Page 1

PROJECTE

per Idensitat’07

2007 Un projecte de Sinapsis (Cristian Añó + Lídia Dalmau)


índex D’on surt el projecte? Qui som Sinapsis? Objectius de Sinapsis Què és Ressonància Manresa? Quins objectius es planteja Ressonància Manresa? La metodologia de treball com un objectiu més En què es concreta Ressonància Manresa? Estat actual del procés

Annex Currículums


_________________________ D’on surt el projecte? El projecte Ressonància Manresa és un projecte de SINAPSIS que té una primera formulació el novembre del 2006 amb motiu de la seva presentació a la convocatòria pública d’Idensitat 07. El desembre del mateix any el jurat format per Santiago Cirugeda, arquitecte i artista; Amanda Cuesta, comissària independent; Alicia Murría, crítica d’art, directora de la revista ARTECONTEXTO; Ramon Parramon, director d’IDENSITAT; Lorenzo Romito, arquitecte, membre fundador de STALKER seleccionen la proposta perque sigui produït dins del marc d’Idensitat 07. El projecte ha començat el seu procés de desenvolupament el gener del 2007 a la ciutat de Manresa i finalitzarà el desembre amb l’exposició pública dels resultats.

_____________________________ Qui som Sinapsis? Sinapsis és un col·lectiu format per Lídia Dalmau i Cristian Añó que després de treballar conjuntament en diversos projectes es constitueix formalment com associació el 2007. Tant en els projectes realitzats conjuntament amb anterioritat com en els que han desenvolupat individualment cada un dels seus components han fet aproximacions a la pràctica artística tant des dels rols d’artista, del comissariat, com del treball amb els públics, ja sigui des de la docència, la mediació, l’educació o en projectes participatius. Breu anotació d’alguns dels projectes realitzats (més endavant s’adjunten els currículums complets): Projectes que han realitzat conjuntament: Trans_art_06.Laboratori de pràctiques artístiques, Illa Fort Pienc, 2006-07 a través d’Alternativa Jove; Interferències04 amb l’Àlbum d’instants a través d’Experimentem amb l’art, Terrassa, 2005. Altres projectes que han realitzat per separat: Cristian Añó ha portat la coordinació de Processos Oberts P.O 3 Hiperpop a Terrassa el 2006. Com a curador co-comissaria juntament amb Cèlia del Diego el cicle Outlet al Corner de Caja Madrid, 2006; 28-200mm per l’espai F de l’Ajuntament de Mataró, 2004; juntament amb David Armengol el projecte UMPA. Unitat Mòbil de Préstec d’Art, dins el projecte d’intervenció pública Mobile Museums, 2004 i ha realitzat la proposta educativa de Sessió Contínua, per l’ODA, Diputació Barcelona, 2006 i el projecte de participació Joc de Mans, a través d’Experimentem amb l’art, a Terrassa, 2006. Lídia Dalmau ha realitzat projectes en el camp de la mediació i l’educació artística com a membre de l’associació Experimentem amb l’art (2002-2006). Projectes educatius: programa d’Art i Educació_La frontera, del C.C. Sant Andreu; Guinovart.Memòria del blau, per l’ODA, Diputació de Barcelona; projectes de comissariat: Jo entre tu. Elena Genís + Tanit Plana. Espai EART. Barcelona, 2003; Reiterar accions. Àlex Sanjurjo, Espai EART, 2005; biblio/teca/u.tòpica/05, conjuntament amb Jordi Boldú, Biblioteca Jaume Fuster, Barcelona, 2005. Com a artista: Inventari:habitacions, Cicle Capella 360º, a cura de Cèlia del Diego a la Capella de St Roc de Valls, 2006; Perfils, Can Felipa, 2006; No somos nadie. Concurs d’Arts Visuals. C. C. Sant Andreu. A cura de Bea Espejo i Maribel López. Barcelona.


