El Diari de Sant Feliu, núm.:28

Assemblea anual de la FavBAIX

Els membres de la FavBAIX es van reunir el 29 de març per tractar l’estat actual de la federació. L’assemblea va tenir lloc al Palau Falguera per petició d’aquesta AV. El seu president, Paco Romero, ha entrat com a vocal de la junta de la FavBAIX, que ha d’encarar la baixa participació a les AV en favor d’altres entitats ciutadanes. p.3

Cerca de 500 personas se concentran contra la subida del IBI

Comisión Ciudadana

OPINIÓ

2

opinió

editorial

Corones tarifàries perverses

S

i ets usuari del transport públic segur que estàs habituat a les zones tarifaries quan vols treure un bitllet o una targeta multiviatge. Però abans de la creació d’aquestes zones, el cost del trajecte es calculava en funció de la distància a què estigués el destí. El bitllet tenia un preu diferent segons la destinació i aquest només tenia validesa per aquest trajecte i no per a cap altre.

A més recorregut, més car.

Aquest mecanisme que sembla raonable, un usuari paga segons la distància i l’ús, suposava un greu problema a l’hora de dispensar targetes multiviatge. Així què es va implantar un sistema de zones tarifàries que va unificar preus en funció del que s’anomenen corones. Es va dividir el radi de Barcelona en cercles, així la zona 1 és la més propera a Barcelona i la zona 6 la més allunyada.

El sistema resulta clarificador i facilita la comprensió als usuaris per saber el cost del trajecte independentment de l’estació de destí, únicament hem de saber si ambdues estacions estan a la mateixa zona o el nombre de zones que hem de travessar en fer el trajecte. Facilita l’adquisició de targetes multiviatge perquè de forma clara sabem per on ens podem moure.

Còmode sí, discriminatori també L’actual sistema tarifari està pensat per desplaçaments amb origen o destí Barcelona, però què passa amb altres recorreguts de distàncies semblants que no tenen com a destinació o origen Barcelona?, o els trajectes entre localitats molt prope-

el diari de Sant Feliu · abril de 2014

res però ubicades en zones diferents?

El sistema de zones tarifàries per corones concèntriques es basa en la distància a la qual estan de Barcelona. A més lluny, més car. El problema rau en què trajectes que per distància recorreguda poden ser semblants, tenen un cost absolutament diferent si el recorregut és a l’extraradi de la ciutat de Barcelona. L’increment del cost de les targetes multiviatge augmenta de forma escandalosa a mesura que ens allunyem de la capital. No sembla raonable unes diferències tan substancials entre trajectes de distàncies semblants o fins i tot molt més curts quan es produeixen entre localitats properes però de zones tarifàries diferents.

Canvi de sistema tarifari No hi ha dubte que el més lògic és que hi hagi una proporció entre el recorregut i el cost i no que els usuaris que fan trajectes allunyats de Barcelona paguin més car el quilòmetre recorregut que els que ho fan a prop de Barcelona. El sistema de zones tarifàries per corones és discriminatori.

Cal aplicar un sistema tarifari més just i equitatiu que permeti el pagament dels viatges del transport públic per sectors en funció dels quilòmetres recorreguts i no basant-se en unes zones tarifàries que tenen de referència Barcelona. Pagar per la distància o l’ús és la forma de què tots els usuaris contribuïm de forma igualitària al manteniment del transport públic.

Jaume Solé Díaz jaumesolediaz.blogspot.com.es

el diari de Sant Feliu El diari de Sant Feliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.

El diari de Sant Feliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.

La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

El Govern del PP dóna l’esquena al soterrament

L

a històrica aspiració ciutadana de veure una ciutat sense vies del tren en la superfície ha donat un pas enrere amb la presentació de la versió preliminar del Pla d’Infraestructures, Transport i Habitatge 2012-2024 (PITVI) per part del Ministeri de Foment.

Aquest document considera els soterraments de les vies del tren una obra de millora urbanística per la qual cosa considera que ha de finançar-se a càrrec de les administracions amb competència en matèria d’urbanisme, és a dir Ajuntament i Generalitat. El Ministeri canvia el criteri que fins ara mantenien els governs anteriors i considera els soterraments com a no necessaris des d’un punt de vista de funcionament del servei ni de funcionalitat de la xarxa ferroviària, deixant per tant el finançament de l’actuació a aprofitaments urbanístics del sòl ferroviari alliberat.

Aquesta premissa farà inviable el soterrament de Sant Feliu, ja que el traçat actual no allibera pràcticament sol urbanitzable del que es pugui obtenir aprofitaments, i per tant els possibles rendiments econòmics del desenvolupament urbanístic en aquest àmbit es absolutament insuficient per afrontar totalment el cost de l’obra.

Igualment, que l’Estat pugui considerar el imprescindible soterrament de les vies del tren a la nostra ciutat com a una obra que no

millora el servei ferroviari es no voler veure la realitat. Aspectes de freqüència de pas, seguretat, estat de la xarxa fins i tot, son millores evidents que es produirien amb el soterrament en eliminar, entre altres, l’anacrònic pas a nivell del carrer Comte Vilardaga.

No deixa també de sorprendre com el govern municipal, sobretot pel que fa a ICV, reclama ara l’acompliment del protocol de conveni signat l’any 2006 per l’anterior govern municipal (PSC+CiU+ERC) amb els governs de l’Estat (PSOE) i de la Generalitat, (PSC). I sorprèn perquè fins no fa gaire ICV estava radicalment en contra de que l’Ajuntament participés en una part del finançament de l’obra, fins i tot va orquestrar una campanya exigint que el pagués totalment l’Estat. Ara, sense cap vergonya, demanen que s’identifiqui l’actuació d’acord amb el conveni signat, que entre altres coses recull la participació econòmica de l’Ajuntament i de la Generalitat, juntament amb l’Estat.

En tot cas, cada vegada es veu més lluny el soterrament , tant per la falta de voluntat del Govern de l’Estat com de l’aparent passivitat municipal i la falta de projecte i criteri. Tot i la crisi i la falta de recursos, es podia haver avançat en la definició de l’ordenació de ciutat, però l’estratègia de millor no parlar-ne els hi ha sortit malament amb el PITVI i ens obliga a moure fitxa.

la foto del mes

El Sindicat Agrícola tanca les seves portes. La cooperativa ha decidit plegar veles. La causa és la crisi, que afecta l’entitat amb falta de liquiditat i massa despeses. Tanmateix, molts dels pagesos que hi estaven afiliats -52- continuaran venent els seus productes de Km. 0 al Mercat de Pagès que s’instal·la al Parc de Torreblanca.

Publicitat: 609 851 703 publicitat@eldiaridesantfeliu.com Administració: administració@eldiaridesantfeliu.com Maquetació, edició, redacció, fotografia: Anabel Raluy i López Redacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.com i anabel_redaccio@sfcomunicacio.cat

Disseny anuncis: David Pedra Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631989 Dipòsit legal: L-12462012 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Contacte: redaccio@eldiaridesantfeliu.com Telèfon: 936 857 683

Podeu consultar l’edició digital a:

Distribució:

Número 28, abril de 2014 21.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

el diari de Sant Feliu · abril de 2014

C IU T AT

3

Canvi de Junta a la FAVBaix en l’assemblea celebrada a Sant Feliu

Julián Carrasco esdevé el nou president mentre que el president de l’AV Falguera, Paco Romero, entra a la junta com a vocal

C

om cada any, la Federació Comarcal d’Associacions Veïnals del Baix Llobregat (FAVBaix) ha celebrat la seva assemblea comarcal. Es tracta de la 29a assemblea de la federació veïnal, que va tenir lloc el passat dissabte 29 de març al Saló dels Àustries del Palau Falguera. L’acte va arrencar amb la intervenció del president de l’associació de veïns del barri Falguera, Francisco Romero, qui juntament amb el president sortint de la FAVBaix, Gregorio Sánchez, va fer un discurs centrat en el gran retrocés de drets socials i llibertats que està impulsant els governs central i autonòmic. Drets, tal com va etzibar Sánchez, que s’estan esmicolant amb reformes com la laboral, de les pensions, de l’administració local, de l’avortament i de la seguretat ciutadana.

L’alcalde de la ciutat, Jordi Sanjosé, també va destacar la importància del moviment veïnal en la defensa dels drets socials i dels serveis al veïnat. Sanjosé es va referir a un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona que demostra que l’afectació de la crisi en els barris on hi ha una AV és menys agressiva.

Canvi de junta Cada 2 anys, la FAVBaix té el compromís de renovar la seva junta, el que ha fet amb la incorporació de Julián Carrasco,

de l’AV La Plana d’Esplugues de Llobregat, a la presidència. No li manca experiència, ja n’havia estat el president durant 6 anys.

Pel que fa a la resta de la junta, aquesta compta amb una àmplia representació territorial, amb activistes veïnals d’Esplugues, Cornellà, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, El Prat, Gavà, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Castelldefels i Sant Joan Despí. No obstant, el president sortint, Gregorio Sánchez, ha remarcat la necessitat de comptar amb representants veïnals de territoris altament poblats que no tenen presència, especialment a la FAVBaix, com Sant Boi i Martorell.

En la junta escollida per unanimitat repeteixen la majoria de membres, amb tres novetats: Mercè Figueras, de l’AV de Sant Just Desvern, com a tresorera; i Francisco Romero, de l’AV Falguera, i María José Martínez, de l’AV El Trèvol de Sant Vicenç, que entren en qualitat de vocals. El president sortint, Gregorio Sánchez, continuarà com a vocal de la federació durant un any més.

Nova etapa En la conjuntura actual les associacions tenen el gran repte de fer front a la desmobilització.

Pres el càrrec, Carrasco ha recordat que les associacions veïnals comarcals han perdut pes

-abans eren 90 i ara en són 60, ha dit- i que per això “necessiten un canvi d’actitud” i les ha instat a treballar perquè retornin a la centralitat de “la vida dels barris”. Va afirmar que per a això comptaran amb l’acompanyament de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), que ha fet 25 anys al gener.

La vicepresidenta de la FAVBaix, Pura Velarde, es va expressar en el mateix sentit, remarcant que a diferència d’altres entitats, les associacions de veïns “tenen una visió global del territori, que val la pena tenir en compte per iniciar una nova etapa, i per treballar amb altres organitzacions més sectorials”.

I és que la vicepresidenta considera que tot i que ha baixat la seva mobilització, “les AV sempre han estat al carrer”.

