de la burocràcia i la millora de l’atenció són objectius fonamentals per millorar i facilitar la interacció entre l’administració i els agents socials amb els quals interactua.

Per això, la institució insular ha de garantir uns serveis òptims i uns procediments eficients. Si bé és cert que durant aquesta legislatura s’ha avançat en aquest sentit, eines com el Pla estratègic de modernització, elaborat el 2008, o el Catàleg de serveis, necessiten consolidar-se a la institució.

Una bona atenció a la ciutadania s’ha de basar, per tant, en els següents principis: - Enfocament a la ciutadania: proper i accessible.

- Proactivitat: la institució s’ha d’anticipar a les necessitats de la ciutadania.

- Multicanalitat: per facilitar l’opció d’utilitzar el canal més convenient - Homogeneïtat dels processos: per garantir el mateix servei independentment del canal.

Aquesta comunicació amb la societat ha d’estar basada en la confiança i la proximitat i s’ha de valer de tots els instruments per oferir la informació que faci al Consell de Mallorca encara més transparent.

Una bona eina per aconseguir-ho és la que ens ofereix Internet, per la qual cosa s’ha de millorar l’accés de les persones a la xarxa, com ha fet el Consell de Mallorca tot posant a l’abast de més de 0.000 usuaris un servei WiFi pioner a la nostra illa.

Un projecte que ha de seguir creixent per fer de Mallorca una illa més accessible a les noves tecnologies.

El compromís dels socialistes de Mallorca és aconseguir una administració més eficaç, més eficient i més econòmica, que necessàriament s’ha d’adaptar a les noves demandes socials, que ha de cercar la simplificació i la reducció de la càrrega administrativa. I, per què no dir-ho, la reducció de l’ús de paper.

El servei a la ciutadania millorarà quan el conjunt de relacions amb la ciutadania, amb les empreses, amb els diferents ajuntaments i amb els diferents departaments i òrgans autònoms del Consell flueixin amb seguretat i amb agilitat, com a conseqüència d’un millor desenvolupament organitzatiu i de la simplificació administrativa.

En definitiva, ens comprometem a seguir treballant per aprofundir en aquests canvis, a fi de modernitzar la institució del Consell de Mallorca, fer-lo més eficient, obert i transparent.

9

FRANCINA PRESIDENTA

Democràcia, accessibilitat de la informació i model audiovisual L’accés a la informació és un dels pilars bàsics del funcionament de la democràcia que contribueix a la participació ciutadana i a la construcció d’una administració transparent.

Amb aquesta vocació d’afavorir la participació de tota la societat i també dels grups de l’oposició representats, els socialistes volem seguir garantint el dret a la informació fent més transparent l’administració pública com ja s’ha fet durant aquesta legislatura al Consell de Mallorca, on les subvencions són més transparents i tota la contractació és accessible a través de la pàgina web.

A més, els plens es poden seguir en directe i tota la informació que genera la institució és accessible a la seva web institucional.

Els socialistes apostam per una comunicació directa i constant entre els ciutadans i l’administració, per la qual cosa hem d’utilitzar totes les eines existents per donar a conèixer què es fa i com es fa, a més d’aprofitar aquests espais de comunicació per escoltar noves idees, suggeriments, aportacions o crítiques.

Per als socialistes, un sector que té un caràcter vertebrador de la nostra societat, de la nostra economia i de la construcció del país és la ràdio televisió de Mallorca. Un sector que no pot ser qüestionat si no es fa en el seu conjunt i de manera integral, amb la participació del sector, a més de totes les forces polítiques.

En tot cas, per als socialistes, el model de la Mallorca del futur passa per un sector audiovisual fort, generador de riquesa i motor de progrés social i cultural del país.

Dins aquest marc, l’ambició dels socialistes de Mallorca passa per oferir una oferta de més qualitat a la ciutadania de Mallorca en matèria de radio i de televisió, i també a Internet. I a més, que això suposi estimular un sector emergent, amb gran potencial de futur i de creixement, tant a nivell local com per ser exportat.

Per als socialistes de Mallorca, el sector audiovisual és un sector estratègic, i per tant el consideram prioritari.

Això suposa que els socialistes de Mallorca plantejarem qualsevol millora i racionalització del model audiovisual de Mallorca i del marc autonòmic sempre que no suposi: -Pèrdua de competitivitat de les empreses i del sector audiovisual.

