El Diari de Sant Feliu, num.27

Bombers Els bombers del Parc de Sant Feliu critiquen les dificultats en les que treballen, una queixa generalitzada als treballadors del sector públic. p.4 Acte d’ERC Queda poc més d’un any per a les eleccions maig del 2015. El candidat d’Esquerra es va presentar en societat acompanyat d’Oriol Junqueras. p. 6

Sant Feliu es disfressa

OPINIÓ

2

el diari de Sant Feliu · març de 2014

editorial

E

Un conflicte sense solució

l ple de l’ajuntament del mes de febrer va decidir acollir-se a la reducció del 15% dels valors cadastrals i incrementar el tipus impositiu, per tal de mantenir, pràcticament, la recaptació que tenia previst per aquest concepte per l’any 2014. Els veïns demanen una reducció del rebut que paguem totes les famílies similar a la rebaixa de valors, però l’alcalde va ser molt clar, no es rebaixarà la recaptació d’IBI perquè això significaria deixar de prestar serveis.

El conflicte no sembla tenir una solució satisfactòria. Certament una rebaixa del 15% de la recaptació d’IBI a Sant Feliu significa al voltant de 2 milions d’euros, quantitat força important per al municipi com per poder prescindir de cop i volta d’ella. Per la seva banda, el discurs veïnal té l’aval de l’actual conjuntura econòmica; sembla raonable que si els valors dels habitatges han caigut i l’Estat permet adequar-los parcialment a la realitat del mercat, la imposició fiscal per aquest concepte també s’hauria d’ajustar.

Però la decisió del govern municipal ha estat gravar més les propietats, pujant el tipus, per tal que la recaptació no baixi, de manera que els veïns tindrem habitatges amb menys valor però una fiscalitat més alta. I és aquesta la segona part que tampoc entenen els veïns, com és que en temps de crisi, pugen els impostos?

La versió municipal és que si baixen els impostos no es poden mantenir els serveis, argument lògic però que perd força quan presenten el tancament de 2013 amb un superàvit important.

Potser el govern municipal hauria d’haver fer l’exercici de presentar l’ajustament d’algunes despeses i plantejar una reducció d’IBI que, sense arribar al 15% de la recaptació que és inviable, demostrés realment una voluntat de no gravar més a les famílies en aquests moments de màxima dificultat econòmica per a tothom, però només el discurs que no es pot fer no és suficient ni creïble i ara, més que mai, els gestor públics ho han de ser.

la foto del mes

Només per a cotxes. Una persona ha de fer una contorsió per poder passar per la voravia del túnel que hi ha entre el passeig dels Pins i Riera de la Salut. L’espai per a vianants no arriba ni als 1,70 metres d’alçada i això provoca que les persones hagin de fer malabarismes quan passen vehicles o es vegin obligades a caminar per la carretera quan no hi ha cotxes, amb tot el perill que això comporta.

El responsable de solucionar el problema, qui és? Renfe, l’Ajuntament, la Generalitat, l’Estat...?

el diari de Sant Feliu El diari de Sant Feliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.

El diari de Sant Feliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.

La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Publicitat: 609 851 703 publicitat@eldiaridesantfeliu.com Administració: administració@eldiaridesantfeliu.com Maquetació, edició, redacció, fotografia: Anabel Raluy i López Redacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.com i anabel_redaccio@sfcomunicacio.cat

Disseny anuncis: David Pedra Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631989 Dipòsit legal: L-12462012 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Contacte: redaccio@eldiaridesantfeliu.com Telèfon: 936 857 683

Podeu consultar l’edició digital a:

Distribució:

Número 27, març de 2014 21.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

el diari de Sant Feliu · març de 2014

C IU T AT

3

Oriol Bossa es presenta formalment com a candidat per a les eleccions municipals del 2015

El santfeliuenc centra el seu discurs en la regeneració i la transparència i Oriol Junqueras parla de la independència com un remei contra la crisi

L

El secretari general d’UGT de Bombers, Antonio del Río, conversa amb Oriol Junqueras abans de l’inici de l‘acte. O. Bossa

a presentació formal d’Oriol Bossa com a candidat per a les properes eleccions municipals de maig de 2015 es va celebrar el 6 de febrer a l’Auditori del Palau Falguera, amb Oriol Junqueras com a convidat. Un grup de bombers del Parc de Sant Feliu s’esperava amb pancartes a les portes de l’auditori per abordar el cap d’Esquerra Republicana (ERC), a qui culpen d’haver concedit el suport del seu grup parlamentari per aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2014, garantint així la governabilitat del país, el que molts col·lectius denuncien que els condemna a una situació precària [un tema que desenvolupem a les pàgines següents].

L’alhora cap de l’oposició i soci del govern va estar, segons diuen els bombers, amable i conciliador, tot i que no els va donar una resposta satisfactòria: “Que els pressupostos siguin uns no explica el repartiment que s’en fa dels diners”, es queixen.

La sala es va anar omplint fins fer pràcticament ple total, sobretot de militants i simpatitzants del partit, però també de curiosos que no es volien perdre l’acte on coincidien els dos Oriols. Un, Junqueras, president d’Esquerra Republicana de Catalunya i diputat al Parlament, i un altre, Bossa, portaveu de la formació a Sant Feliu des de fa més d’un any i candidat a les llistes per a les properes eleccions municipals. Dos Oriols que compar-

teixen nom de pila, són del Baix Llobregat i no porten corbata.

Des de l’organització, no només no es va prohibir l’ús de dispositius mòbils sinó que es va emplaçar a silenciar-los i seguir l’acte mitjançant les etiquetes de twitter #Oriols i #SF. Tot seguit, es va passar un vídeo promocional amb paraules clau que volen recollir l’ideari d’ERC, com coratge, il·lusió o llibertat. Els joves presentadors, Àlex López i Lina Malagarriga, van comptar els dies que queden per a les eleccions: 473 (a la sortida de la present edició són menys de 440). López i Malagarriga van donar pas a Bossa amb un petit repàs al seu currículum, en el que es compta un màster en anàlisi política.

El jove candidat va explicar que ho és per la confiança en els seus companys, va admetre que el 23 de maig de 2011 la derrota que va deixar ERC fora del consistori “va ser molt dura”, i va fer un balanç dels 3 anys de mandat: “Han estat anys molt durs, ens hem anat implicant amb les entitats santfeliuenques, ens estimem la ciutat”. Va prosseguir assegurant que han generat “un equip nou amb empenta i il·lusió”.

El discurs d’Oriol Bossa traspuava idealisme, amb un to regenerador i crític amb la manera de fer política de les sigles actuals: “La nostra candidatura ha de ser una corretja de transmissió de les entitats al consistori, sense cap idea preconcebuda;

ERC

ens hem adonat que cal un canvi global a la relació entre l’ajuntament i la ciutadania per recuperar la confiança d’aquesta”, va afirmar. També va destacar mesures recents com l’anunciat canvi de web o la decisió de destinar a Can Bertrand uns estudis d’hoteleria. “Cal interactuar i participar en un debat del que necessita Sant Feliu, basat en tres pilars fonamentals: la participació en contraposició a la política de fets consumats, la col· laboració i l’avaluació després d’implementar una política per saber com millorar constantment, i la resposta, que el consistori sigui com una gran finestra des de la que es pot veure tot”.

neutra i imparcial del/la cap de comunicació.

El líder republicà reconeix que hi ha problemes de liquiditat, “però falta iniciativa i coratge en les polítiques”. També va tenir temps per recordar que Esquerra va governar el municipi des de 1931 fins 1939, impulsant polítiques progressistes com l’habitatge popular, la compra del Parc Nadal per al gaudi de tothom i noves escoles. “Al 2015, fem-nos mereixedors de la vostra confiança”, va dir, tot recordant el seu lema: ‘Fem-nos mereixedors’. Va voler acabar amb una frase cèlebre: “Els reptes es trien no perquè siguin fàcils, sinó perquè són difícils”.

“Cal participació en contraposició a la política de fets consumats”, diu Bossa

Independència i patiment Com a separador entre discursos, Marc Olivella va oferir una petita actuació musical al teclat interpretant el sempre sofert tema d’Obrint Pas ‘La flama’. Per introduir Oriol Junqueras, els presentadors van llegir opinions positives dels veïns del municipi que encara governa, Sant Vicenç dels Horts, juntament amb CiU i ICV. El polític domina amb mestria la captatio benevolentiae i va dedicar tot el seu discurs a justificar la necessitat de la independència amb una barreja entre cor i seny: “A Catalunya hi ha gent que pateix i pateix molt”, va dir. Sap de que parla, ja que Sant Vicenç és el munici-

Transparència en la res publica Bossa va declamar que volen més transparència en els afers municipals, com saber a on van a parar els diners dels ciutadans -etern objecte desig- o conèixer l’estat dels tràmits. “Volem un republicanisme del segle XXI, creure en allò públic fins al final”. El candidat va posar com a exemple el Consell Municipal de Comunicació, un cavall de batalla dels republicans, recordant que no s’havia creat la figura

pi de la comarca més assotat per l’atur. Va presentar la sobirania com una condició sine qua non per a la supervivència de l’estat del benestar, amb afirmacions com que “Catalunya ha d’administrar un pressupost clarament insuficient”, que “l’estat cobra el 95% dels impostos que paguem” i que “només amb la pujada de l’IVA no hauríem de patir cap retallada”.

“Amb la pujada de l’IVA no hauríem de patir cap retallada”, diu O. Junqueras Afectat potser per la recent interpel·lació dels bombers, Junqueras va esquitxar el discurs amb dades: “En 30 anys hem hagut de passar tres crisis amb més d’un 20% d’atur”, “cal invertir en sectors amb valor afegit” i “connectar el model educatiu amb el mercat de treball”. Potser per espolsar-se les culpes del seu suport al pressupost, va recordar davant les càmeres de l’Agència Catalana de Notícies que “TV3 ha externalitzat el departament comercial amb els vots dels socialistes” i que “ERC està compromesa amb l’estabilitat pressupostària i de governabilitat del país, però encara més amb la promesa col·lectiva de futur”. A la sortida, una copa de cava per tirar avall els discursos.

