El Diari de Sant Feliu, num.67

FEBRER

El ministre de Foment anuncia l'inici del soterrament al 2019 finançat íntegrament pel govern espanyol

Número 67// 20.000 exemplars // febrer de 2018 // Sant Feliu de Llobregat

El ministre de Fomento anuncia l'inici del soterrament pel 2019

CIUTAT|| pàg. 3

Entrevista a Jordi San José "Estic convençut que aquesta vegada, el soterrament, va de debò" ENTREVISTA || pàg. 4

L'Ajuntament reclama a la Generalitat el deute de les escoles bressol municipals.

CIUTAT || pàg.9

El Diari de Sant Feliu Febrer 2018 || núm. 67

Opinió

2

EDITORIAL

OPINIÓ RESILIÈNCIA! resistir i superar...

Per alguns de vosaltres possiblement el mot resiliència pot ser nou, però segur que l'heu patit moltes vegades i si no és així cal felicitar-vos, perquè demostra que teniu un creixement personal envejable. Si fem una combinació del significat mecànic i del psicològic, del terme resiliència, podríem dir que és la capacitat que té cada una de nosaltres per a resistir i superar agressions continuades de l'exterior. Us sona? Quantes vegades ens mosseguem la llengua per no crear un nou conflicte? Doncs bé, quan procedim d'aquesta manera i resistim vol dir que actuem com una persona resilient. I un es pot preguntar si és bo per a la nostra salut actuar d'aquesta manera? Doncs jo crec que depèn! Si gaudeixes d'una bona autoestima, possiblement actuar d'aquesta manera no t'afectarà, perquè arribarà el moment que prendràs consciència que algun òrgan o sistema del teu cos en pot sortir perjudicat i acabaràs amb la resistència i resoldràs la situació traumàtica i fins i tot podràs sortir-ne enfortit, de la situació viscuda. Però què passa si la teva autoestima està sota mínims?

Aleshores et sentiràs dèbil i resistiràs, lluitaràs, t'angoixaràs i el final del camí serà emmalaltir d'incomprensió i d'infelicitat. Ja veus que la clau és cultivar una bona autoestima que et faci amorós en tu mateix amb capacitat per acceptar les noves situacions i amb un criteri clar per respectar-te i calibrar el final de la resistència. Et desitjo èxit.

Adeu.

Les vies del tren en el casc urbà de Sant Feliu sembla que seran història el 2023. Així ho va anunciar el ministre de Foment, Iñigo de la Serna en la seva visita a Sant Feliu. Han estat molts moments anteriors en que, unes vegades més i altres menys, semblava que la històrica reivindicació de la ciutat, veuria la llum.

Ja el 2006 es va signar un protocol de conveni amb la ministra del moment, Magdalena Álvarez.

Abans moltes entrevistes amb gairebé tots els actors polítics del moment per part de tots els alcalles anteriors. Però la gran diferència està amb qui es fa càrrec del cost total de l’obra. Fins ara mai el Govern de l’Estat havia assumit íntegrament el cost de l’obra, ara ho farà.

La necessitat del govern del PP de millorar la seva imatge a Catalunya, l’anunci del President Rajoy de que invertiria 4000 milions a Catalunya i fins i tot, la convulsa situació política a Catalunya han accelerat una actuació que pràctica-

ment ningú a la ciutat pensava que ho veuria.

Tot i l’escepticisme amb que s’ha rebut la noticia, cada vegada sembla més evident que aquesta vegada sí. Ho diu l’alcalde a l’entrevista d’aquest número d’El Diari, “aquesta vegada va de debò”.

Ara, tot i que s’ha d’estar molt atent a tots els passos que l’Estat ha de anar donant: la revisió del projecte del 2010, (s’ha de donar gràcies al fet de estar elaborat, així Sant Feliu ha pogut ser un dels primers a la llista de les inversions a Catalunya), les expropiacions dels bens afectats, ... , cal que la ciutat comenci a fer els deures que estaven amagats a un calaix.

Cal pensar i consensuar la ciutat de demà, fent que hi hagi molta participació i un ampli debat . La definició de com ha de quedar la ciutat sense les vies del tren no es patrimoni de ningú, sinó que ha de ser fruit d’un veritable debat obert al conjunt de la ciutat.

Agenda Diumenge dia 18 de febrer 18.00 hores. Sala Iberia

Musicoral del Baix Llobregat

El diari de SANT FELIU no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.

El diari de SANT FELIU no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.

El proper diumenge dia 18 de febrer a les 18.00 hores a la Sala Iberia tindrà lloc un dels concerts del Musicoral del Baix Llobregat de 2018, organitzat per La Unió Coral.

Participaran el Quòdlibet Grup Coral deMolins de Rei, la Coral Pau Casals de Pallejà, la Coral Àuria de Cornellà i Som Cor de Sant Vicenç dels Horts. Per la seva banda, el cor de La Unió Coral participarà el dissabte 24 a Martorell i el cor de l'Ateneu el 18 de març a El Prat, dintre del cicle Musicoral.

Teléfon publicitat: 636 35 39 29 Redacció i publicitat: diarisf@gmail.com Núm. 67, febrer de 2018- 20.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

Edita EL DIARI DE SANT FELIU

Dipòsit legal: L-1246-2012 Rbl. Marquesa Castellbell, 51 3-4 08980 Sant Feliu de Llobregat - Baix Llobregat

Podeu consultar l’edició digital a:

El Diari de Sant Feliu Febrer 2018 || núm. 67

Ciutat

3

El ministre de Foment anuncia l'inici del soterrament al 2019 finançat íntegrament pel govern espanyol El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va anunciar el passat dimecres 17 de gener que les obres del soterrament a Sant Feliu de Llobregat s'iniciaran previsiblement durant l'any vinent. L'anunci es va produïr durant la visita institucional que el ministre va realitzar a l'Ajuntament, acompanyat del delegat del govern Enric Millo, i el president d'ADIF Juan Bravo. A la seva arribada De la Serna es va reunir amb l'alcalde, Jordi San José, i amb membres del Govern de la ciutat i el president del'Entitat Metropolitana del Transport i alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda.

En la posterior compareixença davant els mitjans de comunicació, el ministre va fer públic l'anunci sobre el soterrament i ha explicat les claus del projecte.

Licitació i inici d'obres durant 2019 De la Serna va posar en valor el fet que l'acord per iniciar el soterrament "siente sus bases en el proyecto aprobado en el año 2010 con el correspondiente estudio de impacto mediambiental". L'afectació del total de l'obra serà quasi tres

quilòmetres (entre el c/ Agricultura i i el terme municipal de Sant Joan Despí), i concretament un quilòmetre i mig de casc urbà. L'obra compta amb un cronograma d'execució que segons el ministre "se inicia este mismo mes", en referència a l'encàrrec de la redacció

del projecte a l'empresa Ineco, que va fer el projecte inicial.

Segons les dates amb que treballa el Ministeri de Foment, l'objectiu és iniciar immediatament el procediment administratiu i tècnic, i tenir el projecte constructiu finalitzat aquest any. El ministre va afirmar que d'aquesta manera "podríamos licitar y comenzar las obras el año que viene, obras que estimamos pueden llevarnos cerca de 47 meses", afegint que s'intentaran escurçar. També va informar que en tot moment es mantindrà el servei ferroviari.

De la Serna va posar en valor el fet que l'acord per iniciar el soterrament "siente sus bases en el proyecto aprobado en el año 2010 Un pressupost de 127 milions d'euros finançats íntegrament pel govern espanyol El pressupost, a l'espera del projecte de construcció de l'obra, s'estima en 127 milions d'euros (IVA inclós) i que serà finançat íntegrament pel govern espanyol, i abordat amb

el pressupost ordinari d'ADIF. El soterrament, una reivindicació històrica La compareixença del ministre es va fer en un saló de plens amb representants de les diferents forces que integren el consistori, el excaldes

Baltasar i Vázquez, el senador i exregidor Xavier Alegre, i on l'alcalde Jordi San José va voler destacar el procés de "lluita unitària i tenaç per aconseguir la ciutat cohesionada urbanísticament que es correspongui amb la ciutat cohesionada socialment que és "marca de la casa" de l'Ajuntament".

San José ha rebut amb satisfacció la notícia d'aquest compromís que posarà punt i final a una reivindicació històrica del municipi com és el soterrament, que eliminarà la barrera que suposa el pas de les vies del tren pel bell mig de la ciutat. Un compromís que "s'ha anat concretant en les tracions. L'any 2016 Junta de decisions i acords que, amb Portaveus de l'Ajuntament es el seu corresponent calendari va pronunciar unànimement i dotació econòmica, esde- en contra d'una proposta del venen "la prova del cotó" del Ministeri de Foment sobre el compliment del Gobierno de soterrament.

L'Ajuntament España". va qualificar la proposta Tal com va apuntar l'alcalde d'"inassumible" pels greus en la seva intervenció, el sote- problemes que suposaria per rrament de la via fèrria ha es- al conjunt de la ciutat i va tat una reivindicació històrica proposar continuar treballant a Sant Feliu des de l'any 1980 sobre el projecte constructiu que compta amb el suport aprovat l'any 2010 per arribar unànime de tots els partits a consensuar un nou projecte. i la ciutadania basada fonaTambé durant 2016 Sant Feliu mentalment en raons de se- també va elaborar un manifest guretat, així com dels ajunta- conjunt amb els ajuntaments ments de pobles i ciutats amb de L'Hospitalet i Montcada i estacions de les línies R1 i R4. Reixac per reclamar al MinisL'Ajuntament teri de Foment i considera el Adif que prioritzin el soterrament de la soterrament l'execució de les via fèrria ha estat una imprescindiactuacions preble per a la reivindicació històrica a vistes en el Pla Sant Feliu des de l'any seguretat dels de Rodalies 2009 milers de ciu- 1980 que compta amb el que afecten els tadans i ciuta- suport unànime de tots tres municipis. A danes que tra- els partits i la ciutadania més, els alcaldes vessen el pas a d'aquests tres nivell cada dia, municipis es van el qual té les barreres baixades manifestar sota l'eslògan "Ara 50 minuts cada hora. A més, el Rodalies. Tots junts per exigirsoterrament també seria una hi millores", amb un viatge en obra clau per poder incremen- tren de Montcada a Sant Feliu, tar les freqüències de pas dels on es van unir la presidenta de trens de la línia R4 de Rodalies l'AMB, Ada Colau, i el director de Barcelona, reclamació que d'Infraestructures de la Genehan fet tots els ajuntaments i ralitat, Ricard Font. consells comarcals afectats El 19 d'abril de 2017 l'alcalde, del Baix Llobregat, Alt Pene- acompanyat dels regidors Lidia dès i Baix Penedès.