-Pèrdua de llocs de treball de persones que treballen per a mitjans audiovisuals públics.

Això vol dir, en tot cas, que el model de futur passa per ser abordat de forma integrada i no de forma segmentada.

De fet, la Ràdio i Televisió de Mallorca ha esdevingut, durant aquesta darrera legislatura, un exemple de gestió transparent i eficient amb continguts de qualitat. Els socialistes apostam per seguir per aquest camí. Un camí que garanteix el dret a una informació plural a través de la televisió de tota la ciutadania.

Proposam també la creació d’un canal d’informació de ràdio les 24 hores del dia que estigui focalitzat en la informació de proximitat i local.

60

FRANCINA PRESIDENTA

L’ens públic de ràdio i televisió és, per als socialistes, un instrument de la ciutadania per fomentar la producció audiovisual mallorquina, a més d’un reforç per a la nostra identitat mitjançant l’ús normalitzat de la nostra llengua i la difusió de la nostra cultura, patrimoni i història.

Per tant, creiem en una televisió pública per a tots i de tots, on la societat no només sigui espectadora, sinó que també pugui participar en l’elecció i en l’elaboració dels continguts.

Però no volem en cap cas fugir del debat actual. En la situació actual, comptam a les Illes Balears amb dues televisions públiques. IB3 i Televisió de Mallorca són compatibles si es potencia la seva complementarietat: el profund caràcter de servei públic de la Televisió de Mallorca juntament amb el seu caràcter innovador per una banda, tot lligant això a la visió de conjunt i als mitjans tècnics i econòmics d’IB3.

El sector audiovisual suposa més economia del coneixement per a la nostra terra, més llocs de feina i més diversificació de l’economia; per això el nostre model és de potenciar uns mitjans per reforçar un sector de futur.

Però no només amb el model públic de televisió, sinó amb accions enfocades a l’exportació de productes, a la creació de sinèrgies per fer de Mallorca una terra plató, i a la vegada amb la creació de plataformes, fires, congressos i actuacions per promocionar Mallorca com una terra de futur per a aquest sector.

61

FRANCINA PRESIDENTA

Sisena part:

Més autogovern per situar Mallorca al món i adaptar-la als canvis Els socialistes de Mallorca creiem en el paper dels ajuntaments com a vertebradors de la cohesió social, com a instruments de proximitat, actius de participació de la ciutadania, prestadors de serveis, vetlladors de la seva qualitat i fonamentals per al desenvolupament d’una societat profundament democràtica i igualitària.

Dins aquest marc i el de l’aprovació, el 2007, del nou Estatut d’autonomia, els socialistes volem unes institucions insulars amb més capacitat de decisió, de gestió i d’autogovern, sempre d’acord amb la Constitució i l’Estatut d’autonomia.

Aquesta reivindicació no té altra raó de ser que la d’acostar les decisions el més a prop possible de la ciutadania per tal d’oferir els millors serveis de la manera més eficaç i eficient possibles.

En aquesta segona dècada del segle XXI, estam convençuts que aquesta major cohesió tan sols es pot aconseguir tot facilitant una major descentralització de competències des de la base del principi de subsidiarietat, en coherència amb la nostra història, la singularitat insular.

Si bé reconeixem que queda molta feina per fer, els socialistes treballam per la millora de l’autogovern com un dels eixos prioritaris de la nostra acció. I això s’ha traduït en la millora del finançament per a la nostra terra: 00 milions d’euros a l’any, enfront dels 180 m €, que rebíem abans.

Un autogovern que ha de venir acompanyat, en temps d’austeritat i de reformes, per la consciència que és necessari redimensionar les empreses públiques, per tal de generar una millor agilitat a l’administració, tot assumint les competències suficientment dotades pressupostàriament i evitar duplicitats entre l’administració que traspassa i l’administració que rep la competència. Consideram com a molt necessària, l’aposta per aconseguir una administració que simplifiqui al màxim qualsevol tramitació.

Una aspiració, en tot cas, ambiciosa, però irrenunciable per als socialistes de Mallorca, i que suposa que el Consell ha de comptar, de forma progressiva, amb les competències reconegudes en el marc de l’Estatut per consolidar el Consell com el govern de Mallorca i de la seva ciutadania.