C IU T AT

4

març de 2014 · el diari de Sant Feliu

Bombers en peu de guerra perquè “s’estan creuant línies vermelles” en matèria de seguretat

M

embres del Parc de bombers de Sant Feliu van aparèixer al Palau Falguera per rebre el diputat Oriol Junqueras el passat 6 de febrer. Li retreien el seu aval als pressupostos d’un govern que, diuen, destina part dels diners de sanitat i educació a pagar el deute de la Generalitat, un deute que a 2013 és de 45.536 milions d’euros (el 26,7% PIB català). El cap d’ERC els va explicar que són els millors pressupostos possibles donada la situació, afirmant-los que els diners els té Madrid i que sense el dèficit la situació seria molt diferent. Els bombers, però, creuen que es poden gestionar millor els escassos recursos existents.

Però quina és la situació que denuncien? Abans de tot, cal dir que els bombers del Parc de Sant Feliu de Llobregat cobreixen, a més de la pròpia ciutat, deu municipis més: Sant Vicenç dels Horts, Pallejà, El Papiol, Molins de Rei, Sant Just Desvern, Vallirana, Cervelló, Corbera, La Palma de Cervelló i Torrelles de Llobregat. Aquesta extensa àrea és l’anomenada zona metropoli-

tana sud, un total de 175.475 habitants segons les últimes dades de l’Idescat. És una zona calenta: estructures urbanes, extenses urbanitzacions, zones boscoses, polígons industrials i autopistes. Els bombers d’aquest parc fan front a 3.000 serveis anuals.

Al Parc de Sant Feliu hi treballen 34 persones més el cap de parc, és a dir, que hi ha aproximadament un bomber per cada 5.161 habitants, o el que és el mateix 0,19 bombers per cada 1.000 habitants, en compte d’1 per cada 1.000 habitants com recomanen els estàndards europeus. Per posar un exemple proper, a França­ la ràtio és de 3’8 bombers per cada 1.000 habitants.

Si extrapolem les dades a l’àmbit català, les dades són semblants.

La Direcció d’Extinció i Prevenció d’Incendis i Salvament de la Generalitat (DGEPIS), depenent del Departament d’Interior, és un servei mixt format per funcionaris de carrera i voluntaris: 2.481 efectius de Bombers de la Generalitat, 648 (477 efectius) bombers de l’Ajuntament de Barcelona i gairebé la meitat del total, 2.489 bombers, que són voluntaris. Aquest total

de 5.618 bombers amb una població a Catalunya de 7.571.000 habitants, dóna una ràtio de 0,74 bombers per cada 1.000 habitants.

Els Bombers de Catalunya descontents amb la situació s’han organitzat entorn del Comitè de Bombers en lluita, que està format pels sindicats UGT, CCOO i la Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l’Administració de Catalunya (CATAC).

Parlem amb el secretari general de la UGT de Bombers de la Generalitat, Antonio del Río, que ens explica que per cobrir aquesta població, la Generalitat decreta que al Parc de Sant Feliu ha d’haver un mínim de sis bombers de guàrdia tots els dies de l’any durant les 24 hores del dia. Però durant molts dies la xifra ha estat menor: 21 dies han estat només cinc bombers, durant cinc dies han estat quatre i el dia 25 de gener en van ser tres. Això dificulta molt donar resposta a dos serveis simultanis. La situació és generalitzada, ja que els bombers catalans denuncien que en els 2 darrers mesos el 80% dels 167 parcs catalans han estat per sota dels mínims establerts pel propi departament.

Menys efectius i més hores A sobre, la DGPEIS calcula que l’any vinent hi haurà 200 places menys a causa de les jubilacions, que fa 2 anys que no es cobreixen, el pas d’alguns bombers a segona activitat i les excedències.

Una pèrdua que se suma a la de més de 400 bombers operatius s’han perdut en els últims anys, i el govern no preveu convocar noves places fins al 2020.

Una manera de pal·liar aquesta manca d’efectius per part del govern és augmentar-los 126 hores anuals, tot i que actualment ja en fan 68 hores anuals més que la resta de funcionaris. Els bombers diuen que no poden treballar més perquè la perillositat de la seva feina requereix un perfecte estat físic i mental. Diuen que hi ha dèficit de bombers i que amb 6 milions d’aturats, el que cal és “donar feina”. Denuncien que aquesta situació posa en risc tant els ciutadans que es trobin en una emergència com als mateixos bombers.

Com a protesta a l’estiu -quan es reforcen els efectius- els bombers s’han negat a fer hores extres.

Els efectes de la crisi no es deixen notar només en forma de retallades, sinó en els tipus de serveis que ha de prestar aquest cos. Mentre les declaracions polítiques diuen que la sinistralitat ha baixat a causa de la davallada de l’activitat econòmica, els bombers i altres cossos han de fer front a més serveis assistencials, com ajudar persones que cauen. Els tècnics recomanen reforçar els serveis d’emergències per afrontar les conseqüències de la crisi i contrarestar l’abandonament dels serveis socials.

Per exemple, l’augment dels suïcidis, unes xifres que no surten a la llum.

Inversions Malgrat que sembli el contrari, els pressupostos de l’any 2014 del Departament d’Interior destinat als Bombers és de uns 158’7 milions d’euros, un 0,6% més que el 2013. El problema, potser, és la distribució que s’en fa: denuncien que el Departament d’Interior ha gestionat el pressupost destinat a la DGEPIS “amb un criteri dubtós, fent inversions poc necessàries”, com una plataforma informàtica de gestió de les emergències contractada a l’empresa Indra (10,2 milions) o el contracte de les comunicacions d’emergències a Abertis (132,3 milions) per als 10 anys següents. Aquestes inversions s’enduen més de la meitat del pressupost total del cos. Els bombers han demanat que es desglossin els pressupostos per veure a què s’han dedicat les partides però no els han facilitat aquesta informació.

Els mateixos drets Els bombers tenen clar el que cal per solucionar aquestes mancances. Demanen que es creï una comissió que estudiï la implantació del bomber funcionari interí mitjançant concursos-oposicions, i no d’interins, ja que suposen una solució temporal i no gosen de les mateixes condicions.

Del Río considera que “un interí no pot ser un agent de l’autoritat, ja que no és un funcionari de carrera”. Insinua que volen precaritzar la gestió d’incendis per poder vendre-la al millor postor, com ja ha succeït en algunes regions de Galícia, on els parcs estan privatitzats i gestionats per diverses empreses i a on, per cert, mentre que el nombre de personal ha baixat, el cost del servei d’extinció ha pujat. Això significaria la desaparició del cos de funcionaris, els primers agents de l’autoritat propis que ha tingut Catalunya. De fet, se’ls està

el diari de Sant Feliu · març de 2014

retallant la carta de serveis, com els de muntanya o subaquàtics. El comitè també demana que es convoquin concursos de trasllats per reorganitzar el personal d’acord a les seves preferències, ja sigui de residencia o professionals. També volen que es dugui a terme una promoció interna a bombers de 1a, perquè molt personal està estancat en categories inferiors a les que els pertocaria per experiència.

Eines obsoletes i insuficients Les deficiències materials són una de les queixes més reiterades dels sindicats. Fa mesos que alguns dels contractes de manteniment i inspecció tècnica d’eines bàsiques del cos estan caducats. El responsables sindicals en salut, prevenció i seguretat laboral van denunciar “risc laboral greu imminent” a Inspecció de Treball i al Departament d’Interior, que ha admès que els contractes no s’han renovat perquè no es van poder pressupostar en els comptes del 2013, prorrogats de l’any anterior.

Aquest afegeix, però, que està previst que es puguin renovar aquest mes, tant bon punt s’aprovi la partida corresponent. A més, assegura que les revisions es continuen fent per garantir la seguretat.

Els materials del Parc de Sant Feliu que no estan al dia inclouen els equips de respiració autònoma, una porta de la cotxera que no s’obre i els extintors del parc i dels camions.

En el cas dels equips d’excarceració, és especialment greu: les tisores hidràuliques que s’empren per extreure les víctimes dels vehicles en cas d’accident estan descatalogades. El

model, dels anys 80, ha perdut efectivitat davant el desenvolupament de la indústria de l’automòbil, que fa la carrosseria més resistent. També els equips d’intervenció que aïllen els bombers de les flames, el fum i les altes temperatures estan caducats des de fa un any, i en alguns casos, apedaçats. El subdirector tècnic dels Bombers de la Generalitat, Albert Vilanova, ha recordat que el govern acaba d’aprovar destinar 8 milions d’euros per renovar tots els equips de protecció individual (EPI) el 2015, i que a finals d’any es compraran dinou equips d’excarceració nous per renovar els més antics, amb una inversió de 700.000 euros. Les fonts sindicals denuncien també que els mapes no reflecteixen els canvis urbans i tenen una escala inadequada per utilitzar-los conduint, el que és clau per oferir un servei ràpid servei. I l’escala l’han demanar a altres parcs.

Línies vermelles El cap de la UGT assegura que mai havia viscut un moment tan crític com l’actual: “És molt dur saber que no fas més perquè no tens més recursos, és el pitjor que li pot passar a un bomber i és el que ens està passant. Quan hi ha serveis simultanis arribem amb retard. S’estan creuant línies vermelles a nivell de seguretat i això tard o d’hora tindrà conseqüències, els nostres serveis van de minuts”.

Des de l’inici de la crisi, la pèrdua de poder adquisitiu dels bombers ha estat d’un 25%, ara hauran d’acordar les noves condicions laborals perquè l’acord que tenen data del 2008, i saben que els collaran per acceptar-les.

C IU T AT

5

Compromesos amb les lluites socials

E

ls bombers del Parc de Sant Feliu també s'han sumat a la segona marxa comarcal d'aturats del Baix Llobregat.

La marxa, que tenia per objectiu reclamar el dret a una feina digna i i una renda mínima garantida, va partir de Castelldefels i va recórrer diverses poblacions de la comarca durant cinc dies, un recorregut a peu de més de 100 quilòmetres amb final al Parlament català el 27 de febrer.