Muñoz, Josep Maria Rañé i EliEn tots aquests anys sabet Ortega es van reunir amb l'Ajuntament de Sant Feliu el delegat del Govern espanyol no ha deixat mai de reclamar a Catalunya, Enric Millo, per el soterrament, tant en actes concretar la voluntat de l'Estat oberts a la ciutadania com en pel que fa al soterrament de les reunions amb altres adminis- vies del tren a Sant Feliu. La re-

unió va arribar després que el 28 de març del passat any el president del Govern, Mariano Rajoy, anunciés la inversió de 1.882 milions d'euros a la xarxa de Rodalies de Catalunya per a aquest mandat, i posés en el punt de mira el projecte de soterrament a Sant Feliu, així com també els soterraments de l'Hospitalet de Llobregat i Montcada i Reixac.

El Ple reactiva la ponència unitària del soterrament L'alcalde Jordi San José va presentar en el ple de gener, una moció unitària per a la reactivació de la ponència per al soterrament, apuntant que "serà un procés que definirà el futur de Sant Feliu i en el que s'haurà d'implicar tota la ciutadania".

La moció es va tractar poc més d'una setmana després de la visita del ministre de Foment a Sant Feliu, en què va anunciar l'inici del soterrament al 2019 finançat íntegrament pel govern espanyol. Tot i l'escepticisme mostrat per alguns grups municipals, el sentit general en les diferents intervencions va ser de satisfacció per l'acord, posant en valor la tasca desenvolupada durant molts anys per alcaldes, regidors i regidores i per la ciutadania. En paraules de l'alcalde "hem de fer a la ponència aquesta capacitat de combinar el seguiment amb la capacitat de projectar i arribar a temps a tots els reptes que tenim. Per tant, és una notícia excel·lent, i se'ns ha girat molta feina però feina de la bona".

El Diari de Sant Feliu Febrer 2018 || núm. 67

Jordi San José //

Entrevista

4

Alcalde de Sant Feliu de Llobregat

"Estic convençut que aquesta vegada, el soterrament, va de debò" Fa unes setmanes el Ministre de Foment Iñigo de la Serna va comparèixer a la nostra ciutat per anunciar que l’Estat impulsarà el soterrament de les vies del tren de manera immediata, amb la revisió del projecte de 2010, en primer lloc. Va de debò aquesta vegada?

Tot fa pensar que sí. Per què? Per a un projecte de tanta envergadura calen quatre elements fonamentals: acord polític entre totes les administracions. (Estat, Generalitat, Ajuntament), un projecte d’obres acabat i que respongui bé a les necessitats a què ha de donar resposta, un finançament clar i complet i compromisos públics en els corresponents diaris oficials.

Fins ara, havíem tingut algun o alguns d’aquests quatre elements, però mai fins ara els havíem tingut tots quatre. Mai. Mai havíem tingut tampoc una compareixença pública a la nostra ciutat del Ministre de Foment, del presi-

fitxa i va decidir invertir a Catalunya, se t el soterrament una de los obres escollides.

La incertesa política en Catalunya pot deixar-lo, una vegada més, només en anunci?

Haurem d’estar molt amatents a què això no passi.

Malgrat la incertesa dels mesos passats, el projecte aprovat i els anuncis exposats pel Ministeri s’han anat " no condicionarem el projecte a la conservació de l'edifici de l'estació" treballant també amb l’acord de la Generalitat. Tothom és molt conscient que són inversions necessàries i, el que és més important, que ja han començat el seu recorregut administratiu: encàrrecs publicats al BOE, partides al pressupost d’ADIF, etc. Com deia abans, en aquesta ocasió es donen per primer cop “els quatre ingredients” del sote-

una nova plaça d’una gran importància i centralitat, es tracta d’unir definitivament carrers a banda i banda de la via des de la carretera de la Sànson fins a Laureà Miró, es tracta de poder impulsar la més gran promoció d’habitatge de lloguer assequible i social de la nostra història, es tracta de poder ampliar zones verdes de manera impressionant, es tracta de replantejar tota la mobilitat a Sant Feliu. Es tracta de saber i voler aprofitar l’oportunitat d’imaginar i de construir col·lectivament la ciutat que voldríem tenir sense cap barrera física al seu interior. Una oportunitat irrepetible i magnífica.

El projecte de 2010 contemplava una nova estació soterrada, que comportava l’eliminació de l’actual . En el seu moment va haver un moviment ciutadà contrari a la desaparició de l’actual edifici de l’estació. Com es contemplarà això ara?

Tal com va anunciar el Ministre, ara toca revisar el projecte de 2010. En aquest projecte, l’actual zona de l’estació és molt important durant els quatre anys d’obres. A més, "Eliminar la via del tren significa repensar la ciutat de dalt a baix"

dent d’ADIF i del delegat del Govern d’Espanya, anunciant el que la nostra ciutat reclamava: un bon projecte ferroviari, un acord ferm sobre el finançament i un calendari clar. És per això que estic convençut que aquesta vegada va de debò.

Sens dubte el fet que l’Estat pagui el 100% de l’obra facilita les coses ja que només depèn, pràcticament d’una administració. Sembla evident que “gràcies” a la situació que vivim en Catalunya, el Govern del PP va moure

rrament. Parar-ho tot quan tot ja està “en màquines”, per dirho d’una manera col·loquial seria un cop a la credibilitat de totes les administracions que estic convençut que ningú ni tan sols es planteja.

Que significa per a la ciutat el poder eliminar la via del tren de la superfície?

Crec que tothom podria respondre aquesta pregunta de la mateixa manera: repensar Sant Feliu de dalt a baix. Perquè no es tracta només de soterrar unes vies: es tracta de generar una nova avinguda i

per la longitud de les andanes soterrades, planteja un nou edifici una mica més enllà, davant mateix de la Biblioteca Montserrat Roig. Som conscients que l’edifici és una de les tres estacions més antigues d’Espanya (és de 1854) i intentarem que en aquesta revisió final del projecte es pugui mantenir l’edifici, però no condicionarem el projecte a aquesta conservació. Si no fos possible finalment la conservació del mateix edifici en el mateix emplaçament, plantejarem que l’edifici de la nova estació sigui una rèplica fidel de l’edifici original.

També, pel que fa al tram Picasso- Sanson, el tren mantenia pràcticament la seva situació actual, es a dir, no aniria soterrat.

Com Es planteja ara aquest tram?

Hi haurà alguna solució que “amagui” el tren i eviti sorolls i molèsties als veïns?

En aquest tram el tren va soterrat.

L a

sortida a l’exterior de les vies es produirà més enllà de la carretera de la Sànson. Desapareixerà, per tant, tota la via del tren en el tram urbà, i la carretera de la Sànson tindrà una fesomia totalment diferent sense el pont a 5 metres d’alçada que la travessa.

I després del soterrament?

Arribarà el Trambaix al barri de la Salut per la nova vialitat que es generi en superfície?

La proposta dels equips de govern anteriors i de l’actual és que el Trambaix tingui un intercanviador al mateix edifici de l’estació de trens i que es prolongui fins al barri de la Salut i baixi fins a Laureà Miró, pensant en una futura prolongació a Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts. No volem restar al marge de les millores del tramvia que s’estàn plantejant a Barcelona i moltes altres ciutats (ja s’ha aprovat, per exemple, el projecte per passar en línia recta la T3 entre Sant Just i Esplugues) i que reforçaran el nostre transport públic i la nostra centralitat dins la comarca.

El tràmit previ a l’obra pot ser d’un any, l’obra entre 40 i 48 mesos, Tenint en compte que abraçarà tres legislatures diferents ( el que queda de

l’actual, la propera, i l’inici de la següent) la decisió sobre la configuració de la ciutat una vegada desaparegudes les vies no hauria de ser un ampli consens ciutadà i polític ? Que penseu fer perquè sigui així?

Comparteixo plenament la reflexió que El Diari planteja.

Unes obres de tanta envergadura i de tanta durada no poden concretar-se amb acords limitats en un moment determinat. Per això hem reprès el funcionament de la Ponència Unitària del Soterrament, amb presència dels dos grups municipals del govern i dels cinc grups municipals de l’oposició.

La Ponència haurà d’acordar i d’organitzar un procés participatiu obert a tothom i prolongat en el temps que permeti els consensos més amplis possibles per abordar en les millors condicions possibles les obres que viurà Sant Feliu els propers sis o vuit anys (soterrament, urbanització de la superfície, etc).

A mesura que es vagin concretant els elements d’aquest procés, els anirem exposant, sempre amb la convicció i la voluntat que quanta més gent s’impliqui en la construcció del Sant Feliu de la propera dècada (i de moltes més!), el resultat serà molt millor.

El Diari de Sant Feliu Febrer 2018 || núm. 67

Publicitat

5

NENS PETITS I PANTALLES Encara no hi ha suficients estudis sobre l’impacte de les pantalles en el desenvolupament infantil, però des de la neuropsicologia s’adverteix que hi ha raons biològiques i psicològiques per desaconsellar l’ús de dispositius tecnològics en nens petits, ja que condicionen el funcionament del seu cervell i les seves conductes a llarg termini. El neuropsicòleg Álvaro Bilbao pensa que la interacció amb pantalles abans dels sis anys pot tenir repercussions en les seves capacitats d’atenció i aprenentatge.

Aquest neuropsicòleg ofereix tres raons per les quals els nens menors de sis anys no han de contactar amb dispositius tecnològics: 1. No s’haurien d’utilitzar aquests dispositius per distraure el nen, per exemple, mentre li donem de menjar, el vestim o esperem el metge. La raó és que el cervell aprèn per associació i si s’utilitza el mòbil per estalviar al nen l’esforç

d’esperar o de menjar ell sol, el seu cervell farà una associació gens beneficiosa entre distracció i esforç i quan s’hagi d’esforçar per estar atent en classe o fer alguna tasca que li sembli avorrida, la seva resposta natural serà distreure’s;

perquè els seus pares li han ensenyat que quan s’havia d’esforçar podia distreure’s amb altra cosa.

2. Una altra raó, que argumenta Bilbao, és que tenim un circuit en una regió cerebral anomenat nucli caudat, que és qui decideix què estímuls ens agraden i quins no me-

reixen la nostra atenció, i ordena les nostres preferències segons la intensitat dels estímuls i el grau de gratificació immediata que rebem. Si el nucli caudat d’un nen, que des que és molt petit, s’ha acostumat a estímuls molt intensos i canviants visualment com els de les tablets, en els quals si t ’a vo r r e i xe s , només cal desplaçar el dit per canviar, quan es trobi a classe, el professor li semblarà poc dinàmic, els llibres massa lents i el seu cervell decidirà que no són suficientment interesants per parar-los atenció. A més els nens acostumats a estímuls intensos prefereixen jugar amb dispositius que amb amics o germans.

3. Quan un nen juga amb dispositius amb pantalles

activa un circuit poc eficaç per donar felicitat. Cada vegada que es veu una nova foto o es fa una acció nova en un joc, es rep una recompensa en forma de descàrrega de dopamina.

Però és una recompensa que dura molt poc i això fa que s’hagi de repetir la conducta una vegada i una altra, arribant a ser addictiva.