Per tot això, volem desenvolupar un projecte de futur que passi per modernitzar la institució a partir d’una nova llei de consells insulars, la ubicació de tots els serveis en un nou edifici, a més d’un pla d’agilització administrativa que millori la proximitat amb la ciutadania i els ajuntaments.

Els ajuntaments, vertebradors de la cohesió social El Consell de Mallorca aspira a contribuir de manera decisiva a la modernització de l’administració de Mallorca i de cada un dels seus ajuntaments. La modernització de l’administració pública és un repte i una exigència: un repte perquè el sector públic és un factor clau per al dinamisme econòmic i la cohesió social de les ciutats i una exigència perquè la societat ha canviat profundament en els últims anys i això obliga a adaptar-se als canvis amb rapidesa i agilitat.

63

FRANCINA PRESIDENTA

Avui, la societat és una comunitat de ciutadans i ciutadanes amb un alt nivell d’exigència que demana una administració que asseguri el benestar, que doti la ciutadania de serveis de qualitat i que sigui oberta i receptiva, equilibrada i eficaç i eficient.

Per això, els socialistes proposam: Facilitar i possibilitar l’organització de les administracions municipals perquè siguin capaces de donar resposta a les necessitats dels ciutadans mitjançant la introducció de les cartes de serveis, que són compromisos contractuals entre la ciutadania que paga uns imposts i l’administració que, a canvi, ofereix un determinat nivell de prestacions. La ciutadania, per tant, és considerada com una administrada receptora d’uns serveis, i també una demandant que exigeix a l’administració que tengui en compte les seves necessitats específiques.

Donar suport tècnic, jurídic i financer als ajuntaments amb visió d’assistència integral, tot vetllant per la col·laboració transversal entre els diferents àmbits de treball i amb la promoció i facilitació d’eines de gestió que contribueixin a la consolidació d‘un sector local eficient i estructurat.

Un sector amb capacitat per a la provisió dels serveis especialitzats i de qualitat necessaris per al bon funcionament de les organitzacions municipals.

Impulsar la modernització administrativa dels ens locals des de la perspectiva de la millora continuada, la innovació i la qualitat en la gestió, amb l’objectiu de construir organitzacions sòlides però adaptables a les necessitats dels ciutadans, i amb un funcionament àgil i determinat per l’assoliment d’alts nivells de qualitat i de satisfacció interns i externs.

Per tal de fer efectiu aquest objectiu és imprescindible introduir el model de gestió per objectius, que consisteix en la implantació d’un seguit de mesures en l’àmbit organitzatiu i de processos, així com la implantació d’eines i de solucions tecnològiques que garanteixin l’execució de l’estratègia dels ens públics i la seva alineació amb totes les gerències, instituts i organismes autònoms, la qual cosa permet l’avaluació de l’eficàcia i l’eficiència en la gestió. En la introducció d’aquest nou model de gestió la realització de controls de qualitat del treball dels treballadors públics serà un dels instruments que s’haurà de contemplar. El treball per objectius, és la clau per implicar el canvi de model en l’administració local. El Consell posarà a l’abast dels ajuntaments totes les eines i els mitjans per possibilitar aquest objectiu.

Millorar les clàusules socials dins l’àmbit de la contractació. Una de les principals eines amb què compta l’administració per a la promoció de la inserció laboral de col·lectius en risc d’exclusió és l’ús de les clàusules socials en els seus processos de contractació. De les disposicions que regulen un contracte, les clàusules socials són aquelles que, més enllà de criteris exclusivament econòmics, introdueixen aspectes de política social.

Introduir les consultes populars en els assumptes de competència pròpia municipal i de caràcter local que siguin d’especial importància per als interessos dels veïns. Realitzar enquestes per tal de conèixer el nivell de satisfacció tant intern com extern de l’usuari dels diferents serveis.

Millorar el finançament local, tot finalitzant la redacció i aprovant l’Estatut d’autonomia local, iniciat aquesta legislatura a la FELIB i instar el Govern al desenvolupament d’una llei de finançament local o de participació en els ingressos de la CAIB, i sobretot coordinar i finançar les necessitats dels municipis a través dels serveis de les mancomunitats i impulsar un nou pla de prestació de serveis compartits. Per tal de coordinar de la millor manera aquesta tasca, crearem la Conselleria de Cooperació i Serveis Locals.