El dia abans de la seva arribada a Barcelona, la quarantena de persones que formava la marxa va fer una aturada a la Delegació d'Educació de la capital de Sant Feliu. Va ser a la 1 del migdia i allà s'hi van sumar veïns, col·lectius i representants polítics de la ciutat, als quals la coordinadora d'aturats va entregar el manifest. A més, representants de les AMPAs de Catalunya, així com integrants de Delta Viu i els mateixos bombers van llegir les seves reivin-

dicacions, i pel camí s'hi havien sumat col·lectius com els iaioflautes. La marxa ha durat una setmana, fent nit a albergs i poliesportius municipals.

L’endemà, els bombers van acompanyar els aturats a manifestar-se a la plaça Sant Jaume, però aquesta no és la primera vegada que els seus membres se solidaritzen amb les demandes socials. Se'ls ha vist amb els conductors d'autobusos, els treballadors d'ambulàncies i dels centres sanitaris, amb el professorat i amb la Plataforma d'Aturats per la Hipoteca. Des de l'any passat, els bombers es neguen a contribuir als desnonaments, ja que la llei marca que només estan obligats a obrir els habitatges en casos d'emergència.

Al gener, un terç de la plantilla es va manifestar pels carrers de Barcelona denunciant la seva situació, i recentment han participat també a les protestes convocades davant del Mobile World Congress.

6

C IU T AT

març de 2014 · el diari de Sant Feliu

L’Ajuntament presenta les dades sobre seguretat i convivència Sant Feliu està per sota de la mitjana pel que fa a accidents de trànsit i fets penals

B

aixa l’accidentalitat i els delictes contra el patrimoni. Així es desprèn de l’informe presentat pel Consell Local de Seguretat el passat dimarts 25 de febrer a la sala de plens. El document, elaborat per la Junta Local de Seguretat, ofereix una visió àmplia, en tant que engloba tant la seguretat stricto sensu com la convivència.

Segon any amb menys accidents Cadascun dels comandants policials presents va desgranar les dades del seu àmbitsamb xifres davant una audiència que també van dir la seva. El primer va ser el cap de la Policia Local, l’inspector Raül Vidal, que va presentar les dades sobre sinistralitat del trànsit. Aquest 2013 ha estat el segon any amb menys accidents a la ciutat de l’última dècada, amb 45 ferits. I és que a Sant Feliu la mitjana d’accidents és de 2,8 per cada 1.000 habitants, mentre que la mitjana de deu municipis de característiques similars se situa en el 6,4. Quant als accidents amb víctimes, Sant Feliu està en 1,2 accidents per cada 1.000 habitants enfront la mitjana de 2,2 d’aquests municipis.

Malauradament, aquest 2013 hi ha hagut un accident mortal.

Més de la meitat dels accidents tenen lloc fora dels passos de vianants. En els dinou atropellaments que hi ha hagut durant el 2013, els vianants n’han sortit ferits en el 90% dels casos. Vidal va explicar que tot i que els vehicles amb dues rodes, ja siguin bicicletes o ciclomotors, només representen el 17% dels vehicles, en canvi suposen el 66% dels ferits als accidents de trànsit, és a dir, que són molt més vulnerables. Les causes dels accidents són, sobretot, el no respectar la senyalització, en segon lloc, la manca d’atenció (auriculars, cansament, ús del mòbil) i en menor grau l’alcohol, ja que només un 6% dels implicats en accidents donen positiu, quan fa

molt per sota de la mitja del Baix Llobregat i de Catalunya, 34 per cada 1.000 habitants, mentre que al Baix Llobregat arriba a 58, a Catalunya és de 67 i a Barcelona supera la els 107. Les detencions del 2013, la majoria de les quals les practiquen els mossos, se situa en 206, un 9% menys que a l’any anterior. Les detencions es concentren en pocs individus, delinqüents multireincidents.

a penes 2 anys era el doble. Per continuar en la bona direcció, l’Ajuntament està treballant en un pla de conscienciació de la importància de l’atenció al volant, ja que les distraccions -ja sigui a la via o al volant- són causen 3 de cada 4 accidents.

Sant Feliu compta amb alguns punts negres on la l’accidentalitat és alta: els carrers de Comte Vilardaga, el carrer Ramón y Cajal i el carrer del Pla. L’Ajuntament ha reduït els punts negres de quinze a nou i ha practicat millores en la senyalització i de la visibilitat a les cruïlles. Això ha fet que hi hagi menys envestides i que els fregaments siguin els accidents més habituals.

La presentació també va abordar les dades sobre les actuacions en que afecten l’ordenança de civisme, 1.050 intervencions (ja siguin requeriments, d’ofici o programades). La convivència comprèn més de 100 actuacions, la majoria causades per sorolls de veïns (29), gossos perillosos sense morrió (30) o gossos deslligats (15). Les deposicions dels gossos és un dels problemes més generalitzats i davant dels retrets dels representants veïnals que

estaven presents, Vidal va assegurar que aquesta és una falta difícil de sancionar, ja que cal que un agent presenciï els fets.

Quant a les intervencions en establiments de concurrència pública, la meitat del total són motivades per queixes pel soroll (528 intervencions), seguit de les terrasses (44 expedients) i les alteracions de l’ordre públic (33). Els presents van demanar que hi hagi un seguiment tant dels locals com de les terrasses, ja que aquestes no compleixen l’horari de tancament en diversos punts de la ciutat. L’alcalde, Jordi San José, va anunciar que al febrer va finalitzar el termini perquè el Bar Gòtic fes la mesura de decibels i que el més probable es que es clausuri temporalment.

Un lloc tranquil L’intendent de l’Àrea Bàsica Policial dels Mossos d’Esquadra, José Ramon de San Eufrasio, va agafar el relleu per parlar de la seguretat ciutadana. En general, tant els delictes com les faltes han sofert una disminució, de 1.600 casos a 1.530. Cal dir que Sant Feliu té un índex de fets penals

Delictes contra el patrimoni Quants als delictes contra el patrimoni, a Sant Feliu la xifra és de 34 per cada 1.000 habitants, mentre que, en general, a la Regió Policial Metropolitana Sud (RPMS), en la que s’inclou el municipi, és de 58 per cada 1.000 habitants. La majoria de robatoris tenen lloc a l’interior dels vehicles, i han passat de 149 el 2012 a 128 el 2013. Quant als robatoris amb força als domicilis, es xifren en 48 al 2013, vuit menys que l’any anterior.

En ambdós casos es tracta de bandes que es van desplaçant pel territori.

Un dels delictes que no ha disminuït és el de la simulació de delictes, especialment, la simulació de robatori amb violència del mòbil per cobrar l’assegurança.

San Eufrasio va advertir que les persones que posen aquestes falses denúncies, 25 l’any passat, són imputades.

Per últim, el cap del Cos Nacional de Policia, l’inspector Francisco Prieto, va destacar es van expedir més passaports que el 2012. Uns han de marxar i altres no estan volen venir, ja que s’ha reduït força l’expedició dels documents per a estrangers, com les targetes de residència (2.000 menys que el 2012). A causa de la crisi, també han augmentat els serveis assistencials, com per exemple l’ajuda a les persones grans. Prieto també va presentar alguns avenços en la gestió dels DNIs, que ha reduït les cues i dóna facilitats a persones que no poden desplaçar-se.

C IU T AT

8

el diari de Sant Feliu · març de 2014

Portazo municipal a la rebaja del IBI

El Ayuntamiento no aprovecha para rebajar el tipo impositivo un 15% y lo adapta al IPC

L

a larga sesión plenaria de Febrero volvió a pivotar sobre el resbaladizo terreno del IBI. El equipo de gobierno dio el portazo definitivo a la rebaja al aprobar la propuesta del punto 14 del Área de Economía, que proponía la modificación de la ordenanza fiscal número 1, la que regula el tipo del IBI. El consistorio anunció que el ajuste de los bienes inmuebles de naturaleza urbana se haría al 0,546% del valor catastral, siguiendo la directriz marcada en el presupuesto 2014 (una subida entre el 0 y el 1%) pero sin justificar la cifra.

La continuidad del equipo de gobierno en cuanto a política fiscal no sorprendió. El concejal de Hacienda, Manel Carrión, explicó que el IBI subirá a ritmo de IPC, tal y como se habían comprometido ambos partidos en sus respectivos programas electorales. Obvió que para entonces se desconocía que el gobierno de Rajoy bajaría los valores catastrales -una base para determinar el IBI- un 15% en el caso de aquellos que se hubieran revisado en el año 2006, los posteriores incluso más, puerta abierta a que los ayuntamientos hagan lo mismo con su parte del impuesto.

La decisión gubernamental de bajar los valores catastrales de las viviendas que se habían revisado durante el boom inmobiliario está hecha precisamente para el IBI no suba en un momento el que el precio de la vivienda de desploma. Sin embargo, una rebaja del 15% en el tipo im-

adaptar el IBI a la capacidad económica de sus ciudadanos.

Como cabía esperar, el punto se acabó resolviendo con el apoyo de los socios de gobierno y el rechazo de la oposición.

positivo significaría 2 millones menos de euros para las arcas municipales, lo que según el responsable municipal de Hacienda, Manel Carrión, “significaría tener que recortar en la calidad de algunos servicios”, quien defiende que “el ayuntamiento se mueve en una horquilla baja del tipo impositivo, del 0,4 al 1,7%”.

En la misma línea de justificación se expresó el alcalde, Jordi San José, quien dijo que con la rebaja “mantener el nivel de prestaciones es inviable”, y ante los embates de PP y PSC añadió que “si los partidos de la oposición quieren ser coherentes, lo incluyan en su programa electoral”. También combatió otras propuestas para ahorrar, al escudarse en que “el importe económico del personal del ayuntamiento no supone un 15%”, haciéndose eco de una de las propuestas de la comisión ciudadana para recortar gastos. Obvió que eliminar cargos de confianza es sólo una de las

propuestas de ésta para ahorrar tanto dinero de las arcas municipales como el que se recauda con el incremento impuesto sobre los bienes inmuebles. Tampoco parece muy lógico que el equipo de gobierno convenga subir un impuesto tan amplio y cierre el año con superávit, lo que demuestra que el margen de maniobra existe.