Altres comportaments, com interactuar amb pares o amics, manipular objectes, fer joc simbòlic o assumir petites responsabilitats, activen circuits cerebrals diferents que ofereixen un sentiment més durador: la satisfacció, que a més afavoreix l’autoreforç (capacitat del nen de sentir-se bé sense que ningú l’hi digui).

Aquestes tres raons, segons el estudis, demostren que una major exposició a les pantalles s’associa a més problemes d’autocontrol (no saben ser pacients ni esforçar-se), de dèficit d’atenció

Carmen Ruíz Sánchez, Directora del Centre Logos

(no saben esperar i els estímuls normals els avorreixen) i a majors nivells de depressió infantil (perquè depenen d’estímuls que provoquen petites recompenses, però cap satisfacció) i més fracàs escolar (és difícil aprendre allò que no interessa).

Els nens menors de 6 anys es troben en l’etapa sensorial de desenvolupament i perquè aquest sigui correcte han de rebre estimulació de tots els sentits. Per tant, no serà bo per ells rebre només estimulació visual.

El Diari de Sant Feliu Febrer 2018 || núm. 67

Ciutat

Les treballadores del SIE, en vaga per la degradació de les condicions de treball Les vuit treballadores del Servei d'Intervenció Especialitzada en Violència Masclista del Baix Llobregat han iniciat aquest dillun dia 12 una vaga, amb aturades parcials entre les 11 del matí i la 1 del migdia. També s'aturaran el dilluns 19 i el 26 de febrer i no descarten estendre i ampliar el conflicte.

Ho fan, expliquen per visibilitzar davant la Direcció General de Famílies de la Generalitat de Catalunya, responsable del servei, l'entitat concessionària del servei, l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) i les mateixes usuàries del centre el malestar de la plantilla davant el que consideren una degradació progressiva de les seves condicions laborals i una pèrdua de qualitat assistencial com a conseqüència de la manca de recursos materials i, especialment, humans per desenvolupar la seva tasca.

La Direcció General de Famílies del departament de Benestar i Família de la Generalitat és la titular del servei gestionat per l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) Les treballadores han realitzat el preavís que estipula la llei i s'ha emplaçat a les dues parts a una negociació però, de moment, no s'ha rebut resposta per part de l'Associació Benestar i Desenvolupament.

Aquestes accions arriben després de mesos d'intentar arribar a acords.

El Servei d'Intervenció Especialitzada (SIE) del Baix Llobregat va néixer com moltes altres dependències similars arran de la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista. L'any 2014 van acomiadar tres treballadores del SIE del Baix Llobregat i, des d'aleshores, les vuit empleades que hi resten han hagut d'assumir el mateix volum de feina. "Si el servei ja era escàs en personal com per poder atendre tot el volum de dones del Baix Llobregat, doncs ara encara estem pitjor", diu Sonia Mataró, portaveu del col·lectiu de treballadores. Destaca la importància del personal perquè, en paraules de la portaveu, els SIE es defineixen per ser serveis multidisciplinaris on diferents disciplines treballen amb la mateixa dona.

"Com menys personal som, més perdem aquesta potencialitat i l'opció de coordinar la feina amb els municipis", denuncia Mataró.

Reducció de plantilla i baixes no cobertes Així, les vaguistes denuncien que des de l'any 2014 han vist reduïda la plantilla del servei incloent-hi baixes de personal essencial per preservar l'eficàcia del servei com són psicòlogues, treballadores socials i inseridores

laborals. A banda, les treballadores informen que ABD ha deixat de cobrir les baixes mèdiques de curta o mitjana durada del seu personal "obligant la resta de la plantilla a realitzar sobreesforços per cobrir les absències i provocant una creixent desatenció d'àrees concretes del servei en un context de notable increment de les consultes i del volum de persones ateses des d'aquest espai de protecció per a les dones que pateixen formes diverses de violència masclista", segons denuncien en un manifest que han fet públic les treballadores.

S'ha d'entendre, com relata Mataró, que en els SIE es treballa amb persones en situació de vulnerabilitat, que pateixen: "no podem dir-los sense més que tornin l'endemà perquè no som prou gent o perquè ja estem esgotades de tantes hores com hem fet aquella setmana".

L'ajuntament recolza les treballadores.

Durant el mes de febrer l'Ajuntament de Sant Feliu es compromet a fer arribar una carta al Departament de Treball, Afers Socials i Família de suport a les reivindicacions de la plantilla del SIE del Baix Llobregat, i a presentar una moció en el mateix sentit en el ple municipal del mes de febrer.

Treballadres del SIE en la porta del servei durant l'aturada parcial del dia 12 de febrer

6

El Diari de Sant Feliu Febrer 2018 || núm. 67

Ciutat

7

L'Ajuntament i l'IMPSOL signen un conveni per fomentar l'habitatge assequible

L

'Ajuntament i l'Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL) han signat un conveni amb l'objectiu d'ampliar el parc d'habitatge

El conveni es va aprovar en el passat ple del mes d'octubre, i esdevé una de les actuacions estratègiques contemplades en la primera fase del Pla Local d'Habitatge 2017-2022.

Signatura del Conveni entre Lidia Muñoz (alcaldessa accidental) i Ramon Torra, conseller delegat de l'IPSOL

assequible a Sant Feliu.

L'alcaldessa accidental Lidia Muñoz i el conseller delegat de l'IMPSOL, Ramon Torra, han realitzat la signatura de l'acord aquest dimecres 7 de febrer, que contempla la cessió gratuïta d'una parcel·la i un immoble per construir-hi habitatges.

Mitjançant aquest acord l'Ajuntament cedeix gratuïtament un solar situat al carrer d'Anselm Clavé, previst anteriorment com un hotel, perquè hi construeixi un edifici d'habitatges de protecció oficial. El conveni també inclou la donació de la tercera planta de l'edifici

situat al carrer del Pla on hi ha un supermercat, una superfície que era de propietat municipal i que es destinarà a lloguer social.

La signatura s'emmarca dins les mesures a favor de l'habitatge des dels àmbits social i urbanístic que propugna el Pla Local d'Habitatge 2017-2022, aprovat en la sessió plenària de juny de 2017. Aquest document, estretament lligat al Pla de Rescat Social, recull el conjunt de polítiques socials i urbanístiques per facilitar el dret d'accés a la vivenda, especialment als col·lectius amb necessitats especials i a persones i famílies en situacions d'urgència social. La signatura del conveni de cessió dona continuïtat al desenvolupament de la primera fase del Pla, que conclourà al 2019, i que també preveu entre d'altres tancar les negociacions amb el Sareb per un altre edifici al carrer de Manso. En la segona fase, que va fins al 2022, es preveu dotar la ciutat d'equipaments per a la gent gran als centres cívics de Les Tovalloles i Mas Lluí.

El Pla d'Habitatge 2017-2022 compta entre els seus objectius fomentar el lloguer social i potenciar la Borsa de lloguer social d'habitatge de la ciutat, així com ampliar el parc públic d'habitatge, tant apostant per les polítiques metropolitanes de l'AMB com aplicant altres mètodes com la mobilització dels pisos que estan en mans de bancs. També es vol afavorir la rehabilitació del parc d'habitatges, facilitant ajudes a les comunitats de propietaris, per exemple, en temes d'eficiència energètica.

El Pla Local d'Habitage s'estructura en base a 4 grans objectius: • Prevenir i atendre l'emergència habitacional i l'exclusió residencial • Ampliar el parc públic d'habitatge i la borsa de lloguer assequible i social • Rehabilitar, mantenir i millorar el parc d'habitatges actual • Establir mecanismes de desenvolupament i compliment del Pla Local d'Habitatge El Pla Local d'Habitatge es va aprovar en la sessió plenària del mes de juny de 2017 amb els vots a favor d'ICV-EUiA, PSC, ERC, PDeCAT, VSF i el regidor no adscrit; i les abstencions de C's i PP.

Anuncia't a El DIari • Periodicitat mensual • 20.000 exemplars.

• Disgribució gratuïta a totes les bústies de la ciutat.

No ho dubtis Trucan's 636 35 39 29 o envian's un mail per informar-te

publi.eldiarisf@gmail.com

La millor manera d'arribar als teus clients, més econòmica i més efectiva que els flyers.

El Diari de Sant Feliu Febrer 2018 || núm. 67

Ciutat

9

L'Ajuntament reclama a la Generalitat el deute de les escoles bressol municipals.

Sant Feliu participa a la XIII Trobada de la

En la darrera sessió plenària, celebrada el 25 de gener, l'equip de govern va portar a aprovació una moció en què s'insta el govern de la Generalitat a resoldre els compromisos adquirits per al cofinançament de les escoles bressol municipals. La moció es va aprovar amb el vot a favor de tots els grups municipals i el regidor no adscrit, a excepció de les abstencions d'ERC i PDeCat. La regidora d'Educació, Mireia Aldana, va explicar el procés portat a terme el setembre de 2014 per part de 36 municipis, que va incloure un recurs contenciós administratiu contra la Generalitat per al finançament de les escoles bressol per recuperar els recursos pactats del 2005 i el 2010 i percebre els imports corresponents entre els anys 2012 i 2015. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha donat la raó al contenciós plantejat per alguns ajuntaments contra la Generalitat i l'obliga a abonar les quan-

L'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, representant per la regidora d'Educació, Mireia Aldana, ha participat en la XIII Trobada de la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores (RECE), celebrada a Lleida els dies 1 i 2 de febrer, un fòrum que reuneix ciutats de tot l'estat espanyol amb la voluntat de treballar en totes les dimensions i àmbits de l'educació.

Les jornades sota el títol 'Repensar la ciutat', s'han desenvolupat en tres àmbits: la mobilitat a la ciutat, la ciutat com a punt de trobada i la veu dels nens i les nenes.Experts de diferents àmbits han aportat moments de reflexió sobre el paper que exerceixen els governs locals en la construcció de la ciutat educadora.

S'han presentat 28 experiències diferents agrupades en les set xarxes temàtiques, que s'han treballat en aquests dos últims anys. Sant Feliu, que ha participat en tres d'aquestes xarxes, en concret: "Acompanyament a famílies en la construcció d'una ciutat educadora", "La formació artística per a la cohesió social" i "Aprenentatge servei com a instrument de cohesió social" . Sant Feliu, a més ha presentat en aquesta ocasió el projecte "Cordes a primària", un projecte que realitza l'Escola Municipal de Música des del curs 2016-2017 a les escoles públiques Falguera i Arquitecte Gaudí.

La taula rodona que ha tancat la trobada ha comptat amb la participació de l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena; l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, i l'alcalde de Lleida, Àngel Ros. La trobada ha servit també per celebrar l'Assemblea biennal de la RECE que ha renovat la Comissió de Seguiment i ha triat Sevilla com la nova ciutat coordinadora per al període 2018-2020

titats deixades de percebre per al sosteniment de les llars d'infants municipals. Segons la regidora Aldana, "més enllà de debats entre sensibilitats i prioritats, nosaltres estem reclamant el dret a l'educació a totes les etapes educatives".

