Page 1

Puigpunyent al dia Agrupació Socialista de Puigpunyent - Núm. 5 - febrer de 2009

Es signa el Pacte dels batles contra el canvi climàtic

A debat el sistema de contractació de treballadors

PÀGINA 4

El Consell davalla un 20 per cent la taxa d’enderrocs

PÀGINA 5

PÀGINA 6

Un bon servei de residus a un preu molt raonable El model de residus de Puigpunyent i el seu preu ha estat motiu de polèmica en aquests darrers dies, però des d’aquí volem defensar el model que està aplicant l’Ajuntament perquè es tracta d’un bon servei per tan sols 45 cèntims per família al dia.

Així doncs, no és un preu excessiu si es compara amb els rebuts d’altres serveis com la telefonia, l’aigua o les assegurances. SEGUEIX A LA PÀGINA 2

El gràfic mostra clarament com Puigpunyent es troba entre els pobles que tenen la taxa de residus més barates de tots els municipis de Mallorca, abans, al 2004, era un dels més cars.

Andratx Alcúdia

Ses Salines Capdepera Sant Llorenç

Valldemossa Calvià Felanitx Puigpunyent

Maria Montuïri Lloseta Sa Pobla

Algaida Ariany Costitx Lloret Llubí

Alaró Esporles Inca Campos Consell

Llucmajor Artà Sóller Binissalem Manacor

Marratxí

Palma

GRÀFIC DEL PREU DE LA TAXA DE RESIDUS ALS POBLES DE MALLORCA

A més, si tenim en compte que es tracta d’un servei de qualitat i respectuós amb el medi ambient, podem dir que el preu que es paga és adequat al servei que dóna.


2

Puigpunyent al dia

Febrer 2009

el model de residus de puigpunyent

Una taxa de residus de qualitat a un bon preu

Puigpunyent té un sistema de residus pioner a Mallorca i exemple per molts municipis de l’Estat

El sistema de recollida selectiva ajuda a lluitar contra el canvi climàtic.

Després de la polèmica sorgia sobre la taxa de residus que aplica l’Ajuntament de Puigpunyent, és convenient saber les claus que determinen el model de residus que s’aplica al nostre municipi. A més, no hem d’oblidar que el nostre sistema de recollida i tractament de residus és un exemple per a la resta de municipis de Mallorca i, fins i tot, de la resta de municipi de l’Estat. Així doncs, a continuació s’exposen alsguns dels motius que fan que el nostre sistema de residus sigui de qualitat i a un preu raonable: Perquè diem que és un Bon Servei? 1)S’han creat tres llocs de

feina directes i tres indirectes. Hem tingut varis reconeixeLa neteja viària no la feríem ments al respecte. amb personal propi si no tin5)És un model de residus guéssim residus. que estalvia emissions de CO2 2)Complim amb la legalitat i representa una clara i efectivigent, tant a nivell autonò- va mesura de lluita contra el mic, estatal com europeu. Ja canvi climàtic. no som l’únic ajuntament però vàrem ser el primer. Perquè diem que el preu és 3)A diferència del sistema molt raonable? antic, no hi ha queixes amb 1)El nou model de recollida la recollida ni l’aportació. és més econòmic que l’anterior. Abans, per El cost exemple, de persoels con- El model de recollida nal és mes tenidors car, però actual és més eren focus l’estalvi en de brutors, econòmic que el que tractament hi havia abans queixes i s u p e r a conflictes. aquest in4)Som crement. pioners a Mallorca i exemple 2)La taxa, des de 2004 fins per molts municipis de l’Estat. a 2009, només ha pujat l’IPC

acumulat d’aquests anys. Som l’únic ajuntament de Mallorca que només ha pujat l’IPC en la seva taxa de redidus. 3)Comparant amb les taxes dels altres municipis som dels més barats. 4)Malgrat això hem de reconèixer que la recollida i tractament de residus a tot Mallorca suposa entre 0,30€ i 0,67€ dia per família. Són molt mes cars els serveis d’aigua, telefonia, telecomunicacions, assegurances, etc. 5)És una inversió molt petita pels beneficis ambientals i territorials que té. Així doncs, ara podem dir amb tota seguretat que el nostre sistema és un model de qualitat efectiu i respectuós amb el medi ambient.