Papel mojado El punto se presentó ante los miembros de la Comisión Ciudadana en contra de la subida del IBI, y se le cedió la palabra a Consuelo Martínez, quien dijo representar a más de 4.500 firmantes en contra de la subida del IBI, lo que supone más de la tercera parte de la población de Sant Feliu. “Entendemos que deseen aplicar su programa, pero las condiciones económicas desde que ustedes optaban a la alcaldía han sido arrolladas por la realidad”, afirmó, añadiendo que “cambian lo que les convi-

ene”. Consuelo comparó la crisis a un cataclismo ante el cual no habían reaccionado y agitó el papel en el que, por escrito, los responsables del consistorio se habían comprometido a ajustar los valores catastrales al 50% del valor del mercado, otra recomendación gubernamental. “Aprovechen ya que aún tienen competencias”, esgrimió haciendo referencia a la Ley de Reforma y Sostenibilidad de la Administración Local (ARSAL), contra la que se había votado en bloque en un punto anterior.

La convecina aprovechó también para pedir un atril que dote de más solemnidad -y comodidad- las intervenciones plenarias. La comisión también pide una ponencia que actualice la valoración de los inmuebles del municipio a la realidad, la otra medida que tienen los ayuntamientos -además de fijar la cuantía del tipo impositivo dentro de los amplios márgenes que marca la Ley de Haciendas Locales- para

La mejor política social La comisión ciudadana había convocado una reunión para el sábado siguiente al pleno, que transcurrió en la Sala Iberia. En ella informaron de las decisiones tomadas en la sesión plenaria e hicieron una valoración de todo el camino recorrido hasta el momento. A la reunión asistieron más de 200 personas, algunas de las cuales explicaron su difícil situación económica y social.

Allí se volvieron a repetir las demandas sociales, afirmando que “bajar el IBI también es política social” y pidiendo que se deje de “inaugurar plazas y dar subvenciones a actos superfluos”. Silvestre fue muy concreto y pidió “un informe de las cinco partidas susceptibles de reducirse y, a modo de ejemplo, que el alcalde comience recortando por los 1.700 euros mensuales que cobra por asistir a las sesiones del Cosejo y la Junta del Área Metropolitana de Barcelona.

La entidad convoca para el jueves 27 de Marzo una concentración de protesta de 7 y media de la tarde a las 10 de la noche, coincidiendo así con el próximo pleno municipal. De esta manera quieren hacer llegar su descontento ante el inmobilismo mostrado en este asunto por los socios de gobierno.

el diari de Sant Feliu · març de 2014

C IU T AT

L’Escola Nadal repeteix amb èxit la tercera cursa solidària

El centre destina la recaptació a Cáritas Sant Feliu

D

esprés de l'èxit de les curses solidàries d'anys anteriors, l’Escola Nadal ha tornat a repetir l’experiència dins de les Jornades Culturals de l’escola el passat 26 de febrer. Tots els alumnes, des primer de primària fins a sisè,

van córrer per tercera vegada per una bona causa a la tercera cursa solidària que se celebra al Parc Nadal.

Per cada volta recorreguda a la cursa el centre donarà un donatiu per part de les famílies, i els diners que es recollin seran donats a una ONG. En-

guany l’Escola Nadal ha decidit col·laborar amb l'organització humanitària Cáritas, que tanta gent està ajudant a la nostra ciutat. L’any passat va ser l’ONG Aldeas Infantiles qui va rebre la recaptació solidària i la primera edició es va destinar a Save the Children.

9

C IU T AT

10

Més de 300 rosers a la plantada del Parc de Torreblanca 150 nens i nenes participen al concurs de dibuix sobre roses

L

’Associació Amics de les Roses ha organitzat novament la plantada de rosers al Parc Torreblanca. L’acte va transcórrer el diumenge 9 de febrer des de les 10 del matí amb una botifarrada popular per agafar forces abans de la plantada popular de rosers, a partir de les 11. La meteorologia va acompanyar i les persones participants van

plantar prop de 300 rosers de les varietats Gaudí, Rose Dot, Regina Pacis i Jardinero Ortíz. La jornada estava amanida amb altres activitats, com el taller ‘Com es planta i es poda un roser’ i una visita guiada per descobrir els racons del parc a les 12 del migdia. Durant tot el matí hi havia a més parades on comprar rosers i estris de jardineria per cultivar-los.

També es va celebrar el concurs de dibuix infantil ‘La rosa i el roser’ adreçat a infants entre 6 i 12 anys. Els nens i nenes participants, vora dels 150, ho van fer en dues modalitats, ‘Roses i rosers’ i ‘Jardins amb roses’.

El 23 de febrer es van lliurar els premis a les pintures -dues entrades per a Port Aventuradesprés d’estar uns dies exposades a la terrassa del cigne.

el diari de Sant Feliu · març de 2014

E SPOR T S

12

el diari de Sant Feliu · març de 2014

El president número 25 del Santfeliuenc FC ens deixa a l’edat de 69 anys

Francisco Prieto va dirigir l'entitat entre 1989 i 1993 i durant el seu mandat es va aconseguir el segon ascens a Regional Preferent de la història del club Xavi Martí

E

Prieto al costat de Baltasar durant l’acte del 85è aniversari del club.

l 18 de febrer va ser un dia trist per al Santfeliuenc FC, ja que el seu president número 25, Francisco Prieto Pizarro, va morir a l’edat de 69 anys. Prieto Pizarro va néixer a Aracena (Huelva) el 22 de juny de 1944 i, des dels anys 70, es vincula al club com a soci i després, a cavall dels anys 80, com a membre de la junta directiva presidida per Baltasar Martínez Egea (19781981). En aquesta etapa, adquireix l’experiència necessària que el portarà el maig de 1989 a ocupar la presidència del club amb dos objectius bàsics: tornar el Santfeliuenc a Preferent i reordenar la situació econòmica.

Manuel Gil

També serà recordat per ser el directiu que comandava l’entitat durant el 85 aniversari de fundació del club, el 1990.

Recuperació esportiva El juny del 1985, l’equip va aconseguir el primer ascens a Regional Preferent de la seva història, una categoria que es va perdre la temporada 198889. Prieto Pizarro agafa les regnes del club amb la categoria perduda i, després d’una temporada de transició, la junta directiva decideix contractar com a entrenador altre cop a l’home que va comandar el primer ascens a Preferent, Francesc Estrada, que havia deixat l’en-

titat l’estiu de 1985 juntament amb el president, Pere Pocurull.

De la mà de Prieto i Estrada, el Santfeliuenc va recuperar la categoria el 18 de maig de 1991 al camp del Sant Ildefons.

Francesc Estrada va continuar a la banqueta de l’equip durant el mandat de Prieto -dues temporades més- i va consolidar l’equip a Preferent. Després, el 1993, la junta va nomenar Ignacio Pérez “Iñaki” (jugador de l’Espanyol que havia jugat la final de la UEFA contra el Bayern Leverkusen) com a nou entrenador.

L’equip va jugar a Regional Preferent durant 8 temporades, fins que la va perdre el 1999, passant a jugar a Primera Regional.

Tota una família vinculada al club Ferroviari de professió, Francisco Prieto, a més de fites esportives, també va aconseguir sanejar les arques del club durant el seu govern.

L’actual president (el que fa 31), Alberto Prieto, és el nebot de Francisco Prieto, de qui ha dit que era “una persona seriosa i disciplinada, amb un sentit de la responsabilitat molt gran, realista i molt treballadora”. En aquest sentit, Alberto Prieto -que reconeix que ha rebut molts consells del seu oncle per dirigir el club- ha desta-

Segona participació de Txus Fernández a l'Andalusia Bike Race

E

l ciclista de Sant Feliu Txus Fernández, fent equip amb Fernando Gutiérrez, va participar, entre es dies 23 i 28 de febrer, a la quarta edició de l'Andalusia Bike Race, que és la cursa per etapes de bicicletes de muntanya més important del panorama de l'Estat espanyol. Fernández, que pertany a l'equip CE CORRIOL de Vilassar de Mar, era el segon cop que prenia part en aquesta dura prova, que presentava etapes

de més de 70 quilòmetres al dia.

La cursa va començar a Jaén i va acabar a Córdova i l'edició 2014 va presentar el rècord d'esportistes inscrits, 716, una quarta part d'origen extranger.

La importància de l'Andalusia Bike Race es veu en el nombre de països on arriba el seu prestigi, amb corredors i corredores d'Alemanya, Argentina, Àustria, Australia, Bèlgica, Brasil, Dinamarca, Espanya, França, Holanda, Hondures, Irlanda, Illes Fèroe, Itàlia, Lu-

xemburg, Noruega, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Rússia, Suècia, Suïssa i Veneçuela.

A més dels millors corredors locals i internacionals d'aquesta especialitat del ciclisme, la cursa va comptar amb la participació del campió del món 2013 de Moto 3, Maverick Viñales, de l'alpinista Edurne Pasabán i de l'ultrafondista Josef Ajram. El corredor de Sant Feliu va acabar a la posició 71 a la categoria Elite Men.

cat: “La meva filosofia de seriositat en el tema econòmic li dec al meu tiet. En Francisco sempre deia que si hem de ser respectats com a club, hem de complir amb la paraula que hem donat.

També era partidari de no tirar cap projecte endavant sense estar segurs que era viable i que sortiria bé, per evitar possibles patacades, tant esportives com econòmiques”.

El pare de l’actual president, Indalecio Prieto, va formar part de la junta directiva del seu germà, de la de Manuel Navarro (president 30, 2004-2007) i també ha col·laborat en el mandat del seu fill. Alberto Prieto porta els colors blanc i blau a la sang i, des de ben petit, acompanyava al seu pare i al seu oncle als desplaçaments que feia l’equip.

També va jugar dels 4 anys fins a Juvenil amb el club i va entrenar algun conjunt del futbol base.

Un nou mandat profitós Com el seu oncle, Alberto Prieto passarà a la història pels èxits econòmics (evitar la despesa desmesurada) i esportius, ja que l’equip, en els darrers anys, ha pujat per primera vegada a Primera Catalana i també a Tercera Divisió. A més, tot sembla apuntar que, com que l’actual equip es manté a la part central de la taula, la temporada 20142015 també gaudirem de futbol de Tercera Divisió a la ciutat. De moment, 7 anys d’èxits, l’homenatge que l’Alberto li ha entregat al seu pare Indalecio i al seu oncle Francisco... pel seu bon mestratge.

