El Diari de Sant Andreu de la Barca, num.1

Número 1 // 10.000 exemplars // juliol-agost 2013 // Sant Andreu de la Barca

Entrevista a Joan Gaspà El portaveu del grup municipal de CiU a l’Ajuntament i cap de l’oposició analitza pel Diari de Sant Andreu de la Barca diferents aspectes de l’actualitat política municipal.

pàg. 4

Proper número: FESTA MAJOR! El Diari de Sant Andreu de la Barca tornarà a estar a les vostres bústies la darrera setmana d’agost per oferirvos tota la informació sobre la Festa Major d’enguany. Bon estiu!

L’Ajuntament inicia els tràmits per portar un nou supermercat a la ciutat

PSC, CiU i PP van aprovar al ple municipal del mes de juny un canvi en la qualificació urbanística d’uns terrenys a l’entrada del municipi per l’autovia A-2 per poder-hi contruir un nou supermercat. Des de l’equip de govern defensen el projecte, argumentant que dotarà d’espai comercial una zona de la vila on no n’hi ha gaire, i que generarà entre 30 i 50 nous llocs de feina pels veïns de Sant Andreu. Els partits contraris tenen por de que perjudiqui el comerç local i influeixi negativament en la mobilitat del barri.

juliol/agost 2013 • el diari de Sant Andreu de la Barca

C IU T AT

3

Primer pas per a la construcció d’un nou supermercat a l’entrada de Sant Andreu

El ple municipal aprova amb el vot de PSC, CiU i PP canviar la qualificació d’uns terrenys propers al cementiri per poder instal·lar l’espai comercial, que donaria feina a més de 30 veïns Conflicte ICV-PSC

Terrenys on s’han d’instal·lar el supermercat i el nou equipament, al costat del poliesportiu Josep Pla

E

Rubén Marín

l ple municipal de Sant Andreu de la Barca ha aprovat el canvi de qualificació d’una pastilla de terreny propera al cementiri i al poliesportiu Josep Pla, a l’entrada de la ciutat per l’autovia A-2, per poder-hi construir un supermercat. El nou equipament comercial es dedicarà de forma exclusiva a l’alimentació (des de l’equip de govern han insistit en què no es tracta de cap centre comercial), i es preveu que pugui donar feina a “entre 30 i 50 persones de Sant Andreu de la Barca”, segons el portaveu del PSC i regidor d’Urbanisme, Luis Felipe Nieto.

“En aquests moments complicats, hem de prendre la iniciativa a l’hora de crear llocs de feina pels veïns de la ciutat”. Nieto, a més, va qualificar el projecte de “sensat”, i va destacar que “dota amb un equipament comercial una zona on no hi ha gaire comerç”.

L’aprovació de la modificació del pla general urbanístic s’ha produit amb els vots favorables de PSC, CiU i PP. El portaveu de la federació nacionalista a l’Ajuntament, Joan Gaspà, també va destacar que el supermercat arribarà a una zona “on no hi ha gaire comerç” i el fet de que “un terreny que ara mateix està gairebé abandonat, s’adequarà

i passarà a generar activitat econòmica”. Com a matís, Gaspà va demanar que el període d’exposició pública sigui superior a un mes, “per poder assegurar la participació de veïns i comerciants durant el procés”.

De la seva banda, ICV-EUiA, ERC, D3.0 i PxC van votar-hi en contra, per diferents motius.

La formació ecosocialista es va mostrar contrària al nou supermercat assegurant que “falta un pla estratègic a nivell comercial”, segons el seu portaveu, Rafael Hernica, i restaran a l’espera de que en el projecte del supermercat s’especifiqui per escrit el benefici econòmic que suposarà per Sant Andreu. De la seva banda, ERC també va destacar la necessitat de disposar d’un model comercial de ciutat per veure si aquest supermercat hi té cabuda, i va posar de manifest que el nou equipament comercial pot portar un “col·lapse circulatori” i que s’ubicarà a una zona “de dificil estacionament”, segons el portaveu republicà, Jordi Albert.

Per aquest motiu van demanar l’el·laboració d’un estudi de mobilitat, i un altre per conèixer l’impacte del supermercat en el teixit comercial. “Aquests llocs de feina que es crearan, es destruiran d’un altre lloc?”, es va preguntar Albert. El portaveu de D3.0, José Manuel García, tambe va argumentar que la vila “ja té

Rubén Marín

prou oferta comercial i prou sostre comercial no utilitzat com per crear-ne més”.

Al seu torn de paraula, l’alcalde la ciutat, Enric Llorca, va explicar que “en una situació econòmica tan dificil com aquesta, l’Ajuntament ha de fer tot el que pugui per generar activitat econòmica i llocs de feina a la ciutat”. Llorca, que va assegurar que els comerciants de la ciutat seran tinguts en compte, va afirmar que el supermercat “no suposarà en absolut una competència pel petit comerç de la vila, sino que serà competència per a la resta de supermercats”, com Caprabo, Mercadona o Dia. En tot cas, va garantir a la resta de grups que l’Ajuntament “buscarà tot l’assessorament possible per no equivocar-se”.

Les bones relacions que han mantingut durant aquesta legislatura els grups del PSC i d’ICVEUiA no es van veure per enlloc al darrer ple, a causa de dues mocions presentades pels ecosocialistes. La primera d’elles, demanava desmantellar abans de que acabi l’any l’empresa pública SABUrbà, creada el 2004 i que avui dia “no te cap mena de sentit”, segons Hernica. El portaveu d’ICV-EUiA ha explicat que al llarg d’aquests vuit anys només ha desenvolupat dos projectes, i en la situació actual, en que la ciutat “no té gaire espai constructiu més, no té lògica mantenir una empresa pública per tirar endavant algun projecte futur del qual se’n podrien fer càrrec els tècnics de l’Ajuntament”. Per això, va demanar la liquidació de l’empresa i que “les competències passin a les diferents regidories o al ple municipal”. L’alcalde va prendre la paraula per reconèixer que actualment “SABUrbà no té tota l’activitat que hauria de tenir”, pero que s’està valorant la possibilitat de que l’empresa pública es faci càrrec de la gestió de les instal·lacions municipals, en comptes de cedir-la a empreses privades. A més, Llorca va defensar la funció de SABUrbà en els projectes en què s’ha implicat, com el pàrquing del Palau, “on el 90% de les places ja estan venudes o llogades”, o l’Escola de Música, “on les inscripcions no només no han baixat malgrat la crisi, sino que a més s’han incrementat”. La moció d’ICVEUiA va ser rebutjada amb els

vots contraris de PSC i PP. Malgrat això, el principal moment de tensió entre Llorca i Hernica durant el darrer ple va arribar quan el portaveu d’ICVEUiA va demanar la creació d’una Comissió Especial Informativa arrel d’uns documents privats que ha rebut la formació ecosocialista de forma anònima i que podrien esquitxar l’alcalde i el portaveu del PP, Jordi Alsina. Segons aquest documents, Llorca i Alsina haurien viatjat a Moçambic per interessos professionals, i Hernica va demanar aclaracions sobre si es va fer servir el càrrec institucional per obtenir beneficis personals.