Així, l'Ajuntament demana al govern de la Generalitat que s'incorporin al proper pressupost de 2018 les partides concretes per tal de regularitzar el finançament pendent de liquidació des del curs 2012-2013.

A més, requereix al Departament d'Ensenyament el cobrament del deute per recuperar la quantitat estimada pels serveis econòmics municipals que s'hauria d'haver destinat a les escoles bressol entre els cursos 2012-2013 i 2017-2018, en base a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

En el cas que l'Ajuntament no rebi resposta a aquesta demanda iniciarà la via judicial per fer la reclamació.

Escola Bressol Patufet

Xarxa Estatal de Ciutats Educadores.

El Diari de Sant Feliu Febrer 2018 || núm. 67

Ciutat

L'ús del bus urbà continua creixent

L

'any 2017 va significar un nou màxim històric pel que fa al nombre de desplaçaments totals en el servei d'autobusos urbans de la ciutat, segons les darreres dades facilitades per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l'empresa gestora del servei, Soler i Sauret.

Amb un increment respecte l'any 2016 proper al

2,5%, l'any 2017 es van realitzar amb les línies SF1, SF2 i SF3 uns 436.000 de desplaçaments. Això suposa 11.000 més que l'any anterior, que ja en el seu moment va establir un nou rècord al municipi.

Aquesta xifra confirma la tendència a l'alça dels darrers anys, ja que des del 2009 el servei ha passat de fer uns 340.000 des-

Un dels vehicles del servei de bus uirbà

plaçaments a superar àmpliament els 400.000, amb un increment de gairebé el 30%.

El mes de març va marcar una nova fita en el nombre de viatges mensuals, establint el nou rècord en 45.000 desplaçaments en només 30 dies. Especialment ressenyable és l'augment de la demanda en la línia SF1, amb un increment de més de 10.200 en relació a l'any 2016. Per la seva banda la SF3 s'estanca en el seu creixement, amb 500 desplaçaments més a l'igual que la SF2, que va tancar l'any amb una lleu reducció de 800 desplaçaments.

A més, enguany se celebra el vintè aniversari del bus urbà, d'ençà la seva posada en funcionament l'any 1998. És per aiò que l'Ajuntament ja està treballant per commemorar aquest aniversari amb diferents activitats entre la ciutadania.

10

Vabdalisme contra la seu del PSC El passat dijous dia 25 de gener la seu del PSC, situada al carrer Joan XXIII amb el carrer Roses va ser objecte d’atacs vandàlics amb pintades al rètol i parets, tal i com es pot veure a la fotografia. El secretari d’organització dels socialistes a Sant Feliu en la seva compte de twiter, Javier Molina, es va mostrar contrariat per l’atac a la seu. La reacció de la resta de for-

macions polítiques no es va fer esperar i, bàsicament, a traves de les xarxes socials van mostra el seu suport a l'agrupació socialista pels actes vàndàlics. ICV, ERC, Ciutadans, PdeCat o el PP van piular en mostra de solidaritat amb el socialistes i rebutjant aquest tipus d'actes que també han patit altres formacions com ERC, PP o PdeCat a la nostra ciutat.

A la foto es pot veure com va quedar la seu del PSC després dels actes vadálics

L'Ajuntament organitza una sessió de comerç urbà amb comerciants

Sant Feliu present a les jornades de la Xarxa Innpulso de ciència i innovació

La sala de plens de l'Ajuntament va acollir el passat dia 6 de febrer la sessió de comerç urbà Obrint portes i aprofitant oportunitats. A la trobada han participat la regidora de Comerç, Margarita Llongueras, associacions de comerciants i comerciants en general, que han explicat la seva experiència i les seves propostes de futur.

A la sessió han valorat el Consorci de Comerç, que ha quedat dissolt per decisió unànime amb les associacions de comerciants que en formaven part amb motiu de canvis normatius que no permetien continuar treballant amb aquesta forma jurídica.

Durant la reunió també s'ha valorat el treball conjunt realitzat fins ara, el nombre d'activitats que s'han portat a terme, la millora en la gestió conjunta i la presa de decisions. Un dels aspectes que s'ha destacat és que s'ha aconseguit donar forma a la marca DeBotigues com a imatge global de tot el comerç de la ciutat.

A la sessió de comerç urbà també ha participat l'assessor Guillem Díaz, que ha iniciat un treball amb les associacions de comerciants en el marc d'un projecte de la Diputació de Barcelona i que s'ha obert a la resta de comerciants de la ciutat per tal que valorin el millor del seu comerç i identifiquin allò que els fa realment especials i únics.

L'Ajuntament inicia així una nova etapa de gestió i dinamització del comerç local.

L'objectiu és arribar a totes les activitats comercials i de serveis de la ciutat i incrementar la participació en les activitats que porta a terme. La implicació i participació activa ajudaran a fer-los més visibles, més atractius i ubicar Sant Feliu com un lloc de compres al Baix Llobregat.

L'Ajuntament continuarà treballant el Pla de treball de 2018 de forma conjunta amb les associacions de comerciants, per conèixer les seves idees, suggeriments i propostes.

Sant Feliu va estar present a les jornades anuals de la Xarxa Innpulso que agrupa ciutats de la ciència i la innovació amb la representació de Josep Maria Rañé, regidor de Tecnologies i Sistemes d'Informació.

Les jornades celebrades a Ermua, Biscaia, van acollir les reunions del Consell Rector i la sessió plenària per alsrepresentants de les 68 ciutats i municipis que ho formen. El Consell va fer anunciar quins són els seus objectius per a aquest any, entre els que es tro-

ben crear aliances estratègiques amb el ministeri i amb altres xarxes i agents; apostar per la seva dinamització a través de reunions periòdiques, millora de quotes i de l'operativa i la gestió de projectes; projectar la xarxa programant esdeveniments estratègics, millorar els canals i abordar un pla de comunicació, aprofundir en el posicionament i finalment concretar un sistema organitzatiu i de gestió més eficient a través de protocols i dinàmiques de treball.

Foto de grup dels participants a les jornades

núm. 24

TEMAS MUNICIPALES

febrer 2018

DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

Despatx de VEÏNS al Palau Falguera. C/ Falguera 6. 1er Pis. || Para concertar visitas 627829217

LA ORGANIZACIÓN DEL AYUNTAMIENTO: LA ESTRUCTURA DE LOS RECURSOS HUMANOS Una organización es un conjunto de partes debidamente relacionadas que existen para cumplir unos objetivos.

Los objetivos generales son las finalidades genéricas de un proyecto ( por ejemplo la construcción del Casal de Joves ) o de una entidad ( en el caso que hoy comentamos, el Ayuntamiento de Sant Feliu de Llobregat).

Los objetivos han de ser coherentes con la misión que nos ha de definir quienes somos y el porque nos proponemos actuar socialmente; la misión es el que da sentido a nuestra actuación. ¿Sabemos, los ciudadanos de Sant Feliu, cual es la misión de nuestro ayuntamiento?

Una organización necesita de una estructura (conjunto de relaciones que mantienen entre si las partes de un todo y la manera que estas partes se relacionan) y de unos objectivos.

ORGANIZACIÓ= OBJETIVOS + ESTRUCTURA Consideramos, desde Veïns per Sant Feliu, que el actual equipo de gobierno tiene muy claros los objetivos que quiere conseguir (aunque no siempre). Podemos estar de acuerdo o no, pero es la potestad de quien gobierna definir y decidir el norte.

Hay entidades ( empresas, entidades sociales, partidos políticos) que no saben hacia donde han de ir y, en algunos casos, no lo tienen ni definido: no tienen objetivos, no tienen organización ( o la tienen muy mala).

Algunas entitades tienen una buena estructura y unos buenos objetivos, seguro que son buenas organizaciones; son organizaciones de éxito.

De lo que estamos seguros, desde Veïns, es que las partes de las que está actualmente dotado el ayuntamiento para funcionar (el personal funcionario y laboral, el personal de las empresas externas, las infraestructuras de las que dispone, los recursos materiales ordinarios de los que se dota, los servicios jurídicos y de comunicación, ...) y las relaciones entre estas partes no funcionan nada bien; es más, afirmamos que la estructura (partes más relaciones entre ellas) no funciona bien, funciona mal.

Nos consta que el equipo de gobierno y, concretamente, el regidor responsable de la organización del ayuntamiento, el sr. Josep Mª Rañé, está trabajando, seriamente, con un equipo de técnicos internos y externos, para mejorar una estructura deficiente : caduca , vieja , gastada, sin saber si los recursos humanos y materiales de los que dispone son los adecuados o no (si son muchos o pocos, si funciona como debe una estructura municipal del siglo XXI), .... una estructura que necesita con toda urgencia ser rede-

finida (impulsarla y ponerla en funcionamiento setendrá que hacer, según nuestro criterio, al inicio de la próxima legislatura).

Consideramos que se debe impulsar en un próximo pleno una ponencia unitaria donde todos los partidos políticos y agrupaciones de electores digan la suya y se pongan de acuerdo para que la nueva estructura sea válida, al menos para los próximos 10 años, por parte de cualquier partido o agrupación de electores que gobierne la ciudad; digo una estructura consensuada, no los objetivos que, lógicamente, cada partido o agrupación de electores tiene los suyos.

Veremos, ahora, como entendemos nosotros una nueva estructura organizativa para el ayuntamiento: De lo que estamos seguros, desde Veïns, es que las partes de las que está actualmente dotado el ayuntamiento para funcionar y las relaciones entre estas partes funcionan mal

Antes, sin embargo, un símil con otras entidades del mercado de la actividad económica: una empresa privada con ánimo de lucro y un club deportivo.

Una sociedad anónima (empresa con ánimo de lucro) tiene un conjunto de accionistas, todos los que aportan una determinada cantidad de capital social (no todos los accionistas deben poner la misma cantidad).

Estos accionistas son representados (todo su capital está representado) por un consejo de administración comandado por un presidente.

El presidente y su consejo de administración gobiernan la sociedad (definen objetivos, controlan la gestión, ...) y suelen delegar en un director general o gerente la gestión ejecutiva de la empresa, dejan a manos de este representante ejecutivo la dirección de la estructura profesional de la entidad.

Un club deportivo es una asociación sin ánimo

de lucro que tiene un conjunto de socios que reunidos en asamblea y después de un proceso electoral eligen una junta directiva a la cabeza de la cual hay un presidente, representante de la entidad. El presidente y su junta directiva gobiernan el club y tienen diferentes atribuciones que les permiten gestionar la entidad.

Si el club es suficientemente grande (personal, instalaciones, actividades, ...; por ejemplo el Club Natació Sant Feliu), la junta pone al cargo de la dirección ejecutiva de la entidad a un gerente que se encarga de la gestión de la estructura profesional del club. En ambos casos (sociedad anónima y club), hay un modelo estructural y organizacional similar: propietarios (capitalistas, socios del club), representantes de los propietarios (consejo de administración, junta directiva, en ambos casos comandados por un presidente), director general o gerente y estructura profesional (los trabajadores, las instalaciones y equipamientos, los servicios jurídicos, administrativos y económicos, el marketing y la comunicación, ...)