Febrer 2009

Puigpunyent al dia

3

el model de residus de puigpunyent

Una taxa diferent per a un comportament diferent A l’hora d’aplicar la taxa de residus al nostre municipi, l’Ajuntament decidí repartir-ho de la forma més equitativa possible entre els diferents col·lectius que pagen aquesta taxa. El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Puigpunyent, Miquel Ramon, ja havia explicat a varis plenaris que la modificació de l’ordenança fiscal de la taxa de recollida i tractament de residus, es feria Cobrat amb criteris objectius de cost, tal 50% i com s’ha fet. La taxa s’ha de fitxar d’acord amb el preu del servei i amb criteris de repartiment el més equitatius possibles, és a

dir, ha de pagar menys el qui millor faci les coses i més el que pitjor ho faci i més feina dugui. Per això, la tarifa s’ha calculat segons el tipus de recollida i segons el comportament dels respectius usuaris. S’ha dife-

Bars, Restaurants i

renciat Casc Urbà, d’ urbanitzacions Son Net i Conques i, en tercer lloc, Productors Singulars (comerços, restaurants, bars, hotels, etc.). El més curiós de tot però, és el que es va explicar al Ple de 24 de Febrer respecte a la recaptació de la taxa 2008 en període voluntari. Resulta que Hotels els usuaris que pitjor ho fan, també són el que pitjor paguen. Impagat Per sort, la majoria de ciutadans 50% i ciutadanes fem les coses bé i paguem quan toca. En cas contrari l’Ajuntament ja hauria fet fallida.

Casc Urbà Impagat 9%

Conques i Son Net

Impagat 20% Cobrat 80%

Cobrat 91%

Fer les coses bé, té premi! Quan el novembre del 2004 vàrem prendre la decisió tots plegats, mitjançant la comissió del Fòrum Ciutadà de medi ambient, de canviar de model de recollida i tractament de residus, ja teníem la convicció de que fer les coses com està previst a tota la normativa existent, a més de tenir recompenses a nivell ambiental i territorial, també en tindria a nivell econòmic. El temps ens ha donat la raó. Però el millor de tot, o al manco els estalvis més importants, estan encara per venir. La reforma del Pla Director de l’any 2006 que preveu importants inversions per a la gestió dels residus a Mallorca, deixa ben clar que el tractament de la fracció rebuig sofrirà notables increments de preu els propers anys. Aquesta reforma, també preveu millores a les estacions de transferències per al transport

i tractament d’envasos, vidre i paper, però cap, per al tractament de la matèria orgànica. Lo cert és que tots els tècnics especialitzats en aquest tema, ja fa estona que han deixat molt clar que el millor tractament per a la matèria orgànica s’ha de fer in situ, en el mateix lloc on es produeix. A més, les nostres terres estan, cada dia més, necessitades de compost per evitar una futura desertització. A Puipgunyent estem preparats per al futur. L’aposta pel compost domèstic, comunitari o altres sistemes de tractament de les restes de menjar i poda és absoluta. No podem donar passes enrera, en tot cas, al contrari. Els socialistes de Puigpunyent i Galilea encoratgem a l’Ajuntament a seguir amb fermesa per aquest camí que ens durà tans bons resultats com fins ara.


4

Puigpunyent al dia

Febrer 2009

200 ciutats han signat un pacte contra el canvi climàtic

L'economia i l'ecologia són dues cares de la mateixa moneda El passat 10 de febrer es va presentar a Brussel·les el Pacte dels Batles per la lluita contra el canvi climàtic i es va produir la signatura de les primeres 200 ciutats que s’adhereixen a la inciativa entre les que hi ha Puigpunyent. Joan Ferrà, batle de Puigpunyent, assistí a l’acte en que es presentà el pacte que ha estat impulsat per la Comissió Europes i en el que participaren batles d’importants ciutats europees com París, Madrid o Hamburg per a mostrar el seu ferm compromís en la lluita en favor del medi ambient. José Manuel Durao Barroso, President de la Comissió Europeu fou l’encarregat de donar la benvinguda a la signatura d’un pacte que suposa l’inici d’un nou model energètic mundial. Guido Sacconi, president de la Comissió Temporal del Canvi Climàtic, presentà un informe sobre l’estat actual en que es troba la lluita contra el canvi climàtic al continent europeu. Segons aquest informe, Europa va retrassada en la reducció d’emissions a la que es va comprometre, pel que és necessari: un nou model energètic descentralitzat, al contrari del model que tenim actualment, més eficiència energètica, un sistema de mobilitat sostenible, millor recollida, separació i tractament de residus, aplicació de sistemes de