L’Assemblea va comptar amb moltes intervencions d’interès, amb molta autocrítica i abordant temes com la relació amb les entitats que reaccionen a problemes concrets, com la PAH o la plataforma Stop pujades, i van decidir, per exemple, facilitar el pagament de les quotes dels socis i sòcies fraccionant-la en dos terminis. Romero va reclamar que “no hi hagi acusació entre nosaltres” i va apostar per una dinàmica constructiva.

La FAVBaix no escapa a l’influx de la crisi: està pendent de co-

braments de la Generalitat i del Consell Comarcal i durant alguns mesos ha hagut de reduir el seu personal. De la mateixa manera, no ha pogut dur a terme la totalitat de projectes subvencionables als quals tenia dret per manca de liquidesa.

A la sessió també es va donar llum verda al pla de treball que es vertebra entorn de la necessitat de les visites de la FAVBaix a les AV per conèixer les dificultats locals i les seves necessitats formatives i comunicatives. El pla aprovat també aposta per continuar amb el projecte Aula Actual, que atén diferents problemes, facilita la participació ciutadana i ajuda a la dinamització de les AV.

El punt i final el van posar la vicepresidenta del Consell Comarcal, Lourdes Borrell, i el president de la Confederació d’AV de Catalunya (Confavc), Jordi Giró, amb una crida de Giró “a ser més activista que mai” envers l’eradicació de la pobresa energètica, l’alça dels transports públics, i l’horitzó d’enfortir l’economia social i l’autofinançament del moviment veïnal.

Per cert, que en els transcurs de la jornada també es van dedicar uns minuts a recordar a afiliats morts recentment.

La Federació Comarcal d’Associacions Veïnals del Baix Llobregat existeix des de l’any 1987 i aglutina 65 associacions i federacions veïnals de la comarca.

C IU T AT

4

Sant Feliu corre per la igualtat

500 persones participen a la I Cursa de la Dona

abril de 2014 · el diari de Sant Feliu

L’Estat central es desentén del soterrament

V

J

a fa un mes (9 de març), però referir-nos. La I Cursa de la Dona va ser tot un èxit, amb 500 participants, entre nenes, nens, homes i dones. Un diumenge assolellat que va convidar a córrer després d’uns escalfaments dirigits per un entrenador del Complex Esportiu de Piscines i d’unes paraules adreçades per la regidora d’Igualtat, Conxita Fernàndez. L’inici de la cursa va tenir com a punt de partida la plaça del Vuit de Març, com no podia ser d’una altra manera, que donava un aspecte d’un mar blanc i lila amb les samarretes de les corredores i corredors de totes les edats.

Diverses AMPAs de les escoles de la ciutat, com l’AMPA del Josep Monmany, van participar fent ballar els seus gegants i capgrossos i posant música amb els tabalers de les escoles.

Acte institucional d’Esquerra La secció local d’Esquerra també va celebrar el seu propi 8 de Març també a la plaça del mateix nom, a la qual hi van assistir més d’una cinquantena de persones. Enguany el partit va voler mostrar el seu ferm rebuif al projecte de llei que limita fortament la interrupció de l’embaràs. L’alcaldable Oriol

Bossa va destacar el paper fonamental de la dona en la societat d’avui i va insistir en continuar lluitant per la igualtat de drets. La secretària nacional de la Dona de les Joventuts d’ERC, Sílvia Cassola, també va intervenir, fent un recull de les llibertats adquirides per les dones al llarg dels segles XX i XXI. L’acte també va comptar amb una performance a càrrec de l’artista Antònia Hernández, que a través de l’acció artítstica quatre ballarines van anar formant un simbòlic mural.

Per si fos poc, també es va presentar el llibre Evolutión, respostes a la crisi de l’escriptora Isabel Belmonte, que va ser tot un èxit i va omplir de contingut l’acte reivindicatiu. Finalment, els militants van gaudir d’un dinar de germanor.

eure el soterrament és cada cop una realitat més llunyana. Si més no, això és el que sembla cada cop que apareix una nova notícia sobre el mateix, ja que les administracions no donen bones notícies. Ara, el Ministeri de l’Interior ha anunciat que els soterraments viaris són una qüestió estrictament d’ordenació urbanística (millora de la integració urbana) i que, per tant, correspon als consistoris i les Comunitats Autònomes la seva execució. El tema, que va ser tractat

al punt 4 de l’ordre del dia en el darrer ple, va ser presentat com una moció de la Junta de Portaveus per fomular al·legacions al document preliminar del Pla d’Infrastructures, Transport i Vivenda (PITVI) 2012-2024, que el govern espanyol ha donat a conèixer i ha sotmès a informació pública juntament amb l’ISA preliminar. L’Hospitalet de Llobregat i Montcada i Reixac, els altres dos municipis greument afectats per la partició que provoquen les vies del seu nucli urbà, ja han presentat al·legacions.

C IU T AT

6

abril de 2014 · el diari de Sant Feliu

La baixa natalitat fa tancar dues línies de P3 a Sant Feliu L’eliminació de places només afecta als centres d’ensenyament públics

É

s període de preinscripció a les escoles-bressol i els instituts públics i concertats de Sant Feliu per al curs el 2014-15. Fins al 21 de març es van preinscriure els alumnes d’educació infantil, primària i secundària després de setmanes dedicades a les jornades de portes obertes als centres. L’oferta educativa s’ha d’anar adaptant constantment als canvis demogràfics, i això provoca canvis en l’eliminació i addició de línies.

L’oferta de places de les quatre escoles-bressol públiques s’ha reduït, ja que el cens de la població fins a 3 anys ha baixat. L’any passat les xifres ja es van reduir,

amb 404 infants matriculats respecte als 443 de 2012. La baixada de la natalitat és una tendència que no para, el que provoca que els centres hagin de tancar les línies destinades als més petits. A Sant Feliu, això ha afectat les escoles Pau Vila i Josep Monmany, les dues al barri de Mas Lluí, on s’han eliminat dues línies de P3. El mapa actual a Sant Feliu, doncs, dóna una oferta de divuit línies de P3, deu de públiques i vuit de concertades. És el segon any que Ensenyament tanca grups de P3 a tot Catalunya. En la majoria dels casos, les escoles afectades seran les que tenen més d’una línia. La previsió d’Ensenyament, vist el descens de natalitat, és anar reduint línies en algunes escoles per acabar transformant-les en instituts.

Tanmateix, al setembre l’ajuntament va anunciar que hi havia un augment de sol·licituds de plaça en la primera escolarització, P3, ja que al voltant d’un 8-10% que en anys precedents s’escolaritzava per pròpia voluntat fora

de Sant Feliu ara s’escolaritza a centres de Sant Feliu. És a dir, que malgrat que hi ha un augment de la demanda de places, la baixada en picat de la natalitat ha causat l’eliminació de dues línies.

En contrast, l’oferta a la secundària augmenta amb dues línies més de primer d’ESO als instituts Martí Dot i a l’Olorda, tots dos al barri de Roses Castellbell.

A Sant feliu s’hi han matriculat un total de 1.802 nois i noies, 121 més que el passat curs acadèmic. La generació del tercer baby boom, el dels nascuts als anys 90, molt abans de la crisi (des del 2009 vivim precisament el fenomen contrari), han anat creixent i ara arriben a l’ESO. I és que la natalitat a Catalunya ha variat

molt al llarg dels anys.

S’obre la preinscripció a altres centres Tancat el període de preinscripció als cursos d’educació primària, al maig s’obrirà la preinscripció a les escoles bressol (del 5 al 16 de maig), al batxillerat i

els cicles formatius (del 13 al 23 de maig) i al Centre de Formació d’Adults Mestre Esteve, més tard, a la darrera setmana de juny.

La regidora d’Educació, Mireia Aldana, no preveu grans canvis al mapa educatiu l’any vinent, tot i que l’última paraula, com a administració competent en l’escolarització en l’etapa obligatòria, la té la Generalitat. I és que, malgrat que el mapa educatiu d’un municipi es planifica juntament amb el consistori, la Generalitat té l’última paraula en aquesta matèria. I aquesta diu que té uns concerts establerts amb els centres de titularitat privada que no pot desfer mentre siguin vigents.

Sindicats del sector educatiu critiquen l’eliminació de línies només als centres públics, una mesura que beneficia l’ensenyament concertat, entres els quals els centres religiosos, ja que la manca de places públiques, l’eliminació de la sisena hora i la massificació a les aules acabaria fent que l’escola pública acabi sent l’opció de les famílies amb menys recursos. A

Sant Feliu, hi ha quinze centres concertats i privats dins dels cicles d’educació infantil, primària i secundària.

Vaga a la secundària Al març, el Sindicat d’Estudiants (SE) va convocar una vaga de 48 hores a la secundària (ESO, batxillerat i Formació Professional) a tot l’Estat. La vaga va coincidir amb la jornada de protesta de la comunitat educativa contra del decret d’Irene Rigau, que reforça el poder dels directors dels centres en detriment dels consells escolars. El SE, l’únic que convocava a Catalunya, xifra el seguiment en un 90%, i a Sant Feliu, aquesta xifra es va traduir en un seguiment del 60% a l’institut Matí Dot a la primera de les dues jornades de vaga, el dimecres 26.

A diferència de la setmana de lluita contra el decret, la protesta contra la Lomce no va comptar amb la unitat dels estudiants, ja que els altres dos sindicats d’estudiants catalans, AJEC i SEPC, no van secundar la vaga.

C IU T AT

el diari de Sant Feliu · abril de 2014

7

Intercanvi de llibres i un espectacle de música, algunes de les propostes del Mercat Municipal L’edifici celebrarà el seu 130è aniversari a la Festa de la Primavera

E

l Mercat de Sant Feliu, popularment La Plaça, va ser construït l’any 1884 per l’arquitecte

Arxiu Municipal

santfeliuenc Miquel Pasqual Tintorer. El cimbori amb lluernes, que dóna una il·luminació zenital i l’estructura de ferro colat

i fusta van constituir tota una novetat en el moment de la seva construcció, en la línia dels mercats de la Llibertat, el Born i Sant Antoni de Barcelona. Tot això fa d’aquest un edifici singular de la comarca, que enguany compleix 130 anys, i com a homenatge i per dinamitzar el comerç els i les paradistes han organitzat diverses activitats.

De cara a l’abril, el mercat prepara una recollida de llibres dins de la campanya ‘Llibres x aliments’. Hi haurà un ‘racó solidari’ on tothom qui ho vulgui podrà agafar un llibre a canvi de deixar un aliment de llarga durada. Cáritas de Sant Feliu s’encarregarà de distribuir aquest menjar entre les persones que acudeixen als bancs d’aliments que hi ha a Sant Feliu.