Propiedad -> Junta de Propietarios (asamblea de capitalistas o de socios) -> Consejo de administración o Junta Directiva (en ambos casos comandada por un Presidente) -> Director general o Gerente -> Organización profesional (también tiene sus objetivos).

Este es el modelo que consideramos que debe tener la organización del ayuntamiento: Propietarios (los ciudadanos censados en ​​ Sant Feliu mayores de edad) -> Representantes de los propietarios (los partidos políticos y las agrupaciones de electores constituidos en asamblea, el Pleno Municipal) -> la Junta de Gobierno comandada por el Alcalde-Presidente -> el Director Gerente (llamado por el pleno municipal a instancia del alcalde) -> la Organización profesional del Ayuntamiento (dirigida en exclusiva por el director gerente con el apoyo de los directores de área y el jefe del gabinete de la alcaldía). Esta propuesta de organización representa un importante cambio de modelo organizativo (ver esquema resumen en las páginas centrales)

Consulta estos artículos en http://veinspersantfeliu.blogspot.com.es/

Organigrama político actual del ayuntamiento

Nues

1. Un c 2. Una 3. Una

1

2

(

3

L

4

5

h

• • • •

•

Existe GERENTE sin organización gerencial, es decir, la figura que existe es un cargo de confianza pero sin dirección ejecutiva sobre la organización técnico-administrativa.

Los tenientes de alcalde, concejales y directivos de confianza están mezclados permanentemente en las tareas técnico-admnistrativas .

Es una organización deficiente , caduca, vieja , gastada que necesita ser redefinida a las necesidadades del siglo XXI además de muy burocratizada y de gran coste económico.

El organigrama político actual tiene 18 cargos políticos: 10 politicos elegidos y representantes de los ciudadanos; 6 Directivos Eventuales elegidos por el Alcalde y por tanto cargos de confianza politica, 2 funcionarios con responsabilidades directivas de confianza politica. .

Hay ademas 26 empleados publicos ,cargos intermedios (funcionarios o laborales) elegidos porlibre designacion politica sin concurso ni oposición.

El reparto del poder está realizado por conveniencias políticas (excesivo protagonismo de ICV), la maraña de cruces e interferencias político-directivas produce departamentos estancos, aumento de la ineficacia y la parálisis organizativa y funcional.

6

L

á d d

stra propuesta de organizacion representa:

cambio de modelo organizativo. a importante simplificacion organizativa y funcional. a reduccion del coste económico que documentaremos en los proximos números de Información Municipal en El Diari.

1. Los políticos del Ayuntamiento (los del gobierno y los de la oposición) se organizan en las comisiones informativas y en el pleno municipal.

EL PLENO MUNICIPAL Regidores electos liderados por el alcalde y asistidos por el secretario e interventor

2. Los regidores del equipo de gobierno, dirigidos por el alcalde, se dedican a la dirección política ya que son los cargos electos; lo hacen desde la Junta de Gobierno y no intervienen en la dirección ejecutiva, responsabilidad de los directivos profesionales nombrados (director gerente, jefe gabinete de alcaldía y tres directores de área) y de los tres funcionarios de habilitación nacional (secretario, interventor y tesorero municipales) que componen el Comité Ejecutivo de la estructura profesional y que dan cuenta al alcalde o al teniente de alcalde en quien este delegue.

JUNTA DE GOBIERNO Alcalde Tres tenientes de alcalde Todos los concejales del gobierno

(con la asistencia técnica del director-gerente y los funcionarios de habilitación nacional)

7

LÍDER DE LA ESTRUCTURA POLÍTICA El Alcalde - Presidente

COMITÉ DE ENLACE

DIRECTOR EJECUTIVO DE LA

Alcalde Tres tenientes de alcalde Director-gerente Tres directores de área Jefe gabinete de alcaldía Secretario municipal Interventor municipal Tesorero municipal

ESTRUCTURA PROFESIONAL El director -gerente

3. El alcalde es la máxima autoridad del ayuntamiento y puede delegar la gestión de la estructura del ayuntamiento (partes debidamente relacionadas) en una estructuraprofesional dirigida por un director gerente, máximo responsable de la dirección ejecutiva.

4. El director gerente depende exclusivamente del alcalde. El director gerente, bajo la autoridad del alcalde, tiene la atribución de dirigir (planificar, organizar, formar, coordinar y evaluar ) e impulsar la administración municipal.

5. Se constituye un comité ejecutivo , de carácter profesional, que tiene por objetivo coordinar la acción ejecutiva profesional del ayuntamiento y dar cuenta al alcalde.

6. Del director gerente dependen jerárquicamente los directores de área de les áreas ( y el jefe del gabinete de la alcaldía) en que se estructura el ayuntamiento y, por tanto, toda la estructura técnica y administrativa de este.

7. Se constitueye un comité de enlace entre la estructura política y la técnica con el objetivo de marcar las directrices políticas del equipo de gobierno y favorecer que estas directrices (los objectivos políticos) se cumplan en tiempo y forma.

COMITÉ EJECUTIVO

Director - gerente Tres directores de área Jefe de gabinete de alcaldía (con la asistencia de los funcionarios de habilitación nacional - secretario, intevento y tesorero- que velan por el control de la legalidad )

LA ESTRUCTURA LABORAL Y FUNCIONARIAL

Los trabajadores municipales (funcionarios, laborales) organizados en tres áreas y el gabinete de alcaldía, liderados por el director-gerente y comandados por los tres directores de área y por el jefe del gabinete de alcaldía

Con asistencia de 48 personas tuvo lugar el primer acto que Veïns está organizando en todos los barrios de Sant Feliu. Mucho debate sobre las campañas de civismo, muchas cuestiones y dudas sobre el Soterrame. La respuesta de Veïns es clara y contundente. Lo mismo que hoy lanzamos una dura protesta contra el equipo de gobierno por no cumplir el acuerdo sobre civismo; seríamos los primeros en cortar la circulación de los trenes si el Gobierno de España incumple su compromiso.  veinspersantfeliu@gmail.com

Veïns per Sant Feliu inicia en este número 24 de Temas Municipales, en El Diari, el análisis de la organización de nuestro Ayuntamiento. Por la relevancia e importancia del tema, en los próximos números 25, 26, 27 y 28 expondremos las cuatro áreas actuales ( Alcaldía, Territorio, Interior y Servicios Personales) y nuestra propuesta organizativa.

Recomendamos coleccionar todos los números para disponer de la documentación global y sacar las conclusiones pertinentes.

LA ORGANITZACIÓ DE L'AJUNTAMENT: L'ESTRUCTURA DELS RECURSOS HUMANS Una organització és un conjunt de parts degudament relacionades que existeixen per complir uns objectius.

Els objectius generals són les finalitats genèriques d’un projecte ( per exemple, la construcció del Casal de Joves ) o d’una entitat ( en el cas que avui comentem, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat).

Els objectius han de ser coherents amb la missió que ens ha de definir qui som i el perquè ens proposem actuar socialment; la missió és el que dóna sentit a la nostra actuació.

Sabem, els ciutadans de Sant Feliu, quina és la missió del nostre ajuntament?

Una organització necessita d’una estructura ( conjunt de relacions que mantenen entre si les parts d’un tot i la manera que aquestes parts es relacionen) i d’uns objectius.

ORGANITZACIÓ= OBJECTIUS+ESTRUCTURA Considerem , des de Veïns per Sant Feliu, que l’actual equip de govern té força clars els objectius que vol aconseguir ( encara que no sempre). Podem estar-hi d’acord o no , però és la potestat de qui governa definir i decidir el nord.

Hi ha entitats ( empreses, entitats socials, partits polítics) que no saben cap on han d’anar i , en alguns casos, no ho tenen ni definit: no tenen objectius, no tenen organització ( o la tenen molt dolenta).

Algunes entitats tenen una bona estructura i uns bons objectius, segur que són bones organitzacions; són organitzacions d’èxit.

Del que estem segurs , des de Veïns, és que les parts de les que està actualment dotat l’ajuntament per funcionar ( el personal funcionari i laboral, el personal de les empreses externes, les infraestructures de què disposa, els recursos materials ordinaris dels què es dota, els serveis jurídics i de comunicació, ....) i les relacions entre aquestes parts no funcionen gens bé; és més , afirmem que l’estructura ( parts més relacions entre elles) no funciona bé, funciona malament.

Ens consta que l’equip de govern i , concretament, el regidor responsable de l’organització de l’ajuntament, el Sr.Josep Ma Rañé, està treballant, seriosament, amb un equip de tècnics interns i externs, per tal de millorar una estructura deficient : caduca , vella , gastada, sense saber si els recursos humans i materials dels que disposa són els adients o no ( si són molts o pocs, si funciona com cal una estructura municipal del segle XXI),....una estructura que necessita amb

tota urgència ser redefinida ( impulsar-la i posar-la en funcionament s’haurà de fer , segons el nostre criteri, al començament de la propera legislatura).

Considerem que s’ha d’impulsar en un proper i pròxim ple una ponència unitària on tots els partits polítics i agrupacions d ’e l e c t o r s d i g u i n la seva i es posin d’acord per tal que la nova estructura sigui vàlida , al menys pels propers 10 anys, per qualsevol partit o agrupació d’electors que governi la ciutat; dic una estructura consensuada, no els objectius que , lògicament, cada partit o agrupació d’electors té els seus.

Veurem, ara, com entenem nosaltres una nova estructura organitzativa per a l’ajuntament: Abans , però , un símil amb altres entitats del mercat de l’activitat econòmica: una empresa Estem segurs, desde Veïns, que les parts de les que està actualment dotat l'ajuntament per a funcionar i les relacions entre aquestes parts funcionen malament

afany de lucre que té un conjunt de socis que reunits en assemblea i després d’un procés electoral escullen una junta directiva al davant de la qual hi ha un president , representant de l’entitat.

El president i la seva junta directiva governen el club i tenen diferents atribucions que els hi permeten gestionar l’entitat.

Si el club és suficientment gran ( personal, instal.lacions , activitats,...; per exemple el Club Natació Sant Feliu ), la junta posa al càrrec de la direcció executiva de l’entitat a un gerent que s’encarrega de la gestió de l’estructura professional del club.

En els dos casos ( societat anònima i club ), hi ha un model estructural i organitzacional semblant : propietaris ( capitalistes , socis del club), representants dels propietaris ( consell d’administració , junta directiva ; en ambdós casos comandats per un president), director general o gerent i estructura professional( els treballadors, les instal.lacions i equipaments, els serveis jurídics ,administratius i econòmics ,el màrqueting i la comunicació,...)

Propietat->Junta de Propietaris (assemblea de capitalistes o de socis) -> Consell d'administració o Junta Directiva ( en els dos casos comandada per un President) ->Director General o Gerent ->Organització Professional (també té els seus objectius).

privada amb afany de lucre i un club esportiu.