E SPOR T S

14

el diari de Sant Feliu · març de 2014

Les noies de l’Infantil-Cadet de la Peña Recreativa guanyen la lliga a manca de quatre jornades pel final

Aconsegueixen el títol sense perdre ni empatar cap dels divuit partits disputats i sent l’equip que ha marcat més gols i que n’ha rebut menys

L

’afició, els tècnics i la junta directiva de la Peña Recreativa de Sant Feliu estan de celebració aquests dies, ja que l’equip femení Infantil-Cadet de futbol-7

es va proclamar campió de lliga el dia 23 de febrer a manca de quatre jornades pel final de la competició. L’equip de Sant Feliu ha aconseguit aquest títol de lliga amb una autoritat total-

ment aclaparadora: ha guanyat els divuit partits disputats, ha marcat 144 gols i només n’ha rebut vint. La mitjana anotadora ha estat espectacular, amb vuit gols per partit.

A manca de quatre jornades i 12 punts per disputar, el segon classificat, Escuela Bonaire de Terrassa, estava a 11 punts de la Peña Recreativa i amb només tres partits per acabar de jugar, ja que el grup compta només amb 11 equips. El tercer a la classificació, el Base Vilanova la Geltrú -amb també només 3 partits per jugar-, se situava a 12 punts de les noies de Sant Feliu, mentre que el Suburense tenia 15 punts menys. Amb aquestes dades, es pot afirmar que l’èxit del conjunt de la nostra ciutat ha estat memorable i quasi històric.

Més de cinc gols per partit Una de les estadístiques que criden l’atenció de la campanya que està fent l’equip és que 94 dels 144 gols de l’equip els ha fet Laura Fernández Villagresa, amb una mitjana de 5,22 gols per partit. La segona màxima golejadora del grup, a molta distància, és Laura Escofet del Base Vilanova la Geltrú, amb 52 gols.

La segona màxima golejadora de l’equip amb deu gols, Judith Saubi, és la 24ena màxima golejadora del grup. Els 40 gols restants de la Peña, se’ls reparteixen entre nou jugadores.

Futur assegurat El president, Vicente Toledano, ha destacat que el mateix grup de jugadores, “amb la incorporació de quatre o cinc fitxatges,

continuarà la temporada que ve a la lliga de Cadet-Juvenil de futbol-11”. Així el club s’assegura un equip femení per a la temporada 2014-2015, ja que, les futbolistes juguen menys anys que els futbolistes. Toledano ha destacat que les 13 noies que han guanyat la lliga ja tenen “el viatge a Port Aventura assegurat”, ja que la directiva va comunicar a començaments de temporada que els equips que quedessin primers o pugessin de categoria rebrien aquest premi. L’equip acomiadarà la lliga el 23 de març a Sant Feliu de Llobregat en un partit que les enfrontarà a les jugadores del Sant Jaume Domenys. De ben segur que l’afició, en aquest encontre de la jornada 21, els donarà el premi del reconeixement i els aplaudiments. X.M.

Els benjamins de la Penya Barcelonista guanyen la primera fase del Campionat de Penyes del Barça

Els infants de Sant Feliu acaben primers a un punt del segon i a quatre del tercer i amb onze partits guanyats i un empat i una derrota Visiten el Camp Nou

contra els tercers) i les dues finals als camps annexes al Miniestadi.

E

ls benjamins de la Penya Barcelonista de Sant Feliu han acabat la primera fase del Campionat de Penyes del FC Barcelona com a campions amb 34 punts i només amb un partit perdut i un d’empatat dels tretze disputats. A més d’aquests bons resultats, també cal destacar l’apartat anotador, amb 56 gols a favor, la qual cosa significa una notable mitjana de 4,30 dianes per partit. L’equip

només ha rebut catorze gols, 1,07 per encontre.

El dia 8 de març comença la segona fase amb una lliga a dues voltes en què hi participaran dos grups: al grup A, jugaran els equips que han quedat classificats entre els set primers i al grup B els restants. Quan finalitzi la segona fase, els quatre primers classificats de cada grup disputaran entre ells les semifinals (els primers contra els quarts i els segons

34 anys al torneig El director esportiu de la Penya, Gabriel Pina, ha destacat que el club porta des que es va fundar jugant el Campionat de Penyes del Barça, fa 34 anys. Al grup de benjamins, han jugat aquesta primera fase les següents penyes: Cinc Copes, CollblancSants, Barceloneta, Anguera A, Prat Blaugrana, Vallirana, Sant Cugat, Sant Andreu de la Barca, Anguera B, Catalònia B, CollBlanc Sants D, St. Vicenç dels Horts i Ramon Llorens. Els nois de Sant Feliu disputaran la segona fase contra els sis primers equips d’aquesta llista, que reprodueix la classificació final.

Es tracta de tot un èxit aconseguit pels jugadors Marc Fernández, Izan, Iker, Aitor, Lautaro, Joan, Hugo, Joan Pau, Òscar, Gerard, James, Jordany i Marc López.

Els entrenadors han estat Òscar Yeste i Antonio Sánchez. X.M.

50

jugadors de la Penya Barcelonista de Sant Feliu van anar a veure el Barça-Almería de la jornada 26 (2 de març) de la lliga de Primera Divisió, un partit que va acabar amb victòria dels homes de Tata Martino. L'entitat va llogar un autocar per portar els petits jugadors a veure els seus ídols i companys de colors, aprofitant que el dia 3 era festiu a les escoles. Els petits futbolistes van gaudir amb la victòria final per quatre gols a un.

C U LT U R A

16

el diari de Sant Feliu · març de 2014

Lleno total en el Auditori para seguir la segunda edición de las chirigotas de la Peña Bética Este es el primero de una serie de actos que la entidad prevé para celebrar su vigésimo aniversario

U

na fiesta con picapica y rebujito rodeados de amigos, socios y simpatizantes; así es como la Peña Bética inauguró su 20o aniversario y presentó las muchas sorpresas que depara la Junta para este año verdaderamente verdiblanco. El presidente, Antonio González, inició los parlamentos: “Parece que fue ayer, el año 1994, cuando se juntaron unos amigos que iban a ver el Betis y decidieron legalizar la peña”. González recordó a todos sus antecesores, incluidos vocales, presidente y otros integrantes de la junta, muchos de los cuales estaban presentes.

El vicepresidente desde hace 3 años, Francisco Escacena, presentó la celelbración: un festival de canto y baile de todas las peñas béticas de Cataluña, una exposición de pintura, la segunda charla-coloquio sobre las peñas béticas y el beticismo en Cataluña, un torneo de fútbol sala entre las peñas béticas de Cataluña, la tercera edición de la liga intercultural, un torneo de dominó, un encuentro de entidades locales en la plaza Rosas, matinales de festival

flamenco, la 1a cursa atlética de la Peña, el concierto de primavera, una molletada, un cocido andaluz y un macroconcierto en Junio (en mes en que se creó la Peña Cultural Deportiva Recreativa Bética y Andaluza), un musical de los Beatles en la Sala Iberia, una visita de la directiva del Betis, una semana infantil para los béticos más pequeñitos, el Día de la Mujer Bética y una semana cultural. Un año intenso hasta el 20 de Diciembre.

Algunos de los actos, como la cursa atlética, conllevan mucho trabajo. En otros casos, como la segunda edición del concierto de primavera, suponen un reto por el éxito que tuvieron. Aún no hay fechas para todo, pero sí el logo, que apareció en el acto de presentación. Escacena también se hizo eco de los esfuerzos que ha supuesto sacar adelante la Peña durante todo este tiempo, conciliando la junta con el trabajo y la familia y pagando las facturas. Igual como hace el Betis, arrostrando los malos tiempos pero pasándolo bien.

La creación de la Peña Bética tuvo lugar en el bar Florero, y desde el pasado 20 Julio ocupa de nuevo su local original, en la plaza Rosas.

La presentación tuvo lugar en un ambiente emotivo y socarrón, y los miembros de la mesa dieron la bienvenida al alcalde con varias bromas, apodándole El barbas y perdonándole que llegara justo a tiempo para la presentación: “Con lo grande que eres, para no perdonarte”. El alcalde, Jordi San José, concluyó la presentación del 20o aniversario reconociendo el trabajo del equipo de personas que hay detrás de la Peña Bética: “Vosotros aportáis muchísimo a Sant Feliu, el primer concierto que hicisteis el año pasado fue extraordinario, al igual que las chirigotas”. San José definió la Peña Bética como “vida cultural y asociativa hecha desde los barrios” y acabó levantando el ánimo: “El Betis está como está, pero la Peña está arriba de todo”.

Chirigotas El segundo pregón de las chirigotas de Carnaval ‘Con más de 40 y sin na’ que llevarme a la boca’ tuvo lugar el viernes 28 en el Auditorio del Palau Falguera, y repitió el éxito del año precedente. El título hace referencia a las mujeres divorciadas que viven su segunda juventud de manera desenfrenada, y este será el segundo año en que los miembros se disfrazan de mujeres. Como caracteriza al género; letras picantes, segundas lecturas y la dosis justa de causticidad. Las entradas se habían agotado en sólo dos días, exceptuando el 10% que había que reservar para taquilla.

Un auditori lleno hasta los topes que se entregó de lleno al espectáculo con sus exhortaciones.

Para abrir boca, tuvo lugar la actuación de la Carmen Carrasco, que interpretó cinco piezas de la canción española con coplas y alguna ranchera. Con algunos minutos de retraso se dio por fin comienzo a la alocada actuación de Clementina, Patrocinia, Genoveva y hasta quince- chicas vestidas con leotardos de colores y faldas y vestidos de todo tipo, que explicaron cómo viven la cuarentena. Las letras, escritas todas por el presidente de la peña, de origen gaditano como las chirigotas, abordaban en clave de humor diferentes temas; sobretodo cómo pasar la crisis, divertirse y, sobretodo, encontrar a un buen

hombre. El repertorio, sobretodo el popurrí, incluyó versiones de canciones conocidas de Mojinos Escocíos, Azúcar Moreno, María del Monte y Elvis Presley. El equipo de gobierno y, especialmente, el alcalde, no se libraron de las puyas que le lanzaron desde el escenario (“al público inteligente que me comprende, -dijo el pregonero-, y a las autoridades también”). Cabe decir que todos los cargos políticos, que miraban el espectáculo desde la primera fila, recibieron las estrofas con una carcajada. También a Rajoy, aunque no estaba presente, le dedicaron algunos piropos.