_________________________ Objectius de Sinapsis *Sinapsis treballem gestionant, produint i creant projectes artístics vinculats a contextos concrets i els seus teixits socials, de tal manera que la pràctica artística reforci processos de visibilitat de realitats tot ajudant a articular mecanismes de representació en el propi territori. *Aquest objectiu es treballa a partir de processos de participació amb col·lectius, comunitats o usuaris per tal de produir dinàmiques de treball col·laboratiu. *En els diferents projectes que realitzem Sinapsis planteja com a marc general de treball la reflexió crítica entorn a la relació entre pràctica artística i societat i el seu sentit o valor per aquesta. *Treballem generant projectes que esdevinguin a l’hora un escenari teòric i pràctic així com una acció de comunicació d’aquest procés d’investigació pràctica. *El marc d’intervenció de la nostra pràctica contempla tant la producció del producte artístic com les circumstàncies i metodologies per a la seva producció, així com també les condicions i el marc de recepció d’aquest producte per part del conjunt de la societat. *Per tant, entenem que la divisió del treball que determina la distinció entre els processos de creació, educació, producció, difusió, mediació, gestió, recepció i la seva traducció en rols i perfils conformen una “realitat” que pot ser objecte d’intervenció directa. *Els nostres projectes intervenen en aquesta “situació” construint processos que responen a aquesta divisió del treball proposant pràctiques integrals i integradores. *El nostre treball planteja explorar el sistema de producció de sentit social i legitimació del producte artístic modificant alguns dels seus aspectes per tal de generar interaccions més intenses entre art i societat. *Aquesta pràctica també explora els límits del producte artístic i afronta el risc de la seva possible dissolució en el marc d’una pràctica cultural d’utilitat social, tot buscant i renovant les estratègies per mantenir-ne els atributs simbòlics que li permeten operar sota el paraigües del que anomenem “sistema o institució art”. * Entenem també que la metodologia de treball en processos participatius ha d’estar especialment atent i ser reflex de la voluntat de no instrumentalitzar les comunitats amb les quals es treballa, alhora que ha de poder ser un generador de coneixement per aquestes.


* Entenem que les metodologies, els

processos i les seves formes de gestió, són

també camps per a la intervenció artística, doncs aquests canals relacionals no són més que l’aplicació pràctica de les construccions simbòliques que fan efectiva les relacions de poder en el marc de les societats.

____________________ Què és Ressonància Manresa? Ressonància Manresa és un projecte artístic en procés, d’intervenció en l’espai i l’esfera pública que es realitza a la ciutat de Manresa de gener del 2007 i fins desembre del mateix any dins del programa IDENSITAT 07. El projecte proposa un acostament a la ciutat de Manresa i al seu teixit social a partir dels imaginaris i vivències associades a un element molt concret: el sistema sanitari, entès aquest des d’una perspectiva expandida. És a dir, com aquella xarxa de relacions que es genera entre equipaments, serveis sanitaris, professionals de la salut ,el territori i els ciutadans que l’habiten. La suma d’un conjunt de realitats i percepcions que conviuen sota el que associem al concepte de salut i que articulen d’una manera particular l’engranatge social i el territori. Ressonància Manresa és un projecte que a partir d’un procés d’investigació en el territori i el seu context social proposa una metodologia de treball que fa del contacte i la col·laboració amb diversos agents un element cabdal. A partir d’aquest treball generem la situació que permet fer visible -tot donant veu i obrint debataltres percepcions entorn del context i que aquestes acabin per constituir-se en representacions visuals i simbòliques que puguin circular per l’espai i l’esfera pública. Alguns apunts sobre el binomi sanitat - Manresa: Creiem necessari fer un breu apunt entorn a la particular relació de la ciutat de Manresa amb les qüestions de salut pública. La ciutat de Manresa històricament ha tingut una gran oferta assistencial degut a la convivència de diferents ordres religioses i entitats de caire cívic tot fent d’aquesta població una de les quals podia oferir els ratis més alts entre llit/habitant. A partir del 2000 es va dur a terme una reforma que va comportar una reducció dels recursos posats a l’abast de la població

per tal d’equiparar-los als que podien

disposar la resta del país. Aquest canvi es va fer mitjançant una fusió entre diferents institucions que es van reestructurar i organitzar sota una nova entitat privada anomenada Althaia. Aquest procés ha estat llarg i força traumàtic i ha estat i encara ho està, viscut de manera intensa i polèmica per la societat civil. El projecte, en última instància, també planteja un exercici per fer visible, no el conflicte en si, sinó la petjada que aquest ha deixat en forma d’una sensibilització generalitzada per les qüestions de salut pública.