Llorca es va mostrar “decebut” per la forma d’actuar d’Hernica, i va assegurar que ell és el primer interessat en constituir la comissió “per a que s’aclareixi tot aquest afer”. Tot i així, donat que la informació rebuda per ICV-EUiA són documents trets presumptament d’un correu particular, Llorca va demanar també la creació d’una altra comissió per saber de quina forma es van obtenir aquests documents.

Les dues sessions de la comissió s’han celebrat els dies 10 i 17 de juliol i tot i que les conclusions no han trascendit abans del tancament d’aquesta edició, segons ha pogut saber El Diari de Sant Andreu de la Barca quedaria descartat que els viatges es fessin amb diner públic, i no quedaria provat que tant Llorca com Alsina obtinguessin cap benefici empresarial de forma il·legal valent-se del seu càrrec institucional.

Darrer ple municipal de l’Ajuntament de SAnt Andreu de la Barca, celebrat el passat dimecres 26 de juny

Rubén Marín

4

E NT R E VIST A el diari de Sant Andreu de la Barca • juliol/agost 2013

“Si hi ha una bona idea per millorar la vila, només m’importa la idea, no qui la proposa” Joan Gaspà

R. Marín

Portaveu del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament

Tot i portar només dos anys com a regidor i portaveu del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, Joan Gaspà (Barcelona, 1948) ja coneix els costats més brillants i també els més foscos de la política. Veí de la Colònia del Palau des de 1999, Gaspà es mostra molt satisfet de tot allò que el seu càrrec li ha aportat a nivell personal i de poder tenir l’oportunitat de servir el seu poble, però es sent incòmode davant els polítics, al govern o a l’oposició, que només actuen per “posar-se la medalla”. Irreductible en la seva batalla per congelar la despesa en serveis externs, Gaspà argumenta que cal incrementar el suport a empreses i emprenedors, a banda de potenciar la formació, per millorar les xifres d’atur a la localitat.

Rubén Marín

—No és gaire habitual entrar de regidor per primer cop amb 63 anys. Per què va decidir entrar en política tan tard?

Sempre m’ha interessat la política, però la feina m’impedia dedicar-hi temps. Als anys 70 em va influenciar molt el pensament de Miquel Roca, Jordi Pujol i Ramon Trias Fargas, i des de llavors m’he sentit identificat amb ells. Però no va ser fins que vaig tenir lligada la prejubilació, l’any 2008, que no vaig venir al local de CiU a Sant Andreu de la Barca a oferir-me a treballar pel poble. I així va ser com, el 2011, vaig ser cap de llista a les eleccions municipals i vaig entrar a l’Ajuntament com a regidor.

—Com s’està trobant en aquesta primera legislatura com a regidor?

Molt a gust, sobretot perquè em venia de gust desenvolupar les meves idees i poder-les expressar-les en públic. Els tres regidors de CiU vam entrar de nou, i a poc a poc hem sigut capaços de fer-nos valer i fer-nos notar.

—A banda del que és estrictament polític o de gestió, què ha après en aquests dos anys com a cap de l’oposició?

Quan treballava, estava obsessionat amb les presses i la tensió, i he après que en política això no porta enlloc. Fins i tot per parlar.

Abans parlava molt de pressa, i

ara parlo amb més calma. I per sobre de tot, he après a prioritzar, a saber quan és important dedicar temps al partit, al poble, i quan a la família.

—De tot allò que ha vist des que es dedica a la política, què és el que menys li ha agradat?

Una cosa que passa a tot arreu, no només en el partit que governa, sino també en els de l’oposició, i fins i tot a les reunions del meu partit, és que hi ha qui es desvia de l’objectiu per poder figurar, per posar-se la medalla. I això no m’agrada gens. Si hi ha una idea interessant per la vila i que aporta una solució, el que és important és la idea i treballar per ella, no qui la proposa. I això, en política, no és gaire correcte.

—I quan aporten alguna idea al ple municipal, es senten escoltats?

Si, totalment. I no només això, sino que també se’ns té en compte per fer-nos partíceps dels projectes del propi govern abans de fer-los públics. Hi ha hagut un canvi de tarannà de l’alcalde des de finals de l’any passat, i ho agraeixo.

—De les darreres propostes que han presentat i que han rebut el suport del govern, quina en destacaria?

La Finestreta Única per a Emprenedors. Ho voliem presentar com a moció, i l’alcalde ens va

dir que era una molt bona idea i que calia portar-ho a terme com a projecte local. I a més, com que va ser proposta nostra, se’ns va convidar a liderar-ho amb el suport del propi alcalde i del govern municipal.

“En política, hi ha qui es desvia de l’objectiu per poder figurar, per posar-se la medalla. I això no m’agrada gens” —Tal i com està l’economia municipal, donaran suport als pressupostos de l’any que ve?

Tenim un Ajuntament sanejat, amb aproximadament un 42% de dèficit. S’han fet bé les coses en alguns aspectes, però hi ha un que ens preocupa molt, i és la despesa en els serveis. La nostra condició per donar suport als pressupostos anteriors ha estat no augmentar les partides per les empreses externes de serveis. I cada any han pujat.

I això no pot ser, s’ha de ser molt curós amb les despeses. Si els ciutadans, en un moment com aquest, s’estrenyen el cinturó, les empreses externes també ho poden fer.

—El principal problema de la ciutat és l’atur. Quines són les seves propostes per millorar aquesta situació?