cogeneració d’energia i pous d’absorció. Les conclusions d’aquesta trobada es ressumeixen en la següent llista: -És necessari crear un nou model energètic descentralitzat, al contrari del que tenim actualment, centrals de cogeneració, solars, eòliques, etc. Petites i properes al consumidor, és a dir, molts productors per a molts consumidors. -La crisi econòmica i el canvi climàtic han de suposar oportunitats per a crear llocs de feina, a més de suposar un nou model energètic més sostenible i respectuós amb el nostre entorn.

-Hem d’evitar la temptació de suposar que les polítiques ambientals han de venir després de solucionar la crisi econòmica, sinó tot el contrari. L’economia i l’ecologia són les dues cares d’una mateixa moneda, per això no podem oblidar-nos de cap de les dues. -Tots patim i tots som vulnerables al canvi climàtic. Aquest fenòmen ens afecta a tots per igual. L’onada de calor del 2003 va provocar més de 15.000 morts a París, catàstrofes meteorològiques, els incendis d’Australia, etc. -Tots sols no podem fer res, l’acció individual no basta, és necessari crear xarxes i que tots anem pel mateix camí en les polítiques mediambientals encaminades a lluitar contra el canvi climàtic per tal que siguin realment efectives i ajudin realment a aturar aquest fenòmen. -El Banc Europeu d’Inversions considera prioritaris tots els projectes i serveis d’assessorament i investigació en polítiques mediambientals encaminades a lluitar contra el canvi climàtic. Després d’arribar a aquestes conclusions i de que els batles d’aquestes primeres 200 ciutats s’hagin compromés en aquesta lluita, ja només queda que tots aportem el nostre granet d’arena i lluitem també per frenar el canvi climàtic.

Rutes ben senyalitzades Des de el grup municipal socialista volem agrair al Consell de Mallorca les senyalitzacions de la carretera que va de Puigpunyent a Galilea pels excursionistes que visiten el nostre municipi. Són moltes les persones que es passegen a peu durant tota la sermana, sobretot estrangers que venen a peu des de Calvià i marxen cap a Galilea o Puigpunyent. A més, durant els caps de setmana són molts els excursionistes que comencen les seves rutes des de el nostre municipi, pel que aquesta tasca que ha dut a terme el Consell de Mallorca era molt necessària. Segons Marga Sureda aquestes senyalitzacions “són la resposta a la demanda feta per part de l’Ajuntament”. Aquesta és una feina que ha començat ara però que, poc a poc,

pretén la resenyalització de totes les rutes excursionistes i dels camins públics.


Febrer 2009

Puigpunyent al dia

Un sistema de contractació de treballadors més eficient

5

El sistema de contractació de treballadors municipals que utilitza l’Ajuntament de Puigpunyent serveix per donar més oportunitats a la gent del nostre municipi.

El Grup Municipal Socialista vol mostrar el seu suport al sistema de contractació de personal de l’Ajuntament de Puigpunyent per la seva eficiència i bons resultats al municipi. A l’hora de decidir com es fa la feina que li pertoca a l’Ajuntament es pot triar entre dues opcions: Per una banda, es poden contractar empreses que seran les encarregades de realitzar les tasques i també de seran les responsable de contractar als treballadors. D’aquesta manera, l’Ajuntament paga més doblers i s’olvida dels problemes amb els treballadors, ja que hi ha una persona responsable de l’empresa que fa d’interlocutor, pel que moltes vegades no es molesten a cercar persones en situació d’atur del nostre municipi.