_____________________________ Quins objectius es planteja Ressonància Manresa? * En primer terme els objectius coincidents amb la pràctica específica definida sota l’epígraf dels objectius de Sinapsis. Objectius específics: *Filtrar el territori de la ciutat de Manresa a partir del sistema sanitari. *Fer visible un mapa relacional que involucri a tots els components i agents de la xarxa sanitària de Manresa. *Fer visible quines relacions de poder entren en joc per determinar les estructures, equipaments i serveis que configuren el territori des del punt de vista sanitari. *Detectar aquells punts de fricció entre les estructures sanitàries supracomarcals, el territori i el seu desenvolupament i els seus habitants. *Analitzar la produccions d’identitat des del paradigma sanitat/territori i facilitar la seva construcció i articulació simbòlica des de processos comunitaris. *Configurar un mostrari de relacions dinàmiques construïdes des de la confrontació dels binomis: inclusió/exclusió, acceptació/marginació, local/visitant, interior/exterior, malalt/societat… *Crear ponts entre cultura i sanitat. *Treballar en un context concret intervenint en dinàmiques ja constituïdes. *Produir la construcció i circulació de representacions a partir de processos de treball col·laboratius. *Fer visible el procés de treball com a eina de reflexió teòrica sobre la mateixa pràctica.


___________________ La metodologia de treball com un objectiu més Per assolir aquests objectius i en coherència amb el que hem exposat com a tret definitori de Sinapsis, la metodologia de treball és també en si mateixa un objectiu i un aspecte clau de la definició de la nostra pràctica artística. Per tant, tot el procés d’investigació i coneixement del context és també un procés per generar vincles i relacions que s’aglutinen mitjançant diferents estratègies entorn del projecte. Part del projecte és la construcció o la visibilització d’encreuaments i contactes que poden ajudar a transformar la consciència i percepció d’un context als seu propis agents. Per tant, el “producte” artístic no l’entenem només com la producció d’un objecte sinó també d’un procés, d’una metodologia i d’una circulació d’aquest producte, de tal manera que les diferents accions que el composen defineixen un pràctica artística de procés, de metodologia, de producció objectual i de la seva circulació.

___________________________ En què es concreta Ressonància Manresa? El procés de treball, des del principi al final, suposa una continuada tasca d’investigació, documentació i interacció amb el context i el seu teixit social. Tot i així es provoquen diferents ritmes i estratègies per treballar amb comunitats i col·lectius vinculats al camp de la salut, de tal manera que es generen diferents moments, maneres i productes en els quals es fa visible els resultats d’aquestes interaccions. Aquestes diferents evolucions de Ressonància Manresa adquireixen una lectura global en la presentació final. Ressonància Manresa està composada per: BLOC Ressonància Manresa: una eina de treball que dóna transparència al procés. AUDIOGUIA Ressonància Manresa: una narrativa del territori i els seus protagonistes a partir de la salut. ARXIU Ressonància

Manresa: una narrativa que dóna a conèixer amb més

complexitat i profunditat les relacions entre Manresa, societat i salut.


