Impressions. Núm. 2

Hotelers, estau per la quantitat o per la qualitat?

Joana M. Escartín 120 dies amb sanitat universal Patrícia Gómez Un país acollidor unes illes solidàries Conxa Obrador

ELECCIONS 2015:

Candidats PSIB al Congrés i al Senat

CINC MESOS GOVERNANT AMB FETS

Entrevistes amb Francina Armengol, Francesc Miralles i José Hila

desembre 2015 núm. 02

PEDRO SÁNCHEZ

Tres grans reptes: Crear més i millor ocupació Reparar els danys en el nostre sistema de benestar provocats per la dreta Lluitar contra la pobresa

02

editorial Als ajuntaments, governam amb fets Silvia Cano.

Secretària General dels Socialistes de Mallorca

C

inc mesos han estat suficients per donar-li un gir radical a la política municipal. Després d’anys -llargs anys, com els casos d’Inca o Calvià- on la dreta més impúdica feia i desfeia a les seves amples, amb clientelisme i desídia per allò col·lectiu, a la fi ha tornat la decència a les institucions. L’interès general ha substituït la política de capelletes, a l’especulació i interessos privats de grans lobbistes d’aquesta terra.

En només cinc mesos es noten canvis en el fons i en les formes. Ho hem vist aquest estiu, quan molts de companys i companyes han vist millorades les seves condicions laborals als hotels perquè ha hagut una campanya intensa des d’inspecció de treball, que ha ‘posat les piles’ a molts empresaris per acabar amb l’abús i explotació laboral. Es diu aviat, però 4000 persones amb vist millorades les seves condicions laborals a Balears només amb una Inspecció de Treball eficaç fent la seva feina.

Canvis quan veiem que les mares dels companys dels nostres fills, que són amics a l’escola, tornen a ser ciutadanes de primera i poden anar al metge perquè s’ha restituït la sanitat universal. Un gest que ens dignifica com a societat.

Canvis, perquè a la fi s’està prenent en serio la pobresa infantil i les conseqüències que aquesta té per l’aprenentatge i la equitat social.

En aquests cinc mesos, els i les socialistes podem afirmar que estam molt orgullosos de tornar a dignificar els serveis públics municipals i les polítiques socials, fent feina per lluitar contra els desnonaments, l’exclusió, la pobresa energètica després de trobar una situació amb moltíssimes desigualtats. Recuperar tot el que aquesta societat ha perdut amb la crisi com excusa, fruit del procés destructor

del nostre Estat del Benestar orquestrat pel Partit Popular, no serà tasca de dos dies i qui digui el contrari, menteix. El repte és apassionant i no es tracta d’assaltar el cel, que prou tenim amb arreglar la nostra petita terra.

Després d’allà on governam els socialistes estam demostrant que són possibles polítiques alternatives a l’austericidi i els retalls. Que som el canvi segur i els nostres fets ens avalen. Hem re-impulsat les polítiques de beques ampliat la cobertura d’ajudes perquè les famílies accedir a la compra de llibres de text, hem desenvolupat polítiques actives d’ocupació com contractes municipals a persones que es trobaven en situació d’atur de llarga durada, hem posat en marxa oficines d’assessorament per a persones en risc de desnonament, recuperat polítiques d’igualtat de gènere locals per acabar amb la xacra de la violència de gènere, hem dignificat la nostra promoció turística apostant per un turisme de més qualitat i deixant de ser el femer d’Europa.

Hem obert portes i finestres als ajuntaments des de la transparència i la participació ciutadana, possibilitant l’accessibilitat als plens dels ajuntaments els capvespres, la participació ciutadana als programes de festes, pressuposts participatius o en un urbanisme més proper a les decisions col·lectives.

Allà on estam a l’oposició, la nostra vocació de servei públic ens fa presentar propostes en positiu i iniciatives concretes per millorar el dia a dia dels nostres veïnats i veïnades.

En només cinc mesos hem canviat el rumb en el fons i en les formes. Era ben necessari per retornar la confiança de la ciutadania en les institucions, per tornar a creure en la utilitat de la política per transformar la societat i millorar les condicions de vida de les persones. Aquests mesos auguren molts canvis per deixar de parlar de retallades, austeritat i destrucció dels serveis públics i començar a parlar de projecte de país, creixement i solidaritat. Dia 20 de desembre ens hi jugam molt per completar aquest procés de reconstrucció de l’ estat del benestar als nostres pobles que només en Pedro Sánchez pot assegurar amb solvència i propostes materialitzables.

Aprofito per convidar-vos a visitar les agrupacions socialistes de cada poble i plantejar les vostres suggerències i opinions per poder millorar el dia a dia, des del govern o des de l’oposició.

desembre 2015 / número 2 Equip coordinador: Silvia Cano, Cosme Bonet i Jaume Colom.

Socialistes de Mallorca

03

ACTUALITAT SOCIALISTA

CINC MESOS GOVERNANT AMB FETS

ENTREVISTA:

Francina Armengol

Presidenta del Govern de les Illes Balears Hem passat la tradicional línia política dels 100 dies, el termini temporal per fer una primera anàlisi de l’acció de govern.

Com valoraries aquests primers tres mesos de legislatura?

La valoració que en faig és bona, perquè en poc temps crec que estam aconseguint una societat més digna, justa i solidària. En l’Acord de Governabilitat que hem signat distintes formacions polítiques –i que ha fet possible el primer govern d’esquerres-, vàrem plasmar un projecte de futur per a les Illes Balears, amb propostes a curt, mig i llarg termini. Som conscient que no tot es podrà fer de manera immediata, però també és cert que en els primers tres mesos de govern estam començant a reparar bona part de les injustícies comeses pel PP en tan sols quatre anys.

Des del primer dia vàrem dir que les prioritats del govern que tenc l’honor de presidir serien tres: educació, benestar social i sanitat. I així ho estam procurant, ja que si volem que el canvi encomanat per la ciutadania a les urnes sigui real, hem de governar amb fets i no tan sols amb paraules, com feia Bauzá.

Un clar exemple és que 10 dies després de prendre possessió del càrrec, l’Executiu de les Illes ja va posar en marxa el mecanisme per tornar la targeta sanitària als immigrants en situació irregular, mesura de la qual ja s’han beneficiat més de 1.200 persones. I no hem d’oblidar que per primera vegada en quatre anys hem arrancat un curs escolar amb normalitat i, sobretot, amb 364 professors més. Tot, després d’obrir les portes del Consolat de la Mar a tota la societat, sense cap exclusió.

Tampoc ens hem oblidat dels més

“Ens jugam molt a les Eleccions Generals. Seguir quatre anys més de retallades o una nova etapa de progrés”

“En els primers mesos estam començant a reparar bona part de les injustícies comeses pel PP”

vulnerables. Tot i les dificultats d’un pressupost tancat i esgotat per un comportament irresponsable del PP, hem posat en marxa el rescat ciutadà.

Aquest compromís cabdal dels Acords de Governabilitat subscrits pels socialistes de les Illes, s’ha traduït fins ara en un Fons d’Emergència Social de 580.000 euros per famílies que tenen dificultats, en una Renda Bàsica que posarem en marxa el 2016 per ajudar als que pitjor ho estan passant, o en un Pla de Xoc Contra l’Explotació Laboral, que ha estat pioner a tot l’Estat, i del qual s’han beneficiat 4.000 persones, que han vist millorada les seves condi-

04 cions de feina.