Per una altra banda, l’Ajuntament pot contractar directament als treballadors municipals. D’aquesta manera, existeixen una sèrie d’avantatges com poder donar més oportunitats a la gent del municipi o poder donar més publicitat a les places de treball convocades. Però no hem d’oblidar que això també suposa més volum de feina per al Consistori en quant a control i supervisió de les persones contractades. Així doncs, els Socialistes de Puigpunyent i Galilea estem totalment d’acord en la manera en que l’Ajuntament ha realitzat les darreres contractacions, ja que, a més de tenir més gent treballant per Puigpunyent, el personal ha estat contractat acollint-se a subvencions del Govern de les Illes

Balears i del Consell de Mallorca, pel que resulta molt més barat per al Consistori. Dins altres grups de contractació del Consistori, podem esmentar un equip de residus i neteja, un equip de serveis socials i un altre de l’escoleta municipal. Tots aquests llocs de feina es podrien ocupar per empreses externes, però llavors els costs pel Consistori serien més alts. Els Socialistes de Puigpunyent i Galilea estem totalment a favor de que l’Ajuntament contracti als treballadors tal i com ho està fent fins ara. No es pot resumir només en una xifra als treballadors municipals, sinó que s’ha de comparar amb el cost per les arques municipals i la feina que li suposa al Consistori.

Treballadors subvencionats un 100%

Subvencionats per

2 treballadors de MANTENIMENT. Contracte de 6 mesos per un projecte d’accessibilitat

Conselleria de Treball i Formació

2 treballadors ADMINISTRATIUS. Contracte de 6 Conselleria de Treball i Formació mesos per el Pla de Modernització

Treballadors subvencionats parcialment

Subvencionats per

1 Agent de Desenvolupament Rural. Contracte d’un any per a projecte de desenvolupament econòmic i turístic 1 Policia Municipal

Conselleria de Treball i Formació en un 75%

1 Dinamitzador juvenil

Consell de Mallorca

Conselleria d’Interior


6

Puigpunyent al dia

Febrer 2009

El Consell de Mallorca davalla la taxa d'enderrocs Tots els partits han aprovat una baixada del 20% de la taxa pel tractament d’enderrocs Al passat Ple del Consell de Mallorca s’aprovà la davallada d’un 20% de la taxa pel tractament d’enderrocs. La taxa baixa dels 51,66 euros per tona a 43,35 euros. El Consell de Mallorca, a més, pagará entre 2 i 4 euros per tona per reduir fins a un 20 per cent la taxa de residus de construcció i demolició. La presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, ha anunciat una baixada de la taxa de residus de construcció i demolició de més de 8 euros. Aquesta mesura, ha explicat la presidenta, es pren per fer front a l’actual situació de crisi econòmica i la reducció de l’activitat del sector de la construcció. Aquesta baixada, però, serà més important, ja que el Consell de Mallorca subvencionarà amb un milió d’euros el tractament d’aquests residus, en concret subvencionarà entre 2 i 4 euros la tona tractada. Francina Armengol ha explicat que aquest és un esforç que fa el Consell de Mallor-

Francina Armengol i Catalina Julve durant la roda de premsa.

ca i l’empresa d’explotació d’aquests residus, MAC Insular, per afrontar les dificultats econòmiques actuals. Es tracta d’ajudar a empreses constructores perquè facin bé el tractament de residus d’obra i que no hi hagi abocadors il·legals. Armengol ha assenyalat que és important vetlar pel medi ambient i que tots apliquin el Pla director sectorial per a la gestió de residus de construcció i demolició, i qui no ho apliqui que pagui per conta-

minar, per això ha demanar a les altres institucions més vigilància i inspecció per evitar abocadors il·legals. La consellera de Medi Ambient, Catalina Julve, ha explicat que el Pla director sectorial per al tractament de residus de construcció i demolició, voluminosos i pneumàtics fora d’ús de Mallorca regula el que s’ha de fer amb els residus de construcció i demolició que es generen a l’illa de Mallorca. Es tracta d’un Pla innovador

que regula el tractament de residus que, fins a aquest moment, no s’havien controlat i que actualment són tractats correctament mitjançant una revaloració del residu. El sistema funciona i depèn, ha recordat la consellera, del nombre d’entrades de residus, ja que com més entrades hi ha més doblers es recapta i més ecograva es pot vendre. Però, donada la reducció de tones a la qual s’ha arribat al 2008, el Consell de Mallorca ha decidit incentivar els usuaris mitjançant la reducció de la tarifa. És una mesura sense precedents, ha apuntat Julve, la qual ha recordat, però, que es castigarà la persona que no faci bé la separació amb una pujada del 74 per cent. Julve ha insistit que l’objectiu d’aquesta baixada de taxes és incentivar que els enderrocs d’obra entrin al sistema públic de tractament de residus de construcció i demolició. També s’ha anunciat la baixada de tarifes de residus com pneumàtics fora d’ús.