Una societat anònima ( empresa amb afany de lucre) té un conjunt d’accionistes , tots els que aporten una determinada quantitat de capital social ( no tots els accionistes han de posar la mateixa quantitat).

Aquests accionistes són representats ( tot el seu capital està representat) per un consell d’administració comandat per un president. El president i el seu consell d’administració governen la societat ( defineixen objectius, controlen la gestió,...) i acostumen a delegar en un director general o gerent la gestió executiva de l’empresa , deixen a mans d’aquest representant executiu la direcció de l’estructura professional de l’entitat.

Un club esportiu es una associació sense

Aquest és el model que considerem que ha de tenir l’organització de l’ajuntament: Propietaris (els ciutadans censats a Sant Feliu majors d’edat) -> Representants dels propietaris (els partits polítics i les agrupacions d’electors constituïts en assemblea, el Ple Municipal) -> la Junta de Govern comandada per l'Alcalde President -> El Director Gerent (anomenat pel ple municipal a instància de l’alcalde) -> l'Organització professinal de l'Ajuntament( dirigida en exclusiva pel director gerent amb el suport dels directors d’àrea i el cap del gabinet de l’alcaldia ).

Aquesta proposta d’organització representa un important canvi de model organitzatiu (veure esquema resum a les pàgines anteriors).  veinspersantfeliu@gmail.com

El Diari de Sant Feliu

Cultura

Febrer 2018 || núm. 67

15

El 43è Premi de Poesia Martí Dot aconsegueix la millor participació de la història del certamen Un cop finalitzat el termini de presentació d'obres a la 43a edició del Premi de Poesia Martí Dot, s'han presentat 20 poemaris, la millor participació de la història del certamen. Els treballs han estat escrits per 10 poetes i 8 poetesses, ja que dos d'ells han presentat dos poemaris. Igual que en la passada edició, s'han presentat més homes, tot i que habitualment hi ha més participació de dones.

Pel que fa a la procedència, els autors són d'arreu dels Països Catalans: 5 de les Illes Balears, 2 de València, 10 de Barcelona, 1 de Girona i 1 de Sant Feliu de Llobregat. Enguany, però, també s'han presentat dos poemaris d'Almeria.

Les dades de participació d'aquesta edició reflecteixen, per una banda, el bon moment que viu la poesia catalana, sobretot entre el pú-

blic jove, amb la proliferació de nous creadors cada vegada més presents als ambients culturals i literaris. I per l'altra, mostren que la nova etapa del Premi Martí Dot, iniciada a començaments d'aquesta dècada, està consolidant poc a poc el premi com una de les grans cites anuals per a joves poetes i poetesses, ja que es tracta del segon premi més veterà de poesia per a joves de tot Catalunya.

El Premi de Poesia Martí Dot, convocat per l'Ajuntament, té com a objectiu promoure la creació literària en català i ajudar els joves poetes i poetesses a donar a conèixer la seva primera o segona obra. El certamen és obert a la participació de persones menors de 36 anys que presentin un recull de poemes originals i inèdits, escrits en català, en quantitat suficient per integrar un volum, apro-

Agustí Vilar, guanyador de l'edició de 1979. Foto: facebook Ajuntament

ximadament uns 300 versos.

El premi està dotat amb 1.500 euros i la publicació de l'obra guanyadora a la col·lecció de poesia de Viena Edicions. A més, la persona guanyadora participarà en un mínim de dos recitals poètics organitzats per l'Ajuntament durant l'any 2018. El vere-

dicte es farà públic el 23 de març, a l'auditori del Palau Falguera, en el marc de la Setmana de la Poesia de Sant Feliu, en un acte que tancarà Joan Margarit amb un recital.

El premi es va crear al 1974 per tal de difondre la poesia en llengua catalana entre el

jovent. Al llarg de la seva existència aquest guardó ha servit per posar a l'escenari literari poetes i poetesses com Vicenç Villatoro (1978), Agustí Vilar (1979), Xavier Pérez i Torío (1984) o Míriam Cano, Aina Torres, Raquel Santanera o Guim Valls en els darrers anys.

El Diari de Sant Feliu

Cultura

Febrer 2018 || núm. 67

ContraBaix enceta una nova temporada de concerts La programació de ContraBaix arrenca la seva dinovena temporada aquest mes de febrer amb dos concerts de gran qualitat musical i artística, amb noms reconeguts dins de l’escena del jazz de casa nostra.

El passat diumenge 4 de febrer, un trio de veterans: Jordi Rossy, Horacio Fumero i Bill McHenry, es van reunir, per primera vegada els tres junts, per oferir un concert de jazz clàssic en la intimitat del restaurant VdGust de Sant Cugat del Vallés.

Jordi Rossy, Horacio Fumero i Bill McHenry

Big Mama Montse a l'Ateneu El divendres 16, l’espectacle el portarà la Big Mama Montse a l’Ateneu amb la celebració dels seus 30 anys cantant blues, envoltada de bons amics per dur als escenaris tota l’alegria d’aquesta música des de la perspectiva artística que l’experiència li atorga. Una ocasió especial per gaudir de forma diferent del seu repertori, interpretat per una formació musical composta per guitarra solista, piano, baix, bateria i, la pròpia Big Mama Montse, a la veu i a la guitarra rítmica.

Big Mama Montse actuarà el divendres 16 de febrer a l'Ateneu

Lliurats els premis del concurs de dibuix infantil 'La rosa i el roser' Els nens i nenes guanyadors del concurs de dibuix infantil 'La rosa i el roser 2018' van rebre aquest passat diumenge dia 11, els premis als millors dibuixos presentats al certamen.

L'acte de lliurament dels guardons es va fer a la terrassa del Cigne del Palau Falguera, espai que durant aquest cap de setmana ha exposat les obres dels 67 infants que van participar en el concurs.

El concurs de dibuix és un dels actes vinculats a la Festa i plantada de rosers que es va fer el passat 28 de gener al parc de Torreblanca. En el marc de la celebració es va fer una plantada popular de rosers, així com una botifarrada, una visita guiada al parc i un taller per aprendre a plantar i podar un roser. Les activitats van ser organitzades per l'Associació dels Amics de les Roses.

Relació de premiats Categoria 'Roses i rosers' (6-7 anys) Fèlix Blay Bartolí Categoria 'Jardins amb roses' (6-7 anys) Núria Armengol Categoria 'Roses i rosers' (8-9 anys) Meritxell Moreiro Gómez Categoria 'Roses i rosers' (8-9 anys) Aitana Gómez Romagosa Categoria 'Roses i rosers' (10-12 anys) Blanca Soler Rodríguez

Un moment del concurs celebrat el passat 28 de gener.

Foto Facebook Ajuntament

Categoria 'Jardins amb roses' (10-12 anys) Elsa Loncan Gutiérrez

Big Mama Montse

16

Montserrat Pratdesaba nace en St. Quirze de Besora en 1963. Se inicia en la música a los 6 años estudiando solfeo y piano. Cuando cumple 12 años se apasiona por la guitarra, aprendiendo a tocarla de forma autodidacta mientras canta y compone sus primeras canciones. Big Mama Montse ha estudiado la carrera de Ingeniería de Telecomunicaciones especialista en Imagen y Sonido, trabajando durante 6 años en la Televisión Catalana (TV3), hasta que decidió finalmente dejar ese trabajo para dedicarse profesionalmente a la música. Ha coproducido 20 discos y ha colaborado en una larga lista de álbumes en los que ha participado. Además, la carrera de Big Mama ha estado muy relacionada con el trabajo educativo, ofreciendo numerosos conciertos para iniciar a niños y adultos en el universo del Blues. También ha sido periodista musical de la revista francesa Blues & Co entre 2008-16. Su arte ha tenido repercusión internacional, ya que Putumayo Records incluyó "No way out", una canción de Big Mama & Victor Uris, para el recopilatorio "Blues Around The World", que contó con artistas internacionales como Taj Mahal, Bonnie Raitt, Maria Muldaur, Eric Bibb, Habib Koitié, etc. Es la actual Presidenta de la Sociedad de Blues de Barcelona así como también miembro de la Junta Directiva de la Asociación Profesional de Músicos de Cataluña - Musicat. Entre 2013-16 ha sido una de los 12 miembros de la Junta Directiva de la European Blues Union. En 2013, Montserrat Pratdesaba celebró su 25 aniversario como Big Mama con una gira acompañada por el grupo Taller de Músics All Stars. En 2015 recibe el reconocimiento artístico por parte del Festival de Jazz de Terrassa que le otorga el premio "Jazzterrassaman". También ha recibido, entre otros, el premio Capibola Blues 2010 por el Festival de Blues de Barcelona, un ukelele por su 25º Aniversario como Big Mama por la Sociedad de Blues de Barcelona, Miembro de Honor 2015 por la Sociedad de Blues de Rubí y por la de Girona, Artista BluesCat 2007, Premio "Dones d´Enllaç" 2008, Mejor Disco de Jazz 1994 por Radio4, Finalista al Mejor Disco de Jazz por la SGAE y AIE a los III Premios de la Música.

El Diari de Sant Feliu

Cultura

Febrer 2018 || núm. 67

17

1400 persones de 16 comparses omplen els carrers de música i color Un any més la ciutadania va sortir al carrer aquest dissabte per participar activament en la celebració del Carnaval i gaudir de la festa fins ben entrada la nit.

La tradicional rua va sortir del carrer Mataró per recórrer diversos carrers del centre fins arribar a la plaça de la Vila, on les comparses van fer el seu ball final al damunt de l'escenari abans de conèixer el veredicte del jurat del Concurs de Comparses. Enguany unes 1.400 persones d'un total de 16 comparses van participar en la rua.

"Mitologia màgica" d'Amics del carrer Santa Creu primer premi d'adults

Els premiats del concurs de comparses en la modalitat infantil van ser: • Primer premi per l'AMPA de l'escola Josep Monmany per la comparsa "Sabem el que som però no el que podem arribar a ser" • Segon premi per l'AFA de l'escola Salvador Espriu per la comparsa "El bosc de l'Espriu" • Tercer premi per l' AMPA de l'escola Falguera per la comparsa "La peixera, un mar d'il·lusió i imaginació" Les comparses d'adults premiades han estat: • Primer premi per Amics del Carrer Santa Creu per la comparsa "Mitologia màgica" • Segon premi per l'Associació Cultural Folklòrica per la comparsa "El regnat dels monstres i els seus bufons" • Tercer premi per ASPRODIS per la comparsa "Canvi d'aires" El jurat de la rua de Carnestoltes va estar format per representants de diferents àmbits: Comissió de Carnaval, Consell d'Infants, món de les arts, del teatre i associatiu. El jurat ha distingit també amb mencions especials les comparses següents: Per la millor combinació entre coreografia i disfressa: "Ballant entre ones", del Casal Municipal de la Gent Gran Per l'elaboració tan aconseguida: "Virsamarins, a galop sota al mar", de l'AMPA del col·legi Verge de la Salut Per la comparsa amb més implicació, animació i participació: "Una explosió de diversitat i colors", del Club d'Esplai Diversitat Lúdica

'El bosc de l'Espriu' de l'AFA Salvador Espriu, segon premi infantil

"El regnat dels monstres i els seus bufons"" de l'Associació Cultural Folklòrica, segon premi d'adults

"Sabem el que som però no el que podem arribar a ser" de l'AMPA de l'escola Josep Monmany, primer premi infantil

"La peixera, un mar d'il·lusió i imaginació" de l'AMPA de l'escola Falguera, tercer premi infantil

"Canvi d'aires" d'ASPRODIS, tercer premi d'adults

El Diari de Sant Feliu Febrer 2018 || núm. 67

Comarca

18

L’Agència de Residus de Catalunya El paro registrado en la comarca aumenta en atorga més de 250.000 euros al 412 personas en enero Baix Llobregat Las personas sin trabajo ascienden a 42.469, situando la tasa de desempleo del Per a projectes de prevenció i preparació per a la reu-

Baix Llobregat en el 11%.

tilització de residus municipals.