AudioGuia Ressonància Manresa Què és? La AGRM és un material sonor que simula una audioguia

amb la

qual el públic (local i visitant) guiat per les indicacions sonores fetes per diferents persones pot fer varis recorreguts per Manresa en relació a la sanitat i la salut. La guia proposa 10 itineraris i cada itinerari està composat per varis indrets a visitar. Cada parada és comentada per una persona que té una relació directa amb el que se’ns convida a visitar. Aquest document sonor incorpora també els sons dels llocs i les indicacions per desplaçar-se (tal com ho faria la veu d’un GPS) i va acompanyat per un mapa on es senyalen els indrets i es dóna notícia de les persones que hi participen. Com està fet? Guia Ressonància Manresa planteja un treball en col·laboració amb diferents comunitats i col·lectius professionals vinculats a la sanitat de Manresa per tal de treballar conjuntament amb ells els guions dels itineraris de visita per la ciutat de Manresa. Es tractaria d’articular què és el que aquests grups “voldrien fer visible” o com farien visible les seves vivències relacionantles amb l’espai públic. Quins són els continguts? Els itineraris són petites històries vinculades al territori articulades per multitud de veus que poden constituir-se, tant en narracions molt properes conceptualment a la idea de la vista guiada turística, com en narracions molt més subjectives i en relació a aspectes molt més personals i que tot sovint no es fan visibles en l’esfera pública (el dolor, la malaltia, la mort, la fragilitat..). També es mostra tot un seguit de projectes i tasques realitzades per professionals, voluntaris i cuidadors que són desconeguts per la majoria dels ciutadans. La guia ens convida a conèixer els espais associats a aquestes experiències particulars, encara que no només es coneixeran espais sinó realitats diferents així com persones vinculades a la sanitat i la salut, bé per la seva professió o bé per estar en contacte amb experiències de malaltia. Exemples d’itineraris (provisional): Manresa històrica: Recorregut per indrets que permeten seguir l’evolució històrica de l’atenció sanitària a Manresa (Treball amb l’Arxiu Históric de Ciències de la Salut). Hospital: visita a un Hospital a partir de senyalar aspectes diferents (professionals de l’Hospital). Titulars: visita de la ciutat a partir dels titulars i les notícies aparegudes al diari Regió7 (fan la visita els protagonistes de les notícies i els periodistes de Regió 7). Unitat de Salut: visivilització de les tasques de gestió de la salut des de l’administració pública; Els llocs de l’estigma: itinerari de la ciutat a partir de les veus de malalts que per motiu de les seves malalties pateixen marginació, discriminació o estigma. Manresa de les associacions: Guia que mostra els indrets i les tasques que realitzen les diferents associacions de Manresa. L a Fusió; etc.


Exemple de col·lectius o associacions amb les que treballarem: Fundació Althaia, Hospital de Sant Joan de Déu, MOSAIC-Club Social, Associació de familiars malalts mentals, AMPANS, Arxiu Històric ciències de la Salut, CAP Bages, Unitat de Salut Ajuntament, CatSalut, farmàcies, etc. Format de presentació: a) Pack mapa + cd b) Mapa c) Arxiu sonor (mp3) Distribució i circulació de l’Audioguia: a) La distribució física pensem que es podria realitzar a través de la xarxa de farmàcies de Manresa, així com dels equipaments de salut (CAP, Hospitals, Ambulatoris), fins i tot des de l’Oficina de Turisme. b) En format digital (JPG i MP3) es podrà descarregar des d’un web.


Arxiu Ressonància Manresa Què és? És una instal·lació que mostra i posa a l’abast del públic tot el material recollit en el procés d’investigació al voltant de la sanitat i Manresa. Funciona com un discurs visual, sonor, àudio-visual i textual que entrellaça materials diversos que serveixen per aprofundir en diferents aspectes relacionats amb el tema. Part del material és de consulta, així com pot ser reproduït i agafat per el consum per part del públic. Com és? Una escenografia que funciona com un paisatge multiformat en el qual la juxtaposició de diferents tipus de materials i discursos genera una representació de la complexitat i varietat de punts de vista i que pot articularse per part del públic en lectures molt variades. Aquest format permet treballar diferents suports, discursos i continguts entrellaçant-los d’una manera subjectiva tot ressaltant-ne les connexions crítiques, iròniques, sorprenents o senzillament estètiques que es poden produir. S’inclouen materials com: imatges dels espais i equipaments de salut, material gràfic utilitzat en la prevenció de la salut, llibres i revistes, normatives reguladores, testimonis orals, organigrames vinculats a la gestió de la salut, etc. Com està fet? A partir de l’acumulació de tot el material que recollim i que ens recomanen o ens fan arribar durant tot el procés de treball, així com aquell material sonor i àudio-visual que hem generat conjuntament amb els grups i les persones amb les que anem treballant així com amb la col·laboració de l’Arxiu Històric de Ciències de la Salut. Està relaborada plàsticament.