L’intercanvi de llibres es podrà fer la setmana del 21 al 26 d’abril.

El dissabte 26 d’abril es coronarà la festa de l’intercanvi de llibres per aliments amb tres passis de contacontes a les 11, 12 i 13 hores gràcies a voluntaris de la ciutat.

El plat fort ve al maig, quan amb motiu de la Fira de la Primavera, el Mercat se suma a la celebració amb l’exposició d’una seixantena d’imatges de l’edifici i els seus voltants al llarg dels anys, totes cedides per l’Arxiu Municipal i que ha estat possible gràcies a la col·laboració de la tècnica de Promoció Econòmica Remedios Jiménez. El dissabte 10 de maig, en plena festa, el mercat esdevindrà un gran escenari on actuaran músics de tots els estils, amb alumnes de l’Escola

Municipal de Música, de l’Aula de Música i Teatre, el grup Mai i altres músics locals que mostraran el seu talent.

Altres imatges que s’exposaran recolliran les diferents activitats que ha dut a terme el Mercat Municipal, com les passejades que fan cada 2 mesos pels rodals de Collserola (la propera serà a mitjans de maig a La Rierada), o el taller del Carnestoltes, quan cinc alumnes del cicle de caracterització i maquillatge professional de l’institut de la Mercè de Barcelona van pintar les cares de fins a 100 nens i nenes que van passar per allà. A més d’aquestes activitats, tots els clients rebran una rosa i podran degustar productes del mercat per 1 euro.

C IU T AT

8

el diari de Sant Feliu · abril de 2014

Reacciones a la subida del IBI

Las alegaciones contra el cambio del tipo porcentual se tratarán en el pleno extraordinario

N

uevo episodio contra la subida del IBI. Tras el anuncio en el pleno de Febrero de la subida del porcentaje del tipo impositivo del 0,501 al 0,546 mediante una modificación del artículo 7.3 de las Ordenanzas Fiscales, los partidos de la oposición y la Comisión Ciudadana movieron ficha.

La primera formación en formalizar su desacuerdo fue Ciudadanos (C’s), que tres días después presentó una instancia solicitando que el tipo del IBI permanezca como antes del cambio. Su justificación? Pues que el ayuntamiento ha excedido el plazo para presentar el acuerdo, que no se formalizó hasta el 3 de Marzo mediante un edicto municipal. Según la Ley de Haciendas Locales, el plazo límite para aprobar y publicar una modificación en el tipo de gravamen era el día 1 de Marzo. La formación ha aprovechado la letra pequeña y ha presentado la alegación ateniéndose a un defecto de forma, si bien “con pocas esperanzas de que tire adelante”, según afirma

Comisión Ciudadana

el coordinador local, Xavier Alegre en rueda de prensa. C’s también hace una segunda petición, el cese de la gerente municipal de los servicios administrativos, una persona que “cuesta 100.000 euros al año entre sueldo y coste social para hacer estos patinazos”, ha dicho.

El representante sostiene que el ayuntamiento se comporta “como un trilero” porque “en su día pidió la rebaja de la valoración catastral de los inmuebles de Sant Feliu, el Ministerio de Hacienda se lo concedió en diciembre y hasta febrero no tomaron el acuerdo de modificar el gravamen impositivo y el recibo del IBI se queda como antes de la rebaja!”.

Para hacer frente a la bajada de ingresos que supondría la rebaja en las arcas municipales, el partido cree que los presupuestos se tienen que hacer bien y reducir partidas como las subvenciones: “Hay que saber priorizar”, dice Alegre, eliminando “gastos de carácter no productivo y no fuera de nuestra competencia, como el

dedicado a proyectos de cooperación internacional”.

El Partido Socialista (PSC) ha presentado sus alegaciones acogiéndose al mismo argumento, la falta de cumplimiento en el plazo. Pero además, el PSC afirma que no se cumplen ninguno de los dos requisitos imprescindibles para que entre en vigor la modificación de las Ordenanzas Fiscales, ya que no tiene la consideración de acuerdo definitivo del pleno sino de aprobación inicial, pues una vez transcurrido el período de exposición [que finaliza el 5 de Abril] las reclamaciones se tienen que resolver para aprobar la redacción definitiva de la ordenanza, su derogación o las modificaciones. Aún así, prosigue el escrito, “el acuerdo definitivo que surja del pleno posterior al 7 (sic) de abril de 2014 no será aplicable en el ejercicio fiscal del 2014 y, en todo caso, el acuerdo definitivo podrá ser para el ejercicio de 2015”.

El otro argumento del PSC es que el equipo de gobierno debe fundamentar la elección del porcentaje que se pretende aplicar sobre los bienes inmuebles urbanos (0,546% y 0,730%). Por todo lo expuesto, los socialistas piden que se anule el acuerdo provisional alcanzado por el pleno o que, como mínimo, en el acuerdo definitivo se elimine el efecto retroactivo al 1 de Enero de 2014.

También el Partido Popular (PP) pidió la anulación de la modificación de las OOFF. El PP critica la poca previsión del equipo de gobierno por esperar a última hora para ver si el Ministerio finalmente concedía la bajada del

porcentaje y por no ajustar los gastos como debiera en tiempos de restricción económica.

Por último, la Comisión Ciudadana, que dejó la presentación de las alegaciones para la fecha límite, el 4 de Marzo por la tarde.

En sus alegaciones piden como los demás que no se suba el tipo impositivo al 0,546%, pero también quieren que se forme la ponencia para hacer la revalorización catastral del año 2005 y esta no supere el 50% del valor del mercado y la reestructuración del Ayuntamiento “para suprimir puestos de trabajo innecesarios” (ambas peticiones ya las habían hecho anteriormente). Además, la comisión afirma que la media que se hace del valor del recibo no es representativo, ya que incluye plazas de aparcamiento, trasteros y locales, que rebajan este número, y quieren que sólo se contabilicen las viviendas para hacerse una idea correcte del coste real. Todo esto debería redundar en la rebaja de las cuotas, pues consideran desmesurado los ingresos por este impuesto, que son de 14 millones de euros el 2013.

Pleno ordinario y extraordinario La Comisión Ciudadana intervino en el pleno del 27 de Marzo pidiendo la rectificación del 0,546%.

Más allá, su portavoz, Consuelo Martínez volvió, no sin antes reclamar un atril, a pedir una vuelta a las negociaciones con el equipo de gobierno, que dijo se habían roto repentinamente, y expuso que Sant Feliu es la novena ciudad más cara en cuanto al recibo del IBI se refiere, de las 30 que hay en

el Baix Llobregat, según los datos del Idescat que han hecho públicos.

Como uno de los lemas más repetidos, tanto por parte de los ciudadanos contrarios al incremento como de la oposición, es que bajar impuestos “es la mejor política social”, el alcalde, Jordi San José, atacó ese flanco, afirmando que se trata de “una afirmación con mucha carga ideológica, que los impuestos tienen que servir para analizar las causas de la pobreza”, y añadió que en el plano ideológico él no había cambiado en absoluto. Otro nuevo argumento es que el método con que se ha calculado el valor medio de los recibos és incorrecto, y por ende los datos del Idescat, “porque no se debe tomar como referencia el valor catastral, sino la base liquidable”. Así pues, según ese cálculo el importe medio del recibo del IBI no sería de 598,5 euros sino de 416,58. El ejecutivo municipal afirma que pusieron este hecho en conocimiento de la Comisión Ciudadana hace 8 meses, y dice no entender porque no se ha hecho eco. Por su parte, los vecinos quisieron saber porque no habían dado las directrices correctas al Idescat, y se mostraron perplejos ante la posibilidad de que todos los municipios de la estadística tengan los datos incorrectos.

Sin embargo, la cuestión no se quiso tratar a fondo: aún se encontraba dentro del plazo de exposición pública. En Abril, el equipo de gobierno tendrá que convocar una sesión plenaria de urgencia para discutir las alegaciones que han presentado los partidos y la comisión.

C IU T AT

10

el diari de Sant Feliu · abril de 2014

APUI prepara un gran evento solidario Será una fiesta infantil que tendrá lugar en la plaza Lluís Companys

E

l domingo 27 de abril hay una cita con la solidaridad, la solidaridad con los que lo están pasando mal en la etapa de la vida en que deberían ser más felices, los niños. Los responsables de l’Associació per una il·lusió (APUI) han montado una fiesta para contribuir a hacer realidad el Hospital de Día del Hospital San Juan de Dios, especializado en la ayuda a niños afectados por el cáncer y que ya se ha empezado a construir. Carla, una chica tratada en el hospital, asistirá al acto para leer una carta de agradecimiento por la ayuda recibida.

El periodista Xavi Díaz, al que recordamos por haber presentado Estudio Estadio y que ha retransmitido importantes acontecimientos deportivos, será el conductor de la jornada.

La fiesta comprende actividades de todo tipo: hinchables, animación infantil, hip -hop, talleres de maquillaje y de burbujas de jabón, desfile de modelos, chocolatada y música. Se hará en la plaza Lluís Companys y para

acceder a los adultos deben adquirir una pulsera de 3 euros.

También se puede obtener un boleto con la que los asistentes entrarán en el sorteo de varios regalos, gracias a la colaboración de los más de 300 comercios y establecimientos de Sant Feliu que se han adherido a la campaña, colaborando de diferentes maneras, gracias a los cuales los asistentes optarán a ganar tabletas móviles, bicicletas, cenas y un largo etcétera.

En la fiesta, que contará con cinco carpas y un gran escenario, también se subastarán dos pelotas firmadas por los grandes del Barça: Iniesta, Piqué, Alves, Messi y Busquets. También de una camiseta firmada por Iniesta en la Champions del 2011, donde el jugador tuvo un papel brillante. Para el espectáculo, APUI ha contado con la ayuda de hasta 35 voluntarios, incluidos los técnicos de sonido o el mismo presentador, que prestarán sus servicios desinteresadamente. La entidad espera una gran respuesta.

La segona edició del ‘Fem Moda’ arriba el 10 de maig

E

l proper dissabte 10 de maig se celebrarà la 2a edició de Fem Moda Sant Feliu, tot un esdeveniment a la ciutat que tindrà lloc a la sala Ibèria en el marc de La Fira. El Consorci de Comerç de Sant Feliu de Llobregat, DeBotigues aposta per segon any consecutiu pels professionals de la moda.

En la desfilada descobrirem les noves col·leccions dels comerços de la ciutat, artistes convidats i exposició de tendències dels comerços participants. En definitiva, un conjunt de bones propostes per gaudir d’ una tarda diferent.