Si no hi ha empresari ni em-

presa, no hi haurà treball ni treballadors. Per tant, cal que els empresaris es trobin bé al poble, per atreure nous negocis o per afiançar aquells que ja hi són. Això vol dir, d’una banda, que s’han d’arreglar i controlar millor els polígons industrials i, d’altra banda, millorar les relacions i comunicacions entre empreses i Ajuntament. Un altre punt molt important és que, si una empresa necessita un treballador amb un perfil determinat, que les Escoles Velles puguin organitzar aquests cursos concrets per persones aturades de Sant Andreu de la Barca. Pel que fa als emprenedors de negoci, de comerç, també cal donar-los un suport important, perquè on avui hi ha un treballador, en un futur pot haver-hi quatre o cinc.

Al nostre programa hi ha un projecte concret de suport al comerç que jo anomeno Botiguejar i que els podria donar un impuls.

Hi ha dues que considerem vitals. Una, adequar el Sector 21, és a dir, la sortida del polígon industrial La Clota, que s’ha de millorar. I l’altra, construir un Palau Firal a l’esplanada del mercat setmanal. Ho portem al nostre programa, i quan governem ho farem.

—Botiguejar?

Sí, el que proposem és unir l’Atrium amb l’avinguda Constitució i el centre per crear un gran passeig, un gran eix peatonal i comercial que faci la volta al poble i que permeti a la gent sortir de compres sense marxar de Sant Andreu. Això donaria feina sense fer una gran inversió.

—I en cas de que s’acabi fent la consulta, com creu que anirà a Sant Andreu de la Barca?

Tenim el poble que tenim, amb les seves característiques, però crec que tindrem un resultat prou estimable. Amb això no vull dir que arribarem al 50%, no crec ni que ens hi acostem! Però per mi, un èxit seria que el sí arribés al 25%. El Baix Llobregat és una peça clau, i si no s’ensorra, si el sí obté resultats acceptables aquí, Catalunya serà independent.

—Pel que fa a les inversions, què caldria fer a Sant Andreu de la Barca?

—Canviant de terç, com es viu des de l’àmbit local la gestió de CiU a la Generalitat?

Quan posem carpes informatives als carrers del poble, ens diuen de tot. La gent està molt sensible, sobretot amb el tema de la independència. Hi ha gent, una minoria, que s’exalta i crida, i amb aquests és impossible enraonar.

—Vosté es partidari del sí?

I tant. Aquesta situació d’enviar tants diners a Madrid i que se’ns retorni una part tan petita és inadmissible. I ja no n’hi ha prou amb el pacte fiscal.

juliol/agost 2013 • el diari de Sant Andreu de la Barca

C IU T AT

5

L’equip de govern presenta quinze mesures per garantir la transparència en la gestió Les Juntes de Govern i de Seguretat o la Taula de Contractació queden obertes als grups de l’oposició • Cada any es convocarà un ple extraordinari per debatre sobre l’estat del municipi

L’equip de govern, durant la presentació de les mesures per la transparència

L

Rubén Marín

’equip de govern de Sant Andreu de la Barca va presentar el passat dimarts 16 de juliol una quinzena de mesures orientades a garantir la transparència de la seva gestió i promoure la participació. El text inicial va ser presentat en el seu moment als diferents grups de l’oposició, que han pogut realit-

zar durant les darreres setmanes les seves modificacions i aportacions per confeccionar el document final. “És important que la ciutadania sàpiga en tot moment què fa el seu Ajuntament i com ho fa”, ha manifestat l’alcalde de la ciutat, Enric Llorca, alhora que ha mostrat el seu agraïment als grups de l’oposició per col·laborar en l’elaboració del document. “En

aquests moments, és més important que mai sumar i anar tots en la mateixa direcció”, ha assegurat.

Precisament, la participació del partits que estan a l’oposició és un dels eixos del text, ja que garanteix la seva participació a òrgans municipals com la Junta de Govern, limitada fins ara als regidors amb càrrec de govern. La mesura els permetrà, doncs, observar i escoltar tot allò que es decideixi en aquestes reunions. “A Sant Andreu de la Barca és el primer cop que es produeix, i volem que sigui un signe de qualitat democràtica que hi siguin i facin sentir la seva veu”, explica Llorca. Aquestes mesures preveuen també que els partits de l’oposició puguin estar presents a les Juntes Locals de Seguretat i a la Taula de Contractació, per poder comprobar en tot moment la claredat i transparència necessàries per tancar contractes públics.

D’entre la resta de mesures, destaca la convocatòria d’un ple

extraordinari per retre comptes i debatre sobre l’estat de la ciutat, i el compromís del govern local de consensuar els plans d’ocupació posats en marxa per l’Ajuntament amb l’oposició i amb l’Associació d’Aturats Actius del municipi. El paper de l’alcalde com a garant de la transparència en la gestió local també és recollit al document: Llorca es reunirà de forma periòdica amb els representants dels diferents grups municipals per tractar temes d’interès per la localitat, i es veurà, a més, cada trimestre, amb representants de les associacions de veïns de la ciutat per valorar la situació de la vila.

Pel que fa a la promoció de la participació dels ciutadans en el dia a dia de la gestió municipal, el govern local potenciarà La carpeta del ciutadà a la web local per facilitar els tràmits entre veïns i administració, i es potenciaran d’altres vies de comunicació existents, com el Facebook, el correu

electrònic o el telèfon gratuït 900.151.976. A més, l’alcalde acudirà cada mes a Ràdio Sant Andreu i a Sant Andreu TV per respondre a les preguntes dels ciutadans.

La resta del document el completen el compromís de l’Ajuntament de publicar les dades de contaminació ambiental, de brossa neta i bruta i de qualitat de l’aigua, i d’informar cada mes de l’ordre del dia del ple al Consell de Ciutat. Pel que fa al comportament ètic de la corporació, l’equip de govern es compromet a no contractar a empreses participades per persones condemnades per casos de corrupció, racisme, xenofòbia, homofòbia, violència de gènere o qualsevol altre delicte contra els treballadors, o en cas de que les societats operin o tinguin sucursals a paradisos fiscals. Per últim, els càrrecs públics es comprometen a no acceptar privilegis que no obeeixin a tasques de representació institucional.