Bloc Ressonància Manresa Què és? El bloc té com objectiu constituir-se en una plataforma de gestió del procés i articular la seva visibilització a partir d’unes premises de format que condicionen els propis processos de treball i obliguen a l’aplicació amb rigor d’un seguiment del dia a dia en el desenvolupament del projecte. El bloc és una eina de treball que acompanya a tot el procés i funciona com una plataforma per l’intercanvi d’opinions amb les persones que van col·laborant i participant al projecte. El bloc permet donar visibilitat a opinions i punts de vista personals de diferents agents vinculats a la sanitat i facilitar que puguin entrar en contacte. El bloc té com objectiu funcionar com un arxiu. El bloc té com objectiu generar un espai de reflexió sobre la pròpia pràctica i articular al voltant d’un eix temporal les qüestions que es plantegen des de la pròpia pràctica.

El bloc té com a objectiu articular una eina pedagògica que permeti fer accessibles la pràctica artística a les persones que participen en el projecte.


______________________________ Estat actual del procés A partir de principis de gener vam continuar la tasca d’investigació i recerca al voltant del tema de la salut iniciada al novembre, així com vam iniciar el treball de camp. En aquest procés de treball hem establert una xarxa de contactes als que hem entrevistat i que ens estan permetent aprofundir en del coneixement del territori. Fins setembre de 2007 hem entrat en contacte amb les següents persones: Elisenda Solsona i les companyes de treball de la Unitat de Salut de l’Ajuntament de Manresa); Maria Camp (tècnica de Cultura de l’Ajuntament de Manresa); Fèlix Badia (director d’Acollida i Atenció a l’Usuari d’Althaia); Mª Teresa Campanera (directora sector sanitari Bages-Solsonès i cap de Farmàcia de CatSalut); Remei Juncadella (directora sector sanitari Anoia i responsible Planificació de CatSalut); Pere Bonet (director de CSAM, àrea de salut mental d’Althaia); Sor Lucía (co-impulsora de MOSAIC); Montse Vila (Coordinadora MOSAIC); Glòria Tort (terapeuta MOSAIC); Xus Pérez (presidenta de l’Associació contra el càncer); Montse Gomis (serveis socials del PADES); Ceci Vila (infermera de primària, àrea bàsica de Sagrada Família i responsable del E-CAP (programa informàtic de gestió de dades); Marta Chandre Jofré (metge de família i des de fa un any encarregada de la coordinació mèdica, avaluació de projecte i formació - CAP Bages); Adriana Delgado (redactora de la Secció Manresa del diari Regió7); Dr. Guerrero i Armand Rotllan (Arxiu Històric de les Ciències de la Salut; Pepita Sovirana (Residència Sagrada Família); Quim (cementiri); Fèlix (Refugi Aixopluc); Josep Fuentes (CCOO); voluntaris del PADES + Escola de cuidadors; Juliana (Associació de familiars de malalts mentals), etc. A partir del 20 de gener vam posar en funcionament el bloc de Ressonàcia Manresa on es recull tot el treball de camp que estem fent així com els processos de treball i la investigació que realitzem.