Són apostes decidides i valentes, que tendran continuïtat el 2016, ja que en el pressupost mantendrem la protecció i millora de l’Estat del Benestar com a prioritat. Així i tot, no seran uns pressuposts fàcils perquè els que deien ser uns grans gestors econòmics ens han deixat els calaixos buits i amb el deute de la comunitat autònoma disparat als 9.000 milions d’euros, el doble que es varen trobar el 2011. Tot això, malgrat les retallades i el patiment que han causat a tants ciutadans d’aquesta terra.

La passada legislatura s’ha caracteritzat per l’aplicació de polítiques econòmiques i socials de caire neoconservador. A on s’està notant el canvi de govern respecte al que va formar el Partit Popular?

Estam fent realitat un canvi en el fons, amb polítiques clares de suport a les persones, però on més s’ha notat el canvi, a on s’ha notat de forma immediata el canvi de govern, és en la forma. Venim de quatre anys molt durs, on la majoria absoluta més gran mai vista a Balears ha estat utilitzada per governar a cop d’imposició, de decret llei i de crear problemes on no n’hi havia, ignorant la major manifestació de la nostra història, amb 100.000 persones clamant per la derogació del TIL. Pens que tot això és el contrari del que ha de fer el Govern de tothom, i per això, des del minut 1 el nostre mètode de feina és el diàleg i el consens, per a tot el que estam desenvolupant. Els agents socials i la comunitat educativa, ignorats durant la passada legislatura, han tornat a entrar al Consolat, que torna a estar obert per a tothom.

Hem recuperat el paper del Parlament com a vertader poder legislatiu de les Illes Balears i hem derogat lleis basades en les dèries ideològiques de Bauzá com la Llei de Símbols i el TIL. Han estat 100 dies d’alta intensitat. Quina mesura és la que li ha suposat una major satisfacció?

Una mesura que exemplifica l’agenda política del nou govern i que m’enorgulleix especialment és el retorn de l’assistència sanitària als immigrants irregulars, de la qual ja s’han pogut beneficiar més de 1.300 persones. Aquesta decisió deixa clar quin és el camí que volem recórrer. El passat mes de maig,

la societat ens va demanar que s’aturessin les retallades i que les decisions polítiques anessin a favor de l’Estat de Benestar, no en la seva demolició. Que el Govern sigui un protector del ciutadà. No el seu enemic. Que, en definitiva, aquesta fos la legislatura de la recuperació de drets i la seva millora.

Amb aquesta sintonia aniria també la derogació de la Llei de Símbols.

“El mes de maig la societat ens va demanar que s’aturessin les retallades i que les decisions polítiques anessin en favor de l’Estat del Benestar, no en la seva demolició” Ja s’han presentat els pressupostos de l’any 2016. Els primers pressupostos del nou Govern. Quines seran les prioritats de cara al proper any?

Són els nostres primers pressuposts i els hem dissenyat amb la pressió i les restriccions que ens han imposat el Govern de l’Estat, que en cap moment ha volgut donar més marge de despesa per abordar la situació d’emergència social que vivim.

La nostra prioritat és garantir els serveis bàsics com la salut, l’educació i el benestar social, que veuran les seves partides augmentades als pressuposts del 2016. Són uns comptes de protagonisme social: 6 de cada 10 euros que gastarem serà destinat a despesa social.

Al mateix temps, ja hem començat a fer feina per la construcció d’un nou model econòmic de futur amb un major protagonisme de la Recerca, la investigació i la Innovació (R+D+I).

Paral·lelament, hem de continuar la renovació i millora de la nostra principal indústria, el Turisme, a on tenim el repte de la implantació de l’impost de turisme sostenible, que garantirà un millor repartiment de la riquesa que genera el principal motor econòmic de Balears i sobretot, permetrà reinvertir doblers en el medi ambient, el paisatge i la millora de l’oferta turística.

El 2016 també tornarem a posar en marxa el Pla Contra l’Explotació Laboral que tan bons resultats ha obtingut, reactivarem el SOIB com un vertader motor d’ocupació, crearem l’oficina anticorrupció que dependrà del Parlament, establirem places d’habitatge social i a més a més, veurà la llum la renda social per aquells que pitjor ho estan passant, amb un pressupost de 20 milions d’euros.

Amb les Eleccions Generals just abans de Nadal. Per què la ciutadania ha de votar socialista a les properes eleccions generals?

Perquè l’opció socialista que encapçala Pedro Sánchez és l’única que pot garantir una alternativa real i de govern a les retallades del PP de Mariano Rajoy.

Tenim un candidat que coneix perfectament la realitat de Balears, i conscient dels reptes que s’han d’abordar des del Govern d’Espanya la propera legislatura, com és una millora urgent del finançament per a la nostra comunitat autònoma, o compensacions per la insularitat, com la tarifa plana per a vols entre illes a 30 euros que proposam. Després de quatre anys de ser ignorats a Madrid, només un govern socialista tendrà en compte les nostres demandes, com ja va passar la legislatura 2007-2011, quan arribaven 500 milions d’euros anuals d’inversió que han quedat a 0 amb el PP. Els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears ens jugam molt en les eleccions del 20 de desembre. Decidim entre seguir amb quatre anys més de retallades als que menys tenen, d’opacitat i desigualtats, o començar una nova etapa de progrés i transformació social en la qual paguin els que més tenen, hi hagi una lluita ferma contra la corrupció i el frau fiscal, i s’obri el meló del finançament per garantir l’igualtat de drets i serveis per als ciutadans de les Illes Balears respecte a la resta de territoris.

05

ENTREVISTA:

Francesc Miralles

Vicepresident del Consell de Mallorca Com valoraries els primers 100 dies de govern?

Molt positius, perquè hem despertat el Consell de Mallorca després de quatre anys d’estar adormit amb Maria Salom. En el poc temps que duim de camí, estam aconseguint fer del govern insular una institució útil per als ciutadans i ciutadanes, i també per als ajuntaments, en contraposició als que volien una institució mínima i residual, que es limités a no molestar al govern de Bauzá.

Des del primer dia ens hem posat a fer feina per fer realitat el canvi que ens va demanar la societat a través de les urnes, per recuperar la il·lusió i el lideratge oblidat del Consell de Mallorca.

I ho hem aconseguit amb fets, i no tan sols amb paraules.

Estam complint amb els Acords per Mallorca, i prova d’això és que ja hem iniciat els tràmits per aturar la importació de fems des d’Europa, hem aprovat una moratòria de tres anys per a la construcció de noves grans superfícies mentre redactam el nou Pla Director de Comerç, i redimensionam la política de carreteres prioritzant la seguretat, com és el cas del tram Llucmajor-Campos. A més a més, estam fent feina per reactivar els projectes d’inversions estatutàries que el PP tenia dins els calaixos, com el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany o la redistribució de la resta de recursos per evitar el seu retorn a l’Estat.

En quines coses es nota més el canvi de govern respecte al PP? Ens hem centrat en recuperar la normalitat que mai s’hauria d’haver perdut amb el PP. La base del nostre dia a dia ha estat recuperar el diàleg amb el teixit associatiu, entitats, oposició i ciutadania, a l’hora de desenvolupar les nostres polítiques. No és el mateix governar a cop d’imposició i de majoria absoluta que governar amb diàleg, consensos i acords. Aquesta és la gran senya d’identitat del govern de pacte al Consell de Mallorca.

“Els ciutadans ens mereixem polítics que creguin en els serveis públics i els posin al servei dels més febles”

“Hem despertat el Consell de Mallorca després de quatre anys d’estar adormit amb Maria Salom”

De quina mesura estàs especialment content?