OPINIÓ

6

el diari de Sant Andreu de la Barca · juliol/agost 2013

editorial

E

Más transparencia: que cunda el ejemplo

l equipo de gobierno municipal (PSC) ha presentado esta semana 15 medidas para garantizar la transparencia en su gestión y fomentar la participación. Destaca entre estas medidas que los grupos de la oposición pueden asistir a las Juntas de Gobierno, a las mesas de contratación o la Junta Local de Seguretat, con lo que el texto aprobado va mucho más allá de la propia legislación, que reserva la presencia en estos organismos únicamente al gobierno. Estas medidas son un claro síntoma de valentía política y una apuesta

clara por la transparencia en la gestión política, en un momento en que los ciudadanos se encuentran cada vez más indignados por los múltiples casos de presunta corrupción, que salpican a diario a responsables políticos de todos los ámbitos y a todos los niveles.

Permitir la presencia de la oposición en las reuniones de la Junta de Gobierno es una decisión sin precedentes, y significará que los grupos municipales tendrán acceso directo a una importante parte de la gestión del gobierno. Igualmente participar en las mesas de

contratación favorecerá la transparencia de los procesos de selección de las empresas adjudicatarias de los contratos públicos, habitualmente sujetos, en todas las administraciones, a dudas sobre sus procedimientos.

El resto de medidas impulsadas son ya más habituales en los diferentes Ayuntamientos (uso de las nuevas tecnologías para facilitar la relación del ciudadano con la administración con la creación de la carpeta del ciudadano, o potenciar vías de comunicación a través de las redes sociales), pero es también una buena noticia que

el diari de Sant Andreu de la Barca El diari de Sant Andreu de la Barca no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.

El diari de Sant Andreu de la Barca no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.

La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Redacció, fotografia i maquetació: Rubén Marín Contacte: diaridesantandreu@gmail.com Director comercial: Pau Ramell Telèfon publicitat: 674.35.92.03

Sant Andreu de la Barca siga esa senda que potencia la participación de los ciudadanos y mejora la relación entre los vecinos y sus representantes públicos.

Son tiempos complejos donde la desafección por los asuntos públicos gana terreno a pasos agigantados, pero medidas como las impulsadas por el gobierno municipal, en las que la oposición ha colaborado en su definición, ayudan a reducir un poco esa, cada vez más grande, distancia entre la ciudadanía y sus referentes políticos. Sin duda, un ejemplo que debería cundir.

Administració: administració@eldiaridesantfeliu.com Edita: Sant Feliu COMUNICACIÓ, SL NIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1246-2012 Adreça: C. Joan XXIII, 7, local 08980 Sant Feliu de Llobregat Telèfons: 93.685.76.83 / 674.35.92.03

Podeu consultar l’edició digital a:

Número 1, juliol/agost 2013 10.000 exemplars Imprès a Bermont Catalonia

8

E NT R E VIST A el diari de Sant Andreu de la Barca • juliol/agost 2013

“Les AA.VV. hem de tornar a vertebrar les protestes dels veïns dels nostres barris” Lluís Bayó

R. Marín

President de l’A.VV. La Plana

El barri de La Plana va començar a veure la llum a mitjans dels 90, i amb ell va nèixer la seva associació de veïns per donar als nous residents un espai de reunió i de reivindicació. A dia d’avui, amb el president Lluís Bayó al capdavant, l’entitat presumeix de comptes clars i de ser un dels motors socials i culturals del barri.

Tot i que el paper de les entitats veïnals ha minvat respecte als anys 60 i 70, l’associació vol tornar a liderar les aspiracions dels veïns i veïnes de La Plana davant dels reptes que tenen per davant a curt, mig i llarg termini. Des de l’adequació d’espais per fer més habitable el barri, fins al cobriment de les vies al llarg de tot el terme municipal. Reptes, tots ells, que necessitaran de la unió dels veïns al voltant de la seva associació.

Rubén Marín

—Per què va nèixer l’A.VV. La Plana?

L’Associació de Veïns es va crear de forma paral·lela al barri. El primer nucli d’habitatges van ser els de protecció oficial del carrer Penedès cap als anys 94 o 95.

Pràcticament la resta del que ara és l’àmbit d’actuació de l’entitat, entre el carrer Esport i el Palau, eren camps. I es va crear per a què els veïns del nou barri poguéssin tenir un punt de reunió, un element reivindicatiu quan fes falta, i també un instrument festiu i cultural.

—Vosté ja fa gairebé quatre anys que és al capdavant de l’A.VV. Quin balanç en fa?

Molt positiu. D’entrada, quan ens vam fer càrrec de l’entitat hi havia 25 famílies sòcies, i ara hi ha un centenar. Però el que més destacaria és que hi ha una transparència molt gran i que s’ha fet una gestió econòmica impecable. Quan vam prendre el control, l’A.VV. tenia pèrdues i deutes per tot arreu, i ara podem presumir d’una economia sanejada fent, fins i tot, encara més coses que abans. Cada any tanquem el balanç econòmic a zero, que és el que hem de fer perquè som una entitat sense afany de lucre, i havent pagat tot el que hem de pagar.

—I de quina forma ho poden finançar tot?

Gràcies a les quotes dels socis, a una aportació municipal, a les esponsoritzacions d’algun establiment per a desenvolupar activitats puntuals, i als beneficis que ens queden de vendre loteria de Nadal.

—Quina és la presència social de l’A.VV.?

Ara tenim una associació de veïns que funciona de forma consolidada i amb una programació regular d’activitats al barri. A més, estem presents a totes les activitats del poble, com la cavalcada de Reis, Carnestoltes, etc. Tenim presència al barri i a la ciutat, i crec que això també es important.

—Quina és la força real d’una A.VV. com la de La Plana?

El problema amb què ens trobem les AA.VV, només aquesta, sino totes, és que hem perdut bona part de la nostra força reivindicativa. Aquestes entitats que van nèixer als anys 60 com a alternativa al sistema de partits i amb una gran força en la lluita pels drets elementals, ara ens hem quedat sense grans reivindicacions als barris. Ara hi ha serveis ben gestionats, millorables però bons, carrers habitables, enllumenat, clavegueram... i per tant, el nivell combatiu del veí ha baixat. I les grans queixes, les retallades en educació o sanitat, van més enllà del nivell reivindicatiu d’una associació de veïns.

—Pel que fa al barri, quin és el nivell de benestar? Què s’ha fet per millorar-hi la vida?