____________________________________ Annex

Currículum CRISTIAN AÑÓ FRÖHLICH

DADES PERSONALS Lloc i data de naixement: Barcelona, 1969 D.N.I: 46.576.279 Mòbil: 605 434 708 Adreça electrònica: sinapsisprojectes@hotmail.com FORMACIÓ Interacció. Polítiques culturals de proximitat. Jornades organitzades pel CERC (Centre de recursos de la Diputació de Barcelona), Barcelona, Octubre, 2006. Pràctiques dialògiques. Interseccions de la pedagogia crítica i la museologia crítica. Coordinació: Javier Rodrigo i Carla Pedró. Es Baluard, Palma de Mallorca, Juliol, 2006. Curs d’extensió universitària de Comissariat d’Exposicions, impartit per Glòria Picazo i José Carlos Suárez. Universitat Rovira i Virgili – URV (Tarragona), 2000-2001 Màster d’Arquitectura, Art i Espai Efímer: de l’espai públic al museu, dirigit per Santiago Roqueta. Fundació Politècnica de Catalunya – UPC (Barcelona), 1999-2000 Llicenciatura en Història de l’Art, especialització en art contemporani. Facultat de Geografia i Història, de la Universitat de Barcelona, 1994-1999 COMISSARIATS / GESTIÓ I COORDINACIÓ TRANS_ART_06.Laboratori de pràctiques artístiques. Organització, juntament amb Lídia Dalmau, i per encàrrec de l’Associació Alternativa Jove. Té lloc a l’Illa Fort Pienc. Barcelona, setembre 2006 - març 2007. www.trans-artlaboratori.org P_O_3. Coordinació del projecte. Departament de cultura de l’Ajuntament de Terrassa. Febrerjuliol 2006 Outlet Comissariat conjuntament amb Cèlia del Diego del cicle del Corner de l’espai Barcelona de Caja Madrid. Gener- octubre 2006 Portes obertes de l’Espai EART. Coordinació Desembre 2005. Barcelona. Joc de mans. Projecte d’activitat participativa Terrassa. Dins del cicle d’Interferències. Encàrrec d’Experiment amb l’art. Novembre 2005 Strobe. Comissariat de la mostra de videocreació. Comissariat Juliol 2005. (Amposta) Playbox 3. Coordinació d’intervencions artístiques en diverses biblioteques de Barcelona. 2005 Interferències 04: L’instant, l’ara que ja no (Institut de cultura de Terrassa) Juny 2004 – gener 2005: Comissariat i coordinació juntament amb Lídia Dalmau.Encàrrec d’experimentem amb l’art. Metàfores de la imatge 04. Desembre 2004 : Dins de les activitats de portes obertes de l’espai EART, comissariat del passi de vídeo-creacions.


Unitat Mòbil de Préstec d’Art (Centre Cultural Can Fabra, Barcelona) Juny 2004: Comissariat, juntament amb David Armengol d’un proposta expositiva projecte internacional Museus Mòbils

dins del

28-200mm (Espai F, Mataró). Comissariat, conjuntament amb Cèlia del Diego, d’un projecte d’exposició fotogràfica, dins el marc de la Primavera Fotogràfica. Febrer-Abril 2004. Maldita Calle ( Centre Cívic de Sant Andreu, Barcelona). Difusió i coordinació de l’exposició. Pinotxo (Centre Cultural Can Fabra, Barcelona). Tasques de coordinació. Febrer 2004. Vent. Altafulla d’art. Coordinació, juntament amb Lídia Dalmau, Cèlia del Diego i Bea Espejo, de la segona edició d’un projecte d’art al carrer. Altafulla, desembre 2002 - maig 2003. i(DE)ntimidados (Casa Encendida, Madrid).Comissariat, juntament amb Cèlia del Diego, d’un dels projectes guanyadors de la convocatòria Inéditos de Caja Madrid. Gener-Setembre 2002.

PROJECTES EDUCATIUS Projecte pedagògic conjuntament amb David Armengol de l’exposició Sessió Contínua, comissariada per Montse Badia. Diputació de Barcelona. 2006 Mirades creuades Realització del projecte educatiu d’un programa d’intercanvi de joves fotògrafs catalans i portuguesos. Barcelona – Oporto, gener 2003.