Personalment me satisfà veure al front de les institucions persones que creuen en els serveis públics i treballen dia a dia per posar en marxa projectes o desbloquegen expedients de la passada legislatura. No ens podem permetre governs del Partit Popular pel simple fet que ells no creuen en les capacitats de les Administracions Públiques per fer possible la igualtat i l’equitat entre la ciutadania. Els ciutadans ens mereixem polítics que creguin amb els serveis públics, amb les institucions i, sobretot, les posin al servei dels més febles i vulnerables de la nostra societat.

Estic convençut que amb les energies, esforços i dedicació dels membres del Partit Socialista al Consell de Mallorca el conjunt dels ciutadans hi sortirem guanyant i, especialment, aquells que més depenen de les iniciatives públi-

06

ques per viure en unes condicions dignes i per tenir les mateixes oportunitats independentment del seu nivell de recursos i capacitats.

Quines seran les prioritats de cara al proper any?

Pel que fa a les prioritats del Consell Insular, volem estar al costat dels més vulnerables, tal i com hauria d’haver estat aquests quatre anys. Abans de final d’any, aprovarem el Pla Contra la Pobresa, que lluitarà, des de l’acord amb les entitats socials i el tercer sector, per combatre aquesta xacra del segle XXI. També reivindicarem el que pertany als mallorquins i mallorquines, reclamant una millora del finançament de la institució insular. Només podrem fer front a les necessitats de Mallorca si tenim un bon finançament, tot i que conscients de la situació precària dels comptes públics que ens ha deixat el PP, haurem de prioritzar les polítiques socials.

En aquest sentit, el pressupost de 2016 del Consell de Mallorca vendrà carregat de novetats i mostrarà amb fets i partides concretes el nou rumb que li volem donar al Govern de Ma-

“El valor socialista es nota ja a totes les institucions, i necessitam que Pedro Sánchez sigui el president d’Espanya per a desbloquejar problemes que ens afecten” llorca. De fet, ja estam fent feina per rebre noves competències, i fer de la institució el que tots vàrem acordar el que havia de ser. Pel que fa al departament de Cultura, treballam en dues

línies. La primera, posant ordre en els comptes del Teatre Principal, pels quals ja hem fet una aportació de crèdit extraordinària per garantir-ne la programació fins a final d’any. D’altra banda, esperam tancar en breu qui ha de ser el nou gerent del teatre, per començar a desenvolupar un nou model cultural més participatiu en el que tothom s’hi senti representat.

Perquè els ciutadans/es han de votar socialista a les properes eleccions generals?

Perquè estam demostrant que hi ha una altra manera de fer les coses, des del diàleg, la solidaritat, la igualtat i la justícia social. El valor socialista es nota ja a totes les institucions, i necessitam que Pedro Sánchez sigui el president d’Espanya per a desbloquejar problemes que afecten a la nostra illa i que necessiten d’una solució urgent, com són les inversions estatutàries, els problemes que comporta la insularitat, les ajudes a la dependència, i tants altres temes que han quedat sense resposta aquests anys.

07

ENTREVISTA:

José Hila Batle de Palma

Com valoraries els primers 100 dies de govern municipal?

Hem demostrat que si hi ha vertadera voluntat, ganes de fer feina i un projecte clar, les coses poden canviar, governam amb fets.Som el Govern de la gent, persones al servei de les persones que lluiten per atendre al altres i millorar la Ciutat i la qualitat de vida dels seus habitants.

“Aquest Ajuntament sempre estarà al costat dels que més ho necessiten perquè som el govern de la gent”

En quines coses es nota més el canvi de govern respecte al PP? Hem obert l’Ajuntament a la ciutadania, per primera vegada qualsevol persona que vulgui pot reunir-se amb el batle, de fet ja m’he reunit amb més de 100 persones que en fan arribar la realitat de la Ciutat Tenim clar que aquest Govern sempre estarà al costat dels que més ho necessiten perquè som el govern de la gent, hem posat els fonaments d’una nova manera de governar amb transparència i participació.

De quina mesura estàs especialment content?

De l’obertura de l’oficina antidesnonaments amb la qual s’ha aconseguit aturar tots els llançaments hipotecaris des de la seva inauguració. Hem posat en marxa un pla de xoc de neteja de barris i contractat 50 persones a Emaya per poder dur-ho a terme.

Hem atès més nins que mai en els menjadors escolars d’estiu, lliurant més de 700 beques menjador. Hem contractat 58 majors de 45 anys a través de PalmaActiva S’han pintat 12 centres educatius quest estiu i s’ha dotat als centres escolars de la figura del auxiliar de manteniment Hem recuperat el diàleg social amb sindicats i patronals; hem donat suport al petit comerç amb iniciatives noves i engrescadores, hem començat a posar ordre a la Policia Local Passes que hem donat per donar respostes a les necessitats de veïns i veïnes de Palma. Avui els ciutadans de Ciutat

saben que l’Ajuntament els respon, la qual cosa demostra que estam progressant adequadament, però queda moltíssima feina per fer.

Quines seran les prioritats de cara al proper any?

Tenim el repte de crear ocupació i millorar l’estabilitat i els drets laborals dels treballadors i treballadores. L’economia ha d’estar al servei de les persones, per això el nostre principal motor econòmic que és el turisme ha de generar ocupació digna i amb drets.

Perquè els ciutadans/es han de votar socialista a les properes eleccions generals?

Els ciutadans han de votar socialista perquè el canvi que ja estam experimentant als ajuntaments con el de Palma i al Govern de les Illes Balears ,

no es pot quedar a mitges, demostrant que esteim governant amb fets.

Necessitam un govern socialista a Madrid per poder canviar les polítiques d’austeritat del Sr, Montoro que ofeguen als ajuntaments i per tant als ciutadans. Necessitam un govern socialista fort a Madrid, perquè es puguin fer vertaderes polítiques de matèria d’ocupació, provant un nou estatut dels treballadors.

Un Govern socialista fort a Madrid que millori de veritat el finançament de la nostra Comunitat. En resum un govern socialista que es preocupi de veritat dels problemes reals de les persones, per tot això dia 20 de desembre, ningú es pot quedar casa, els ciutadans han de votar socialista.

08

ELECCIONS GENERALS 2015: CANDIDATS BALEARS

Ramon “Volem una millora del finançament perquè tothom Socias tengui els mateixos drets i serveis” El PSIB-PSOE ja ha començat la precampanya de cara a les eleccions generals del 20 de desembre i en aquest sentit, el candidat socialista al Congrés dels Diputats, Ramon Socias, explica que “iniciam la precampanya on ens agrada estar als socialistes, al carrer, perquè és important sentir el que diu la ciutadania i no estar amagat darrere una pantalla de plasma”.

Ramon Socias qualifica el programa electoral per a les eleccions generals de «reformista i socialdemòcrata amb un projecte de país a llarg termini» i que ofereix respostes a les necessitats

d’Espanya que són «un nou model laboral amb drets i sous justs, un nou model social amb serveis públics de qualitat i accessibles per a tothom, un nou model fiscal perquè pagui més qui més té, un nou Govern que lluiti contra la corrupció amb transparència i una reforma de la Constitució on tothom es trobi còmode i que blindi el benestar social, l’educació, la sanitat, les pensions i el sistema de dependència».

D’altra banda, Ramon Socias assegura que l’objectiu dels socialistes serà “recuperar drets” perquè amb la gestió que ha fet el PP de la crisi “la

Antoni Manchado es compromet a defensar “de veritat” els interessos de Mallorca al Senat Antoni Manchado és el candidat del PSIB-PSOE per Mallorca al Senat.