A finales del mes de enero, el desempleo registrado en el Baix Llobregat era de 42.469 personas, aumentado respecto al mes anterior en 412 (1%) y situando la tasa de paro en el 11%, por debajo de la del conjunto del ámbito territorial metropolitano (11,4%) y de la media del conjunto de Catalunya (11,9%). Sin embargo, si hablamos en términos interanuales hay que destacar que el paro disminuye en 5.161 personas, lo que representa un 10,8% menos.

Sant Vicenç dels Horts encabeza el ranking de las poblaciones con más desempleo de la comarca, con una tasa del 14%. Martorell es el segun-

L

’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha resolt atorgar 1,8 milions d‘euros en ajuts per a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització de residus municipals a ens locals, entitats sense ànim de lucre i universitats. El Baix Llobregat rebrà una aportació global de més de 250.000 euros.

Al voltant d’un milió d’euros es destinaran a finançar 56 ens locals–13 de Barcelona, 7 de Girona, 23 de Lleida, 5 del Camp de Tarragona, 8 de la Catalunya central i un de l’Alt Pirineu i Aran– per desenvolupar actuacions centrades en l’elaboració de plans locals de prevenció; donar suport a actuacions contra el malbaratament alimentari; fomentar la reutilització d’objectes; impulsar el desenvolupament d’activitats de preparació per a la reutilització de residus; i impulsar l’elaboració d’estudis de pagament per generació adreçats a la prevenció i la seva implantació.

Els ens locals del Baix Llobregat rebran un total de 112.864

euros. Concretament, ho faran els ajuntaments de Sant Andreu de la Barca (10.329 euros), Santa Coloma de Cervelló (2.952 euros), Castelldefels (49.867 euros), Torrelles (20.037 euros), Gavà (11.396 euros) i Abrera (18.283 euros).

A més, l’agència atorgarà uns 800.000 euros a 31 entitats sense ànim de lucre i universitats –19 de Barcelona, dues de Girona, quatre de Lleida, tres del Camp de Tarragona, dues de la Catalunya Central i una del Pirineu i Aran– per a projectes de prevenció del malbaratament alimentari i el foment de la reutilització d'objectes.

Les germanes hospitalàries del Sagrat Cor de Jesus Benito Menni Complex Assistencial Salut Mental, a Sant Boi, rebran 35.420 euros i la Fundació Marianao, també a aquest mateix municipi, 15.825 euros. A més, l'ARC també destinarà 41.355 euros a la Fundació Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari de Castelldefels, i altres 44.684 euros a l'associació Solidança de Sant Joan Despí.

L'associació Solidança de Sant Joan Despí és una de les entitats subvencionades per l'Agencia Catalana de Residus

do municipio con la tasa más elevada (13,7%), seguido de Olesa de Montserrat (13,3%) y Esparreguera (12,8%).

Por el contrario, Sant Just Desvern y Begues son las poblaciones con menos personas demandantes de ocupación (6,9%, respectivamente), seguidas por Sant Climent

(8%) y Santa Coloma de Cervelló (8,1%).

En este último año, los municipios que más personas han incorporado al mundo laboral en términos absolutos han sido Sant Boi (con 820 parados menos), El Prat (485), Cornellà (466) y Castelldefels (341).

Endesa avança en l'automatizació de la xarxa elèctrica del Baix Llobregat Endesa ha instal·lat durant el 2017 un total de 70 nous telecomandaments en centres de transformació del Baix Llobregat i Vallès Oriental, uns nous sistemes de control remot que permeten realitzar maniobres d’operació a distància. D’aquesta manera es redueix el temps de resposta en cas d’incidències i s’assegura la continuïtat i qualitat del subministrament elèctric a ambdues comarques. La inversió, aportada íntegrament per la Companyia, ha estat de 970.000 euros.

Amb aquesta millora, el Centre de Control que Endesa té a Barcelona pot accionar a distància els dispositius de maniobra de les instal·lacions sense haver de desplaçar equips sobre el terreny en cas d'incidències, ja siguin pròpies o derivades de l'acció d'agents externs, ja que el centre de control rep informació que permet detectar i aïllar els defectes que puguin produir-se a la xarxa mitjançant els elements de detecció de pas de defecte. D’aquesta manera s’estalvia temps en la localització d’avaries, amb la conseqüent reducció del temps d’interrupció del subministrament elèctric als clients que s’alimenten d’aquestes instal·lacions, distribuïts en 22 municipis.

A banda d’això, en 27 de les instal·lacions s’han substituït els elements de maniobra convencionals per cabines de nova tecnologia que incorporen un gas de característiques especialment aïllants. Els nous dispositius redueixen la necessitat de manteniment, ja que el gas incorporat s’autoregenera, a diferència de l’oli que pateix una descomposició gradual. Alhora, el material conté propietats dielèctriques, fet que impedeix una bona conducció de l’electricitat i disminueix el risc d’incidència, gràcies a la seva alta estabilitat tèrmica i química.

Estació transformadora de Sant Feliu

El Diari de Sant Feliu Febrer 2018 || nĂşm. 67

Publicitat

19

El Diari de Sant Feliu Febrer 2018 || núm. 67

Esports

20

"Los resultados deportivos a veces vienen y otras veces no, en cualquier caso siempre es una consecuencia del trabajo realizado antes" José Molero //

Director del Club Tawekwondo Molero

José Molero, director del Club Taekwondo Molero, es actualmente cinturón negro 8º DAN, maestro entrenador nacional, árbitro internacional y juez olímpico.

El Club Taekwondo Molero está en Sant Feliu desde 1979 y es una entidad deportiva que tiene como objetivo principal el fomento, el desarrollo y la práctica continuada del taekwondo en todas las categorías a partir de los 4 años.

La escuela Taekwondo Molero nació en 1979. En un primer momento se situó en la calle de San Lorenzo, 15, de Sant Feliu de Llobregat y posteriormente, en el año 1989 en la calle de Agustín Domingo, número 4, donde continuó su trayectoria hasta finales del año 2007 cuando se trasladó al nuevo Complejo Municipal de Piscinas "El complex" donde actualmente se practica este deporte a cargo del equipo docente.

Recientemente habéis organizado el primer Trofeo Interclubs de Taekwondo “Ciutat de Sant Feliu”. Así mismo, por primera vez, una atleta del club se clasifica para un campeonato europeo, sin hablar de los múltiples pódiums i medallas en todos los torneos donde participáis. ¿Está el club en su mejor momento después de casi 40 años de existencia?

Si ciertamente hemos organizado el primer trofeo interclub “ciudad de Sant Feliu” teníamos tres objetivos claros con este evento y se han cumplido de forma extraordinaria.

El primero era hacer visible el nuestro deporte y ponerlo al alcance de todo el mundo, esto se ha logrado con las gradas llenas de público y felicitaciones por parte de los asistentes.

El segundo objetivo era organizar un evento adaptado a los nuevos deportistas de base donde tuvieran una experiencia de competición adaptada al nivel de base, esto también

participando.

El tercer objetivo era conseguir recursos para patrocinar el viaje a Alemania con la participación de 3 deportistas del club. Esto también se ha cumplido y no solo a nivel de recursos sino también a nivel de resultados, han estado brillantes las tres cadetes y finalmente hemos conseguido la clasificación de Judit Palacios para el campeonato de Europa. Estamos muy contentos las tres han demostrado estar a nivel de alto rendimiento.

se ha cumplido con mas de 120 competidores y con una participación del 85% de nuestros deportistas involucrados y

zado antes.

Como objetivo inmediato queremos seguir activos en las dos velocidades, el trabajo

¿Qué nuevas metas se marca el club en el futuro más inmediato?

Llevamos desde el año 1979 trabajando un taekwondo de base enfocado en aportar valores a los niños para contribuir en formar buenas personas, esto lo hacemos con la complicidad de los padres y siempre ha sido y es nuestra prioridad, los resultados deportivos a veces vienen y otras veces no, en cualquier caso siempre es una consecuencia del trabajo reali-

diario del club con la base. Y la participación en los eventos de la temporada, que sería excelente si Judith Palacios consigue pódium en el campeonato de Europa esta temporada.

Otro factor muy importante es que predicamos con el ejemplo y contamos con el apoyo incondicional de los padres que siempre nos ayudan en todo, Taekwondo Molero es un club muy familiar, próximo a las personas y nos gusta implicar en cada desafío a nuestros miembros.

Otro gran ingrediente es que tenemos grandes técnicos al frente del trabajo diario de Chema Palacios dos veces subcampeón del mundo y Marc Fernández técnico superior de actividad deportiva y especializado en trabajo de base ambos grandes profesionales con pasión por su trabajo, ambos técnicos siempre ponen “el Alma“en todo lo que hacen.

son excelentes para el trabajo de base, estamos muy contentos y nos sentimos muy confortables y bien acogidos.

Aunque a menudo necesitamos más espacio para el trabajo de alto rendimiento de nuestro equipo, esto es una necesidad que debemos resolver si queremos seguir creciendo, esperamos poder encontrar una solución a esta cuestión próximamente con la ayuda del ayuntamiento, que dicho sea de paso siempre nos ha ayudado y se ha portado de forma excelente con nuestro club.

Por ultimo quiero soñar, esta claro que nuestra misión como club es y ha sido el trabajo de base, pero después de casi 40 años de trabajo en nuestra ciudad, me gustaría clasificar algún deportista en un mundial y si soñar es libre porque no en la olimpiada.

Son muchos los niños y niñas que practican este deporte, ¿por qué recomiendas la práctica del taekwondo?

Ciertamente si son muchos y cada día más, a nivel nacional somos más de 60.000 licencias, solo Cataluña ostenta más de 15.000 federados activos, nuestro club es uno de los más antiguos de España.