DOCÈNCIA Seminari de recerca per a dinamitzadors d’exposicions d’art contemporani. Tutoria. Espai Eart. Del 19 d’abril- al 21 de juny del 2006 Curs de formació de dinamitzadors d’art contemporani. Juliol 2005 – Espai EART. Barcelona

ARTICLES – TEXTOS - ESTUDIS La Ruta Del Arte (FIB). Setembre 2005: Text pel catàleg La Ruta Del Arte (FIB). Setembre 2004: Text per al catàleg. Ajuntament de Tarragona (Tarragona) Setembre 2003-Juny 2004: Integrant de l’equip de recerca per a la realització d’un estudi del futur Centre d’Art Contemporani de Tarragona (La Chartreuse)


Currículum LÍDIA DALMAU LLUÍS

DADES PERSONALS Lloc i data de naixement: Altafulla (Tarragona),1976 DNI: 39715872-R Mòbil: 627 92 96 57 Adreça electrònica: sinapsisprojectes@hotmail.com

1994 – 2000 Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL COM A MEDIADORA CULTURAL 2006-2007 Organitza, juntament amb Cristian Añó, i per encàrrec de l’Associació Alternativa Jove, el projecte: TRANS-ART 06.LABORATORI DE PRÀCTIQUES ARTÍSTIQUES que va tenir lloc a l’Illa Fort Pienc. Barcelona, setembre 2006 - març 2007. www.transartlaboratori.org 2001–2006

Membre actiu de l’associació Experimentem amb l’art (Barcelona): www.experimentem.org DISSENY I REALITZACIÓ DE PROJECTES EDUCATIUS D’EXPOSICIONS 2004 2003 2002

2001

Garabattage. Revista d’il·lustració. Espai EART. Barcelona. El tren del temps. Una visió contemporània del mercat romà de Guissona. Conjuntament amb el José Antonio Delgado. Guissona (Lleida). Guinovart. Memòria del blau. Encàrrec de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona. (Exposició itinerant en diferents espais d’art de la província de Barcelona). Conceptes. Col·lecció Rafael Tous d’Art Contemporani. Encàrrec de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona. (Exposició itinerant en diferents espais d’art de la província de Barcelona). Really? C.C Can Felipa. Barcelona. Programa Art i educació. Espai compartit/ ínti/públic. C.C. Sant Andreu. Barcelona. Programa Arte i educació. Frontera. C.C. Sant Andreu. Barcelona.

REALITZACIÓ DE PROJECTES DE COMISSARIAT 2005 2004 2004 2003

Reiterar accions. Àlex Sanjurjo. EART . Barcelona. Filtracions. Mar Arza + Tanja Smit. Espai EART . Barcelona. Interferències 04. L’instant: L’ara que ja no. Conjuntament amb Cristian Añó. Encàrrec del Departament de Cultura de l’ajuntament de Terrassa (Barcelona). Jo entre tu. Elena Genís + Tanit Plana. Espai EART . Barcelona.

DOCÈNCIA DE CURSOS/SEMINARIS 2006 2005

Seminari de recerca per a dinamitzadors d’exposicions d’art contemporani. Espai EART. Barcelona. Seminari Al voltant de la paraula. Impartit conjuntament amb el José Antonio Delgado. Curs dirigit a educadors de totes les matèries, educadors de centres d’art i persones interessades. Espai EART . Barcelona.


2003 2002

Curs Entorns quotidians. Treballar a partir de l’art contemporani. Curs dirigit a educadors de totes les matèries, educadors de centres d’art i persones interessades. Centre de Recursos Pedagògics. Districte de Gràcia. Barcelona. Curs Entorns quotidians. Treballar a partir de l’art contemporani. Curs dirigit a educadors de totes les matèries, educadors de centres d’art i persones interessades. Cursos d’estiu Blanquerna. Universitat Ramon Llull. Barcelona. Curs L’emprempta dels sentits. Curs dirigit a educadors de totes les matèries, educadors de centres d’art i persones interessades. Centre de Recursos Pedagògics. Districte de Sant Martí. Barcelona.