La seva feina l’avala per repetir com a candidat. Durant aquests 4 anys com a senador, ha presentat més de 3000 iniciatives, entre preguntes orals, preguntes, intervencions, interpel·lacions. Els temes que ha defensat han estat les inversions estatals a Balears, els problemes

derivats de la insularitat i fons europeus, especialment turisme i agricultura, així com la paralització de les prospeccions d’hidrocarburs a la mar balear.

També ha defensat les bonificacions sobre transport aeri i marítim, eliminació certificats de residència, la protecció de les muntanyes submarines del canal de Mallorca,

ciutadania ha perdut l’accés a la sanitat i a l’educació, on hi ha menys beques i a més s’ha aturat el desenvolupament de la Llei de la Dependència”.

Finalment, Socias apostat per “crear benestar”, donat el nombre de gent que encara està sota el llindar de la pobresa.

“Mentre alguns xerren de recuperació econòmica, veim com aquesta només arriba a uns quants”, critica Socías posant d’exemple a Balears, on “tenim les millors temporades turístiques de la història però els beneficis no arriben als treballadors i treballadores de les Illes”. entre moltes altres.

Va defensar en el senat la paralització del TIL, va denunciar la política de beques dels estudiants de les illes que s’han de desplaçar lluny ca seva, va estar en contra de Mallorca femer d’Europa.

Manchado defensa la proposta presentada pels socialistes per tal de «convertir el Senat en una vertadera cambra de representació territorial» i, així poder «reivindicar a Madrid solucions per als problemes reals de la ciutadania com la necessitat de millorar la connectivitat de les Illes Balears».

09 TRIBUNA LLIURE:

Lograr una recuperación justa, reducir la desigualdad y luchar contra el fraude Pedro Sánchez.

Candidato a Presidente del Gobierno de España

L

as elecciones del 20 de diciembre se producirá el cambio seguro que necesita nuestro país. Un cambio para regenerar la vida política española, que tiene que acabar con la corrupción del 3% de Convergencia y el 3% del PP; un cambio seguro para modernizar nuestra economía y crear más y mejor empleo; para crecer y repartir.

Ante muchos compañeros y expertos que han colaborado en la elaboración del programa económico del PSOE, lamenté que hayamos tenido un Gobierno más dedicado en buscar excusas y herencias, en vez de proponer soluciones de futuro. Un Gobierno que ha planteado una austeridad ideológicamente injusta e ineficaz pues usó la crisis para consolidar una España desigual, al tiempo que ha hecho el ajuste de cuentas contra el Estado del Bienestar y nos ha endeudado en 300.000 millones de euros más.

No se puede seguir por el camino conservador del PP, que solo quiere competir a fuerza de degradar las condiciones laborales de millones de españoles y de seguir degradando nuestro patrimonio ecológico. Del mismo modo que los españoles tampoco comprarán esas ideas conservadoras, aunque se vistan

Un cambio para regenerar la vida política para acabar con la corrupción del 3% de Convergència y el 3% del PP” con ropa nueva, ni las soluciones del siglo XIX y XX para solucionar problemas del siglo XXI. Nosotros no vamos a pelearnos con la realidad, vamos a cambiarla con un programa modernizador y reformista. Un programa que denominé durante el acto de presentación de esta agenda económica, como la economía 4.0.

Una economía en la que -entre otras muchas medidas- duplicaremos los fondos en I+D+i; mejoraremos los incentivos fiscales, para aumentar la Investigación e innovación privada; transformaremos el Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI) en una verdadera Agencia Estatal de Innovación, con competencias y recursos reforzados; e impulsaremos la compra pública innovadora hasta el 3% de todas las licitaciones públicas, al final de la legislatura.

No hay economía sólida si se abusa y destruyen las bases físicas que la sustentan. Por eso me mostré firme en mi compromiso de lucha contra el cambio climático, apostando por acompañar de forma responsable y solidaria la transición energética hacia un sistema predecible, eficiente, renovable, seguro y a precios asequibles.

Mi Gobierno impulsará una auditoría sobre los costes integrados en la tarifa energética, como condición indispensable para impulsar la coherencia entre lo que pagamos y lo que recibimos, entre lo que queremos y lo que necesitamos dejar atrás, y eliminaremos el Impuesto al Sol contenido en el último Decreto del Autoconsumo energético.

A ello se sumará la creación de un fondo verde para esa transición energética que será alimentado con parte del impuesto al CO2.

También manifesté mi compromiso y el de mi partido con la estabilidad presupuestaria europea, de tal manera que en 2019, al final de la próxima legislatura, las cuentas públicas de ingresos y gastos estén cuadradas, con un déficit público del 1% del PIB. No subiremos los impuestos a la clase media trabajadora, y sí repartiremos los ingresos derivados de la recuperación de una forma diferente a la del PP. Al tiempo, proponemos una reforma fiscal progresiva que alivie el esfuerzo fiscal de la mayoría de españoles y exija más a quien más tiene. Una reforma fiscal en defensa de la clase media y trabajadora, libre de los copagos de la nueva derecha y libre de las amnistías fiscales de la vieja derecha.

10 Esto implicará tomar medidas tributarias que nos permitirán obtener ingresos, más allá de los que genera el propio ciclo económico, de forma progresiva, hasta llegar a 25.000 millones de euros adicionales en 2019, respecto a 2015.

La primera fuente de estos ingresos vendrá por un ambicioso plan de lucha contra el gran fraude y el fin de las vergonzosas amnistías fiscales que han blanqueado lo robado en nombre del Partido Popular durante estos últimos 20 años.

Además, revisaremos en profundidad el impuesto de sociedades para ensanchar las bases imponibles y acercar el tipo nominal al tipo efectivo, y entre tanto estableceremos un tipo mínimo

“Tres grandes retos: crear más y mejor empleo, reparar los daños en nuestro sistema de bienestar creados por la derecha y luchar contra la pobreza” del 15% sobre el resultado contable de las grandes empresas; estableceremos mediante legislación básica un mínimo común en todo el territorio nacional, tanto en el Impuesto de Sucesiones como en el de Patrimonio; pondremos en marcha una nueva fiscalidad medio ambiental que incluya un impuesto sobre a las emisiones de CO2 e impulsaremos la desaparición de los paraísos fiscales y la aprobación final en Europa del impuesto de transacciones financieras.

Una nueva política fiscal para que no ocurra lo que hasta ahora, que siempre son los que tienen una nómina los únicos que pagan impuestos y con la

que aspiramos a desplazar el peso de la carga tributaria, en buena medida, hacia la riqueza y el uso de recursos naturales finitos.

A ello se sumará el refuerzo de la evaluación, la transparencia y la rendición de cuentas del gasto público y la realización de una auditoría de gasto público, para eliminar gasto superfluo y reducir las inercias presupuestarias.

Los socialistas dedicaremos los recursos adicionales a los tres grandes retos

que nos marcamos en la próxima legislatura: impulsar nuestro crecimiento y crear más y mejor empleo, reparar los daños en nuestro sistema de bienestar creados por los ajustes de la derecha y luchar contra la pobreza.

Este es el momento en el que ganan los que apelan al futuro, quien confía en sus propias fuerzas y en las fuerzas de su país, y no los que generan miedo, ni los que generan incertidumbre.

11 TRIBUNA LLIURE:

Cinc raons per reformar la Constitució Francesc Antich.

Senador per les Illes Balears a crisi econòmica, social, política i territorial que patim ha posat, negre sobre blanc, les febleses del sistema i la necessitat d’escometre canvis en les regles de joc.

Un canvi d’època, empès per una globalització sense regnes, ha superposat la visió economicista per sobre de l’interès general, fomentant la desigualtat i la debilitació de la democràcia. Cal, per tant, reforçar els valors i adequar-los als nous temps a fi de que recuperin i despleguin drets socials i llibertats. Alhora, un Estat complex com el nostre, necessita reordenar els lligams, valorant la unitat i la diversitat, i apostant per una fórmula netament federal.