Pero también hubo espacio para cantar sobre temas más serios, como uno dedicado a todas las mujeres afectadas por el cáncer. Asimismo, los guitarristas de la peña homenajearon al gaditano Paco de Lucía, fallecido pocos días antes, y lo hicieron tocando el tema que lo aupó a la fama, Entre dos aguas.

Al final, la sorpresa, y es que faltaba el galán, el hombre que todas esperaban, interpretado por uno de los fundadores de la peña y uno de los más veteranos, Manuel Estrada López, El Boys que encandiló a las muchachas y que después de las chirigotas explicó algunos chistes. Por su parte, el presidente, Antonio González El Fuerte, se arrancó con una rumba para acabar la velada. En ella aprovechó para cargar contra el presidente del Sevilla, encarcelado por corrupción. Según la rumba, Del Nido pide ayuda a la Virgen del Rocío desde la cárcel, pero ésta se la niega porque es del Betis.

En definitiva, una velada de crítica y fiesta a partes iguales, que se reeditó el sábado siguiente incluyendo algunos temas más. 4 meses de ensayo que han dado un buen fruto. Además, los miembros de la Peña Bética celebraron el Día de Andalucía el día 2 con la coordinadora de peñas béticas en una masía-restaurante de Terrassa.

Rosa Maria Martí fa un balanç positiu dels 6 mesos de funcionament dels serveis de la Torre de Can Calders L'equipament ofereix atenció social primària i atenció a les persones amb dependència reconeguda

E

ls serveis socials tenen com a finalitat garantir el benestar i la qualitat de vida de la ciutadania, i sobretot ara, quan aquests han passat de ser necessaris a ser imprescindibles, a causa de la precarietat laboral i econòmica que existeix. Això fa que el perfil de les persones que acudeixen als serveis socials sigui cada cop més ampli.

Des de el passat juliol, la Torre de Can Calders, a la plaça Laujar d'Andarax, acull els serveis socials de la zona nord de la ciutat, que comprèn Can Calders, La Salut, Mas Lluí, Les Grasses i Roses-Castellbell. Aquests barris representen el 60% de la població de Sant Feliu, amb 26.235 persones, una població, a més, amb una forta problemàtica social en alguns d’aquests barris. En el 6 mesos que porta en marxa, els serveis socials de la Torre de Can Calders han atès 1.880 persones, el 61% del total de gent atesa per tots els serveis socials de Sant Feliu.

La primera tinent d'alcaldia i regidora de Serveis Socials, Gent Gran i Salut, Rosa Maria Martí, explica que la Torre de Can Calders acull, d'una banda, dos equips d'atenció social primària que atenen a la població compresa de la via en amunt; i de l'altra, el servei d'atenció social a les persones amb dependència reconeguda, un servei que dóna atenció a tota la ciutat. D'aquesta manera s'han unificat, ja que abans del trasllat els dos equips d'atenció social primària estaven ubicats al Centre de Salut Municipal i el servei d'atenció social a la dependència es trobava al Casal Municipal de la Gent Gran.

Unes instal·lacions dignes a Torre de Can Calders ha estat restaurada i posada al dia per poder oferir una atenció adequada a les persones, alhora que ofereix als treballadors i treballadores un entorn agradable i segur on desenvolupar la

L

seva feina. L'excel·lent equip de la Torre de Can Calders està format per quatre treballadores socials, dues educadores socials i una auxiliar administrativa-recepcionista, aquesta darrera contratada mitjançant un pla d'ocupació.

L'equip professional valora que l'espai afavoreix el respecte a la dignitat de les persones, la seva intimitat i confidencialitat, així com les persones ateses, que valoren molt positivament la nova ubicació i també la proximitat al CAP Rambla, fet que afavoreix una més alta qualitat en l’atenció. També es valora la proximitat a la població que ha d'atendre així com la proximitat al CAP, el que redunda en la qualitat de l'atenció.

La regidora de Convergència i Unió explica que les antigues instal·lacions suposaven un greuge comparatiu respecte a la població atesa a Can Ricart, on es troba la resta de serveis socials. D'aquesta manera, la reforma de Can Calders ha posat l'equipament al dia en matèria de normativa, per exemple, d'accessibilitat, el que assegura que hi hagi un lloc adequat per desenvolupar aquesta tasca de manera definitiva. A més, permet realitzar altres tipus d’intervencions socials, com el treball grupal i/o comunitari.

Creix l'atenció domiciliària i les ajudes Des de la posada en marxa del sistema del copagament, l'atenció domiciliària està creixent. Es demostra que aquest sistema garanteix un accés universal i equitatiu, adaptant el seu pagament a les condicions econòmiques de les persones ateses.

Els ajuts d'urgència social també s'han incrementat respecte de l'any passat.

Els ajuts a l’escolarització com ara les beques menjador i les sortides escolars obligatòries han crescut de manera considerable, el que suposa una alta pressió assistencial per les professionals del departament de serveis socials.

C U LT U R A

18

el diari de Sant Feliu · març de 2014

33 comparses al Carnestoltes més participatiu La Salsa de l’Espriu i Las Estrellas guanyen en la categoria infantil i d’adults, respectivament

J

a ha passat el carnestoltes, el temps de les mascarades, i ho ha fet amb un gran èxit de participació. Tant la rua com el posterior ball final a la plaça de la Vila són el plat fort de la festa, i enguany aquest plat no ha decebut. La rua ha estat composta per 33 comparses amb les seves imaginatives carrosses, 33 comparses que han mobilitzat més de 1.800 persones, una xifra rècord des que se celebra la rua

a Sant Feliu, fa 30 anys. Després de fer el seu recorregut, les comparses van arribar a la plaça de la Vila a tres quarts de 8 i d’una en una van anar pujant a l’escenari per fer la seva coreografia. Per pair l’espera de la gran quantitat de persones que s’esperava, una veu feia un compendi de la Història de la Música, ja que aquest 2014 aquest era el leit motiv del Carnaval. Després de les actuacions i mentre el jurat

del concurs de comparses 2014 deliberava, el Rei Carnestoltes va sortir al balcó proclamant-se “el menys monàrquic dels reis” i fent, com pertoca en aquestes ocasions, un discurs ben crític amb l’status quo. Va arremetre contra la monarquia, va parlar de la consulta, de la LOMCE, la reforma de l’avortament, la presidenta de la Comunidad de Madrid, el soterrament i la pujada del transport públic, i va fer una cant a la diversió: “Feu l’amor i no la guerra fins que arribi la Quaresma, per Carnaval, tot s’hi val!”, va sentenciar.

Tot seguit, es van atorgar els premis a les sis millors comparses, amb la presència de dos representants, un nen i una nena, del Consell d’Infants. Hi van resultar guanyadores moltes de les associacions de pares i mares participants. Sense anar més lluny, el 1r premi de la modalitat infantil va anar a parar a l’AMPA de l’Escola Salvador Espriu, amb el tema ‘La salsa de

l’Espriu’. Un dels pares de l’AMPA va adreçar unes paraules al públic, visiblement emocionat, explicant que se sentien molt orgullosos d’aquest premi i recordant que la seva filla havia superat un càncer i recordant l’Hospital Sant Joan de Déu recull fons per curar la malaltia.

El 2n premi el va rebre el Club d’Esplai Diversitat Lúdica per ‘Animàlia: Diversitat animal’, represenant a diverses espècies de la selva, i el 3r li va ser concedit a una altra AMPA, la de l’Escola Monmany, que anava disfressada de peixos brillants amb el lema ‘No callem ni sota l’aigua’.

Ja en la categoria d’adults, el 1r premi lia va ser concedit a la comparsa Las Estrellas, que en lloc de ball van fer una recreació de l’atracció del Dragon Khan anomenada ‘Sant Feliu Khan’. El 2n premi va ser per a l’AMPA de l’Escola Gaudí, amb ‘Príncipes de la diversión’ i, per últim, el 3r va ser per a l’entitat dels

Amics del Carrer Santa Creu, amb el motiu ‘¿De fiesta?, ¡¡No al abordaje!!’, que encarnava un conjunt de pirates masculins i femenins molt ferotges.

El jurat de Sant Feliu concedeix a més les mencions especials, reconeixent diversos aspectes de les comparses. Per la seva elaboració i animació el jurat va premiar l’AMPA del Col·legi Verge de la Salut, amb Rockavirsa, per donar molt de joc: Asprodis disfressats de cubs de Rubik, per la seva simpatia, l’AMPA del Miquel Martí i Pol, amb ‘Saltem sempre junts...!!!’; per la seva frescor, la Peña Luis de Córdoba, que va enlluernar els presents amb un ball ben caribeny amb ‘Macedonia Tropical’, i com a més moderna l’AMPA del Col· legi Nadal, amb ‘Al mal temps bona “wassa”’, una reproducció de diferents emoticones de la popular missatgeria instantània.

El carnaval es va tancar el dissabte 8 de març amb l’enterrament del rei Carnestoltes.

C U LT U R A

20

el diari de Sant Feliu · març de 2014

La primera sessió de Contrapunt Poètic omple l’Aula de Música i Teatre

La brillant inauguració del cicle ens regala un recital a quatre veus

Parles, parles i parles!

J

o contemplava com gesticulava i encadenava el seu discurs, sense pauses i com si el temps de la seva vida estigués a punt de finir. Era realment sorprenent escoltar els encadenaments de conceptes diferents i el to de veu que cada vegada era més i més pujat. En un moment va prendre una respiració, “possiblement s’ofegava” i en tot el local es va fer el silenci. Moltes mirades es van entrecreuar i subtilment es podia entendre del silenci, “uf, que bé”. Pocs segons després, el seu company de cafè havia tirat les espatlles amunt, agafant aire, perquè intuïa que novament tornaria a “bombardejar-lo”. Ho va endevinar; novament tornava a començar el monòleg. Per què actuem així?

Podríem contemplar algunes causes que provoquen aquests efectes. Un primer aspecte podria ser l’educació rebuda, que no ha fomentat el diàleg i el valor que té per comunicar-se. Un altre aspecte a considerar seria que aquesta persona per les circumstàncies viscudes ha desenvolupat un “ego” que no li permet que l’altre l’interfereixi. També es podria tractar d’una persona solitària. Aquestes persones són dignes de compassió, perquè desconeixen que, segons els entesos, les paraules ocupen solament un 7% de la comunicació interpersonal.