GESTIÓ CULTURAL DE L’ESPAI EART, d’Experimentem amb l’art. 2003–2005 Coordinació de continguts creatius dels diferents projectes. Coordinació de la programació de la sala d’exposicions. Coordinació de projectes educatius. Coordinació d’activitats (conferències, presentacions, jornades de portes obertes del centre...). TRAJECTÒRIA ARTÍSTICA EXPOSICIONS 2006

2005

2003

2002 2001 1999 1998

Inventari:habitacions. Dins del cicle Capella 360° a cura de Cèlia del Diego. Programació exposicions 2006-2007, Capella de Sant Roc, Valls. Interferències 05.Posar en joc. Cicle de pràctiques contemporànies. Edició a cura de Teresa Rubio i Anna Urdañiz. Terrassa (Barcelona). Perfils. Seleccionada en la Convocatòria d’Arts Visuals, Can Felipa, Barcelona. No somos nadie. Concurs d’Arts Visuals. C. C. Sant Andreu. A cura de Bea Espejo i Maribel López. Barcelona. Organització de Vent, Altafulla d’Art. Conjuntament amb Cèlia del Diego, Bea Espejo i Cristian Añó. Altafulla (Tarragona). Pinotxo (cre’art). En el marc de Visions de futur. Barcelona. Sel·leccionada per una estada d’un any als tallers Pinotxo del C. Cívic Sant Andreu. Granviamuntaner. A cura de Bea Espejo i Albert Martínez. Barcelona. Metàfores de la imatge. Mostra de curts i vídeos de creació als cinemes Verdi. Barcelona. II Biennal de Vic. Festival d’Art Situaciones. Cuenca. Wie, bitte?. Udk (Universität der Künste). Berlin (Alemanya). Històries del cor. Museu d’Art de Girona.

PREMIS i BEQUES 2001 1998-2000 1996

Cre’art. Cessió d’espais per a la creació. (Estada d’un any als tallers Pinotxo). C.C Sant Andreu. Barcelona. Beca Erasmus a Berlin. Estada a la Udk (Universität der Kunste). Berlin (Alemanya) 1er Premi Concurs d’Arts Visuals Miquel Casablancas. C.C. Sant Andreu. Barcelona.

COL·LECCIONS 1998 1997

Patrimoni Universidat de Barcelona. Patrimoni Universidat de Barcelona.


ASSISTÈNCIA JORNADES, SEMINARIS 2006

2004 2003

2002

2000 1996

Interacció. Polítiques culturals de proximitat. Jornades organitzades pel CERC (Centre de recursos de la Diputació de Barcelona), Barcelona. Pràctiques dialògiques. Interseccions de la pedagogia crítica i la museologia crítica. Coordinació: Javier Rodrigo i Carla Pedró. Es Baluard, Palma de Mallorca. Una altra relacionalitat.L’art como experiència. MACBA. Barcelona. Indisciplinars. L’educació de l’Art avui. VI Jornades coordinades per Experimentem amb l’Art (Francisco Rubio). C. C. Sant Andreu. Barcelona. Escenaris urbans. L’educació de l’Art avui. V Jornades coordinades per Experimentem amb l’Art (David Armengol). C. C. Sant Andreu. Barcelona. Pràctiques de cultura visual. Estrategies per l’educació secundaria. MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona). Repensar l’educació en les Arts Visuals. Polítiques de diferència, infància i cultura visual. Coordinades pel Laboratori de les Arts i Fernando Hernández. CaixaForum. Barcelona. Encontres en la frontera. L’educació de l’Art avui. IV Jornades coordinadas por Experimentem amb l’Art (David Armengol). C. C. Sant Andreu. Barcelona. Jornades d’Art Contemporani: Quins discursos genera l’art. Coordinades per Ferran Barenblit i David G. Torres. Fundació La Caixa. Barcelona. Seminari ‘Cultura japonesa’ impartit per Kenzaburo Oé. Frei Universität. Berlin (Alemanya). Seminari ‘La mirada poètica’. Universitat de Barcelona.

06_PROJECTE RESS IRUJO  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you