Els nous reptes demanen reformes serioses. Valorant de partida l’edifici construït fins ara, sense cap mena de dubte el més brillant de la nostre història, els socialistes, tenim clar que cal vèncer velles deficiències i adequar la Constitució als nous temps, amb la idea de deixar el millor llegat polític a les futures generacions.

Malgrat un article com aquest no doni per explicar amb amplitud el conjunt de propostes, vull aprofitar l’avinentesa per marcar els eixos i alguns exemples de iniciatives en les quals hi venim treballant. Ho resumiré en cinc punts.

1. Cal impulsar una societat i un Estat amb més justícia social. Cal incorpo-

L

Els nous reptes demanen reformes serioses, valorant l’edifici construït rar a la Constitució mecanismes que garanteixin l’Estat del Benestar, que assegurin la seva pervivència i millora per tal que cap conjuntura no ho pugui posar en perill. Amb aquest objectiu volem reformar la Carta Magna per introduir- hi el principi d’estabilitat social per tal d’assegurar una despesa abastament pels serveis bàsics, estalonada per una sistema impositiu suficient i progressiu. Igualment hem de convertir en drets fonamentals la protecció de la salut, la protecció davant de situacions de vulnerabilitat (atur, jubilació, pobresa) i reforçar altres drets, entre el quals, el de l’accés a l’habitatge.

2. Hi ha que revitalitzar l’Estat de Dret.

Parlo de revigoritzar i actualitzar el catàleg de drets fonamentals en base a les polítiques del Consell d’Europa, de la UE, a la jurisprudència del Tribunal Constitucional, del Tribunal Europeu de Drets Humans, i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Es tracta d’ampliar drets ja existents - com el de la igualtat en general i entre homes i dones, o el del sufragi dels ciutadans estrangers - i també d’incorporar conceptes ja prevists a les lleis com ara prohibir la pena de mort en qualsevol cas, la tracta d’essers humans i també un concepte ampli de família que inclogui els matrimonis del mateix sexe, el dret a la conciliació de la vida familiar i professional...

3. Hem d’empènyer la millora de la qualitat democràtica i de les institu-

cions. A més de la lluita contra la corrupció i el retorn de molts de drets i llibertats afectats per lleis del Govern Rajoy ( Llei de Seguretat Ciutadana...) cal vigoritzar a la Constitució la participació política, l’aprofundiment democràtic a l’interior dels partits polítics o el control parlamentari a l’Executiu.

Cal impulsar la millora del sistema electoral, la transparència i bona administració a les institucions - incloent-hi com a dret fonamental l’accés a la informació pública - a més d’eliminar furs especials, reordenar la figura del indult, facilitar la iniciativa legislativa popular, millorar en un sentit més participatiu la regulació del referèndum consultiu i reordenar l’accés als òrgans Constitucionals reforçant-hi la idea de capacitat i independència .

4. S’ha de reformar l’estructura de l’Estat en un sentit federal. S’han d’anomenar a les coses pel seu nom a la Carta Magna i eliminar el que ha esdevingut inútil. Reformar els focus de conflictes com l’actual distribució competencial.

Fixar amb claredat els principis del model de finançament amb la inclusió del principi de lleialtat. Convertir el Senat en una vertadera Cambra territorial.

Federalitzar la Justícia. Reconèixer els fets diferencials i les seves facultats.

En definitiva, un sistema que respecti, reconegui i integri les diverses aspiracions nacionals de les nacionalitats i regions i que impulsi la cohesió i la igualtat. Una aposta per la unitat que ens farà més forts i eficients, des del respecte a la diversitat dels territoris i als seus fets diferencials.

5. Cal deixar ben palesa a la Constitució la nostra aposta per Europa, que la volem més integrada, amb una unió econòmica i política més sòlida, més democràtica i més social.

En definitiva, els socialistes volem aportar una proposta de reforma precisa perquè creiem fermament que mantenir viva la Constitució demana adaptar-la a les necessitats de la ciutadania; una reforma que ha de ser a la vegada oberta perquè sabem que només des del consens és possible avançar en aquest camp. Tot plegat en una clara aposta per la igualtat, la llibertat i la dignitat de les persones per tal de que tothom tingui les mateixes oportunitats i per la unió dels nostres pobles des del major respecte a la seva diversitat.

12

Hotelers

debat.

estau per la quantitat

o per la qualitat?

Joana Maria Escartín Bisbal.

Doctora en Història Econòmica

R

ecord que a la XVIII Escola de Tardor 2014 del PSIB vaig dir que els hotelers balears són uns depredadors de la classe treballadora. Un any més tard, pens el mateix, res no m’ha fet canviar de parer. La manera de fer dels grans hotelers, el seu “know how acumulat”, representa un gravíssim perill per a l’estabilitat laboral, social i vital dels treballadors i treballadores de l’hoteleria de les Illes Balears i, per extensió, de les seves famílies.

No hem de perdre de vista que el turisme representa més del 40% del PIB balear, el percentatge més elevat de totes les comunitats autònomes.

No està a la ment dels grans hotelers revertir a les Balears part dels copiosos beneficis que obtenen a les mateixes illes. Ben al contrari, els seus principals esmerços se destinen a l’exterior. No dediquen gens de capital

La ciutadania no admira la classe empresarial líder a les Illes, la dels hotelers, que no s’han guanyat l’estimació”

ni cap esforç humà, he dit humà?, a crear un clima de fraternal convivència amb la població balear. No se fan estimar. La ciutadania balear no admira la classe empresarial líder a les illes, la dels hotelers. És més, els grans hotelers no s’han guanyat l’estimació ni dels seus treballadors ni de la gent. I no se l’han guanyada perquè no tenen cap interès en que això sigui així. Els seus interessos són purament crematístics. Només mostren una inclinació extrema en extreure el màxim benefici econòmic als treballadors i treballa-

13

dores que feinegen, en penossíssimes condicions, als seus establiments. I la seva voracitat ha augmentat en progressió geomètrica d’ençà l’entrada en vigor de la perversa Reforma Laboral del govern de l’encara president Rajoy. Se senten emparats per aquesta dreta rapaç que, a hores d’ara, governa. Han pressionat, encara molt més, els salaris a la baixa i han precaritzat al màxim les condicions laborals. Això no mos ha de sorprendre gens, aquesta ha estat una constant històrica entre els grans empresaris illencs en els darrers 2 segles. Les investigacions que ho demostren són a l’abast del públic. És el que, personalment, nomen el vertader “know how acumulat” dels hotelers.

A més a més, després de les eleccions del 24M s’apressaren a iniciar una mediàtica campanya contra l’ecotaxa o impost turístic. Pensen que és un ‘error gravíssim’ i ho diuen sense dissimuls. Plantegen un tour de force a un govern d’esquerres que, a més, des de la conselleria de Treball, ha efectuat una ingent tasca d’inspecció amb el desplegament d’un ambiciós pla contra l’explotació laboral. Però per molt que vulguin fer dirigisme i

Se senten emparats per aquesta dreta rapaç que governa, han pressionat els salaris a la baixa i han precaritzat al màxim les condicions laborals” convertir-se en una mena de poder a la sombra, això els encanta, la presidenta socialista del Govern de les Illes Balears Francina Armengol llançà un missatge molt clar, ‘la política la marca el govern’, no la Federació Ho-

telera. Els arguments dels hotelers, a més, són febles i ridículs. Diuen que restarà competitvitat. Però, de quina competitivitat parlen? Se refereixen a la que consegueixen pagant uns salaris misèrrims i implantant unes condicions de treball decimonòniques? A molts de llocs d’Europa, destinacions turístiques de primera, se cobra un impost turístic i no hi ha hagut cap apocalipsi. A Itàlia s’implantà la Tassa di soggiorno i a França la Taxe de séjour, i ningú no deixarà d’anar a Firenze o París per mor d’aquesta taxa.