I això em recorda el que va dir la psicoterapeuta Virginia Satir sobre la comunicació: “el millor regal que puc rebre d’algú és que em vegi, que m’escolti, que m’entengui i que em toqui”. Adéu.

L

’Aula de Música i Teatre Musical va inaugurar divendres 21 el nou cicle Contrapunt poètic.

La combinació d’arts ha funcionat al llarg de la història, i Contrapunt Poètic vol oferir aquesta amalgama de poesia, música, dansa i per oferir al públic una experiència sensitiva diferent.

La iniciativa s’inspira en moviments multidisciplinars sorgits als grisos anys de la postguerra, com Dau al Set o els Hot Club en els Salons de Jazz i diferents escenaris de Barcelona.

Marta Pérez i Lourdes Borrell són les organitzadores del cicle, i a la presentació van voler recordar l’aniversari d’un gran poeta, Antonio Machado, que va morir el 22 de febrer del 1939. Aquesta primera sessió va combinar poesia, dansa i música. Per a la primera disciplina artística va comptar amb els autors Ricard Mirabete, Josep-Ramon Bach, Sònia Moll i David Caño, cadascun dels quals va declamar una selecció dels seus poemes amb un separador musical entre els autors i l’autora, la magistral interpretació al piano del jove Eduard Núñez.

Mirabete va llegir poemes dedicats a Barcelona i també a Vic, ciutat on va viure 3 anys, homenatjant i inspirant-se en la novel·la per antonomàsia de la ciutat, Laura a la ciutat dels sants. “En va, les passes ressegueixen l’itinerari dels records, / són només meves les dreceres, els carrers tallats / i les llums somortes de l’oblit dels anys. / En va la memòria inscriu un nou traçat de la ciutat, / dels carrers de la jovenesa / esvaïda pel sol del migdia [...] La boira i les fumeres de la carena / amaguen les ombres dels difunts de la ciutat / ja queden lluny els tambors de guerra / i als carrers de cendra hi ha mostres de sang mastegada”.

El següent va ser el poeta, narrador i dramaturg Josep-Ramon Bach, que crea una lírica molt original, basada en la poesia oral africana, amb una cuidada ironia humorística. Bach era el més veterà de tots quatre: “Em fa molta il·lusió llegir amb poetes tan joves, però jo llegiré coses antigues”, va dir. Les va dividir en tres grans temes: la vida, l’amor i la mort.

Aquest últim, tema central del poema ‘La cançó dels pigmeus’: “Ei, un cavall / i la

mort? / és el Nakú / i qui se’l menjarà? / pobre Nakú / obre’l en canal i et donarem les tripes! / un elefant ferit de mort / qui s’emportarà els ullals? /pobre Nakú / trosseja’l i et donarem la cua!”.

Pensar, riure, emocionar-se La poetessa i traductora Sònia Moll va ser la més intimista de totes, compartint amb els presents poemes inèdits que veuran la llum aquest 2014. Es tracta d’una poesia molt basada en la infantesa, en les fronteres -Moll és filla del mestissatge-, la maternitat i els sentiments, sobretot els de dolor i soledat. “M’he adonat que tots els poemes d’aquest futur poemari tenen llums i ombres d’una manera molt contrastada”, va dir. Un exemple és ‘Retorns’: “La mare cau / reculo fins al ventre / desneixo sola. / Riures, la mare riu. / Llisco, follia endins, / contra el verd llum de les pupil·les. / Ploro. Forats. / M’he buscat el tel de l’ànima i l’he trobat cosit de forats. / Cada forat, una absència. / Mare, podràs avui venir a buscarme? / Fer-se gran. I la mare és petita / i tu no saps com créixer per sostenir-la”.

I per acabar el recital, l’enèrgic David Caño, que fidel al seu estil va declamar bona part del poemari de memòria, amb ràfegues i cops d’efecte i referències molt polítiques. Amb una forma i un contingut contundents i directes, no gens exempts d’humor, també Caño va oferir un poemari encara no publicat, De penitents a desemparats, escrit a quatre mans amb Ricard Mirabete: “Tot és fals / tot és fals, amor / Mitòmans descreguts vam inventar Déu / per eternitzar la perfecció que no teníem / Fal·làcia del bon viure com a esclaus, / jo vaig veure com crucificaven Dionís / i el cel s’ennegria amb carronyai-

res al III Reich / i les marxes militars, una cabra coixa...” Caño va resumir molt bé la vetllada: “Hem pensat, hem rigut, ens hem emocionat...” i va reivindicar, com a colofó, que l’adjectiu normal no pot existir en poesia, perquè aquesta és conflicte: “La llibertat és un hemicicle buit / un mentider mut / és treballar poc / i les calces de la cambrera fent de bandera / la llibertat és un estat permanent”.

El ballarí Pol Jiménez va posar la cirereta a l’acte amb un ball d’inspiració flamenca amb la música de Maria del Mar Bonet i un altre acompanyat amb vanos en honor al poeta andalús Federico García Lorca, una dansa que posava moviment als poemes d’aquest autor i també de La veu del mar de Joan Vinyoli, ja que aquest autor va néixer el 3 de juliol de fa 100 anys.

La directora de l’Institut, Laura Borràs, va excusar la seva assistència per motius d’agenda però assistirà a la sessió dedicada al poeta Joan Vinyoli, el 3 de juliol.

Per cert que la filla de Joana Raspall, la poetessa que assolits els 100 anys ens va deixar recentment, també hi era present, com també l’escriptor Agustí Vilar.

El cicle es farà un cop al mes fins al desembre a l’Aula de Música i Teatre Musical (Laureà Miró, 41) una escola Associada a la UNESCO i que per a aquest cicle basat en la poesia compta amb el suport de l’Institut de les Lletres Catalanes (ILC).

La següent cita va teir lloc dos dies abans del Dia Internacional de la Dona Treballadora, el 6 de març, amb un recital poètico-musical que comptà amb la participació de sis poetesses de l’Associació de Relataires en Català (ARC), ja que les organitzadores del cicle, Pérez i Borrell, han volgut primar la participació de col·lectius poètics.

el diari de Sant Feliu · març de 2014

C U LT U R A

21

La Banda Sinfónica homenajea a Antonio Caballero en su 45 aniversario de casado con Mercedes García Este santfeliuense atesora 242 documentos audiovisuales sobre la historia de la ciudad

A

ntonio Caballero colecciona cámaras, monedas y relojes antiguos, pero sobretodo imágenes. Lleva más de 40 años pasando los actos culturales y políticos de Sant Feliu por la lente de su cámara y colgando los resúmenes editados en su canal de Youtube bajo el nombre de Toni0645,

donde se pueden ver ‘35 años de Sant Feliu’, ‘120 años de historia de la Unión Coral’, y un largo etcétera.

Siempre le ha gustado el cine y en el 77 y junto a unos amigos formó la Fundación de Cine Amateur, una agrupación cinéfila de la que era presidente. Uno de los objetivos de la fundación era crear un archivo filmado porque, según explica, “para encontrar imágenes de la ciudad había que ir a fuera porque aquí no había nada, y una ciudad sin archivo no es ciudad”. Al principio filmaban con la famosa Súper 8 en 16 mm, y cuando la agrupación se disolvió él siguió con la tarea, a pesar de que no recibe ninguna ayuda económica pública. La dificultad de los cineastas modestos radica en que van con cámaras compactas y los profesionales no siempre les dejan hacer su tarea, pero él siempre disfruta de libre acceso para filmar. Él cursó 3 años de montaje de vídeo y documental en Barcelona y los crea en casa, con la ayuda de su familia (títulos, música...).

Caballero ha conseguido bastir un gran archivo de 242 documentos audiovisuales que es testigo de la memoria audiovisual de la ciudad: ha seguido diversas candidaturas de las elecciones municipales, la trayectoria de entidades y personajes, plenos importantes, una gran variedad de celebraciones... Durante el 2013 ha tomado testimonio de los actos dedicados a la poetisa Joana Raspall, y también de su sepelio, imágenes que ha regalado a su familia. Como fisioterapeuta, está comprometido con la creación de un documental sobre el Síndrome de Rett, así como un cortometraje sobre la esclerosis múltiple, “es una experiencia inolvidable”.

Ha gravado también a muchas entidades, entre las cuales a la Banda Simfònica de Sant Feliu, que el Día del Padre ofrece un concierto a las 8 de la tarde en el Auditori del Palau Falguera como homenaje a este hombre, que tantas horas de grabación les ha dedicado y sigue dedicando.

El director de la Banda, Antonio Ramírez,

explica: “Él siempre ha colaborado mucho y de manera desinteresada con nosotros, así como con todas las cosas que se hacen en Sant Feliu, y ya hace varias temporadas que nos sigue allá donde vamos, así que queríamos devolverle parte de su esfuerzo”. Como Caballero y su esposa cumplen sus bodas de Zafiro -45 años-, la historica banda quiere dedicarles la banda sonora de la época en que se conocieron, como pasodobles, boleros y tangos: “Será un concierto un poco desenfadado”, dice el director, y Caballero está muy contento por este reconocimiento.

En su afán coleccionista también tiene archivados los cinco volúmenes del Butlletí Municipal y de El Diari de Sant Feliu desde su salida en 2011 (su amor a la letra escrita le viene de profesión, ya que fue litógrafo en El Periódico de Barcelona).

Oriundo de la provincia de Córdoba pero llegado a la ciudad con 2 añitos, Caballero afirma sentirse de Sant Feliu. Es un ciudadano más, y así es como le gustaría ser recordado.

E NT R E VIST A

22

el diari de Sant Feliu · març de 2014

“No saber de l’existència de Déu fa més apassionant l’últim viatge” Leonor Parreu

Escriptora, professora, documentalista

Raó i fe, humanitats i cències; Leonor Parreu no és una dona a qui agradi fugir de dicotomies aparents, és més, sempre ha sentit fascinació per conjugar-les i treure’n el millor de cadascuna. Per això és capaç de donar classes de ciències pures -matemàtiques, física i química- mentre que els seus títols van per una altra vessant, ja que és bibliotecària-documentalista i llicenciada en Història de l’Art. Les ganes de saber és un valor que ha transmès als seus fills i tots els joves a qui continua donant classes. Ara acaba de treure el seu primer llibre, que a través de la ficció dóna cabuda a tots aquests temes.