La desfilada es podrà veure a la sala Ibèria: preu de l'entrada 5 €, a la venda en els comerços participants; plaça de la Vila mitjançant una pantalla de leds amb cadires per als espectadors i online a través del web femmoda.com.

Número 3 // Abril 2013 // Sant Feliu de Llobregat

Comienza el proceso de participación para definir el proyecto de remodelación de la Plaza de la Salut El primer acto se realizó el pasado jueves 27 en el Colegio Antoni Gaudí

T

al y como hemos venido reclamando desde hace tiempo, la Plaza de La Salut necesita una profunda remodelación.

Después de muchos años, tanto su estado como su poca funcionalidad, no permiten que podamos disfrutar de ella plenamente.

Sin duda la Plaza es el centro neurálgico del barrio, en ella conviven todas

las generaciones, mayores, jóvenes, niños, y por tanto ha de ser pensada en este sentido.

Desde el inicio de la actual legislatura la Asociación viene reclamando la reforma de la Plaza, habiéndose acordado por el pleno del Ayuntamiento que esta se realizará a partir del 2015, en la próxima legisltura, pero el proyecto ha de ser redactado durante este año.

2

la Asociación informa · abril de 2014

Nuestra propuesta: qué plaza queremos?

L

a junta de la AVV/ La Salut, a través de las quejas recibidas por parte de los vecinos y vecinas, sobre accidentes padecidos, algunos incidentes entre usuarios de la plaza y la propia experiencia durante los eventos realizados en la misma, hemos llegado a la siguiente conclusión: La plaza ha de ser tanto para niños, como para mayores, y a ser posible cada colectivo ha de tener su espacio propio dentro de la misma.

Debería estar libre de barreras arquitectónicas, con el fin de disminuir el riesgo de accidentes a los usuarios, facilitar el acceso a personas con movilidad reducida, carritos infantiles, etc.

El suelo de la plaza debería estar compuesto por un material, que no requiera un excesivo mantenimiento y que cuente con una calidad que evite su prematuro deterioro.

En la situación actual de la plaza, hemos tenido que convivir con baldosas del suelo rotas, alcorques deficientes, parque infantil con roturas constantes y desniveles evidentes, árboles enfermos, sin control de altura, etc.. Lo que significa para los vecinos, soportar dichas deficiencias, así como el coste de mantenimiento de las mismas, que es mucho más caro para las arcas municipales, para las cuales contribuimos todos.

Debido a todo lo anterior-

mente mencionado, consideramos que dentro de los diferentes espacios de la plaza y su entorno, se deberían tomar las siguientes medidas: PISO: Que pueda soportar el peso de vehículos pesados ( camiones de mudanzas, grúas para rehabilitación de fachadas, ambulancias, bomberos, etc.. ) , constando de un material adaptado a ello (adoquines, etc), ya que las baldosas y mosaicos, son mas frágiles a roturas por no soportar el peso, encareciendo su mantenimiento posteriormente.

DESAGUE: Cambiar el actual sistema, cubierto por rejillas, ya que es susceptible a llenarse de hojas de arboles, plásticos y todos aquellos desperdicios que el viento desplaza, lo que genera atascos con el agua de la lluvia, riego y limpieza del pavimento, produciendo malos olores, insectos y se convierte en un atractivo flujo para las ratas.

BARRERAS ARQUITECTÓNICAS: Eliminar todos los escalones actuales, que han generado hasta ahora muchos accidentes.

MUROS DIVISORIOS: En el futuro, en el muro divisorio entre las viviendas de la Calle Luis Rius y la plaza de la Salut, se ha de tener en cuenta que los usuarios de la plaza,

sobretodo los mas pequeños, no puedan subirse encima del mismo, por el peligro que ello conlleva.

PARQUE INFANTIL: El parque debe prolongarse hasta el muro divisorio entre la plaza y las viviendas de la Calle Luis Ruis, así como por su otro extremo, hasta la fachada del edificio de viviendas nº 18 de la Calle Picaso, con el fin de evitar “rincones” que hasta ahora sólo han servido para ejercer de urinarios improvisados, o lugar predilecto para consumidores de porros, que fuman sin prejuicios a

escasos metros de los niños, ocasionando con esto un grabe problema tanto a los mas pequeños, como a su vez un conflicto con los padres o personas responsables de estos, que han de estar lidiando con ellos constantemente. ÁRBOLES: Consideramos que los árboles se deberían de cambiar, los árboles que hay actualmente padecen una enfermedad que hace que manche los bancos de la plaza, la ropa de los usuarios que puedan sentarse cerca de estos, etc. Algunos árboles existentes, debido a su actual altura incontrolada, se han convertido en un estorbo para las viviendas colindantes a estos. Los futuros árboles, deberían pro-

porcionar sombra y sus dimensiones debería ser más controlada a trabes de su poda.

PORCHE: Modificarlo y darle un cariz mas arquitectónico.

ARCOS: Debe mejorarse su estructura.

Estas son nuestras propuestas que su gran mayoría, solicitan subsanación de los defectos detectados. Esperamos que en transcurso del proceso, los vecinos aportéis mas ideas sobre la plaza que queremos. Si lo prefieres, puedes aportar tus ideas desde tu ordenador, picando en el siguiente enlace : http://www.consensus.cat/ santfeliu/

la Asociación informa · abril de 2014

3

La bajada del valor catastral empeora el conflicto

E

s políticamente incomprensible que sabiendo que el Gobierno Estatal permitiría acogerse a la rebaja hasta el 15% del valor catastral de las viviendas, el equipo de gobierno de nuestra población aprobara unos presupuestos municipales para este año con tan poco margen para poder reducir gastos sin afectar ni a la prestación y calidad de los Servicios Municipales , la dotación de la plantilla municipal o las políticas de atención social, tan necesarias hoy en día.

Este ha sido precisamente el argumento del equipo de gobierno para no bajar el IBI, que sin la recaudación prevista se ponía en peligro lo descrito anteriormente. Da la sensación que el verdadero motivo está en la rigidez del pacto de gobierno suscrito

entre ICV y CiU, que no permite reducir otras partidas presupuestarias que podrían compensar la menor recaudación por IBI si este se redujese.

Tal y como se puede comprobar en los presupuestos municipales, más del 65% de los ingresos provenientes de los impuestos que pagamos todos los ciudadanos, son el IBI, que grava la vivienda, que para la mayoría de vecinos es la única propiedad inmobiliaria. Algo injusto puesto que esta es la vivienda donde residimos y no un patrimonio sobre el que se especule para obtener beneficios.

Si tenemos en cuenta los muchos vecinos y vecinas que se encuentran en paro, con más de un miembro de la familia en esa situación, que no permite tener los ingresos mínimos necesarios para cu-

brir los gastos básicos, que además sufren los recortes en sanidad (copago), educación (menos dinero para becas, y matriculas más caras), en la Ley de Dependencia, la precariedad laboral fruto de la Reforma, y un largo etcétera… sin pensar que si, además, hay hipoteca, la situación es dramática.

Por esto se entiende aún menos que el equipo de gobierno, que no es ajeno a esta situación de muchas familias, ante la posibilidad de reducir la presión fiscal, fruto de la reducción de los valores catastrales, no sólo no lo ha hecho ahora sino que, cuando se elaboró y aprobó el presupuesto municipal ni tan sólo lo tuvo en cuenta al no prever ninguna reducción de gasto que compensase esta hipotética disminución de ingresos de haber bajado el IBI.

Esta posibilidad se produjo a finales del año pasado cuando, ante la caída del valor de mercado de la vivienda, el Gobierno Estatal se vio obligado a permitir a aquellos municipios que habían realizado revisión de valores antes del 2006, una reduc-

ción del 15% de los valores catastrales. Creemos que lo lógico en esta situación, y habiéndose acogido nuestro Ayuntamiento a esta reducción de valores, hubiera sido no incrementar el tipo del IBI, como si ha hecho el equipo de gobierno.

El comercio de proximidad, vital para el barrio

L

a crisis económica tiene muchas caras, una de ellas es también la que hace referencia al comercio, al pequeño comercio , al de proximidad como el que tenemos en nuestro barrio. Por un lado padecen el descenso del consumo de las familias provocado por la situación de desempleo, la bajada salarial, la pérdida de poder adquisitivo de las pensiones…

Además estos pequeños negocios han de hacer frente a los incrementos de los consumos energéticos (luz, agua, …) y a la presión fiscal , por lo que es fácil pensar en la difícil situación en la que se encuentran.

Pero para nuestro barrio, la presencia del comercio de proximidad es básico. Dan vida al barrio, son generadores de riqueza y a la vez cohesionan socialmente. Muchas veces son punto de encuentro y termómetro de la vida del barrio, así como activos colaboradores y participes de cualquier actuación que se desarrolla en él.

Pensar en un barrio sin comercio, es pensar en un barrio triste, oscuro y decaído. Por eso también cuando pensamos en los efectos de la crisis hemos de pensar en los pequeños comercios como víctima también de esta.

4

la Asociación informa · abril de 2014

El mantenimiento del espacio público del barrio, sí pero no

D

esde siempre la Asociación de Vecinos de La Salut se ha caracterizado por su continua reivindicación de mejora del espacio público del barrio, pues consideramos que ya que la necesaria reforma de la Plaza no se acaba de producir hay que realizar un esfuerzo añadido para mantener en correcta

situación los espacios comunes de nuestro barrio que disfrutamos todos los vecinos.

Son muchos los comentarios y solicitudes que hemos venido haciendo al concejal de barrio, y al propio alcalde, sobre las necesarias actuaciones de mantenimiento y mejora que se han de realizar.

Recibimos buenas palabras e

intenciones pero no se acaba de actuar correctamente. Es un continuo sí pero no. Si hay que hacerlo, o si se hará, pero no se acaba haciendo o se demora excesivamente.

Aquí se muestran algunos de estos desperfectos que, en algún caso, llevan más de tres meses requerida su reparación, y siguen igual.

la Asociaci贸n informa 路 abril de 2014

5

6

la Asociación informa · abril de 2014

Gloria Marcos, Mercería y Confecciones Gloria

Miguel Ramos Ferretería Ramos

“La gente joven debería “Los clientes que vienen volver a comprar en sus en coche no tienen sitio barrios” para aparcar”

L

legó a Sant Feliu de Llobregat desde León con 14 años, empezó trabajando de dependienta con su hermano en campañas de Navidad. Después, hace ya 30 años, se instaló en el barrio de la Salut y abrió su propia tienda, Mercería y Confecciones Gloria, que ocupa el número 2 de la calle Europa, de cara a la carretera de la Sanson. Después de unos años, las cosas iban bien y decidió abrir otra tienda, en la calle Rupert Lladó, 2, en el barrio de Falguera. La encontrareis en el facebook, por su nombre, Mercería y Confecciones Gloria. Una página que ha inaugurado hace poco, donde va a ir mostrando sus novedades.