64

FRANCINA PRESIDENTA

Amb això no feim altra cosa que donar compliment a les normes de la Unió Europea d’acostar al màxim les institucions als ciutadans. És el principi de subsidiarietat o, en altres paraules, que les decisions es prenguin el més a prop del ciutadà, tot reforçant així la democràcia dins l’àmbit de la Unió Europea.

El Consell, ajuntament d’ajuntaments El Consell de Mallorca és l’administració més propera als ajuntaments per ajudar i solucionar les seves problemàtiques. Els ajuntaments avui en dia assumeixen competències que no són de la seva responsabilitat, però com a institució més pròxima que té la ciutadania és obligat que donin solucions.

Per això el Consell de Mallorca a través de diferents programes, amb suport tècnic, jurídic i financer i línies de subvencions, juntament al Pla d’obres i serveis ha d’ajudar-los a afrontar aquestes problemàtiques.

D’aquesta manera, el Consell de Mallorca, juntament amb els ajuntaments, pot dissenyar quines han de ser aquestes ajudes mitjançant la cooperació intermunicipal quant a infraestructures i recursos per evitar la duplicitat, la qual cosa suposa una gran despesa per als ajuntaments més petits.

Els consells insulars són, per tant, referents dels diferents ajuntaments de cada una de les illes. En aquesta legislatura ja s’ha creat un òrgan de discussió intermunicipal. El Consell de Mallorca ha posat en funcionament l’Assemblea de batles i batlesses, un òrgan consultiu, on hi estan representats els 3 municipis i l’entitat local menor de Palmanyola. Volem en la pròxima legislatura promoure aquest ens com a coordinador i racionalitzador de polítiques municipals, especialment en el marc d’austeritat dels pròxims anys. Per tant, aquest òrgan serà un dels eixos prioritaris dels socialistes durant la pròxima legislatura.

Per això, proposam crear una oficina tècnica de suport als ajuntaments que absorbirà l’actual Consorci d’Informàtica Local (CILMA) i que servirà per millorar la coordinació, fer economies d’escala i atendre millor les necessitats dels municipis de Mallorca, especialment dels més petits.

El Consell com a òrgan de govern insular El Consell de Mallorca, tant que institució insular, és l’òrgan de govern de Mallorca i dels mallorquins, tal com reconeix l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

Front a les veus que en els darrers temps s’han aixecat contra l’existència del Consell de Mallorca i que pregonen la subordinació del Consell al Govern, els socialistes defensam que el Consell de Mallorca ha de potenciar cada dia més la seva presència institucional i de govern dins la vida dels mallorquins i convertir-se en la institució d’autogovern i de referència del mallorquins.

Aquest autogovern només és possible des de la gestió de les competències que li són atribuïdes per l’Estatut d’autonomia i que són les àrees més properes als ciutadans: territori, serveis socials, carreteres, però també, ordenació i promoció turística, transport públic terrestre, agricultura i pesca, entre d’altres.

Aquests són els assumptes que ocupen i preocupen els mallorquins i ha de ser el Consell de Mallorca qui doni les respostes adequades, proporcionades, eficients i eficaces que se’ns reclamen.

Els socialistes seguirem treballant en aquest sentit per dotar el Consell Insular de Mallorca del marc normatiu adequat per impulsar la Mallorca que volem.

6

FRANCINA PRESIDENTA

Per això proposam impulsar i aprovar una nova llei de consells insulars que substitueixi a l’actual llei preestatutària, i que ens permetrà desenvolupar el doble vessant, local i autonòmic dels consells, el paper del Ple com a òrgan representatiu i elegit directament pels mallorquins, impulsor de l’acció política i el del Consell Executiu com a òrgan executiu i executor d’aquestes polítiques.

Els socialistes apostem per aprofundir en el procés de transferència de competències, amb tres fases distintes i coetànies: Igual distribució de competències entre les illes, per tant s’ha de continuar amb les tasques de negociació amb el Govern balear en matèria d’agricultura, ramaderia i pesca, ordenació turística, transport terrestre, a més de joventut i lleure.

Readequació a l’actual situació competencial de les lleis i decrets de transferències, ja que l’Estatut d’autonomia atribueix als consells unes competències més àmplies que les d’aquestes lleis o decrets, tal és el cas de serveis socials o atenció a persones dependents.