Inicialment es va fer un gran esforç per part de l’Ajuntament, i s’han fet moltes coses importants. Tenim una escola bressol, un centre cívic amb seus per entitats, s’ha millorar la viabilitat...

Tampoc tenim un especial problema amb l’aparcament, està ben comunicat, grans voreres per passejar, zones verdes, no molt grans però sí suficients per fer-lo agradable... Crec que és un bon barri per viure-hi.

“Reivindiquem connectar el barri amb el Parc Central de forma directa i cobrir les vies de ferrocarril a tota la vila” —I quins aspectes negatius destacaria?

Sobretot, la manca d’adequació d’espais. Tenim zones que cal millorar, i que no es fan perquè no hi ha voluntat, ja que són obres de molt baix pressupost. Per exemple, transformar la parcel·la de terra que hi ha al carrer Penedès, entre els carrers Garraf i Urgell, que s’ha convertit en un pipi-can sense control.

O la que hi ha davant del centre cívic, amb la instal·lació de fanals i d’escales per salvar el desnivell amb la vorera. Entre d’altres projectes potser més a llarg termini

i més costoses, també defensem la connexió directa del barri amb el Parc Central, i el cobriment de les vies del ferrocarril a tot el municipi. Quan es va decidir a finals dels 90 soterrar les vies només al Centre estava justificat, perquè aquesta zona no estava gaire habitada. Però ara, 15 anys després, la situació ha canviat i necessitem aquest cobriment de les vies.

—La gent de La Plana s’implica en la vida del barri?

Sí, és un dels valors més importants que tenim. Participen, donen vida als carrers... Tot i que encara hi ha feina a fer per crear sentiment de pertinença al barri. Amb la gent que viu més a prop del Mercadona, per exemple. Molts d’ells es senten més del Palau. I la forma de canviar això és a base de fer activitats i involucrar-los en el vida social i cultural de La Plana.

—Entre aquestes activitats que diu, destaquen les festes del barri que s’han celebrat el 29 i 30 de juny. Quina valoració en fa?

Bona, han anat molt bé. La orquestra del dissabte i la discomóbil, o els quadres de sevillanes de l’associació, per exemple, han omplert tot el carrer. Tot i així, per l’any que ve ens estem plantejant un canvi de calendari. A banda de seguir concentrant les activitats en dissabte i diumenge

eliminant el divendres, si la junta ho aprova també mourem la festa al cap de setmana abans de Sant Joan.

—I a banda de participar en la vida de barri o en les festes, els veïns s’impliquen amb l’entitat?

Això ja costa més. És difícil.

Com he dit abans, les AA.VV. aglutinaven gent quan hi havia reivindicacions de barri molt importants. Ara, molts veïns no es queixen, o es queixen directament a l’Ajuntament, o fan la guerra pel seu compte. I aquest es un dels reptes que tenim per davant. Les AA.VV. hem de tornar a vertebrar i liderar les protestes dels veïns dels nostres barris. És un paper que hem de recuperar en benefici dels barris i dels seus habitants.

—I amb l’Ajuntament o els grups polítics, com és la relació?

Amb els grups polítics, la relació és inexistent. No volem que es confongui una cosa amb l’altra, per tant no assumim reivindicacions dels partits, ni transmetem als partits les nostres reivindicacions per a que les assumeixin.

No volem polititzar l’associació, perquè aquí hi ha veïns de tots els colors polítics, i no és necessari crear divisió ni confrontació. Amb l’Ajuntament, com a institució, sí que tenim relació, i és molt cordial i fluïda.

E NT R E VIST A el diari de Sant Andreu de la Barca • juliol/agost 2013

10

“30 anys després seguim sent una televisió privada amb voluntat de servei públic” Frederic Cano

R. Marín

Director d’ETV-Llobregat Televisió

L’estiu de 1983, un grapat de llars d’Esplugues rebia per primer cop el senyal, precari i de molt curta distància, d’Esplugues Televisió. Al darrera d’aquest projecte hi havia un jove Frederic Cano (Barcelona, 1953), estudiant de periodisme a la UAB, que mogut per la seva passió pel cinema i la imatge va decidir iniciar aquesta aventura de final incert amb l’objectiu de fer d’ella la seva vida. Ara, 30 anys després, Cano continua capitanejant un vaixell que ha crescut i ha conquerit nous territoris, però que, tal i com explica, no ha perdut la seva essència tot i que es reinventa constantment per adaptar-se a èpoques difícils com aquesta. Els aproximadament 300.000 televidents que la cadena acumula cada mes en poden donar fe.

Rubén Marín

—Com se li va ocórrer crear Esplugues Televisió?

Sempre he estat molt aficionat a la imatge i al cinema. De fet, l’any 83 jo estudiava periodisme a la UAB esperant que arribés la branca d’estudis de cinema, que era la que m’interessava. Un dia, un professor va arribar a l’aula i ens va dir que havia aparegut un nou aparell que permetia emetre senyal de televisió local per un preu bastant econòmic.

El vaig comprar, i l’estiu de 1983 vem realitzar la primera emissió des del Casal de Cultura.

—Només per Esplugues?

Només per Esplugues, i tan sols per a uns quants habitatges.

L’aparell no emetia senyal més enllà de 200 metres a la rodona!

Això va fer que visqués aquell dia amb il·lusió, d’haver pogut completar amb èxit l’emissió, però també amb frustració, per no haver pogut arribar a tota la població.

—Però ja havien posat la llavor...

Exactament, el que havia passat ens va motivar, i tot seguit vam comprar un emisor més potent a un tècnic de Pals, que ens va permetre arribar no només a tot Esplugues, sino també als municipis de l’entorn. Fins arribar al punt d’inflexió de tot el projecte, l’any 86, en què vam començar a emetre de forma regular i sense

interrupcions.

—I 30 anys després, què és ETV-Llobregat Televisió? És una emisora que té una concessió de TDT, quedant tercers com a millor projecte de Catalunya i el millor del Baix Llobregat. Que ha crescut gràcies a tota la gent que ha passat per aquí i a la seva il·lusió. I que avui està donant una programació i una emissió de força qualitat, emetent 24 hores, i que és visible a tot el Baix Llobregat i Barcelona, i part dels Vallesos i el Maresme.