Gloria pertenece a la asociación de comerciantes de La Salut y le encanta atender al público (espera jubilarse en su mercería) y enseñar todo lo que tiene: pijamas, calcetines, ropa interior -de las marcas Unno, Selene y, Janira-, medias, ropa para chicas de la marca Smash (del mismo estilo que Desigual) y Orange Ski, chándal, tejanos, sábanas, mercería...

De todo! Para mujeres y hombres desde el más chiquitín hasta el más viejo, aunque sobretodo se centra en ropa de señora y caballero.

“La venta ha ido a peor. Antes de la crisis ya iba un poco a la baja, y ahora aún es más flojo. Faltan tiendas, y el ayuntamiento nos debería promocionar más. En cuanto al barrio, está exactamente igual, no ha cambiado casi nada. No hay mucha inseguridad, pero hace tiempo entraron a robar dos veces; por suerte, sin que yo estuviera en el local”.

“La gente no suele comprar en el barrio, ahora todo el mundo coge el coche y va a los centros comerciales, al contrario que antes, cuando la costumbre era comprar en la zona. La gente más mayor sí que viene a comprar, pero los jóvenes no. Por eso yo

C

on 34 años de existencia, su comercio es uno de los más antiguos del barrio. Su casa está en la calle Picasso, justo al lado de su negocio, por lo que pasa la mayor parte del tiempo en La Salud y conoce bien el barrio.

Su ferretería da solución a muchos problemas, “puedes encontrar lo que quieras”, dice: “Desde material doméstico, de fontanería, electricidad, obras... Tocamos de todo”. Miguel afirma que en su establecimiento miran por el cliente e intentan que siempre encuentre una solución.

Además de su punto de venta en la calle Picasso, 14, también cuenta con otra ferretería en la carretera Laureà Miró, 223, donde quien atiende es su sobrino. El servicio y las formas de ambos son idénticas, y a veces los confunden, hasta el punto de que se les conoce por “los hermanos Ramos de Sant Feliu”, aunque aclara que son tío y sobrino, “de los dos, yo soy más guapo”, bromea. En el barrio le conocen mucho, además cada 3 meses buzonea el barrio con sus ofertas y productos. Por si alguien quiere contactar con el negocio, la dirección de corrreo electrónico es ramosn@cadena88.com. “Miramos mucho por los clientes, nuestra cadena de compra es muy potente y nuestros precios son los de una gran superficie”.

recomiendo a la gente, a las personas jóvenes sobretodo, que si quieren devolverle la vida a los barrios y que siga habiendo trabajo, vayan a las tiendas de barrio. De lo contrario, no van a quedar comercios de proximidad”.

Estas son algunas de sus opiniones: “El barrio tiene un aspecto triste, porque la crisis está atacando muy fuerte y muchos comercios cierran.

“Creo que debería haber más dinamización comercial. Lo más llamativo es el Forastocks, y de hecho nosotros fuimos de los primeros en participar hace más de 10 años en la plaza de la Salut.

Pero hace falta algo más que sacar los productos a la calle. Además, cada vez participan menos comerciantes. Creo que sería mejor aplicar descuentos, tiques regalo o premios más repartidos que no un gran premio”.

“Como comerciante, creo que el consistorio debería ayudar a los consumidores, darles facilidades para venir a comprar, especialmente por lo que al aparcamiento se refiere. Es el problema que tiene este barrio para la gente que viene a comprar en coche: no hay ni un sitio para parar un momento -por ejemplo, si se acercan a pedirme algo en la tienda-; sólo la carga y descarga, que siempre está ocupada. Siempre

me he quejado de lo mismo y la cosa sigue exactamente igual“.

“En un sentido estrictamente de civismo e higiene, me gustaría reclamar al alcalde que solucione de una vez el problema de los excrementos y orines de los perros. Es un tema que está totalmente abandonado y ensucia mucho las calles del barrio y en especial, la Plaza, que está que da pena”.

“Yo a la crisis le estoy plantando narices, aunque me afecta lo resuelvo trabajando más y ganando menos, porque lo importante es no hundirse”.

la Asociaci贸n informa 路 abril de 2014

7

8

la Asociación informa · abril de 2014

La otra crisis

E

l Gobierno de Rajoy, los barones del PP y sus voceros (medios de información) pregonan que la crisis ya ha terminado. Para ellos es verdad, la crisis de la rancia derecha española era el bienestar social, que la clase media pudiera poseer los mismos coches que ellos, que sus hijos pudieran titularse en la universidad, que la educación, la sanidad pública y otros servicios tuvieran la misma calidad o mejor que la privada. Esto no lo podían soportar, de ahí esa manÍa de privatizar (lo han intentado en la Comunidad de Madrid con la Sanidad).

Es una obsesión ideológica, en su lenguaje las palabras democracia, igualdad, bienestar social y progresos no son bien aceptadas.

La derecha quiere ser una clase privilegiada y que los trabajadores sean prácticamente criados sin derechos (antiguamente esclavos) También quieren recortar las manifestaciones, el derecho a la huelga con la excusa de los violentos. Recortar las competencias municipales, en contra de los servicios sociales.

Esta es la otra crisis, de valores, ideológica, social, tanto o más preocupante que la económica.

¿Cual de las dos crisis es peor?

L

a económica.

La banca que tiene una enorme influencia política (muy pero que muy marcada en España, donde el Gobierno de Rajoy es un mero instrumento de la Banca), está forzando e imponiendo políticas que son la causa de la crisis.

Citamos un solo detalle. El gobierno de Rajoy está recortando y desmantelando el estado del bienestar de España. Lo mismo nos ocurre en Catalunya con el Govern de Artur Mas, recortando y recortando gasto y empleo público a fin de reducir el déficit y la deuda pública. Estos recortes están contribuyendo a destruir empleo y bajas la demanda que debería estimular la economía.

Lo más indignante es que los banqueros españoles están entre los mejor pagados de la Unión Europea. Y los bancos más importantes de España han estado entre las empresas con mayores beneficios.

Rajoy y Mas regalan la reforma laboral a la Patronal, ¡fijaros que regalo!, pueden reducir salarios, no están obligados a pactar convenios, despedir con menos costes y el arma para intimidar a cualquier trabajador que reclame sus derechos: ¡el despido!

Con todo lo mencionado han conseguido cargarse a la clase media, autónomos, pequeñas y medianas empresas o comercios de proximidad que no pueden

competir con las multinacionales y asfixiados por los bancos que nos les prestan dinero, pero eso si, ellos compran deuda pública.

La solución sería que el BCE prestase dinero, no a la banca privada, sino a los Estados y dejar que estos lo ofreciesen a los autónomos y a las pequeñas y medianas empresas, al mismo tipo de interés que el estado lo recibe del BCE. Y se preguntarán, ¿por qué no se hace así? Pues porque la banca tiene un enorme poder sobre el BCE, sobre las instituciones que gobiernan en la Eurozona, sobre el Gobierno español y, no lo olvide, sobre los medios de información y persuasión.

el diari de Sant Feliu · abril de 2014

C IU T AT

25 emprenedors presenten els seus projectes al Campus Yuzz

L

a jornada de treball Campus YUZZ es va celebrar el divendres 28 i el dissabte 29 de març a la Torre del Roser, amb la participació de 25 joves d’entre 16 i 31 anys amb inquietuds, talent i gust per les TIC. A partir de les 5 de la tarda, els joves van començar a exposar les seves inquietuds en un mural i a unir sinèrgies entre els participants.

Un cop fetes les presentacions, es van formar els equips i van començar una gimcana per Sant

Feliu per descobrir reptes als que donar resposta a la ciutat amb una visió TICnovadora.

La jornada va servir per identificar aspirants i candidatures, però també una metodologia basada en el treball i en xarxa.

Passat el dia de descoberta, dels companys i dels projectes, va venir la jornada forta de dissabte. En aquesta fase els emprenedors van comptar amb l’ajut de joves exyuzz i dels emprenedors locals de Go2Jump, a més de gaudir amb la visita de Jordi Ne-

bot, que amb només 15 anys ja té desenvolupat el seu projecte.

Els participants van dedicar un temps a pensar un prototip de la seva idea i a les 18.30 la van presentar al regidor de Noves Tecnologies, Manel Carrión, i a les dues empreses col· laboradores, la seu local de la UOC i l’empresa local PC System, que va reconèixer l’evolució feta al campus del projecte Crosfit i li va lliurar un llapis de memòria. Com a projecte innovador, la UOC va seleccionar el videojoc de terror Clara, i va obsequiar el grup amb un lot de llibres.

Després es va triar entre tots la categoria del projecte més Yuzz; que va ser Compass, una xarxa social perquè estudiants i professors comparteixin material, que es va endur una XBox. Sant Feliu ja va esdevenir Centre Yuzz l’any passat i va formar i assessorar 20 joves durant 7 mesos per ajudar-los amb les seves idees de negocis emprenedors basats en les TIC.

13

E SPOR T S

14

Pot passar de tot d’aquí al final de la Lliga EBA

El club celebra el ja tradicional Sopar del Soci en l’any que es compleixen els 87 de vida Xavi Martí

E

l primer equip masculí del CB Santfeliuenc va tancar el mes de març a la sisena posició del grup C de la Lliga EBA, amb 8 partits guanyats i 7 de perduts i amb un total de 23 punts. El líder, el Sabadell Sant Nicolau, registrava 27 punts, amb 12 victòries i només 3 derrotes. A manca de 5 encontres pel final de la lliga, que s’acabarà el 10 de maig, l’equip de la nostra ciutat estava situat a només 4 punts del darrer classificat, el Montgat. Per tant, d’aquí al final de la competició pot passar de tot, tant per dalt com per baix de la classificació d’aquest grup de la Lliga EBA. El darrer partit de lliga al pavelló Juan Carlos Navarro serà un autèntic plat fort. El nostre conjunt s’enfrontarà a l’equip que comandava la classificació després de la jornada 17 del 30 de

el diari de Sant Feliu · abril de 2014

Un altre gran any de la Peña El primer equip masculí està immers en la lluita pel liderat del seu grup i era tercer a manca de vuit jornades pel final de la lliga

març, el Sabadell Sant Nicolau.