Aquest equilibri competencial s’ha d’acompanyar del traspàs als consells de la resta de competències descrites a l’article 70 de l’Estatut d’autonomia, en concret, promoció turística, principal motor de l’economia de la nostra illa, i polítiques de gènere, conciliació de la vida laboral i familiar o dona.

Aquesta ambiciosa assumpció competencial i d’autogovern no es pot realitzar a qualsevol preu. Per als socialistes s’ha de fer mitjançant un òrgan amb plena capacitat pròpia d’autogovern, la qual cosa fa necessari assolir l’aprovació d’una nova llei dins del marc legal esmentat anteriorment. En concret, proposam la redacció d’una llei de finançament dels consells insulars que ha de tenir en compte com a eixos fonamentals: La població de cada una des les illes i els moviments de població que participen dels tributs cedits per l’Estat al govern autonòmic, de tal manera que els ingressos dels consells s’incrementin en funció de l’augment d’ingressos de la comunitat autònoma i en proporció a la població de cada una de les illes.

El respecte als principis d’autonomia i suficiència financera i solidaritat.

L’ordenació dels mecanismes adients per a la participació dels consells en les millores de finançament de la comunitat autònoma.

La regulació d’un fons per garantir un nivell similar de prestació i eficiència de competències als quatre consell insulars, a més d’un fons de compensació per corregir els desequilibris i on el criteri primordial sigui la població.

Aquest nou marc normatiu i competencial ha de venir acompanyat pel fet que sigui el Govern de les Illes Balears el que, a mesura que es traspassin competències als consells, redueixi el seu àmbit d’actuació a la més que necessària funció de supervisió de l’equilibri i cohesió territorial entre les illes.

S’ha de vetllar perquè les competències venguin acompanyades del finançament corresponent, però també s’ha de transferir el personal, les infraestructures i l’equipament i s’ha d’evitar en tot moment existeixi una duplicitat de serveis.

Davant la crisi, màxima eficiència en la gestió dels recursos públics L’objectiu del model de l’administració en el que volem aprofundir no passa per retallar de forma indiscriminada, sinó per racionalitzar recursos i agilitzar la resposta a les necessitats de la ciutadania, seguint la màxima de l’eficiència.

66

FRANCINA PRESIDENTA

Tot s’ha de fer pensant en un prisma en el qual es reflecteixin els camins que s’han de seguir per facilitar al màxim la vida dels ciutadans i ciutadanes i de tot el que els envolta.

Per això, els socialistes de Mallorca apostam pel treball conjunt de tots els agents implicats en les administracions per aconseguir la màxima eficiència. Necessitam del treball de tots i totes per aconseguir-ho.

Però cada administració necessita donar una passa endavant en la seva professionalització. Treballarem per definir al màxim l’oferta d’ocupació pública. Així no es malbarataran els recursos i ens ajustarem al màxim a les necessitats específiques.

Per altra banda, la formació dels treballadors públics és vital. És necessària la formació contínua, com s’ha fet en aquesta legislatura a la institució insular, on s’ha creat un sistema de formació basat en competències i habilitats, tot introduint la gestió per objectius, la gestió de projectes, les noves tecnologies i la direcció d’equips per primera vegada a la institució.

L’administració ha de ser propera a la ciutadania, i per això, els treballadors públics han de comptar amb les eines per fer-li. L’administració ha de vetllar per la qualitat dels seus serveis i per la seva constant avaluació i ha d’adquirir uns compromisos clars referents als terminis de les tramitacions.

En els moments actuals de situació de crisi econòmica és imperatiu la implicació de tots els empleats públics en aquest canvi de cultura organitzativa i de funcionament. La nova organització de les institucions ha de ser eficient i eficaç, propera i lògica.

Per això consolidarem un òrgan intern de participació. En aquesta passada legislatura s’ha treballat mitjançant una comissió de modernització dels treballadors i dels responsables polítics, on tots els agents implicats han tengut veu per poder opinar i fer propostes.

Finalment, en aquesta legislatura s’ha presentat la Llei de la bona administració i del bon govern.

Aquest ha de ser el nostre referent a l’hora de treballar internament al Consell de Mallorca. S’ha d’aplicar a tots els departaments i fer-ne un referent a l’hora de treballar.

67

el teu vot decideix

francinapresidenta.org