Però clar, cobrar-la a Balears mos convertiria en una destinació poc o gens competitiva…

Urgia un executiu que governàs per a la ciutadania i que no se plegui als interessos de la classe empresarial dominant, l’hotelera en el cas balear.

Tenc confiança plena en què la gent del carrer, els votants que sostenen aquest govern, en seran ben conscients d’això. I que sabran que governar per a la ciutadania és un dels grans reptes del PSIB.

14

debat.

120 dies

amb sanitat universal a les Illes Balears Lluitarem per blindar el dret a rebre assistència sanitària perquè mai més es pugui produir per raons polítiques i/o ideològiques

Patricia Gómez.

Consellera de Salut i Consum del Govern

D

es de el dia 20 de juliol de 2015 la sanitat a les Illes Balears és Universal, ens sentim orgullosos de haver retornat a les persones en situació irregular, la possibilitat de accedir als serveis sanitaris, tant al Centres de Salut com als hospitals.

La mesura de retirar la targeta sanitària va ser aprovada per l’anterior govern del PP, si, amb tota impunitat, carregant contra els més febles, parlant de contenir el “dèficit econòmic”, això sí, sense estudi previ ni proposta del suposat estalvi. És trist llevar drets essencials parlant de xifres econòmiques, i fer-ho a més a més sense cap evidència científica.

Que ens hem trobat aquests anys els professionals de la salut?, moltes persones en situació de màxima vulnerabilitat, persones amb malalties infeccioses no tractades, pacients crònics sense seguiment, ni possibilitat de accedir als medicaments, etc. És evident que aquests ciutadans solen viure amb situació de pobresa, manca de recursos econòmics, sense feina, amb condicions de habitatge

precari que facilita sense dubte les possibilitat de emmalaltir.

Encara no hem vist totes les conseqüències del múltiples retalls econòmics per motius ideològics, perquè ho hem de dir clar, la crisi no obliga a retallar drets socials, això són exclusivament decisions polítiques i veurem a mig i llarg termini com moltes persones es veuran afectades.

També és cert que les persones que es troben en situació irregular són habitualment sanes i fortes, que cerquen oportunitats de feina, viure en llibertat i gaudir dels mateixos drets i deures que la resta de ciutadans.

L’ Estatut de Autonomia de les Illes Balears deixa clar al seu article 25 referit a la salut el següent:

“És garanteix el dret a la prevenció i la protecció de la salut, mitjançant un sistema sanitari públic de caràcter universal”.

Lluitarem per blindar el dret a rebre assistència sanitària perquè mai més es pugui produir per raons polítiques o/i ideològiques el que hem patit els darrers tres anys.

La voluntat de aquest Govern es prioritzar i escollir polítiques socials, des de el convenciment de que construirem una societat més justa, més igualitària, més digna, perquè ens importen les persones i volem el millor pels ciutadans de les Illes Balears. Les seves necessitats són les nostres prioritats hi ho seran durant tota la legislatura.

15

Quan el canvi comença a avançar Cosme Bonet.

Secretari de Política Autonòmica del PSIB-PSOE

H

e de reconèixer, des d’un punt de vista personal, que no esperava haver d’encarregar-me d’un Departament del Consell com és Hisenda. Però de vegades els pactes, els acords, els equilibris ens duen per camins inesperats.

No resulta una responsabilitat nova, ja en el govern insular presidit per Francina Armengol vaig compartir la gestió econòmica del Consell de Mallorca amb el Vicepresident Antoni Alemany.

En aquesta ocasió, a la responsabilitat sobre hisenda i pressuposts s’hi suma economia, que inclou turisme. Estant a càrrec d’hisenda i pressuposts tens una visió global, de conjunt, de la institució. Donant la raó a Antoni Alemany, que sempre ens deia que si es sap dur hisenda, és la responsabilitat més política de qualsevol institució. Efectívament, en l’elaboració dels pressuposts pel 2016 hem pogut marcar quines són les prioritats dels nous equips, on es marca la diferència.

En el cas del Consell Insular de Mallorca ens hem trobat una institució paralitzada durant quatre anys. Fet que pot amagar les vertaderes necessitats de finançament del Consell quan s’activin els departaments fixant nous objectius polítics. En aquesta situació val a dir que la Llei de Finançament dels Con-

El canvi comença a caminar, a avançar, i a la vista dels pressuposts del Consell podem dir que avancem per la línia del major suport a les polítiques socials sells Insulars i les previsions macroeconòmiques del govern central, d’on es nodreix el pressupost del Consell, ens han permès beneficiar la institució insular d’un increment pressupostari important. I amb aquesta realitat més solvent, que ens permet anunciar que el 2016 no caldrà un nou endeutament, l’equip de govern del Consell ha decidit aplicar el 41% dels nous recursos a les polítiques socials. Aquesta ha estat la prioritat, com no pot ser d’altra manera per un govern que es defineix d’esquerres, com no pot ser d’altra manera pels socialistes, corresponsables de la gestió de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials. Això significarà una millora en la prestació dels serveis socials de Mallorca, permetent la contractació de personal, afrontant les inversions necessàries als centres depenents del Consell.

Però no quedam aquí, aportam més finançament propi al pressupost destinat a carreteres, permetent-nos afrontar obres de millora a la xarxa viària de Mallorca que no estan contempla-

des al conveni amb el Ministeri de Foment. També augmentarem el suport als ajuntaments, amb un important Pla d’Inversió per municipis menors de 20.000 habitants. Però també amb convocatòries d’altres departaments; a tall d’exemple, des d’Economia treurem una línia d’ajudes per projectes de promoció econòmica municipals. La modernització del Consell és una altra de les línies principals de feina, i que també té el seu reflex al pressupost de l’any 2016.

Finalment, el Consell de Mallorca recupera una sèrie d’àrees de treball que també són part del compromís del nou equip de govern, àrees com són Igualtat, Joventut i Participació, però també Promoció Econòmica i Turisme. Amb la idea que Mallorca necessita d’una institució insular activa en la definició de la política econòmica que doni suport a les iniciatives d’economia local, i posi les bases per rebre durant l’any 2016 o inicis del 2017 les competències en promoció turística, amb l’objectiu de començar a implementar una política de marca, posant en valor la marca “Mallorca”, treballant els seus valors, i convertint aquesta marca en la línia de treball transversal de tota l’àrea d’Economia del Consell de Mallorca.

En definitiva, el canvi comença a caminar, a avançar, i a la vista dels pressuposts del Consell podem dir que avancem per la línia del major suport a les polítiques socials, augmentar el suport als ajuntaments, la major inversió i recuperar el paper del Consell en àrees socials (igualtat, joventut) o econòmiques.

16

debat.

Un país acollidor unes illes solidàries Conxa Obrador.

Diputada al Parlament de les Illes Balears

F

a dos anys que va succeïr la tragèdia de Lampedusa, en octubre de 2013, en la qual moriren 368 persones. Tots varem pensar que els dirigents comunitaris reaccionarien per posar en marxa solucions per evitar que es tornès a repetir una tragèdia humana d’aquestes dimensions.