87 anys de vida El CB Santfeliuenc va fer 87 anys de vida el passat 13 de febrer i, per tant, cal destacar que es tracta d’un dels clubs esportius més antics de Sant Feliu. La celebració es va fer el 7 de març amb el Sopar del Soci, que s’organitza des de fa 7 anys. Durant l’acte, es va fer un homenatge a l’exjugador i soci del club Josep ‘Pepe’ Ventura Prats, que va iniciar la seva vida esportiva a l’Infantil del CBS a les pistes del ‘Coro’.

Després, va jugar al primer equip entre els anys 1970 i 1986.

Durant el sopar també es va homenatjar Lluís Ventura, que va morir fa pocs mesos El club va fer un homentatge a la seva memòria per reconèixer un altre dels grans del bàsquet a Sant Feliu.

L

a temporada 20122013 es va acabar amb decepció per la Peña Recreativa, ja que després de lluitar durant tota la competició per l’ascens a Segona Catalana, el primer equip es va quedar sense premi a la darrera jornada.

Aquesta ambició esportiva s’ha tornat a renovar durant la present campanya i l’equip, des del primer dia, lluita al capdavant de la classificació per aconseguir el liderat o la segona plaça, posicions que donen dret a ascens.

El 30 de març, després de 26 jornades de lliga i 5 victò-

ries consecutives, l’equip de la nostra ciutat era el tercer classificat, empatat a 51 punts amb el segon, el Sant Andreu de la Barca. El líder, el Vallirana, només sumava un punt més. El Molins era quart a 3 punts de la Peña, l’Esparreguera sumava 47 punts i el Martorell 45. Amb aquesta classificació i a manca de 8 jornades i 24 punts pel final, pot passar de tot. Entre el sisè i el primer classificat només hi havia 7 punts de diferència i es podia esperar qualsevol cosa.

Tot i això, però, la Peña ha demostrat que té la capacitat suficient per poder assolir el que es va perdre la temporada passada. Només cal no perdre la tònica de victòries seguides que els verd-i-grocs van aconseguir durant el mes de març, imposant-se al Sector Montserratina, Vista Alegre, Olesa, Abrera i Pallejà. X. M.

el diari de Sant Feliu · abril de 2014

E SPOR T S

15

El Santfeliuenc certifica la permanència a Tercera 12 mesos de vida amb els colors Divisió a manca de vuit jornades pel final de la lliga banc-i-blau com a sentiment

E

l Santfeliuenc es va assegurar la seva permanència a la lliga de Tercera Divisió a la jornada 30 del 23 de març, a manca de vuit jornades pel final de la competició. Aquesta fita, a més, la va aconseguir fora de casa, en un derbi del Baix Llobregat que el va enfrontar al Gavà i que va acabar amb la victòria dels de Sant Feliu per 0 gols a 2. L'equip, per tant, ha aconseguit un gran èxit, ja que certificar la seva permanència a manca de vuit partits pel final i essent un conjunt debutant és de mèrit.

Després de la jornada 31 del 30 de març i a manca de 21 punts per disputar, l'equip era el vuitè del seu grup amb 48 punts, 14 victòries, 6

empats i 11 derrotes. Estava situat a 14 punts del líder (Montañesa) i a 9 de la zona de 'play-off', tancada per una altre dels equips revelació de la temporada, l'Ascó. La zona de descens es veia ja molt lluny, a 20 punts del classificat número 17.

A hores d'ara, la situació de l'equip podria ser molt millor, però es tracta d'un grup amb equips molt competitius i on els partits -sempre molt igualats- es decideixen per la mínima o per culpa de petits detalls.

Després de 5 victòries consecutives aconseguides entre el mes de gener i el 15 de febrer, l'equip va caure en un espiral de 4 punxades seguides que es van iniciar amb la derrota per la mínima i mentre es disputa-

va el temps de descompte al camp del Terrassa a la jornada 26 del 23 de febrer. Els següents tres partits van presentar aquests ajustats marcadors a favor dels equips rivals: 0-1, 1-0 i 0-2. El trencament amb aquesta tònica de derrotes va venir amb el partit contra el Gavà i amb el xoc contra el Castelldefels del 30 de març a Les Grases, amb un marcador final de 5 a 3.

“S'ha fet la feina sobradament” El president del club, Alberto Prieto, diu que “s'ha fet la feina sobradament, però l'equip ha tingut dues ratxes de mals resultats que han fet impossible que estiguem entre els primers llocs de la classificació”.

D'aquí al final de la lliga, segons Prieto, “pot passar de tot, tot i que no depenem de nosaltres mateixos per estar entre els 4 o 5 primers del grup”. Pel que fa a la continuïtat de l'entrenador, Andrés González, el directiu avança que encara no s'han posat a parlar. Prieto ha indicat que a finals d'abril o al maig parlaran amb el tècnic i també creu que “Andrés González es quedarà”. Xavi Martí

L

Alguns membres de la penya amb el bombo al camp del Terrassa.

a Penya Sentiment Immortal SFC 1905 acaba d'arribar a l'any de vida durant el mes de març.

El grup de suport es va crear en un moment en què el primer equip optava a pujar a Tercera Divisió, una fita que finalment es va aconseguir.

Per tal d'animar el conjunt perquè fes realitat aquest gran objectiu, un grup d'aficionats que es reunien a Les Grases els caps de setma-

na i que també eren assídus del Bar de l'Ateneu Santfeliuenc van decidir crear la penya durant la recta final de la lliga passada. A partir d'aquí, la presència de la penya s'ha fet notar al llarg del tots els partits de Tercera Divisió, tant a Sant Feliu com a d'altres camps. Si voleu formar part de la penya podeu posar-vos en contacte a través del correu sentimentimmortal@gmail.com. X.M.

C U LT U R A

18

El ButifarraSound arriba al seu desè aniversari amb un cartell potent i noves activitats

L’acte s’ha acompanyat d’actes previs com el Butikids

E

CuldeSac, que faran un concert de comiat; Dr. Ring Ding, que havien vingut dues vegades però encara no havien pogut tocar per culpa de la pluja; i per últim, Rumbalbar, que també repeteix. I els altres dos grups que hi ha s'estrenen en aquesta edició, són Oques Grasses, un grup emergent, amb cançons reggae passades pel sedàs del pop o el folk; i Los Retrovisores, que fan versions de temes dels anys 60, el seu gènere es defineix neo yeyé i fan cançons molt iròniques com Pijos del pop o Diecises.

l Butifarrasound, el festival de música que organitza l’Agrupament Escolta Nostra Dona de la Salut, arriba als 10 anys de vida. Va néixer l’any 2005 com a acte central del 40è aniversari del Cau i ha anat aplegant cada cop més gent, vertebrant

la festa entorn dels concerts i la botifarrada. Dues membres de l’organització del ButifarraSound, L’Aida Moya i la Sílvia Prats, ens expliquen en què consistirà aquest acte que se celebra en el marc de la Festa de la Primavera, els seus orígens i com ha anat evolucionant.

—Com es va forjar la festa?

Arran de la celebració dels 40 anys d'existència del Cau vam pensar fer una celebració popular al Parc Falguera que va comptar amb Matakàs, La Carrau i Baetúria. Ja el vam batejar com a ButifarraSound perquè la idea era acompanyar la música en directe amb un sopar de botifarra.

Al principi era un festival folk i amb el pas del temps hem ampliat els estils per respondre a la diversitat de gustos.

celebració del ButifarraSound.

Enguany li hem posat el nom de SalsitxaSound, tot i que es coneix pel “preButi”. Va ser el 8 de març i van venir Itaca Band i Surfers Trash Hero, i també va haver jocs de taula per als nens i DJ's.

Altres anys en compte de fer jocs de taula hem fet un bingo obert a tota la ciutat.

D'altra banda, hem volgut dedicar un dia als nens i nenes, el ButKids. Va ser el 6 d'abril a la plaça de la Vila i incloïa un vermut per als grans i una sèrie d'activitats per als petits: cercavila amb les colles infantils de gegants i tabalers, tallers a càrrec dels castellers, animació infantil amb la Mitja i la Mitjoneta, activitats del Cau i una barra a preus populars.

De vegades, des de fa 5 anys, fem vídeos promocionals i per últim, dir que també farem una paradeta per Sant Jordi.

—Quin balanç en feu, d'aquests 10 anys?

A partir del segona edició hi va haver un boom, no tant per la promoció que n'hem fet sinó per la força dels grups -el segon any ja va actuar Dr. Caypso- i pel boca-orella, i des de fa uns anys el festival es manté estable amb l'assistència d'unes 2.000 persones, tant d'aquí com d'altres caus i de poblacions del voltant.

Així que n'estem molt contents.

—Quines activitats s'han anat afegint tant al voltant de la festa els dies previs com al ButifarraSound, el 10 de maig?

Des de fa uns anys organitzem una prèvia dels concerts per fer una mica de calaix de cara a la

—Per què heu triat els grups?

Hem volgut tornar a portar alguns dels grups que havien actuat al ButifarraSound en aquests 10 anys i havien tingut més èxit, com una mena de remember. La cartellera estarà formada pels coneguts The Penguins (que van omplir la plaça);

—Quines activitats es faran el dia de la festa?

A la tarda hi haurà animació infantil a càrrec de The Penguins amb Reggae per Xics. També hi ha la barra, mentre que al matí la portem els caps actuals, a la de la tarda i nit hi col·laboren pares i mares excaps del Cau. Cal dir que farem activitats noves amb motiu de l’aniversari, com la Fira Somiatruites amb paradetes d’artesania de 10 del matí a 8 del vespre. Des de fa 2 anys també fem el Butitapa, de 12 del migdia a dos quarts de 3 de la tarda. És una manera de convidar la gent a venir durant el dia i gaudir mentre es fan les proves de so, i els beneficis es dediquen al festival de l’any següent i als infants del Cau. —I una altra celebració, molt important, tindrà lloc l'any vinent, quan fareu 50 anys.

Sí, durarà tot l'any, amb una activitat per mes i totes diferents. Les comissions ho estan preparant tot i aviat presentarem el projecte a l'ajuntament i al juny ja ho tindrem lligat per fer-ho públic.

—S'ha apuntat la possibilitat que perdeu el local amb la redefinició del mapa del patrimoni del Bisbat.

La comissió que es va formar per al 50è aniversari està treballant aquest tema des del setembre. És molt representativa perquè hi ha totes les generacions que han passat pel Cau i els pares i mares, etc. L'ideal per a nosaltres seria quedar-nos on som però no sabem què passarà.

el diari de Sant Feliu · abril de 2014

Sant Feliu recorda al gran Escobar

La mostra del Palau Falguera recull l’obra i la vida del creador de Zipi i Zape i Carpanta, entre d’altres

A

l Palau Falguera podem trobar alguns dels personatges més populars dels tebeos de la mà de la mostra Josep Escobar, el clàssic de la historieta catalana. L’exposició, que es va inaugurar el 28 de març, és en si una historieta sobre l’il· lustrador català, creador de tants personatges i que va morir ara fa 20 anys.