—Com ha estat la rebuda del llibre?

Molt bona, a la presentació hi havia gent de totes les edats, i tot i ja m’esperava que hi hagués gent amb la que hi comptava -la família, les amistats...- però de debò que no tanta! A més, es van exhaurir tots els exemplars que hi havia, 40, i dels 150 que se’n van imprimir ja s’han venut tots. Potser en farem una segona edició, en funció de la demanda, ja que n’hem deixat uns 20 exemplars a les llibreries de Sant Feliu. Segurament serà a l’abril, per Setmana Santa, que a més coincideix amb Sant Jordi.

—I abordes els mateixos temes?

Un parla sobre l’església de Sant Llorenç de Sant Feliu i l’altra és la història d’unes noies que estudien una nova varietat de préssec a un poble on estiuejo, Bot, a prop d’Horta de Sant Joan, on també vendrem el llibre. Es tracta de parlar del treball de camp, d’engrescar els joves a investigar, ja que la recerca treballa l’esforç, l’amistat i els valors.

—I què tens previst fer quan acabis això?

Com que m’agrada escriure i el llibre ha tingut bona acollida, estic preparant un parell de relats més sobre els temes que m’interessen: la fe, la recerca... En una d’aquestes històries faré parlar el Sant Crist, agafant una mica la idea del Don Camilo de Giovan-

ni Guareschi, que ajudarà uns joves en una investigació sobre l’Enriqueta Martí, l’assassina de nens que va néixer a Sant Feliu el 1863. Parlaré de com buscar informació, el procés d’anar a la biblioteca, parlar amb la bibliotecària... Parlo de com destriar informació i anar afinant la cerca, i introduiré l’ordinador però demostraré que no tot està a Google, com el Sant Crist que parla!, que el farem més savi que el Google. Són temes atrevits, i les històries seran curtes, i tothom s’hi podrà veure representat.

—Apart d’escriure, a què et dediques?

Al matí col·laboro amb el personal del Departament de Patrimoni del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat en tasques de patrimoni cultural. A la tarda dono classes de reforç des de fa més de 30 anys. En acabar la carrera em va semblar que era una bona feina que podia fer des de casa i s’ha convertit en una professió.

I els dissabtes organitzo la biblioteca del Monestir de Santa Maria de Montsió, a Esplugues de Llobregat.

—Per a una bibliotecària deu ser un regal organitzar aquesta biblioteca...

Va molt i molt bé. He organitzat la biblioteca de bell nou, aproximadament uns 10.000 exemplars. Porto ja 3 anys i tindré feina fins aquest estiu. Es tracta d’una biblioteca privada i els do-

cuments són sobretot espirituals -hagiografies, teologia, filosofia-, la biblioteca pot presumir de posseir moltes obres de referència, com diccionaris, enciclopèdies generals i temàtiques (com el Diccionario Enciclopédico Hispano Americano, editat l’any 1887), narrativa, poesia, obres de cuina...

—És fàcil conjugar ciència i fe? És difícil de conjugar, i per això em fascina. Fe i raó es complementen: quan la raó va endavant, la fe queda enrere, sembla que cada descoberta científica ens aboqui a perdre la fe. Però tanmateix crec que cada avançament en el camp de la ciència ens demostra que som més que un conjunt de cèl·lules -i si fóssim només això, ja seríem una meravella! Bé, aquí és on entra la fe i aquesta només ens porta al cor.

—Creus que algun dia la ciència demostrarà l’existència de Déu? És difícil de contestar aquesta pregunta, la ciència actual està buscant “un primer motor” -com deia Sant Tomàs-, que ho engegui tot; com el Bosó de Higgs, però jo prefereixo que no es pugui demostrar. Això fa més interessant l’últim viatge.

—T’agrada el Papa Francesc?

M’agradarà si acaba aprofundint en el tema de les dones, ja que penso que ha arribat el moment

de que tinguin més protagonisme. Si no, l’església sortirà una mica perjudicada. Aplaudeixo com afronta temes delicats per a l’església.

—Què penses, doncs, de dones de l’Església que tenen un paper preponderant, com Teresa Forcades, o la Victòria Molins?

Trobo que la Teresa Forcades és una dona molt ben preparada; teòloga, doctora en salut pública..., però em costa ubicar-la a la política. Quant a la Victòria Molins, m’agrada que dones ben preparades aportin un esperit nou a l’església.

—Tu tens una formació de lletres pures, història de l’art, biblioteconomia, estudis medievals... En canvi, ensenyes ciències. Aquesta separació entre ciència i lletres és artificial?

Jo crec que sí, perquè tot és compatible i no podem tancar-nos mons. Hi ha menyspreu entre uns i els altres. Abans podies triar; encara que fessis el COU de ciències podies entrar a una carrera de lletres, ara està compartimentat.

—De fet, l’informe PISA va revelar que l’alumnat català porta malament les ciències...

A què creus que és degut això? És una suma de causes: els pares fallem, els professors tenen 25 nens per classe i no poden donar una atenció personalitzada, que es passa de nivell sense

haver fet consolidat l’anterior correctament, i que s’ha abusat d’assignatures optatives. Quan jo anava a l’escola, les assignatures bàsiques es donaven les hores suficients. Crec que s’ha de tornar a això i deixar les optatives per després de 1r de Batxillerat, ja que amb 18 anys pots començar a saber què vols fer, però ara t’obliguen a triar als 14... També crec que amb la jornada compactada, aquells als qui no agrada estudiar tenen una tarda massa llarga, i que les matemàtiques haurien de ser obligatòries en tots els batxillerats.

—Com fas més digeribles aquestes matèries?

Provo de fer que els meus alumnes vegin la relació entre els ensenyaments: que allò que fan amb els polinomis després sortirà per resoldre una equació, que pots afegir una derivada a l’equació, que fer una integral és afegir quelcom a la derivada...

En definitiva, que només afegeixes una grau de complexitat, la resta ja ho has estudiat abans, i això serveix tant per a la química, la física o les mates. A 1r de Batxillerat els temes són molt independents, cal procurar que els nanos vegin la interrelació dels ensenyaments.

—Què t’ha aportat ensenyar als joves?

El meu món està amb els joves i això em manté jove!. M’han donat l’alegria de viure.

el diari de Sant Feliu · març de 2014

SU GGE R IM

23

agenda març

Tertúlies d’Art

Dimarts 11 A càrrec d’M. Pedrol i A. López, que parlaran de les feministes de Guerrilla Girls, un col·lectiu artístic dels Estats Units. Serà a la Torre del Roser i organitza la biblioteca M. Roig.

Inauguració de la V Exposició ‘Amb ulls de dona’

Divendres 14 Al Palau Falguera a les 20 h. Al Cercle de Belles Arts.

ContraBaix: Las Migas

Al Palau Falguera a les 21 h.

Cinefòrum

des i socis, 8 euros; el mateix dia 10 euros (a la taquilla de CineBaix a partir del 21 de febrer). A les 21.30 h.

Dijous 20 A càrrec d’A. Albacete i M. Güell al CC Mas Lluí. Organitza l’Arxiu i el CECBLL. A les 10.45 h.

I Mostra de Cinema Llatinoamericà de Sant Feliu de Llobregat

Espectacle literari

Dijous 20 Presentació de la I Mostra de Cinema Llatinoamericà de Sant Feliu de Llobregat que tindrà lloc del divendres 14 al dilluns 17, amb la projecció de Nostalgia de la luz, de Patricio Guzmán. Entrada gratuïta. Lloc i organització: CineBaix. A les 19.45 h.

Divendres 14 Manos arriba, esto es un contrato, un documental sobre la crisi i els productes bancaris. Amb la presència de Javier Gascón, director del documental i víctima d’un d’aquests productes. Al CineBaix a les 22 h.

Performance poètica ‘Furgoneta de la poesia

Música al cinema (estrena mundial): Elton John, The Millions Dollar Piano

Conferència: Santa Maria de Valldonzella. Monges terratinents en el Baix Llobregat al llarg dels segles.

Dilluns 17 Al Cinebaix. Entrades anticipa-

Divendres 21 A la plaça Montserrat Roig, la plaça de La Salut, la plaça Rafael Alberti i la plaça de la Vila. Tertúlia Literària del bar de l’Ateneu.

Dimecres 26 Espectacle literari: ‘George Bernard Shaw i Oscar Wilde a la biblioteca de Sant Feliu’. A la biblioteca Montserrat Roig a les 7 de la tarda.

Festa Popular: Mercat artesà Somiatruites.

Diumenge 30 Parades d’artistes i llibres, actuacions musicals i recitals poètic.

Als jardins del Palau Falguera.

Calçotada popular.

Diumenge 30 Al Casino Santfeliuenc a les 13.30 h.

Concert d’Orquestra Cinema llatinoamericà Simfònica Dijous 27 Dins de la I Mostra de Cinema Llatinoamericà tindrà lloc la projecció d’El lugar más pequeño, de Tatiana Huezo. Hi haurà un debat posterior amb la productora, Marta Andreu, integrant de la Comissió Permanent del World Cinema Fund (Berlinale) i consultora de programació del festival suís Visions du Réel Entrada gratuïta. Lloc i organització: CineBaix.

Recital: poemes esportius

Dissabte 29 Estadi Municipal de Les Grases.

Organitza La Penya Sentiment Immortal. A les 21.15 h.

Diumenge 30 Presentació de la I Temporada de l’Orquestra Simfònica de Sant Feliu, amb les simfonies 40 i 41 de Wolfgang A. Mozart. A l’auditori del Palau Falguera.

Projecció ‘Memorias del subdesarrollo’

Diumenge 30 Memorias del subdesarrollo explica com, en esclatar la revolució castrista, un home decideix quedar-se a Cuba i analitzar tot el procés. El film inclou filmacions documentals dels primers anys de la revolució cubana, i és un dels títols cabdals del director de Fresa y chocolate. A les 19.45 h al Cinebaix.