Malauradament, dos anys després continuam assistint a morts, no sols en el Mediterrani si no en tot el territori europeu, de persones innocents que l’únic que volen es fugir de la guerra o de la misèria.

Avui la tragèdia es que milers de persones desesperades que fugen de la mort, estan disposades a arriscar la seva vida i, en moltes ocasions, a perdrer-la.

Davant aquest drama, els socialistes no podem acceptar com inevitables les tragèdies humanes que viuen els refugiats ni les morts de les persones que s’ofeguen al Mediterrani o que moren asfixiats en una carretera europea, tancats en un camió.

Els socialistes no podem acceptar com inevitables les tragèdies humanes que viuen els refugiats”

Ens trobem davant una situació d’una enorme complexitat, d’una dimensió tan gran que és inabordable en solitari. En aquestes circumstàncies és necessari que tots els països s’involucrin al màxim en cercar solucions als problemes i des de la Comissió Europea s’han fet propostes per tal que tots els països de la UE actuïn

17 conformi al principi de solidaritat.

Malgrat aquests intents avui constatam el fracàs de la Comissió i d’alguns dels seus Estats Membres que o bé no han volguts involucrar-se acceptant inicialment les quotes proposades amb excuses inacceptables, com és el cas del govern Rajoy, o bé han decidit desvincular-se d’un problema que no consideren seu, com és el cas d’alguns Les dades del panorama d’asil espanyol, demostren que ens trobem davant una gestió política del PP inadmissible: Som l’octau país de l’UE que menys refugiats acull : 1.600 en 2014, el 0,0034% de la seva població La política d’asil es casi inexistent.

Entre 2013 i 2014 Espanya només va oferir 130 places de reasentament per a refugiats, i no ha concretat cap. En el 2015 s’han aprovat 130. Les concessions d’asil en Espanya arriba a xifres mímines per a un país amb el nostre PIB i la nostra població Les oficines d’asil no han vist reforçar el seu personal ni els seus mitjans L’UE ha posat a disposició dels Estats fons d’emergència destinats a l’asil i el govern Rajoy ni tan sols el ha sol·licitat.

Les cites per sol·licitar asil tenen fins a set mesos d’espera per poder realitzar la sol·licitud i aquestes cites es realitzen sense deixar rastre documental pel la qual cosa les persones estan durant aquest temps en situació d’estada irregular i subjecte a les mesures previstes en la legislació d’estrangeria L’informe anual del Defensor del Poble corresponent a 2014 diu literalment que els recursos d’acollida de l’ administració estan saturats El Grup Parlamentari Socialista, va contribuir amb decisió, amb iniciatives, des de la millor disposició al diàleg, en l’aportació d’algunes propostes que van en la línia de donar passes polítiques cap endavant i passes en suport a la solidaritat ciutadana que la les IB s’ha organitzat creant la plataforma “Mallorca terra d’acollida”, de la mà d’un govern balear i uns ajuntaments que aposten per l’acolli-

La política espanyola d’asil és quasi inexistent i les concessions d’asil arriba a xifres mínimes per a un país com el nostre ment i integració dels refugiats.

En aquesta línia, el Grup Parlamentari Socialista va presentar fa uns dies algunes propostes d’actuació que varen ésser aprovades, amb la finalitat d’instar al Govern del PP a actuar amb responsabilitat, lluny de discursos per fomentar la por, per sembrar la sospita, per estigmatitzar els refugiats. Són aquestes: 1. Promoure una política comuna europea en matèria de refugiats per evitar que hi hagi països on sigui més fàcil aconseguir l’estatut de refugiat que a d’altres. Per homologar el temps

d’espera de les sol·licituds i també iguals les condicions per reagrupar els familiars.

2. Impulsar urgentment un Pla Estatal de Protecció i Acollida de Refugiats, en col·laboració amb les Comunitats Autònomes, els ajuntaments i les entitats socials. Un Pla dotat de pressupost per fer possible l’acollida, la integració i l’atenció educativa, sanitària i social.

3. Resoldre de manera urgent els casos dels refugiats que són al nostre país pendents de completar el procés d’asil: 1.200 siris (500 són infants) son a Melilla pendents dels tràmits d’asil.

4. Actuar ja i no esperar els dos anys previstos per acollir els refugiats assignats per la UE que hauran de patir les inclemències de l’hiver als campaments de refugiats.

No és moment de quedar al marge, es el moment d’implicar-se al màxim en una qüestió dramàtica que atempta contra la sensibilitat de qualsevol persona i posa en qüestió l’alçada ètica del conjunt de l’UE i del govern Rajoy

18

debat.

Unamuno, entre el socialismo y el liberalismo La reflexión en torno a las relaciones de Unamuno con el socialismo trae a colación un interesante debate: la tensión entre socialismo y liberalismo.

M Andrés L. Jaume.

Doctor en Filosofía por la Universidad de Salamanca, Profesor en la UIB

iguel de Unamuno fue, a decir de Roberts (2007) «el primer intelectual español». En efecto, tuvo un papel relevante en la discusión política de antes de la Guerra Civil. De este modo, entender a Unamuno es una tarea que se antoja imposible al margen de las consideraciones en torno a su vida civil. Lejos deberían quedar los tópicos de un filósofo agónico y agonizante preocupado únicamente por el destino de su yo personal que lo mismo escribe un ensayo que novelas y poesías. Desde luego que no puede minusvalorarse esa faceta pero sólo adquiere sentido si se ve desde la óptica de un pensador con los pies fir-

memente sobre la tierra y eso es tarea no menos política.

La reflexión en torno a las relaciones de Unamuno con el socialismo trae a colación un interesante debate que frecuentemente ha quedado aplazado pese al interés que por rehabilitarlo ha habido en diversas ocasiones a lo largo de los 136 años de historia del PSOE: la tensión entre socialismo y liberalismo. De otra manera, el socialismo de corte liberal al que se han adherido pensadores y políticos socialistas como Fernando de los Ríos, Indalecio Prieto, Besteiro o, en Mallorca, Alejandro – nunca fue Alexandre- Jaume.

19 Y es en esta encrucijada donde se sitúa la peculiar relación de Unamuno con el PSOE, circunstancia que, todavía irresuelta en el seno del PSOE, vale la pena repensar en aras a una mayor claridad y, si cabe, para estar a la altura de las circunstancias. Miguel de Unamuno es un pensador complejo, quizás no esté de más recordarlo. Es, además, un vasco –ya se encargó de recordárselo a Millán Astray y a Pla y Deniel, que era catalán, aquel memorable 12 de octubre de 1936-, conoce tanto la lengua vasca como la catalana; escribe y piensa en español y ha viajado por España y Portugal como acredita en sus dos obras en torno al paisaje y las tierras de la península Ibérica (Por tierras de Portugal y España, 1911, y Andanzas y visiones españolas, 1922). Es un excelente conocedor de la realidad española en sus más importantes facetas. Y he aquí que también conoce el socialismo. En efecto, el desarrollo del pensamiento político de Unamuno no es menos polifacético, pasando de un fuerismo juvenil, a un contacto con el liberalismo a su llegada a Salamanca en 1891 y afiliándose al PSOE en 1894 en la agrupación socialista de Bilbao.