L’activitat està organitzada per l’Ajuntament de Sant Feliu arran de la recomanació de la secció local d’Òmnium Cultural. La idea va sorgir arran d’una trobada dels seus membres amb la família del dibuixant a l’espectacle del Llibre Vermell de Montserrat que l’entitat va organitzar a la catedral el passat setembre, i la mostra ha estat possible gràcies a la col·laboració voluntària d’un grups d’amics de la família.

Escobar, creador Josep Escobar va ser un dels grans dibuixants catalans del segle XX, “ninotaire”, com ell deia. En esclatar la Guerra Civil, va lluitar amb el seu treball gràfic a L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, i un cop acabada, Escobar va ser depurat del cos de Correus i va passar 2 anys a la Model, on va seguir dibuixant. Després va entrar a treballar a la Hispano Gráfic Film, la productora creada per l’editor d’En Patu-

A Escobar li agradava representarse com una dels seus personatges.

fet, on va crear els entanyables personatges Civilón, Zapirón i Pituco. Va ser l’edat d’or del cinema d’animació, però els personatges que va crear al llarg de la seva carrera van ser molts: Carpanta, la família Zapatilla, Blasa, Homobono, En Met i la Quima, Petra, Doña Tula o Don óptimo... caràcters diferents i molt definits, que van anar evolucionant amb ell.

A més de col·laborar amb diverses publicacions -Pulgarcito, Tío Vivo, Tururut, Papitu, TBO, Pocholo, Ediciones Bruguera...- va conrear l’art de la caricatura, i ell mateix es feia servir de model i s’introduïa a dins de les seves vinyetes. També va estar implicat com a actor en iniciatives teatrals de la seva ciutat natal, Granollers, i als anys 50 va començar a escriure obres de teatre, com Assaig general, la més representada.

La mostra es podrà visitar fins al dia 27 d’abril.

REGISA ASSESSORS Assessorament, administració i gestió d’empreses en materia comptable, fiscal, laboral i mercantil C/ Eugeni d’Ors, 5 - 08980 Sant Feliu de Llobregat Tel. 93 666 53 86 - Fax 93 666 53 85 agilabert@regisassessors.com

E NT R E VIST A

20

el diari de Sant Feliu · abril de 2014

“Sense el director, no hi hauria concert” Antonio Ramírez

Director de la Banda Simfònica

L’Antonio Ramírez és el director de la Banda Simfònica Ciutat de les Roses, l’orquestra més antiga en actiu a la ciutat, i el subdirector dels Amics de la Música de Barcelona. Ell gairebé va néixer músic, ja que va començar a aprendre’n als 6 anys i ara, amb 69, continua i no pensa deixar la batuta. Nascut a Guadix, parla un català perfecte, i el coneixereu per les seves característiques corbates, sempre estampades de partitures. El pròxim concert de la Banda serà el 10 de maig al Casal de la Gent Gran, i l’últim que va tenir lloc, un sentit homenatge a Antonio Caballero, un agraïment pel seguiment que el videoaficionat fa dels seus actes i on l’homenatjat va sortir a ballar amb la seva dona a l’escenari.

—Per a qui no la conegui, què és la Banda Simfònica Ciutat de les Roses? És una orquestra que va fundar Miquel Tort l’any 1975 i actualment som unes seixanta persones, i encara n’hi ha més que vol entrar. No és professional, però tots els seus components tenen formació musical. De Sant Feliu només hi ha sis o set persones: ve gent de Ripollet, Sabadell, Barcelona, Badalona, Mataró, etc a assajar, perquè diuen que cada dia aprenen alguna cosa. Jo sóc molt didàctic per ensenyar, em faig entendre.

Cal dir que no hi ha instruments de corda, tot és vent i percussió.

—D’on ve aquest amor per la música?

La meva relació amb la música va començar a la meva ciutat natal, Guadix (Granada), ja que jo vinc d’una família de músics: els meus germans, Josep i Eduardo, són directors, intèrprets i bons compositors, un d’ells dirigeix la banda del meu poble natal. Jo també li he transmès aquest amor al meu fill i ells als seus, i els meus nebots Eduardo, Sílvia i Mª José també són directors, intèrprets i compositors. Pel que fa al meu fill Ronny, ell i jo som autors de nombroses marxes dedicades a Germandats de Catalunya i de la resta d’Espanya, així com de pasdobles, valsos, boleros i arranjadors d’altres músiques. Una de les primeres peces que vam composar va ser quan Sant Feliu va esdevenir Ciutat Mil· lenària, l’himne Ciutat de la rosa,

ciutat mil·lenària.

—Explica’ns com vas iniciar la teva carrera.

Quan jo era petit, m’hagués agradat haver estudiat una carrera, però com que no podia vaig entrar a la la Banda Municipal, que és el que feien els músics humils -la majoria- en aquella època, perquè les bandes municipals eren gratuïtes i servien com a escola; aquell que volia, n’aprenia força.

Vaig anar a l’escola de Don Manuel de los Santos, que va ser el meu primer mestre, i als 11 anys vaig debutar a la Banda Municipal de Guadix com a clarinetista, i també vaig formar part d’alguns grups musicals del moment. En aquella època totes les bandes dels pobles eren municipals, els instruments eren de l’ajuntament, els músics eren una mena de funcionaris. I tot que ara, per motius econòmics, ja no hi ha tantes bandes municipals, continuen existint, sobretot a Andalusia i el País Valencià. Els andalusos i els valencians tenen molt d’amor per la música i l’art en general; qualsevol poble d’Andalusia compta amb la seva banda de música, com a mínim una. Vaig posar-me a treballar en una impremta, on aprofitava per llegir a les nits.

—I després vas venir aquí.

Vaig arribar a Molins de Rei amb 17 anys, l’any 62. Com que tenia capacitat per estudiar vaig venir a estudiar música. Vaig començar a treballar a la impremta a Molins

de Rei i al 74 vaig entrar a treballar al Banc de Sabadell de cobrador, i allà fins ara, quan m’he jubilat com a gestor de comptes! Com que els estudis que havia fet a la banda municipal no estaven reconeguts oficialment, vaig haver de convalidar-los. Vaig obtenir el carnet professional de saxòfon i clarinet a l’escola del carrer Bruc de Barcelona. Cada 15 dies superava un curs i em van donar el carnet blanc de l’Associació Internacional de Músics, que et permet anar per tot el món. No vaig deixar els estudis, després vaig fer solfeig i instrumentació i estudiant per correspondència em vaig treure el títol de director oficial l’any 1985.

A Espanya n’hi ha ben pocs. Però la formació musical mai acaba.

—I des d’aleshores no has parat!

Doncs no, sempre he format part de formacions, ja siguin orquestres, conjunts, corals, cobles o bandes musicals. A més, sóc membre de l’SGAE i de la Federació Internacional de Músics i del Col·legi de Directors Civils d’Espanya.

—I com vas acabar sent el director de la Banda Simfònica de Sant Feliu?

Hi vaig acabar pel meu fill. En aquell moment no em dedicava tant a la música perquè la meva feina no em permetia anar a tocar a fora els caps de setmana, però veia que al meu fill, que havia estudiat solfeig, li faltava tocar davant en públic, i em vaig

presentar a l’Associació Musical de Sant Feliu de Llobregat i vaig conèixer el president, Miquel Tort Santos, i el director, Salvador Portet. El meu fill, amb 11 anys, va entrar de seguida i jo l’acompanyava cada dia i em quedava a l’assaig i feia observacions i vam anar agafant confiança.

Així doncs, al 1985 em van oferir dirigir l’Associació Musical i des de llavors en sóc el director. Vaig fer alguns canvis de components i repertori i la vaig batejar com a Banda Simfònica de Sant Feliu i més tard com a Banda Simfònica Ciutat de les Roses.

—Quines són les vostres fites?

El nostre bon fer ha estat reconegut per tot Catalunya, per exemple, vam participar en la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona​ . La Banda Simfònica ha fet moltíssims concerts, cercaviles, processons... i som referents de la música confrare, però tenim un repertori ampli, que inclou des de bandes sonores de pel· lícules fins a valsos, música dels Beatles... ens agrada fer popurris.

Tradicionalment, les bandes tocaven sarsuela i pasdobles, però ara és un gènere menysvalorat i crec que s’hauria de dignificar, com han fet els italians amb l’òpera, el que passa és que aquesta sempre ha estat per a una audiència culta, per a grans orquestres, i la sarsuela era popular, per a les bandes; per

això s’en deia Género Chico. Igual que s’en diu Cante grande del flamenc, i em sembla molt bé, però Cante grande per a mi és qualsevol peça que s’interpreti bé. Fem uns quatre concerts a Sant Feliu a l’any i molts més a fora.

—El director de l’orquestra és tan important com sembla?

Sense el director, no hi hauria concert; la banda aniria a destemps, no sabrien què fer. Els nostres moviments són com el llenguatge de signes, un llenguatge propi i definit, que implica l’expressivitat de la cara, tot i que alguns gestos també són propis.