El taekwondo es un deporte muy completo, para los que no lo conocen descubren que es mucho más que pegar patadas y puñetazos, en realidad la práctica de taekwondo contribuye considerablemente en forjar el ¿Y las instalaciones? carácter de los niños, con este Son la asignatura pendiente. deporte integran valores muy Las instalaciones del Complex importantes de forma cotidiana en el día a día, estos posteriorJudit Palacios se clasifica para el europeo mente les ayudan a desenvolPor primera vez una deportista de Taekwondo Molero converse mejor cuando son adultos, sigue el billete para un campeonto europeo. La joven Judit el respeto, la cultura de esfuerzo Palacios obtuvo la brillante clasificación tras batir a las repara conseguir tus objetivos, la presentantes de Polonia , Croacia , Bielorrusia, en la reciente disciplina, la perseverancia, y un President Cup en Alemania, donde se quedó a un paso de largo etc. Están integrados en la final al perder en semifinales contra la representante de nuestro quehacer diario.

Grecia. En la imagen junto a Alba y Ariadna, que también tuvieron una meritoria participación en Alemania.

Los éxitos deportivos de los atletas del club denotan un alto nivel competitivo de estos, ¿es realmente así? ¿A que lo achacas?

Ciertamente llevamos varias temporadas con grandes logros a nivel deportivo, en mi opinión creo que es el resultado de la suma de factores.

Por un lado y creo que es el más importante amamos lo que hacemos, tenemos pasión por nuestro deporte y nos gusta trabajar con nuestros deportistas.

El Diari de Sant Feliu Febrer 2018 || núm. 67

Esports

Começa la lliga catalana d'escacs Com cada any a finals del mes de gener te lloc l'inici de la Lliga Catalna d'Escacs.

Enguany el club d'escacs de La Unió Coral disputa la lliga a la segona divisió nacional, grup IV, en el que, després de quatre jornades, es troba invicte i empatat en el primer lloc amb el club

d'escacs La Lira de Barcelona. Precisament la propera jornada, el diumenge dia 18, es disputa el matx davant els barcelonis amb la plaça d'ascens en joc, amb el permís del CE Tarragona.

En aquesta categoria puja a Primera Divisió directament el campió de grup i promociona el segon.

El club d'escacs La Unió Coral és un dels clubs més antics de Catalunya i comp-

Prop de 300 gimnastes en el XIII Trofeu Ciu-

ta en l'actualitat amb 46 jugadors federats i una escola d'iniciació, a partir dels 6 anys, a la mateixa seu de l'entitat.

A més a més del primer equip, La Unió Coral participa amb dos equips més a la Lliga Catalana, el segon equip participa en la Primera Categoria provincial, grup IV, i el tercer equip a la Segona Categoria provincial, grup VI. LLIGA CATALANA SEGONA DIVISIÓ - Grup IV Classificació. Jornada 4 - 10/02/2018

Un moment de l'encontre davant el club d'escacs Amposta, disputat a les intal·lacions de La Unió Coral

21

punts

1. C.E. LA LIRA BCN 4 LA UNIÓ CORAL 4 3. AMPOSTA 3 C.E.TARRAGONA 3 5. MASNOU 2 6. LIRA VENDRELLENCA 1 PEO VUIT 1 ESPIGA LES CORTS 1 CAMBRILS 1 10.MASDENVERGE 0

tat de les Roses "Memorial Blanca Cano" Prop de 300 gimnastes van participar en el XIII Trofeu Ciutat de les Roses-Memorial Blanca Cano celebrat el passat 11 de febrer al Palau Municipal d'Esports Juan Carlos Navarro. El torneig, que organitza cada mes de febrer el Club Rítmica Sant Feliu amb la col·laboració de l'Ajuntament, va comptar amb la participació de gimnastes de diverses edats, d'arreu de Catalunya i també dos gimnastes de fora de Catalunya.

El trofeu de rítmica Ciutat de les Roses fa set anys es va batejar amb el nom de "Memorial Blanca Cano" en memòria a l'exgimnasta del Club de Sant Feliu Blanca Cano.

El Diari de Sant Feliu Febrer 2018 || núm. 67

Esports

Classificacions

Intratables en el 2018 Cinco victorias y un empate desde el incio de año, que coincide con el inicio de la segunda vuelta, hacen del Santfeliuenc el equipo más en forma de este grupo V de la tercera división nacional.

Los jugadores de Andrés González además, tan sólo han encajado 2 goles en estos seis partidos, habiendo TERCERA DIVISION NACIONAL Classificació.

Jornada 26 - 11/02/2018 1. ESPANYOL, R.C.D., "B " 2. L'HOSPITALET, C.E. 3. PRAT, A.E.,A 4. SANT ANDREU, U.E., 5. TERRASSA FC, 6. EUROPA, C.E., 7. ASCÓ, F.C. 8. POBLA MAFUMET, C.F. 9. REUS DEP, C.F. SAD,"B" 10. VILAFRANCA, F.C., 11. SANTFELIUENC, F.C., 12. HORTA, U.AT., 13. SANTBOIA, F.C., 14. CASTELLDEFELS, U.E., 15. CERDANYOLA DEL V, 16. FIGUERES, U.E., 17. PALAMOS C.F., 18. GRANOLLERS, E.C. 19. GAVA, C.F., 20. VILASSAR MAR,U.E.,

63 50 44 42 42 41 41 38 37 37 35 35 31 30 30 30 19 17 14 13

marcado 15, la mitad del total que llevan en toda la liga.

El cambio de fisonomía del equipo ha sido espectacular, al menos, desde luego, por la efectividad ante puerta y, por tanto, por los resultados.

En la útlima jornada disputada el equipo de Les Grases endosó seis goles a domicilio al colista, el equipo maresmenc del Vilassar de Mar, cosa que nunca antes había conseguido como visitante el Santfe. Con estos resultados el Santfeliuenc vuelve a estar en una cómoda onceava posición, con un

amplio colchón de puntos sobre las plazas de descenso y mirando con reojo a las posibles plazas de desceno compensado, pero también con la vista puesta un poco más arriba.

Las próximas jornadas pueden marcar nuevos objetivos para el equipo, ya que recibe a Cerdanyola y Gava, equipos que luchan por la permanencia, aunque los costeños, están prácticamente descendidos, y visitan los feudos de dos equipos que aspiran a meterse en play-off, como Terrassa y Europa.

HANDBOL LLIGA CATALANA SÈNIOR MASCULINA Jornada 18 - 10-02-2018

punts

1. LA SALLE BONANOVA 2. HANDBOL POBLENOU 3. UEH CALELLA "A" 4. H. BANYOLES "A" 5. C.H. CAMBRILS 6. SABADELL HANDBOL 7. S.MARTI ADRIANENC B 8. H. COOP.SANT BOI 9. CH CANOVELLES GROC 10. CH PARETS A 11. HANDBOL GAVÀ "A" 12. HC MANYANET "A" 13. H.LLEIDA PARDINYES 14. CH SANT LLORENÇ

29 27 25 25 24 23 23 17 15 12 12 10 5 5

WATERPOLO PRIMERA DIVISION (MASCULINA) Classificació.

Jornada 13 - 10/02/2018

El Santfeliuenc mantuvo la imbatibilidad en esta segunda vuelta con la contundente victoria en Vilassar, por 1 a 6.

Associació 2014, por un contundente 3 a 0, en el último encuentro celebrado en el municipal de Falguera el pasado dia 4 de febrero.

Tras el parón por Carnaval, vuelve la competición para los de Falguera, con un interesante e importante desplazamiento a Sant Andreu de la Barca, para enfrentarse a los cuatribarrados que tan sólo aventa-

Partido de la primera vuelta ante la Peña Unión Málaga

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

jan en 3 puntos a los hombres de Carlos Ruiz.

MARTORELL C.F. 46 punts PALLEJA, C.F. 42 Pª UNION D. MALAGA 41 S.VICENÇ H. 2014 A. F. 34 LEVANTE LAS PLANA 33 VALLIRANA C.F 33 S. ANDREU AGRUP. "B" 32 CORBERA , C.F. 31 PEÑA RECREATIVA 29 CASTELLDEFELS"B" 29 VILADECANS U.D. "B" 26 OLESA MONTSERRAT 25 TORRELLES, U.E. 21 ABRERA, A.E. 19 CAN ROCA 74 U.E. 17 SANT ESTEVE SES. F.C. 15 SAN MAURO, U.D. "B" 12

18. CERVELLO, C.D.

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

punts

C.N. SABADELL C.N. SANT ANDREU C.N. MATARO C.N. TERRASSA C.E. MEDITERRANI ESC. WAT.ZARAGOZA C.N. RUBI C.N. SANT FELIU C.N. MADRID MOSCARDO C.W. DOS HERMANAS

36 33 27 24 21 12 10 6 6 4

11

Liga Femenina 2

COPA CATALUNYA MASCULINA FASE PREVIA - GRUP 02 Classificació jornada 15

TERCERA CATALANA G.8 Classificació.

Jornada 28 - 11/02/2018 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

16.

17.

punts

CDAD. LINEAL 28 C.N. RUBI 28 C.N. LA LATINA 23 C.N. MONTJUIC 23 U.E. HORTA 20 CW SEVILLA EMASESA 19 C.N. SANT FELIU 19 C.N. GRANOLLERS 18 C.N. CABALLA 17 C.D. WAT. MALAGA 13 C.W. DOS HERMANAS 8 C.N. TRES CANTOS 4

LIGA IBERDROLA DIVISIÓN HONOR (FEMENINA) Classificació. Jornada 12 - 10/02/2018

BÀSQUET

La Peña recreativa endereza el rumbo Después de encadenar 7 jornadas consecutivas sin ganar (un empate y seis derrotas) la Peña Recreativa ha vuelto a la senda de la victoria, consiguiendo 7 de los últimos 9 puntos disputados. Destaca la última de estas victorias, ante el cuarto clasificado, el Sant Vicenç dels Horts 2014

22

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

punts

BASQUET MOLINS A 29 SESE A 28 U.E. SANT CUGAT 26 C.B. ALPICAT A 24 C.B. CIUTAT VELLA 23 C.B. SANTA COLOMA 23 CIRCOL COTONIFICI 23 CEB GIRONA CITYLIFT 22 BASQUET SITGES 21 SANT QUIRZE B. C. 21 MERCHANSERVIS CBS 20 VEDRUNA GRACIA 20 AD TORREFORTA 19 C.E. SANT NICOLA 16

Classificació jornada 18 punts

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

RC CELTA ZORKA GDKO IBAIZABAL PATATAS HIJOLUSA BARÇA CBS DURÁN MAQ. ENSINO KEMEGAL CORTEGADA C. JOVENTUT LES CORTS C.B. ARXIL AÑARES RIOJA ISB LIMA-HORTA BARCELONA BASKET MAR GIJON INMOBI.VICTOR ANTUÑA SEGLE XXI UNIVERSIDAD DE OVIEDO

33 32 31 30 30 29 27 27 27 26 23 23 21 21

El Diari de Sant Feliu Febrer 2018 || nĂşm. 67

Publicitat

23

El Diari de Sant Feliu Febrer 2018 || nĂşm. 67

Publicitat

24