A més, emet 34 hores i mitja de producció pròpia a la setmana, que és una xifra molt alta, dóna feina a 24 professionals entre personal estable i de programes, i arriba a 300.000 espectadors mensuals segons el darrer estudi d’audiència del mes de març.

Estem molt satisfets per tot això.

—I quin és el secret per aguantar durant tants anys en un sector com aquest?

No crec que hi hagi cap secret.

Simplement, posar-li moltes ganes i il·lusió, que la gent que en forma part es cregui el projecte, saber que de tant en quan vénen moments difícils... I sobretot, ser fidels a la nostra essència.

Quan vam néixer, ens vam proposar ser sempre una televisió privada però amb voluntat de servei públic i compromesa amb el territori. Com a televisió, tenim una responsabilitat vers els

televidents: entretenir-los, però també formar-los. És una obligació moral que no ha canviat en aquestes tres dècades, la nostra filosofia continua sent la mateixa.

Avui, ETV-Llobregat TV dóna feina a 24 persones i emet un total de 34,5 hores setmanals de producció pròpia —Quin ha estat per vosté el moment més amarg d’aquests 30 anys al capdavant d’ETVLlobregat Televisió?

Si li sóc sincer, no puc escollir -ne cap. No vull dir que no n’hi hagin hagut, segurament que sí, però els bons moments ens els han fet oblidar.

—En algun moment en aquestes tres dècades se li ha passat pel cap llençar la tovallola o ha vist perillar la continuïtat d’ETV? Sí, un. El gener de 2012. Vam reunir el personal i els vam dir que no sabíem si la cadena podria continuar com fins llavors, amb el personal i les infraestructures que hi havia. Va ser un moment en què se’ns devien molt diners, i per tant nosaltres no podíem pagar. Però en el fons sabia que d’una forma o d’una altra ens en sortiriem, com finalment va ser.

—Abans parlava dels bons moments viscuts a ETV... si hagués d’escollir-ne un, quin seria? És difícil, afortunadament n’hi han hagut molt bons moments.

Però per dir un, encara que li sembli estrany, el moment actual. Perquè davant de tots els problemes, ens estem sortint, i és una sensació molt dolça.

—I què fan per superar un periode de crisi tan complicat com aquest?

Per sobre de tot, la nostra obsessió sempre és reinventar-nos, i més en temps com aquest. Ara no podem pensar igual que el 2003.

—Què vol dir?

Per exemple, en el terreny publicitari. Són temps difícils, som conscients de què ara tothom ho està passant malament i no podem seguir les mateixes pautes que fa deu anys. Hem de pensar en el petit comerç de les ciutats, ajudar-lo, ajudar-nos els uns als altres o no ens en sortirem. Per un espot publicitari, per exemple, hem arribat a cobrar una quarta part del que es cobrava el 2003 o el 2004, ara els preus sempre són negociables. I amb aquesta política ens estem mantenint, i a més amb perspectiva de creixement.

—Crèixer? De quina forma?

Bé, amb motiu del 30 aniversari

de la televisió, volem estrenar a la tardor nous platós i noves instal·lacions. Estem estudiant dues possibles ubicacions a Esplugues però encara no ens hem decidit, dependrà de quin local estigui millor connectat amb les torres d’emissió de Collserola, Torrelles i Barcelona.

—A banda d’aquesta mudança a uns nous espais, què més faran per celebrar el 30 aniversari?

Coincidint amb l’estrena del nou local, volem fer una festa de celebració cap a l’octubre o no– vembre, a la qual convidarem a tothom que en un moment o altre hagi passat per aquí. I també estem preparant l’edició d’un llibre i un DVD sobre la televisió.

—I com veu el futur d’ETV? Amb molta il·lusió. Segurament l’any que ve desenvoluparem l’HBBTV, una plataforma híbrida entre TDT i internet, que permetrà als televidents veure la nostra programació en directe i, al mateix temps i des del mateix aparell de televisió, accedir als nostres programes a la carta i visionar-los. Nosaltres ja tenim programes a internet, però la novetat és que l’espectador ja no haurà d’anar a l’ordinador a veure’ls, ho podrà fer a la mateixa televisió. És com les SmartTV, però obert i amb estàndar europeu. Aquest és el futur, i volem ser pioners.

A

rriba l’estiu, la calor, però... i les vacances? Cada cop hi ha més persones que opten per no marxa fora, o bé perquè no tenen vacances d’estiu a la feina, o bé perque l’economia familiar no permet fer excessos. Però en cap cas això significa que no es pugui gaudir de l’estiu. Si es saben buscar, Sant Andreu de la Barca acull llocs fantàstics i agradables on passar els migdies, tardes i nits més caluroses, i que fan sentir, a qui els troba, sensacions molt semblants a la

SANT ANDREU DE LA BARCA: L’ESTIU ALS BARS de les vacances.

Un d’aquests llocs preferits per la majoria de veïns són les terrasses de bars i restaurants.

Beure una cervesa, una orxata o un refresc, fer l’aperitiu, el dinar o el sopar, o un café xerrant en bona companyia a l’aire lliure és una bona opció quan el cos et demana sortir de casa i fer vida al carrer. De fet, què és la gastronomia sino una forma interessant de viatjar pel món sense moure’s del seient?

A Sant Andreu de la Barca hi ha locals de tot tipus: més moderns, més tradicionals, espe-

cialitzats en tapes o en còctels, diürns, nocturns, adreçats a un públic més jove o més madur, familiars, romàntics... l’oferta de bars, restaurants i terrasses d’estiu a la ciutat s’adapta a les necessitats i als gustos de, pràcticament, qualsevol client.

Els bars sempre són escenari de milers d’històries. Fins i tot una coneguda marca de refresc americana ha basat la seva darrera campanya publicitària a la televisió en els bars, i en el seu paper de nexe entre persones, de testimoni mut de milers de confessions, riures,

plors i plans de futur. Amb una cervesa a la mà i xerrant entre amics, fins i tot ens sentim poderosos per canviar el món.