Pero el idilio con el PSOE duró poco, de 1894 a 1897, máxime si se tiene en cuenta la importante transformación que acaece en 1895 y que hace patente su En torno al casticismo de ese mismo año donde ya aparece en escorzo la noción de intrahistoria. Sea como fuere Unamuno rompe con el PSOE, si bien mantendría lazos con un socialismo no revolucionario y liberal a lo largo de su vida y con importantes dirigentes como Indalecio Prieto, socialista a fuer de liberal. Gómez Molleda (1980) denomina la etapa de 1894 a 1897 como «de imposible entendimiento de don Miguel con el partido», aunque no con alguno de sus dirigentes como el ya mencionado Indalecio Prieto. El juicio de don Miguel al PSOE es muy significativo y elocuente. En carta a su amigo Pedro Múgica comenta: «Soy socialista convencido, pero amigo, los que aquí figuran como tales son intratables; fanáticos necios de Marx, ignorantes, ordenancistas, intolerables, llenos de prejuicios de origen burgués, ciegos a las virtudes y servicios de la clase media, desconocedores del proceso evolutivo. En fin, que de todo tienen menos sentido social… Tienen el alma seca, muy seca, es el suyo un socialismo de exclusión, de envidia y

de guerra y no de inclusión, de amor y de paz. ¡Pobre ideal! ¡En qué manos anda el pandero!»

Pese a la referencia al marxismo, no debería extrañar el comentario de Unamuno. Las relaciones del socialismo español con el marxismo no han sido de una aceptación sin más pese a cierto dogmatismo que ha imperado

Unamuno: «Soy socialista convencido, pero amigo, los que aquí figuran como tales son intratables; fanáticos necios de Marx, ignorantes, ordenancistas, intolerables...” en determinados momentos y sectores del PSOE pese a que éste lo abandonará oficialmente en 1979, un siglo después de su fundación. Identificar socialismo con marxismo es algo a lo que no estaba dispuesto Unamuno. Su socialismo, como el de Prieto o de Alejandro Jaume se ligaba más al socialismo no revolucionario de Jean Jaurés.

Las relaciones de Prieto con Unamuno fueron de por vida, recientemente ha aparecido el epistolario entre don Miguel y don Indalecio Prieto. Tanto la correspondencia como el estudio preliminar de Sala González (2014) permiten desmontar el juicio de Juaristi (2012) sobre las relaciones entre ambas personalidades. Pero también trae a colación el tema del liberalismo que, 136 años después, no acaba de agarrar suficientemente bien. En efecto, la situación no es menos compleja que en tiempos de Unamuno y sus palabras tienen sentido todavía hoy. Incluso podría decirse que según qué prácticas atentan esencialmente contra el prin-

cipio de libertad entendido este como aquel que pone al ciudadano sobre cualquier cosa. Libertad para ser libre, decía Fernando de los Ríos y vinculaba esa misma libertad a un humanismo.

No estaba demasiado lejos de Unamuno con quien también tenía relación.

El profesor de derecho, masón que tuvo que partir de España y acabar sus días en Nueva York, al igual que don Miguel, lo veía claro: se trataba de la misma idea de humanidad, la que el maestro Unamuno perseguía y a la que no quiso renunciar jamás en nombre de ideología o credo alguno. Hoy los retos son otros. Las conquistas sociales tales como las mejoras laborales, el acceso a una sanidad pública, las pensiones, la obligatoriedad de la educación y un largo etcétera que define el estado del bienestar no menos frágil hacen que no se deba olvidar, a su vez, ni su propia fragilidad ni profundo respeto a los individuos concretos, de carne y hueso que tiene siempre presente el liberalismo en su dimensión más humanista. Ideologías omnicomprensivas, dogmáticas y totalitarias, mitomanías nacionalistas que son profundamente ajenas a un sentido humanista del socialismo y que acaban socavando su propia esencia internacionalista, deberían quedar definitivamente lejos de la actualización del relato que cabe hacer de cara al futuro. La vida, la obra y el devenir político de Unamuno –socialista muy peculiar a su modo, y mucho más que muchos militantes- sea quizás hoy también pertinentes, máxime cuando carecemos por completo de intelectuales de referencia.

Bibliografía Juaristi, J. Miguel de Unamuno, Taurus, Madrid 2012.

Gómez Molleda, D. El socialismo español y los intelectuales. Cartas de líderes del movimiento obrero a Miguel de Unamuno. Universidad de Salamanca, Salamanca 1980.

Roberts, S. G.H. Miguel de Unamuno o la creación del intelectual español. Ediciones de la Universidad de Salamanca, Salamanca 2007.

Sala, L.M. Miguel de Unamuno Indalecio Prieto Correspondencia 1916-1934.

Fundación Juan de los Toyos & Fundación Indalecio Prieto, Madrid 2014.

Urrutia, M.M. Evolución del pensamiento político de Unamuno, Universidad de Deusto, Bilbao1997.

20

ANY 2015

23

SECCIÓ DEDICADA A LA MEMÒRIA HISTÒRICA

NÚM. 2

LA SITUACIÓN ECONÓMICA

L

os enemigos de la República manejan como argumento fortísimo contra aquélla la situación económica y de Hacienda Pública. Especialmente atacan por este lado los partidos y grupos sin ideales, compuestos de personas indiferentes a los problemas religiosos, los espirituales y de orden cultural, sujetos negociantes, egoistas, materialistas, para los quienes el Estado es un sindicato de grandes affaires y ellos los accionistas.

Malévolamente os dirán que la hacienda está en ruinas y la economía nacional, tanto la pública como la privada, en franca y rápida decadencia, y no se contentarán con afirmar que tan desgraciado estado de cosas lo agudizó la República, sino que asegurarán con saña que ésta lo ha provocado.

Las aludidas son cuestiones

TELEGRAMAS DE MARIA DE LA SALUT El cacique ha perdido el segundo fallo del pleito contra el pueblo. Al secretario del Ayuntamiento (satélite de March) lo han denunciado por “infidelidad” en la custodia de documentos públicos (y otros delitos que puedan derivarse). Ojo con las arcas municipales.

Los cuatro concejales que defienden a Juanito “Poca Pena”

complejísimas que exceden de la competencia de El Republicano; pero a tales vulgaridades mentirosas y de mala fe, oponemos otras vulgaridades algo más ajustadas a la verdad. Y la verdad es, pueblo español, que nunca ha sido próspera la situación de nuestra hacienda, agotada por un frondoso burocratismo, por un sinnúmero de empleados, por docenas de guerras torpes o locas, por un cuerpo militar aplastante, por un sistema de tributos gravoso para el trabajador y productor y levísimo para el capitalista o gran propietario, por un deficiente régimen de cobranza de los impuestos, por un desdén absoluto a todo cuanto pudiera ser robustecimiento de las fuentes de riqueza, por una Iglesia más política que religiosa sostenida por el Estado en vez de por los fieles.

La Dictadura no pone coto al

quieren embarcar. Antonio se va a la Patagonia (su papel machista se cotiza muy bajo).

Bernardo marcha al Congo a predicar a los Negros que nuestro Secretario es buena persona. Simón al Polo Norte, para explotar el negocio de limpiabotas. Miguel se va a Banderola.

Las ‘bogaderas’ de su partido hacen grandes lamentaciones y empiezan a llorar el adiós gloria “perdida”.

Agencia Gatvey

abuso ni trata en serio los problemas referidos; al contrario, aprovechando las repercusiones en España de la guerra europea; dinero mal ganado con un resultado de escándalo -lujo, placeres y engreimiento- lanza a la Nación por un despeñadero de gastos y prodigalidades de relumbrón, excesivos, no remuneratorios y hacia befa de la soberanía y el honor público.

En la peor situación se encuentra la República al tesoro y a la Hacienda. Por lo tanto, no olvideis que el mal arranca de muy lejos y se agrava en los últimos tiempos, en los inmediatamente anteriores a la República, la cual aún en el peor de los casos, no tiene tiempo de producir una hecatombe financiera y económica si se hubiera encontrado una situación floreciente o por lo menos sana y confortable.