Al director no se li pot discutir, però ha de ser molt més director als assajos que no pas als concerts, ja que és allà on surt el que has treballat als assajos. Jo diria que és com l’entrenador d’un equip de futbol, però hi ha gent que creu que el director no fa res, com en aquell acudit que explica que un nou ric es vol comprar una banda de músics, i diu “me los llevo todos, excepto el de la varita que me los distrae”. Lo bo del director és que també és músic i per això se sap posar al lloc d’aquests, i és que tots els membres de la banda són

C U LT U R A

22

el diari de Sant Feliu · abril de 2014

“Muchísima gente que nunca antes se había acercado a la ópera, ahora la entiende”

Amics de l’Òpera de Sant Feliu inicia la temporada sinfónica con muchas ganas

E

L’home equànime

L

legint un conte hindú sobre l’home equànime vaig entendre moltes coses de la vida i de com ens la compliquem. Pels qui no el coneguin, va d’un home vidu amb un fill que malgrat que li passen coses, aparentment, bones i dolentes a la vida, ell no s’immuta i continua el seu camí i la gent que l’observa descobreix al llarg del temps que les coses que en un moment li passaven i que semblaven negatives resulten jugar al seu favor i, per tant, són efectes positius de les causes anteriors. Defineix el diccionari com a persona equànime: “Que és sempre persona equilibrada, d’ànim serè i just en tots els casos i envers tothom”. Podem dir aleshores que qui té una actitud equànime és una persona amb moltes possibilitats per gaudir de la vida i ser feliç. Possiblement un exemple podria il•lustrar millor la idea que vull introduir. Sabem que s’estan passant uns moments difícils en l’àmbit econòmic, social i familiar, però malgrat les dificultats, jo estic convençut que algunes situacions es poden resoldre i capgirar veient oportunitats de canvi allà on aparentment semblaria que la vida se’ns gira d’esquena. Per què no intentes provar-ho? A la propera dificultat o pertorbació del dia a dia, que sempre és semblant, perquè ja el coneixes, en comptes de rebotar-t’hi, actua com una persona equànime i observa què t’està passant, què pots aprendre de la nova situació i quines passes pots fer, perquè la nova situació jugui al teu favor. Èxit. Adéu.

l proyecto Amics de l'Òpera de Sant Feliu, una iniciativa para acercar y difundir este género al público de la ciudad, se estrenó hace 3 años con La Traviata. Para entonces, el equipo contaba con cuatro solistas, y la respuesta que obtuvieron los empujó a seguir con un proyecto lírico más ambicioso. Ahora acaba la temporada operística e iniciarán una nueva programación más sinfónica. Su director artístico, Carlos Muñoz, hace balance de lo visto hasta ahora y nos explica qué depara el futuro.

—Empezasteis unos pocos. ¿Cuántos músicos y cantantes sois ahora?

Hay veinte músicos en la orquesta, con arreglos que se traen desde Londres, Alemania y Colombia. La orquesta ha crecido mucho en sonoridad.

Además, hemos conseguido invitar a grandes profesionales como el director de la ópera de Uruguay, Ignacio Pilone, que también estará en la producción Tosca, mientras que el director titular es Juan Sebastián Acosta, director de la orquesta sinfónica de la Universidad Técnica de Viena. Contamos con veinte solistas y hacemos audiciones internacionales para solistas que quieran participar en la temporada, con un éxito enorme. Además, estamos creando un coro estable.

—¿Cómo acercar la ópera a un público mayoritario?

Al principio experimentamos introduciendo recitativos en castellano para que la gente entendiera mejor la obr, pero ahora contamos con la traduc-

ción simultánea, una pantalla donde aparece la traducción de todo lo que va pasando.

Además, nuestras óperas son divertidas y sencillas de entender, y escogemos las más conocidas para que la gente se interese. Son jóvenes y divertidas, pues nuestra razón de existir es dar la oportunidad a nuevos instrumentistas y nuevos cantantes, para desanquilosar la ópera. Nos hemos preocupado de hacer producciones propias, con una dirección de escena totalmente original. Y por último, también somos cercanos. La ópera en sus orígenes era popular, iba la gente normal, y yo quiero recuperar eso.

—¿Lo habéis conseguido?

He encontrado mucha respuesta del público, que siente como suya la temporada. Muchísimas personas que no se habían acercado nunca antes a la ópera me dicen que ahora van y la entienden, la tienen cerca de casa y se la pueden permitir económicamente.

—¿Cuantas obras podremos ver este año?

La programación operística acaba su temporada con Tosca el 13 de Abril y empezaremos la quinta etapa con una programación sinfónica, es decir, sólo instrumental. Habrá cuatro obras y estrenaremos la temporada el 4 de Mayo en el Auditorio, con las sinfonías 40 y 41 de Mozart, las dos últimas que creó y que no llegó a dirigir ni pudo ver en escena.

Hemos elegido a Mozart porque está considerado el padre de la música, ya que además de las sinfonías creó miles de piezas para cuarteto de piano.

Una buena manera, sin duda, de la darle la bienvenida a la temporada musical.

La segunda pieza, el 25 de Mayo, consistirá en una mezcla de grandes piezas de la música que estuvieron en el cine, y grandes obras del cine inspiradas en las obras de grandes compositores, como la Banda Sonora de Supermán, para la cuál su autor se basó en las composiciones de Wagner.

Y habrá dos espectáculos sinfónicos más con participación de cantantes. Para el último, queremos hacer algo muy especial, en un escenario diferente; se trata de una actuación en los jardines del Palau Falguera al caer la noche. Una manera especial de concluir la temporada!

—Quieres que Sant Feliu se convierta en la capital operística de la comarca?

Queremos que Sant Feliu se posicione, no sólo como la capital oficial del Baix Llobregat, sino como su capital cultural.

Tenemos un gran acervo cultural y a mí me causa mucha felicidad y orgullo ver iniciativas como la del Contrabaix, el Rock 'n' Roses, el ButifarraSound... que tan bien funcionan. Hay mucho para elegir y de muy buen nivel. La pena es que Sant Feliu requiere una gran sala de espectáculos. Por ahora, el Centro Parroquial es la única sala que dispone de la infraestructura necesaria para hacer ópera.

La Setmana de la Poesia es consolida en la seva tercera edició

A

la Revolució mexicana es brandava allò de “Pàtria o mort” i el crit ha tingut ressò la Tertúlia Literària del bar de l’Ateneu , que l’ha transformat per reivindicar la poesia. Aquesta

ha estat una de les primeres activitats de la III Setmana de la Poesia, la performance poètica ‘Furgoneta de poesia’, que ha recorregut diverses places de la vila. Baixant amb rapidesa del vehicle, els activistes de la poesia desembarcaven al bell mig de les places sorprenent al públic i declamant la poesia megàfon en mà, amb l’objectiu de trasbalasar les consciències dels sorpresos vianants amb poemes de Federico García Lorca, Miguel Hernández o Juan Goytisolo entre molts altres.

Els joves membres llegien les poesies a viva veu i marxaven deixant tothom astorat. La tertúlia literària de l’Ateneu s’hi ha posat forta en aquest celebració, amb actes originals per engrescar la gent en aquest gènere literari, amb recitals en versió original i vermuts poètics.

Al tercer aniversari no hi podia faltar la biblioteca municipal, que hi va aportar l’espectacle literari George Bernard Shaw i Oscar Wilde a la biblioteca de Sant Feliu, on tres actors van fer una lectura

dramatitzada de dues obres dels dos dramaturgs anglesos a càrrec de la companyia l’Orgue, començant per El ventall de Lady Windermere.

La Penya del Santfeliuenc, Sentiment Immortal, i la Universitat Social Lliure Autogestionada, també s’hi han sumat recitant versos esportius, la primera, i recordant Antonio Machado, la segona.

Per últim, cal recordar també el mercat Somiatruites, que es va celebrar sota la pluja al Parc Falguera i ja suma la seva quarta edició.

el diari de Sant Feliu · abril de 2014

F

SU GGE R IM

23

Conviure amb la malaltia

a una setmana vaig anar a escoltar a Kate Loring, directora del Centre d’Investigació de l’Educació al Pacient d’Stanford, pionera en formació Pacient a Pacient i professora del Departament de Medicina de la Universitat d’Stanford (EEUU).

Vaig trobar-me una dona de 72 anys tranquil·la i vital, que transmet fortalesa en les seves paraules. Ens diu: “Som persones que vivim amb malalties. No som pacients. Hi ha coses que puc fer per tenir més salut i hi ha coses que estan fora del meu control. A vegades estic malalta. I la majoria del temps estic sana”. És moment de deixar els “Què haig de fer?” dirigits a altres persones i substituir-los pels “Què vull fer? Què sento, què necessito?” fent-nos responsables i amos de la nostra salut i el nostre benestar.

Independentment de la malaltia amb la qual convivim, hi ha coses que podem fer per tenir més salut.

Exercici físic, alimentació saludable, descansar i controlar la ment en són un exemple.

Tots podem fer exercici físic.

T’animo a preguntar-te: “Què puc fer avui, ara mateix, que no em comporti més dolor o cansament que abans de fer l’exercici?”. Pots caminar 5 minuts? Camina 5 minuts, i després de tres o quatre setmanes, prova, potser ja en pots caminar 6. Pas a pas. Poc a poc.

Els especialistes recomanen fer 30 minuts d’esport, cinc vegades a la setmana i ens diuen que no cal que els 30 minuts siguin continuats.

Ens ho posen fàcil! Caminar, ballar, córrer, nadar, moure els braços, estiraments...Troba el que pots fer i el temps que ho pots sostenir. I mica en mica, sense pressa, sense criticar, sense jutjar, ves augmentant els temps i la intensitat.

Respecte el descans, identificar l’energia que tens disponible, establir prioritats decidint on actuar i on no, ser conscient del que necessites, respectar-te, cuidar-te i identificar i acceptar amb amorositat on estan els teus límits i arriba el moment d’aturar-te. Escoltes el teu cos? Et sents capaç de dir prou?

La vida es complica quan en lloc de centrar l’atenció en les meves

necessitats i demanar-les, em centro en les necessitats que té l’altra persona i m’oblido de mi. Conviure amb una malaltia des d’aquí és molt més difícil.

Escolta la veu que t’incita a cuidar-te i estimar-te. A vegades fa mandra, i tant! A vegades no tinc temps! En aquests moments, atura’t i respira. Connecta amb la veu interior que et diu que després et trobaràs millor. Escolta-la i des d’aquí, fes el primer pas. Amb la mandra. Donant prioritat al teu benestar. Un moviment. Un petit canvi.

I arribem a la nostra ment. La ment potencia el dolor i el cansament, la frustració i la por. Si centro la meva atenció en aquests elements a cada instant és fan més intensos i més grans, fins al punt que poden arribar a ser tan enormes que nosaltres desapareixem i ja només ens sentim dolor, cansament o por.

Ara us diré un secret. La ment no pot fer dues coses a la vegada. Es com una ràdio. O sintonitza un canal o un altre. Si estic focalitzat en el dolor puc canviar de canal. Cóm?

Una forma és fer servir la distracció.

Algunes idees que us ofereixo son recordar quins són els països de la Unió Europea; pensar en noms de persones seguint l’alfabet; fixar-te en algun objecte i imaginar per a quines coses el pots fer servir o triar un color i buscar objectes al teu voltant que siguin d’aquest color.

Abans d’acomiadar-me us demano un favor. Un dia que us sentiu bé, escriviu-vos una carta dirigida a vosaltres en un dia dolent. Expresseu el vostre suport a vosaltres mateixos, parleu del que heu superat i aconseguit i doneu-vos consells del que podeu fer en aquest moment per sentir-vos millor.

Una abraçada i feu que el vostre dia sigui feliç.

Olga Pérez Psicòloga Teràpies Shanti www.shantiterapias.com