Cal deixar-se portar, i investigar entre tota l’oferta que ofereixen els restauradors de Sant Andreu de la Barca.

juliol/agost 2013 • el diari de Sant Andreu de la Barca

C U LT U R A

13

“Si m’haguès d’emportar dos objectes a una illa deserta, agafaria una llibreta i un bolígraf” Marta Juan

R. Marín

Guanyadora del Premi Local al XIV certamen de Poesia i Relat Curt

‘On et portin els teus somnis’ pren com a fil conductor l’arribada del ‘Carrilet’ a la ciutat fa cent anys per narrar una història en què s’entrellaçan el passat i el present, la vida i els costums de fa un segle amb les noves tecnologíes, els sentiments de llavors i els d’ara. Amb aquest relat, la seva autora, Marta Juan, ha guanyat el Premi Local al XIV certamen literari de Poesia i Relat Curt ‘Ciutat de Sant Andreu de la Barca’. De formació autodidacta i apassionada per la prosa, sobretot infantil, Juan assegura que escriure és la millor manera de transmetre els seus sentiments i la seva forma de veure la vida.

Rubén Marín

—Quan li neix l’afició per la literatura?

Als 10 anys ja vaig començar a escriure contes per presentar-los als concursos que s’organitzaven a l’escola, i ja no ho vaig deixar.

Tant a l’època d’institut com d’universitat he seguit presentant escrits a diferents concursos i certamens.

—Amb èxit?

Bé, he quedat molts cops finalista, he aconseguit mencions, m’han publicat contes a revistes,... però com a premi de prestigi, aquest de Sant Andreu de la Barca ha estat el primer.

—I l’ha guanyat amb l’obra ‘On et portin els teus somnis’. De què tracta?

A l’exposició de fotografies arrel del centenari de l’arribada del Carrilet a la ciutat, vaig veure una de fa un segle on hi sortia una nena desenfocada. I vaig voler fer un conte per explicar la vida d’aquesta nena, i com va ser l’arribada del tren al poble vist amb els ulls d’una nena de deu anys. Però, alhora, he volgut donar-li un toc de modernitat, enllaçant passat i present, posant com a personatge a la néta d’aquella nena, que és qui troba la foto a l’actualitat.

—En total s’han presentat més de 400 escrits. Esperava guanyar?

No, ni em passava pel cap. Sobretot tenint en compte que en les

tres edicions anteriors, el Premi Local havia quedat desert. Això vol dir que el nivell que exigeixen és molt elevat. Per això, més enllà de la dotació econòmica, el que valoro d’aquest premi és la satisfacció personal de saber que hi ha gent entesa en literatura que s’ha llegit el meu relat, els ha agradat i l’han escollit com a guanyador.

conèixer coses que abans no sabies.

—Ha estat complicat el procés creatiu?

Hi ha hagut una feina molt intensa de documentació. De recopilar i estudiar les fotografies, vaig haver de cercar informació sobre com era Sant Andreu de la Barca fa un segle, sobre com eren els trens, com es va construir la via, què es va destruir per construir-la, a què es dedicava la població, qui era l’alcalde o el mossèn,...

—Com a escriptora aficionada, té algun moment concret del dia per posar-se a escriure o ho fa allà on li ve la inspiració?

M’és igual el lloc i el moment.

De fet, una mania que tinc és que sempre he de portar a la bossa de mà una llibreta i un bolígraf. Quan em pregunten què dos objectes em portaria a una illa deserta, sempre dic que agafaria una llibreta i un bolígraf. Així, quan em ve una idea al cap, un pensament o una frase que m’agrada, la puc apuntar.

Per preparar On et portin els teus somnis ho vaig fer així, en realitat. Faig a diari el trajecte en tren entre Sant Andreu i Barcelona, i durant els viatges anava anotant els meus pensaments i tot allò que sentia.

—I com ho ha fet per ficar-se a la pell d’una nena de deu anys de 1912? És qüestió de veure moltes fotografies de l’època, pensar quines podrien ser les seves pors, el seu dia a dia, les condicions de vida...

Tinc un fill de deu anys i això també m’ha ajudat.

—Ha rebut classes d’escriptura o és només talent i inspiració?

Mai he fet cap curs d’escriptura ni res semblant. Sóc completament autodidacta. Tots portem per dintre coses per les quals tenim cert talent de forma innata, i en el meu cas segurament és l’escriptura.

—Què li aporta escriure, què és l’escriptura per vostè?

Escriure és una manera de transmetre el que sento, d’expressar tot el que porto a dins i com veig la vida. I també d’aprendre, perquè el procés de documentació per escriure històries et porta a

—Hi algun gènere o tema amb el qual es senti més a gust escrivint?

Sempre faig prosa, i dintre de la prosa m’agrada fer contes i relats curts. Mai he fet cap novel·la llarga, em trobo més còmoda amb escrits breus. I els que més

m’agrada fer són els contes infantils. Gaudeixo més escrivint pels nens que pels adults.

—I quan tanca l’ordinador i es transforma en lectora, què llegeix?

Sobretot, literatura policiaca i d’intiga. M’agrada molt Lars Kepler, Mary Higgins Clark, Dan Brown,...

—Si haguès de recomanar un llibre als lectors d’El Diari de Sant Andreu de la Barca, quin agafaria?

Un que he rellegit molts cops és El psicoanalista, de John Katzenbach. És una història amb molta acció, que provoca uns sentiments molt angoixants al lector, i amb una història que t’atrapa. O qualsevol de la Mercè Rodoreda.

—Ara mateix, escriure és un hobby per vosté. Li agradaria dedicar-s’hi professional-

ment?

Sincerament, no. M’agrada escriure i fer les il·lustracions dels meus escrits, però ni és la meva vocació ni crec que econòmicament sigui viable poder-me dedicar a la literatura. Jo escric per afició, sense cap mena de pretensió, i no crec que en aquest món em pogués sentir gaire còmoda.

—Quins projectes literaris té ara mateix entre mans?

D’una banda, estic ja ultimant la temàtica d’un nou conte pel Premi de Poesia i Relat Curt de Sant Andreu de la Barca de l’any que ve, tot i que encara no se si em tornaré a presentar a la categoria de Premi Local o al de Relat. I d’altra banda, haver guanyat aquest any m’ha donat molts ànims per buscar concursos literaris arreu de Catalunya i presentar més escrits. De nous, i d’altres textos antics que vull retocar per millorar-los i tornarlos a moure.