El Govern al costat de les PIMES Mitjançant el conveni signat amb l’ICO (Institut de Crèdit Oficial), el Govern de les Illes Balears donarà suport a les pimes amb el finançament de 30 milions d’euros a través de les línies “ICO-Pime” i “ICO-Emprenedors” 2009. L’ICO, disn el marc del Pla de Foment Empresarial posat en marxa pel Govern de l’Estat, llança aquestes dues línies d’ajut 2009 amb una dotació de 10.000 milions d’euros. Aquesta quantitat suposa un augment de prop del 50% respecte l’any passat. Del muntant total de 10.100 milions que ofereix l’ICO, el Govern subvencionarà 30 milions d’euros, destinats a empreses de les Illes Balears, repartits en 27 milions destinats a la Línia Pime, i 3 milions de la Línia Emprenedors, per a millorar les condicions de finançament de l’ICO als projectes d’inversió en

actius fixes nous productius que es desenvolupin a les Illes Balears. La Societat de Garantia Recíproca ISBA actua com a entitat col·laboradora analitza la viabilitat de tots els projectes presentats i avala les pimes. Amb la subvenció de la CAIB d’un 0,75% del tipus que ofereix l’ICO a la línia Pime, el tipus d’interès resultant pels beneficiaris potencials d’aquesta línia serà d’un Tipus ICO + 0,75%. Per la Línia Emprenadors, la subvenció del Govern és d’un 1% quedant un Tipus ICO + 0,89%. En ambdós casos els ajuts van destinats a projecte que influeixen directament sobre el creixement econòmic i la generació d’ocupació neta i permanent.


Febrer 2009

Puigpunyent al dia

7

HISTÒRIA DE PUIGPUNYENT. PART IV

L'època moderna II (1700-1830) Durant la guerra de Successió es dugueren a terme mostres d’armes i l’any 1713 havia allistats 130 peons i 6 cavalls. Durant el segle XVIII, Puigpunyent degué patir l’estancament de la producció de cereals que es produí al conjunt de Mallorca. Foren freqüents els anys de fam i la Universitat hagué dimportar blat de fora de Mallorca -el blat de la marper satisfer les necessitats de la població. En aquesta centúria hi hagué grans canvis de propietat i s’hi produí un increment notable del cultiu d’oliveres de major qualitat. També es conreava la vinya, els cereals, el lli i les hortalisses. El 1721 el batle de l’Ajuntament era Jaunme Palmer, primera autoritat designada després del Decret de Nova Planta, el qual canvià el sistema de competències municipals. El 1770 el capità de la vila era Josep Despuig. 1784-1804. L’estbliment de Son Bru Son Bru era una possessió depenent de l’altre gran latifundi del terme: Son Fortesa. Es trobava al nord del barri de la Vila, sobre un turó. Els contractes d’establiment varen signar-se entre 1784 i 1807. La superfície total parcel·lada fou de 10 quarterades i 269 destres; es tracta d’allò

El batle Jaume Palmer fou la primera autoritat designada després del Decret de Nova Planta que actualment es correspon amb els següent recorregut urbà: començada a les Barreres fins arribar al pou de Son Bru, carrer de s’Estanc, comellar dels Romaguers, el Trast, una part des Serral, fins arribar al carrer Major i pel mateix carrer fins a les Barreres. Ja s’ha dit que no es tracta d’una superfície excessivament gran, però

sí important si es tés en compte que el desenvolupament de Puigpunyent era molt difícil perquè el predomini de les grans explotacions agràries era

El Decret de Nova Planta entrà en vigor a l’any 1716.