Juan, durant l’entrega de premis del certamen, el passat 29 de juny

juliol/agost 2013 • el diari de Sant Andreu de la Barca

E SPOR T S

15

“El camí de la victòria està ple de derrotes. És molt important tenir clar on vols arribar” Antonio Viturtia

R. Marín

Campió Internacional de Taekwondo

El Do-Chan és, des de fa tres setmanes, l’únic gimnàs de Sant Andreu de la Barca que compta a les seves files amb un campió internacional. Als seus 37 anys, Antonio Viturtia s’ha alçat amb la victòria a l’Open Internacional de la Comunitat Valenciana en categoria de menys de 80 kilos, i suma ja 70 títols al llarg d’una carrera que va començar quan tenia només set anys. Assegura que el taekwondo li ha ensenyat uns valors i li ha donat uns trets psicològics i físics importants per la vida, i és el que intenta transmetre a les classes que imparteix als nens al gimnàs, i que compagina amb la competició d’alt nivell. El següent repte que té per davant és la Copa Màster que es disputarà a Itàlia a l’agost, i on es pot convertir en campió del món absolut.

Rubén Marín

—Campió internacional. Què se sent?

Molta satisfacció personal.

D’una banda, perquè tot el treball de la meva vida s’ha vist recompensat. I d’altra, perquè també els meus alumnes em veuen com un exemple a seguir i es motiven encara més.

—Com vas afrontar l’Open Internacional de la Comunitat Valenciana?

Feia cinc anys que no competia, i tenia molta pressió i molta responsabilitat, perquè en aquest temps el taekwondo ha evolucionat molt i no sabia com em podia adaptar. Però a mesura que avançava el campionat em vaig anar trobant més còmode, amb més confiança i confiat en què podia guanyar.

vençuts de que guanyaria. I satisfets de veure que la feina al gimnàs té una recompensa.

—Amb aquest, ja sumes 70 títols entre provincials, nacionals i internacionals. Una dada espectacular.

Sí, és tota una vida de constància i esforç. Si tens en compte que cada medalla potser són quatre o cinc combats guanyats, el balanç esportiu em fa sentir molt orgullós.

“El taekwondo m’ha format com a persona.

M’ha donat disciplina, seguretat, saber estar, i també m’ha ensenyat a respectar”

—Campió, i a més, amb dos KO! Això sí que no m’ho esperava.

Mai havia fet dos KO en un mateix campionat. Al llarg d’un any potser sí, però en un mateix campionat és el primer cop, és molt difícil. Hi ha gent que potser no fa cap KO en tota la seva carrera esportiva.

—Quantes hores a la setmana dedica un campió com tu a entrenar-se?

Unes tres hores a la setmana.

No semblen gaires, però quan aconsegueixes un nivell de tècnica només necessites polir i mantenir una mica la velocitat, l’experiència fa molt. També compagino el meu entrenament amb les classes als nens.

—I que t’han dit els teus alumnes i els teus companys del Do-Chan?

Estaven tots molt contents i satisfets. La veritat és que confiaven molt en mi, estaven con-

—Què fa falta per arribar a ser un campió internacional de taekwondo?

Constància i tenir molt clar on vols arribar. El camí de la victòria està ple de derrotes, i si a

la primera derrota t’enfonses, el teu camí acabarà allà. Però si això et serveix per aprendre, et faràs més fort i podràs seguir avançant per aconseguir el teu objectiu o, si més no, tenir-lo a l’abast.

—Quins valors aporta el taekwondo a qui el practica?

Jo sóc el que soc gràcies al taekwondo. A mi m’ha format com a persona. El practico des dels 7 anys i m’ha ensenyat a respectar, m’ha donat disciplina, saber estar, seguretat... I físicament, et dona flexibilitat, reflexos...

—I és facil introduir aquests valors als nens i nenes que venen a les teves classes al DoChan?

Cada cop és més difícil, perquè el taekwondo abans era més art marcial i ara és més esport.

Quan jo vaig començar fa 30 anys tot era molt més sever, més disciplinat. I els nens d’ara són diferents, és una altra generació. Però de tota manera, és important seguir inculcant aquests valors als nens.

—I és complicat trobar nens i nenes que vulguin venir a practicar una activitat minoritària com aquesta?

No és complicat, perquè a banda de ser esport és una manera d’aprendre a defensar-te, i els pares també es preocupen per la seguretat dels seus fills. Tenir

unes nocions d’arts marcials i saber-te defensar és molt important. També vénen nens amb dèficit d’atenció o amb diversos problemes, perquè els va molt bé practicar un esport on és tan important tenir disciplina i seguir unes pautes marcades.

—I a partir de quina edat es poden apuntar a fer taekwondo?

Des de ben petits. Ara mateix tenim un alumne de 3 anys i mig i una alumna de quatre.

—Pel que fa al futur immediat,

a l’agost marxes a Itàlia a disputar la Copa Màster. Com ho afrontes?

Amb molta il·lusió i amb moltes ganes d’aconseguir un somni que tinc des de petit: ser campió del món. Això sí, conscient de que és difícil. D’entrada, perquè el requisit per competir en categoria Màster és tenir títols internacionals, ser campió d’Europa, olímpic, del món, etc. Però tinc clar que hi vaig a guanyar. Tal i com he pensat al llarg de tota la meva carrera, si no tingués possibilitat de quedar primer, no hi aniria.

El Basquetbol Sant Andreu busca patrocinadors

E Redacció

l Club Basquetbol Sant Andreu acaba de posar en marxa una campanya per buscar patrocinadors que ajudin a mantenir i reforçar les activitats de l’entitat.

Des del passat 11 de juliol, el club està presentant un programa de patrocini a les diferents empreses i comerços de la vila amb diverses opcions de mecenatge, tot i que es mostren oberts a acceptar qualsevol altra via. “El club necessita augmentar i afiançar les estructures que en el futur ens faran molt més forts i reconeguts, per aquest motiu cal que el sector privat del nostre poble,

empresaris i comerciants ens ajudin i s’involucrin en el nostre projecte”, asseguren.

Des de l’entitat asseguren que, malgrat la situació actual de crisi econòmica, un dels seus punts forts és el creixent interès mediàtic pel bàsquet i que ha portat el Basquetbol Sant Andreu a ser l’entitat que més ha crescut durant els darrers cinc anys, amb més de 800 socis i més de 200 jugadors repartits en 16 equips i dirigits per 25 tècnics. Entre les darreres fites aconseguides pel club, destaca el recent ascens del Sènior Femení a Segona Divisió després d’una excel·lent temporada a Tercera.