absolut, es tractava d’una zona estratègicament molt important. El cens de Floridablaca (1786-87) ens informa de l’estructura socioeconòmica del municipi: 308 jornalers, 120 criats, 62 llauradors (bàsicament petits propietaris que durant les tasques agrícoles més importants anaven a jornal i també algun propietari mitjà), 14 artesans i 1 fabricant (no hi apareixen els grans propietaris perquè eren de fora terme). L’il·lustrat mallorquí Jeroni de Berard, l’any 1789 descriu així el poble: “En una llanura que forma cerca del monte de Galatzó que tiene a su poniente está situada su iglesia parroquial sin más arrimo que la rectoría o casa del cura párroco al lado del N. y otra casa detrás. Todas las demás no forman plano alguno ni se ven

dos de ellas juntas. Todas esparcidas entre amenísima arboleda y agua”. Jeroni de Berard també remarca una de les bases de la configuració urbana de Puigpunyent: els establits de Son Bru. L’any 1810 es consagrà l’esglèsia de Galilea, que aconseguí la categoria de vicaria in capite, depenent de la parròquia de Puigpunyent. El 1818 al municipi hi havia 157 edificis habitables i es computaven un total de 410 quarterades de secà, 75 d’horta, 3.941 d’olivar, 18 de vinya i 4.541 de bosc, pinar i improductiu. Així mateix, durant els primers 20 anys de segle el municipi produïa una mitjana de 2.732 trullades anuals d’oli. El sistema feudal del Pariatge es mantingué fins a l’any 1811, quan les Corts de Cadis aboliren els senyorius. El 1812, l’Ajuntament s’organitzà segons el sistema constitucional i es jurà la Constitució de Cadis, que fou abolida el 1814. L’Apeo de Garay de 1818, el terme es repartia entre superfície forestal (50,54%), olivar (43,86%), sementers de conreu (4,56%), horts (0,83%) i vinya (0,20%). La segregació d’Estellencs Aquests anys constitucionals, Estellencs constituí el primer consistori independent, però el 1814 els abso-

El 1812 l’Ajuntament de Puigpunyent jurà la Constitució de Cadis, que fou abolida el 1814 lutistes aboliren el nou municipi, que es tornà a recuperar durant el Trienni Liberal (1820-23). Novament abolit, Estellencs aconseguí la segregació definitiva el 1836. Les tensions entre liberals i absolutistes arribaren a Puigpunyent i el 1835 el rector de la parròquia fou sospitòs d’afavorir la causa carlina.


8

Puigpunyent al dia

Febrer 2009

RECEPTES LLOM AMB FORMATGE I COL

SEMIPUDING DE DOLCES

Ingredients:

Ingredients:

- 10 llibrets de llom - 10 lonxes de formatge “havarti” - 100gr de sobrassada - 50gr de pinyons - 100gr de panses - 1 tassó de vi blanc - 1 col grossa - 1 ceba grossa - 1 pot de tomàtiga triturada - sal i pebre bo

- 5 ous - 1 litre de llet - 1/5 paquet de dolces - 5 cullerades de sucre - 1 tronquet de canyella - la pell d’una llimona Preparació:

Preparació: S’escalden les fulles de col i preparen els llibres posant una lonxa de formatge i un tros de sobrassada. S’enrotllen amb una fulla de col i es posen dins una palangana al forn. Es sofregeix la ceba tallada molt petita, es posa la sal, el pebre bo, la tomàtiga, panses, pinyons i el tassó de vi i es deixa que es confiti. S’afegeix damunt els llibrets i s’introdueix al forn durant 30 minuts.

Dins una paella, hi posam un quart de quilo de sucre amb dues cullerades d’aigua i mitja llimona sucada, per tal d’aconseguir el sucre cremat. Aquest sucre cremat es posa dins un motlle i s’afegeixen les dolces. Es posa la llet al foc amb la canyella, la pell de llimona i el sucer restant. Quan comença a bullir es retira del foc i s’incorporen els ous batuts i tot junt es segueix batent. S’escalden les dolces i es posen al forn durant 20 minuts. Joana de Son Serralta

Joana de Son Serralta

DITA

dita

Aigo de març, faves a sacs.

Qui no està avesat a anar a missa, a n’es portal s’agenolla.

Aquest espai està disponible per a publicitat. Podeu contactar amb nosaltres a socialistesdepuigpunyent@yahoo.es

A partir d’ara, ja podeu consultar aquesta revista a través d’internet a puigpunyentaldia.blogspot.com

Enviau-nos les vostres propostes o suggeriments a socialistesdepuigpunyent@yahoo.es

Puigpunyent al dia/Puigpunyent  

Revista mensual de l'Agrupació Socialista de Puigpunyent de febrer de 2009.